- 17 juliol 2009
- 10:19
- 1
Hondures, risc de normalització
Cal lamentar que tres setmanes després del cop d’estat a Hondures, el país centramericà comenci a desaparèixer lentament dels titulars dels diaris i dels informatius. Que potser s’ha solucionat la greu situació creada el 28 de juny amb el cop militar que expulsa Manuel Zelaya i nomena Roberto Micheletti com a president? Si bé l’anomenada comunitat internacional va reaccionar amb fermesa al cop i encara, fins al moment, ningú no ha reconegut el govern de facto, els dies passen i la determinació internacional sembla que es dilueix, fet que sens dubte afavoreix els colpistes.
El risc de normalització d’una situació anormal (un cop d’estat que interromp el funcionament constitucional i democràtic d’un país i que expulsa el president elegit a les urnes) és molt alt. Davant d’això, cal recordar alguns aspectes essencials de la crisi. Nacions Unides ha condemnat el cop i ja ha avançat que no reconeixerà cap govern sorgit del trencament de l’ordre constitucional. El mateix ha fet l’Organització d’Estats Americans (OEA), que ha suspès Hondures com a país membre. El Parlament de Catalunya aprovava el 2 de juliol una declaració que establia “com a prioritat absoluta” la restauració del funcionament democràtic vulnerat i l’aixecament de totes les restriccions de llibertats fonamentals, com les d’expressió, manifestació, reunió o premsa.
I cal recordar el més important, que les necessitats de desenvolupament humà d’Hondures encara són molt importants i que una situació d’involució democràtica les agreujaria. Hondures apareix en el lloc 115 (de 177 països) en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de Nacions Unides. Té un 20% de població adulta analfabeta, que el 35% de la població viu sota el llindar de la pobresa de dos dòlars al dia. El 13% de la població utilitza habitualment aigua no potable. El 17% dels infants menors de cinc anys té un pes inferior a la mitjana de la seva edat. El PIB per càpita de la població és de 3.400 dòlars.
No podem deixar que Hondures caigui en l’oblit informatiu: no es pot normalitzar l’anormalitat.
Dani Vilaró – Àmbit de Comunicació

ceskfreixas ha respost el 28 Abr 2011 a les 12:23
Molt bon article.