Ciència Arts Santa Mònica » POEtic cubes

POEtic Cubes

L’ atenció ha esdevingut un greu problema que ha alienat i distret l’home contemporani. Alguns autors com Walter Benjamin, Michel Foucault o Jonathan Crary descriuen clarament aquest desmembrament que ha creat engranatges socials en què predomina allò mecànic davant de qualsevol percepció o judici d’atenció conscient. El projecte POEtic-cubes ens ofereix un entorn en el qual, partint de la percepció dels nostres moviments, podem assolir un grau atencional que ens permet adonar-nos del potencial que ofereix una atenció àmplia, una atenció que ajudi a l’estat de presència conscient. Això és degut al fet que l’entorn escultòric s’adapta i respon constantment als moviments de l’usuari, marcant així un espai en constant canvi i mutació.

Per elaborar aquest treball, és necessari fer una mirada a l’experiència que sobre aquest fenomen ha desenvolupat la cultura oriental, ja que històricament ha creat nombrosos àmbits i activitats en què el fenomen atencional era la base. Així, activitats com les arts marcials, o la mateixa cerimònia del te, més enllà d’assolir un objectiu de lluita o estètic, apel·len a la consecució d’un estat atencional.

Així doncs, POEtic-cubes es formalitza com un espai d’atenció al cos, a l’espai que aquest cos ocupa en l’entorn, al seu moviment i a la seva relació en entorns emergents i adaptatius, on cada element no actua aïlladament, sinó que forma part d’una xarxa,d’una emergència, d’un tot.

POEtic-cubes és una instal·lació física, un conjunt escultòric que s’organitza i adquireix forma en relació amb els estímuls que provenen de l’entorn. La instal·lació consta de 9 cubs o robots autònoms als quals s’ha dotat d’algunes de les propietats que posseeix una cèl·lula, per això ens hi referim a ells amb la designació de cèl·lules. D’aquesta manera poden desenvolupar característiques pròpies dels éssers vius i crear una escultura que s’adapta al seu entorn. La seva funció es detectar i envoltar les persones que hi hagi a l’espai. Els robots mantindran sempre una distància entre ells i el centre de gravetat dels usuaris.

Si voleu més informació sobre el projecte podeu anar al web www.evolvable.net

Els creadors de POEtic cubes són Raquel Paricio i Juan Manuel Moreno Aróstegui.

Raquel Paricio García és llicenciada en Belles Arts. Actualment es dedica a la investigació i a la producció artística. Els seus interessos inclouen l’estudi d’espais, dispositius i interfícies que ampliïn les percepcions. Treballa amb hardware bioinspirat en col·laboració amb Juan Manuel Moreno Aróstegui (UPC) en instal·lacions de vida artificial.

Juan Manuel Moreno Aróstegui (UPC) és doctor en Enginyeria de Telecomunicacions. Actualment és Professor titular en la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat el coordinador del projecte POETIC. Els seus interessos inclouen tècniques de computació bioinspirades, arquitectures de dispositius programables, models de xarxes neuronals artificials i disseny microelectrònic analògic-digital.

En el següent enllaç trobareu una entrevista realitzada a un dels creadors de POEtic cubes: Juan Manuel Moreno Aróstegui

“From the object to the system”

En el marc del congrés de ATACD (A topological approach to cultural dynamics), Juan Manuel Moreno Aróstegui va impartir una xerrada titulada: From the object to the system.  La conferència estava centrada en dos peces artístiques: POEtic cubes i Weightless Spine.

Les dues peces són bio-inspirades (concepte diferent de la bio-imitació). Concretament,la bio-inspiració d’aquestes peces ens mostra tres processos biològics: filogènesi, ontogènesi i epigènesi.

POEtic cubes és una instal·lació composada per una sèrie de cèl·lules (robots) dotades amb sensors de calor que detecten les persones properes, saben la posició que ocupen en la instal·lació i tenen mecanismes de comunicació entre les cèl·lules.

A POEtic cubes, inicialment, totes les cèl·lules formen una única cèl·lula, assimilant-se a una cèl.lula mare. Un cop la persona entra en la instal·lació, es produeix una especialització de les cèl·lules i cada cèl·lula adopta les característiques de la cèl·lula inicial. Aquest procés de diferenciació cel·lular és el que en biologia es coneix com a ontogènesi. D’altra banda,  la persona que ha entrat en la instal·lació està actuant com a ambient de les cèl·lules i per tant, es donen també fenòmens d’epigènesi.

En la instal·lació no hi ha cap control centralitzat però en el moment d’interactuar apareixen propietats emergents que no estaven previstes inicialment. Per exemple, si un cub va a carregar la bateria, la resta de cèl·lules es plantegen que potser haurien d’anar a carregar la bateria elles també.

En el cas de Weightless spine és una instal·lació composada també per una sèrie de robots que es troben distribuïts a l’atzar. En el moment que algú entra a la instal·lació, els robots s’ajunten i formen una espina dorsal d’uns 4-5 metres de llargada. En aquesta instal.lació es mostren els processos de filogènesi i d’ontogènesi.

Segons J. Manuel Moreno Aróstegui, l’objectiu d’ambdues instal·lacions és ser conscient a un altre nivell. És a dir, ni POEtic cubes ni Weightless spine pretenen demostrar els principis biològics. Els dos creadors de la peça, J. Manuel Moreno Aróstegui i Raquel Paricio, estaven interessats en crear una instal·lació que s’adaptés a l’ambient i això els ha portat a altres mecanismes biològics.

L’autor ha clarificat que en darrer terme les interpretacions de les instal·lacions depenen de  l’audiència que interactua: nens, biòlegs, gent que pretén treballar la consciència del cos, enginyers etc.

Si voleu experimentar la instal·lació de POEtic cubes teniu la oportunitat fins al 28 de febrer en l’espai Laboratori d’Arts Santa Mònica. La vostra experiència serà benvinguda en aquest bloc!

També podeu participar en la conferència i taller del 29 de gener i del 11 de febrer impartit pels dos creadors de POEtic cubes, Raquel Paricio i J.Manuel Moreno Aróstegui. El taller que començarà a les 18 hores porta per títol: “Més enllà de la pell: robots sensitius? Experiència sensible i bioinspiració” .