Pacte per a la Infància


65 APUNTS

  • 08:02
  • 0

Un any de funcionament del «Créixer en Família»

Article enviat al Bloc del Pacte per la Secretaria de Família
del Departament de Benestar Social i Família.

·

El passat gener de 2013, la Secretaria de Família va iniciar el programa «Créixer en Família» d’orientació educativa per a pares i mares. Aquest programa ofereix suport als pares i les mares per exercir positivament la seva parentalitat, convidant-los a reflexionar sobre les pràctiques educatives que porten a terme, amb la finalitat d’educar en positiu i potenciar la seva confiança, de manera que això es reflecteixi en el benestar i la seguretat dels seus fills i filles. El programa vol, des de l’àmbit de la prevenció i la promoció, potenciar el desenvolupament de les capacitats dels pares i les mares per a la cura i l’educació dels seus fills i filles.

El programa consta de sis sessions de dues hores en què es tracten temes com l’afecte, l’autonomia, l’autoritat, la resolució de conflictes, les responsabilitats en l’àmbit domèstic, el lleure i l’entorn, el paper educatiu de l’escola, etc. El grup està acompanyat durant totes les sessions per una persona professional experta en educació i dinàmiques familiars que dinamitza el grup i que promou un estil de relació entre pares i fills basat en la parentalitat positiva. Durant les sessions es va creant un clima de confiança, i es generen situacions on, a través del diàleg i la reflexió, les famílies es plantegen formes d’educar i solucions efectives a les seves dificultats.

Imatge de nokhoog_buchachon | FreeDigitalPhotos.net

Com a suport a les dinamitzadores, s’han creat quatre guies didàctiques, una per a cada franja d’edat, amb el contingut, activitats i recursos necessàris per impartir les sessions. Aquestes guies, elaborades per persones expertes, destaquen la importància de la intencionalitat educativa i el valor de la família, com a context relacional i educatiu clau.

«Créixer en Família» està adreçat a un perfil ampli i universal de família, ja que parteix de la idea que totes les famílies poden, en algun moment del seu cicle vital, experimentar situacions que requereixin acompanyament i suport. En conseqüència, s’adreça a grups de pares i mares amb fills i filles de 0 a 16 anys, així com a altres adults amb responsabilitats parentals. Es promou que les famílies que formen cada grup tinguin fills d’edats aproximades per trobar interessos homogenis i debatre sobre qüestions comunes, per això les famílies estaran distribuïdes en funció de la franja d’edat dels seus fills i filles: 0-3 anys / 3-6 anys / 6-12 anys / 12-16 anys.

En el primer any de funcionament, s’han realitzat 155 cicles, amb un total de 930 tallers arreu de Catalunya, i hi han participat un total de 2.561 famílies. Per a l’any 2014 està prevista la realització de 155 cicles més.

  • 08:02
  • 5

Educar en una família nombrosa

Article enviat al Bloc del Pacte per
l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc).

·

La majoria de les famílies nombroses de Catalunya tenen uns trets significatius tot i que segons el seu aire particular i reptes educatius viuen l’organització de la seva vida de manera diferent.

A FANOC ens crida força l’atenció que, tot i que han d’ajustar molt el seu pressupost per arribar a cobrir les seves necessitats bàsiques i, amb més dificultat si el pare o la mare estan a l’atur, valorin molt el goig que tenen d’ajudar a fer créixer els seus fills i d’educar-los en valors com en el cas esmentat, en el valor de l’austeritat. En aquest aspecte tampoc es queixen els fills de les famílies nombroses d’aprofitar llibres, de portar roba heretada dels germans grans o d’algun cosí i, celebren amb agraïment el pastís que porten els avis per les postres dels diumenges. També expressen l’alegria de poder jugar sempre que vulguin entre germans ni que sigui en una habitació petita rodejats de força xivarri.

Imatge de photostock | FreeDigitalPhotos.net

No tots els matrimonis joves poden tenir una família nombrosa: estats de salut físics o psíquics, situacions insegures degut a la manca de treball o sous escassos, ruptures matrimonials, etc., contribueixen a no assolir aquest repte aventurat.

Dins l’àmbit de les famílies nombroses es viu amb naturalitat l’empatia. Molts hem vist com una germà gran acompanya a dormir el seu germà petit perquè reconeix—només pel gest—el que necessita. Com també, de forma natural, a l’hora d’anar a l’escola per exemple, et trobes amb què tenen iniciatives per triar-se la roba, per vestir-se sols o per ajudar a posar els mitjons al germà de dos anys. No cal dir que malgrat la nit abans els pares s’hauran esforçat en deixar a cada fill la seva roba preparada, sempre hi ha una sabata que s’ha perdut al lloc més estrany i que de, no trobar-se, farà anar al fill al col·legi amb una sabata i una sabatilla.

Pares, mares i germans reben petons i abraçades que es multipliquen, i les renuncies que es fan pel camí—com podrien ser en el temps d’oci no menjar a restaurants, no anar de viatge, o no tenir roba nova—es compensen amb bon humor i amb alegria. Molts pares comenten que la decisió de tenir una família nombrosa ha estat lliure i que es troben completament realitzats i feliços: tenen l’avantatge que, a casa d’una família nombrosa, la rutina i l’avorriment mai truquen a la porta, i no queda cap escletxa oberta perquè hi entri la monotonia.

Totes les famílies amb molts fills reconeixen que no son perfectes: fer-se “el perfecte” conduiria a ser un pare o mare rígid, autoritari i malhumorat que farien tenir ganes als fills d’escapar-se de casa. Viuen l’ordre de casa com poden i com saben. Comprenen que casa seva no estarà mai tot col·locat com si fos un museu, perquè a on hi ha vida hi ha moviment, però reconeixen que tenir fills els ha resultat molt gratificant.

  • 08:02
  • 1

Les dificultats en l’educació dels nostres fills dins de famílies monoparentals

Article enviat al Bloc del Pacte per la Federació de Famílies Monoparentals.

·

Quan qui ha d’educar és una mare sola o un pare sol, no necessàriament empitjora la qualitat de l’educació de filles i fills, però sí que fer-ho bé és força més difícil pel sol fet de ser un únic el responsable en la presa de decisions i, alhora, l’únic referent adult de l’infant. Sovint, el cansament provocat per l’acumulació de responsabilitats i obligacions en un sol progenitor fa que en cada etapa educativa de l’infant o adolescent ens haguem d’enfrontar a situacions força complicades, tant físicament com emocionalment.

Així, en l’etapa dels 0 als 3 anys—quan l’adquisició dels hàbits és primordial—el fet de ser família monoparental no ha de suposar un problema quan és més bàsic de mantenir rutines, una certa tranquil·litat, i ser el mirall cap l’infant. Ans el contrari: a casa, només hi ha un patró de normes i l’infant va rebent la directriu sense comportaments o pautes contradictòries o no consensuades, cosa la qual facilita el procés d’adquisició d’hàbits i dóna molta seguretat als infants. Malauradament, tot sovint veiem que en famílies biparentals això no és el què succeeix i, de seguida, els petits aprenen quin paper té cadascun dels seus pares.

Les dificultats per a les famílies monoparentals apareixen quan, com a conseqüència de la feina i els horaris, a la mare o al pare els manca temps de qualitat per poder dedicar als seus fills, tant en el joc com en l’estudi o en l’oci. Poder disposar d’aquest temps és molt important perquè és en els primers anys dels infants quan el referent matern o patern esdevé imprescindible.Imatge de David Castillo Dominici | FreeDigitalPhotos.net Lògicament també ho és en etapes posteriors de la vida de l’infant, quan la presència de la persona progenitora és molt important per tal de garantir un creixement emocional adequat i, òbviament, per gaudir d’un entorn segur i confortable que faciliti a infants i adolescents un desenvolupament escolar amb èxit.

Tot plegat, com comentàvem abans, vol dir compartir temps de qualitat, i és aquí on tornem a topar amb la barrera de la gran dificultat que suposa conciliar correctament la vida familiar i la laboral. Aquesta conciliació, que és importantíssima en totes les famílies, és—en el cas de les famílies monoparentals—un luxe al què a dia d’avui és pràcticament impossible accedir: sovint, conciliar la vida laboral i la vida familiar sol implicar una reducció d’ingressos o una expulsió del mercat laboral que les famílies amb una sola font d’ingressos no es poden permetre.

Imatge de Vlado | FreeDigitalPhotos.net

Mentre la legislació laboral no tingui en compte la multiplicitat de situacions familiars de les persones treballadores, filles i fills de famílies monoparentals seguiran estant discriminats i en inferioritat d’oportunitats, perquè els drets laborals del seu únic progenitor tenen un preu elevadíssim que, sovint, fa que n’hagin de renunciar. L’impacte que això té en el temps que disposen mares i pares per ocupar-se d’infants i adolescents, i poder educar-los i ajudar-los a créixer de la millor manera possible (per posar al seu abast un futur digne) és massa elevat.

Les famílies monoparentals estem disposades a continuar amb l’esforç i la lluita que suposa educar en solitari: volem que les nostres filles i els nostres fills gaudeixin de les mateixes oportunitats que la resta dels infants.

  • 19:25
  • 0

Què implica participar? La presa de decisions amb infants i adolescents

Article enviat al Bloc del Pacte per Save the Children.

·

Al món, encara que els nens, nenes i adolescents representen un alt percentatge de les societats on viuen, tradicionalment queden exclosos dels processos de presa de decisions. Aquesta exclusió té les bases en la visió de la infància com a subjectes passius, sense la suficient iniciativa, maduresa com per exercir la seva llibertat d’opinió i expressió. És a dir, a participar.

I, què implica participar?

Segons Save the Children, s’entén per participar l’exercici en què les veus dels infants i adolescents es prenen seriosament i ells/es assumeixen responsablement, segons el seu grau de maduresa i desenvolupament, decisions en aquells assumptes que els concerneixin. És a dir, participar implicar poder opinar, decidir i actuar organitzadament. La participació de la infantesa és un valor que abasta tots els escenaris (des del familiar, a l’àmbit públic, des del nivell local al internacional) i es comprèn com una acció informada i voluntària de tots els nens i nenes.

Imatge de twobee | FreeDigitalPhotos.net

Aquest dret està reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans, a l’Estatut, a les recomanacions del Consell d’Europa, a les Observacions i Protocols del Comité dels drets dels infants i en la Convenció dels Drets de l’Infant (CDI) de Nacions Unides, i també en d’altres disposicions legals, com la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, i recentment, al Pacte per a la Infància a Catalunya. No obstant, es de gran rellevància el paper de la CDI, donat que suposa un salt qualitatiu en el tractament dels infants i la introducció d’un canvi de paradigma: el nen/la nena passa de ser d’un objecte de protecció a ser subjecte, titular de drets. Reconèixer els infants com subjectes de drets i actors socials exigeix reconèixer-los com a persones amb drets, individus amb criteris, capacitats i valors propis, participants del seu propi procés de creixement i desenvolupament personal i social.

En l’exercici de la participació, nens, nenes i adolescents aprenen a col·laborar i influenciar en els i les responsables de la presa de decisions, pel què seran persones amb més confiança en sí mateixos i utilitzaran aquestes habilitats per a millorar les seves societats. A més, les polítiques públiques que afecten als infants són més efectives quan ells i elles estan involucrats en els processos de presa de decisions. Per aquests motius, Save the Children considera la participació com un aspecte transversal, una metodologia, a tenir en compte a totes les accions i programes dirigits als nens i nenes, un procés continu en què ells i elles, a més d’opinar, s’impliquen en la presa de decisions,en diferents àmbits de la vida: la família, el lleure, l’àmbit polític, l’escola, el barri, la ciutat, els mitjans de comunicació…

Imatge de photostock | FreeDigitalPhotos.net

És més, actualment, es detecten una sèrie de tendències que mobilitzen la participació de la població infantil en nous escenaris. Atenent a aquesta tendència, és rellevant considerar els mètodes de participació a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) on estan presents nens, nenes i adolescents, donat que constitueixen veritables espais socials d’innovació i relació que ens permeten indagar sobre les noves pautes i conductes socials rellevants de cara al futur.

Queda un llarg camí en el procés de trencar els prejudicis que encara prevalen en els adults, en relació a les capacitats dels nens i nenes per a transformar la realitat o per a incidir amb possibilitats de canvi, raó per la qual és necessària una major divulgació i difusió dels drets de la infància i la promoció del dret participació infantil i juvenil, així com establir mecanismes i espais adequats i estables per al exercici efectiu d’aquest dret per part dels nens i les nenes. En aquest sentit, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència dóna resposta amb l’eina interactiva “Joc dels Drets” que esdevé un nou espai de promoció dels Drets dels Infants, i de foment de la participació dels Infants.