Sou a:
- Inici
-
Cercant 'Ciutadania'
Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.
En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.
El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.
Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.
El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.
Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.
En el darrer post parlàvem de l’Anella Industrial, tot emmarcant-la en l’adhesió d’un nou soci com és el Circuit de Catalunya. Avui parlem de l’Anella Audiovisual entesa com la interconnexió de les empreses creatives del sector audiovisual, incloent productors de continguts culturals, audiovisuals en sentit estricte i ample, videojocs i broadcasters. Aquesta anella no està tant orientada a la creació i difusió de continguts culturals, sinó que s’orienta més a la interconnexió de les empreses del sector per millorar-ne la competitivitat.
Una nova forma de veure la televisió com a resultat de la col·laboració de les empreses de l’anella?
És a dir, s’ofereix una solució per a l’intercanvi d’informació, de resultats de proves que una empresa o entitat ha fet per tal que la resta pugui usar aquesta informació per millorar els seus productes. És una forma de col·laboració que vol induir a una especialització de les empreses en aspectes concrets (edició de vídeo 3D, millora del so digital, etc.) per tal d’afavorir un clúster potent i competitiu a nivell mundial.
Tot i que conceptualment parlem de motivacions i objectius diferents, en el fons estem parlant del mateix sector dels continguts digitals contemplats des d’òptiques diferents i, per tant, complementàries.
El clúster del videojoc un projecte en definició per potenciar la creativitat cultural entorn aquest.
No podem obviar que dins del sector de les empreses creadores de continguts digitals, el grup més innovador i més vinculat a l’àmbit TIC és el del videojoc. No és estrany, doncs, que cada any a Barcelona i des de ja en fa dos, se celebri un dels esdeveniments més importants del sector dels videojocs en l’àmbit mundial, la fira del videojoc, el GameLab. El suport de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions catalanes per portar a Barcelona aquesta fira forma part d’un programa específic d’impuls del sector dels videojocs al nostre país dins del marc de la nova estratègia digital de Catalunya amb la qual el Govern pretén crear un Pol d’Innovació de la Societat Digital, generador de competitivitat, creixement econòmic i benestar social.
Un dels primers resultats d’aquests esforços per crear aquest pol d’innovació, a més de la fira GameLab és la consolidació del Clúster del Videojoc; el seu objectiu és el de fomentar la creativitat cultural en l’àmbit del videojoc a Catalunya. La definició i dinamització del clúster de les empreses del sector dels videojocs ajudarà a potenciar la competitivitat d’aquestes empreses i posicionar-se com a sector tractor no només de l’àmbit de les empreses creatives, sinó també del sector de les empreses TIC i de l’economia catalana en general. Actualment ens trobem en aquesta fase de disseny i esperem que enguany veurà la llum i es veuran els primers del seus fruits.
Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Audiovisual - Generalitat de Catalunya
Socialfundit neix a través de la detecció d’una necessitat personal que ens vàrem trobar alguns membres de l’equip emprenedor en una conferència on en acabat, una entitat social ens va demanar que col·laboréssim amb ella. Bàsicament, hi havia dues opcions; o bé emplenar un document amb les dades personals i de caràcter bancari, o bé entrar a la web de l’entitat i fer l’aportació. La primera té el desavantatge de donar dades que en molts casos no portem al damunt i que a més, degut al seu caràcter sensible, a ningú no li fa gràcia donar. L’altre opció fa que perdis “el moment” i en molts casos, molt poca gent acaba col·laborant, i no pas per mala fe, sinó perquè el nostre dia a dia fa que ens n’oblidem, etc.
Aquest projecte pretén resoldre sobretot aquesta necessitat clara, que és la de dotar les entitats d’eines per poder-les ajudar en la captació de fons i recursos en accions que ja estan realitzant, o que poden realitzar.
Si tenim en compte, a més, la situació actual, ens adonem que més de la meitat de la població espanyola disposa d’smartphone, i els donants cada vegada aposten més per les donacions puntuals a projectes i entitats, que no pas lligar-s’hi com a socis, ja que molta gent no disposa d’ingressos permanents.
- Què us va fer decidir-vos pels projectes socials? És possible alinear el sentit social d’un projecte amb la idea de negoci?
Precisament pensem que reinvertir part dels nostres ingressos en la societat en la qual vivim contribueix a fer-la, en si mateixa, més rica i sostenible, així que estem convençuts que aquest és el futur a seguir. A més, creiem que és un sector que necessita que tothom hi aporti el seu gra de sorra, i aquesta és la nostra forma d’intentar donar un cop de mà. D’altra banda, hem concebut un negoci que pugui ser econòmicament sostenible i escalable, així com accessible per a qualsevol tipus i tamany d’entitat. Estem construint una plataforma d’orientació mòbil que pugui ser utilitzada de forma col·laborativa per a totes les entitats, i d’aquesta forma minimitzar despeses, però maximitzant el benefici per a totes elles, sense haver de reinventar la roda cada vegada, i tot donant veu a tothom.
- Quin ha estat el procés de concepció i de desenvolupament de la idea? Amb quins suports heu comptat?
Després de concebre la idea, vàrem passar un temps elaborant una petita presentació remarcant els punts que consideràvem claus per a l’execució del projecte, però abans de llançar-nos-hi de cap, vàrem presentar-ho a diverses entitats socials i vam anar afinant la idea. Gràcies al feedback de les entitats i d’algun usuari, hem anat afinant petits detalls per tal d’assolir un producte molt més ajustat a les necessitats de les entitats i dels usuaris donants.
Hem comptat amb l’ajuda de moltes entitats que ens han escoltat i ajudat a poder parlar amb d’altres, així com alguns membres destacats de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, la gent del TheAppDate de Madrid, i molts d’altres que ens esteu recolzant.
- Quins objectius teniu? Altres projectes per al futur?
Com a gran objectiu d’aquest any, tenim que hi hagi un centenar d’entitats que puguin estar utilitzant la nostra plataforma a finals d’any, i poder validar que les donacions presencials són un element important, sobretot per poder atraure un perfil de donant més jove a les entitats. A nivell d’expansió, cal ser realista. Si bé és cert que ho tenim al cap i evidentment ens agradaria poder sortir fora, primer s’ha de validar que el projecte té sentit a casa nostra i funciona. Pel fet de ser una plataforma online, no volem banalitzar el procés d’internacionalització, que el veiem clar, però s’ha d’estudiar individualment per a cada país, primer europeu, i després a l’exterior.
Sempre tenim altres projectes en ment, però creiem que ara és hora de posar-se al costat de les entitats i remar juntament amb elles, intentant focalitzar-nos en aquesta tasca, que ja és molt en aquests moments.
- Dins la vostra estructura, com uniu la part creativa a la tècnica?
A diferència d’altres llocs on hem treballat, i on aquestes dues potes acostumen a xocar, aquí intentem negociar entre les diferents parts per trobar l’equilibri. De totes maneres, com a norma general les solucions tècniques estan al servei del producte o la part creativa. Un producte que no sigui atractiu, usable, fàcil, per més bo que sigui tècnicament, difícilment tindrà èxit avui en dia, si bé és cert que ha de funcionar correctament.
- Com és la vostra experiència com a emprenedors? Què us ajudaria a tirar endavant la vostra feina amb més facilitat?
Ara per ara l’experiència és bona, i existeixen diferents serveis com Barcelona Activa, que pensem que ofereix una sèrie de serveis molt bons per a gent com nosaltres. És evident que l’Administració hauria de fer un pas endavant per la defensa dels emprenedors, així com la PIME, i ajudar d’una forma més clara als qui ens arrisquem. Obrir una empresa és una odissea de paperassa i les despeses mensuals, encara que no tinguis ingressos, són massa elevades en comparació a altres països europeus. D’altra banda, i com tot, l’accés al finançament serà clau en els pròxims mesos, així que difusions com aquesta sempre són bones per aconseguir ajuda.
Contacte: @antoni_costa Toni@socialfundit.com
La convergència digital i la millora de les xarxes creen nous canals de distribució que faciliten a les administracions i empreses la possibilitat d’oferir nous serveis i continguts digitals, i també afavoreixen l’expressió, la creativitat i la compartició d’informació entre la ciutadania.
Si l’ús de les xarxes de comunicació de nova generació i dels serveis de valor afegit sobre infraestructures d’alta capacitat son un clar factor de millora de la competitivitat i creixement que es pot aplicar a qualsevol sector productiu i qualsevol activitat empresarial, en el camp de la creativitat i dels continguts audiovisuals és encara, si cap, més cert.
A tall d’exemple, sectors com el del videojoc lideren el desenvolupament de les industries culturals en l’entorn digital, però també, a la vegada, actuen com a motor de desenvolupament d’altres indústries com el cinema, la música, la televisió o la literatura.
S’idea un projecte innovador que aprofita la potència de la fibra per crear noves formes culturals
Precisament amb l’esperit de la creativitat compartida i en conjunció amb l’ús de les noves tecnologies, va néixer a l’any 2007, i en paral·lel a l’Anella Industrial, L’Anella Cultural. Aquest és un projecte innovador, culturalment i tecnològicament parlant, que desplega les potencialitats de la connectivitat amb fibra òptica en les noves formes de creació i producció culturals.
Utilitzant connexions de banda ampla, els centres culturals de Catalunya integren accions presencials amb d’altres de virtuals, amb el propòsit d’inserir el llenguatge audiovisual i les tecnologies en els circuits de creació i difusió culturals. Es tracta d’una proposta pionera en l’àmbit dels projectes de recerca, innovació i desenvolupament (R+I+D), ja que és la primera vegada que es basa en aquesta mena d’activitats, però no és un projecte construït al voltant de la tecnologia, sinó que explora com aquesta pot ajudar a millorar l’acompliment dels objectius tradicionals d’un equipament cultural.
L’objectiu final de l’Anella, doncs es focalitza en la creativitat compartida i la difusió cultural arreu de Catalunya, fomentant la competitivitat de les empreses culturals i cercar noves oportunitats de negoci i nous públics mitjançant l’ús de serveis TIC avançats en base a projectes innovadors i col·laboratius, no només d’àmbit local, sinó també internacional.
L’Anella cultural ens permet internacionalitzar el talent artístic català
D’entre els actes que es poden difondre a través de l’Anella cultural podem trobar des de la transmissió d’òperes en directe des del Liceu de Barcelona a diferents teatres i auditoris municipals, la difusió de conferències d’alt interès cultural realitzades al CCCB de Barcelona, o la realització d’actes culturals entre diferents seus com es el cas de l’Hipnòtick o el Sònar Kids, a on quatre grups d’escolar repartits arreu de Catalunya van compondre una peça musical conjuntament i la van difondre a la resta de seus connectades a l’acte.
Fins ara, han participat en algun acte de l’Anella 39 equipaments culturals de 19 ciutats (3 d’elles, estrangeres). Aquesta anella està dinamitzada per la Subdirecció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, assumint-ne aquest rol catalitzador i facilitador de projectes, i incentiva la internacionalització dels projectes de l’Anella Cultural.
Accés al facebook de l’anella cultural
Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Cultural - Generalitat de Catalunya
Catalunya segueix sent una de les principals destinacions turístiques a escala internacional. Al 2012 va rebre 13,7 milions de turistes, el 25% de turistes internacionals d’Espanya i, gràcies a aquest volum, el turisme va representar aproximadament el 15% del PIB català. El sector dona feina a més 400.000 persones i, tot i l’actual entorn econòmic, el seu pes sobre l’economia augmenta de forma constant des del 2005. A més, Espanya és el segon país amb més ingressos turístics del món (40 M€ aprox.) i ostenta la cinquena posició en relació al nombre d’arribades internacionals, amb 52,7 milions de persones.
No obstant, el procés de globalització ha incrementat la competència a escala global, degut a l’entrada de moltes noves destinacions i de nous consumidors-turistes. Davant d’aquesta situació, els agents del turisme han de començar a utilitzar els seus recursos i fortaleses d’una manera més eficaç, innovadora i diferenciadora amb l’objectiu de poder desenvolupar i comercialitzar productes competitius dins d’un mercat global cada cop més concorregut.
Els canvis en el context internacional, les noves tendències en la demanda i en l’oferta turística i la mateixa evolució del sector ens dirigeixen cap al camí de la innovació i del coneixement. En aquest nou escenari, el sector turístic ha de ser capaç d’adaptar-se a aquest nou entorn i poder obtenir la màxima rendibilitat.
Enfront de tots aquests reptes, les TIC juguen un paper cabdal, transformant la manera de consumir i treballar en el sector turístic. Quins nous models de negoci hi han sorgit gràcies a les noves tecnologies? Com es comercialitza ara l’oci? Com han influït les xarxes socials a l’hora de consumir turisme i quin paper han tingut les apps? Aquestes i d’altres qüestions es debatran durant la primera edició del Fòrum TurisTIC, que tindrà lloc el 21 i 22 de maig al CaixaForum Barcelona.
El Fòrum TurisTIC, està impulsat per la Generalitat de Catalunya, sota el marc del pla idigital, l’organitza el centre tecnològic Barcelona Digital, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Caixa, Arsys i Microsoft, en el marc de la Mobile World Capital.
Aquest nou esdeveniment serà el punt de trobada entre l’oferta i la demanda de les empreses, on es mostraran tendències, casos d’èxit i les darreres solucions TIC per ajudar a enfortir el sector turístic i fer-lo més rendible i competitiu. L’objectiu final és identificar les necessitats tecnològiques de les empreses turístiques, mostrar les solucions tecnològiques que millor s’adapten a les seves necessitats, així com donar a conèixer i promoure els plans i projectes de les AA.PP. en aquest àmbit i establir un marc comú d’actuació entre institucions públiques, consorcis i empreses privades per al desenvolupament d’una oferta sofisticada de serveis tecnològics en el turisme.
Ja disposem d’un sector fort, amb evolucions positives i forta capacitat de creixement. Potenciem-ho encara més amb les TIC!
La diada de Sant Jordi, tal com la coneixem a Catalunya, és un aplec de tradicions i costums d’èpoques diferents. A la veneració per Sant Jordi, patró de Catalunya des del segle XV, amb les seves llegendes de dracs i princeses, s’hi va afegir la rosa i també el llibre l’any 1926.
Any rere any, la gent continuem prenent els carrers i les places buscant arreu esdeveniments culturals o roses i llibres per regalar.
Aquest any us proposem una altra manera de donar a conèixer al món aquesta tradició. Fem que el Sant Jordi sigui ben present a les xarxes socials amb imatges i històries pròpies que ens evoquin la nostra manera de celebrar-lo. Usem l’etiqueta: #SantJordi quan fem fotografies a Instagram o per indicar que ens agrada veure-ho a Facebook o bé compartint les nostres vivències de la diada a Twitter.
Així mateix, en motiu d’aquesta celebració podeu fer una visita virtual als espais més emblemàtics i bonics del Palau de la Generalitat.
L’agenda d’activitats de Sant Jordi a Catalunya
L’agenda d’activitats de Sant Jordi arreu del món
Aquesta diada, tecleja #SantJordi
Avui ha tingut lloc el Fòrum de les Tecnologies de la Informació 2013 organitzat pel FòrumFIB al recinte de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb anterioritat al 2005 es denominava FòrumFIB, en l’actualitat FòrumTI.
Ja fa més de 15 anys que s’organitza aquest fòrum amb l’únic objectiu d’apropar el món empresarial als estudiants, facilitant el contacte directe entre els futurs enginyers informàtics i les empreses del sector, per facilitar als alumnes l’accés al món laboral.
Aquest fòrum té una particularitat i és que és producte únic i exclusivament per estudiants, la qual cosa fa que les persones implicades adquireixin noves actituds i habilitats en la gestió de projectes.
És per aquest motiu que el FòrumTI afavoreix la trobada entre empreses capdavanteres i estudiants de la FIB; que són aquells que estan apunt de titular-se i que fent gala de la seva empenta, capacitat i preparació es disposen a posicionar-se el millor possible davant les empreses per fer-se un lloc en el teixit industrial.
I això del FòrumFIB, què és ben bé?
Es tracta doncs d’una associació d’universitaris, amb més de 15 anys que està formada per estudiants de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i busca acostar posicions entre el món empresarial i els estudiants per facilitar el contacte directe entre aquests.
L’any 2001, en motiu de la celebració del 25è aniversari de la FIB, un grup d’antics alumnes de diferents promocions, amb el suport del deganat de la Facultat, van posar en marxa FIB Alumni, l’Associació d’antics alumnes de la FIB.
FIB Alumni, que persegueix els següents objectius, compta amb més de 600 socis, i aspira a ser un referent en la societat de temes relacionats amb les tecnologies de la informació.
• Organització d’actes i esdeveniment per potenciar la relació entre els seus membres
• Promoure i afavorir la difusió de la cultura de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
• Afavorir el reciclatge professional.
• Ser un referent dels cercles d’opinió.
• Promoure un bon posicionament dels estudis universitaris en Informàtica.
La Fundació Telecentre.org rep 261 candidatures d’espais d’arreu del món, 12 de les quals són de dinamitzadors, espais i projectes catalans
Un total de 12 dinamitzadors, entitats i projectes de la Xarxa Punt TIC de Catalunya (XPT) optaran a la convocatòria del 1r Premi Global de Telecentres, organitzat per la Fundació Telecentre.org. Aquest guardó, que reconeix el treball dels centres d’accés a Internet i les TIC d’arreu del món, valora especialment aspectes com la participació ciutadana, la innovació social i la sostenibilitat.
Forma part del jurat popular i vota les propostes que més t’agradin
Telecentre.org és una fundació que promou a escala internacional la creació i sostenibilitat de telecentres, com a espais de promoció de l’accés públic a Internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a aquesta edició del Premi l’entitat ha rebut un total de 261 propostes, que es poden consultar al següent enllaç i que el públic pot votar a través d’Internet durant el mes d’abril. Posteriorment, els 3 projectes més votats de cada àmbit seran avaluats per una comissió d’especialistes que n’escollirà els guanyadors. Durant la Trobada Mundial de Telecentres, SPARK 2013, que tindrà lloc a Granada els propers 28 i 29 de maig, Telecentre.org donarà a conèixer els 6 guanyadors i els lliurarà els corresponents guardons.
Els representants de la Xarxa Punt TIC opten a quatre de les sis diferents categories en què s’organitza el guardó. Aquests en són els candidats, segons modalitat:
• Telecentre:
o Punt Òmnia de l’Associació per a Joves Teb de Barcelona
• Operador/a de telecentre:
o Jèss Zomeño, de l’Òmnia AV Font dels Capellans de Manresa
o Mercè Fort, del Punt TIC Infocentre de Santa Bàrbara
o Alexandra Bozonet, del Punt TIC de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Barcelona
o David Picó, de l’Òmnia del Grupo Unión de Sant Adrià de Besòs
o Pascal Cousseran, de l’Òmnia Casal Cívic Sant Roc Badalona
o Marc Pascual, de l’Òmnia Casal dels Infants de Barcelona
• Xarxa de telecentres :
o Xarxa de Telecentres de Lleida
o Xarxa Punt TIC
• Innovació per a telecentres:
o Innovació Social TIC en l’ús i millora de l’administració electrònica, del Punt TIC de la Ribera d’Ebre
o Plataforma d’Usos Socials de les NTICS, del Punt Òmnia Casal Cívic Sant Roc de Badalona
o Espais d’emprenedoria i innovació social digital, del Punt TIC de la Torre del Roser, de Sant Feliu de Llobregat
Tot i no presentar cap candidatura a les categories que reconeixen la millor iniciativa i el millor centre d’accés a la Informació, la participació de la Xarxa Punt TIC de Catalunya en aquesta convocatòria és molt important, amb candidats que tenen possibilitats reals d’optar als diferents guardons. Destaca, a més, la presència d’un responsable de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Sergi Marcén, com a membre del jurat. El triomf d’alguna de les candidatures presentades suposaria un nou reconeixement a la tasca realitzada des dels telecentres catalans, que ja va ser posada de manifest l’any 2012 amb l’atorgament del guardó a la millor dinamitzadora europea a Esther Collado, del Punt TIC-Òmnia del Centre Cívic l’Escorxador, de la Seu d’Urgell.
Més de 10 anys de la xarxa Punt TIC
Nascuda l’any 2002 com un projecte conjunt dels departaments d’Empresa i Ocupació i de Benestar Social i Família de la Generalitat, la Xarxa aglutina diferents iniciatives -el projecte Òmnia, els telecentres de teletreball, les biblioteques i altres centres de caire associatiu o municipal- que ofereixen a tots els ciutadans i col·lectius la possibilitat d’accedir a la societat del coneixement. Actualment hi ha més de 700 Punt TIC, que treballen en dos eixos fonamentals: el foment de les tecnologies entre la ciutadania i el teixit socioeconòmic de Catalunya, i la millora de la qualitat de vida i l’autonomia de les persones.
L’èxit en l’assoliment d’aquests objectius depèn en gran mesura del paper del dinamitzador/a, l’agent que detecta les necessitats del territori, acompanya el ciutadà en les seves primeres passes al món digital i converteix els punts en espais d’informació, formació, treball comunitari, ocupabilitat, participació, innovació i motor econòmic.
Capvespre, fem camí de tornada de la feina cap a casa, combinació de transport públic i, a l’altre banda de la finestra, el mateix paisatge que a diari veiem passar. Agafem el nostre Smartphone i comencem a cercar aplicacions per a descarregar-nos-les i fer el camí menys monòton. És una cerca bàsica al market del nostre iPhone, Android, Blackberry o Windows Mobile, “aplicacions en Català”…
Aquesta podria ser la finestra d’oportunitat del naixement d’una solució per a molt, com és el cas de Appsencatalà, el portal de les aplicacions mòbils en català.
Tal i com ens explica el seu creador, en Pau Font, aquest projecte és pioner a Catalunya i esdevé el primer portal que recull totes les aplicacions fetes en català per a dispositius mòbils. Bé, totes no hi són ja que aquest és un món constantment canviant en el que n’apareixen de noves, però es treballa de manera contínua en la cerca per a agrupar-les totes en el portal.
El desenvolupament i procés de creació ha estat molt i molt costós. Trobar les apps en català enmig de milers d’aplicacions ja és difícil. Segons en Pau, “N’anem afegint constantment perquè és impossible tenir-les totes mai. Després com que hem de “xuclar” totes les dades de cada app de cada botiga, ens hem trobat en que la programació del procés d’importació de la informació a cada botiga és diferent però ho hem hagut de posar en una base de dades comú per a nosaltres. Això ha estat una guerra molt i molt difícil, però ho hem aconseguit”
En aquests moments el portal recull més de 1000 aplicacions per a dispositius amb Android i iOS tot i que, en els plans de futur hi té cabuda fer extensiu el catàleg d’aplicacions per a dispositius amb Windows Phone.
I el projecte acaba aquí?
Doncs no, ja que en els plans de desenvolupament de la idea, l’equip d’Appsencatalà treballa en poder augmentar el catàleg d’aplicacions que ofereixen amb la App del propi projecte per a telèfons iPhone i Android.
La creació d’una xarxa social al voltant de les apps i els continguts digitals en català, també és un dels projectes a desenvolupar per part de l’equip. Aquesta xarxa social busca enllaçar professionals amb el món educatiu, sanitari, públic en general, dissenyadors, programadors, inversors, lingüístes… per a generar i facilitar la producció d’aplicacions en català.
Amb aquest projecte i d’altres que estan en marxa, veiem com nombroses situacions i experiències del nostre dia a dia, poden donar a llum un projecte innovador i d’interès per a una gran massa de públic, animeu-vos a emprendre, crear i innovar amb l’ajuda de les solucions que ens ofereixen les TIC!
Només fa un mes es va cloure a Barcelona una de les edicions més històriques del Mobile World Congress i pràcticament no ens en recordem. Però el trepidant ritme dels esdeveniments, gràcies també a la immediatesa que ens proporcionen les TIC, no ens han de fer oblidar el que el MWC ha deixat a Barcelona i Catalunya: unes xifres espectaculars en tots els possibles indicadors i unes conclusions finals més que prometedores, la qual cosa ens obliga a ampliar la visió i objectius estratègics que un esdeveniment d’aquestes característiques té i pot tenir per al nostre país en un futur, a curt i mitjà termini.
Els resultats avalen el congrés i s’arriba a la xifra rècord de més de 72.000 visitants d’arreu del món
Pel que fa a les dades quantitatives, l’edició d’enguany del Mobile World Congress va batre tots els rècords; més de 72000 visitants de més de 200 països; un increment del 8% respecte l’any anterior, 4300 dels quals van ser alts executius i CEOs de les més multinacionals més importants del sector de les telecomunicacions i les tecnologies digitals d’arreu del món.
Les empreses participants, que van ser més de 1700 –per contra de les 1500 de l’any anterior- han incrementat –en dades tangibles- més del 30% els seus contactes comercials en trobades específiques, a més de l’obvi constant brogit de contactes entre directius i executius de les firmes participants, naturalment. Es va arribar a avaluar una mitjana de 200 entrevistes per empresa, la qual cosa dona una idea del ritme frenètic de treball que es va viure al recinte de Gran Via 2 durant els 4 dies que va durar la fira. Pel que fa a la participació catalana, va augmentar un 40% el nombre d’empreses participants, amb un total de 48 firmes, amb el suport constant del Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACC1Ó i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
És important destacar que totes aquestes xifres rècord s’han produït en un any d’aguda recessió econòmica, no només a Catalunya i Europa, sinó també a la resta del món, la qual cosa informa de la importància de les tecnologies digitals i les telecomunicacions com a pal de paller de la indústria i la competitivitat mundial, i les possibilitats de negoci i de creixement que aquestes generen. Malgrat el desfavorable entorn econòmic, totes les empreses, des de les més gegantines multinacionals asiàtiques a la més petita de les startups participants, han entès perfectament la importància de ser presents en una de les fires tecnològiques més importants del món, juntament amb les de Taipei i Berlin.
Barcelona Mobile World Capital trenca l’estacionalitat del congrés i promou altres esdeveniments entorn el sector
Ens hem de felicitar pel gran èxit que ha suposat el Mobile World Congress 2013 –l’organització del qual ha estat lloada sense excepció pels grans grups mediàtics mundials-, i de reconèixer la gran tasca duta a terme per Fira Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la GSMA i la Fundació Barcelona Mobile World Capital- de la que formen part els agents anteriorment citats –. Com s’esmentava al començament de l’article, estem obligats a fer una reflexió sobre quins han de ser els objectius estratègics d’un fet tan important per al nostre país.
Un cop aconseguit incrementar encara més la “marca Barcelona” a través del MWC i la resta d’esdeveniments que giren al seu voltant –la Capitalitat Mundial del Mòbil, el Mobile World Centre i d’altres iniciatives que associaran de forma indissoluble l’etiqueta Barcelona amb la mobilitat-, cal pensar la forma de fer que aquesta integració entre el bo i millor de la tecnologia punta mundial i el teixit urbà, el teixit social de Barcelona, i per extensió de Catalunya, comportin el màxim de beneficis per a les nostres empreses i la nostra ciutadania de forma sostinguda, per tal que el poder de generació de riquesa del MWC s’escampi per tots els sectors econòmics del país.
I cal pensar en aquesta idea de forma consensuada amb tots els agents socials i econòmics del país, per tal d’alinear esforços i generar adhesions i consensos que estructurin el gran privilegi d’organitzar el MWC dins la identitat urbana, econòmica i social de la Catalunya del Segle XXI.
Acabada aquesta edició treballem en una nova fita; el MWC 2014
Sense cap mena de dubte, l’èxit d’organització i de participació en el MWC és conseqüència d’una forma de treballar i d’entendre el significat dels fruits d’un esforç col·lectiu, i també ha de ser una motivació formidable per continuar treballant en aquesta línia. La diferència entre un somni i un objectiu pot ser tan simple com l’establiment d’una data. I la més directa ja existeix: del 24 al 27 de febrer de l’any vinent. De nou, a Barcelona.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
