Expliquem el futur


164 APUNTS

  • 09:31
  • 0

L’èxit del Mobile World Congress i les seves perspectives de futur

Fa pocs dies va acabar la que ha estat fins a la data l’edició més exitosa del Mobile World Congress, amb xifres d’assistència, nombre d’empreses participants, volum i contactes de negoci que han batut tots els rècords, i que han tornat a situar Barcelona i Catalunya en el centre mundial de l’emprenedoria mòbil i la tecnologia digital.

El MWC15 ha representat, sens dubte, una excel·lent combinació de dos conceptes que acostumen a ser antagònics: creixement i consolidació. I justament perquè aquesta és la millor de les conclusions que podríem extreure de la celebració d’un esdeveniment de la magnitud d’aquest congrés, és ara el moment de fer unes brevíssimes pinzellades a aspectes destacables que cal analitzar d’ara endavant per assegurar la continuïtat d’aquestes perspectives de futur des d’una visió no només econòmica i internacional, sinó també local, social i urbana.

Tenim les eines per fer-ho. Projectes com els exitosos mSchools o mTalent són fruit de l’aposta de les administracions per la capitalitat mundial del mòbil de Barcelona i exemples de la cara més “humana” del seu impacte.  Sense anar més lluny, aquest darrer any el pla de formació mTalent ha superat amb escreix els seus objectius i ha format a més de 7.100 persones en tecnologies mòbils, i el nombre d’alumnes d’ESO que han començat a beneficiar-se de les potencialitats educatives d’aquestes tecnologies a través del programa mSchools s’apropa als 12.000.

En aquesta darrera edició del MWC, a més, la Generalitat ha presentat l’aplicació Cobertura Mòbil, que converteix el ciutadà en el protagonista indispensable d’un projecte “de país” que té com a objectiu la confecció d’un mapa acurat de la cobertura de telefonia arreu del nostre territori.

Ara bé: estem aconseguint que aquests projectes i iniciatives tinguin el ressò que mereixen? Tenint en compte que són alguns dels esdeveniments relacionats amb el congrés que s’adrecen directament a la nostra població, potser hauríem de reflexionar sobre si caldria donar-los més ressò per facilitar-ne la participació i implicació. Ningú pot posar en dubte que sense formació no pot haver-hi talent, i ara més que mai és essencial aprofitar l’embranzida que ens dóna la capitalitat del mòbil i el MWC per cuidar el nostre talent en aquest àmbit i fer-lo créixer. Com tampoc ningú no pot posar en dubte que la ciutadania ha d’estar en l’epicentre del canvi de paradigma social en què ens situa l’evolució de  la tecnologia mòbil.
Pel que fa a les empreses catalanes del sector mobile presents al congrés amb el suport de la Generalitat, tampoc ningú pot posar en dubte la tasca feta fins ara: en els deu anys de congrés, 311 petites i mitjanes empreses han pogut participar en un esdeveniment cada cop més important i “inaccessible” gràcies a aquest ajut, i el nombre d’empreses catalanes presents al congrés de la mà de la Generalitat s’ha multiplicat per 5 des de la primera edició.

A més, el fet que el MWC tingui lloc a Barcelona obre, per si mateix,  una oportunitat inigualable per a la pime catalana, que de ben segur no podria plantejar-se prendre part en un congrés d’aquestes característiques que se celebrés a l’estranger. I aquest també és un assoliment col·lectiu del qual ens hem de sentir orgullosos; tant com del fet que, amb esdeveniments com el MWC o l’Smart City Expo, haguem posicionat Barcelona (i per extensió, Catalunya) com a marca tecnològica potent al món.

Però aquestes evidències no ens poden fer oblidar el teixit industrial TIC català la resta de l’any. I en aquest sentit, més enllà de l’impacte innegable del congrés, la Generalitat i la resta d’administracions públiques catalanes han de fer una aposta inversora intel·ligent per fomentar la indústria mòbil i TIC del país.

I aquestes reflexions ens han de servir també per focalitzar encara més les nostres polítiques i esforços en aquelles línies d’actuació que més ho necessiten o millor estan funcionant.

Per posar un exemple ben significatiu, la trobada d’emprenedors 4YFN, que té lloc al recinte de Montjuic  paral·lelament al MWC, ha adquirit ja, en només dues edicions, una personalitat pròpia, molt enfocada al negoci, i accessible a un ventall més proper d’inversors, startups i a la ciutadania en general. Es tracta d’un congrés creat i pensat des de casa nostra, molt adaptat a la nostra realitat, i que configura una aposta ferma per contribuir a trencar l’aparent distància existent entre bona part de la ciutadania de Barcelona i Catalunya i el MWC.

Cal que la nostra gent conegui, visqui i aprofiti tot el que el MWC suposa per a la ciutat i per al país, tot superant la visió –comprensible, d’altra banda- que sovint relaciona el congrés únicament amb embussos a Gran Via i Plaça Espanya durant els dies de la seva celebració.

En aquest sentit, també cal felicitar les diferents iniciatives lúdiques i culturals que la Fundació Mobile World Capital -de la qual en són patrons la Generalitat i l’Ajuntament, entre d’altres-, tira endavant per apropar a la ciutadania el món mobile durant els dies del congrés a plaça Catalunya i d’altres indrets de la ciutat, però és evident que cal continuar treballant per ampliar-ne el ressò i per estendre la seva presència no només a tot Barcelona i els seus barris, sinó a tot el país.

En definitiva, hem de seguir treballant perquè aquest inigualable focus de tecnologia digital del qual Barcelona n’és protagonista durant poc menys d’una setmana a començaments de març es comparteixi de la forma més ordenada possible i sigui percebut per tota la nostra ciutadania com a propi molt més enllà d’aquestes dates. Aquesta, sens dubte, serà la millor imatge i la millor carta de presentació per fer de cada nova futura edició del Mobile World Congress, any rere any, un èxit encara millor i més sòlid que l’anterior.

Jordi Puigneró, Director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació

  • 10:12
  • 0

Drones, un amic potencial amb poc reconeixement

Cada vegada més es parla en els mitjans de comunicació d’aquestes andròmines que alguns temen (més per desconeixença que per interès directe de veure’ls amb mals ulls) i que pot semblar que en tot moment estan sobrevolant la nostra intimitat. És hora de treure’ns aquesta visió del cap, i això és el que provem de demostrar des de la Fundació Ascamm, on enginyers de recerca treballen diàriament per dotar aquests ginys de suficient autonomia (encara ens resistim a parlar d’intel•ligència) que en permetin un ús responsable i segur.

Si bé és cert que a Europa menys que a Estats Units, encara molta gent quan sent parlar de drones pensa immediatament amb màquines de guerra no tripulades. De totes maneres, la realitat del teixit industrial i de recerca tant a casa nostra com en el global europeu és molt llunyana a aquestes aplicacions.

Entre d’altres operacions, a Ascamm treballem no només perquè això sigui una realitat, sinó perquè aquestes operacions siguin robustes i s’executin de manera autònoma sense posar en perill les persones ni el material, així com no menester atenció constant per uns equips ja de per si en situació d’alt risc i estrès.

Actualment, el focus més fort de la recerca en drones (altrament dits vehicles aeris no tripulats, o UAV per les seves sigles en anglès) rau no només en fer-los més polifacètics, sinó més segurs. Aquests dos grans fils es detallen a continuació:

Funcionalitats avançades

Agricultors, bombers, fotògrafs, equips de cinema, equips de cerca i rescat, arquitectes, entre molts més, han començat a veure una oportunitat de facilitar part de la seva feina amb aquesta tecnologia. El valor que pot aportar un UAV és sobretot una operació molt econòmica i de senzilla implantació.

Majoritàriament hi ha dos tipus de drones, els anomenats d’ala fixa i els multicòpters. Els primers són ben bé com uns avions de mida petita (poden fer entre 1m d’envergadura els més petits, fins a 8m els més pesants) que volen gràcies a la velocitat de l’aire que xoca contra les seves ales. Els segons s’equiparen a un helicòpter, tot i que normalment amb més rotors (quatre, sis o vuit són les configuracions més estàndard) que tenen capacitat d’enlairar-se i aterrar verticalment i estar estàtics en elevació.

Aquestes dos grans grups donen peu a una llista inacabable de funcionalitats que han sigut contemplades amb interès per potencials usuaris. Només per posar un exemple: un bomber que necessita visualitzar urgentment com evoluciona un incendi en una finca de difícil accés per valorar els efectius a desplegar i la millor localització, pot enlairar un multicòpter que en trenta segons està sobrevolant l’àrea i amb una càmera tèrmica i una altra de visual mostra ràpidament a l’equip de bombers la situació i a més a més genera en temps real uns mapes (tipus GoogleEarth) que són visualitzats des de terra aportant informació molt valuosa. Des de la Fundació Ascamm hem desenvolupat aquestes funcionalitats avançades de mapejat (2D i 3D), detecció de potencials víctimes en desastres naturals, navegació autònoma, optimització d’operacions, etc.

Com aquest exemple n’hi ha molts més. Usuaris que cada vegada més arriben a les portes de la Fundació Ascamm, amb inquietuds i (sovint) gran desconeixement d’aquesta tecnologia, i que veuen amb il•lusió (i cert grau d’admiració) el que estem desenvolupant a Ascamm.

Robustesa d’operació

Per a això, hem muntat al UAV un seguit de càmeres i sensors, que a través d’uns algoritmes molt avançats que corren en un petit ordinador embarcat, ofereixen capacitats de navegació autònoma (sense pilot ni operador) totalment segures. En altres paraules, el drone pot percebre l’entorn i navegar per aquest sense col•lisionar mentre desenvolupa de manera òptima la seva missió.

Aquestes funcions avançades no estan disponibles als drones comercials que actualment usen equips de cinema, de revisió de línies elèctriques, usuaris d’oci i professionals, etc. Però són essencials per a la futura implantació a gran escala d’aquests aparells voladors. Així com actualment no es concep un cotxe sense cinturons de seguretat o sistemes segurs de frenada, molt aviat no s’acceptarà l’ús de UAV que no disposin d’un nivell d’autonomia bàsic que permeti aquesta robustesa i seguretat en operacions.

És per això, que des de la Fundació Ascamm, Centre Tecnològic Avançat de la xarxa Tecnio, treballem molt fort per fer que aquesta recerca que es desenvolupa a les universitats punteres europees i internacionals, i també dins mateix d’Ascamm, sigui aplicada a les operacions amb UAV.


Santi Vilardaga, Enginyer de Recerca de la Unitat de Sistemes No Tripulats dins la Fundació Privada Ascamm

  • 10:24
  • 0

Un pas endavant cap a la televisió del futur

Com va sorgir i en què consisteix el projecte europeu TV-Ring?

El projecte europeu TV-Ring sorgeix de la necessitat de cobrir una sèrie de noves tendències relacionades amb la manera com consumim continguts a la televisió, tot barrejant continguts linears (broadcast) i no linears (broadband) i en base a la disponibilitat de noves infraestructures de xarxa.

Consisteix en tres pilots localitzats a Alemanya, Espanya i Països Baixos amb l’objectiu d’impulsar l’adopció dels estàndards HbbTV i MPEG-Dash per part dels fabricants, productors de contingut i usuaris finals, fent ús de xarxes d’IP de nova generació.

Quines aplicacions tindrà i amb quins obstacles de desenvolupament es pot trobar?

Imagina’t que ets veient un partit del teu equip de futbol. Gràcies a l’HbbTV i l’MPEG-Dash aquesta retransmissió adquireix una nova dimensió. Podràs seguir els moviments del teu jugador estrella o veure còmodament la repetició d’aquell penal no xiulat des de la pantalla de la TV o la d’una tauleta.

Aquesta tecnologia també et permet interactuar amb la programació, en poder votar la jugada o jugador estrella del partit, com si és tractés d’una web específica pel contingut que estàs visualitzant.

Els obstacles que ens estem trobant són la maduresa dels estàndards, ample de banda limitat i baixa disponibilitat de TV i set-top-boxes compatibles amb HbbTV 1.5.

Genèricament, com serà la televisió del futur?

Serà una televisió on l’usuari serà qui decideixi el que vol veure i quan, gràcies als serveis al núvol que pot oferir l’HbbTV i les smart TVs. I gràcies a l’MPEG-Dash, no caldrà que l’usuari estigui físicament davant la TV, sinó que pot utilitzar altres dispositius com una tauleta per gaudir del contingut amb bones prestacions.

Esteu trobant finançament per al projecte, hi ha grans corporacions interessades?

Ara mateix al consorci TV-Ring som un total de vuit institucions localitzades a Alemanya, Bèlgica, Espanya i Països Baixos. A nivell espanyol hi participen també Abertis i TVC. Les grans companyies es divideixen en dos, per una banda els productors/distribuïdors de continguts i per l’altra els operadors de xarxa o d’infraestructura de comunicacions en general.

L’interès dels canals de televisió és el d’aprofitar internet per oferir nous serveis i evitar la fuga de telespectadors a la internet “tradicional” mentre veuen continguts televisius (o durant els anuncis, per exemple). L’interès de les empreses d’infraestructura està més en la distribució del propi contingut. Per aquells que se centren en la radiodifusió la TV per internet és un perill, perquè ataca directament al seu model de negoci. Per aquells que se centren o estan canviant el seu model incloent també serveis de CDN dintre del seu portfolio, TV-Ring és una oportunitat i un element tractor que els beneficia.

Quins són els vostres propers projectes?

Estem participant en dos projectes a nivell europeu (MITSU i NOTTS), on tractem a un nivell molt mes tècnic i de recerca tot el procés de distribució de continguts per internet. En aquests projectes aprofundirem en CDNs (Content Delivery Networks) per a continguts en directe i en codificacions escalables i adaptatives, de manera que, amb un mateix flux de vídeo puguem donar serveis a televisions en definició estàndard, alta definició o, en un futur molt pròxim, ultra alta definició.

Sergi Fernández, director de la Unitat Audiovisual de la Fundació - i2CAT

  • 10:58
  • 0

L’ajut que ofereixen les TIC en l’àmbit de l’accessibilitat

Font: Enginyeriainformatica.cat

L’ús de l’ordinador

L’ordinador ha esdevingut ja una eina imprescindible per a qualsevol activitat, tant laboral com social o d’oci, però la seva estructura, maquinari i configuració estàndard no té en compte sovint les diferents tipologies de necessitats del col·lectiu de persones discapacitades.

Les pantalles convencionals requereixen, òbviament, de capacitats visuals; l’audició per tenir accés a la informació auditiva –que cada dia pren més rellevància tecnològica-; el sentit del tacte per fer anar el teclat i d’altres perifèrics –alguns dels quals requereixen una gran precisió motriu, com el ratolí-; la cognició per assimilar i gestionar els menús, finestres, icones, etc.

És, per tant, clau, disposar de les adaptacions necessàries en funció de les necessitats de l’usuari per poder treure rendiment de les possibilitats d’un ordinador; aquesta és l’essència del concepte d’accessibilitat: l’especialització d’un sistema de maquinari o programari per fer-lo adient a l’ús d’una persona amb discapacitat.

La web de la Xarxa Punt TIC presenta una Wiki d’Accessibilitat de Punt TIC que té com a objectiu generar coneixement i recursos destinats a apropar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a persones amb diversitat funcional. Els dinamitzadors i dinamitzadores de Punt TIC registrats en la WikiTIC de Punt TIC poden editar aquesta wiki i fer-hi contribucions.

Els Punt TIC poden acollir tothom, independentment de les seves possibles limitacions per fer anar els ordinadors.   En aquest sentit poden ser útils les informacions de la pàgina web de la xarxa.

Alguns dels projectes relacionats amb el tema d’accessibilitat són:

-Projecte Easy Tablet per a gent gran a zones rurals.
-Taller d’eines TIC i continguts accessibles a l’educació (juny 2013).
-Biblioteques de Barcelona  i l’adaptació a persones amb diversitat funcional.

Des del 2010, la Xarxa Punt TIC posa a l’abast dels punts adherits la possibilitat de sol·licitar en préstec un ventall de dispositius d’adaptacions per a equips informàtics.

Es tracta de diferents tipus d’aparells i perifèrics, així com els seus suports, que afavoreixen l’ús dels equips informàtics per persones amb algun tipus de discapacitat i que també poden fer servir, en alguns casos, altres col·lectius com ara nens o gent gran.

Existeixen diferents programes (tant propietaris com de codi lliure) que podem instal·lar als equips informàtics, sigui per adaptar-los a la utilització com ara els ratolins facials o els lectors de pantalla, sigui per a tasques concretes, com ara simplificar els menús, o realitzar activitats puntuals.

Solucions mòbils per afavorir l’accessibilitat

El m4all és un projecte de la Mobile World Capital amb l’objectiu d’apropar i divulgar la incorporació de l’accessibilitat en les solucions mòbils per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Un projecte TIC ha de mesurar el seu èxit en la quantitat i diferents habilitats de persones que poden fer-ne ús. Les empreses han d’assumir l’accessibilitat com ho fan amb l’eficiència energètica o el respecte al medi ambient. El futur és treballar per aprofitar les prestacions de la telefonia mòbil (mobilitat, localització, comunicació, accessibilitat…) amb baix cost per a col·lectius i sectors de la població amb necessitats de respostes personalitzades.

Competències digitals a discapacitats

Vegga, associació per a la innovació estratègica està duent a terme un projecte europeu (anomenat Vexto) perquè joves amb discapacitats puguin produir contingut digital per diverses aplicacions (mòbils, e-learning, web, e-commerce, etc).

Vegga ha desenvolupat una metodologia i un software que permet a aquestes persones produir contingut interactiu.

Aquest projecte està focalitzat en la inserció laboral de les persones participants i enel guany de competitivitat i rendibilitat de les entitats col·laboradores.

  • 11:08
  • 0

Conferència Europea de Coworking 2013, a Barcelona

DCOLLAB (all pictures taken by Tilman Vogler)La Conferència Europea de Coworking 2013 es durà a terme a Barcelona de l’11 al 13 de novembre. L’esdeveniment, que enguany compleix la seva 4a edició i serà coorganitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, tindrà com a seu les instal·lacions de la Fabra i Coats, una antiga fàbrica tèxtil que actualment acull actes relacionats amb la creació i la innovació. La conferència reunirà uns 350 gestors d’espais i professionals del coworking de tot el món.

El Coworking (cotreball, treball en cooperació o cooperatiu) és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors compartir oficina i equipaments per desenvolupar els seus projectes professionals i interactuar per desenvolupar projectes conjunts. Els espais de coworking tenen algunes similituds amb els Punt TIC o telecentres, com són la utilització intensiva de la tecnologia, la dinamització de l’entorn sòcio-econòmic, la generació de comunitats entre els seus usuaris i la realització d’activitats formatives i de difusió.

Barcelona, que també ha estat enguany la seu de la Conferència Espanyola de Coworking, ha estat la ciutat escollida pels organitzadors de la Conferència Europea per acollir aquesta nova edició, atès el seu clima, atractiu turístic i oferta cultural, però sobre tot el seu caràcter obert, innovador i amic de l’emprenedoria.

Per entendre la dimensió del fenomen del coworking, cal destacar que durant els darrers els darrers dos anys s’han obert a tot el món més de 100 centres d’aquests tipus.

L’enllaç del lloc web de la Conferència és http://coworkingeurope.net/.

  • 12:45
  • 0

L’Internet of Things World Forum a Barcelona

Avui ha tingut lloc la cloenda del Barcelona Internet of Things World Forum (IoTWF). Aquest esdeveniment ens ofereix la visió de CISCO i del Comitè de Direcció del Internet of Things World Forum, que està format per alts executius de tot el món, en representació de les companyies mundials líders del sector públic, les universitats que comparteixen una passió col·lectiva per engegar la innovació i per accelerar l’avançament de la Internet of Things.

L’expressió internet de les coses fa referència a un món en què objectes de consum quotidians (envasos de productes alimentaris, llibres, roba…) estan connectats d’alguna forma a dispositius que els connecten a la xarxa, cosa que comporta canvis molt importants en la nostra forma de viure i en l’economia –tot facilitant el seguiment d’allò consumit; reduint costos d’emmagatzematge, el seu cost, etc-.

Actualment ja hi ha més objectes connectats que persones al planeta Terra, però només representen un 1% dels dispositius amb possibilitat de connexió actualment. Només l’activitat de les smart TV, o televisions amb connexió a internet que porten un parell d’anys en el mercat van representar el 2016 el 15% del tràfic total a la xarxa, segons el director general per a Espanya de CISCO, José Manuel Petisco.

Però el ventall de dispositius a ser connectats a Internet és infinit: des de televisors fins a càmeres de vigilància; equipaments instrumentals mèdics; sensors d’humitat a cotxes aparcats; telèfons mòbils, roba que duem posada, etc. : tot és susceptible de recollir informació i de transmetre-la. El següent pas serà el que ens dugui de la internet of things a la internet of everything.

I si les possibilitats de connectar-ho tot és il·limitada, les oportunitats de negoci que se’n deriven només estan limitades per la nostra imaginació. La connexió d’aquests objectes d’ús quotidià a internet representaria un negoci mundial d’1,1 bilions d’euros en cinc anys només pel que fa a l’augment de la productivitat, l’estalvi de costos, nous mercats per a empreses i d’altres.

A mesura que els objectes quotidians prenen vida gràcies a sensors i etiquetes, el món es torna més interconnectat, i aquests objectes, juntament amb les màquines i les persones, es comuniquen d’una forma radicalment diferent. Al dotar els objectes amb la possibilitat de generar i comunicar informació, s’ha començat a generar en quantitats incalculables, obrint així un gran espai per als negocis que es dediquen a la seva extracció, interpretació, anàlisi i aplicació.

Justament aquesta ha estat la raó de ser de l’Internet of Things World Forum, els principals temes debatuts del qual han estat l’exploració i la creació de l’ecosistema involucrat en el desplegament d’aquest concepte d’internet; articular les oportunitats de negoci i els reptes presentats; debatre els obstacles tècnics a superar; parlar de la col·laboració entre el sector públic i el privat i, finalment, experimentar la Internet of Things a Barcelona,  ciutat participant de l’Smart City Tour.

  • 14:35
  • 0

Entrevista als promotors de la iniciativa “Premios Romper Barreras”

-S’acaben de concedir els Premis Romper Barreras 2013; quina valoració en feu?

Aparentment podria semblar que les 85 candidatures presentades a aquesta edició, els més de 360.000 vots i les 250.000 reproduccions de Youtube han estat la clau d’aquests premis. Tanmateix, com va recordar el meu germà Borja durant l’acte de lliurament:
“Podríem fixar-nos en molts valors que representen els guanyadors: la superació, l’optimisme, la lluita… però deixeu-me que em centri en un de sol: l’habilitat de posar la nostra estima en tots els detalls. Ens ho demostren cadascun dels candidats i, per descomptat, els guanyadors. Per guanyar una guerra, cal lluitar a cada batalla”.

Per aquest motiu la meva valoració personal és que s’ha tractat d’un èxit, ja que aquests premis estan esdevenint un referent per al col·lectiu de persones amb discapacitat.

Com va sorgir la idea d’organitzar aquests premis?

Aquests premis neixen amb la idea de reconèixer la tasca de persones, institucions, que fomenten l’ús de les tecnologies per millorar la qualitat de vida de diferents col·lectius de persones amb discapacitat.
Toshiba, des de sempre, ha promogut l’ús de la informàtica portàtil, i BJ Adaptaciones és una empresa que dissenya i distribueix solucions basades en la tecnologia; accés a l’ordinador, la comunicació alternativa a la parla, la joguina adaptada i l’autonomia personal.

On estem actualment en el camp de les adaptacions per a persones amb discapacitat?

Per respondre amb rigor aquesta pregunta hauria de remuntar-me a l’origen de BJ Adaptacions, quan el 2002 vaig haver d’adaptar el meu habitatge amb la finalitat d’augmentar la meva autonomia i millorar la meva qualitat de vida. En aquells temps les adaptacions per a persones amb discapacitat eren pràcticament inexistents, ja que una persona amb dificultat motora a les mans, per exemple, no era capaç d’entrar al seu habitatge o d’usar l’ascensor. Actualment les adaptacions que realitzem donen resposta a qualsevol necessitat amb la qual es pot trobar una persona, sigui quina sigui la seva limitació.

És sensible la societat actual a la necessitat d’invertir en tecnologia per augmentar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat?

Penso que la societat és cada vegada més conscient d’invertir en tecnologia; no es tracta tant d’una despesa com d’una inversió, ja que permet a la persona afectada millorar les seves condicions al llarg de tota la vida.

Hi ha interès per part del capital privat vers aquests projectes?

Sí; cada cop les entitats i empreses són més conscients de la necessitat d’invertir en aquests projectes. Des de BJ Adaptaciones estem impulsant algunes iniciatives pioneres en aquesta mateixa línia, com ara la primera habitació d’hotel tipus A al Majestic Hotel & Spa i el projecte SPQR, entre d’altres.

Rebeu suport per part de les administracions públiques?

El paper més important que des de BJ Adaptaciones hem rebut de les administracions públiques ha estat el suport incondicional a tots aquests projectes, en moments que era necessari rebre ajut d’aquesta mena. Tots som conscients el difícil moment econòmic pel qual estem travessant, per la qual cosa seria necessari continuar amb aquest suport, fins que les administracions puguin contribuir econòmicament a aquestes iniciatives.

Quins són els vostres objectius futurs?

Un dels nostres objectius és proporcionar accés universal als ordinadors, tablets, smartphones, consoles de videojocs, de manera que qualsevol persona amb discapacitat pugui aportar de la societat de la informació i de l’oci, com qualsevol altra persona. Per altra banda, volem seguir promovent tot allò que es refereix a l’autonomia personal: llar accessible, control de l’entorn, llocs de treball adaptat, etc.

  • 09:35
  • 0

Entrevista al CEO de Verbio, Antonio Terradas

Què es Verbio?

Verbio és una empresa de “tecnologies de la parla” que va formar-se fa més de 14 anys i que es va generar com a SPIN-OFF de la UPC. Verbio actualment és l’únic proveïdor de l’estat espanyol que té tecnologia pròpia i pot oferir tot el ventall de les anomenades solucions de veu.

Amb motiu de les properes eleccions europees, Verbio realitzarà la primera prova pilot de vot per telèfon; ens en fas cinc cèntims?

Es tracta de demostrar que és possible muntar un sistema segur de votació per telèfon usant tecnologia de biometria vocal. És a dir, utilitzarem la veu per comprovar la identitat de la persona que exerceix el vot. En una primera fase, que és la que vam dur a terme el passat 12 d’octubre a Callús, es recullen gravacions de la veu de les persones que participaran de la prova. Amb aquestes gravacions Verbio elabora l’empremta vocal de cada persona i queda vinculada a un ID d’usuari que proporcionem a l’usuari i que queda desvinculat de qualsevol dada personal seva. El dia de les eleccions, l’usuari podrà trucar al número que hem habilitat per la prova i un cop verificat que realment és qui diu ser, comparant l’empremta vocal amb la veu de la trucada, podrà emetre el seu vot.

Quins obstacles legals hauria de superar una tecnologia com aquesta?

En principi, cap. La veu és com una dada mes. L’usuari ha de saber que li estan prenent aquesta tret (la seva empremta de veu) i ha d’autoritzar el seu és específic. Per tant, s’han de seguir les directrius de la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades).

Quines altres solucions pot aportar la biometria?

La biometria vocal pot oferir aquell punt de seguretat per a algunes transaccions com ara fer moviments en els teus comptes, accedir a informació confidencial, fer reset de les teves credencials de forma automàtica i sense necessitat de presència física de persones,  fer pagaments amb més seguretat que no simplement un codi enviat al teu mòbil o una targeta de coordenades, control de torns en una empresa (de seguretat, de neteja, de transport…)
No hem d’oblidar que implementar aquesta solució no te més cost que el preu de la tecnologia, i tenir a l’abast un terminal de telèfon.

S’està invertint prou en aquest tema? Quins països o empreses lideren la biometria en aquests moments?

El concepte d’inversió suficient és ambigu. La biometria de veu com a tecnologia és una eina ja madura i que dóna pocs errors. La seva inversió ve més donada pel seu procés logístic de la presa de l’impremta vocal  que per la utilització de la tecnologia en sí.

No hi ha un líder destacat en biometria en aquests moments ja que aquesta tecnologia no està massa estesa en el mercat. Per altra part, els clients recelen de publicar que són usuaris d’aquesta tecnologia, cosa que fa que sigui encara mes difícil conèixer realment l’estat i mida del mercat.

Quins són els vostres projectes de futur?

Ja tenim entitats bancàries que comencen a veure aquesta solució com una alternativa als actuals processos de seguretat (empremta dactilar, codis…) i per al 2014 tenim, ja, un parell de grans projectes amb bancs.
Cal dir també que un projecte en el qual ens hagués agradat poder oferir la biometria vocal és la Carpeta Personal de Salut. Es dóna per fet que totes les persones disposen d’un smartphone, quan un elevat volum de la població ja sigui per edat, per situació econòmica… no disposen d’aquests dispositius. Què millor que trucar a un telèfon i, tot dient un seguit de dígits o una frase determinada poder identificar que la persona que parla és la que correspon a les dades;  la que tenim associada a un DNI.

I esperem poder donar-vos més noticies en un futur proper!

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Jordi Marín, director d’Administracions Públiques i Sanitat d’Indra a Catalunya

Molt sintèticament, quin és l’objecte del vostre contracte amb la Generalitat?

El nostre contracte inclou dos blocs. El primer contempla el manteniment, desenvolupament i evolució d’aplicacions d’àmbits de gestió transversal de la Generalitat de Catalunya, especialment vinculades als departaments d’Agricultura, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Cultura. El segon bloc integra els serveis d’atenció “24×7” a més de 150.000 usuaris de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa converteix el CAU de Lleida en un dels més importants de la companyia globalment.

Què ha suposat per a Indra l’adjudicació del Contracte TIC? Quin paper juga en el vostre mapa de política d’empresa?

Aquest contracte permet reforçar la projecció del nostre centre de Lleida i el nostre negoci a Catalunya. El passat 19 de setembre es va inaugurar l’ampliació del nostre Software Lab de Lleida per donar resposta a l’increment de professionals que s’estan incorporant per prestar serveis de suport i desenvolupament de software a la Generalitat i als altres clients de la multinacional arreu. En total, s’han creat cent nous llocs de treball que han contribuït a consolidar la nostra plantilla i esperem que el 2014 les incorporacions segueixin creixent en funció de les necessitats que es vagin detectant. A més, el contracte ens ajuda a seguir invertint en I+D, un dels pilars de la nostra política industrial i que reforça la nostra competitivitat a nivell global.

Quin volum de feina va suposar la presentació de la vostra oferta a la Generalitat, i com valores tot el procés de licitació?

Vam estar treballant més d’un any amb un equip multidisciplinari i amb els millors especialistes en cada tema. Va resultar una experiència molt enriquidora, tant per a la Generalitat com per a nosaltres. El fet d’haver participat en un procediment de diàleg competitiu va ajudar a què les empreses poguéssim presentar solucions innovadores basades en satisfer les necessitats de la Generalitat, que anàvem contrastant a cada ronda del diàleg.

Tenint en compte la complexitat del desplegament d’aquests contractes, com es comença a treballar des del moment que se us notifica l’adjudicació? Com s’organitza tot?

Assumir aquesta magnitud de serveis en quatre mesos, sense posar en risc la continuïtat de prestació de servei al client, era un repte que ja estem acostumats a gestionar. De fet, a Indra sempre diem que estem molt orgullosos de tenir clients exigents que ens proposen reptes contínuament. En aquest cas, la clau va ser l’experiència acumulada durant el diàleg i el fet que les persones encarregades de gestionar la transició del contracte eren les mateixes que les que havien participat en el diàleg.

Creus que l’ampliació del laboratori de software de Lleida ajudarà a potenciar l’economia de serveis TIC, tant a la zona de Lleida com Catalunya?

La veritat és que el Lab de Lleida és un dels pilars més importants de l’economia local, i la seva activitat beneficia directament tota la zona. La companyia ha estat una de les principals impulsores del Parc Científic i Tecnològic de Lleida, on el nostre Software Lab, com a part de la xarxa global de Software Labs d’Indra, presta suport a les operacions de la multinacional a tot el món. A més, col·labora estretament amb els diversos Centres d’Excel·lència especialitzats en els diferents mercats en els quals opera la companyia. També manté a Lleida un Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), des del qual es dóna suport 24×7 a companyies implantades tant nacional com internacionalment.

Com veus el sector TIC amb relació al seu potencial de creixement i d’aportació de riquesa a la societat? Com veus el futur de les TIC, i cap a on van?

Les TIC estan considerades com un dels motors de creixement del nou model econòmic que ha d’instaurar-se per superar la crisi, generar llocs de treball i créixer d’una forma eficient i sostenible. S’ha demostrat que la inversió en TIC augmenta la productivitat exponencialment, contribueix a crear una economia més dinàmica, genera igualtat d’oportunitats a les societats (un bon exemple: les nostres càtedres de tecnologies accessibles), permet enfocar el talent a la generació d’ocupació de valor afegit i millora la qualitat de vida dels ciutadans, com ara amb les Smart Cities, oferta que a Indra hem desenvolupat posant al ciutadà com a centre de les nostres solucions.

  • 09:08
  • 0

Revolució tecnològica al servei de les persones

En el temps que cal per llegir aquest article s’hauran realitzat més de 240.000 piulades; 600.000 pagaments a través de la xarxa; 47.000 descàrregues d’aplicacions mòbils i més de 204 milions d’e-mails.


Les dades anteriors no són més que una constatació de les tendències TIC en què estem immersos, unes tendències que continuen creixent a ritme exponencial,  augmentant el numero  d’usuaris, augment d’interaccions, major temps de connexió, traçabilitat i localització continuada.

Aquesta evolució-revolució està sòlidament construïda a partir de les innovacions tecnològiques (major velocitat de transmissió de dades, coeficient penetració dels smartphones, costos a la baixa., Etc ..), però aquesta realitat s’ha de plantejar considerant que tots aquests canvis només tenen sentit i són sostenibles si contribueixen a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

La tecnologia ha d’estar al servei de les persones, i cal fer un esment especial en les necessitats quotidianes que es poden solucionar amb el suport d’innovacions tècniques i amb aplicacions simples i intuïtives. Els ciutadans en general creiem que reflexionar sobre les possibilitats que el canvis tecnològics ofereixen als més vulnerables ha de ser una prioritat. Des del punt de vista de les lleis del mercat moltes vegades és difícil que aquesta prioritat es materialitzi, i cal una estreta col·laboració entre organismes públics i privats per treballar per crear models de negoci sostenibles que compleixin l’objectiu descrit.

Les últimes tendències que faciliten la mobilitat i el desenvolupament d’aplicacions mòbils obren una gran oportunitat per a persones que tenen alguna discapacitat. En les darreres dècades ja hem tingut una revolució, tant mèdica com tecnològica, que ha contribuït a la millora de la seva qualitat de vida. I ara ha arribat el moment que, aprofitant la connectivitat entre usuaris, les facilitats per a la mobilitat (utilitzant aplicacions mòbils), la major sensibilització social i l’impuls de les autoritats públiques, es faci un pas definitiu cap a la integració, contribuint a tenir experiències assimilades a les dels ciutadans sense cap discapacitat.

A Barcelona, com a ciutat referent en accessibilitat, impulsora de noves tecnologies (especialment aplicacions mòbils) i amb una llarga tradició de sensibilitat social, estan sorgint noves iniciatives que van aquesta línia, com la iniciativa “Prometteo” que pretén crear una plataforma global enfocada al turisme de persones amb necessitats auditives. El públic objectiu al qual va dirigit és d’un volum considerable (més del 5% de la població i en creixement) i vol facilitar la seva accessibilitat i la millora de les seves experiències de viatge, tot contribuint al desenvolupament de l’accessibilitat universal de la qual també es beneficia la resta de població.

Han estat moltes les iniciatives que pensades a partir de les necessitats del col·lectiu amb discapacitat auditiva han contribuït a la millora de qualitat de vida de la ciutadania, com ara els panells informatius dels autobusos, o més recentment la possibilitat de trucar a un taxi a través de l’smartphone (per mitjà d’una aplicació o WhatsApp).

Sara Giménez i Josep Lluis Ortuño - CoFounders de “Prometteo Community”