Pacte per a la Infància


57 APUNTS

  • 10:56
  • 0

Del paper a les cases, a les escoles, al carrer: què espera UNICEF del Pacte per a la infància i l’adolescència a Catalunya

Article enviat al Bloc del Pacte per UNICEF Comitè Catalunya.

·

UNICEF té el mandat de Nacions Unides de vetllar per l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant arreu del món i, des d’aquest marc i amb aquesta intenció va participar en el procés d’elaboració del Pacte per a la Infància i Adolescència a Catalunya i el va signar el passat juliol. Veiem el Pacte com una oportunitat per situar la infància entre les prioritats de l’agenda social i política i, en aquest sentit, que serveixi per fer un salt qualitatiu en l’aplicació de la Convenció per al 1.385.127 de ciutadans de 0 a 17 anys que viuen a Catalunya.

Del Pacte com a document de consens, tal com recull l’informe Infància a Catalunya 2012-2013 d’UNICEF,n’esperàvem un marc de referència que prioritzés problemàtiques i reptes en clau estratègica a partir d’anàlisis fonamentades en dades i amb les ulleres dels drets dels infants posades. S’ha avançat en la direcció de posar sobre la taula idees clau sobre els nens i nenes, de manera que el Pacte és un punt de partida pel que fa a discurs polític, i deixa un ample marge a la seva interpretació i concreció i, per tant, serà un repte analitzar-ne l’abans i el després. En aquest sentit, entenem que el Pla de transició 2013-2014—que ja s’està desplegant—i el Pla integral 2014-2017 juntament amb els pressupostos són els instruments clau per definir i concretar la gran part de les polítiques públiques d’infància a Catalunya.

Celebrem que es reconegui en el Pacte la importància del coneixement dels drets dels infants i de la Convenció (ara que està a punt de fer 25 anys) i que s’identifiqui que cal sensibilització a la ciutadania i formació a les i alsprofessionals (mestres, metges, advocats… i no només els què atenen infants en risc). Aquesta és una tasca fonamental, i el pas previ perquè els drets es visquin arreu i construïm una societat on els infants siguin ciutadans protagonistes, on els nois i noies no es quedin enrere ni als marges. La Convenció ho diu molt clar: les famílies són les primeres responsables pel que fa al desenvolupament dels seus fills, però són els governs qui tenen l’obligació de garantir-los els seus drets i el suport per tal que, entre d’altres, el dret a un nivell de vida adequat sigui efectiu.

I com haurien de fer-ho? Amb inversió pública en infància: més i millor. Ho reivindica UNICEF arreu del món—i ho acaba de recomanar la Comissió Europea—cal invertir en els infants per tal d’avançar en tres línies: una, recursos adequats a les famílies (garanties de rendes mínimes que tinguin en compte si hi ha infants, prestacions familiars, incentius fiscals, ocupació, conciliació…); dos, serveis assequibles i de qualitat (en salut, educació, lleure, serveis socials, habitatge i protecció contra el desemparament i la violència); i tres, la participació social dels infants i el seu accés a informació i activitats culturals i de lleure.

A Catalunya hi ha immensos recursos a més del Pacte: hi ha teixit social i entitats que fan una gran tasca; la Llei d’infància de 2010, que cal desplegar; recomanacions oportunes sobre infància en diversos informes del Síndic, i també, malgrat tot, diners públics. Hi són. El que cal és seguir apostant per la promoció i protecció dels nens i nenes, com a prioritat política i que això es vagi traduint en una prioritat econòmica. Estem en un moment complicat que pot posar en risc els drets de la infància, per això UNICEF, en el marc del consens del Pacte,confia en la voluntat política necessària per continuar fent passos valents per prioritzar els drets dels infants.
  • 10:55
  • 0

El Pacte, un compromís de tothom amb la infància i l’adolescència de Catalunya

Article enviat al Bloc del Pacte per Josep Villena i Segura,
President de la Taula per a la Infància i l’Adolescència de Catalunya.

·

Les polítiques d’infància de Catalunya han observat un canvi considerable en els darrers anys. La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, la creació de la Comissió de la Infància del Parlament de Catalunya i el Pacte per a la Infància en són un exemple. La celebració de jornades, la realització d’estudis i informes fets en els darrers anys, la voluntat de canvi d’algunes administracions públiques i les reivindicacions d’entitats d’infància han culminat en aquest canvi substancial.

A l’any 2006 es constata “… la necessitat d’impulsar un pacte per a la infància i l’adolescència com la màxima prioritat política i social”. El 2011, el Departament de Benestar Social i Família n’assumeix el lideratge, redacta una primera proposta de document de bases i convoca les entitats perquè hi participin i en facin les aportacions i els suggeriments oportuns per a la seva redacció final.

El Pacte per a la Infància a Catalunya se signà finalment el 19 de juliol d’aquest any per 70 institucions, entitats i administracions. Neix amb la complicitat i el compromís de dur-lo a terme fent prevaldre l’interès superior dels infants per sobre de la visió o les mirades particulars de cada grup. Un des aspectes més importants del Pacte és la seva interinstitucionalitat i transversalitat, tot implicant-hi tan els grups parlamentaris catalans, les institucions i entitats socials, com el Govern representat, a més del propi Departament de Benestar Social i Família, pels Departaments de Salud, Ensenyament, Justícia i Governació, i Interior i Relacions Institucionals.

El 13 de novembre de 2013, la consellera Neus Muntè va presidir al Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat, la constitució de la Comissió de seguiment del Pacte per a la Infància, posant sobre la taula els primers compromisos que el Govern català va adoptar en signar el Pacte. Aquest document, però, no és tan sols del Govern: és el punt de trobada de tots els estaments i actors socials i econòmics signants, per reflexionar, analitzar i projectar les polítiques d’infància i adolescència de Catalunya d’acord amb la responsabilitat que correspon a cadascun d’ells.

La Comissió de Seguiment ha de dotar-se dels mecanismes necessaris que li permetin dialogar, ser crítics constructivament, rigorosos i dinàmics, i seguir de prop el desenvolupament de cadascuna de les línies estratègiques acordades, i de la calendarització i dotació pressupostària que hi corresponguin.

El Pacte ha de ser el punt d’encontre per aconseguir superar els efectes de la pobresa en els infants, el desplegament progressiu de la Llei 14/2010 i la realització del Pla d’Infància en els propers anys. L’aprovació (aquest darrer mes de juliol) del Decret dels Consells de Participació Territorial dels infants i els adolescents de Catalunya és un dels aspectes més nous del Pacte, que desenvolupa l’article 27 de la Llei 14/2010. Aquest Decret promou la capacitat que infants i adolescents siguin escoltats, aconseguir la seva representativitat democràtica i facilitar la seva participació social.

Considerant la importància d’aquest Pacte per a la ciutadania en general, hem de retreure als mitjans de comunicació que no es fessin pràcticament ressò de la seva signatura. Per a la seva efectivitat, el Pacte necessita de ser conegut per la societat civil, rebre’n el seu suport i comptar amb la complicitat dels mitjans de comunicació, que han d’assumir la seva responsabilitat social vers la infància.

Si, com és d’esperar, nens i nenes són el valor més preuat del nostre país, hem de ser ambiciosos i fer que del Pacte en traiem tot allò que ens pugui donar. Catalunya té el deure amb els seus ciutadans més petits de què gaudeixin del màxim de benestar social possible, que es correspongui al d’un estat que inverteix en els seus infants el què més pot. Els nens i nenes han de conèixer bé els seus drets, s’han de sentir escoltats, estimats i preparats per participar socialment com a ciutadans de ple dret, per viure amb plenitud, lliurament i democràticament, essent el més feliços possible.

  • 13:44
  • 0

Fomentem la recerca i la investigació amb «Els contes de la Laura i en Joan»

Sovint ens és difícil fer arribar a infants i adolescents la importància d’aquelles coses que aprenem i experimentem a l’escola, al casal, a l’esplai… A vegades no és tant que no podem fer-los entendre “allò que anomenem ciència”, sinó que no tenim a la nostra disposició eines per fer interessant una cosa que, en essència, es percep com a complicada o avorrida. Malgrat tot, la curiositat innata d’infants i adolescents és quelcom que pot trencar aquesta barrera i ens cal aprofitar-nos-en per mostrar-los la riquesa de les diferents àrees del coneixement.

Des del 2007, la Direcció de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement publica «Els contes de la Laura i en Joan», una col·lecció d’aventures de dos estudiants d’institut amb poders màgics que els ajuden a aprendre més sobre la recerca en diferents matèries. Ja n’hi ha més d’una quinzena, de contes, i toquen àrees com ara la macroeconomia, la pedagogia, la tecnologia agroalimentària, la neurobiologia o la paleontologia, d’entre d’altres especialitats.

Al web de la col·lecció trobareu tots els contes en dos formats: una versió multimèdia pels contes publicats el 2007 i el 2009 (en forma de revista electrònica per llegir en línia) i una versió en format PDF de tots els contes (per fer-ne impressió o per llegir-los i treballar-los sense connexió a la Internet). Els texts «fan referència a continguts científics rigorosos i es basen en recerques reals que s’estan duent a terme actualment al nostre país, tot presentant-les de manera atractiva», afirma en Joan Majó, ex-comissionat per a Universitats i Recerca (2009-2010).

Feu *click* i podreu llegir el darrer conte de la série en una finestra nova.

«Els contes de la Laura i en Joan» es complementen amb tres guies didàctiques, una pels contes de l’1 al 5, una altra pels contes del 6 a l’11 i la tercera cobreix els contes 12 a 16. En els texts també s’han integrat elements que aporten valors dels àmbits transversals relacionats amb els mitjans de transport, la igualtat de gènere i els hàbits alimentaris, com explica la Blanca Palmada, ex-comissionada per a Universitats i Recerca (2006-2009), en el pròleg de la primera guia didàctica.

Us convidem a fer-ne difusió. Si coneixeu més materials dels què totes i tots els professionals de Catalunya ens en puguem beneficiar, afegiu-los als comentaris d’aquest post i així en farem un bon recull!

  • 10:30
  • 0

La meva família m’acull. Projecte de suport a l’acolliment en família extensa

El proper dia 18 de juny de 2012 tindrà lloc a l’edifici del Caixa Fòrum de Lleida l’acte de presentació oficial del projecte “LA MEVA FAMÍLIA M’ACULL” on s’hi presentaran dues publicacions:

- La publicació del Departament de Benestar Social i Família, del núm. 26 de la Col·lecció Papers, LA MEVA FAMÍLIA M’ACULL. Projecte per promoure i millorar la família extensa i donar-li suport.

- La reedició dels materials del Programa de Formació per a l’Acolliment en Família Extensa, prèvia revisió per part de l’equip redactor dirigit pel senyor Pere Amorós.

L’acte està adreçat a tots/es els i les professionals de la DGAIA (amb els corresponents serveis territorials), serveis i entitats de l’àmbit de l’infància i l’adolescència de tota Catalunya.

El projecte La meva família m’acull. Per promoure i millorar la família extensa i donar-li suport s’emmarca dins el Programa de suport a les famílies amb infants i adolescents en situació de risc i desemparament. Aquest programa consta de quatre projectes:

  • El projecte Cases d’infants: té com a objectiu específic posar en marxa un servei residencial temporal que treballi, a partir de l’apoderament dels infants i adolescents i les seves famílies, la millora de les seves capacitats per possibilitar el seu retorn o la seva emancipació comptant amb la coordinació dels serveis socials bàsics i els EAIA.
  • El projecte Serveis d’atenció social i educativa davant de les situacions de risc: té com a objectiu específic promoure la creació de serveis per donar resposta a les situacions de risc i evitar la separació de l’infant o adolescent de la seva família.
  • El projecte Serveis de tractament especialitzat de suport als EAIA: té com a objectiu específic promoure una intervenció que restableixi la capacitat d’atenció i protecció de la família, facilitant a tot el territori les intervencions o els tractaments especialitzats necessaris per donar suport als EAIA.
  • I el propi projecte de La meva família m’acull. Per promoure i millorar la família extensa i donar-li suport.

El projecte es justifica per les raons següents:

  • Legalment l’acolliment en família extensa és la mesura que preval davant de l’acolliment en família aliena i l’acolliment en centre.
  • És la mesura que menys suport rep en l’actualitat, tant a nivell de recursos humans com d’econòmics.
  • És la mesura que obté –quan és possible aplicar-la– millors resultats.

La missió fonamental és promocionar l’acolliment en família extensa i millorar el benestar dels infants i adolescents acollits i dels seus acollidors. Per aquest motiu, es preveu la creació dels equips ICIF (Institució Col·laboradora d’Acolliment Familiar) especialitzats en acolliment en família extensa, les característiques dels quals es recullen a la Cartera de serveis socials 2010-2011.

Aquest projecte té tres línies de treball, que són les següents:

  • Apostar per donar una major i contínua orientació i suport a les famílies extenses acollidores.
  • Reforçar el plantejament tècnic per assegurar-ne una valoració ràpida i correcta.
  • Incrementar el suport econòmic que es dóna a la família extensa acollidora fins a assolir els mateixos nivells aprovats per acord de govern destinats a les famílies acollidores alienes.

I els objectius estratègics es concreten en els punts següents:

  • Garantir que tots els infants i adolescents puguin ser acollits per la seva família extensa (en cas que en tinguin, que aquesta hi estigui disposada i que hi hagi les condicions adequades per fer-ho) en cas que s’hagin de separar dels seus pares.
  • Assegurar l’èxit de l’acolliment dels nens i nenes per part dels seus familiars.
  • Ampliar l’abast del projecte a altres territoris de Catalunya, si ho aconsella el resultat de la seva avaluació.

Actualment aquest projecte es duu a terme en diversos territoris de Catalunya, mitjançant contracte programa amb l’ens local, per contractació de gestió de servei públic i/o amb col·laboració de entitat externa. Els territoris on podem trobar el projecte són Badalona, Barcelona (el districte de Sant Martí), l’Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, La Selva i Terres de l’Ebre. Aquest any 2012 està prevista l’ampliació a Lleida ciutat i Reus.

Us convidem a totes les persones interessades a assistir a l’acte per tal que plegats puguem reflexionar al voltant d’aquest projecte de suport a l’acolliment en família extensa que vol afavorir i millorar la qualitat de l’atenció dels infants i adolescents i de les seves famílies acollidores.

Els interessats i les interessades podeu enviar un correu electrònic a pplanas@gencat.cat, indicant el vostre nom i cognoms, l’adreça de correu electrònic i el lloc de treball.