Expliquem el futur » Ocupació


26 APUNTS

  • 12:09
  • 0

Els centres de desenvolupament de programari del Nou Model TIC

En els darrers mesos i setmanes, i com a fruit dels compromisos d’inversió associats als anomenats Plans Industrials, s’ha anat materialitzant uns dels eixos més estratègics i amb més impacte en el territori i l’economia del Nou Model TIC de la Generalitat de Catalunya: els centres de desenvolupament de programari.

De forma genèrica, aquests centres de desenvolupament són nuclis d’investigació, creació, anàlisi i consultoria de solucions de sistemes informàtics per a clients específics. Com a tals, aquests centres compten amb equips professionals multidisciplinars i altament qualificats, la qual cosa els fa establir vincles permanents de feedback –tant de coneixements i know-how com de recursos humans- amb centres d’investigació  i universitaris. D’aquesta manera, els centres de desenvolupament de programari, en qualsevol de les seves tipologies específiques, esdevenen tan laboratoris de valor afegit exportables a tot el món com nuclis de vertebració d’empreses de serveis associades en el territori, i el seu potencial d’atracció d’inversions i de generació de llocs de treball els converteixen en veritables motors de l’economia allà on generen la seva activitat.

A continuació exposem breument els 4 nuclis de desenvolupament de programari més importants i de més impacte territorial que, en diferents estadis de definició i activitat, s’estan instal·lant a Catalunya en base al Nou Model TIC de la Generalitat. Per la seva dimensió i progressiu nivell d’assoliment, aquests centres seran objecte d’articles específics en el blog de la DGTSI en els propers mesos.

El Indra Software Lab de Lleida

Aquest centre de desenvolupament, que ja es troba operatiu i en el qual hi treballen 247 persones -47 de SAU i 200 d’aplicacions- espera permetre l’apertura d’un nou Software Lab gràcies al contracte amb la Generalitat per a uns 200 professionals dedicats al CTTI i d’altres projectes per a administracions; 100 per a projectes energètics i unes 20 per a indústria. S’espera, per tant, que a aquest nou centre, que requereix una inversió d’uns 10 milions d’euros, pugui generar un nombre total proper als 320 llocs de treball.

El centre de desenvolupament de programari d-Core de T-Systems

Vinculat des del 2008 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb una plantilla de 120 professionals en l’actualitat, el seu contracte amb la Generalitat de Catalunya té com a objectiu fer créixer una xarxa de factories de desenvolupament de programari properes als clients vinculats a les principals universitats tecnològiques del país, amb les quals establirà convenis per a la contractació de professionals i la introducció de perfils candidats. Amb un horitzó temporal de 6 anys, la xarxa de factories de desenvolupament d-Core  de T-Systems a Catalunya pot arribar a generar uns 500 llocs de treball de perfils professionals altament especialitzats.

El Centre d’Innovació Tecnològica de Catalunya (CENIT) d’IBM a Reus

Aquest centre de la companyia INSA –que pertany al grup IBM- ja és operatiu des del març passat, i ja hi treballen més de 50 professionals, la majoria dels quals provenen de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tot tenint com a horitzó en 2 anys arribar a la xifra de 250 treballadors. Aquest centre està dedicat a l’enginyeria de programari per a la Generalitat de Catalunya en temes relacionats fonamentalment amb al provisió d’aplicacions de serveis per a la sanitat i el benestar social, arran de l’adjudicació al grup IBM d’un dels lots més importants del Nou Model TIC.

El Centre d’Innovació i Modernització d’Aplicacions (CIMA) d’HP a Girona

Aquest centre, que es troba al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ja va ser inaugurat fa uns mesos, i està dedicat a impulsar la investigació, la innovació i el desenvolupament de noves solucions i serveis en l’àmbit de les tecnologies de la informació. En una primera fase, el CIMA proveirà serveis de desenvolupament, transformació i manteniment d’aplicacions a la Generalitat de Catalunya i la seva plantilla, inicialment de 30 persones, preveu ser incrementada fins arribar en els propers anys a prop de 300 professionals altament qualificats. Entre d’altres característiques, el CIMA comptarà també amb un Observatori Tecnològic com a eina de captació i promoció de capital humà dins la Universitat de Girona (UdG).

  • 14:40
  • 1

Els Plans Industrials del Nou Model TIC

T-Systems obre a Cerdanyola  un CPD que donarà servei a la Generalitat

Durant el 2012 es van adjudicar els diferents lots associats als diàlegs competitius del Nou Model TIC de la Generalitat per un valor estimat global dels contractes de més de 2800 milions d’euros a un total de 16 adjudicataris diferents, molts d’ells formant unions temporals d’empreses. En l’adjudicació d’aquests contractes es van valorar els Plans Industrials, és a dir, els compromisos d’inversió i generació de llocs de treball que les empreses portarien a terme.

Aquests compromisos, en base als diferents calendaris de desplegament i planificació industrial i tecnològica de les empreses adjudicatàries, comencen a fer-se realitat; després de les inauguracions fa pocs mesos del centre de desenvolupament d’aplicacions informàtiques de Hewlett-Packard a Girona i del nou centre de processament de dades d’IBM a Reus, dilluns passat es va fer la presentació oficial del projecte d’inversió de T-Systems de 47 milions d’euros que s’ubicarà al recinte del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, on també hi ha ubicat el Sincrotró Alba.

Aquest CPD, que correspon a un dels lots més importants del Nou Model TIC, adjudicat per 171 milions d’euros, destinarà el 40% de la seva capacitat a cobrir part de les necessitats de processament de dades de la Generalitat de Catalunya, cosa que suposa la migració escalonada dels 4.000 servidors IT de l’Administració, i serà el més gran de T-Systems a l’Estat Espanyol. El centre, que es basa en tecnologia de Cloud Computing, s’inclou en la xarxa global d’infraestructures de centres de T-Systems International, i rebrà una primera fase una inversió de 17 milions d’euros, dotació que es veurà augmentada el propers dos anys fins als 47 milions.

Amb la creació d’aquesta infraestructura, que suposarà la creació de 85 llocs de treball, es fan palesos els principis d’actuació del Nou Model TIC. Aquest model de contractació i gestió de serveis informàtics i de telecomunicacions, que es va iniciar a finals del 2011, pretén aconseguir la modernització i racionalització dels serveis públics de Catalunya a través de la inversió estratègica en tecnologia punta, que comporta efectes multiplicadors en tots els estrats del teixit econòmic, per contribuir decisivament a fer créixer el país vers una societat digital avançada.

  • 15:02
  • 0

La Generalitat fa pública l’Agenda Digital per a Catalunya 2020

El conseller Felip Puig va lliurar el passat dimarts el document definitiu de l’Agenda Digital per a Catalunya 2020 als membres del Consell TIC, que han participat activament en l’elaboració d’aquest marc de directrius amb l’objectiu de fer de Catalunya un país referent en TIC a Europa.

L’Agenda Digital per a Catalunya 2020 posa la mirada en el 2020 com a any emblemàtic en què els fruits d’aquest treball han de ser una realitat tangible per a ciutadans i empreses, en línia amb els plans de la Unió Europea formulats en l’Agenda Digital per a Europa, i d’acord amb els objectius marcats al Pla idigital del Govern català. Idigital, Agenda Digital per a Catalunya 2020 és, doncs, la concreció de les estratègies de desenvolupament de les TIC i un full de ruta que ha de permetre a Catalunya aconseguir els nivells de desenvolupament dels països europeus més avançats en l’aprofitament de les TIC.

Felip Puig va lliurar el document en el marc de la tercera sessió ordinària del Consell TIC de Catalunya, l’òrgan col·legiat que assessora el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en matèria de polítiques de telecomunicacions i societat de la informació i que promou la coordinació de les actuacions dels agents sectorials orientades a impulsar les TIC a Catalunya. Tant els membres del Consell TIC com els representats de les entitats adherides han participat activament en l’elaboració d’aquest document en els darrers mesos, una mostra de col·laboració i coordinació de la societat civil amb l’actuació pública, ja que recull aportacions dels diversos agents que intervenen en l’impuls de les TIC al nostre país, ja sigui des del món empresarial, professional o acadèmic.

En aquest sentit, Puig va agrair i reconèixer la col·laboració del sector en general i del Consell TIC en particular, tot assegurant que amb el seu feedback i les aportacions rebudes per les diferents entitats empresarials, professionals i sectorials s’havia pogut elaborar el document definitiu de l’Agenda Digital per Catalunya 2020 i s’havia posat el fil a l’agulla del ple desenvolupament  de la societat digital catalana.

Podeu consultar el document clicant a Agenda Digital per a Catalunya 2020.

  • 11:30
  • 1

Big Data, sector públic i BDigital Global Congress

Avui ha començat una nova edició del BDigital Global Congress, l’aparador mundial de tecnologies digitals que aplegarà el bo i millor sector TIC especialitzat, i que en aquesta edició centra la seva atenció en una de les tendències estratègiques més importants pel que fa al tractament de la informació: el Big Data.

Avui dia, en el món de les TIC, es tendeix a inventar conceptes nous a una velocitat tan gran que es fa difícil estar al dia de tot allò que es cou. De sobte, parlem de d’Open Data, de Cloud Computing amb una familiaritat que fa estrany pensar que són conceptes que fa quatre o cinc anys ni s’havien plantejat. Big Data és, naturalment, un d’aquests nous conceptes, amb el qual ens referim a les tecnologies de la informació necessàries per capturar, emmagatzemar, tractar, analitzar i visualitzar grans volums d’informació, volums de l’ordre d’uns quants milers de gigabytes.

Aquests grans volums d’informació provenen d’orígens molt diversos com ara els senyals captats pels telescopis astronòmics, les mesures realitzades als acceleradors de partícules, les cerques realitzades a través dels buscadors d’Internet, etc.

Així doncs, Big Data és un concepte nou que parteix de tecnologies ja existents: la gestió de bases de dades o la intel·ligència de negoci (Business Intelligence), que esdevenen poc eficients davant aquests grans volums d’informació. La Big Data proposa solucions per donar resposta als requeriments d’aquests sistemes a través d’estratègies de computació paral·lela massiva, en desenes, centenars o, fins i tot, milers d’ordinadors.

Per què és important la Big Data en el sector públic? Les administracions han estat tradicionalment grans generadores de dades. Els primers sistemes informàtics complexos de la història es van desenvolupar amb finalitats militars però ben aviat es van demostrar útils per les tasques de tractament i anàlisi de les dades del cens. Actualment, el tractament de la informació tributària de molts estats ja entra dins els paràmetres d’allò que anomenem Big Data, però la digitalització d’altres àmbits del sector públic fa que els reptes en aquest camp es multipliquin.

La informatització de la història clínica, la introducció de les TIC a l’aula o la digitalització del patrimoni cultural són exemples clars d’àmbits sensibles en què les Big Data estan esdevenint una tecnologia molt valuosa per al futur del sector públic. La capacitat d’emmagatzemar, tractar i analitzar aquestes dades esdevindrà a curt termini un aliat estratègic per marcar el rumb de les organitzacions, tant públiques com privades.

Tot plegat fa preveure un gran creixement en la demanda d’aquestes solucions i, atesa la sensibilitat i el valor estratègic d’algunes d’aquestes dades, és necessari que el sector local de les TIC estigui en disposició d’oferir-hi eines a les institucions públiques per tal que aquestes puguin prendre les millors directrius i estratègies. El BDigital Congress 2013 serà, sens dubte, una magnífica oportunitat per aprendre i debatre al voltant d’aquesta nova revolució digital.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 15:57
  • 0

Botiga en línia i botiga física. Cada vegada més a prop

Poca gent dubta de la tendència alcista de les vendes de productes a través d’Internet. Potser en un inici van ser més els productes tecnològics o els llibres, però en l’actualitat s’han estès al sector de la moda, dels esports i a molts d’altres. De fet tot suma; cada vegada hi ha més gent que navega per Internet, de forma més ràpida, i des de fa relativament poc temps, els nous dispositius, com els mòbils i les tabletes, estan canviant les regles del joc.

El projecte Ecommerce, en el marc del pla idigital, aposta per les plataformes de comerç electrònic territorials.

Dilluns i dimarts passat van tenir lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols (Girona) les dues primeres jornades tècniques formatives d’integració de productes de botigues físiques de la ciutat a la plataforma de comerç territorial puntcentric.

Aquesta plataforma està dissenyada perquè, a més de les vendes que es puguin fer en línia, com una botiga de comerç electrònic tradicional, porti nous clients a les botigues físiques utilitzant les tecnologies mòbils. Compta amb una aplicació mòbil per a dispositius Android i Iphone que usa la geolocalització per a portar més clients a les botigues anunciant-los, per proximitat al terminal, les botigues que hi són properes i les promocions que tenen.

Cadascuna de les botigues adherides també comptarà amb un adhesiu identificatiu com a botiga virtual amb un codi QR on l’usuari es podrà descarregar l’aplicació de puntcentric en el seu terminal que li permetrà veure els productes i ofertes de l’establiment des del mòbil o tauleta.

Les dues primeres jornades que han tingut lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols han permès als representants d’una 12 d’establiments comercials d’aquesta ciutat, de diferents sectors, obrir la seva botiga virtual a PuntCentric i posar-hi els seus productes amb l’ajut i assessorament de tècnics de l’empresa.

Durant les properes setmanes els responsables d’aquests establiments rebran assessorament individualitzat amb l’objectiu de resoldre qualsevol dubte que puguin tenir i sobre com aprofitar al màxim Internet per vendre més, tant a l’establiment físic com a la botiga online, amb l’objectiu que això serveixi perquè d’altres comerços s’animin a fer el mateix.

Els casos d’èxit que sorgeixin d’experiències com aquestes serviran també per a promocionar el projecte a altres territoris d’arreu de Catalunya.

Alex Rostoll, Responsable del projecte ecommerc del pla idigital - Generalitat de Catalunya

  • 11:15
  • 0

Neix el Canal TIC de la Generalitat

Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.

En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.

El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.

Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.

El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.

Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.

  • 12:59
  • 0

L’Anella Industrial arriba al Circuit de Catalunya

Què és l’anella industrial? D’on sorgeix?

L’Anella Industrial es un projecte que neix l´any 2007 a partir d’uns treballs suportats pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació I2CAT i la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (UPC) amb el suport de la Generalitat de Catalunya. A grans trets, l’objectiu de l’Anella Industrial busca proveir al sector industrial català d’una infraestructura de comunicacions, sobre la que es proveeixen serveis TIC de valor afegit, que ajudin a augmentar la competitivitat de les empreses connectades.

Aquest mateix any ha arribat l’extesa de fibra òptica al Circuit de Montmeló, i per tant, ja s’ha connectat a l´ Anella Industrial. El 10 de maig, precisament, s’ha efectuat la signatura de l’adhesió del Circuit a l’Anella. Aleshores, que pot proporcionar aquesta connectivitat al Circuit?

Primer de tot, connectivitat amb banda ampla simètrica a totes els empreses que estiguin ubicades als boxes, tant temporalment, com permanentment. Això  pot significar posar en marxa molts serveis entre els ocupants del box i les empreses que estiguin col·laborant amb ells (per exemple mecànics – fàbrica o el seu equip esportiu).

Els equips del món del motor podran connectar-se a la seva seu central indiferentment del país on s’ubiqui.

A través d’aquesta connectivitat poden disposar de recursos de valor afegit com la supercomputació, de manera que els equips en competició poden fer servir aplicatius que prèviament s’hagin instal·lat al CESCA o al BSC, el que podria permetre comparar simulacions teòriques amb els resultats pràctics obtinguts en cursa al circuit. Des del box, i en temps de desenvolupament de vehicle durant els mateixos dies que s’estigués al Circuit, sense retards ni dilacions.

Al propi CPD del Circuit es poden hostatjar aplicatius útils per als equips allí ubicats o per a empreses col·laboradores que tinguin la seva seu allunyada físicament del Circuit. Ja podem seguir les evolucions dels pilots al Circuit encara que seguim ubicats a la nostra seu central, o podem verificar si l’automòbil segueix la traçada considerada òptima pels nostres càlculs… Es miri com es miri, estem parlant de posar el Circuit a distància 0 Km de qualsevol empresa que pertanyi a l’Anella Industrial.

I aquesta distància 0Km no només vol dir usar aplicatius en comú tant si estàs al Circuit com si estàs lluny. També vol dir accedir a eines de videoconferències d´ alta definició entre el box i les seus de les empreses que estiguin treballant amb ells, vol dir usar solucions de telepresència i de treball col·laboratiu, compartició de fitxers i bases de dades, us de solucions ubicades al cloud, i tot allò que les noves tecnologies posin, més que mai, al nostre abast.

Nous formats per veure les competicions de motor? Nous espais on veure-les?

A més de les comunicacions corporatives o personals, 1 a 1, no ens hem d’oblidar de les transmissions, o de les emissions 1 a molts; la difusió de continguts audiovisuals tant a través de la televisió com d’Internet  de les imatges des de càmeres ubicades arreu del Circuit. I encara està per veure noves formes de difusió de continguts. Per què no veure curses d cotxes o motos als cinemes?  O transmetre entrenaments a zones de lleure dels centres comercials o dels aeroports? Son nous formats per explorar, que l’arribada de l’Anella Industrial pot facilitar per primera vegada…

O, pensant en àmbits de menor format, per què no pensar en la possibilitat de poder donar cursets i consells de conducció a estudiants, bàsics o avançats, a càrrec dels millor pilots en el millor circuit…  No oblidem que l’Anella Industrial està connectada a l’Anella Científica i a l’Anella Educativa. Des de qualsevol Universitat i Escola es pot accedir en temps real i en banda ampla al Circuit.

I si podem seguir les evolucions dels pilots, no podem mesurar les seves constants, el seu comportament… la seva telemetria, vaja, i competir online amb ells? Els videojocs també poden treure’n profit d’aquestes noves tecnologies.

L’única limitació és la nostra imaginació; no la tecnologia.

Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Cultural - Generalitat de Catalunya

  • 09:21
  • 0

Entrevista a Toni Costa, cofundador de SocialFundit, la nova comunitat mòbil de col·laboració social creada a Barcelona

-D’on neix el projecte SocialFundit?

Socialfundit neix a través de la detecció d’una necessitat personal que ens vàrem trobar alguns membres de l’equip emprenedor en una conferència on en acabat, una entitat social ens va demanar que col·laboréssim amb ella. Bàsicament, hi havia dues opcions; o bé emplenar un document amb les dades personals i de caràcter bancari, o bé entrar a la web de l’entitat i fer l’aportació. La primera té el desavantatge de donar dades que en molts casos no portem al damunt i que a més, degut al seu caràcter sensible, a ningú no li fa gràcia donar. L’altre opció fa que perdis “el moment” i en molts casos, molt poca gent acaba col·laborant, i no pas per mala fe, sinó perquè el nostre dia a dia fa que ens n’oblidem, etc.

Aquest projecte pretén resoldre sobretot aquesta necessitat clara, que és la de dotar les entitats d’eines per poder-les ajudar en la captació de fons i recursos en accions que ja estan realitzant, o que poden realitzar.

Si tenim en compte, a més, la situació actual, ens adonem que més de la meitat de la població espanyola disposa d’smartphone, i els donants cada vegada aposten més per les donacions puntuals a projectes i entitats, que no pas lligar-s’hi com a socis, ja que molta gent no disposa d’ingressos permanents.

- Què us va fer decidir-vos pels projectes socials? És possible alinear el sentit social d’un projecte amb la idea de negoci?

Precisament pensem que reinvertir part dels nostres ingressos en la societat en la qual vivim contribueix a fer-la, en si mateixa, més rica i sostenible, així que estem convençuts que aquest és el futur a seguir. A més, creiem que és un sector que necessita que tothom hi aporti el seu gra de sorra, i aquesta és la nostra forma d’intentar donar un cop de mà. D’altra banda, hem concebut un negoci que pugui ser econòmicament sostenible i escalable, així com accessible per a qualsevol tipus i tamany d’entitat. Estem construint una plataforma d’orientació mòbil que pugui ser utilitzada de forma col·laborativa per a totes les entitats, i d’aquesta forma minimitzar despeses, però maximitzant el benefici per a totes elles, sense haver de reinventar la roda cada vegada, i tot donant veu a tothom.

- Quin ha estat el procés de concepció i de desenvolupament de la idea? Amb quins suports heu comptat?

Després de concebre la idea, vàrem passar un temps elaborant una petita presentació remarcant els punts que consideràvem claus per a l’execució del projecte, però abans de llançar-nos-hi de cap, vàrem presentar-ho a diverses entitats socials i vam anar afinant la idea. Gràcies al feedback de les entitats i d’algun usuari, hem anat afinant petits detalls per tal d’assolir un producte molt més ajustat a les necessitats de les entitats i dels usuaris donants.

Hem comptat amb l’ajuda de moltes entitats que ens han escoltat i ajudat a poder parlar amb d’altres, així com alguns membres destacats de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, la gent del TheAppDate de Madrid, i molts d’altres que ens esteu recolzant.

- Quins objectius teniu? Altres projectes per al futur?

Com a gran objectiu d’aquest any, tenim que hi hagi un centenar d’entitats que puguin estar utilitzant la nostra plataforma a finals d’any, i poder validar que les donacions presencials són un element important, sobretot per poder atraure un perfil de donant més jove a les entitats. A nivell d’expansió, cal ser realista. Si bé és cert que ho tenim al cap i evidentment ens agradaria poder sortir fora, primer s’ha de validar que el projecte té sentit a casa nostra i funciona. Pel fet de ser una plataforma online, no volem banalitzar el procés d’internacionalització, que el veiem clar, però s’ha d’estudiar individualment per a cada país, primer europeu, i després a l’exterior.

Sempre tenim altres projectes en ment, però creiem que ara és hora de posar-se al costat de les entitats i remar juntament amb elles, intentant focalitzar-nos en aquesta tasca, que ja és molt en aquests moments.

- Dins la vostra estructura, com uniu la part creativa a la tècnica?

A diferència d’altres llocs on hem treballat, i on aquestes dues potes acostumen a xocar, aquí intentem negociar entre les diferents parts per trobar l’equilibri. De totes maneres, com a norma general les solucions tècniques estan al servei del producte o la part creativa. Un producte que no sigui atractiu, usable, fàcil, per més bo que sigui tècnicament, difícilment tindrà èxit avui en dia, si bé és cert que ha de funcionar correctament.

- Com és la vostra experiència com a emprenedors? Què us ajudaria a tirar endavant la vostra feina amb més facilitat?

Ara per ara l’experiència és bona, i existeixen diferents serveis com Barcelona Activa, que pensem que ofereix una sèrie de serveis molt bons per a gent com nosaltres. És evident que l’Administració hauria de fer un pas endavant per la defensa dels emprenedors, així com la PIME, i ajudar d’una forma més clara als qui ens arrisquem. Obrir una empresa és una odissea de paperassa i les despeses mensuals, encara que no tinguis ingressos, són massa elevades en comparació a altres països europeus. D’altra banda, i com tot, l’accés al finançament serà clau en els pròxims mesos, així que difusions com aquesta sempre són bones per aconseguir ajuda.

Contacte: @antoni_costa Toni@socialfundit.com

  • 12:19
  • 1

Potenciar el turisme amb les TIC

Catalunya segueix sent una de les principals destinacions turístiques a escala internacional. Al 2012 va rebre 13,7 milions de turistes, el 25% de turistes internacionals d’Espanya i, gràcies a aquest volum, el turisme va representar aproximadament el 15% del PIB català. El sector dona feina a més 400.000 persones i, tot i l’actual entorn econòmic, el seu pes sobre l’economia augmenta de forma constant des del 2005. A més, Espanya és el segon país amb més ingressos turístics del món (40 M€ aprox.) i ostenta la cinquena posició en relació al nombre d’arribades internacionals, amb 52,7 milions de persones.

No obstant, el procés de globalització ha incrementat la competència a escala global, degut a l’entrada de moltes noves destinacions i de nous consumidors-turistes. Davant d’aquesta situació, els agents del turisme han de començar a utilitzar els seus recursos i fortaleses d’una manera més eficaç, innovadora i diferenciadora amb l’objectiu de poder desenvolupar i comercialitzar productes competitius dins d’un mercat global cada cop més concorregut.

Els canvis en el context internacional, les noves tendències en la demanda i en l’oferta turística i la mateixa evolució del sector ens dirigeixen cap al camí de la innovació i del coneixement. En aquest nou escenari, el sector turístic ha de ser capaç d’adaptar-se a aquest nou entorn i poder obtenir la màxima rendibilitat.

Primer Fòrum TurisTIC

Enfront de tots aquests reptes, les TIC juguen un paper cabdal, transformant la manera de consumir i treballar en el sector turístic. Quins nous models de negoci hi han sorgit gràcies a les noves tecnologies? Com es comercialitza ara l’oci? Com han influït les xarxes socials a l’hora de consumir turisme i quin paper han tingut les apps? Aquestes i d’altres qüestions es debatran durant la primera edició del Fòrum TurisTIC, que tindrà lloc el 21 i 22 de maig al CaixaForum Barcelona.

El Fòrum TurisTIC, està impulsat per la Generalitat de Catalunya, sota el marc del pla idigital, l’organitza el centre tecnològic Barcelona Digital, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Caixa, Arsys i Microsoft, en el marc de la Mobile World Capital.

Aquest nou esdeveniment serà el punt de trobada entre l’oferta i la demanda de les empreses, on es mostraran tendències, casos d’èxit i les darreres solucions TIC per ajudar a enfortir el sector turístic i fer-lo més rendible i competitiu. L’objectiu final és identificar les necessitats tecnològiques de les empreses turístiques, mostrar les solucions tecnològiques que millor s’adapten a les seves necessitats, així com donar a conèixer i promoure els plans i projectes de les AA.PP. en aquest àmbit i establir un marc comú d’actuació entre institucions públiques, consorcis i empreses privades per al desenvolupament d’una oferta sofisticada de serveis tecnològics en el turisme.

Ja disposem d’un sector fort, amb evolucions positives i forta capacitat de creixement. Potenciem-ho encara més amb les TIC!

  • 17:08
  • 0

Fòrum de les Tecnologies de la Informació 2013

Avui ha tingut lloc el Fòrum de les Tecnologies de la Informació 2013 organitzat pel FòrumFIB al recinte de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb anterioritat al 2005 es denominava FòrumFIB, en l’actualitat FòrumTI.

Ja fa més de 15 anys que s’organitza aquest fòrum amb l’únic objectiu d’apropar el món  empresarial als estudiants, facilitant el contacte directe entre els futurs enginyers informàtics i les empreses del sector, per facilitar als alumnes l’accés al món laboral.

Aquest fòrum té una particularitat i és que és producte únic i exclusivament per estudiants, la qual cosa fa que les persones implicades adquireixin noves actituds i habilitats en la gestió de projectes.

És per aquest motiu que el FòrumTI afavoreix la trobada entre empreses capdavanteres i estudiants de la FIB; que són aquells que estan apunt de titular-se i que fent gala de la seva empenta, capacitat i preparació es disposen a posicionar-se el millor possible davant les empreses per fer-se un lloc en el teixit industrial.

I això del FòrumFIB, què és ben bé?

Es tracta doncs d’una associació d’universitaris, amb més de 15 anys que està formada per estudiants de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i busca acostar posicions entre el món empresarial i els estudiants per facilitar el contacte directe entre aquests.

El FIB Alumni

L’any 2001, en motiu de la celebració del 25è aniversari de la FIB, un grup d’antics alumnes de diferents promocions, amb el suport del deganat de la Facultat, van posar en marxa FIB Alumni, l’Associació d’antics alumnes de la FIB.

FIB Alumni, que persegueix els següents objectius, compta amb més de 600 socis, i aspira a ser un referent en la societat de temes relacionats amb les tecnologies de la informació.

• Organització d’actes i esdeveniment per potenciar la relació entre els seus membres
• Promoure i afavorir la difusió de la cultura de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
• Afavorir el reciclatge professional.
• Ser un referent dels cercles d’opinió.
• Promoure un bon posicionament dels estudis universitaris en Informàtica.