Bloc de les Polítiques d’Infància i Adolescència de Catalunya » General


3 APUNTS/POSTS

  • 09:43
  • 0

Espais de reflexió ètica en infància i adolescència

El proppassat 3 d’octubre es va realitzar una Jornada de presentació dels treballs realitzats pels Espais de Reflexió Ètica en infància i adolescència, organitzada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), amb el propòsit de donar a conèixer els primers resultats de la experiència i del treball desenvolupat pels primers Espais de Reflexió Ètica impulsats.

En la Jornada oberta a tots els professional del sistema de protecció, hi varen exposar els seus treballs els Espais de Reflexió Ètica (ERESS) del CRAE Natzaret, dels EAIA de l’Ajuntament de Barcelona, dels CRAE Minerva i Sants-Medir i del Servei territorial d’atenció a la infància i l’adolescència de Barcelona ciutat. Aquests Espais han comptat amb el suport de la Dra. Begoña Roman, presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, creat el 16 de juny de 2010 (Ordre ASC/349/2010, de 16 de juny, del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya).

Com a resultat d’aquest suport s’han elaborat diferents treballs sobre els dilemes ètics que es presenten en la pràctica diària, ja sigui en els EAIA o en els centres del sistema de protecció, els quals es varen donar a conèixer en la Jornada.

Els espais de reflexió en ètica en serveis d’intervenció social (ERESS) previstos en l’esmentada Ordre de Creació del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials són la cèl·lula que és vol fer present en tots els recursos dels serveis socials per petits que siguin. L’objectiu principal és incorporar la perspectiva ètica en la pràctica quotidiana de la intervenció social. La gran diversitat de serveis socials fa que l’objectiu de generar espais de reflexió ètica que responguin a les necessitats de cada servei hagin de ser també diferents. Per això no s’ha establert rigidesa en la seva constitució, només per part del Comitè es faran recomanacions sobre aquells mínims necessaris per dinamitzar la seva creació.

La DGAIA, amb una línia estratègica dins el seu Pla de Qualitat, s’ha implicat en el desenvolupament de l’ètica en els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència dins el marc del Comitè, impulsant la creació dels Espais de Reflexió Ètica ens serveis d’infància facilitant formació i assessorament.

Un ERESS vol ser una eina per ajudar en la millora de la gestió i la intervenció d’entitats i serveis de l’àmbit dels serveis socials posant una atenció preferent en la perspectiva ètica. Els ERESS són una referència propera en l’ajut a la reflexió ètica en la intervenció social; han de ser el petit grup de treball que alimenta la reflexió, la formació en ètica i comparteix els assessoraments realitzats pels consultors.

Els ERESS es constitueixen amb les següents funcions principals:

    Dotar a les entitats de serveis socials d’una eina consultiva propera i fàcilment accessible davant casos o situacions que generin conflicte entre les persones que participen en els serveis socials (professionals, destinataris del servei i organitzacions), tenint en compte el parer dels afectats (intervinents i intervinguts en serveis socials).

    Promoure la sensibilització i la formació en valors ètics a les organitzacions.

    Fomentar i difondre bones pràctiques professionals i organitzatives en els serveis socials mitjançant l’elaboració de protocols, criteris i  recomanacions.

    Col·laborar en l’educació sobre l’ètica en l’ús dels serveis públics per part de la població, i difondre entre la ciutadania la idea de la necessitat de fer un ús responsable dels serveis socials.

    Els espais de reflexió d’ètica tenen caràcter consultiu i assessor, no vinculant. Els dispositius del sistema de protecció que estiguin interessats en constituir un Espai de Reflexió Ètica poden adreçar-se a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència: Glòria Torrens (gtorrensb@gencat.cat).

  • 14:07
  • 1

En fa 50 i n’esperem molts més!

Volem felicitar el Butlletí d’infancia per la publicació del butlletí número 50. Sí, ja portem 50 edicions del butlletí des que el varem iniciar l’any 2006 després d’un període llarg i costós de gestació. Ens en podem sentir totes i tots orgullosos perquè aquesta és una gesta compartida, que només pot avançar i créixer amb la participació de tots plegats. No endebades és el Butlletí dels professionals de la infància i l’adolescència, amb el propòsit de superar les barreres disciplinars, però també les sectorials. D’aquí que el Butlletí ha tingut sempre, des dels seus orígens una vocació integral, abastant tot el món de la infància i l’adolescència, i transversal, adreçant-se a tots els professionals de la infància i l’adolescència.

El Bloc de les Polítiques d’Infància i Adolescència de Catalunya (PDIAC), com un germà petit que admira el seu germà gran, se sent orgullós i meravellat de la qualitat i la projecció que ha aconseguit el Butlletí. Actualment, ja compta amb 5.371 subscriptors.

En reconeixement a la seva trajectòria i, en senyal d’aliança, a partir d’ara trobareu agrupats en el bloc i amb un enllaç directe, tots els articles de l’apartat ‘En profunditat’ que ha publicat al llarg dels primers 50 números i de tots els que vinguin a partir d’ara.

Bloc de les Polítiques d’Infància i Adolescència
Direcció General d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència

____________________________________________________________________________________

ANY 2012

Abril, núm. 56: Discriminats per l’edat? Ciutadania i participació dels nens i nenes en la vida pública. Lourdes Gaitán.

Març, núm. 55: Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència. Rafael Bisquerra Alzina i Núria Pérez Escoda.

Gener, núm. 54: L’escola inclusiva, una escola per a tothom. Efren Carbonell i Paret.

ANY 2011

Desembre, núm. 53: Tendències judicials en matèria de protecció de menors. Eva Cano Vilà.

Setembre, núm. 51: Projecte Escolta’m per a una tutoria personalitzada. Antoni Giner i Carme Saumell.

Juliol i Agost, núm. 50: La participació infantil i el Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència a Catalunya (CNIAC). Isaac Ravetllat i Josep Villena i Segura.

Juny, núm. 49: La Llei d’educació de Catalunya a un any de la seva aprovació. Valoració de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC). Àlex Castillo.

Maig, núm. 48: La protecció dels menors davant la reforma del Codi penal. Josep Tamarit Sumalla.

Març, núm. 47: La importància de l’ètica a les polítiques públiques d’infància. Begoña Román i Maestre

Febrer, núm. 46: La supervisió en la intervenció social i educativa: una oportunitat de reflexió i pensament per als professionals que atenen la infància-adolescència. Carmina Puig i Cruells.

Gener, núm. 45: El tràfic de persones per a l’Observatori dels Drets de la Infància de Catalunya. Romina González Sánchez

ANY 2010

Desembre, núm. 44: Com podem beneficiar-nos del treball en xarxa?. José R. Ubieto Pardo

Novembre, núm. 43: La importància de la recollida i l’anàlisi de dades en les polítiques d’infància. Araceli Lázaro Aparicio

Setembre, núm. 41: Podem identificar alguns factors d’èxit en l’acolliment d’infants i adolescents en els CRAE?. Carme Montserrat, Mònica González i Sara Malo.

Juliol i Agost, núm. 40: Fills, filles, mares, pares: dificultats educatives en una societat consumista. Josep Moya Ollé

Juny, núm. 39: El Registre Unificat de Maltractaments Infantils. Una eina per als professionals. Núria Vilarrubias Casabona

Maig, núm. 38: La Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. Conversa amb una adolescent… Imma Pérez Rovira.

Abril, núm. 37: El dret de l’infant a ser escoltat: observació general núm. 12 del comitè dels drets de l’infant. Eulàlia Creus i Ferré.

Març, núm. 36: Transició a la vida adulta. Isidre Carbonell i Batlle

Febrer, núm. 35: L’ordre d’allunyament i els menors com a víctimes de violència domèstica. Santiago Vidal Marsal.

Gener, núm. 34: La qualitat de l’atenció a la infància protegida. Pilar Hilarión Madariaga i M. Elisabet Herrera Cardenal.

ANY 2009

Novembre, núm. 32: El centre residencial. Un lloc per estar o un lloc ‘de vida’?. Dolors Casalé Moure.

Octubre, núm. 31: L’aniversari de la Convenció. Jordi Cots i Moner.

Setembre, núm. 30: El Pla Director d’Infància i Adolescència de Catalunya 2009-2013. Jordi Muner i Armengol.

Juliol i Agost, núm. 29: Els itineraris educatius dels joves extutelats a Europa. Ferran Casas i Carme Montserrat.

Juny, núm. 28: De qui són aquests nens? El prematur extrem, tecnologia i societat. Carme Serradell Alonso.

Maig, núm. 27: Entorn materno-infantil i salut. Oriol Vall Combelles, Óscar García-Algar, Carme Puig Solà

Abril, núm. 26: Infants ciutadans. Cap a una política d’infantesa des dels infants com a titulars actius de dret. Manfred Liebel.

Març, núm. 25: L’orientació inicial i les modificacions posteriors de la llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Javier González Pinedo.

Febrer, núm. 24: Parlem de repatriació. Marta Aymamí, Araceli Bescós i Elena Vidal.

ANY 2008

Desembre, núm. 23: El ministeri fiscal i la protecció de menors. Xavier Jou i Mirabent.

Novembre, núm. 22: La mort d’un infant i el seu impacte emocional. Dr. Sabel Gabaldón

Octubre, núm. 21: Estudi sobre els joves residents en recursos de la DGAIA. L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, principal recurs de sortida. Antonio Ponce.

Setembre, núm. 20: Els drets dels infants a Catalunya. Xavier Bonal.

Agost, núm. 19: La salut mental en la infància i l’adolescència. Una perspectiva psicoanalítica. Susana Brignoni i Graciela Esebbag.

Juny, núm. 18: Les famílies monoparentals des d’una perspectiva de gènere. Elisabet Almeda Samaranch.

Maig, núm. 17: Què és la síndrome d’alienació parental?. Núria Calderer

Abril i març, núm. 16: Perfil de les families adoptants a Catalunya. Elena Font Lletjòs

Febrer, núm. 15: Infantesa o menors. Sobre el nom i el concepte. Carlos Sánchez-Valverde Visus

Gener, núm. 14: Estudi sobre l’experiència d’abús sexual en joves catalans. Noemí Pereda.

ANY 2007

Desembre, núm. 13: Un model d’atenció residencial: les comunitats infantils Part II. Ferran Casas

Novembre, núm. 12: Un model d’atenció residencial: les comunitats infantils. Part I. Ferran Casas

Octubre, núm. 11: La paradoxa del control i de l’ajuda: fer possible la intervenció terapèutica. Isabel Abril i Moreno i Carmen Jara Chiquito.

Setembre, núm. 10: 25 anys de polítiques d’infància. Jaume Martín, Josep Maria Aloy, Jordi Muner, Araceli Lázaro, Carlos Sánchez-Valverde i Marta Rossell (membres de la Comissió de “retrospectiva”per a la celebració del 25è Aniversari de les transferències de polítiques d’infància.)

Juliol, núm. 9: Infants i adolescents acollits per la família extensa. Carme Montserrat Boada

Març, núm. 8: Els maltractaments institucionals. Jordi Cots i Moner

Febrer, núm. 7: Un recurs al servei de l’infant: l’acolliment familiar. Associació d’Iniciatives Socials.

Gener, núm. 6: Hem de fer créixer les polítiques d’infància per situar-les al capdamunt de les prioritats socials del país. Xavier Soley i Manuel.

ANY 2006

Desembre, núm. 5: El bon tracte i el desenvolupament del sistema nerviós central. Jorge Barudy.

Abril, núm. 4: Els joves d’origen immigrant en el si de les societats d’acollida. Una pertinença diferent. M’hamed Abdelouahed Allaoui.

Març, núm. 3: Explotació sexual comercial infantil. Marina Gori.

Febrer, núm. 2: La violència dels joves en la família: una aproximació des de la justícia als menors denunciats pels seus pares. Francisco Romero Blasco, Anna Melero Merino, Carme Cànovas Amenós i Montserrat Antolín Martínez.

Gener, núm. 1: El maltractament entre alumnes (assetjament escolar o bullying). Jordi Collell Caralt i Carme Escudé Miquel.

____________________________________________________________________________________

  • 14:31
  • 2

Al bloc, fem un any!

En el marc del Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència de Catalunya (Pd’IIAC) es va crear el Bloc de les Polítiques d’Infància i Adolescència, amb la intenció d’esdevenir un espai d’intercanvi entre professionals sobre accions, experiències i bones pràctiques que es fan a Catalunya en l’àmbit de la infància i l’adolescència.

Durant aquest temps, hem publicat informació sobre suport als joves, sobre participació, sobre suport en l’acolliment en família extensa, sobre suport postadoptiu, sobre escoles compromeses amb el món, sobre el Pd’IIAC i sobre la infància al tercer sector. Tot això ho trobareu entre els posts següents:

A Lloret, el Puntet
Nosaltres també hi participem!
Constitució de la Plataforma d’Infància del Tercer Sector Social de Catalunya
Projecte de participació infantil: I tu, què opines? FEDAIA
Pd’IIAC: cap a la cooperació amb el món local
Escoles compromeses amb el món
Després de l’adopció: suport i orientació
L’acolliment en família extensa: promoció i millora del suport
Per la seguretat dels infants i els/les adolescents

Volem aprofitar aquest post de celebració per agrair a totes les persones i institucions que han participat en aquest projecte la col·laboració, el temps i la dedicació personal en fer-ho possible i, especialment, el fet que hagin volgut compartir amb totes i tots vosaltres les seves experiències professionals.

Tanmateix, encara som molt joves i en l’esperit de saber que encara estem a l’inici del camí, us animem a seguir al nostre costat, per fer-lo junts i seguir compartint amb totes i tots vosaltres aquesta motivació per conèixer i difondre accions, experiències i bones pràctiques adreçades a la infància i a l’adolescència d’arreu de Catalunya.

MOLTES GRÀCIES I FELICITATS!

_______________________
L’equip del bloc de les PDIAC