El proppassat mes de gener, el Parlament de Catalunya en sessió parlamentària ha aprovat lacreació d’una comissió específica per a la infància. La proposta de resolució presentada per tots els grups per crear una comissió específica per a la infància, durarà tota la legislatura i ha de vetllar perquè la perspectiva de la infància es tingui en compte en qualsevol actuació del Parlament. Així, es pretén afavorir l’aplicació efectiva de la convenció sobre els drets de l’infant, amb la proposta de mesures de sensibilització, estudis i control del compliment de la normativa sobre infància.
Aquest és un pas més que fa el Parlament per a l’impuls de les politiques d’infància que permetrà, a través de la comissió, “exercir més control sobre l’acció del Govern en aquest àmbit i aconseguir una millor coordinació de tots els grups parlamentaris a l’hora de treballar en polítiques destinades a la defensa dels drets de la infància i servirà per sumar esforços en aquest sentit” tal com expressa el Conseller de Benestar Social i Família Josep Lluís Cleries.
Hem de remuntar-nos al 1981, tal com recull el Diari de sessions del Parlament, quan “l’extingida Direcció General de Protecció i Tutela de Menors va encarregar a cinc persones de reconegut prestigi entre el món de la infància de preparar un document que servís de base per fer una declaració de principis que va ser assumida per tots els grups d’aquesta Cambra i que després d’un debat va ser aprovat el 10 de desembre de l’any 1981[1]”. Aquesta votació va donar lloc a la Resolució 37/1 del Parlament de Catalunya sobre els drets de la infància, aprovada per la Comissió de Política Social en sessió tinguda el dia 10 de desembre de 1981 (BOPC núm. 60, Legislatura I, de 21 de desembre de 1981). Resolució que recollia l’esperit de la Declaració de les Nacions Unides del 1959, la qual desenvolupava el caràcter social dels drets dels infants.
El 1989 es va aprovar per les Nacions Unides la Convenció internacional sobre els drets de l’infant i, després de la “signatura de la convenció per part del Govern central, el primer Parlament a nivell de tot de 1’Estat i un dels primers d’Europa que recull els principis de la Convenci6 en una resoluci6 és el Parlament de Catalunya[2]”. Tal com recull el Diari de sessions del Parlament, “amb la ratificació de la convenció per part
de la majoria de països que conformen les Nacions Unides, s’està afirmant, a nivell internacional, que els infants tenen drets, que s’han de protegir, defensar i desenvolupar. La ratificació te un caràcter d’obligatorietat per als estats membres; no és, com era l’anterior declaració dels drets des infants, un simple principi general[3]”. Així, el 1991 el Parlament de Catalunya vol recollir l’esperit de la Convenció, on a més dels drets socials es recullen els drets polítics, econòmics i culturals de la infància i l’adolescència, i el Butlletí del Parlament de Catalunya (BOPC núm. 248. Legislatura III) publica el 18 de març de 1991 la Resolució 194/III del Parlament de Catalunya, sobre els Drets de la Infància, adoptada per la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana el dia 7 de març de 1991.
[1] DSPC serie C, número 206. Legistatura III, de 7 de març de 1991, pàg. 4046 [2] DSPC serie C, número 206. Legistatura III, de 7 de març de 1991, pàg. 4046
[3] DSPC serie C, número 206. Legistatura III, de 7 de març de 1991, pàg. 4047
El passat setembre va fer un any de l’obertura de la primera ‘Casa d’infants’. Amb la posada en marxa d’aquest equipament s’ha iniciat una “transformació” del concepte d’atenció residencial a la infància en risc, produïnt-se una evolució vers una concepció d’atenció a les famílies vulnerables i als seus fills, des d’un marc acollidor i respectuós amb les persones, el territori i l’entorn social. Tot això integrat en un model de gestió professional, responsable i eficient.
El projecte ‘Cases d’infants’, impulsat per la Direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència (DGAIA) i la Fundació acció social infància (FASI), i amb el suport de l’Obra social de ‘La Caixa’, s’emmarca dins el Programa de suport a les famílies amb infants i adolescents en situació de risc i desemparament. ‘Cases d’infants’ té per objectiu posar en marxa un servei residencial d’estada temporal per a treballar les capacitats d’infants i adolescents i de les seves famílies per possibilitar-ne el retorn o la seva emancipació. És un servei pilot en fase experimental, raó per la qual no figura encara, com a servei específic, en la Cartera de serveis socials.
El projecte va adreçat a la població de 4 a 18 anys en situació de risc o de desemparamenti les seves famílies, i de forma preferent a infants – adolescents amb famílies amb un pronòstic de recuperabilitat mitjà – alt i residents en el mateix municipi on es troba ubicada el recurs ‘Casa d’infants’. D’aquesta manera s’obre la porta a infants – adolescents la família dels quals no se’n pot fer càrrec de manera temporal (guardes administratives voluntàries) o troban-se en situació de desemparament la família s’hi acull voluntàriament (tuteles administratives), adolescents que s’hi vulguin acollir voluntàriament i infants – adolescents en situació de desemparament i acollits en Centres d’acolliment o Centres residencials d’acció educativa (CRAE) que presentin una millora en la situació familiar i un pronòstic elevat de recuparabilitat. Per tant, com es pot comprovar les ‘Cases d’infants’ no són un recurs de protecció davant situacions d’urgència sinó que la seva acció s’adreça la capacitació d’infants i adolescents i les seves famíleis, per a potenciar-ne el retorn a la família i evitar o reduir la seva institucionalització.
El projecte se sustenta sobre vuit principis. (1) Temporalitat, temps estrictament necessari per superar les causes que motiven la intervenció de l’administració. (2) Unitats reduïdes, habitatges familiars amb assistència personalitzada. (3) Implicació dels interessats en el procés, això vol dir tant dels infants – adolescents i les seves famílies en el procés de superació i millora i en la presa de decisions. (4) Orientació a la capacitació, enfocament positiu i possibilista enfocat a les capacitats i potencialitats. (5) Intervenció familiar, atenció integral al nucli familiar integrant en el mateix procés a tots els components del sistema familiar. (6) Promoció del retorn, mínim temps d’institucionalització afavorit per un treball enfocat a la reintegració de l’infant – adolescent al nucli familiar. (7) Proximitat, això implica un àmbit territorial delimitat de les ‘Cases d’infants’ determinat per les possibilitats de realitzar un treball proper amb la família i de coordinació amb els serveis del territori. (8) Treball en xarxa, dels Serveis socials bàsics (SSB), Equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) i el Servei territorial d’infància i adolescència (STAIA), orientat a la coordinació d’accions emmarcades en la cooperació per un objectiu comú: la reincorporació de l’infant – adolescent a la seva família.
L’àmbit d’intervenció de les ‘Cases d’infants’ es distribueix en tres grans eixos: (1) treball de teràpia familiar, (2) atenció residencial continuada i amb estades intermitents, i (3) suport especialitzat als infants – adolescents i a les seves famílies.
Enguany la DGAIA i la FASI han organitzat unes jornades que volen donar a conèixer el projecte i molt especialment compartir amb tots els agents implicats directament en el projecte, per tal de seguir avançant en el difícil repte de donar noves i millors respostes a les necessitats emergents en què es troben immerses les famílies i els infants – adolescents a Catalunya.
Perspectives d’innovació en l’àmbit dels serveis socials i la infància vulnerable
Barcelona, 9 i 10 de febrer de 2012 CosmoCaixa(Isaac Newton, 26 · Barcelona) (inscripció)
Objectius de les Jornades:
Conèixer altres experiències semblants i aprendre’n.
Acostar-nos als professionals i a les Entitats del Tercer Sector.
Difondre els primers resultats de les Cases d’infants.
“Catalunya com a país ha de fer un pas endavant per situar la infància en un eix vertebrador de les seves polítiques. El Pacte per a la Infància a Catalunya, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ha de ser entès com una de les grans línies de present i futur de compromís i acció envers la infància a Catalunya“.
Així comença el Document de bases que ha de donar peu, d’aquí a un any tal i com s’ha compromès el Govern en paraules del Conseller de Benestar Social i Família, a la signatura d’un Pacte per la Infància a Catalunya. Adreçat a tota la infància i adolescència de Catalunya, amb una atenció especial a la infància vulnerable i en risc d’exclusió social, s’ha d’orientar, continua dient el document de bases a “impulsar polítiques d’infància integrals que tinguin en compte la perspectiva dels infants, que permetin visualitzar aquest grup social i facilitin espais per a la construcció del seu futur“. El Pacte per la Infància posarà en l’agenda de país les actuacions i polítiques d’infància a Catalunya, per això exigeix el màxim consens social i polític. A partir del Document de bases s’inicia, doncs, un procés participatiu i obert a tots els agents socials, civils, institucionals i polítics, amb sentit crític i voluntat de construir i d’entesa, que ha de donar com a resultat, a finals de 2012, la signatura d’un Pacte per la Infància a Catalunya.
El Document de bases es fonamenta en la Declaració dels drets de l’infant (1959), la Convenció sobre els drets de l’infant (1989), l’Estat d’autonomia (2006), la Llei dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010), la Llei d’Educació (2009) i el Pacte nacional per la immigració (2008), per tal de donar resposta, d’una banda, a l’enfocament integral que suposa impulsar polítiques per a tota la infància i adolescència de Catalunya, i de l’altra, a l’enfocament transversal que implica fer-ho des de la perspectiva del treball interdepartamental. El document es desenvolupa en quatre grans eixos: la participació social de la infància, la inclusió social, l’atenció a la infància i els mitjans de comunicació, prioritzant una diagnosi prèvia per establir les necessitats de la infància i l’adolescència i determinar les actuacions pertinents de protecció, prevenció, promoció, participació i atenció per satisfer-les.
El proppassat 29 de novembre, en el marc de la celebració de l’acte institucional del Dia universal dels drets de l’infant, celebrat a l’Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya, el Conseller Josep Lluís Cleries va presentar el document de base per elaborar el Pacte per a la Infància. L’acte va comptar amb una taula d’experts que han debatut sobre diferents aspectes relacionats amb la infància, presentada pel director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Josep Lluís Ortuño, i integrada pel professor Jesús Vilar, de la Universitat Ramon Llull; pel director de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac i de Llar de Pau, Eduard Sala, i per la professora Maria Dolors Roigé, de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte ha finalitzat amb una actuació musical de la coral infantil “El Cor de la Nit”.
Aquesta presentació va tenir lloc el mateix dia que el Govern va aprovar la creació del Programa per a l’impuls i l’assoliment del pacte, un programa que té per objectiu elaborar el document definitiu, amb la participació d’experts, entitats i representants polítics, que defineixin estratègies i propostes polítiques d’infància a mitjà i llarg termini.
Imprimeix el post
