Pacte per a la Infància


75 APUNTS

  • 07:18
  • 0

La infància i la cultura popular

Article enviat al Bloc del Pacte per Lluís Puig i Gordi, director general de
Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

·

El primer record que tinc, i crec que molts de nosaltres tenim, de la cultura popular són les cançons i els contes de la infantesa. Ben cert és que cada cop més les àvies, les mares i les dides són substituïdes per les cintes, els devedés, la televisió i d’altres ginys. Però els continguts són els mateixos. La primera vegada que vam entrar en contacte de manera inconscient amb la cultura popular va ser segurament amb les cançons de bressol.

En un temps determinat i condicionat per les noves tecnologies, la globalització, la realitat virtual, les xarxes socials… la cultura popular tradicional és com a poc una manifestació cultural equilibradora. Perquè tot i que tradició se sol associar a cosa antiga, cultura popular tradicional no és el contrari a modernitat, tradició és “transmissió”, i com diu un bon amic tradició és pujar a un tren que ja circula i on hi viatja més gent. És evident que cal projectar-se cap el futur, però partint del passat; perquè el passat és el que ens constitueix i defineix en el present.

Per a un infant o per a un jove és important entrar en contacte i viure la cultura popular tradicional perquè és una cultura vital –de formes de vida- que està sempre en íntima relació amb el que és útil per a la vida. Mai és aliè a la vida quotidiana, mai és una cultura “teòrica”. La cultura popular tradicional és un recull de la “saviesa de la vida en comunitat”.

Les diverses formes d’expressió de la cultura popular tradicional, castellers, geganters, sardanistes, colles de foc, corals, etc., són manifestacions culturals que per la seva mateixa naturalesa participen d’uns valors educatius de primera magnitud. En primer lloc són manifestacions col·lectives, que a través del joc, del lleure i de la festa, esdevenen una escola i un model de vida comunitària, perquè fomenten espais de convivència i aprenentatge. Cercavila de Cultura Popular al Clot - 2013 per Associació Fal·lera Gegantera Sagrada Família FAGESAFA GegantTots En aquest sentit són un element d’integració i cohesió de primer ordre en la nostra societat encara avui receptora d’immigració. Però és moltes més coses, perquè és una cultura participativa, igualitària, presencial (davant de tanta virtualitat), que té uns objectius a assolir, i d’altres. Repeteixo, valors tots de primera divisió, en el camp de l’educació.

Hi ha un aspecte de la cultura popular tradicional, en relació als infants i als joves, que sovint se sol oblidar però que m’agradaria destacar. A través de la cultura popular els joves i infants entren en contacte amb el profund referent de tota una col·lectivitat. Si em dispenseu l’expressió, entren en contacte amb l’ “inconscient col·lectiu” de la societat on han de viure.

Només per aquests motius crec és bàsic implementar accions i programes que apropin els joves i infants al món de la cultura popular tradicional.

  • 07:17
  • 0

«La Tamborinada», una festa de la cultura popular

Article enviat al Bloc del Pacte per la Fundació «La Roda».

·

·

La festa de “La Tamborinada” és fruit del treball en xarxa d’un centenar d’entitats que treballen durant tot l’any des de la cultura popular per la cohesió social dels seus territoris. En un sol dia, s’ofereix una mostra d’allò que durant l’any roda per barris i pobles: tallers, espectacles de màgia, titelles, animació i contes… Tot plegat, una bona representació del col·lectiu d’artistes catalans que es dediquen a l’espectacle familiar i als espectacles de cultura popular.

La Tamborinada” esdevé, així, un espai de relació entre les entitats adherides a Fundació La Roda, les entitats col·laboradores, les entitats de l’associacionisme cultural català, la cultura popular i els ciutadans i ciutadanes que passen aquell dia pel Parc de la Ciutadella. És la Fundació La Roda qui organitza aquesta festa, cada any des del 1977.

Les tradicions i les festes populars constitueixen, sense cap mena de dubte, una font de riquesa cultural que cal conservar, cultivar i potenciar. Des dels seus inicis, La Roda ha fet esforços importants per recuperar i consolidar els elements de la cultura popular i tradicional. Mitjançant les entitats adherides a la fundació, es van recuperar i consolidar les programacions de festes tradicionals com el Carnestoltes, el Caga Tió, etc. El cicle tradicional de l’any amb les festes més significatives ha estat el pal de paller que ha fet de la cultura popular un element de cohesió social.

L’objectiu de la Fundació La Roda és fomentar el coneixement i la celebració de les tradicions populars i festives del país, tant entre els més petits com entre els adults nouvinguts que no coneixen les tradicions catalanes. La seva celebració en espais públics, oberts i lliures, i el caràcter gratuït dels espectacles (una aposta conscient i volguda des de La Roda) contribueixen a enfortir, encara més, l’estructura bàsica de la societat civil, incentivant i promovent la convivència i la cohesió social. El treball en xarxa entre les associacions ha estat un factor molt important i bàsic per aconseguir que la cultura popular hagi esdevingut un element afavoridor en tota aquesta tasca.

La memòria lúdica 1714 – 2014” és el lema de “La Tamborinada” d’enguany, afegint-se a les celebracions del Tricentenari. Comptarem amb l’ajuda d’unes 1000 persones voluntàries, a més de la col·laboració de les més de 80 entitats de La Roda, i estan programats més de 30 espectacles i 60 tallers. Us convidem, doncs, un any més a participar amb nosaltres a “La Tamborinada”, el proper diumenge, 1 de juny, entre les 11 del matí i les 7 de la tarda, al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

·
·

Aquí teniu, tot seguit, algunes imatges de “La Tamborinada 2014″:

·

·

·

  • 07:17
  • 0

Música, corals i infants

Article enviat al Bloc del Pacte pel
Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC).

·

El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), federació que agrupa actualment un centenar llarg de corals amb un total d’uns 3.000 infants, és un referent en el món coral català, des de la seva fundació el 1967. Amb el cant coral, vol transmetre a nenes, nens i joves—dels 5 als 17 anys—uns valors que els eduquin com a persones (l’oïda, l’atenció, la sensibilitat, el gust per la bellesa…) i d’altres que els facin ser uns adults responsables a la societat (el treball en equip, la disciplina de grup, la solidaritat…). I tot això, el SCIC ho fa servint-se, fonamentalment, de la cançó popular o d’autor de casa nostra i, també, recuperant i harmonitzant melodies tradicionals. Com diu Miquel Martí i Pol, “la cançó és una de les formes més senzilles i autèntiques de l’expressió dels pobles i constitueix sens dubte un dels ponts que més íntimament i profundament els uneix [...].”

Un concert recent, a l’Auditori de Barcelona, amb uns 600 infants cantant i gaudint amb cançons tradicionals catalanes, acompanyades per un conjunt de jazz, és un exemple d’allò que el SCIC fa, des de fa gairebé 50 anys—amb les variants pròpies de cada època i moment—per acostar infants i joves a la nostra cultura popular. Altres exemples en serien: les «Trobades Generals de Cantaires de 8 a 17 anys», que apleguen prop de 2000 d’aquests cantaires en un gran concert on s’acostumen a interpretar cançons tradicionals i també s’estrena una cantata composta expressament per un autor català; i els «Juguem Cantant», que són trobades per als més petits que es fan anualment arreu del territori catala (teniu més informació de les trobades d’aquest 2014 en aquest enllaç).


El SCIC és, i ha estat sempre, una entitat oberta i inclusiva per a qualsevol nen o nena. Està vinculat a diverses federacions internacionals, amb les quals col·labora activament. A la pàgina web del SCIC trobareu més informació de les corals membres que hi ha per tot el territori; repertori recopilat pel SCIC al llarg dels anys; formació per a mestres, pedagogs, i pel públic en general, i recursos relacionats amb el SCIC i el cant coral a la seva botiga virtual.

  • 07:59
  • 0

L’acolliment familiar

Article enviat al Bloc del Pacte per
l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA).

·
Imatge de Stuart Miles | FreeDigitalPhotos.net

Hi ha infants i adolescents que no reben a casa l’atenció que necessiten perquè la seva família es troba en una situació que li impedeix de fer-se’n càrrec de forma adequada. Quan l’administració detecta un d’aquests casos, sovint decideix que aquests infants o adolescents visquin durant un temps amb unes altres persones que en tinguin cura, en un entorn que asseguri a infants i adolescents l’estabilitat emocional i l’afecte necessaris.

L’acolliment familiar és un gest solidari que té com a objectiu proporcionar un entorn familiar (i tot allò que això implica: afecte, atenció individualitzada, nous models i referents familiars, etc.) a l’infant o adolescent que ho necessita durant un temps determinat. L’acolliment és un acte de compromís, de responsabilitat social i de solidaritat vers l’infant o l’adolescent i vers les seves famílies d’origen.

L’acolliment familiar no pretén substituir la família d’origen. És una mesura temporal que es pren per oferir el millor entorn possible a infants i adolescents per créixer adequadament, fins que la seva família resolgui els problemes que li impedeix d’ocupar-se’n. Aquesta separació física no implica que els lligams afectius entre progenitors i filles o fills es trenquin: sempre que és possible i aconsellable, la persona acollida té trobades i fa sortides amb la seva família d’origen.

Durant l’acolliment, la família acollidora compta en tot moment amb l’assessorament, el suport i l’ajut de l’administració mitjançant les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF). Aquestes entitats sense ànim de lucre, reconegudes i acreditades per l’ICAA tenen encarregada la tasca de mediació i promoció de l’acolliment entre les famílies; també ofereixen la formació adequada i en fan el seguiment i l’assessorament mentre duri l’estada del menor d’edat amb la família d’acollida.