Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.
En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.
El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.
Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.
El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.
Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.
Què és l’anella industrial? D’on sorgeix?
L’Anella Industrial es un projecte que neix l´any 2007 a partir d’uns treballs suportats pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació I2CAT i la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (UPC) amb el suport de la Generalitat de Catalunya. A grans trets, l’objectiu de l’Anella Industrial busca proveir al sector industrial català d’una infraestructura de comunicacions, sobre la que es proveeixen serveis TIC de valor afegit, que ajudin a augmentar la competitivitat de les empreses connectades.
Aquest mateix any ha arribat l’extesa de fibra òptica al Circuit de Montmeló, i per tant, ja s’ha connectat a l´ Anella Industrial. El 10 de maig, precisament, s’ha efectuat la signatura de l’adhesió del Circuit a l’Anella. Aleshores, que pot proporcionar aquesta connectivitat al Circuit?
Primer de tot, connectivitat amb banda ampla simètrica a totes els empreses que estiguin ubicades als boxes, tant temporalment, com permanentment. Això pot significar posar en marxa molts serveis entre els ocupants del box i les empreses que estiguin col·laborant amb ells (per exemple mecànics – fàbrica o el seu equip esportiu).
Els equips del món del motor podran connectar-se a la seva seu central indiferentment del país on s’ubiqui.
A través d’aquesta connectivitat poden disposar de recursos de valor afegit com la supercomputació, de manera que els equips en competició poden fer servir aplicatius que prèviament s’hagin instal·lat al CESCA o al BSC, el que podria permetre comparar simulacions teòriques amb els resultats pràctics obtinguts en cursa al circuit. Des del box, i en temps de desenvolupament de vehicle durant els mateixos dies que s’estigués al Circuit, sense retards ni dilacions.
Al propi CPD del Circuit es poden hostatjar aplicatius útils per als equips allí ubicats o per a empreses col·laboradores que tinguin la seva seu allunyada físicament del Circuit. Ja podem seguir les evolucions dels pilots al Circuit encara que seguim ubicats a la nostra seu central, o podem verificar si l’automòbil segueix la traçada considerada òptima pels nostres càlculs… Es miri com es miri, estem parlant de posar el Circuit a distància 0 Km de qualsevol empresa que pertanyi a l’Anella Industrial.
I aquesta distància 0Km no només vol dir usar aplicatius en comú tant si estàs al Circuit com si estàs lluny. També vol dir accedir a eines de videoconferències d´ alta definició entre el box i les seus de les empreses que estiguin treballant amb ells, vol dir usar solucions de telepresència i de treball col·laboratiu, compartició de fitxers i bases de dades, us de solucions ubicades al cloud, i tot allò que les noves tecnologies posin, més que mai, al nostre abast.
Nous formats per veure les competicions de motor? Nous espais on veure-les?
A més de les comunicacions corporatives o personals, 1 a 1, no ens hem d’oblidar de les transmissions, o de les emissions 1 a molts; la difusió de continguts audiovisuals tant a través de la televisió com d’Internet de les imatges des de càmeres ubicades arreu del Circuit. I encara està per veure noves formes de difusió de continguts. Per què no veure curses d cotxes o motos als cinemes? O transmetre entrenaments a zones de lleure dels centres comercials o dels aeroports? Son nous formats per explorar, que l’arribada de l’Anella Industrial pot facilitar per primera vegada…
O, pensant en àmbits de menor format, per què no pensar en la possibilitat de poder donar cursets i consells de conducció a estudiants, bàsics o avançats, a càrrec dels millor pilots en el millor circuit… No oblidem que l’Anella Industrial està connectada a l’Anella Científica i a l’Anella Educativa. Des de qualsevol Universitat i Escola es pot accedir en temps real i en banda ampla al Circuit.
I si podem seguir les evolucions dels pilots, no podem mesurar les seves constants, el seu comportament… la seva telemetria, vaja, i competir online amb ells? Els videojocs també poden treure’n profit d’aquestes noves tecnologies.
L’única limitació és la nostra imaginació; no la tecnologia.
Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Cultural - Generalitat de Catalunya
Socialfundit neix a través de la detecció d’una necessitat personal que ens vàrem trobar alguns membres de l’equip emprenedor en una conferència on en acabat, una entitat social ens va demanar que col·laboréssim amb ella. Bàsicament, hi havia dues opcions; o bé emplenar un document amb les dades personals i de caràcter bancari, o bé entrar a la web de l’entitat i fer l’aportació. La primera té el desavantatge de donar dades que en molts casos no portem al damunt i que a més, degut al seu caràcter sensible, a ningú no li fa gràcia donar. L’altre opció fa que perdis “el moment” i en molts casos, molt poca gent acaba col·laborant, i no pas per mala fe, sinó perquè el nostre dia a dia fa que ens n’oblidem, etc.
Aquest projecte pretén resoldre sobretot aquesta necessitat clara, que és la de dotar les entitats d’eines per poder-les ajudar en la captació de fons i recursos en accions que ja estan realitzant, o que poden realitzar.
Si tenim en compte, a més, la situació actual, ens adonem que més de la meitat de la població espanyola disposa d’smartphone, i els donants cada vegada aposten més per les donacions puntuals a projectes i entitats, que no pas lligar-s’hi com a socis, ja que molta gent no disposa d’ingressos permanents.
- Què us va fer decidir-vos pels projectes socials? És possible alinear el sentit social d’un projecte amb la idea de negoci?
Precisament pensem que reinvertir part dels nostres ingressos en la societat en la qual vivim contribueix a fer-la, en si mateixa, més rica i sostenible, així que estem convençuts que aquest és el futur a seguir. A més, creiem que és un sector que necessita que tothom hi aporti el seu gra de sorra, i aquesta és la nostra forma d’intentar donar un cop de mà. D’altra banda, hem concebut un negoci que pugui ser econòmicament sostenible i escalable, així com accessible per a qualsevol tipus i tamany d’entitat. Estem construint una plataforma d’orientació mòbil que pugui ser utilitzada de forma col·laborativa per a totes les entitats, i d’aquesta forma minimitzar despeses, però maximitzant el benefici per a totes elles, sense haver de reinventar la roda cada vegada, i tot donant veu a tothom.
- Quin ha estat el procés de concepció i de desenvolupament de la idea? Amb quins suports heu comptat?
Després de concebre la idea, vàrem passar un temps elaborant una petita presentació remarcant els punts que consideràvem claus per a l’execució del projecte, però abans de llançar-nos-hi de cap, vàrem presentar-ho a diverses entitats socials i vam anar afinant la idea. Gràcies al feedback de les entitats i d’algun usuari, hem anat afinant petits detalls per tal d’assolir un producte molt més ajustat a les necessitats de les entitats i dels usuaris donants.
Hem comptat amb l’ajuda de moltes entitats que ens han escoltat i ajudat a poder parlar amb d’altres, així com alguns membres destacats de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, la gent del TheAppDate de Madrid, i molts d’altres que ens esteu recolzant.
- Quins objectius teniu? Altres projectes per al futur?
Com a gran objectiu d’aquest any, tenim que hi hagi un centenar d’entitats que puguin estar utilitzant la nostra plataforma a finals d’any, i poder validar que les donacions presencials són un element important, sobretot per poder atraure un perfil de donant més jove a les entitats. A nivell d’expansió, cal ser realista. Si bé és cert que ho tenim al cap i evidentment ens agradaria poder sortir fora, primer s’ha de validar que el projecte té sentit a casa nostra i funciona. Pel fet de ser una plataforma online, no volem banalitzar el procés d’internacionalització, que el veiem clar, però s’ha d’estudiar individualment per a cada país, primer europeu, i després a l’exterior.
Sempre tenim altres projectes en ment, però creiem que ara és hora de posar-se al costat de les entitats i remar juntament amb elles, intentant focalitzar-nos en aquesta tasca, que ja és molt en aquests moments.
- Dins la vostra estructura, com uniu la part creativa a la tècnica?
A diferència d’altres llocs on hem treballat, i on aquestes dues potes acostumen a xocar, aquí intentem negociar entre les diferents parts per trobar l’equilibri. De totes maneres, com a norma general les solucions tècniques estan al servei del producte o la part creativa. Un producte que no sigui atractiu, usable, fàcil, per més bo que sigui tècnicament, difícilment tindrà èxit avui en dia, si bé és cert que ha de funcionar correctament.
- Com és la vostra experiència com a emprenedors? Què us ajudaria a tirar endavant la vostra feina amb més facilitat?
Ara per ara l’experiència és bona, i existeixen diferents serveis com Barcelona Activa, que pensem que ofereix una sèrie de serveis molt bons per a gent com nosaltres. És evident que l’Administració hauria de fer un pas endavant per la defensa dels emprenedors, així com la PIME, i ajudar d’una forma més clara als qui ens arrisquem. Obrir una empresa és una odissea de paperassa i les despeses mensuals, encara que no tinguis ingressos, són massa elevades en comparació a altres països europeus. D’altra banda, i com tot, l’accés al finançament serà clau en els pròxims mesos, així que difusions com aquesta sempre són bones per aconseguir ajuda.
Contacte: @antoni_costa Toni@socialfundit.com
Catalunya segueix sent una de les principals destinacions turístiques a escala internacional. Al 2012 va rebre 13,7 milions de turistes, el 25% de turistes internacionals d’Espanya i, gràcies a aquest volum, el turisme va representar aproximadament el 15% del PIB català. El sector dona feina a més 400.000 persones i, tot i l’actual entorn econòmic, el seu pes sobre l’economia augmenta de forma constant des del 2005. A més, Espanya és el segon país amb més ingressos turístics del món (40 M€ aprox.) i ostenta la cinquena posició en relació al nombre d’arribades internacionals, amb 52,7 milions de persones.
No obstant, el procés de globalització ha incrementat la competència a escala global, degut a l’entrada de moltes noves destinacions i de nous consumidors-turistes. Davant d’aquesta situació, els agents del turisme han de començar a utilitzar els seus recursos i fortaleses d’una manera més eficaç, innovadora i diferenciadora amb l’objectiu de poder desenvolupar i comercialitzar productes competitius dins d’un mercat global cada cop més concorregut.
Els canvis en el context internacional, les noves tendències en la demanda i en l’oferta turística i la mateixa evolució del sector ens dirigeixen cap al camí de la innovació i del coneixement. En aquest nou escenari, el sector turístic ha de ser capaç d’adaptar-se a aquest nou entorn i poder obtenir la màxima rendibilitat.
Enfront de tots aquests reptes, les TIC juguen un paper cabdal, transformant la manera de consumir i treballar en el sector turístic. Quins nous models de negoci hi han sorgit gràcies a les noves tecnologies? Com es comercialitza ara l’oci? Com han influït les xarxes socials a l’hora de consumir turisme i quin paper han tingut les apps? Aquestes i d’altres qüestions es debatran durant la primera edició del Fòrum TurisTIC, que tindrà lloc el 21 i 22 de maig al CaixaForum Barcelona.
El Fòrum TurisTIC, està impulsat per la Generalitat de Catalunya, sota el marc del pla idigital, l’organitza el centre tecnològic Barcelona Digital, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Caixa, Arsys i Microsoft, en el marc de la Mobile World Capital.
Aquest nou esdeveniment serà el punt de trobada entre l’oferta i la demanda de les empreses, on es mostraran tendències, casos d’èxit i les darreres solucions TIC per ajudar a enfortir el sector turístic i fer-lo més rendible i competitiu. L’objectiu final és identificar les necessitats tecnològiques de les empreses turístiques, mostrar les solucions tecnològiques que millor s’adapten a les seves necessitats, així com donar a conèixer i promoure els plans i projectes de les AA.PP. en aquest àmbit i establir un marc comú d’actuació entre institucions públiques, consorcis i empreses privades per al desenvolupament d’una oferta sofisticada de serveis tecnològics en el turisme.
Ja disposem d’un sector fort, amb evolucions positives i forta capacitat de creixement. Potenciem-ho encara més amb les TIC!
Avui ha tingut lloc el Fòrum de les Tecnologies de la Informació 2013 organitzat pel FòrumFIB al recinte de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb anterioritat al 2005 es denominava FòrumFIB, en l’actualitat FòrumTI.
Ja fa més de 15 anys que s’organitza aquest fòrum amb l’únic objectiu d’apropar el món empresarial als estudiants, facilitant el contacte directe entre els futurs enginyers informàtics i les empreses del sector, per facilitar als alumnes l’accés al món laboral.
Aquest fòrum té una particularitat i és que és producte únic i exclusivament per estudiants, la qual cosa fa que les persones implicades adquireixin noves actituds i habilitats en la gestió de projectes.
És per aquest motiu que el FòrumTI afavoreix la trobada entre empreses capdavanteres i estudiants de la FIB; que són aquells que estan apunt de titular-se i que fent gala de la seva empenta, capacitat i preparació es disposen a posicionar-se el millor possible davant les empreses per fer-se un lloc en el teixit industrial.
I això del FòrumFIB, què és ben bé?
Es tracta doncs d’una associació d’universitaris, amb més de 15 anys que està formada per estudiants de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i busca acostar posicions entre el món empresarial i els estudiants per facilitar el contacte directe entre aquests.
L’any 2001, en motiu de la celebració del 25è aniversari de la FIB, un grup d’antics alumnes de diferents promocions, amb el suport del deganat de la Facultat, van posar en marxa FIB Alumni, l’Associació d’antics alumnes de la FIB.
FIB Alumni, que persegueix els següents objectius, compta amb més de 600 socis, i aspira a ser un referent en la societat de temes relacionats amb les tecnologies de la informació.
• Organització d’actes i esdeveniment per potenciar la relació entre els seus membres
• Promoure i afavorir la difusió de la cultura de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
• Afavorir el reciclatge professional.
• Ser un referent dels cercles d’opinió.
• Promoure un bon posicionament dels estudis universitaris en Informàtica.
El fet que la tecnologia estigui cada cop més en el nostre dia a dia fa que les coses més habituals i tradicionals pateixin una revolució. Tant és així, que fins i tot han fet que es creïn i existeixin noves formes de treballar. Però si encara no saps a què ens referim, només cal que pensis en aquelles eines que permeten un treball compartit amb altres companys, el fet de poder solucionar segons quines coses des del mateix telèfon mòbil o la millora de la qualitat de les nostres connexions a internet.
Simplificant-ho molt, dos elements a destacar:
- l’anomenat “Núvol” que permet disposar dels teus documents allà on estiguis sense ocupar la memòria del teu telèfon, tauleta o ordinador.
- la proliferació en la societat de les tauletes, els telèfons intel·ligents, els portàtils lleugers, etc.
Canvis en les formes de treballar; ara arriba una nova pràctica
Des de finals del s. XX, hem vist canvis en les formes de treballar, com ara el teletreball, els vivers d’empreses, els centres de negocis i, empesos per la crisi econòmica, experiències basades en fer rendibles espais lliures tot compartint despeses entre professionals.
Més recentment, des dels Estats Units ha arribat una nova pràctica que va més enllà i que es basa en la filosofia del co…: compartir coneixement, col·laborar i establir sinèrgies, crear aliances per fer negoci i cooperar per competir. És el coworking, una forma de treballar on els professionals troben noves oportunitats de créixer a nivell tant personal com professional.
Evita distraccions, supera l’aïllament i comparteix despeses d’establiment
Aquesta fórmula permet els treballadors autònoms o emprenedors compartir despeses fixes d’establiment (lloguers, etc.), superar l’aïllament i evitar les distraccions que suposa treballar des de casa (teletreball), ampliar i gaudir d’una xarxa de contactes professionals, amb els que poden mantenir contacte directe, i, alhora, disposar de les condicions materials per atendre els seus clients.
El coworking és encara una activitat incipient i poc coneguda a Catalunya, tot i que té unes enormes perspectives de futur. Durant els darrers 4 o 5 anys s’hi han obert diferents espais, més o menys dinamitzats pels seus promotors, alguns d’especialitzats en sectors professionals (majoritàriament l’arquitectura, la producció audiovisuals, les arts plàstiques…), on una majoria de població estrangera desenvolupa la seva activitat empresarial alhora que gaudeix del bon clima i de l’atractiu turístic i cultural de la ciutat.
És el resultat de la realitat actual dels països i una evolució d’altres mètodes de treball
El coworking o cotreball, no ha aparegut de manera espontània i desvinculada de la realitat econòmica i laboral actual, sinó que es pot considerar una evolució d’altres experiències consolidades amb anterioritat com són el teletreball, els hotels d’empreses i els vivers d’empreses.
El creixement i consolidació d’aquesta nova modalitat de treball, entesa com una evolució de realitats que ja coneixíem, no ens ha de passar desapercebuda i a la vegada ha de poder ser utilitzada com un element més per a la reactivació econòmica que camina de la mà del desenvolupament i evolució de la tecnologia. És per això que ens aventurem a afirmar que la tecnologia i la crisi, son els pares del coworking, aquí a casa nostra.
Aquí pots veure un reportatge del programa crèdit de la Xarxa de Televisions Locals on us podeu fer una idea més concreta del que significa aquesta nova forma de treballar.
Ricard Faura, Cap del Servei de Societat del Coneixement - Generalitat de Catalunya
La Fundació Telecentre.org rep 261 candidatures d’espais d’arreu del món, 12 de les quals són de dinamitzadors, espais i projectes catalans
Un total de 12 dinamitzadors, entitats i projectes de la Xarxa Punt TIC de Catalunya (XPT) optaran a la convocatòria del 1r Premi Global de Telecentres, organitzat per la Fundació Telecentre.org. Aquest guardó, que reconeix el treball dels centres d’accés a Internet i les TIC d’arreu del món, valora especialment aspectes com la participació ciutadana, la innovació social i la sostenibilitat.
Forma part del jurat popular i vota les propostes que més t’agradin
Telecentre.org és una fundació que promou a escala internacional la creació i sostenibilitat de telecentres, com a espais de promoció de l’accés públic a Internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a aquesta edició del Premi l’entitat ha rebut un total de 261 propostes, que es poden consultar al següent enllaç i que el públic pot votar a través d’Internet durant el mes d’abril. Posteriorment, els 3 projectes més votats de cada àmbit seran avaluats per una comissió d’especialistes que n’escollirà els guanyadors. Durant la Trobada Mundial de Telecentres, SPARK 2013, que tindrà lloc a Granada els propers 28 i 29 de maig, Telecentre.org donarà a conèixer els 6 guanyadors i els lliurarà els corresponents guardons.
Els representants de la Xarxa Punt TIC opten a quatre de les sis diferents categories en què s’organitza el guardó. Aquests en són els candidats, segons modalitat:
• Telecentre:
o Punt Òmnia de l’Associació per a Joves Teb de Barcelona
• Operador/a de telecentre:
o Jèss Zomeño, de l’Òmnia AV Font dels Capellans de Manresa
o Mercè Fort, del Punt TIC Infocentre de Santa Bàrbara
o Alexandra Bozonet, del Punt TIC de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Barcelona
o David Picó, de l’Òmnia del Grupo Unión de Sant Adrià de Besòs
o Pascal Cousseran, de l’Òmnia Casal Cívic Sant Roc Badalona
o Marc Pascual, de l’Òmnia Casal dels Infants de Barcelona
• Xarxa de telecentres :
o Xarxa de Telecentres de Lleida
o Xarxa Punt TIC
• Innovació per a telecentres:
o Innovació Social TIC en l’ús i millora de l’administració electrònica, del Punt TIC de la Ribera d’Ebre
o Plataforma d’Usos Socials de les NTICS, del Punt Òmnia Casal Cívic Sant Roc de Badalona
o Espais d’emprenedoria i innovació social digital, del Punt TIC de la Torre del Roser, de Sant Feliu de Llobregat
Tot i no presentar cap candidatura a les categories que reconeixen la millor iniciativa i el millor centre d’accés a la Informació, la participació de la Xarxa Punt TIC de Catalunya en aquesta convocatòria és molt important, amb candidats que tenen possibilitats reals d’optar als diferents guardons. Destaca, a més, la presència d’un responsable de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Sergi Marcén, com a membre del jurat. El triomf d’alguna de les candidatures presentades suposaria un nou reconeixement a la tasca realitzada des dels telecentres catalans, que ja va ser posada de manifest l’any 2012 amb l’atorgament del guardó a la millor dinamitzadora europea a Esther Collado, del Punt TIC-Òmnia del Centre Cívic l’Escorxador, de la Seu d’Urgell.
Més de 10 anys de la xarxa Punt TIC
Nascuda l’any 2002 com un projecte conjunt dels departaments d’Empresa i Ocupació i de Benestar Social i Família de la Generalitat, la Xarxa aglutina diferents iniciatives -el projecte Òmnia, els telecentres de teletreball, les biblioteques i altres centres de caire associatiu o municipal- que ofereixen a tots els ciutadans i col·lectius la possibilitat d’accedir a la societat del coneixement. Actualment hi ha més de 700 Punt TIC, que treballen en dos eixos fonamentals: el foment de les tecnologies entre la ciutadania i el teixit socioeconòmic de Catalunya, i la millora de la qualitat de vida i l’autonomia de les persones.
L’èxit en l’assoliment d’aquests objectius depèn en gran mesura del paper del dinamitzador/a, l’agent que detecta les necessitats del territori, acompanya el ciutadà en les seves primeres passes al món digital i converteix els punts en espais d’informació, formació, treball comunitari, ocupabilitat, participació, innovació i motor econòmic.
eShow, el Saló Professional del comerç electrònic i els negocis en línia, enguany celebra la seva cinquena edició els propers 13 i 14 de Març al Pavelló 8 de Fira de Barcelona i, desprès de l’èxit assolit en la seva quarta edició (111 expositors, 12.450 visitants, 456 ponents, 64 seminaris…), es consolida com el saló de referència a Espanya dirigit exclusivament al mercat del comerç en línia del Sud d’Europa.
eShow reuneix en una mateixa àrea d’exposició de 8.000 m2 a les empreses líders del sector TIC amb productes i serveis orientats al comerç electrònic, una ocasió única per a conèixer a fons els avantatges i darreres novetats d’un sector en expansió.
El comerç electrònic va facturar més de 12.000 milions d’euros durant l’any 2012 i és un sector que es troba en un creixement constant. S’espera que durant aquest any 2013 l’activitat comercial a través d’Internet experimenti un creixement del 25%, arribant als 15.000 milions d’euros. Es tracta d’un dels sectors amb més contractació, arribant als 112.000 treballadors a Catalunya, incloent els oficis directes i indirectes. Aquest representen el 45% del total de l’estat.
El Saló és una oportunitat única per a que les pimes catalanes que encara no han fet el salt a Internet trobin les eines necessàries per fer aquest pas endavant. És també el marc ideal per a que aquelles empreses del nostre país que ja treballen a Internet, trobin noves vies per aprofundir en el desenvolupament dels seus negocis i obrir-se les portes cap a la internacionalització. A més, en aquesta edició s’organitza per primera vegada a Catalunya el Primer Summit Europeu (cimera d’associacions d’empreses digitals), on es trobaran les 200 empreses més importants de la venda en línia amb un mateix objectiu, atreure empreses europees cap al nostre país.
En aquesta cinquena edició es vol destacar la presència de Key Notes tant nacionals com internacionals. Referents com Groupon, Marks & Spencer, Mango, Apalabrados, MediaMarkt i Destinia ens explicaran els seus casos d’èxit referents al món dels negocis en Internet.
eShow Barcelona també comptarà per primera vegada amb una àrea d’aplicacions mòbils (”Apps Mobile”) on es presentaran les darreres novetats del sector de les aplicacions.
A més, durant la fira es presentaran les últimes tendències en creació i disseny de botigues virtuals.
També es comptarà amb el FÒRUM EUROPEU DE COMERÇ ELECTRÒNIC que reuneix a professionals de la indústria per descobrir i compartir els secrets referents al comerç internacional.
L’eShow comptarà amb ponents capdavanters en el sector del comerç electrònic i és una oportunitat única per a fer, en 2 dies, una immersió profunda en el sector del comerç electrònic. L’eShow persegueix que Barcelona es converteixi a la capital mundial del comerç electrònic.
El recolzament per part de les institucions del país es bàsic per a que Catalunya continuï sent un referent en el terreny del desenvolupament industrial i comercial.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, des del pla idigital i en el marc del seu projecte referent de comerç electrònic eCommerce dona ple suport a l’eShow i l’incorpora com a activitat referent a Catalunya.
Alex Rostoll - Responsable projecte eCommerce del pla idigital
Fred… Carrers engalanats i enllumenats… La Fira de Santa Llúcia… El sorteig de loteria de Nadal… Troncs que caguen regals… Il·lusió dels més menuts de la casa en veure arribar els reis d’Orient…. I el dia més esperat, el matí de reis quan s’obren els regals.
I què hi haurà dins aquests paquets regal? Bé, anem a esbrinar-ho!
Tots som coneixedors que l’avanç tecnològic és constant, i en aquest context festiu no passarà desapercebut. Aquests últims mesos s’han viscut nombrosos llançaments de nous productes tecnològics, molt temptadors per als consumidors, sobretot per a adolescents, joves i curiosos del món TIC.
És en aquests moments, coincidint amb la celebració del Nadal, on sorgeix l’oportunitat de regalar o fer-se amb la novetat tecnològica que fa mesos estem desitjant.
No només les tablets, smartphones, i ordinadors són els regals més desitjats, també ho són els videojocs, consoles, televisors, càmeres fotogràfiques, i més.
Com a apunt destacable, darrers estudis informen que les joguines electròniques de caràcter interactiu, sobretot de l’àmbit pedagògic estan guanyant posicions en el ranking de peticions dels nens per a aquest Nadal.
No cal oblidar, però, que els catàlegs de regals continuaran compartint espai amb els tradicionals Playmobil, figures de súper herois, Barbie’s, les tradicionals nines o els joc de taula.
I l’alegria i esperança dels més grans, aquells que estan en edat de participar en jocs d’atzar, també té el seu espai TIC per a aquests nadals. L’esperança d’obrir ampolles de cava per celebrar un premi de loteria aquest any pot venir pel fet d’haver comprat un dècim de loteria amb un simple click des del nostre smartphone. Les Administracions de Loteria ja han començat a vendre dècims amb les seves Apps, com és el cas de Loterías Valdés, suposant un volum del 15% del total de vendes que registren.
Però bé, el Nadal no només és sinònim de regals, també ho és de família. En aquest cas, les TIC també han modificat conductes que durant molts anys hem anat practicant. Tal és l’exemple que, anys enrere durant la nit de nadal o el dia 31, trucàvem per telèfon als familiars/amics que teníem lluny i ens anàvem passant el telèfon uns als altres per poder parlar-hi tots. Ara, amb un parell de clicks podem fer una videotrucada amb Skype, i compartim uns minuts d’aquestes nits, apropant-nos més a la realitat d’estar junts, que separats.
És, també, en aquestes trobades familiars o amb amics on, en els últims anys, hem celebrat el conegut “amic invisible”. Doncs bé, els tradicionals paperets amb el nom dels que participen ha deixat de ser 1.0 per passar a ser 2.0. I que volem dir amb això? Doncs que s’han creat plataformes que, mitjançant l’enviament d’un e-mail notifiquen, als participants, a qui se li ha de fer el regal. Un exemple és http://www.amicinvisible.cat/
Finalment, per tal de poder fer unes compres de nadal de forma segura, us informem que l’agència de Consum de la Generalitat de Catalunya posa a disposició una pàgina, que us que us aconsellem visitar, on s’informa de vàries recomanacions a tenir en consideració.
I tu, en quin moment del nadal hi aplicaràs les TIC?
L’aposta de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya pel comerç electrònic en el marc del Pla idigital s’anomena projecte eCommerce, una iniciativa pensada per donar a conèixer els avantatges que el comerç electrònic pot aportar al negoci, així com per, paral·lelament, impulsar el desplegament de botigues en línia sectorials i territorials que permetin millorar la competitivitat empresarial amb l’ús de les TIC aplicades al comerç electrònic.
El projecte consta de tres tipus d’activitats: de sensibilització (jornades de difusió i tallers pràctics sobre com l’empresa pot millorar el seu negoci amb la implantació del comerç electrònic); d’orientació (servei d’orientació en l’ús del comerç electrònic); i d’implementació (ajuda en la implementació de plataformes multimarca sectorials i plataformes individuals).
Més concretament, el projecte inclou activitats de sensibilització com ara:
- Jornades de difusió sobre els avantatges del comerç electrònic. Convocatòries adreçades a qualsevol empresa que desitgi informació general de com pot millorar el seu negoci gràcies a la implantació del comerç electrònic.
- Tallers pràctics sobre com utilitzar el comerç electrònic. Convocatòries adreçades a empreses que tenen interès a conèixer el procés d’implantació d’un sistema de comerç electrònic.
- Guia de comerç electrònic sobre com desenvolupar una plataforma de comerç electrònic. La guia dóna pautes i consells i es pot descarregar aquí.
Pel que fa a les activitats d’orientació en l’ús del comerç electrònic que inclou el projecte, aquestes es desenvolupen mitjançant el Servei d’Orientació a pimes de l’idigital, adreçat a aquelles empreses que ja disposen de presència a Internet però que volen desenvolupar una plataforma de comerç electrònic (com ara una botiga virtual) per millorar les seves vendes.
Finalment, en el marc de les activitats d’implementació, el projecte eCommerce ofereix a les empreses l’accés a preu competitiu a diferents plataformes de venda a com ara:
Botiga sectorial multimarca
Botiga multimarca multisectorial
Botigues individuals i Botigues a Facebook
Si bé la majoria de petites i mitjanes empreses catalanes, de qualsevol sector d’activitat, ja disposa de presència a Internet, l’ús del comerç electrònic com a eina de competitivitat i instrument d’internacionalització del negoci encara té molt recorregut de millora. Actualment, el 25,4% de les empreses catalanes de més de 10 treballadors compra per Internet, però només el 16,6% utilitza el comerç electrònic per vendre els seus productes o serveis.
Des del Pla idigital estem convençuts que el projecte eCommerce ajudarà a millorar aquestes ràtios d’ús entre les empreses d’arreu de Catalunya.
Alex Rostoll - Responsable projecte eCommerce del pla idigital
