Pacte per a la Infància


67 APUNTS

  • 13:50
  • 0

Les taules d’infància

El Decret 250/2013, de 12 de novembre, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6501 de 14 de novembre, fixa la definició, composició i competències de les taules de la infància a Catalunya. El Decret segueix el redactat de l’article 26 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de Catalunya, on s’estableix el mandat per a la creació d’aquests òrgans.

Les taules d’infància s’estableixen en funció del territori geogràfic; per això, el Decret estructura la Taula Nacional, les taules territorials i les taules locals, i defineix per a cadascuna de les tres estructures què són, quina és la composició i quines tasques s’assignen a cada nivell.

El Decret 250/2013 va entrar en vigor el dia 5 de desembre de 2013.

·

• La Taula Nacional

La Taula Nacional de la Infància és un organ col·legiat permanent adscrit al Departament de Benestar Social i Família. És l’encarregada de coordinar, impulsar i promoure les polítiques d’infància amb les diferents administracions i institucions implicades.

El Ple és la màxima representació de la Taula Nacional i es reuneix com a mínim un cop l’any. Aprova l’execució del desplegament del Pacte per a la Infància i la planificació anual corresponent. Una de les tasques inicials del Ple és la creació de la Comissió Tècnica, que és qui té per objecte el seguiment del Pla a partir dels objectius operatius aprovats pel Ple. Aquesta Comissió Tècnica es reuneix un mínim de tres vegades l’any. El Ple també pot constituir grups de treball per estudiar i analitzar qüestions específiques o per fer-ne el seguiment.

La Taula Nacional es va constituir el 7 de febrer de 2014 i en podeu saber més visitant la pàgina del Blog sobre la Taula Nacional de la Infància de Catalunya (teniu un enllaç directe a aquesta pàgina al capçal del Blog).

·

• Les taules territorials d’infància

Imatge de jscreationzs | FreeDigitalPhotos.net

La Taula Nacional de la Infància de Catalunya s’estructura en les taules territorials d’infància. Les taules territorials desenvolupen les directrius que estableix la Taula Nacional en l’àmbit territorial de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.

Les taules territorials també s’estructuren amb el Ple de la taula territorial i la Comissió tècnica de la taula territorial, i poden definir alhora els seus propis grups de treball. La composició d’aquests òrgans es troba detallada en els art.9 a 13 del Decret 250/2013.

·

• Les taules locals

Si els ens locals, individualment o col·lectivament (tant supramunicipalment com comarcal), ho consideren oportú, poden constituir taules locals d’infància. Tenen la consideració d’òrgans administratius col·legiats adscrits a l’ens local que n’assumeixi la presidència.

Les taules locals d’infància col·laboren en el desenvolupament de les directrius de la Taula Nacional i de la taula territorial corresponent dins l’àmbit territorial corresponent. El Decret 250/2013 estableix una composició mínima per a aquestes taules locals que, al seu torn, poden crear grups de treball de forma similar a com fan les taules territorials.

Fins el moment que les taules territorials estiguin formalment constituides, les taules locals que sorgeixin arreu del territori nacional es relacionaran directament amb la Taula Nacional d’Infància.

·

  • 13:50
  • 1

La proximitat dels ajuntaments és clau per al foment de les polítiques d’infància a Catalunya

Article enviat al Bloc del Pacte per
David Saldoni de Tena, alcalde de Sallent i
president de la Comissió de Benstar Social i Participació de
l’Associació Catalana de Municipis (ACM),
en col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

.

La proximitat amb la ciutadania fa que els ajuntaments siguin un dels actors bàsics per al foment de les polítiques d’infància a Catalunya. La realitat del territori català és molt diversai té unes casuístiques molt diferenciades. És per aquest motiu, que es fa necessària la implicació directe dels agents locals per dissenyar polítiques adreçades als infants.

El coneixement de la realitat local permet que les taules locals d’infància siguin essencials per coordinar, impulsar i promoure les polítiques d’infància d’arreu de Catalunya. Han de servir també per determinar quines han de ser les prioritats de les diverses administracions i han de coordinar esforços per treballar perseguint els mateixos objectius. Així mateix, les taules locals d’infància han de servir per desplegar els eixos del «Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència», garantint la coordinació de tots els agents implicats per potenciar-ne el treball en xarxa.

Les taules locals d’infància poden ajudar a millorar la coordinació, en especial en els àmbits de l’educació, la salut, els serveis socials, la seguretat, el treball, la justícia, la joventut i les dones, quan l’exercici de les competències respectives afecti la infància i l’adolescència del territori. Aquest organisme ha de permetre saber en tot moment quines són les polítiques en educació que s’han d’impulsar. El coneixement del territori ens permetrà poder incidir en aspectes concrets que ajudin a millorar el desenvolupament d’infants i adolescents, sempre vetllant per la seva integritat.

Imatge de Stuart Miles | FreeDigitalPhotos.net

El món local sempre s’ha caracteritzat per treballar colze a colze amb els diferents col·lectius socials. Aquest coneixement ens ha de permetre detectar i intervenir davant possibles situacions de risc o desemparament. Infants i adolescents són el present i també el futur de les properes generacions: hem de desenvolupar recursos preventius en la infància i l’adolescència que assegurin el respecte als seus drets i els ofereixin el necessari per desenvolupar les seves vides en les mateixes condicions d’igualtat d’oportunitats.

Aquesta experiència ens permetrà de conèixer i abordar en millors condicions la realitat de la infància i l’adolescència.

  • 08:02
  • 0

Un any de funcionament del «Créixer en Família»

Article enviat al Bloc del Pacte per la Secretaria de Família
del Departament de Benestar Social i Família.

·

El passat gener de 2013, la Secretaria de Família va iniciar el programa «Créixer en Família» d’orientació educativa per a pares i mares. Aquest programa ofereix suport als pares i les mares per exercir positivament la seva parentalitat, convidant-los a reflexionar sobre les pràctiques educatives que porten a terme, amb la finalitat d’educar en positiu i potenciar la seva confiança, de manera que això es reflecteixi en el benestar i la seguretat dels seus fills i filles. El programa vol, des de l’àmbit de la prevenció i la promoció, potenciar el desenvolupament de les capacitats dels pares i les mares per a la cura i l’educació dels seus fills i filles.

El programa consta de sis sessions de dues hores en què es tracten temes com l’afecte, l’autonomia, l’autoritat, la resolució de conflictes, les responsabilitats en l’àmbit domèstic, el lleure i l’entorn, el paper educatiu de l’escola, etc. El grup està acompanyat durant totes les sessions per una persona professional experta en educació i dinàmiques familiars que dinamitza el grup i que promou un estil de relació entre pares i fills basat en la parentalitat positiva. Durant les sessions es va creant un clima de confiança, i es generen situacions on, a través del diàleg i la reflexió, les famílies es plantegen formes d’educar i solucions efectives a les seves dificultats.

Imatge de nokhoog_buchachon | FreeDigitalPhotos.net

Com a suport a les dinamitzadores, s’han creat quatre guies didàctiques, una per a cada franja d’edat, amb el contingut, activitats i recursos necessàris per impartir les sessions. Aquestes guies, elaborades per persones expertes, destaquen la importància de la intencionalitat educativa i el valor de la família, com a context relacional i educatiu clau.

«Créixer en Família» està adreçat a un perfil ampli i universal de família, ja que parteix de la idea que totes les famílies poden, en algun moment del seu cicle vital, experimentar situacions que requereixin acompanyament i suport. En conseqüència, s’adreça a grups de pares i mares amb fills i filles de 0 a 16 anys, així com a altres adults amb responsabilitats parentals. Es promou que les famílies que formen cada grup tinguin fills d’edats aproximades per trobar interessos homogenis i debatre sobre qüestions comunes, per això les famílies estaran distribuïdes en funció de la franja d’edat dels seus fills i filles: 0-3 anys / 3-6 anys / 6-12 anys / 12-16 anys.

En el primer any de funcionament, s’han realitzat 155 cicles, amb un total de 930 tallers arreu de Catalunya, i hi han participat un total de 2.561 famílies. Per a l’any 2014 està prevista la realització de 155 cicles més.

  • 08:02
  • 5

Educar en una família nombrosa

Article enviat al Bloc del Pacte per
l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc).

·

La majoria de les famílies nombroses de Catalunya tenen uns trets significatius tot i que segons el seu aire particular i reptes educatius viuen l’organització de la seva vida de manera diferent.

A FANOC ens crida força l’atenció que, tot i que han d’ajustar molt el seu pressupost per arribar a cobrir les seves necessitats bàsiques i, amb més dificultat si el pare o la mare estan a l’atur, valorin molt el goig que tenen d’ajudar a fer créixer els seus fills i d’educar-los en valors com en el cas esmentat, en el valor de l’austeritat. En aquest aspecte tampoc es queixen els fills de les famílies nombroses d’aprofitar llibres, de portar roba heretada dels germans grans o d’algun cosí i, celebren amb agraïment el pastís que porten els avis per les postres dels diumenges. També expressen l’alegria de poder jugar sempre que vulguin entre germans ni que sigui en una habitació petita rodejats de força xivarri.

Imatge de photostock | FreeDigitalPhotos.net

No tots els matrimonis joves poden tenir una família nombrosa: estats de salut físics o psíquics, situacions insegures degut a la manca de treball o sous escassos, ruptures matrimonials, etc., contribueixen a no assolir aquest repte aventurat.

Dins l’àmbit de les famílies nombroses es viu amb naturalitat l’empatia. Molts hem vist com una germà gran acompanya a dormir el seu germà petit perquè reconeix—només pel gest—el que necessita. Com també, de forma natural, a l’hora d’anar a l’escola per exemple, et trobes amb què tenen iniciatives per triar-se la roba, per vestir-se sols o per ajudar a posar els mitjons al germà de dos anys. No cal dir que malgrat la nit abans els pares s’hauran esforçat en deixar a cada fill la seva roba preparada, sempre hi ha una sabata que s’ha perdut al lloc més estrany i que de, no trobar-se, farà anar al fill al col·legi amb una sabata i una sabatilla.

Pares, mares i germans reben petons i abraçades que es multipliquen, i les renuncies que es fan pel camí—com podrien ser en el temps d’oci no menjar a restaurants, no anar de viatge, o no tenir roba nova—es compensen amb bon humor i amb alegria. Molts pares comenten que la decisió de tenir una família nombrosa ha estat lliure i que es troben completament realitzats i feliços: tenen l’avantatge que, a casa d’una família nombrosa, la rutina i l’avorriment mai truquen a la porta, i no queda cap escletxa oberta perquè hi entri la monotonia.

Totes les famílies amb molts fills reconeixen que no son perfectes: fer-se “el perfecte” conduiria a ser un pare o mare rígid, autoritari i malhumorat que farien tenir ganes als fills d’escapar-se de casa. Viuen l’ordre de casa com poden i com saben. Comprenen que casa seva no estarà mai tot col·locat com si fos un museu, perquè a on hi ha vida hi ha moviment, però reconeixen que tenir fills els ha resultat molt gratificant.