Bloc de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament » Més cafè, menys tequila

Més cafè, menys tequila

Mèxic, com la immensa majoria de països d’arreu del món, té una estructura social i familiar patriarcal. Aquest és un dèficit a nivell d’igualtats per a la població, sobretot per a les dones, que pateixen països tant del Nord com del Sud. Però Mèxic té un problema afegit que accentua el caràcter masclista de la societat: l’alcoholisme. Malauradament molts mexicans encara associen beure grans quantitats d’alcohol amb la reafirmació personal. I la barreja d’ambdós elements és un còctel explosiu que sovint genera violència.

I a qui li toca pagar els plats trencats és a les dones. La violència masclista a Mèxic arriba a nivells alarmants: més del 43% de mexicanes ha patit violència emocional (37,5%), econòmica (23,4%), física (19,2%) o sexual (9%) per part de les seves parelles. I fora del món de la parella la situació també és preocupant: el 40% de les dones ha patit algun tipus de violència en l’espai públic, d’aquestes un 42% ha patit violència sexual i un 92%, intimidacions. La violència masclista és prevalentment urbana i menor entre les poblacions indígenes. Tot i això en moltes comunitats aïllades es dóna un problema encara més greu: l’ús de la dona com a mercaderia. Moltes nenes, com que la percepció és que no serveixen per treballar el camp, sovint serveixen per pagar deutes o comprar beguda.

Enmig d’aquest panorama tan desencisador, però, s’alça un oasi d’esperança: les cooperatives de comerç just que es dediquen a la producció del cafè. A l’estat de Chiapas existeixen diverses d’aquestes cooperatives que amb més de 10 anys d’experiència són pioneres a la regió. La presa de consciència dels grups de camperols els va portar a associar-se per entrar en una dinàmica de relacions comercials respectuoses, el comerç just. Enrere quedava la impotència del cafeter individual que venia la producció al preu que li imposava el “coyote” (intermediari). Començava una nova manera de treballar, vetllant per la qualitat del producte a través de tallers de capacitació (fins i tot en agricultura orgànica), relacionant-se directament amb els països compradors gràcies a la cooperació internacional o facilitant l’apoderament de les dones a dins de les pròpies organitzacions. Encara queda molt camí per recórrer però els primers passos són ferms i en la bona direcció.

David Fàbregues – Àmbit de Comunicació