biblioteques.cat » Catàleg Nacional de Catalunya : una primera eina per a un sistema bibliotecari coordinat i transparent per al ciutadà

Catàleg Nacional de Catalunya : una primera eina per a un sistema bibliotecari coordinat i transparent per al ciutadà

Catalunya és un país ric en biblioteques i fons bibliogràfics. El desenvolupament de les biblioteques catalanes va començar de forma intensa a mitjans del segle XIX, es va consolidar al segle XX i al segle XXI segurament podrà albirar la seva plenitud màxima. Des del començament, la creació de biblioteques ha anat lligat al desenvolupament cultural, econòmic i social de Catalunya i a una certa idea de país. D’aquí que la història de les biblioteques estigui encapçalada per persones  de la talla d’Eugeni d’Ors, Jordi Rubió, Prat de la Riba, Víctor Balaguer, etc. tots ells personatges que volien bastir una veritable xarxa nacional de centres bibliotecaris ordenats i, sobretot, coordinats.

Els actuals sistema sanitari o educatiu són molt més que la suma de centres amb acords, més amplis o més estrets, de col·laboració. Actualment, aquests centres treballen sota un model sistèmic de coordinació i repartiment de papers. Això permet que l’usuari accedeixi als serveis amb independència de tipologies i titularitats; el sistema, doncs, proveeix, ja sigui la cura d’un simple refredat com la realització del transplantament més complex.  Els diferents elements d’un sistema és mobilitzen de forma coordinada per satisfer les necessitats que es presenten .

Cadascun dels elements del sistema coneix, doncs, les seves funcions i coneix quina ha de ser la seva participació i coordinació amb la resta de l’organització.

En l’accepció clàssica de la teoria de sistemes de Karl Ludwig von Bertalanffy, un sistema és, per definició, una disposició de components interrelacionats que formen un tot. En paraules d’Aristòtil, per dir-ho d’una altra manera, el tot és més que la suma de les seves parts.

En conseqüència, en un conjunt d’elements organitzats en forma sistèmica es pot constatar que:

• No existeixen òrgans repetits.
• L’ estructuració és més aviat funcional i amb centres de referència (especialització dels seus components) que no pas jeràrquica (model de “capçalera”).
• Existeixen regles (normativa) de funcionament.
• Poden existir subsistemes.

Amb aquesta idea, la llei bàsica de les biblioteques a Catalunya de 1993, defineix el conjunt dels centres bibliotecaris actuals com a pertanyents al Sistema Bibliotecari de Catalunya: n’especifica els elements i el repartiment de funcions que han de permetre l’acció coordinada.

Un dels principals instruments d’un sistema bibliotecari és un catàleg que aplegui la totalitat dels fons bibliogràfics als quals tenen accés els ciutadans d’un territori.  És així que l’article 6è de la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya encomana a la Generalitat “reunir en un únic catàleg col·lectiu la referència bibliogràfica dels diferents fons de les biblioteques que integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya”. De forma complementària, la Llei encomana també al Govern de Catalunya garantir la possibilitat d’accedir als documents de les biblioteques del Sistema Bibliotecari de Catalunya, de forma que la “Generalitat ha d’assegurar la possibilitat d’accés a la informació continguda en el catàleg col·lectiu…”

És per això, per aconseguir la localització de la referència bibliogràfica de qualsevol document del Sistema Bibliotecari de Catalunya, que les “biblioteques s’han d’ajustar als reglaments i han d’adoptar les mesures tècniques necessàries per a fer possible l’intercanvi de la informació” (art. 6.3).

Hi ha antecedents dels esforços del Departament de Cultura per disposar d’aquest catàleg col·lectiu d’àmbit nacional, com el Catàleg Col·lectiu de Catalunya, promogut per la Biblioteca de Catalunya el 2001 i que, amb una tecnologia innovadora en el seu moment, aconseguí la connexió d’alguns dels principals catàlegs catalans tot i que, malauradament, no de tots.

Amb la finalitat d’assolir els objectius marcats a la llei de manera definitiva, el Departament de Cultura va promulgar l’Ordre CMC/54/2009, de 5 febrer, de creació de la Comissió de Coordinació del Catàleg Col·lectiu del Sistema Bibliotecari de Catalunya com a “òrgan de programació, proposta i consulta del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació en relació amb la implantació del Catàleg Col·lectiu del Sistema Bibliotecari de Catalunya”. Per decisió del Departament i per bastir un projecte de consens, a la Comissió hi eren representants tots els interlocutors amb responsabilitats bibliotecàries o executors de polítiques bibliotecàries.

El 26 de gener de 2010, va tenir lloc la primera reunió de la Comissió i el Departament de Cultura va encarregar als diferents membres de la Comissió la redacció i presentació de les propostes que es consideressin necessàries de cara a la construcció del nou catàleg. Per tal de disposar d’unes bases comunes, el Departament va proposar que els models presentats tinguessin en compte els següents aspectes:

• Inclusió com a mínim dels registres bibliogràfics del CCUC, dels catàlegs de lectura pública gestionats actualment per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i de les biblioteques especialitzades de la Generalitat. També hauria de ser possible incorporar-hi d’altres catàlegs amb independència del programari informàtic emprat.

• Necessitat de donar informació en temps real de la disponibilitat dels exemplars.

• Gestió directa del préstec interbibliotecari.

• Garantia que la confecció del nou catàleg no suposés més treball per a les biblioteques ni dupliqués les tasques de catalogació ni costos de manteniment.

• Incorporació de les eines socials web 2.0

• Cost d’implementació baix.

La proposta del Departament de Cultura (vegeu el document), complementada amb les aportacions de la resta de membres de la Comissió, aposta per la creació del Catàleg Nacional de Catalunya mitjançant la connexió dels catàlegs col·lectius ja existents i sense necessitat de catalogar en dos sistemes diferents. La cerca al catàleg, a més a més, es millora sobreposant una eina de descoberta (discovery tool) en la mateixa línia que actualment el Departament de Cultura ja aplica al seu catàleg de biblioteques, essent la primera institució catalana en introduir al país criteris 2.0 en el seu catàleg.

Així i sense necessitat de crear un “altre” catàleg físic que obligaria les institucions catalanes a mantenir-ne,  s’aconsegueix informar de totes els documents i exemplars disponibles, fer les operacions de préstec interbibliotecari entre institucions diferents com si fossin biblioteques del mateix catàleg, i el que és més important,  que l’usuari accedeiixi a la informació dels fons bibliogràfic de forma unificada i amb independència d’0n es trobi el document.

El model d’arquitectura triat, de fet, és el resultat de l’estudi d’altres realitats bibliotecàries, com el Catàleg del Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Andalucía, el del San Diego Circuit, OhioLink o Connect NY. És a dir, tecnologia existent i de validesa constrastada.

Actualment, s’està treballant en la connexió dels catàlegs de la Biblioteca de Catalunya, el catàleg de les biblioteques municipals de la província de Barcelona que gestiona la Diputació de Barcelona i el catàleg de biblioteques que gestiona el Departament de Cultura.  A partir d’aquesta primera connexió es durà a terme la incorporació dels registres del Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes tal i com es va acordar a la Comissió.

De poca cosa, però, serveix disposar d’un catàleg nacional si no hi cap possibilitat que els documents que es necessiten arribin als usuaris. En aquest sentit, i  des del 2010, el Departament de Cultura impulsa el Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari. Aquest servei facilita l’accés als documents de les biblioteques públiques de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya , la Central de Préstec i Serveis Especials i les biblioteques de presons. És prevista també la incorporació de les biblioteques especialitzades i, finalment, de les biblioteques universitàries.

Actualment, els diferents grups de treballs constituïts en el marc de la Comissió estan duent a termes les accions necessàries per a  que la consulta del Catàleg Nacional de Catalunya sigui una realitat el 2012.

Es tracta, en definitiva, d’aconseguir que els centres bibliotecaris operin a mig termini en un entorn d’organització sistèmica consolidat, sense duplicitats, amb coordinació i de forma transparent per a la ciutadania. Això és, que els usuaris del Sistema Bibliotecari de Catalunya accedeixin a tots els serveis que necessitin  amb independència de la titularitat o tipologia dels centres bibliotecaris que presten aquests serveis.