Ciència Arts Santa Mònica » robots

POEtic Cubes

L’ atenció ha esdevingut un greu problema que ha alienat i distret l’home contemporani. Alguns autors com Walter Benjamin, Michel Foucault o Jonathan Crary descriuen clarament aquest desmembrament que ha creat engranatges socials en què predomina allò mecànic davant de qualsevol percepció o judici d’atenció conscient. El projecte POEtic-cubes ens ofereix un entorn en el qual, partint de la percepció dels nostres moviments, podem assolir un grau atencional que ens permet adonar-nos del potencial que ofereix una atenció àmplia, una atenció que ajudi a l’estat de presència conscient. Això és degut al fet que l’entorn escultòric s’adapta i respon constantment als moviments de l’usuari, marcant així un espai en constant canvi i mutació.

Per elaborar aquest treball, és necessari fer una mirada a l’experiència que sobre aquest fenomen ha desenvolupat la cultura oriental, ja que històricament ha creat nombrosos àmbits i activitats en què el fenomen atencional era la base. Així, activitats com les arts marcials, o la mateixa cerimònia del te, més enllà d’assolir un objectiu de lluita o estètic, apel·len a la consecució d’un estat atencional.

Així doncs, POEtic-cubes es formalitza com un espai d’atenció al cos, a l’espai que aquest cos ocupa en l’entorn, al seu moviment i a la seva relació en entorns emergents i adaptatius, on cada element no actua aïlladament, sinó que forma part d’una xarxa,d’una emergència, d’un tot.

POEtic-cubes és una instal·lació física, un conjunt escultòric que s’organitza i adquireix forma en relació amb els estímuls que provenen de l’entorn. La instal·lació consta de 9 cubs o robots autònoms als quals s’ha dotat d’algunes de les propietats que posseeix una cèl·lula, per això ens hi referim a ells amb la designació de cèl·lules. D’aquesta manera poden desenvolupar característiques pròpies dels éssers vius i crear una escultura que s’adapta al seu entorn. La seva funció es detectar i envoltar les persones que hi hagi a l’espai. Els robots mantindran sempre una distància entre ells i el centre de gravetat dels usuaris.

Si voleu més informació sobre el projecte podeu anar al web www.evolvable.net

Els creadors de POEtic cubes són Raquel Paricio i Juan Manuel Moreno Aróstegui.

Raquel Paricio García és llicenciada en Belles Arts. Actualment es dedica a la investigació i a la producció artística. Els seus interessos inclouen l’estudi d’espais, dispositius i interfícies que ampliïn les percepcions. Treballa amb hardware bioinspirat en col·laboració amb Juan Manuel Moreno Aróstegui (UPC) en instal·lacions de vida artificial.

Juan Manuel Moreno Aróstegui (UPC) és doctor en Enginyeria de Telecomunicacions. Actualment és Professor titular en la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat el coordinador del projecte POETIC. Els seus interessos inclouen tècniques de computació bioinspirades, arquitectures de dispositius programables, models de xarxes neuronals artificials i disseny microelectrònic analògic-digital.

En el següent enllaç trobareu una entrevista realitzada a un dels creadors de POEtic cubes: Juan Manuel Moreno Aróstegui