Expliquem el futur


167 APUNTS

  • 10:54
  • 0

Primer Fòrum #èTIC: un debat necessari

El passat 17 de juny, a l’antiga fàbrica Damm, vam assistir al Primer Fòrum #èTIC, on es va debatre al voltant de la visió ètica de l’impacte de les TIC en el nostre dia a dia.

Si hem de buscar algun moment de la història on podem començar a parlar d’ètica i tecnologia, aquest moment pot ser el del desenvolupament de la primera bomba atòmica, l’any 1945. L’ésser humà pren consciència de la desproporció entre el poder que la tecnologia donava a l’home i la seva mínima possibilitat de control, cosa que obligava a plantejar un nou àmbit de l’ètica, intentant així pensar les noves condicions en què vivia l’home en la societat. Aquesta visió ètica tindria la seva continuïtat en l’anomenada Societat de la Informació: a partir de la construcció de la primera computadora, ENIAC (1946), les TIC passen a accelerar i revolucionar les interaccions entre l’home i les màquines.

Podem doncs, definir la societat de la informació com l’extensió global del sistema tècnic en què l’energia bàsica és la informació. La societat de la informació reuneix diferents característiques. Es tracta d’una societat homogènia i de masses: l’individu és vist més com un consumidor. És una societat basada en la tecnologia: l’element central és el coneixement. Les noves formes del treball que se’n deriven són globals. És, també, una societat basada en l’ús dels signes: gairebé només ens relacionem amb signes o símbols de coses; és per això que podem parlar d’una societat virtual. També és una societat centrada en el sector terciari, amb energia més econòmica i a l’abast de tothom: la indústria molt informatitzada ofereix cada cop menys llocs de treball i més especialitzats. I, en darrer terme, és una societat que facilita el moviment físic: el món, d’alguna manera cada cop és més “petit”.

És necessari replantejar la validesa de les nostres regles socials i culturals a partir de l’impacte d’aquest nova societat del coneixement, aplicant nous principis ètics. La visió de la tècnica és eminentment pràctica, creu que tot allò que es pot fer, s’acabarà fent. Davant d’aquesta constatació pràctica, l’ètica s’haurà de plantejar quines condicions han de ser les mínimes èticament acceptables. Gilbert Hottois va especificar dos criteris: el de la llibertat (que seria equivalent al consentiment) i el de l’orientació al bé (no intentar res que no sigui pel bé de l’home i de la humanitat). Relacionats amb aquests dos criteris se’n podria afegir un parell més: el de la protecció de la intimitat, i el d’assegurar que la transmissió d’informació sigui, com a mínim, tan segura com ho és per mitjans no electrònics.

Per tot això, la nova societat del coneixement planteja un seguit de qüestions que caldrà abordar i resoldre perquè no es vegi aquest nou paradigma com una amenaça a les llibertats. Ramon Alcoberro fa referència a aquestes qüestions: el dret a la intimitat, el dret al coneixement de la veritat a la xarxa o la relació públic/privat, dels quals es deriven problemes com els drets d’autor; la consideració moral i ètica dels híbrids entre sistemes biològics i sistemes informàtics (robots, cíborgs, transhumans, posthumans…); la creació de nous sentiments a partir de “l’estimulació artificial”; l’anàlisi de l’estatus que han de tenir les comunitats virtuals; i, en darrer terme, l’impacte que tindrà en l’equilibri nord-sud, és a dir, com podem aplicar una justícia social universal.

Sota tot aquest marc de referència es va dissenyar el Primer Fòrum #èTIC. L’estructura va ser de quatre taules de discussió amb dos ponents de prestigi a cada una de les taules i un moderador amb un rol actiu, sobretot en la preparació de la taula i posterior anàlisi del que s’hi va dir:

Puc destacar tot un seguit de conceptes que van aparèixer i que, segur, ens plantegen noves qüestions a resoldre en les futures edicions d’aquest fòrum: la pubertat digital, l’ètica global, els salvatges digitals, la web al quadrat, les xarxes i jerarquies, els indignats digitals, o el concepte que estem com “ous dins d’una ouera”, molt a prop però sense tocar-nos.

En definitiva, el de l’ètica i les TIC és un camp que haurem d’abordar sense restriccions si volem que aquesta nova societat que tot just estem construint sigui una societat justa que respecti els drets i les diferències que conviuen en un món cada vegada més global.

Ricard Faura i Homedes

Cap del Servei de Societat del Coneixement de la DGTSI

  • 12:15
  • 0

L’Alemanya de la Industrie 4.0

El passat dia 18 de maig una delegació de representants de la Generalitat i d’i2cat va visitar Stuttgart, Amberg i Berlín. L’objectiu va ser el de veure de prop alguns projectes significatius en el camp de la anomenada Industrie 4.0. i donar a conèixer la nova estratègia SmartCat. Durant tot l’any 2015, Catalunya lidera el tema de les Smart Regions en el marc dels Quatre Motors d’Europa, i l’”smart industry” es una part consubstancial d’aquesta estratègia.

Si una idea ens ha quedat clara com a resum de tot el viatge és que Alemanya, des dels seus centres de recerca i innovació fins a les PIMES o els governs  regionals o locals, estan tots d’acord que estem davant un repte estratègic: la convergència de les TIC amb la indústria.

El director del Virtual Dimension Center de Fellbach, Christoph Runde, ens va explicar com les tecnologies de “virtual engineering”, de simulació i de realitat virtual seran capaces de crear les “digital twins” o models virtuals d’empreses bessones, on poder simular els processos de la fàbrica del futur. Aquest centre de transferència creat per la regió de Stuttgart reagrupa més de 80 empreses especialitzades en aquestes tecnologies i va mostrar el seu interès a col·laborar amb l’Anella Industrial i el Centre de Visió per Computador.

El Sr. Claus Mayer i Michael Gerner, del govern de Baden Württemberg van descriure la BW Allianz Industrie 4.0, recentment constituïda i que reagrupa -sota la direcció del Ministre de Economia del länder- les principals empreses i centres de recerca i innovació  regionals. El seu objectiu prioritari és que la convergència de les TIC i la industria arribi al teixit de PIMES, molt fort a aquest länder. El director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Puigneró, va introduir l’estratègia SMARTCAT del govern català, que va ser acompanyada per una introducció a l’Anella Industrial 4.0 per part meva, com a representant de l’i2Cat. Finalment, Klaus Funk, director del clúster de microelectrònica Microtec-Suedwest, va insistir en què l’Industrie 4.0 es basa en una tasca d’integració en una plataforma comú, i que havien començat pel tres clústers digitals de la regió: Bwcon, Microtech i VDC. També va explicar com, amb el projecte de “Virtual Fort Knox”, un repositori segur a prova de hackers, intentaven reduir la resistència de les PIMES a compartir les seves dades.

El dia 20 la delegació es va traslladar a Amberg, prop de Nuremberg, per visitar la factoria de Siemens. Acompanyats per Josep M. Piqué i David Ramos de Siemens de Cornellà, ens van presentar el que es considera l’exemple més avançat a Alemanya de fabrica automatitzada. Amb 4.500 treballadors, la fàbrica produeix els PLC (Programmable Logic Controler) líders en el món:  la família SIMATIC. El que ha fet Siemens a Amberg es generar una fabrica de PLCs controlada a la vegada per un sistema de PLCs de forma integral. Siemens esta començant a desplegar en aquesta factoria la seva estratègia d’Industrie 4.0., basada  en el “Digital Enterprise Software Suite”, un programari que permet generar una plataforma de col·laboració que facilita la gestió de la resta de processos industrials.

Finalment, a Berlín vam poder conèixer els plans de la capital d’Alemanya per convertir-se en la “Silicon Valley d’Europa”. Anja Sabanovic, cap de la divisió d’Industria del govern de Berlín, ens va explicar com la ciutat fa dos any es va decidir per la  reindustrialització de la capital, seguint el model de la Industrie 4.0 i com, a diferència d’altres regions, a Berlín el lideratge d’aquesta estratègia es volia posar en mans de les startups. Britta Havemann, del Senat de Berlín, ens va explicar que a la vegada aquest procés estava combinat amb una estratègia d’Smart City Berlin, una aproximació que veiem per primera vegada a Alemanya. Finalment Anne-Caroline Erbstösser, del TSB, un centre de innovació de la ciutat de Berlín, ens va explicar la necessitat de generar projectes d’innovació amb suport ciutadà.

En resum, no només Alemanya està alineada en conjunt sota l’estratègia d’Industrie 4.0; tenen clar que aquesta estratègia es basa en la convergència de TIC i indústria, donada la competència de les empreses americanes i asiàtiques en aquest àmbit, sinó que finalment, a la capital del país líder econòmic d’Europa, saben que l’smart industry ha d’anar lligada a una estratègia d’smart city amb un ampli suport de la ciutadania, per evitar errors com el de l’aeroport de Tempelhof, on l’anterior alcalde va ser derrotat en un referèndum al no haver convençut els seus ciutadans del seu projecte urbanístic.

Dr. Artur Serra, director adjunt d’i2cat

@arturserra

  • 13:37
  • 0

Catalunya, motor d’una Europa smart

Fa pocs dies, el Govern va presentar a Brussel·les, davant de destacats representants de la Unió Europea i d’experts de l’entorn TIC de diferents països, l’estratègia SmartCAT i el seu encaix en la política dels 4 Motors per a Europa, l’associació de cooperació interregional que integra els territoris de Llombardia, Baden-Württemberg, Rhône-Alpes i Catalunya i que al llarg del 2015 estarà presidida pel nostre país.

La presidència d’aquesta associació que té per objectiu incrementar les potencialitats econòmiques, culturals i socials d’aquests territoris i aportar una valuosa contribució al procés d’integració del continent europeu ens arriba en un moment inigualable, i per diversos motius. Catalunya viu, internament, un moments convulsos i il·lusionants; un procés d’autodeterminació profundament democràtic que camina a pas ferm de la mà de la nostra voluntat d’afegir-nos a la llista de pobles que, en igualtat de condicions, forma la constel·lació de nacions que defineixen Europa i les seves institucions polítiques. I volem fer-ho connectant-nos-hi; volem seguir sent innovadors, competitius i capdavanters, aportant el bo i millor del nostre talent, igual com volem que el millor d’Europa ens arribi a nosaltres amb la mateixa velocitat de transmissió d’il·lusions, projectes i ambicions comunes.

Catalunya ja disposa d’una estratègia de creixement a través de les noves tecnologies; l’estratègia SmartCAT, que el Govern vol estendre tant a casa nostra com a Europa i fer que esdevingui la punta de llança de transmissió dels seus valors i el punt d’origen dels seus projectes pilot en alta tecnologia. Catalunya té tots els punts forts per fer-ho: un dels nuclis de CPD’s més importants del sud d’Europa, una tradició Smart totalment consolidada a moltes de les nostres ciutats més importants, una xarxa de centres d’excel·lència educativa connectada a les grans multinacionals TIC instal·lades a casa nostra, som un dels centres mundials més importants de tecnologies mòbils i, en definitiva, tenim una massa crítica tecnològica i educativa a l’alçada d’allò que som: un país preparat per afrontar amb èxit els seus reptes.

Per això les tecnologies digitals esdevindran un dels eixos centrals de la presidència catalana dels 4 Motors d’Europa, durant la qual s’impulsarà la connectivitat de les xarxes entre regions per tal d’enfortir les seves plataformes i establir marcs de col·laboracions futures extensibles a tots els territoris europeus. La nostra ambició és establir d’aquesta manera un vector de transmissió d’SmartCAT a les euroregions que formen part, a més de Catalunya, dels 4 motors -Llombardia, Baden-Württemberg i Rhône-Alpes-, com a fase prèvia a la seva adopció a tot el continent per donar compliment als preceptes de l’Agenda Digital 2020 de la Comissió Europea.

A la presentació de la nostra estratègia a Brussel·les, el president del Comitè de les Regions, el finlandès Markku Markkula, que és, a més, un referent  internacional de primer ordre pel que fa a innovació i estratègies smart, va parlar de Catalunya com a model d’innovació a seguir. “Necessitem regions pioneres que proposin estratègies transversals d’especialització, que siguin innovadores en aquest àmbit i que ens permetin crear un model estable. I Catalunya ha demostrat que pot ser-ho i tenir un rol clau”, va dir.

Tenim, per tant, molta feina i una gran responsabilitat per davant. Hem de desplegar les nostres polítiques tecnològiques i compartir-ne els resultats amb els nostres socis europeus; seguir especialitzant-nos en oferir solucions de connectivitat urbana i territorial intel·ligents per a Catalunya i continuar impulsant la innovació a través de la col·laboració público-privada amb pimes, grans empreses i centres universitaris de recerca i desenvolupament.

Hem de continuar treballant, en definitiva, per continuar construint un país fort que jugui el seu paper en la construcció europea. I no hi ha dubte que, per assolir aquests objectius, la presidència catalana dels 4 Motors és una oportunitat única que hem de saber aprofitar al màxim al llarg d’aquest any 2015, tan clau per al futur del nostre país.

Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació

  • 09:31
  • 0

L’èxit del Mobile World Congress i les seves perspectives de futur

Fa pocs dies va acabar la que ha estat fins a la data l’edició més exitosa del Mobile World Congress, amb xifres d’assistència, nombre d’empreses participants, volum i contactes de negoci que han batut tots els rècords, i que han tornat a situar Barcelona i Catalunya en el centre mundial de l’emprenedoria mòbil i la tecnologia digital.

El MWC15 ha representat, sens dubte, una excel·lent combinació de dos conceptes que acostumen a ser antagònics: creixement i consolidació. I justament perquè aquesta és la millor de les conclusions que podríem extreure de la celebració d’un esdeveniment de la magnitud d’aquest congrés, és ara el moment de fer unes brevíssimes pinzellades a aspectes destacables que cal analitzar d’ara endavant per assegurar la continuïtat d’aquestes perspectives de futur des d’una visió no només econòmica i internacional, sinó també local, social i urbana.

Tenim les eines per fer-ho. Projectes com els exitosos mSchools o mTalent són fruit de l’aposta de les administracions per la capitalitat mundial del mòbil de Barcelona i exemples de la cara més “humana” del seu impacte.  Sense anar més lluny, aquest darrer any el pla de formació mTalent ha superat amb escreix els seus objectius i ha format a més de 7.100 persones en tecnologies mòbils, i el nombre d’alumnes d’ESO que han començat a beneficiar-se de les potencialitats educatives d’aquestes tecnologies a través del programa mSchools s’apropa als 12.000.

En aquesta darrera edició del MWC, a més, la Generalitat ha presentat l’aplicació Cobertura Mòbil, que converteix el ciutadà en el protagonista indispensable d’un projecte “de país” que té com a objectiu la confecció d’un mapa acurat de la cobertura de telefonia arreu del nostre territori.

Ara bé: estem aconseguint que aquests projectes i iniciatives tinguin el ressò que mereixen? Tenint en compte que són alguns dels esdeveniments relacionats amb el congrés que s’adrecen directament a la nostra població, potser hauríem de reflexionar sobre si caldria donar-los més ressò per facilitar-ne la participació i implicació. Ningú pot posar en dubte que sense formació no pot haver-hi talent, i ara més que mai és essencial aprofitar l’embranzida que ens dóna la capitalitat del mòbil i el MWC per cuidar el nostre talent en aquest àmbit i fer-lo créixer. Com tampoc ningú no pot posar en dubte que la ciutadania ha d’estar en l’epicentre del canvi de paradigma social en què ens situa l’evolució de  la tecnologia mòbil.
Pel que fa a les empreses catalanes del sector mobile presents al congrés amb el suport de la Generalitat, tampoc ningú pot posar en dubte la tasca feta fins ara: en els deu anys de congrés, 311 petites i mitjanes empreses han pogut participar en un esdeveniment cada cop més important i “inaccessible” gràcies a aquest ajut, i el nombre d’empreses catalanes presents al congrés de la mà de la Generalitat s’ha multiplicat per 5 des de la primera edició.

A més, el fet que el MWC tingui lloc a Barcelona obre, per si mateix,  una oportunitat inigualable per a la pime catalana, que de ben segur no podria plantejar-se prendre part en un congrés d’aquestes característiques que se celebrés a l’estranger. I aquest també és un assoliment col·lectiu del qual ens hem de sentir orgullosos; tant com del fet que, amb esdeveniments com el MWC o l’Smart City Expo, haguem posicionat Barcelona (i per extensió, Catalunya) com a marca tecnològica potent al món.

Però aquestes evidències no ens poden fer oblidar el teixit industrial TIC català la resta de l’any. I en aquest sentit, més enllà de l’impacte innegable del congrés, la Generalitat i la resta d’administracions públiques catalanes han de fer una aposta inversora intel·ligent per fomentar la indústria mòbil i TIC del país.

I aquestes reflexions ens han de servir també per focalitzar encara més les nostres polítiques i esforços en aquelles línies d’actuació que més ho necessiten o millor estan funcionant.

Per posar un exemple ben significatiu, la trobada d’emprenedors 4YFN, que té lloc al recinte de Montjuic  paral·lelament al MWC, ha adquirit ja, en només dues edicions, una personalitat pròpia, molt enfocada al negoci, i accessible a un ventall més proper d’inversors, startups i a la ciutadania en general. Es tracta d’un congrés creat i pensat des de casa nostra, molt adaptat a la nostra realitat, i que configura una aposta ferma per contribuir a trencar l’aparent distància existent entre bona part de la ciutadania de Barcelona i Catalunya i el MWC.

Cal que la nostra gent conegui, visqui i aprofiti tot el que el MWC suposa per a la ciutat i per al país, tot superant la visió –comprensible, d’altra banda- que sovint relaciona el congrés únicament amb embussos a Gran Via i Plaça Espanya durant els dies de la seva celebració.

En aquest sentit, també cal felicitar les diferents iniciatives lúdiques i culturals que la Fundació Mobile World Capital -de la qual en són patrons la Generalitat i l’Ajuntament, entre d’altres-, tira endavant per apropar a la ciutadania el món mobile durant els dies del congrés a plaça Catalunya i d’altres indrets de la ciutat, però és evident que cal continuar treballant per ampliar-ne el ressò i per estendre la seva presència no només a tot Barcelona i els seus barris, sinó a tot el país.

En definitiva, hem de seguir treballant perquè aquest inigualable focus de tecnologia digital del qual Barcelona n’és protagonista durant poc menys d’una setmana a començaments de març es comparteixi de la forma més ordenada possible i sigui percebut per tota la nostra ciutadania com a propi molt més enllà d’aquestes dates. Aquesta, sens dubte, serà la millor imatge i la millor carta de presentació per fer de cada nova futura edició del Mobile World Congress, any rere any, un èxit encara millor i més sòlid que l’anterior.

Jordi Puigneró, Director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació

  • 10:12
  • 0

Drones, un amic potencial amb poc reconeixement

Cada vegada més es parla en els mitjans de comunicació d’aquestes andròmines que alguns temen (més per desconeixença que per interès directe de veure’ls amb mals ulls) i que pot semblar que en tot moment estan sobrevolant la nostra intimitat. És hora de treure’ns aquesta visió del cap, i això és el que provem de demostrar des de la Fundació Ascamm, on enginyers de recerca treballen diàriament per dotar aquests ginys de suficient autonomia (encara ens resistim a parlar d’intel•ligència) que en permetin un ús responsable i segur.

Si bé és cert que a Europa menys que a Estats Units, encara molta gent quan sent parlar de drones pensa immediatament amb màquines de guerra no tripulades. De totes maneres, la realitat del teixit industrial i de recerca tant a casa nostra com en el global europeu és molt llunyana a aquestes aplicacions.

Entre d’altres operacions, a Ascamm treballem no només perquè això sigui una realitat, sinó perquè aquestes operacions siguin robustes i s’executin de manera autònoma sense posar en perill les persones ni el material, així com no menester atenció constant per uns equips ja de per si en situació d’alt risc i estrès.

Actualment, el focus més fort de la recerca en drones (altrament dits vehicles aeris no tripulats, o UAV per les seves sigles en anglès) rau no només en fer-los més polifacètics, sinó més segurs. Aquests dos grans fils es detallen a continuació:

Funcionalitats avançades

Agricultors, bombers, fotògrafs, equips de cinema, equips de cerca i rescat, arquitectes, entre molts més, han començat a veure una oportunitat de facilitar part de la seva feina amb aquesta tecnologia. El valor que pot aportar un UAV és sobretot una operació molt econòmica i de senzilla implantació.

Majoritàriament hi ha dos tipus de drones, els anomenats d’ala fixa i els multicòpters. Els primers són ben bé com uns avions de mida petita (poden fer entre 1m d’envergadura els més petits, fins a 8m els més pesants) que volen gràcies a la velocitat de l’aire que xoca contra les seves ales. Els segons s’equiparen a un helicòpter, tot i que normalment amb més rotors (quatre, sis o vuit són les configuracions més estàndard) que tenen capacitat d’enlairar-se i aterrar verticalment i estar estàtics en elevació.

Aquestes dos grans grups donen peu a una llista inacabable de funcionalitats que han sigut contemplades amb interès per potencials usuaris. Només per posar un exemple: un bomber que necessita visualitzar urgentment com evoluciona un incendi en una finca de difícil accés per valorar els efectius a desplegar i la millor localització, pot enlairar un multicòpter que en trenta segons està sobrevolant l’àrea i amb una càmera tèrmica i una altra de visual mostra ràpidament a l’equip de bombers la situació i a més a més genera en temps real uns mapes (tipus GoogleEarth) que són visualitzats des de terra aportant informació molt valuosa. Des de la Fundació Ascamm hem desenvolupat aquestes funcionalitats avançades de mapejat (2D i 3D), detecció de potencials víctimes en desastres naturals, navegació autònoma, optimització d’operacions, etc.

Com aquest exemple n’hi ha molts més. Usuaris que cada vegada més arriben a les portes de la Fundació Ascamm, amb inquietuds i (sovint) gran desconeixement d’aquesta tecnologia, i que veuen amb il•lusió (i cert grau d’admiració) el que estem desenvolupant a Ascamm.

Robustesa d’operació

Per a això, hem muntat al UAV un seguit de càmeres i sensors, que a través d’uns algoritmes molt avançats que corren en un petit ordinador embarcat, ofereixen capacitats de navegació autònoma (sense pilot ni operador) totalment segures. En altres paraules, el drone pot percebre l’entorn i navegar per aquest sense col•lisionar mentre desenvolupa de manera òptima la seva missió.

Aquestes funcions avançades no estan disponibles als drones comercials que actualment usen equips de cinema, de revisió de línies elèctriques, usuaris d’oci i professionals, etc. Però són essencials per a la futura implantació a gran escala d’aquests aparells voladors. Així com actualment no es concep un cotxe sense cinturons de seguretat o sistemes segurs de frenada, molt aviat no s’acceptarà l’ús de UAV que no disposin d’un nivell d’autonomia bàsic que permeti aquesta robustesa i seguretat en operacions.

És per això, que des de la Fundació Ascamm, Centre Tecnològic Avançat de la xarxa Tecnio, treballem molt fort per fer que aquesta recerca que es desenvolupa a les universitats punteres europees i internacionals, i també dins mateix d’Ascamm, sigui aplicada a les operacions amb UAV.


Santi Vilardaga, Enginyer de Recerca de la Unitat de Sistemes No Tripulats dins la Fundació Privada Ascamm

  • 10:24
  • 0

Un pas endavant cap a la televisió del futur

Com va sorgir i en què consisteix el projecte europeu TV-Ring?

El projecte europeu TV-Ring sorgeix de la necessitat de cobrir una sèrie de noves tendències relacionades amb la manera com consumim continguts a la televisió, tot barrejant continguts linears (broadcast) i no linears (broadband) i en base a la disponibilitat de noves infraestructures de xarxa.

Consisteix en tres pilots localitzats a Alemanya, Espanya i Països Baixos amb l’objectiu d’impulsar l’adopció dels estàndards HbbTV i MPEG-Dash per part dels fabricants, productors de contingut i usuaris finals, fent ús de xarxes d’IP de nova generació.

Quines aplicacions tindrà i amb quins obstacles de desenvolupament es pot trobar?

Imagina’t que ets veient un partit del teu equip de futbol. Gràcies a l’HbbTV i l’MPEG-Dash aquesta retransmissió adquireix una nova dimensió. Podràs seguir els moviments del teu jugador estrella o veure còmodament la repetició d’aquell penal no xiulat des de la pantalla de la TV o la d’una tauleta.

Aquesta tecnologia també et permet interactuar amb la programació, en poder votar la jugada o jugador estrella del partit, com si és tractés d’una web específica pel contingut que estàs visualitzant.

Els obstacles que ens estem trobant són la maduresa dels estàndards, ample de banda limitat i baixa disponibilitat de TV i set-top-boxes compatibles amb HbbTV 1.5.

Genèricament, com serà la televisió del futur?

Serà una televisió on l’usuari serà qui decideixi el que vol veure i quan, gràcies als serveis al núvol que pot oferir l’HbbTV i les smart TVs. I gràcies a l’MPEG-Dash, no caldrà que l’usuari estigui físicament davant la TV, sinó que pot utilitzar altres dispositius com una tauleta per gaudir del contingut amb bones prestacions.

Esteu trobant finançament per al projecte, hi ha grans corporacions interessades?

Ara mateix al consorci TV-Ring som un total de vuit institucions localitzades a Alemanya, Bèlgica, Espanya i Països Baixos. A nivell espanyol hi participen també Abertis i TVC. Les grans companyies es divideixen en dos, per una banda els productors/distribuïdors de continguts i per l’altra els operadors de xarxa o d’infraestructura de comunicacions en general.

L’interès dels canals de televisió és el d’aprofitar internet per oferir nous serveis i evitar la fuga de telespectadors a la internet “tradicional” mentre veuen continguts televisius (o durant els anuncis, per exemple). L’interès de les empreses d’infraestructura està més en la distribució del propi contingut. Per aquells que se centren en la radiodifusió la TV per internet és un perill, perquè ataca directament al seu model de negoci. Per aquells que se centren o estan canviant el seu model incloent també serveis de CDN dintre del seu portfolio, TV-Ring és una oportunitat i un element tractor que els beneficia.

Quins són els vostres propers projectes?

Estem participant en dos projectes a nivell europeu (MITSU i NOTTS), on tractem a un nivell molt mes tècnic i de recerca tot el procés de distribució de continguts per internet. En aquests projectes aprofundirem en CDNs (Content Delivery Networks) per a continguts en directe i en codificacions escalables i adaptatives, de manera que, amb un mateix flux de vídeo puguem donar serveis a televisions en definició estàndard, alta definició o, en un futur molt pròxim, ultra alta definició.

Sergi Fernández, director de la Unitat Audiovisual de la Fundació - i2CAT

  • 10:58
  • 0

L’ajut que ofereixen les TIC en l’àmbit de l’accessibilitat

Font: Enginyeriainformatica.cat

L’ús de l’ordinador

L’ordinador ha esdevingut ja una eina imprescindible per a qualsevol activitat, tant laboral com social o d’oci, però la seva estructura, maquinari i configuració estàndard no té en compte sovint les diferents tipologies de necessitats del col·lectiu de persones discapacitades.

Les pantalles convencionals requereixen, òbviament, de capacitats visuals; l’audició per tenir accés a la informació auditiva –que cada dia pren més rellevància tecnològica-; el sentit del tacte per fer anar el teclat i d’altres perifèrics –alguns dels quals requereixen una gran precisió motriu, com el ratolí-; la cognició per assimilar i gestionar els menús, finestres, icones, etc.

És, per tant, clau, disposar de les adaptacions necessàries en funció de les necessitats de l’usuari per poder treure rendiment de les possibilitats d’un ordinador; aquesta és l’essència del concepte d’accessibilitat: l’especialització d’un sistema de maquinari o programari per fer-lo adient a l’ús d’una persona amb discapacitat.

La web de la Xarxa Punt TIC presenta una Wiki d’Accessibilitat de Punt TIC que té com a objectiu generar coneixement i recursos destinats a apropar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a persones amb diversitat funcional. Els dinamitzadors i dinamitzadores de Punt TIC registrats en la WikiTIC de Punt TIC poden editar aquesta wiki i fer-hi contribucions.

Els Punt TIC poden acollir tothom, independentment de les seves possibles limitacions per fer anar els ordinadors.   En aquest sentit poden ser útils les informacions de la pàgina web de la xarxa.

Alguns dels projectes relacionats amb el tema d’accessibilitat són:

-Projecte Easy Tablet per a gent gran a zones rurals.
-Taller d’eines TIC i continguts accessibles a l’educació (juny 2013).
-Biblioteques de Barcelona  i l’adaptació a persones amb diversitat funcional.

Des del 2010, la Xarxa Punt TIC posa a l’abast dels punts adherits la possibilitat de sol·licitar en préstec un ventall de dispositius d’adaptacions per a equips informàtics.

Es tracta de diferents tipus d’aparells i perifèrics, així com els seus suports, que afavoreixen l’ús dels equips informàtics per persones amb algun tipus de discapacitat i que també poden fer servir, en alguns casos, altres col·lectius com ara nens o gent gran.

Existeixen diferents programes (tant propietaris com de codi lliure) que podem instal·lar als equips informàtics, sigui per adaptar-los a la utilització com ara els ratolins facials o els lectors de pantalla, sigui per a tasques concretes, com ara simplificar els menús, o realitzar activitats puntuals.

Solucions mòbils per afavorir l’accessibilitat

El m4all és un projecte de la Mobile World Capital amb l’objectiu d’apropar i divulgar la incorporació de l’accessibilitat en les solucions mòbils per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Un projecte TIC ha de mesurar el seu èxit en la quantitat i diferents habilitats de persones que poden fer-ne ús. Les empreses han d’assumir l’accessibilitat com ho fan amb l’eficiència energètica o el respecte al medi ambient. El futur és treballar per aprofitar les prestacions de la telefonia mòbil (mobilitat, localització, comunicació, accessibilitat…) amb baix cost per a col·lectius i sectors de la població amb necessitats de respostes personalitzades.

Competències digitals a discapacitats

Vegga, associació per a la innovació estratègica està duent a terme un projecte europeu (anomenat Vexto) perquè joves amb discapacitats puguin produir contingut digital per diverses aplicacions (mòbils, e-learning, web, e-commerce, etc).

Vegga ha desenvolupat una metodologia i un software que permet a aquestes persones produir contingut interactiu.

Aquest projecte està focalitzat en la inserció laboral de les persones participants i enel guany de competitivitat i rendibilitat de les entitats col·laboradores.

  • 11:08
  • 0

Conferència Europea de Coworking 2013, a Barcelona

DCOLLAB (all pictures taken by Tilman Vogler)La Conferència Europea de Coworking 2013 es durà a terme a Barcelona de l’11 al 13 de novembre. L’esdeveniment, que enguany compleix la seva 4a edició i serà coorganitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, tindrà com a seu les instal·lacions de la Fabra i Coats, una antiga fàbrica tèxtil que actualment acull actes relacionats amb la creació i la innovació. La conferència reunirà uns 350 gestors d’espais i professionals del coworking de tot el món.

El Coworking (cotreball, treball en cooperació o cooperatiu) és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors compartir oficina i equipaments per desenvolupar els seus projectes professionals i interactuar per desenvolupar projectes conjunts. Els espais de coworking tenen algunes similituds amb els Punt TIC o telecentres, com són la utilització intensiva de la tecnologia, la dinamització de l’entorn sòcio-econòmic, la generació de comunitats entre els seus usuaris i la realització d’activitats formatives i de difusió.

Barcelona, que també ha estat enguany la seu de la Conferència Espanyola de Coworking, ha estat la ciutat escollida pels organitzadors de la Conferència Europea per acollir aquesta nova edició, atès el seu clima, atractiu turístic i oferta cultural, però sobre tot el seu caràcter obert, innovador i amic de l’emprenedoria.

Per entendre la dimensió del fenomen del coworking, cal destacar que durant els darrers els darrers dos anys s’han obert a tot el món més de 100 centres d’aquests tipus.

L’enllaç del lloc web de la Conferència és http://coworkingeurope.net/.

  • 12:45
  • 0

L’Internet of Things World Forum a Barcelona

Avui ha tingut lloc la cloenda del Barcelona Internet of Things World Forum (IoTWF). Aquest esdeveniment ens ofereix la visió de CISCO i del Comitè de Direcció del Internet of Things World Forum, que està format per alts executius de tot el món, en representació de les companyies mundials líders del sector públic, les universitats que comparteixen una passió col·lectiva per engegar la innovació i per accelerar l’avançament de la Internet of Things.

L’expressió internet de les coses fa referència a un món en què objectes de consum quotidians (envasos de productes alimentaris, llibres, roba…) estan connectats d’alguna forma a dispositius que els connecten a la xarxa, cosa que comporta canvis molt importants en la nostra forma de viure i en l’economia –tot facilitant el seguiment d’allò consumit; reduint costos d’emmagatzematge, el seu cost, etc-.

Actualment ja hi ha més objectes connectats que persones al planeta Terra, però només representen un 1% dels dispositius amb possibilitat de connexió actualment. Només l’activitat de les smart TV, o televisions amb connexió a internet que porten un parell d’anys en el mercat van representar el 2016 el 15% del tràfic total a la xarxa, segons el director general per a Espanya de CISCO, José Manuel Petisco.

Però el ventall de dispositius a ser connectats a Internet és infinit: des de televisors fins a càmeres de vigilància; equipaments instrumentals mèdics; sensors d’humitat a cotxes aparcats; telèfons mòbils, roba que duem posada, etc. : tot és susceptible de recollir informació i de transmetre-la. El següent pas serà el que ens dugui de la internet of things a la internet of everything.

I si les possibilitats de connectar-ho tot és il·limitada, les oportunitats de negoci que se’n deriven només estan limitades per la nostra imaginació. La connexió d’aquests objectes d’ús quotidià a internet representaria un negoci mundial d’1,1 bilions d’euros en cinc anys només pel que fa a l’augment de la productivitat, l’estalvi de costos, nous mercats per a empreses i d’altres.

A mesura que els objectes quotidians prenen vida gràcies a sensors i etiquetes, el món es torna més interconnectat, i aquests objectes, juntament amb les màquines i les persones, es comuniquen d’una forma radicalment diferent. Al dotar els objectes amb la possibilitat de generar i comunicar informació, s’ha començat a generar en quantitats incalculables, obrint així un gran espai per als negocis que es dediquen a la seva extracció, interpretació, anàlisi i aplicació.

Justament aquesta ha estat la raó de ser de l’Internet of Things World Forum, els principals temes debatuts del qual han estat l’exploració i la creació de l’ecosistema involucrat en el desplegament d’aquest concepte d’internet; articular les oportunitats de negoci i els reptes presentats; debatre els obstacles tècnics a superar; parlar de la col·laboració entre el sector públic i el privat i, finalment, experimentar la Internet of Things a Barcelona,  ciutat participant de l’Smart City Tour.

  • 14:35
  • 0

Entrevista als promotors de la iniciativa “Premios Romper Barreras”

-S’acaben de concedir els Premis Romper Barreras 2013; quina valoració en feu?

Aparentment podria semblar que les 85 candidatures presentades a aquesta edició, els més de 360.000 vots i les 250.000 reproduccions de Youtube han estat la clau d’aquests premis. Tanmateix, com va recordar el meu germà Borja durant l’acte de lliurament:
“Podríem fixar-nos en molts valors que representen els guanyadors: la superació, l’optimisme, la lluita… però deixeu-me que em centri en un de sol: l’habilitat de posar la nostra estima en tots els detalls. Ens ho demostren cadascun dels candidats i, per descomptat, els guanyadors. Per guanyar una guerra, cal lluitar a cada batalla”.

Per aquest motiu la meva valoració personal és que s’ha tractat d’un èxit, ja que aquests premis estan esdevenint un referent per al col·lectiu de persones amb discapacitat.

Com va sorgir la idea d’organitzar aquests premis?

Aquests premis neixen amb la idea de reconèixer la tasca de persones, institucions, que fomenten l’ús de les tecnologies per millorar la qualitat de vida de diferents col·lectius de persones amb discapacitat.
Toshiba, des de sempre, ha promogut l’ús de la informàtica portàtil, i BJ Adaptaciones és una empresa que dissenya i distribueix solucions basades en la tecnologia; accés a l’ordinador, la comunicació alternativa a la parla, la joguina adaptada i l’autonomia personal.

On estem actualment en el camp de les adaptacions per a persones amb discapacitat?

Per respondre amb rigor aquesta pregunta hauria de remuntar-me a l’origen de BJ Adaptacions, quan el 2002 vaig haver d’adaptar el meu habitatge amb la finalitat d’augmentar la meva autonomia i millorar la meva qualitat de vida. En aquells temps les adaptacions per a persones amb discapacitat eren pràcticament inexistents, ja que una persona amb dificultat motora a les mans, per exemple, no era capaç d’entrar al seu habitatge o d’usar l’ascensor. Actualment les adaptacions que realitzem donen resposta a qualsevol necessitat amb la qual es pot trobar una persona, sigui quina sigui la seva limitació.

És sensible la societat actual a la necessitat d’invertir en tecnologia per augmentar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat?

Penso que la societat és cada vegada més conscient d’invertir en tecnologia; no es tracta tant d’una despesa com d’una inversió, ja que permet a la persona afectada millorar les seves condicions al llarg de tota la vida.

Hi ha interès per part del capital privat vers aquests projectes?

Sí; cada cop les entitats i empreses són més conscients de la necessitat d’invertir en aquests projectes. Des de BJ Adaptaciones estem impulsant algunes iniciatives pioneres en aquesta mateixa línia, com ara la primera habitació d’hotel tipus A al Majestic Hotel & Spa i el projecte SPQR, entre d’altres.

Rebeu suport per part de les administracions públiques?

El paper més important que des de BJ Adaptaciones hem rebut de les administracions públiques ha estat el suport incondicional a tots aquests projectes, en moments que era necessari rebre ajut d’aquesta mena. Tots som conscients el difícil moment econòmic pel qual estem travessant, per la qual cosa seria necessari continuar amb aquest suport, fins que les administracions puguin contribuir econòmicament a aquestes iniciatives.

Quins són els vostres objectius futurs?

Un dels nostres objectius és proporcionar accés universal als ordinadors, tablets, smartphones, consoles de videojocs, de manera que qualsevol persona amb discapacitat pugui aportar de la societat de la informació i de l’oci, com qualsevol altra persona. Per altra banda, volem seguir promovent tot allò que es refereix a l’autonomia personal: llar accessible, control de l’entorn, llocs de treball adaptat, etc.