Pacte per a la Infància


79 APUNTS

  • 13:14
  • 0

Programa «Educant en Responsabilitat»

Article enviat al Bloc del Pacte pel Programa “Educant en Responsabilitat”
de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

·
Imatge d'imagerymajestic | FreeDigitalPhotos.net

El Programa «Educant en Responsabilitat» inicia el seu funcionament a finals de 2012, amb l’objectiu de donar (des del sistema català de protecció a la infància i l’adolescència) una resposta adequada a aquelles i aquells menors de 14 anys que tenen comportaments que es considerarien delicte si els cometessin persones majors d’aquesta edat. El programa se centra en una perspectiva preventiva i restaurativa amb tres eixos fonamentals: responsabilització de qui és infractor, reparació del dany a la víctima i restauració de les relacions socials trencades pel delicte. Aquesta resposta ha de fomentar el respecte i el desenvolupament dels valors fonamentals per a la convivència, ha de ser adequada i proporcionada als fets comesos i ha d’atendre les necessitats i drets de la víctima.

El programa vol donar compliment a les obligacions legals establertes a la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i a la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Els objectius principals són:
* fomentar l’educació en la responsabilitat d’infants i adolescents, d’acord amb el seu grau de desenvolupament, per tal de reduir en el futur les conductes antisocials d’aquestes i d’aquests nois menors d’edat;
* derivar el cas al Servei d’Infància territorial corresponent per fer-ne una valoració (si es detecta una possible situació de desprotecció) mantenint, però, la intervenció per part de l’equip que executa el programa «Educant en Responsabilitat»;
* atendre les necessitats i drets de les persones perjudicades, i
* recollir dades relacionades amb aquestes situacions de forma sistematitzada, tant per qüestions estadístiques com per proposar noves formes d’actuació, mesures o recursos dins del sistema de protecció a la infància i l’adolescència.

Els trets definitoris del programa són la responsabilització de l’infant o adolescent denunciat (responsabilització que se centra en la conducta infractora) i la immediatesa d’aquesta resposta.
«Human Experiences, depression/loss of loved one» by Baker131313 - Own work. Licensed under Public domain via Wikimedia CommonsActualment, aquest programa es desenvolupa per l’equip especialitzat en conflicte social de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), format per psicòlegs i educadors socials. Les tasques que realitzen són, d’una banda, valorar la situació personal i familiar de noies i nois denunciats en relació a la possibilitat de reiterar en aquest tipus de conducta, així com de la de trobar-se en una possible situació de desprotecció, i d’altra (si es valora com a necessària) realitzar una intervenció socioeducativa per minimitzar els factors de risc observats, amb la finalitat de disminuir la situació de possible risc i oferir a l’infant o adolescent eines i recursos per al seu correcte desenvolupament integral com a persona.

L’acompanyament educatiu se centra, principalment, en les àrees deficitàries personals de noies i nois, tot i que també proposa accions amb la família, si escau. Les mancances es treballen mitjançant programes d’habilitats socials o pensament prosocial, com ara: programes de competències parentals (quan existeix una dificultat per part dels pares per posar límits clars); un seguiment intensiu (quan s’ha de millorar de manera general en la dinàmica diària de l’infant o adolescent), o derivacions i seguiments a recursos terapèutics adients a cada cas (salut mental, consum de tòxics, comportaments abusius en l’àrea sexual, relacions familiars conflictives…). Aquest acompanyament educatiu es fa en col·laboració amb serveis ja existents, aprofitant les experiències locals i comunitàries i en coordinació amb els recursos del territori. Així, per atendre les necessitats detectades, s’han establert convenis de col·laboració amb diferents entitats per oferir respostes més especialitzades de caire terapèutic, entre d’altres: amb l’Equip d’Atenció a Menors (EAM) de la Fundació Hospital Sant Pere Claver i amb la Fundació Vicky Bernadet per a casos d’abús sexual.

«Kid_running» by  Michael Wimpee - Own work. Licensed under Public domain via flickr.comDes del mateix programa, es dóna suport a la part perjudicada en les accions que aquestes noies i nois realitzen, i que, en la majoria dels casos, també sol ser una o un menor d’edat. Normalment, es contacta amb la família per tal d’informar de les actuacions fetes i per valorar la viabilitat de participació en un procés de mediació o reparació, així com per oferir (si cal) orientació davant de les conseqüències de la situació problemàtica denunciada.

Amb aquest programa es vol unificar la resposta donada des de l’Administració en casos on noies i nois menors de 14 anys han estat denunciats per un delicte o falta, amb la finalitat principal de què es responsabilitzin de les seves conductes, que comprenguin les conseqüències d’aquestes (especialment vers els perjudicats) i que, finalment, puguin créixer i esdevenir ciutadanes i ciutadans plenament responsables. El programa «Educant en Responsabilitat. Intervenció amb menors de 14 anys inimputables» i els resultats del primer any de gestió es van presentar públicament en un acte el passat 26 de setembre de 2014.
  • 13:08
  • 0

L’atenció en salut mental a menors de 14 anys inimputables: una experiència de col·laboració interdisciplinàira amb el programa «Educant en Responsabilitat»

Article enviat al Bloc del Pacte per l’Equip d’Atenció al Menor (EAM)
de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver.

·

Logotip de la Fundació Sanitària Sant Pere ClaverL’Equip d’Atenció al Menor (EAM) de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver col·labora des de fa temps amb Justícia Juvenil i, des de l’abril de 2013, participa també en l’atenció en salut mental a través del Programa «Educant en Responsabilitat» de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). En aquesta cooperació convergeixen les estratègies socioeducatives que implementa aquest programa i la intervenció psicoterapèutica que s’ofereix des de l’EAM.

No sóc hiperactiu, només sóc un jove

L’elaboració d’una metodologia multidisciplinària i interdisciplinària és una eina fonamental en l’abordatge de situacions complexes, tal i com es desprèn de l’experiència de més de 20 anys treballant amb equips tècnics i educatius de Justícia Juvenil. Les característiques d’infants i adolescents que podrien ser denunciats per transgressions de la llei acostumen a implicar les diferents àrees de la persona (individual, familiar, escolar i socials), i les dificultats psicològiques d’aquests joves (tant personals com de relació amb altres persones) promouen dinàmiques conflictives que, sovint, es poden agreujar. A més, en aquestes franges d’edat, les persones són molt reticents al canvi, en especial pel què fa a la pubertat i l’adolescència, en què la relació amb l’entorn és essencial en el procés de maduració.

Abús de substàncies estupefaents. Imatge trobada a http://www.talktomartyb.com/anger-management/teenager-management/La tasca psicoterapèutica de les i dels professionals de l’EAM promou el creixement i la capacitació d’infants i adolescents, afavorint el desenvolupament de la responsabilitat. Aquesta intervenció també incideix en els entorns naturals en què es desenvolupen, ajudant-los a exercir de la forma més adequada possible unes funcions sense les quals el creixement personal es pot fer extremadament complicat. La possibilitat d’intervenir amb menors de 14 anys ofereix l’oportunitat de prevenir certes tendències que, altrament, són susceptibles d’organitzar-se com a formes estables de relació (amb abusos o maltractaments) que malmeten la convivència i les possibilitats de desenvolupament d’infants i adolescents.

L’EAM dóna atenció pel que fa a l’avaluació i l’orientació diagnòstica d’aquests joves, així com al tractament de casos concrets, si escau amb suport i orientació a la família. Des de l’EAM també s’ofereix coordinació i assessorament en l’àmbit de la salut mental amb les i els professionals de la DGAIA implicats en l’estratègia d’abordatge interdisciplinària de cada cas.
  • 13:07
  • 0

Parentalitat positiva

Article enviat al Bloc del Pacte pel sr. Jaume Larriba
director de la Fundació Promoció i Desenvolupament Social (PDS).

·

Logotip de la Fundació Sanitària Sant Pere ClaverMares i pares poden ser tant un important factor de protecció per a infants i adolescents, com esdevenir un factor de risc. Implicar-se en la vida de les pròpies filles i fills, supervisar-ne la conducta o mostrar-los desaprovació cap a les conductes inadequades són factors de protecció. En canvi, són exemples de factors de risc: no establir-los normes de conducta, o tenir actituds poc clares o bé favorables envers les conductes problemàtiques. Per sort, es pot ajudar a mares i pares a augmentar els factors de protecció i a limitar-ne els de risc. Una manera de fer-ho és mitjançant programes d’educació parental que fomentin les competències parentals.

Actualment, tenim diferents programes estructurats per fomentar competències parentals. El programa «Protego», per exemple, Logotip del Programa Protego desenvolupat a Catalunya i disponible també a d’altres països, va ser pioner en introduir aquest model de treball a casa nostra. «Protego» s’adreça a població en risc social i l’ha començat a emprar recentment la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) dins el programa «Educant en Responsabilitat». Un altre exemple és el programa «Límits», adreçat al treball amb mares i pares de menors d’edat transgressors (Justícia Juvenil).

A diferència de les intervencions orientades a millorar la informació de mares i pares (per exemple, sobre l’adolescència), els programes d’educació parental se centren en millorar les pràctiques educatives. Totes les famílies, incloses les que viuen situacions problemàtiques, tenen fortaleses i capacitats que l’educació parental pot ajudar a aflorar, potenciant, alhora, processos de millora.

Generalment, aquesta mena de programes (també dits de foment de la parentalitat positiva) s’apliquen en grups petits al llarg de vàries sessions setmanals. Aquest format genera un escenari per a l’intercanvi d’experiències; potencia el respecte i l’acceptació de diferents visions; redueix les resistències al canvi (atès que amb l’ajuda dels altres, aquest resulta més factible); fomenta la motivació i l’afiliació a objectius comuns, i esdevé una font de suport social mutu entre les i els participants.

La idea de fons clara: cal promoure canvis en les i els progenitors que els ajudin a reconstruir o a optimitzar la manera com exerceixen la seva parentalitat. Així, adquireixen competències que, més enllà de proveir-los tècniques per manegar el comportament de filles i fills, els ajuden a repensar el seu rol i a prendre decisions flexibles en funció de les característiques dels infants i de les circumstàncies. Malgrat la seva complexitat i els requeriments que comporta la seva aplicació, aquesta mena de programes han mostrat en seguiments a llarg termini que són cost-efectius i que generen a la societat estalvis superiors als seus costos.

La parentalitat positiva es basa en establir i enfortir els vincles afectius familiars; proveir a filles i fills un entorn estructurat que els aporti orientació i supervisió (valors, normes, límits); estimular i recolzar l’aprenentatge d’infants i adolescents, dins i fora de l’escola, per fomentar el desenvolupament de les seves capacitats; ensenya a no emprar càstigs físics ni degradants, a reconèixer el valor dels menuts, a mostrar-los interès real pel seu món, i a tenir en compte els seus punts de vista, d’entre d’altres temes. En definitiva es tracta, doncs, d’exercir un control basat en una autoritat legitimada en l’afecte, el suport, la comunicació, l’acompanyament i la implicació en la vida quotidiana de les pròpies filles i fills.
  • 10:13
  • 0

4a sessió plenària de la Taula Nacional de la Infància

El passat 2 de juliol es va dur a terme la 4a sessió del Ple de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya. En aquesta sessió hi varen ser convidades totes les persones presidentes de les Comissions tècniques de les Taules Territorials d’Infància de Barcelona, Girona, Catalunya Central, Alt Pirineu i Aran, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.

En la sessió es va aprovar el Reglament de Règim Interior que regula el funcionament de la Taula Nacional, la constitució de dos nous grups de treball operatiu en el marc de la Taula Nacional, pel desplegament del Pacte per a la Infància: Itineraris formatius en joves extutelats i extutelades, i Desplegament territorial del Pacte per a la Infància, i es va presentar l’estudi sobre l’Estat de situació de la infància i l’adolescència a Catalunya, 2014, i l’enfocament del desplegament del Pacte pel què fa al procés de participació en la identificació de les prioritats del Govern en polítiques d’infància pel 2016. D’altra banda, es va informar de la necessitat de reforçar la Comissió tècnica de la Taula Nacional de Catalunya per tal d’agilitzar els processos de recollida i validació de dades i d’informació procedents dels Grups de treball per ser presentades a la Taula Nacional.

El Grup de treball operatiu: Itineraris formatius en joves extutelats i extutelades, està inclòs en el Grup de treball de l’àmbit 2. De la Inclusió social a la qualitat de vida: igualtat d’oportunitats, i s’ha constituït en resposta a la Moció 213/X del Parlament de Catalunya, sobre l’aplicació de mesures d’acció positiva a favor del col·lectiu de joves extutelats, amb l’encàrrec d’analitzar i aplicar propostes de millorament dels itineraris dels joves extutelats i establir un sistema de beques formatives per a joves sense accés a prestació econòmica, i la participació dels Departaments d’Economia i Coneixement, Empresa i Ocupació, Benestar Social i Família i Ensenyament, i la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA), que col·laboren amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en el treball de suport als joves extutelats.

Per altre banda, el Grup de treball operatiu: Desplegament territorial de Pacte per a la Infància, inclòs en el Grup de treball de l’àmbit 7. Sistema de polítiques integrals i transversals en infància i adolescència, i constituït per la UNICEF, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), la Taula per la Infància i l’Adolescència a Catalunya (TIAC), Save the Children, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, té l’encàrrec d’estudiar i fer propostes pel desplegament territorial del Pacte per a la Infància a partir de la constitució de les Taules Territorials d’Infància.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’estudi sobre l’Estat de situació de la infància i l’adolescència a Catalunya, 2014, presenta la situació dels infants i adolescents a Catalunya mitjançant un seguit d’indicadors en cadascun dels àmbits del Pacte per a la Infància, per tant, des d’una perspectiva integral, i ha d’esdevenir un instrument per valorar si les mesures i actuacions que es volen impulsar en el Pla d’Atenció Integral a la Infància i l’Adolescència de Catalunya, 2015 – 2018, són prou eficaces per assolir els objectius que es proposen en l’Enfocament estratègic i en la Planificació anual.

En l’exposició de l’enfocament del desplegament del Pacte, pel què fa al procés de participació en la identificació de les prioritats del Govern en polítiques d’infància pel 2016, es va informar que es procediria de la mateixa manera que en el 2015, per bé que enguany s’hi convidaria a les Taules Territorials i a les entitats participants en Grups de treball operatiu que no haguessin participat l’any passat.