5 APUNTS/POSTS
Sou a:
En aquest enllaç trobareu el vídeo que s’emet a l’exposició de Cultures del Canvi en el que diversos experts d’arreu del món ens diuen què entenen per complexitat.
Life Writer és una màquina d’escriure tradicional que s’ha transformat en una interfície d’ordinador amb la qual els usuaris poden interactuar tot utilitzant-ne les funcions típiques. La màquina està damunt una taula vella, de manera que la projecció es fa des de dalt directament cap al paper. Això fa que la pantalla de l’ordinador sembli el full, ja que el moviment del carro de la màquina es correspon a la perfecció amb el moviment de la imatge projectada.
Quan un usuari escriu en aquesta màquina d’escriure, el text es transforma en formes de vida artificial que apareixen al paper com si sorgissin directament de la màquina. Els animalets, que semblen aranyes, corren frenèticament buscant text per menjar-se’l. Quan l’usuari escriu més lletres, els animalets no les deixen escapar, i un cop ja n’han menjat prou, es reprodueixen i omplen tota la superfície del paper. L’usuari també pot matar els animalets traient-los fora del paper o esclafant-los contra la màquina. Les bestioles estan programades amb algoritmes genètics; per tant, són semiautònoms i segueixen les seves regles internes de metabolització i de reproducció. Tot el procés d’escriure text a Life Writer es converteix en un procés de donar vida als pensaments i de fer que evolucionin, fugin i es reconfigurin per si mateixos. Life Writer és un projecte extraordinari, no tan sols en l’aplicació de noves tecnologies a les formes esculturals mitjancant la combinació de tecnologia nova i antiga en una interfície arqueològica dels mitjans; també és un exemple d’una forma artística en que l’art interactiu comença a evolucionar cap a un art viu en sí mateix. La creació i la manipulació d’imatges visuals fascinants en un entorn interactiu en què els participants també s’impliquen en l’acte de creació planteja qüestions fonamentals sobre la interacció humana amb les màquines.
Per saber-ne més podeu descobrir per vosaltres mateixos totes les possibilitats d’aquesta peça en el Laboratori, a l’ASM. A més, el 25 de febrer a les 19h a la sala d’actes de l’ASM, una de les creadores de la Life Writer parlarà sobre la Interfacing reality.
En el marc del congrés de ATACD (A topological approach to cultural dynamics), Juan Manuel Moreno Aróstegui va impartir una xerrada titulada: From the object to the system. La conferència estava centrada en dos peces artístiques: POEtic cubes i Weightless Spine.
Les dues peces són bio-inspirades (concepte diferent de la bio-imitació). Concretament,la bio-inspiració d’aquestes peces ens mostra tres processos biològics: filogènesi, ontogènesi i epigènesi.
POEtic cubes és una instal·lació composada per una sèrie de cèl·lules (robots) dotades amb sensors de calor que detecten les persones properes, saben la posició que ocupen en la instal·lació i tenen mecanismes de comunicació entre les cèl·lules.
A POEtic cubes, inicialment, totes les cèl·lules formen una única cèl·lula, assimilant-se a una cèl.lula mare. Un cop la persona entra en la instal·lació, es produeix una especialització de les cèl·lules i cada cèl·lula adopta les característiques de la cèl·lula inicial. Aquest procés de diferenciació cel·lular és el que en biologia es coneix com a ontogènesi. D’altra banda, la persona que ha entrat en la instal·lació està actuant com a ambient de les cèl·lules i per tant, es donen també fenòmens d’epigènesi.
En la instal·lació no hi ha cap control centralitzat però en el moment d’interactuar apareixen propietats emergents que no estaven previstes inicialment. Per exemple, si un cub va a carregar la bateria, la resta de cèl·lules es plantegen que potser haurien d’anar a carregar la bateria elles també.
En el cas de Weightless spine és una instal·lació composada també per una sèrie de robots que es troben distribuïts a l’atzar. En el moment que algú entra a la instal·lació, els robots s’ajunten i formen una espina dorsal d’uns 4-5 metres de llargada. En aquesta instal.lació es mostren els processos de filogènesi i d’ontogènesi.
Segons J. Manuel Moreno Aróstegui, l’objectiu d’ambdues instal·lacions és ser conscient a un altre nivell. És a dir, ni POEtic cubes ni Weightless spine pretenen demostrar els principis biològics. Els dos creadors de la peça, J. Manuel Moreno Aróstegui i Raquel Paricio, estaven interessats en crear una instal·lació que s’adaptés a l’ambient i això els ha portat a altres mecanismes biològics.
L’autor ha clarificat que en darrer terme les interpretacions de les instal·lacions depenen de l’audiència que interactua: nens, biòlegs, gent que pretén treballar la consciència del cos, enginyers etc.
Si voleu experimentar la instal·lació de POEtic cubes teniu la oportunitat fins al 28 de febrer en l’espai Laboratori d’Arts Santa Mònica. La vostra experiència serà benvinguda en aquest bloc!
També podeu participar en la conferència i taller del 29 de gener i del 11 de febrer impartit pels dos creadors de POEtic cubes, Raquel Paricio i J.Manuel Moreno Aróstegui. El taller que començarà a les 18 hores porta per títol: “Més enllà de la pell: robots sensitius? Experiència sensible i bioinspiració” .
Vinculades a l’exposició es desenvoluparan una sèrie de xerrades i workshops:
A més aquesta setmana coincidint amb l’apertura de l’exposició es celebra el congrés Changing Cultures: Cultures of Change. A la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (C/Montalegre, nº 6)
El congrés acull 160 participants d’entre els quals s’inclouen els següents conferenciants de sessions plenàries: Rosi Braidotti, University of Utrecht, The Netherlands / Matthew Fuller, Goldsmiths, University of London, UK / Alex Galloway, New York University, USA / Penny Harvey, University of Manchester, UK / Dirk Helbing, ETH Zurich, Switzerland / Scott Lash, Goldsmiths, University of London, UK / Richard Rogers, University of Amsterdam, The Netherlands / Brian Rotman, Ohio University / Luc Steels, SONY-France, France / Sergi Valverde, University Pompeu Fabra, Spain / Eyal Weizmann, Goldsmiths, University of London, UK
Si voleu aconseguir informació de la programació complerta del congrés aneu a: http://www.atacd.net
Aquest dijous 11 de desembre s’inaugura l’exposició de Cultures del Canvi. Àtoms socials i vides electròniques a l’Arts Santa Mònica. Aquesta exposició col•lectiva mostrarà fins al 28 de febrer del 2010 deu peces artístiques d’arreu. Si voleu endinsar-vos en les Cultures del Canvi aneu a l’espai Laboratori de l’Arts Santa Mònica (www.artsantamonica.cat), en la segona planta.
“Cultures del canvi. Àtoms socials i vides electròniques” estudia les dinàmiques culturals i socials des d’una perspectiva altament multidisciplinària, de la mà de les ciències de la complexitat i les tecnologies digitals. L’exposició presenta treballs internacionals de tecnologia, d’institucions acadèmiques, centres de recerca i artistes amb una gran experiència en aquest camp.
Cultures del canvi és la primera exposició concebuda pel Laboratori d’Arts Santa Mònica. L’exposició pretén acollir diverses simulacions experimentals d’un imaginari pràctic, viu i en mutació constant. Obres i programes concebuts a l’Europa del pensament i la innovació. Entre les nostres universitats locals, hem acollit obres d’art i ciència i Internet (UOC), robòtica i intel•ligència artificial (UPC), física i comunicació científica (UB). Tot sortint dels centres de recerca i l’Acadèmia, aquestes obres, produïdes sense distinció per científics, dissenyadors, artistes i tecnòlegs, troben en l’espai de les arts-ciència-comunicació una cruïlla entre l’exercici i l’estètica, l’experiència el gaudi, l’anticipació i la comunicació. Així, en el pas de la societat material a la societat del coneixement i la informació a l’abast, l’experiment adquireix una valor d’experiència social col•lectiva i compartida.
L’exposició s’inicia amb la celebració del congrés internacional “Cultures of Change|Changing Cultures” a Barcelona (https://www.atacd.net) on sociòlegs, filòsofs, matemàtics, biòlegs, físics, tecnòlegs i artistes aporten la seva visió sobre les dinàmiques culturals en el món contemporani. El projecte té un seguit de tallers i un ventall d’activitats relacionades amb les peces exposades.
Participants:
Fet amb WordPress
