Ciència Arts Santa Mònica » polítiques culturals

“Topologia, Innovació i Política Cultural”

Aquest dissabte per la tarda a la sala d’actes de ASM es va obrir un debat entorn la topologia, la innovació i les polítiques culturals en l’art avui en dia.

A la taula rodona van participar Monika Fleischmann, Ronaldo Lemos, José Luis de Vicente i Artur Serra. L’acte va ser dissenyat i moderat per YProductions.

Un dels temes que més es va tractar al llarg de la tarda és el del paper de les universitats avui en dia. Segons alguns dels assistents la universitat és una institució enquilosada, inoperativa i inflexible que no s’adequa a les necessitats d’una societat com l’actual. Des d’aquesta perspectiva es demanava una universitat oberta que fos capaç d’establir ponts amb la societat, concretament en l’àmbit de l’art. Però, com promoure aquest canvi? Com obrir les portes de la universitat a la societat?

D’altra banda, sembla que el pla Bolonya obrirà les portes de la universitat, però a qui? Volem que les empreses privades estiguin dins de la universitat?

A més, aquesta idea de la universitat com un sector amb certa autonomia i capacitat crítica ha existit algun cop o només està present en el nostre imaginari? En aquest sentit, un dels assistents va afirmar que la universitat com a entitat transformadora de la societat és una entelequia en el cas de l’estat espanyol.

Un altre debat que va travessar la tarda va ser el paper de l’art en la nostra societat. José Luis Vicente va afirmar que la cultura no és un sector sinó un camp de batalla. D’aquí deriven dos reflexions posteriors, la cultura no és un àmbit perfectament delimitat? La cultura té com a objectiu intrínsecament ser un motor de la transformació social?

Simona de Conserves va entrecreuar els dos temes del debat, desviant la crítica a la universitat cap a la crítica al col.lectiu d’artistes. Per ella, són els artistes que han perdut la seva capacitat de ser soldats del camp de batalla. Sembla que des d’aquesta perspectiva s’estigui veient l’art i la comunitat d’artistes com un domini seprat de la resta de la societat. Ara bé, en la taula la majoria dels comentaris veien l’art i els artistes com quelcom que anava més enllà d’un sector delimitat. Les noves tecnologies estan a l’abast de qualsevol i això amplia les possibilitats de l’art. Podem continuar parlant d’una comunitat d’artistes? Podem continuar parlant d’un art amb una dimensió política? Si la resposta és sí, a quin art ens estem referint?

Així que ja veieu que el debat va obrir més preguntes que no pas tancar-ne.