Pacte per a la Infància


60 APUNTS

  • 14:17
  • 1

Bon Nadal 2O13!

Un cop més retornen els dies de les festes nadalenques: noies i nois pleguen de l’escola, els carrers s’engalanen de llumets de colors, les compres al mercat solen ser diferents de les de cada dia, les trobades i els dinars familiars poden provocar-nos una certa saturació de menjar i, en general, tothom sembla una mica més content que durant la resta de l’any.
Nosaltres—previsors que som les i els del Blog del Pacte—us deixem, aquí un recull d’enllaços perquè en feu una ullada: potser encara us trauran d’un
embolic… si no heu escrit als Reis d’Orient, no teniu a punt el pessebre, o per si voleu enviar una postaleta digital a darrera hora…

r e c u r s o s    d e    N a d a l

Envieu una postal de Nadal amb <postals.cat>
Les manualitats de l’escolta Jou a <jouscout.com>
Munteu el pessebre virtual amb <educarm.es>
Per al PC: fons de pantalla al <xtec.cat>
La carta als Reis al <cpnl.cat>
El particular Nadal de BCN a <nadal.bcn.cat>
Dibuixos per posar color al Nadal a <waece.org>
Visiteu un pessebre vivent en algun dels pobles de Catalunya <pessebresvivents.cat>
Retalleu i enganxeu el pessebre amb <pessebristes.ecervera.cat>
Passegeu per la Fira de Santa Llucia a Barcelona <firadesantallucia.cat>
Visiteu el poble del Pare Noel a Rovaniemi, Cercle Polar Àrtic a Lapònia <santaclausvillage.info>
Uns quants recursos de Nadal del <xtec.cat>
Més recursos de Nadal del <cpnl.cat>
I encara més recursos de Nadal al portal <nosaltres.cat>
El web de les Filles de la Caritat també llista uns quants recursos de Nadal a <hijascaridad.org>
I la pàgina de la Teresa també té un munt de recursos de Nadal al <xtec.cat>

Així, doncs, només ens resta desitjar-vos…

I per si voleu saber com es podria explicar el Nadal en versió 2.0, us deixem a continuació un petit vídeo de Youtube:

  • 10:58
  • 0

El Pacte Nacional d’Infància en clau de l’Observatori dels Drets de la Infància

Article enviat al Bloc del Pacte per Araceli Lázaro Aparicio,
Secretària de l’Observatori dels Drets de la Infància.

·

El desig compartit que els drets de la infància passin de ser un propòsit derivat de la Convenció a una realitat quotidiana té una llarga història a Catalunya, en aquest cas acompanyada del convenciment de la necessària transversalitat de les actuacions de TOTS els agent implicats.

Com a antecedent més destacable trobem el Projecte Infants – Consens de 1997, promogut per un grup de professionals que defineixen la necessitat de reflexionar i actuar col·lectivament sobre:
• el futur col·lectiu dels nostres infants, fins i tot a curt termini, i
• les formes de millorar les actuacions polítiques i socials en favor de la infància,
projecte que es va concretar en un document d’acord entre TOTS els partits polítics amb representació parlamentària i el grup promotor, amb propostes relatives als àmbits de Comunicació Adults-Infants / Drets, responsabilitats i participació social dels Infants / Cultures infantils i Mitjans de Comunicació.
L’Observatori dels Drets de la Infància, recull des de la seva creació al 2007 aquestes reivindicacions de consens, transversalitat i necessària mirada integral en les polítiques d’infància, i juntament amb aquestes, les que aporta el teixit associatiu en torn al procés de l’elaboració de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència el 2010, procés en què l’Observatori va participar molt activament.
No és casualitat que el Manifest de l’Observatori davant el 20è Aniversari de la Convenció de 2009, tingui com a títol Compromís vers la infància davant el 20è Aniversari de la Convenció. En aquest document es demana a pares i mares, als partits polítics, a les entitats, al conjunt de professionals, als mitjans de comunicació i a nens i nenes compromisos ferms i concrets per renovar, intensificar i estimular la mobilització a favor de la infància en un sentit ampli i transversal.
El Pacte per a la Infància de juliol de 2013 representa—en clau de l’Observatori—un pas endavant en aquesta cultura de necessari consens i compromís, i a l’hora, un instrument afavoridor de la planificació de polítiques d’infància que incloguin prioritats, temporalització, finançament i les responsabilitats del govern, els ens locals i les entitats civils. En definitiva, l’escenificació de l’entesa entre els poders públics i la societat civil pel que fa al benestar infantil al nostre país.
Som conscients que parlem d’un instrument complex. I que la seva existència no representa per si sola la consecució dels objectius plantejats. També som conscients que, paral·lelament a la planificació, implementació, seguiment i avaluació de les actuacions derivades del Pacte, s’ha de potenciar globalment un canvi de cultura i mentalitat sobre la percepció social vers la infància. Malgrat això, però, esperem que el Pacte per la Infància sigui la base d’un Pla integral i transversal d’infància a Catalunya que, en fer-se operatiu a nivell local, esdevingui l’instrument bàsic per a la garantia dels drets d’infants i adolescents.
  • 10:57
  • 0

Què representa el Pacte per a la Infància i quines expectatives tenim com a Plataforma d’Infància

Article enviat al Bloc del Pacte per Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT).

·

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), veu el Pacte per a la Infància com un pas important del què, com a agent signant, se sent molt satisfeta. El Pacte representa l’oportunitat perquè en totes les accions i polítiques públiques es tingui present la perspectiva de la infància i es vetlli per la situació de la infància en qualsevol àmbit competencial en què es vegi afectada (salut, educació, protecció, habitatge, lleure…).

El Pacte per a la Infància ha de representar l’interès de la infància com a prioritat estratègica de país. No podem reflexionar sobre la infància sense abordar les principals amenaces que el col·—lectiu pateix: la pobresa infantil i el risc d’exclusió social. No ens podem permetre les dades de pobresa infantil actuals: el Pacte ha d’establir imperativament els mecanismes i les mesures necessàries per reduir i eradicar aquesta patologia social, econòmica i ètica, així com per garantir la defensa dels drets de tot infant.

Cal propiciar polítiques en favor de la participació activa de la infància, entenent l’infant com a ciutadà del present i no només del futur. Els infants són subjectes actius de dret, i tenint present l’adequació dels continguts segons les capacitats de cada edat, resulta imprescindible incloure la participació infantil en la configuració, definició i presa de decisions del conjunt de qüestions relacionades amb les seves necessitats i interessos.

La cura i prioritat de la infància passa, també, per vetllar per una política familiar global que ha d’incloure prestacions; ajuts i mesures fiscals; serveis de cura, tant d’infants com d’altres persones en situació de dependència; serveis educatius i sanitaris a l’abast de tothom; accions en favor de la igualtat entre dones i homes, i mesures laborals per facilitar la conciliació, entre d’altres. El conjunt d’aquestes polítiques, per tant, engloba les polítiques de treball, socials, educatives, de salut, etc.

El Pacte per a la Infància ha de complir amb el seu objectiu d’assolir el màxim consens i dotar-se de compromisos i concrecions que facin d’ell un instrument real i tangible. Cal que els agents signants es comprometin en accions concretes, partint de les seves realitats, àmbits o competències, per tal de desenvolupar adequadament el Pacte.

 

  • 10:56
  • 0

Del paper a les cases, a les escoles, al carrer: què espera UNICEF del Pacte per a la infància i l’adolescència a Catalunya

Article enviat al Bloc del Pacte per UNICEF Comitè Catalunya.

·

UNICEF té el mandat de Nacions Unides de vetllar per l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant arreu del món i, des d’aquest marc i amb aquesta intenció va participar en el procés d’elaboració del Pacte per a la Infància i Adolescència a Catalunya i el va signar el passat juliol. Veiem el Pacte com una oportunitat per situar la infància entre les prioritats de l’agenda social i política i, en aquest sentit, que serveixi per fer un salt qualitatiu en l’aplicació de la Convenció per al 1.385.127 de ciutadans de 0 a 17 anys que viuen a Catalunya.

Del Pacte com a document de consens, tal com recull l’informe Infància a Catalunya 2012-2013 d’UNICEF,n’esperàvem un marc de referència que prioritzés problemàtiques i reptes en clau estratègica a partir d’anàlisis fonamentades en dades i amb les ulleres dels drets dels infants posades. S’ha avançat en la direcció de posar sobre la taula idees clau sobre els nens i nenes, de manera que el Pacte és un punt de partida pel que fa a discurs polític, i deixa un ample marge a la seva interpretació i concreció i, per tant, serà un repte analitzar-ne l’abans i el després. En aquest sentit, entenem que el Pla de transició 2013-2014—que ja s’està desplegant—i el Pla integral 2014-2017 juntament amb els pressupostos són els instruments clau per definir i concretar la gran part de les polítiques públiques d’infància a Catalunya.

Celebrem que es reconegui en el Pacte la importància del coneixement dels drets dels infants i de la Convenció (ara que està a punt de fer 25 anys) i que s’identifiqui que cal sensibilització a la ciutadania i formació a les i alsprofessionals (mestres, metges, advocats… i no només els què atenen infants en risc). Aquesta és una tasca fonamental, i el pas previ perquè els drets es visquin arreu i construïm una societat on els infants siguin ciutadans protagonistes, on els nois i noies no es quedin enrere ni als marges. La Convenció ho diu molt clar: les famílies són les primeres responsables pel que fa al desenvolupament dels seus fills, però són els governs qui tenen l’obligació de garantir-los els seus drets i el suport per tal que, entre d’altres, el dret a un nivell de vida adequat sigui efectiu.

I com haurien de fer-ho? Amb inversió pública en infància: més i millor. Ho reivindica UNICEF arreu del món—i ho acaba de recomanar la Comissió Europea—cal invertir en els infants per tal d’avançar en tres línies: una, recursos adequats a les famílies (garanties de rendes mínimes que tinguin en compte si hi ha infants, prestacions familiars, incentius fiscals, ocupació, conciliació…); dos, serveis assequibles i de qualitat (en salut, educació, lleure, serveis socials, habitatge i protecció contra el desemparament i la violència); i tres, la participació social dels infants i el seu accés a informació i activitats culturals i de lleure.

A Catalunya hi ha immensos recursos a més del Pacte: hi ha teixit social i entitats que fan una gran tasca; la Llei d’infància de 2010, que cal desplegar; recomanacions oportunes sobre infància en diversos informes del Síndic, i també, malgrat tot, diners públics. Hi són. El que cal és seguir apostant per la promoció i protecció dels nens i nenes, com a prioritat política i que això es vagi traduint en una prioritat econòmica. Estem en un moment complicat que pot posar en risc els drets de la infància, per això UNICEF, en el marc del consens del Pacte,confia en la voluntat política necessària per continuar fent passos valents per prioritzar els drets dels infants.