Sou a:
- Inici
-
Cercant 'Construcció de pau'
Els primers resultats del referèndum confirmen que la població del Sudan del Sud ha votat massivament a favor de la independència. Aquest país ric en recursos naturals, disputats per diverses potències mundials, amb un 90% de pobresa i analfabetisme i un 33% de la població patint fam crònica, haurà de trobar estratègies de desenvolupament equitatives i de justícia social.
Alhora, més enllà de les millores d’infraestructures i capacitats, el nou estat haurà de superar el llegat de la cultura de la guerra i l’autoritarisme, promoure la cultura de la pau així com establir i consolidar les institucions democràtiques. També haurà de trobar mecanismes per establir la seva pròpia agenda política com a nou estat i no caure en els interessos d’empreses multinacionals així com de diverses potències occidentals i emergents.
Ara en Lawrence, té un nou paper clau a jugar, és el president de la Comissió de Drets Humans del Sudan del Sud, l’òrgan responsable de vetllar per al compliment efectiu dels drets humans al futur jove estat.
[+ info]
Aquests dies les càmeres i els diaris del món miren cap a l’Àfrica. No es tracta d’una guerra, d’una massacre o d’un desastre humanitari sinó d’un procés polític d’autodeterminació gestat des de fa molts anys que pot conduir a un fet poc habitual: la modificació de les fronteres d’Àfrica amb la constitució del 54è estat africà: el Sudan del Sud.
El referèndum que ha de decidir sobre la independència del Sudan del Sud o la seva permanència com a regió autònoma del Sudan és un dels compromisos dels acords de Pau que el govern del Sudan i la rebel·lió del sud, liderada per l’Exèrcit/Moviment del Poble Sudanès per l’Alliberament (SPLM/A), van signar el 2005. Els acords posaven fi a la guerra que, excepte per a un període de pau d’11 anys, havia enfrontat el nord i el sud des de la independència del Regne Unit, l’any 1956.
L’any 1991 es va crear la primera ONG del Sudan del Sud, l’Associació per a l’Ajuda i el Desenvolupament del Poble de Mundri (MRDA) i Lawrence Korbandy, advocat, escriptor i militant del SPLM, n’era el coordinador. Va viure a Barcelona durant els anys 90 i ens va ajudar a molts i a moltes a conèixer el seu país, comprendre la lluita del Sud i actuar solidàriament.
[+ info]
Si avui en dia hi ha una arma global i que ha participat en milers d’enfrontaments violents, aquesta és la Automat Kalàixnikov model 47, coneguda com a AK-47 i dissenyada per l’aleshores oficial soviètic Mikhaïl Timofeevic Kalàixnikov dos anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Dissenyada per evitar nous fracassos armamentístics de l’antiga URSS, ha assolit una aura llegendària dins el món armamentístic. Els seus atributs parlen del seu baix cost, que la pots mullar i omplir de terra i continuarà disparant amb precisió. Té un gallet suau que no s’encalla mai i és fàcilment manipulable per un menor d’edat.
Aquesta excel·lent relació qualitat-preu ha fet que s’hagi convertit en l’arma per excel·lència en països del Sud en tot tipus de vulneracions de drets humans provocades per exèrcits regulars i grups armats, independentment de la ideologia. I, massa sovint, s’ha convertit en la joguina preferida de molts menors en països en conflicte.
[+ info]
Què fem amb les poblacions amb les quals treballem que han patit situacions traumàtiques? Com acompanyem la gent que ha passat per un tràngol molt dolorós?
Generalment, les respostes s’han centrat, gairebé exclusivament, en la reconstrucció material i la satisfacció de les necessitats bàsiques. I així ho continuem fent. És necessari. Important. …Però no és suficient.
Perquè passen els anys, sembla que passa el temps al voltant de les comunitats que centren el nostre treball i que el que va succeir queda enrere, i no és cert. Cal recordar per superar, cal dir la veritat per no oblidar, cal fer memòria perquè no es torni a repetir, cal reconstruir el teixit psicosocial per garantir la construcció de la pau.
Els conflictes i els enfrontaments dels grups armats, així com els desastres, produeixen experiències traumàtiques i conseqüències a nivell individual, comunitari i social. La manca de consideració i reconeixement dels danys individuals i col·lectius generats contribueix a la perpetuació del sofriment dels individus i de les comunitats i dificulta els processos crucials que pretenen la reconciliació i la reparació.
[+ info]
Des de Cacarica, Chocó, Colombia. Són cinc joves, dels 20 als 30: Henry, Pacho, Onel, Amin y Ali. Són el grup de rap Los Renacientes, nascut el 1999 per denunciar i explicar al món una realitat sovint desconeguda: la de la població desplaçada pel conflicte armat intern a Colòmbia. Són afrocolombians i ens expliquen els seus orígens.
El 1997 una operació militar va fustigar les seves comunitats sota l’acusació de donar suport a la guerrilla: van morir gairebé un centenar de persones i més de 10.000 van fugir de la violència. La població damnificada es va constituir en organització, CAVIDA (Comunitats d’Autodeterminació i Vida), que des d’aleshores treballa fort per aconseguir reparació per a les víctimes i poder retornar a la seva terra. Alguns, pocs, ja ho van fer el 2000 i van declarar dues zones humanitàries, exclusives per a la població civil i lliures de guerra. Des d’allà també impulsen projectes de desenvolupament, com és el cas d’un projecte de sobirania energètica que va comptar amb suport de la cooperació catalana: la generació d’energia mitjançant un sorprenent gasificador que funciona amb cascarilla d’arròs.
[+ info]
