Bloc de les Polítiques d’Infància i Adolescència de Catalunya

Nosaltres també hi participem!

(Campanya de difusió dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència a Catalunya)

Imagineu que un bon dia algú us fa saber que la gent que governa ha aprovat una llei. Bé, de fet, això no és novetat, però potser ho seria més si us comentessin que és una llei que l’ha aprovada tothom (això és: tothom hi ha votat a favor), oi? A les acaballes del maig de 2010 això va passar a casa nostra: el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. És una llei que pretén ser nova en molts aspectes i, per això, és important fer-ne difusió a tots els nivells, però potser el nivell més important cal que sigui aquell del mateix públic objectiu de la Llei, això són: i de Catalunya.

Per això, ja fa uns mesos es va iniciar un projecte per a la difusió dels drets.  El projecte s’ha acabat anomenant: «Coneixes els teus drets? Juga!». Amb l’ajuda de l’Estudi Mariscal per a la part gràfica, s’ha dissenyat un entorn web on tant infants com adolescents poden descobrir quins són els drets que més directament els afecten, així com prendre consciència de la pròpia responsabilitat davant les situacions quotidianes.

El web es divideix en quatre apartats: la Llei, la secció de participació, el mur i el joc pròpiament dit. A l’apartat de trobem els texts de la Llei i el de la Convenció dels Drets dels Infants, aprovada per les Nacions Unides (ONU) el 1989 (aquest darrer, en diferents formats per a infants i adolescents de diferents franges d’edat, desenvolupats per l’ONG Save the Children). L’apartat permetrà a les persones que visiten el web baixar-se al propi ordinador les imatges i els titulars de la campanya per fer la pròpia campanya de difusió entre les amistats i coneixences. dóna pas a taulells individualitzats per a cada dret i oportunitat, on hi podem “dir-hi la nostra”. Finalment, presenta animacions gràfiques i textos explicatius a diferents nivell per tal que infants i adolescents coneguin i puguin fer seus els drets i els deures.

Properament tindreu disponible aquest web interactiu en l’adreça http://eljocdelsdrets.gencat.cat i en un futur no molt llunyà s’integrarà al portal temàtic Infància Respon, que, a més, donarà accés a la totalitat del Registre Unificat de Maltractaments Infantils (RUMI) i al Mòdul de Suport a la Gestió del Risc (MSGR), per tal de fer prevenció i detecció dels maltractaments d’infants i adolescents (teniu més informació al Butlletí d’Infància núm. 39). Aquest portal temàtic fomentarà la participació d’infants, adolescents, professionals i ciutadania en general per a la construcció del sistema de polítiques públiques d’infància i adolescència de Catalunya.

A Lloret, el Puntet

El Puntet, és un equipament juvenil de l’Ajuntament de Lloret de Mar, amb format de Casal de Joves, en el qual s’ofereixen informació, equipaments i serveis.

Entre d’altres serveis, El Puntet té establert un acord amb els instituts de la zona pel que fa a l’alumnat expulsat dels centres. Fruït d’un pacte voluntari entre la persona expulsada, la seva família i l’institut, l’alumne/a expulsat/da té l’oportunitat de passar el període d’expulsió en l’equipament juvenil. A El Puntet, podrà fer els deures que el centre educatiu hagi fixat sota la supervisió del personal educador del centre juvenil. L’experiència diu que aquest alumnat, en estar tota l’estona amb els educadors i les educadores del centre, aprofita plenament el temps de l’expulsió i, sovint, acaben els deures molt abans del què havia previst el/la mestre/a que els ha programat.

Un altre servei que El Puntet posa a la disposició del jovent de Lloret és un bus nocturn durant els mesos de juny a setembre, la finalitat del qual és facilitar el retorn a casa dels joves que surt a la nit i evitar-ne els possibles accidents de trànsit en la conducció de tornada.

Entre l’Ajuntament de Lloret de Mar i la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) es coopera en el desplegament de polítiques públiques d’infància i adolescència dins el marc del Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència de Catalunya (Pd’IIAC) 2010 – 2013.

«Fer xarxa» i «ens hi adherim»: Què volem dir?

Tot sovint sentim a parlar de ‘la xarxa‘ i, darrerament de forma especial, del ‘web 2.0‘. Nosaltres, a més, demanem ‘adhesions‘ al Pla Director d’Infància i Adolescència de Catalunya. Però, en realitat, què volem dir?

Hem estat repassant la Internet a veure si algú ens donava pistes i, la veritat, els conceptes ‘xarxa‘ i ‘adherir-se‘ sembla ben bé que hom els entén per context. Fixeu-vos-hi, per exemple, en les definicions que d’«adherir-se» donen l’Enciclopèdia Catalana i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): tant l’una com l’altre recullen diferents accepcions, d’entre les quals destaquem (pel què volem resoldre en aquest article) el concepte ‘adherir-se‘ com manifestar-se algú completament d’acord amb una idea, una opinió, un dictamen, una doctrina, etc, i l’adherir-se com a sinònim de subscriure (això és: adherir-se formalment a una iniciativa, a un escrit o a les paraules d’un altre). D’altra banda, pel què fa a la idea de ‘xarxa‘, la Wikipèdia i el Wikdictionary readrecen ambdós cap a l’entrada «internet».

En relació amb el tema de ‘fer xarxa’, al bloc «Humanistes Virtuals», hem trobat el comentari següent: «’Saps fer Xarxa?‘ se’ns deia a la campanya ‘Inicia: per la creació d’empreses‘ promoguda pel Departament de Treball, amb l’objectiu de fomentar l’esperit emprenedor. Em crida la atenció que se’ns demani si sabem fer xarxa, doncs segurament cada dia que passa en sabem una mica més, de fer xarxa, perquè fer xarxa significar conèixer nova gent, compartir coneixements, fer nous projectes i tot això gràcies a la xarxa: les noves tecnologies no aïllen, sinó tot el contrari, ajuden a obrir-se a conèixer i a fer-se conèixer. Fins ara, el que funcionava era l’individualisme: vèiem com individus que no tenien res havien construït grans imperis tot sols. En aquests moments, el paradigma [de treball] està canviant [...] i ho estem veient cada dia que passa, sens dubte accelerat per la crisis que estem patint: veiem com les empreses s’estan fusionant, compartint experiències per tirar endavant, en definitiva sumant projectes per fer-ne realitat un de nou molt més gran. El futur està fent xarxa!!»

És clar, però, que en això de ‘fer xarxa’ cadascú s’ensurt com pot, i si no fixeu-vos en els comentaris d’aquesta mare recollits al bloc ‘Navegante o Náufrago‘: com podreu llegir, l’important no és tant amb què fem xarxa sinó treure’n profit del concepte i fomentar tot allò que en l’esperit del web 2.0 trobem implícit —això és: compartir coneixements, crear sinèrgies, arribar a un total més gran que la suma de les parts individualitzades per construir entre totes i tots un coneixement superior. En essència, ser capaços de millorar l’homo sapiens sapiens fins a esdevenir (potser) l’homo sapiens documentator, les persones de les quals es pugui afirmar, seguint Jean Paul Sartre, que “neixen lliures, responsables i sense excuses” o allò de Charles Dickens quan deia que les persones “mai no saben de què són capaces fins el moment en què ho intenten” (trobareu aquestes i d’altres cites sobre l’home aquí i es fa servir «La placa del Pioner» © by NASA, en els termes i condicions citades a http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Pioneer_plaque.svg).

Així doncs, el debat és a taula: què creieu que és, de fet, això de «fer xarxa»? Què us implica a vosaltres el fet «d’adherir-vos» a quelcom com el PDIAC? Com creieu que ens podem ajudar mútuament a què això que tenim entre mans no sigui un intent més —amb bona voluntat i prou— que no es pugui concretar en res d’útil? Us animem a participar contestant aquestes preguntes (i d’altres pensaments que us suggereixin) tant aquí mateix (en els comentaris) com mitjançant la plataforma e-Catalunya, en l’espai de fòrum que hem creat al respecte: volem saber què és fer xarxa, volem concretar què vol dir adherir-se al PDIAC, i volem construir aquests conceptes amb vosaltres, amb les vostres idees, els vostres pensaments i les vostres experiències i fets que ens permetin d’aprofundir en allò que és l’objectiu fonamental del bloc del PDIAC: esdevenir el lloc, l’instrument de construcció de les polítiques d’infància i adolescència que proposàvem en l’escrit inaugural d’aquest bloc.