Expliquem el futur » Ciutadania


115 APUNTS

  • 10:58
  • 0

L’ajut que ofereixen les TIC en l’àmbit de l’accessibilitat

Font: Enginyeriainformatica.cat

L’ús de l’ordinador

L’ordinador ha esdevingut ja una eina imprescindible per a qualsevol activitat, tant laboral com social o d’oci, però la seva estructura, maquinari i configuració estàndard no té en compte sovint les diferents tipologies de necessitats del col·lectiu de persones discapacitades.

Les pantalles convencionals requereixen, òbviament, de capacitats visuals; l’audició per tenir accés a la informació auditiva –que cada dia pren més rellevància tecnològica-; el sentit del tacte per fer anar el teclat i d’altres perifèrics –alguns dels quals requereixen una gran precisió motriu, com el ratolí-; la cognició per assimilar i gestionar els menús, finestres, icones, etc.

És, per tant, clau, disposar de les adaptacions necessàries en funció de les necessitats de l’usuari per poder treure rendiment de les possibilitats d’un ordinador; aquesta és l’essència del concepte d’accessibilitat: l’especialització d’un sistema de maquinari o programari per fer-lo adient a l’ús d’una persona amb discapacitat.

La web de la Xarxa Punt TIC presenta una Wiki d’Accessibilitat de Punt TIC que té com a objectiu generar coneixement i recursos destinats a apropar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a persones amb diversitat funcional. Els dinamitzadors i dinamitzadores de Punt TIC registrats en la WikiTIC de Punt TIC poden editar aquesta wiki i fer-hi contribucions.

Els Punt TIC poden acollir tothom, independentment de les seves possibles limitacions per fer anar els ordinadors.   En aquest sentit poden ser útils les informacions de la pàgina web de la xarxa.

Alguns dels projectes relacionats amb el tema d’accessibilitat són:

-Projecte Easy Tablet per a gent gran a zones rurals.
-Taller d’eines TIC i continguts accessibles a l’educació (juny 2013).
-Biblioteques de Barcelona  i l’adaptació a persones amb diversitat funcional.

Des del 2010, la Xarxa Punt TIC posa a l’abast dels punts adherits la possibilitat de sol·licitar en préstec un ventall de dispositius d’adaptacions per a equips informàtics.

Es tracta de diferents tipus d’aparells i perifèrics, així com els seus suports, que afavoreixen l’ús dels equips informàtics per persones amb algun tipus de discapacitat i que també poden fer servir, en alguns casos, altres col·lectius com ara nens o gent gran.

Existeixen diferents programes (tant propietaris com de codi lliure) que podem instal·lar als equips informàtics, sigui per adaptar-los a la utilització com ara els ratolins facials o els lectors de pantalla, sigui per a tasques concretes, com ara simplificar els menús, o realitzar activitats puntuals.

Solucions mòbils per afavorir l’accessibilitat

El m4all és un projecte de la Mobile World Capital amb l’objectiu d’apropar i divulgar la incorporació de l’accessibilitat en les solucions mòbils per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Un projecte TIC ha de mesurar el seu èxit en la quantitat i diferents habilitats de persones que poden fer-ne ús. Les empreses han d’assumir l’accessibilitat com ho fan amb l’eficiència energètica o el respecte al medi ambient. El futur és treballar per aprofitar les prestacions de la telefonia mòbil (mobilitat, localització, comunicació, accessibilitat…) amb baix cost per a col·lectius i sectors de la població amb necessitats de respostes personalitzades.

Competències digitals a discapacitats

Vegga, associació per a la innovació estratègica està duent a terme un projecte europeu (anomenat Vexto) perquè joves amb discapacitats puguin produir contingut digital per diverses aplicacions (mòbils, e-learning, web, e-commerce, etc).

Vegga ha desenvolupat una metodologia i un software que permet a aquestes persones produir contingut interactiu.

Aquest projecte està focalitzat en la inserció laboral de les persones participants i enel guany de competitivitat i rendibilitat de les entitats col·laboradores.

  • 11:08
  • 0

Conferència Europea de Coworking 2013, a Barcelona

DCOLLAB (all pictures taken by Tilman Vogler)La Conferència Europea de Coworking 2013 es durà a terme a Barcelona de l’11 al 13 de novembre. L’esdeveniment, que enguany compleix la seva 4a edició i serà coorganitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, tindrà com a seu les instal·lacions de la Fabra i Coats, una antiga fàbrica tèxtil que actualment acull actes relacionats amb la creació i la innovació. La conferència reunirà uns 350 gestors d’espais i professionals del coworking de tot el món.

El Coworking (cotreball, treball en cooperació o cooperatiu) és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors compartir oficina i equipaments per desenvolupar els seus projectes professionals i interactuar per desenvolupar projectes conjunts. Els espais de coworking tenen algunes similituds amb els Punt TIC o telecentres, com són la utilització intensiva de la tecnologia, la dinamització de l’entorn sòcio-econòmic, la generació de comunitats entre els seus usuaris i la realització d’activitats formatives i de difusió.

Barcelona, que també ha estat enguany la seu de la Conferència Espanyola de Coworking, ha estat la ciutat escollida pels organitzadors de la Conferència Europea per acollir aquesta nova edició, atès el seu clima, atractiu turístic i oferta cultural, però sobre tot el seu caràcter obert, innovador i amic de l’emprenedoria.

Per entendre la dimensió del fenomen del coworking, cal destacar que durant els darrers els darrers dos anys s’han obert a tot el món més de 100 centres d’aquests tipus.

L’enllaç del lloc web de la Conferència és http://coworkingeurope.net/.

  • 09:35
  • 0

Entrevista al CEO de Verbio, Antonio Terradas

Què es Verbio?

Verbio és una empresa de “tecnologies de la parla” que va formar-se fa més de 14 anys i que es va generar com a SPIN-OFF de la UPC. Verbio actualment és l’únic proveïdor de l’estat espanyol que té tecnologia pròpia i pot oferir tot el ventall de les anomenades solucions de veu.

Amb motiu de les properes eleccions europees, Verbio realitzarà la primera prova pilot de vot per telèfon; ens en fas cinc cèntims?

Es tracta de demostrar que és possible muntar un sistema segur de votació per telèfon usant tecnologia de biometria vocal. És a dir, utilitzarem la veu per comprovar la identitat de la persona que exerceix el vot. En una primera fase, que és la que vam dur a terme el passat 12 d’octubre a Callús, es recullen gravacions de la veu de les persones que participaran de la prova. Amb aquestes gravacions Verbio elabora l’empremta vocal de cada persona i queda vinculada a un ID d’usuari que proporcionem a l’usuari i que queda desvinculat de qualsevol dada personal seva. El dia de les eleccions, l’usuari podrà trucar al número que hem habilitat per la prova i un cop verificat que realment és qui diu ser, comparant l’empremta vocal amb la veu de la trucada, podrà emetre el seu vot.

Quins obstacles legals hauria de superar una tecnologia com aquesta?

En principi, cap. La veu és com una dada mes. L’usuari ha de saber que li estan prenent aquesta tret (la seva empremta de veu) i ha d’autoritzar el seu és específic. Per tant, s’han de seguir les directrius de la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades).

Quines altres solucions pot aportar la biometria?

La biometria vocal pot oferir aquell punt de seguretat per a algunes transaccions com ara fer moviments en els teus comptes, accedir a informació confidencial, fer reset de les teves credencials de forma automàtica i sense necessitat de presència física de persones,  fer pagaments amb més seguretat que no simplement un codi enviat al teu mòbil o una targeta de coordenades, control de torns en una empresa (de seguretat, de neteja, de transport…)
No hem d’oblidar que implementar aquesta solució no te més cost que el preu de la tecnologia, i tenir a l’abast un terminal de telèfon.

S’està invertint prou en aquest tema? Quins països o empreses lideren la biometria en aquests moments?

El concepte d’inversió suficient és ambigu. La biometria de veu com a tecnologia és una eina ja madura i que dóna pocs errors. La seva inversió ve més donada pel seu procés logístic de la presa de l’impremta vocal  que per la utilització de la tecnologia en sí.

No hi ha un líder destacat en biometria en aquests moments ja que aquesta tecnologia no està massa estesa en el mercat. Per altra part, els clients recelen de publicar que són usuaris d’aquesta tecnologia, cosa que fa que sigui encara mes difícil conèixer realment l’estat i mida del mercat.

Quins són els vostres projectes de futur?

Ja tenim entitats bancàries que comencen a veure aquesta solució com una alternativa als actuals processos de seguretat (empremta dactilar, codis…) i per al 2014 tenim, ja, un parell de grans projectes amb bancs.
Cal dir també que un projecte en el qual ens hagués agradat poder oferir la biometria vocal és la Carpeta Personal de Salut. Es dóna per fet que totes les persones disposen d’un smartphone, quan un elevat volum de la població ja sigui per edat, per situació econòmica… no disposen d’aquests dispositius. Què millor que trucar a un telèfon i, tot dient un seguit de dígits o una frase determinada poder identificar que la persona que parla és la que correspon a les dades;  la que tenim associada a un DNI.

I esperem poder donar-vos més noticies en un futur proper!

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Jordi Marín, director d’Administracions Públiques i Sanitat d’Indra a Catalunya

Molt sintèticament, quin és l’objecte del vostre contracte amb la Generalitat?

El nostre contracte inclou dos blocs. El primer contempla el manteniment, desenvolupament i evolució d’aplicacions d’àmbits de gestió transversal de la Generalitat de Catalunya, especialment vinculades als departaments d’Agricultura, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Cultura. El segon bloc integra els serveis d’atenció “24×7” a més de 150.000 usuaris de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa converteix el CAU de Lleida en un dels més importants de la companyia globalment.

Què ha suposat per a Indra l’adjudicació del Contracte TIC? Quin paper juga en el vostre mapa de política d’empresa?

Aquest contracte permet reforçar la projecció del nostre centre de Lleida i el nostre negoci a Catalunya. El passat 19 de setembre es va inaugurar l’ampliació del nostre Software Lab de Lleida per donar resposta a l’increment de professionals que s’estan incorporant per prestar serveis de suport i desenvolupament de software a la Generalitat i als altres clients de la multinacional arreu. En total, s’han creat cent nous llocs de treball que han contribuït a consolidar la nostra plantilla i esperem que el 2014 les incorporacions segueixin creixent en funció de les necessitats que es vagin detectant. A més, el contracte ens ajuda a seguir invertint en I+D, un dels pilars de la nostra política industrial i que reforça la nostra competitivitat a nivell global.

Quin volum de feina va suposar la presentació de la vostra oferta a la Generalitat, i com valores tot el procés de licitació?

Vam estar treballant més d’un any amb un equip multidisciplinari i amb els millors especialistes en cada tema. Va resultar una experiència molt enriquidora, tant per a la Generalitat com per a nosaltres. El fet d’haver participat en un procediment de diàleg competitiu va ajudar a què les empreses poguéssim presentar solucions innovadores basades en satisfer les necessitats de la Generalitat, que anàvem contrastant a cada ronda del diàleg.

Tenint en compte la complexitat del desplegament d’aquests contractes, com es comença a treballar des del moment que se us notifica l’adjudicació? Com s’organitza tot?

Assumir aquesta magnitud de serveis en quatre mesos, sense posar en risc la continuïtat de prestació de servei al client, era un repte que ja estem acostumats a gestionar. De fet, a Indra sempre diem que estem molt orgullosos de tenir clients exigents que ens proposen reptes contínuament. En aquest cas, la clau va ser l’experiència acumulada durant el diàleg i el fet que les persones encarregades de gestionar la transició del contracte eren les mateixes que les que havien participat en el diàleg.

Creus que l’ampliació del laboratori de software de Lleida ajudarà a potenciar l’economia de serveis TIC, tant a la zona de Lleida com Catalunya?

La veritat és que el Lab de Lleida és un dels pilars més importants de l’economia local, i la seva activitat beneficia directament tota la zona. La companyia ha estat una de les principals impulsores del Parc Científic i Tecnològic de Lleida, on el nostre Software Lab, com a part de la xarxa global de Software Labs d’Indra, presta suport a les operacions de la multinacional a tot el món. A més, col·labora estretament amb els diversos Centres d’Excel·lència especialitzats en els diferents mercats en els quals opera la companyia. També manté a Lleida un Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), des del qual es dóna suport 24×7 a companyies implantades tant nacional com internacionalment.

Com veus el sector TIC amb relació al seu potencial de creixement i d’aportació de riquesa a la societat? Com veus el futur de les TIC, i cap a on van?

Les TIC estan considerades com un dels motors de creixement del nou model econòmic que ha d’instaurar-se per superar la crisi, generar llocs de treball i créixer d’una forma eficient i sostenible. S’ha demostrat que la inversió en TIC augmenta la productivitat exponencialment, contribueix a crear una economia més dinàmica, genera igualtat d’oportunitats a les societats (un bon exemple: les nostres càtedres de tecnologies accessibles), permet enfocar el talent a la generació d’ocupació de valor afegit i millora la qualitat de vida dels ciutadans, com ara amb les Smart Cities, oferta que a Indra hem desenvolupat posant al ciutadà com a centre de les nostres solucions.

  • 09:08
  • 0

Revolució tecnològica al servei de les persones

En el temps que cal per llegir aquest article s’hauran realitzat més de 240.000 piulades; 600.000 pagaments a través de la xarxa; 47.000 descàrregues d’aplicacions mòbils i més de 204 milions d’e-mails.


Les dades anteriors no són més que una constatació de les tendències TIC en què estem immersos, unes tendències que continuen creixent a ritme exponencial,  augmentant el numero  d’usuaris, augment d’interaccions, major temps de connexió, traçabilitat i localització continuada.

Aquesta evolució-revolució està sòlidament construïda a partir de les innovacions tecnològiques (major velocitat de transmissió de dades, coeficient penetració dels smartphones, costos a la baixa., Etc ..), però aquesta realitat s’ha de plantejar considerant que tots aquests canvis només tenen sentit i són sostenibles si contribueixen a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

La tecnologia ha d’estar al servei de les persones, i cal fer un esment especial en les necessitats quotidianes que es poden solucionar amb el suport d’innovacions tècniques i amb aplicacions simples i intuïtives. Els ciutadans en general creiem que reflexionar sobre les possibilitats que el canvis tecnològics ofereixen als més vulnerables ha de ser una prioritat. Des del punt de vista de les lleis del mercat moltes vegades és difícil que aquesta prioritat es materialitzi, i cal una estreta col·laboració entre organismes públics i privats per treballar per crear models de negoci sostenibles que compleixin l’objectiu descrit.

Les últimes tendències que faciliten la mobilitat i el desenvolupament d’aplicacions mòbils obren una gran oportunitat per a persones que tenen alguna discapacitat. En les darreres dècades ja hem tingut una revolució, tant mèdica com tecnològica, que ha contribuït a la millora de la seva qualitat de vida. I ara ha arribat el moment que, aprofitant la connectivitat entre usuaris, les facilitats per a la mobilitat (utilitzant aplicacions mòbils), la major sensibilització social i l’impuls de les autoritats públiques, es faci un pas definitiu cap a la integració, contribuint a tenir experiències assimilades a les dels ciutadans sense cap discapacitat.

A Barcelona, com a ciutat referent en accessibilitat, impulsora de noves tecnologies (especialment aplicacions mòbils) i amb una llarga tradició de sensibilitat social, estan sorgint noves iniciatives que van aquesta línia, com la iniciativa “Prometteo” que pretén crear una plataforma global enfocada al turisme de persones amb necessitats auditives. El públic objectiu al qual va dirigit és d’un volum considerable (més del 5% de la població i en creixement) i vol facilitar la seva accessibilitat i la millora de les seves experiències de viatge, tot contribuint al desenvolupament de l’accessibilitat universal de la qual també es beneficia la resta de població.

Han estat moltes les iniciatives que pensades a partir de les necessitats del col·lectiu amb discapacitat auditiva han contribuït a la millora de qualitat de vida de la ciutadania, com ara els panells informatius dels autobusos, o més recentment la possibilitat de trucar a un taxi a través de l’smartphone (per mitjà d’una aplicació o WhatsApp).

Sara Giménez i Josep Lluis Ortuño - CoFounders de “Prometteo Community”

  • 11:31
  • 0

Smart City Màster de la Universitat de Girona: desenvolupant el concepte Smart Region

Enguany començarà a la Universitat de Girona (UdG) la primera edició del Màster oficial sobre Smart Cities. L’objectiu principal del màster és oferir a enginyers, arquitectes, economistes i titulats afins formació específica en tecnologies de la informació, urbanisme i socioeconomia per abordar els reptes actuals de les ciutats.

Destacades empreses que operen en el terreny de les solucions tecnològiques de les smart cities participen en el màster, oferint pràctiques remunerades que permetran als estudiants encaixar el treball final de màster en un entorn i en una problemàtica reals. Igualment, participen en el màster ajuntaments amb un cert recorregut i experiència en la introducció de solucions intel·ligents per fer més eficients les seves ciutats, que proveiran un catàleg de temes i problemàtiques urbanes com a potencials temes de treball de màster.

La lliçó inaugural del Màster va tenir lloc el prop passat 20 de setembre, a la Sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior de la UdG (Campus Montilivi), i anà a càrrec de Peter Nijkamp (VU Univeristy Amsterdam), Guang-Jie Ren (IBM Almaden Research Centre, CA USA), Carles Flamerich (Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) i  Manel Sanromà (Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona), tots ells membres de la Càtedra Girona Smart City, conjuntament amb la seva Directora, Mª Lluïsa Marsal.

La Càtedra Girona Smart City té per objecte promoure l’estudi, la investigació i la divulgació del concepte Smart City centrant-se en les ciutats petites i mitjanes -com ho és Girona-, mitjançant l’organització d’activitats d’investigació, innovació, transferència de tecnologia, debat i difusió que faran de Catalunya, i de Girona en particular, un referent mundial en el terreny de les petites i mitjanes Smart Cities, tal com Barcelona ho és com a ciutat gran i metropolitana.

Com a administració nacional, la Generalitat de Catalunya també té un rol en l’àmbit de les Smart Cities, o més ben dit, en una derivada que podríem definir com a Smart Region.

Certament, el concepte de regió intel·ligent es pot avaluar des de dues òptiques, diferents però complementàries. A un primer nivell, de la mateixa manera que parlem de gestió intel·ligent de serveis urbans, podríem, aplicant la mateixa definició, les mateixes premisses i les mateixes conclusions, parlar de gestió intel·ligent de serveis interurbans, regionals; podríem parlar tant de mobilitat entre ciutats com de provisió de recursos hídrics o energètics o de seguretat i lluita contra el foc en àmbits forestals, per citar-ne només alguns.

A un segon nivell, podem comparar la implantació de les Smart Cities als municipis de forma anàloga a com les grans solucions de tecnologies de la informació s’estan implantant a les empreses. Les grans companyies tenen prou capacitat per abordar importants projectes d’inversió en tecnologia per innovar. Les petites empreses no tenen, ni de bon tros, la mateixa capacitat, i per tant les comencen a adoptar en una segona fase, en el moment en què els proveïdors les ofereixen en modalitat de Cloud Computing o computació al núvol.

De la mateixa manera, si les grans ciutats poden abordar projectes smart, els petits municipis no poden. Però sí que podrien participar de serveis mancomunats en modalitat ‘cloud’ gestionats per alguna entitat supramunicipal. Això també es pot entendre com a Smart Region en tant que no només gestionem de forma eficient els serveis municipals, si no que gestionem més eficientment encara des d’una visió regional, compartida.

El concepte Smart City representa una oportunitat innovadora i emergent arreu del món. I a Catalunya disposem tant de talent com de teixit industrial, sobretot de perfil emprenedor i innovador, que ens posiciona com a capdavanters i pioners en aquesta oportunitat.

La component d’ubiquitat dels sensors que formen part de les tecnologies Smart City fan que, a més, estiguin força vinculades a l’àmbit i el negoci de la mobilitat, en el qual Catalunya també té un posicionament preferent arreu del món, com demostra la capitalitat del mòbil de Barcelona fins al 2018.

Participar en aquesta Càtedra, no només com a Generalitat sinó també de la mà de les ciutats de Girona i Barcelona, la Universitat d’Amsterdam i el centre de recerca d’IBM a Standford, és una oportunitat per evidenciar i reblar el nostre posicionament pioner en l’àmbit de les Smart Cities i Smart Region.

  • 11:55
  • 2

La importància d’un ús racional del mòbil per garantir el servei en cas d’emergència

D’uns anys ençà, la tecnologia en general, i la telefonia mòbil en particular, formen part del nostre dia a dia, i ens acompanyen allà on anem, en gairebé totes les nostres activitats personals i professionals. Però la telefonia mòbil també ha esdevingut una eina de suport  indispensable en casos d’emergència.

Per aquest motiu, davant l’acte ciutadà convocat per al pròxim 11 de setembre a Catalunya, consistent en una cadena humana que recorrerà el país de nord a sud seguint el litoral des d’El Pertús a Alcanar, la Generalitat de Catalunya vol fer una crida a l’ús racional de la telefonia mòbil durant aquesta acció per, entre tots, intentar evitar el col·lapse de la xarxa i garantir així el servei en cas d’emergència.

Aquest és el primer cop que es du a terme una acció d’aquest tipus des que les tecnologies mòbils s’han estès i popularitzat i, per tant, no es disposa de referències prèvies pel que fa a la resposta de la xarxa mòbil de veu i dades en experiències similars, però, tal com passa en altres esdeveniments on es concentra una gran quantitat de persones amb dispositius mòbils, cal preveure una sèrie de mesures per garantir al màxim les comunicacions.

En aquest sentit, i en el marc del conveni de col·laboració amb les operadores de telefonia mòbil, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI) ha elaborat unes recomanacions adreçades a facilitar un ús racional del telèfon mòbil per minimitzar el possible col·lapse de la xarxa en esdeveniments on es concentra una gran quantitat de persones amb dispositius mòbils (com ara manifestacions, esdeveniments esportius o culturals, etc).

Com hem d’usar el telèfon mòbil, doncs?

El que és important en un esdeveniment d’aquest tipus és que, en cas d’emergència, qualsevol persona pugui avisar al 112; però això només és possible si la xarxa mòbil no es troba col·lapsada, cosa que depèn de tots nosaltres. Hem de fer un ús racional dels telèfons mòbils durant les hores de màxima afluència de persones per poder garantir un servei adequat a qui hagi de realitzar trucades urgents o necessàries.

Però què vol dir un ús racional del telèfon mòbil?

Us hem preparat un seguit de recomanacions d’ús del mòbil en una acció com la prevista per al pròxim 11 de setembre per tal que, puguem, entre tots, garantir les telecomunicacions durant l’esdeveniment.

Apunteu-vos aquests 7 consells!

1. Quedar d’acord amb el lloc de trobada amb amics, familiars o coneguts abans de l’esdeveniment, atès que possiblement, un cop allà costarà contactar via Whatsapp, SMS o trucada. Si durant l’esdeveniment us heu de comunicar, intenteu evitar les trucades de veu  i feu-ho mitjançant missatges de text.

2. Reduir l’ús d’imatges o materials audiovisuals que enviem i consultem a través de la xarxa mòbil. És aconsellable esperar a arribar a casa o a un lloc amb WiFi per publicar a la xarxa les fotos i comentaris de l’acció.

3. Les xarxes WiFi disponibles al llarg del recorregut poden ser insegures. Cal ser cautelós amb les connexions que s’estableixen i amb les informacions que s’envien (contrasenyes, documents, etc.) i es reben (fitxers).

4. Les aplicacions dels smartphones solen mantenir una connexió 3G residual mentre no les estem utilitzant. És convenient finalitzar totes aquelles aplicacions que no es facin servir i desactivar el correu electrònic i la geolocalització del telèfon per no ocupar la xarxa innecessàriament.

5. En cas que calgui avisar els cossos d’emergència, cal recordar que la telefonia fixa garantirà una millor comunicació amb el 112. Per tant, sempre que sigui possible, demanar a algun comerç o veí que avisi el 112 des d’una línia fixa pot ser de gran ajuda en cas de col·lapse de la xarxa mòbil.

6. Si s’ha de fer una trucada urgent i existeix congestió, espereu un temps prudencial abans de tornar-ho a provar (entre 10 i 15 segons).

7. Si voleu saber què diuen els mitjans de comunicació sobre l’esdeveniment, el millor és seguir la informació a través d’un aparell de ràdio. Eviteu accedir a la ràdio per Internet o navegar amb el mòbil per saber l’estat i evolució de l’acció.

Durant els propers dies, per estar informats, podeu seguir el compte @TIC o els hashtags #11S2013 i #11S2013Telco.

  • 09:05
  • 0

Entrevista a Ricard Robles, codirector del Sónar Festival

Hem deixat enrere una nova edició del Sónar Festival i aprofitem per parlar amb Ricard Robles, CoDirector del festival, perquè ens expliqui com han viscut l’edició d’enguany i quina és la visió que té de les futures edicions.

- Com definiríeu aquesta nova edició del Sónar?

Ha estat una edició que suposava tant una celebració de les dues dècades de treball previ, així com una edició que inaugurava una nova etapa. La nova seu de Sónar de Dia i el naixement de Sónar + D -que redobla l’aposta per unes línies de recerca que havien arrencat diverses edicions abans-, estableixen les bases del que serà Sónar en els propers anys.

- Esteu satisfets amb els canvis d’aquesta edició?

Indubtablement. El nou espai ha permès assumir reptes que no haguessin estat possibles d’una altra manera, i totes les respostes han estat positives. En aquest sentit ha estat un pas encertat, sens dubte. D’altra banda, Sónar + D ha tingut un gran grau d’acceptació per part de tots els implicats, des del públic general i els professionals als propis participants que s’han sentit part d’un ecosistema creatiu propi. L’àmbit al qual s’adreça Sónar + D -el de les tecnologies digitals- està creixent molt, com a sector, com a indústria i com a escena. Esperem poder ser un fòrum important per a aquest sector en els propers anys, tant per als seus professionals com per a aquells que s’acosten a ell per primera vegada o que voldrien dedicar la seva carrera a explorar-lo.

- Com estan canviant les Noves Tecnologies al Sonar? Són indestriables de l’essència del festival?

Les noves tecnologies estan a l’ADN de Sónar; han estat un dels seus motors des de la primera edició. No en va el festival es va definir com un esdeveniment dedicat a la música avançada-que està pròxima de forma natural a la investigació tecnològica i a la innovació creativa- i a altres manifestacions que encara que no siguin estrictament musicals pertanyen a la mateixa cultura, com l’art multimèdia o el New Media.

Per naturalesa, aquest és un àmbit que es transforma amb molta rapidesa. Es creen noves línies de treball, nous projectes de caràcter empresarial i nous llenguatges cíclicament. Això obliga al festival a no perdre el pols del que està succeint. Però Sónar té clar l’apropament que vol tenir a aquest àmbit, i la lectura que ofereix davant d’aquestes manifestacions, explorant les seves dimensions més sofisticades estèticament. Estem d’altra banda menys interessats en les novetats i innovacions més recents com una finalitat en si mateixa.

- Com imagineu el futur del festival des del punt de vista del binomi tecnologia-indústria creativa?

El més interessant que està passant ara mateix per a nosaltres és la gran diversitat de l’espai de les tecnologies digitals, en què conviuen agents molt diferents, amb diferents formes de treball: startups i grans companyies tecnològiques, comunitats open source distribuïdes a Internet i comunitats locals de makers, estudis d’interacció i artistes digitals, noves figures com la del “creative technologist” …. aquesta diversitat fa que el mapa de les tecnologies digitals es redefineixi constantment. Ens interessa que el festival pugui reaccionar de manera natural a aquests canvis i els assumeixi, sense desdibuixar els seus principis fundacionals.

Ricard Robles, Codirector del Sonar Festival

  • 12:32
  • 0

Com traspassar les teves dades de Google Reader al nou servei de lectura RSS

Fa pocs dies us informàvem de la baixa de servei de Google Reader , i us vàrem oferir unes recomanacions de serveis de lectura d’RSS alternatius al que fins ara ha estat el lector-reader per excel·lència.

Avui us oferim els tres passos a seguir per traspassar les subscripcions de Google Reader a qualsevol altre dels serveis disponibles, entre els que hi trobem els descrits a l’entrada anterior del mateix tema.

1. Descarrega les subscripcions

El primer pas per realitzar una descàrrega de les subscripcions, seguidors, notes, etc.  del vostre compte de Google Reader és accedir al servei Google Takeout.

Un cop hem accedit a Takeout i hem fet la descàrrega dels conceptes escollits, aquests s’hauran de transferir a l’opció que hàgiu escollit com a alternativa a Google Reader (aquí en teniu unes recomanacions). Recordeu que descarregareu dades privades; degut a això és  important tenir en consideració aspectes de privacitat i protecció.

Aquesta opció genera un fitxer amb el següent format:  xxxxx@gmail.com-takeout.zip. i un cop creat s’haurà de descarregar i desar en la ubicació desitjada.

2. Processar les dades extretes

En els fitxers extrets n’hi ha un anomenat subscriptions.xml que es on es troben les fonts subscrites.

Ara toca accedir al nou servei de lectura RSS i importar l’arxiu xml que s’ha generat, que en funció de cada cas es gestiona d’una manera o d’una altre. I ja ho tenim!

Mes informació oficial a http://www.google.com/reader/about/

  • 09:29
  • 0

La tasca de la DGTSI durant les passades inundacions de la Vall d’Aran

Sala d'operatius CECAT

Sala d'operatius CECAT

A banda de les mencions a twitter i a les xarxes socials, divendres 14 de juny es van enviar , des de Protecció Civil, missatges d’avís push a l’aplicació “Gencat” per a smartphones on es  feia referència a la crescuda del riu Garona a la Val d’Aran i informant de l’activació en fase de pre-alerta del pla INUNCAT en aquest territori.
Arrel d’aquesta informació l’equip de resposta a incidents de telecomunicacions de la DGTSI es va posar en alerta amb l’objectiu de fer el seguiment de la situació i vetllar per la disponibilitat de serveis de telecomunicacions a la zona.  No va ser fins al dimarts 18 que la conjunció de les crescudes dels rius amb la situació meteorològica de pluges va originar el greu episodi d’inundacions viscut a la Val d’aran.

En aquests casos, l’equip d’incidències en telecomunicacions, valora en primer terme la possible afectació als serveis telco d’emergència (RESCAT) i de difusió d’FM i TDT –en especial d’FM-. Excepte alguna afectació puntual de TDT, els serveis van funcionar correctament gràcies a l’existència de grups electrògens als principals centres de telecomunicacions. L’impacte en telecomunicacions es va focalitzar en la telefonia mòbil –ja que la gran quantitat d’instal·lacions de telefonia mòbil fa inviable el seu equipament amb grups electrògens ,que les converteixen en autònomes en cas d’incidències de xarxa elèctrica- i en telefonia fixa, per inutilització dels principals traçats, caigudes de pals de telèfon i destrucció de la xarxa de distribució.

Una torre arrossegada per la riuada

Una torre arrossegada per la riuada

Els serveis però es van poder restablir ràpidament gràcies als protocols de comunicació i coordinació que la DGTSI i els operadors de telecomunicacions i Protecció civil activen per a aquestes situacions. El coneixement per part dels operadors de l’estat de les vies de comunicació i dels accessos alternatius, i la possibilitat d’avaluar els danys a través d’un reconeixement aeri quan l’accés terrestre no era viable, va permetre restablir ràpidament els serveis de telecomunicacions a la ciutadania. Aquest factor clau, el temps de restabliment, és el principal objectiu de l’activació d’aquests plans des del punt de vista de les telecomunicacions.

Des d’aquest punt de vista, les dificultats per solucionar molts d’aquests danys han vingut donades per la dificultat d’accés físic a les zones afectades per part dels equips de resposta a incidències dels diferents operadors. Això va impedir en bona part disposar d’informació acurada durant les primeres 4 o 6 hores després de l’activació d’emergència i va retardar, en algunes ocasions, el restabliment del servei.

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Per possibilitar l’accés dels operadors a les zones amb incidències en telecomunicacions es va coordinar la comunicació entre Mossos i els operadors de telecomunicacions amb l’objectiu de disposar d’informació contínua sobre la possibilitat d’accés a localitzacions amb incidències i buscar vies de comunicació –sovint pistes forestals- alternatives, així com efectuar els acompanyaments oportuns en cas de necessitat.
Així mateix, per valorar el nivell de danys a l’estesa de fibra òptica entre Vielha i Bossost, es va coordinar amb Telefónica i Bombers de la Generalitat un vol de reconeixement aeri en helicòpter. Aquest reconeixement va permetre valorar els danys existents i anticipar la planificació dels recursos tècnics i humans necessaris per executar les tasques de restabliment tan bon punt es va disposar d’accés terrestre.

Vista aèria d’una de les zones afectades

Vista aèria d’una de les zones afectades

La valoració tècnica final del seguiment i resposta de les incidències, malgrat les dificultats inherents a les d’un episodi meteorològic d’aquestes característiques en un territori de difícil orografia com és la Val d’Aran, va ser molt satisfactòria, i va permetre certificar i afinar l’activació i la coordinació dels protocols d’actuació dels diferents cossos i organismes que entren automàticament en alerta en aquesta mena de situacions. Cal tenir en compte, com comentàvem a l’encapçalament, la diversitat de mitjans tecnològics utilitzats per avisar i fer un seguiment de la situació, destacant com a novetat tecnològica el servei d’alertes push a través de l’aplicació Gencat per a smartphones.

Descarrega l’aplicació per a iPhone i iPad
Descarrega l’aplicació per a Android