Expliquem el futur » Telecomunicacions


87 APUNTS

  • 10:24
  • 0

Un pas endavant cap a la televisió del futur

Com va sorgir i en què consisteix el projecte europeu TV-Ring?

El projecte europeu TV-Ring sorgeix de la necessitat de cobrir una sèrie de noves tendències relacionades amb la manera com consumim continguts a la televisió, tot barrejant continguts linears (broadcast) i no linears (broadband) i en base a la disponibilitat de noves infraestructures de xarxa.

Consisteix en tres pilots localitzats a Alemanya, Espanya i Països Baixos amb l’objectiu d’impulsar l’adopció dels estàndards HbbTV i MPEG-Dash per part dels fabricants, productors de contingut i usuaris finals, fent ús de xarxes d’IP de nova generació.

Quines aplicacions tindrà i amb quins obstacles de desenvolupament es pot trobar?

Imagina’t que ets veient un partit del teu equip de futbol. Gràcies a l’HbbTV i l’MPEG-Dash aquesta retransmissió adquireix una nova dimensió. Podràs seguir els moviments del teu jugador estrella o veure còmodament la repetició d’aquell penal no xiulat des de la pantalla de la TV o la d’una tauleta.

Aquesta tecnologia també et permet interactuar amb la programació, en poder votar la jugada o jugador estrella del partit, com si és tractés d’una web específica pel contingut que estàs visualitzant.

Els obstacles que ens estem trobant són la maduresa dels estàndards, ample de banda limitat i baixa disponibilitat de TV i set-top-boxes compatibles amb HbbTV 1.5.

Genèricament, com serà la televisió del futur?

Serà una televisió on l’usuari serà qui decideixi el que vol veure i quan, gràcies als serveis al núvol que pot oferir l’HbbTV i les smart TVs. I gràcies a l’MPEG-Dash, no caldrà que l’usuari estigui físicament davant la TV, sinó que pot utilitzar altres dispositius com una tauleta per gaudir del contingut amb bones prestacions.

Esteu trobant finançament per al projecte, hi ha grans corporacions interessades?

Ara mateix al consorci TV-Ring som un total de vuit institucions localitzades a Alemanya, Bèlgica, Espanya i Països Baixos. A nivell espanyol hi participen també Abertis i TVC. Les grans companyies es divideixen en dos, per una banda els productors/distribuïdors de continguts i per l’altra els operadors de xarxa o d’infraestructura de comunicacions en general.

L’interès dels canals de televisió és el d’aprofitar internet per oferir nous serveis i evitar la fuga de telespectadors a la internet “tradicional” mentre veuen continguts televisius (o durant els anuncis, per exemple). L’interès de les empreses d’infraestructura està més en la distribució del propi contingut. Per aquells que se centren en la radiodifusió la TV per internet és un perill, perquè ataca directament al seu model de negoci. Per aquells que se centren o estan canviant el seu model incloent també serveis de CDN dintre del seu portfolio, TV-Ring és una oportunitat i un element tractor que els beneficia.

Quins són els vostres propers projectes?

Estem participant en dos projectes a nivell europeu (MITSU i NOTTS), on tractem a un nivell molt mes tècnic i de recerca tot el procés de distribució de continguts per internet. En aquests projectes aprofundirem en CDNs (Content Delivery Networks) per a continguts en directe i en codificacions escalables i adaptatives, de manera que, amb un mateix flux de vídeo puguem donar serveis a televisions en definició estàndard, alta definició o, en un futur molt pròxim, ultra alta definició.

Sergi Fernández, director de la Unitat Audiovisual de la Fundació - i2CAT

  • 12:09
  • 0

Els centres de desenvolupament de programari del Nou Model TIC

En els darrers mesos i setmanes, i com a fruit dels compromisos d’inversió associats als anomenats Plans Industrials, s’ha anat materialitzant uns dels eixos més estratègics i amb més impacte en el territori i l’economia del Nou Model TIC de la Generalitat de Catalunya: els centres de desenvolupament de programari.

De forma genèrica, aquests centres de desenvolupament són nuclis d’investigació, creació, anàlisi i consultoria de solucions de sistemes informàtics per a clients específics. Com a tals, aquests centres compten amb equips professionals multidisciplinars i altament qualificats, la qual cosa els fa establir vincles permanents de feedback –tant de coneixements i know-how com de recursos humans- amb centres d’investigació  i universitaris. D’aquesta manera, els centres de desenvolupament de programari, en qualsevol de les seves tipologies específiques, esdevenen tan laboratoris de valor afegit exportables a tot el món com nuclis de vertebració d’empreses de serveis associades en el territori, i el seu potencial d’atracció d’inversions i de generació de llocs de treball els converteixen en veritables motors de l’economia allà on generen la seva activitat.

A continuació exposem breument els 4 nuclis de desenvolupament de programari més importants i de més impacte territorial que, en diferents estadis de definició i activitat, s’estan instal·lant a Catalunya en base al Nou Model TIC de la Generalitat. Per la seva dimensió i progressiu nivell d’assoliment, aquests centres seran objecte d’articles específics en el blog de la DGTSI en els propers mesos.

El Indra Software Lab de Lleida

Aquest centre de desenvolupament, que ja es troba operatiu i en el qual hi treballen 247 persones -47 de SAU i 200 d’aplicacions- espera permetre l’apertura d’un nou Software Lab gràcies al contracte amb la Generalitat per a uns 200 professionals dedicats al CTTI i d’altres projectes per a administracions; 100 per a projectes energètics i unes 20 per a indústria. S’espera, per tant, que a aquest nou centre, que requereix una inversió d’uns 10 milions d’euros, pugui generar un nombre total proper als 320 llocs de treball.

El centre de desenvolupament de programari d-Core de T-Systems

Vinculat des del 2008 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb una plantilla de 120 professionals en l’actualitat, el seu contracte amb la Generalitat de Catalunya té com a objectiu fer créixer una xarxa de factories de desenvolupament de programari properes als clients vinculats a les principals universitats tecnològiques del país, amb les quals establirà convenis per a la contractació de professionals i la introducció de perfils candidats. Amb un horitzó temporal de 6 anys, la xarxa de factories de desenvolupament d-Core  de T-Systems a Catalunya pot arribar a generar uns 500 llocs de treball de perfils professionals altament especialitzats.

El Centre d’Innovació Tecnològica de Catalunya (CENIT) d’IBM a Reus

Aquest centre de la companyia INSA –que pertany al grup IBM- ja és operatiu des del març passat, i ja hi treballen més de 50 professionals, la majoria dels quals provenen de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tot tenint com a horitzó en 2 anys arribar a la xifra de 250 treballadors. Aquest centre està dedicat a l’enginyeria de programari per a la Generalitat de Catalunya en temes relacionats fonamentalment amb al provisió d’aplicacions de serveis per a la sanitat i el benestar social, arran de l’adjudicació al grup IBM d’un dels lots més importants del Nou Model TIC.

El Centre d’Innovació i Modernització d’Aplicacions (CIMA) d’HP a Girona

Aquest centre, que es troba al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ja va ser inaugurat fa uns mesos, i està dedicat a impulsar la investigació, la innovació i el desenvolupament de noves solucions i serveis en l’àmbit de les tecnologies de la informació. En una primera fase, el CIMA proveirà serveis de desenvolupament, transformació i manteniment d’aplicacions a la Generalitat de Catalunya i la seva plantilla, inicialment de 30 persones, preveu ser incrementada fins arribar en els propers anys a prop de 300 professionals altament qualificats. Entre d’altres característiques, el CIMA comptarà també amb un Observatori Tecnològic com a eina de captació i promoció de capital humà dins la Universitat de Girona (UdG).

  • 14:40
  • 1

Els Plans Industrials del Nou Model TIC

T-Systems obre a Cerdanyola  un CPD que donarà servei a la Generalitat

Durant el 2012 es van adjudicar els diferents lots associats als diàlegs competitius del Nou Model TIC de la Generalitat per un valor estimat global dels contractes de més de 2800 milions d’euros a un total de 16 adjudicataris diferents, molts d’ells formant unions temporals d’empreses. En l’adjudicació d’aquests contractes es van valorar els Plans Industrials, és a dir, els compromisos d’inversió i generació de llocs de treball que les empreses portarien a terme.

Aquests compromisos, en base als diferents calendaris de desplegament i planificació industrial i tecnològica de les empreses adjudicatàries, comencen a fer-se realitat; després de les inauguracions fa pocs mesos del centre de desenvolupament d’aplicacions informàtiques de Hewlett-Packard a Girona i del nou centre de processament de dades d’IBM a Reus, dilluns passat es va fer la presentació oficial del projecte d’inversió de T-Systems de 47 milions d’euros que s’ubicarà al recinte del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, on també hi ha ubicat el Sincrotró Alba.

Aquest CPD, que correspon a un dels lots més importants del Nou Model TIC, adjudicat per 171 milions d’euros, destinarà el 40% de la seva capacitat a cobrir part de les necessitats de processament de dades de la Generalitat de Catalunya, cosa que suposa la migració escalonada dels 4.000 servidors IT de l’Administració, i serà el més gran de T-Systems a l’Estat Espanyol. El centre, que es basa en tecnologia de Cloud Computing, s’inclou en la xarxa global d’infraestructures de centres de T-Systems International, i rebrà una primera fase una inversió de 17 milions d’euros, dotació que es veurà augmentada el propers dos anys fins als 47 milions.

Amb la creació d’aquesta infraestructura, que suposarà la creació de 85 llocs de treball, es fan palesos els principis d’actuació del Nou Model TIC. Aquest model de contractació i gestió de serveis informàtics i de telecomunicacions, que es va iniciar a finals del 2011, pretén aconseguir la modernització i racionalització dels serveis públics de Catalunya a través de la inversió estratègica en tecnologia punta, que comporta efectes multiplicadors en tots els estrats del teixit econòmic, per contribuir decisivament a fer créixer el país vers una societat digital avançada.

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Sergi López, fundador del PROCATTIC

Entrepreneur's Corner 2013Ja celebrada l’edició 2013 del PROCATTIC aprofitem l’ocasió per entrevistar en Sergi López, fundador i responsable del grup “Professionals Catalans de les TIC”, perquè ens expliqui l’edició 2013 i quina és la visió que té per a l’edició 2014 i altres futures edicions.

1. Fa setmanes va tenir lloc la trobada anual de PROCATTIC; quina valoració en feu?

Positiva. Val a dir que ha estat una edició molt més difícil de preparar i de dur a terme que la del any passat, que va ser la primera. El marc de crisi punyent que vivim esta complicant molt dur a terme iniciatives com la nostra. Tot i així hem aconseguit novament cridar la atenció d’un bon gruix de professionals TIC mitjançant una alta qualitat de les ponències i activitats innovadores.

2. Quines han estat les conclusions o inquietuds més importants que heu pogut copsar en aquesta edició?

Si bé l’any passat vam parlar d’ocupabilitat i com cercar feina gràcies a l’ús d’eines 2.0, entre elles  les xarxes socials com LinkedIn, enguany hem parlat d’emprenedors i de la creació d’startups. Hem considerat aquest tema perquè és de molta actualitat, potser fins i tot massa explotat mediàticament. Mitjançat PROCATTIC 2013 hem pogut analitzar-lo gràcies a grans ponències d’emprenedors i hem pogut veure que efectivament és un tema de gran interès del col·lectiu TIC català.

En concret, hem vist que molt jovent està hiper-motivat en explorar aquest camí. Molts l’estan abraçant fins el punt què, molts d’ells utilitzaran aquest camí per tenir la seva primera experiència amb el mercat laboral sense haver passat mai a treballar abans per tercers. I amb tota probabilitat alguns d’ells, els més exitosos en aquesta aventura, mai arribaran a treballar per compte aliè.

3. PROCATTIC està esdevenint un referent de les TIC a Catalunya; com és el sector TIC català; quin és el perfil mig d’un empresari o emprenedor TIC en el nostre país?

Seria molt agosarat definir el sector des de PROCATTIC.  Crec que estudis com el Baròmetre que anualment impulsa CTECNO són eines que permeten mesurar l’evolució del sector. El que si copsem en les dues edicions del PROCATTIC és una gran capacitat d’innovació i de transformació en la utilització de les TIC, però tenim la sospita de necessitat de suport en àmbits de gestió empresarial, suport molts cops difícil d’assolir.

4. Com estan lluitant els professionals TIC contra la crisi? Quins suports necessiteu per tirar endavant?

S’està lluitant mitjançant la internacionalització des de la vessant empresarial, amb condicions laborals ajustades des de la vessant  dels treballadors. Necessitem davant la volàtil situació actual facilitats i flexibilitat per part de les administracions en tot allò que té a veure amb la relació empresa-administració.

5. Quins són els futurs projectes o esdeveniments  de PROCATTIC; com penseu que pot evolucionar el vostre grup?

Sobre la base d’un esdeveniment canviant any rere any, tant en format, com en la temàtica com inclús en la ubicació, volem seguir sorprenent a la nostra audiència.  Sempre sobre la base de ponències de màxima qualitat i d’interès de tothom. I volem fer més activitats de desvirtualització dels assistents un cop acabin les ponències. Volem que els assistents es coneguin i crear situacions que facin que trobin sinergies. L’any passat va ser l’activitat de Getting Contacts per a entrevistes professionals efectives. Enguany l’Entrepreneur Corner, resultat d’una crida a tot el territori de startups i inversors per a posar-los en contacte sota el marc de PROCATTIC. Volem seguir definitivament per aquest camí.
Ens agradaria poder arribar a internacionalitzar l’esdeveniment a través de ponents rellevants del panorama internacional.

Enguany vam fer una primera prova pilot amb l’irlandès Feargal Mac Conuladh, CEO de la startup Now Computing, sobre com respondria l’audiència a una ponència en anglès al 100% i va ser molt positiu el feedback rebut. Volem portar a terme aquesta internalització sense descuidar, però, el àmbit local català. Ens agradaria poder crear a mig plaç edicions locals de PROCATTIC i així, de retruc, tenir també una continuïtat del nostre argumentari entre les edicions anuals del nostre esdeveniment principal.

Tenim molta feina per endavant i esperem fer-la bé. Per tant, ja per a concloure, convidar-vos a assistir a PROCATTIC 2014! Us esperem a tots!

Sergi López, Fundador del PROCATTIC

  • 14:51
  • 0

White Paper ACEC – Colaboració Público-Privada CPP

L’Associació Catalana d’Empreses consultores (ACEC) ha publicat l’informe “La colaboración Público-Privada, una nueva forma de relación” que pretén aprofundir en aquest nou concepte d’interacció i direcció de sinergies entre els sectors públic i el privat com a eix ideològic i metodològic de captació de recursos i provisió de serveis per al país i la ciutadania.

L’exhaustiu informe, realitzat per 4 experts analistes amb molts anys d’experiència en el sector de la consultoria, el sector públic i les TIC, ofereix un desplegament de punts de partida i necessitats estructurals i socials com a elements base que, sumats a la conjuntura actual de les economies avançades i prenent com a exemple experiències tan positives com el Nou Model TIC de la Generalitat, proporcionen unes conclusions molt favorables a l’aprofundiment en aquesta nova forma de relació entre el sector públic i el privat.

Podeu descarregar l’informe white paper colaboracion publico privada.

  • 09:05
  • 0

Entrevista a Ricard Robles, codirector del Sónar Festival

Hem deixat enrere una nova edició del Sónar Festival i aprofitem per parlar amb Ricard Robles, CoDirector del festival, perquè ens expliqui com han viscut l’edició d’enguany i quina és la visió que té de les futures edicions.

- Com definiríeu aquesta nova edició del Sónar?

Ha estat una edició que suposava tant una celebració de les dues dècades de treball previ, així com una edició que inaugurava una nova etapa. La nova seu de Sónar de Dia i el naixement de Sónar + D -que redobla l’aposta per unes línies de recerca que havien arrencat diverses edicions abans-, estableixen les bases del que serà Sónar en els propers anys.

- Esteu satisfets amb els canvis d’aquesta edició?

Indubtablement. El nou espai ha permès assumir reptes que no haguessin estat possibles d’una altra manera, i totes les respostes han estat positives. En aquest sentit ha estat un pas encertat, sens dubte. D’altra banda, Sónar + D ha tingut un gran grau d’acceptació per part de tots els implicats, des del públic general i els professionals als propis participants que s’han sentit part d’un ecosistema creatiu propi. L’àmbit al qual s’adreça Sónar + D -el de les tecnologies digitals- està creixent molt, com a sector, com a indústria i com a escena. Esperem poder ser un fòrum important per a aquest sector en els propers anys, tant per als seus professionals com per a aquells que s’acosten a ell per primera vegada o que voldrien dedicar la seva carrera a explorar-lo.

- Com estan canviant les Noves Tecnologies al Sonar? Són indestriables de l’essència del festival?

Les noves tecnologies estan a l’ADN de Sónar; han estat un dels seus motors des de la primera edició. No en va el festival es va definir com un esdeveniment dedicat a la música avançada-que està pròxima de forma natural a la investigació tecnològica i a la innovació creativa- i a altres manifestacions que encara que no siguin estrictament musicals pertanyen a la mateixa cultura, com l’art multimèdia o el New Media.

Per naturalesa, aquest és un àmbit que es transforma amb molta rapidesa. Es creen noves línies de treball, nous projectes de caràcter empresarial i nous llenguatges cíclicament. Això obliga al festival a no perdre el pols del que està succeint. Però Sónar té clar l’apropament que vol tenir a aquest àmbit, i la lectura que ofereix davant d’aquestes manifestacions, explorant les seves dimensions més sofisticades estèticament. Estem d’altra banda menys interessats en les novetats i innovacions més recents com una finalitat en si mateixa.

- Com imagineu el futur del festival des del punt de vista del binomi tecnologia-indústria creativa?

El més interessant que està passant ara mateix per a nosaltres és la gran diversitat de l’espai de les tecnologies digitals, en què conviuen agents molt diferents, amb diferents formes de treball: startups i grans companyies tecnològiques, comunitats open source distribuïdes a Internet i comunitats locals de makers, estudis d’interacció i artistes digitals, noves figures com la del “creative technologist” …. aquesta diversitat fa que el mapa de les tecnologies digitals es redefineixi constantment. Ens interessa que el festival pugui reaccionar de manera natural a aquests canvis i els assumeixi, sense desdibuixar els seus principis fundacionals.

Ricard Robles, Codirector del Sonar Festival

  • 12:32
  • 0

Com traspassar les teves dades de Google Reader al nou servei de lectura RSS

Fa pocs dies us informàvem de la baixa de servei de Google Reader , i us vàrem oferir unes recomanacions de serveis de lectura d’RSS alternatius al que fins ara ha estat el lector-reader per excel·lència.

Avui us oferim els tres passos a seguir per traspassar les subscripcions de Google Reader a qualsevol altre dels serveis disponibles, entre els que hi trobem els descrits a l’entrada anterior del mateix tema.

1. Descarrega les subscripcions

El primer pas per realitzar una descàrrega de les subscripcions, seguidors, notes, etc.  del vostre compte de Google Reader és accedir al servei Google Takeout.

Un cop hem accedit a Takeout i hem fet la descàrrega dels conceptes escollits, aquests s’hauran de transferir a l’opció que hàgiu escollit com a alternativa a Google Reader (aquí en teniu unes recomanacions). Recordeu que descarregareu dades privades; degut a això és  important tenir en consideració aspectes de privacitat i protecció.

Aquesta opció genera un fitxer amb el següent format:  xxxxx@gmail.com-takeout.zip. i un cop creat s’haurà de descarregar i desar en la ubicació desitjada.

2. Processar les dades extretes

En els fitxers extrets n’hi ha un anomenat subscriptions.xml que es on es troben les fonts subscrites.

Ara toca accedir al nou servei de lectura RSS i importar l’arxiu xml que s’ha generat, que en funció de cada cas es gestiona d’una manera o d’una altre. I ja ho tenim!

Mes informació oficial a http://www.google.com/reader/about/

  • 11:10
  • 0

Nova trobada de l’Anella Científica sobre Xarxes de Recerca

El proppassat 19 de juny va tenir lloc una nova edició de la Trobada de l’Anella Científica (TAC) a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment  (CAR) sota el lema “Xarxes de recerca: connectar, col·laborar, innovar”. La Trobada va comptar amb ponències sobre la xarxa paneuropea de recerca Géant, la renovació de la xarxa de comunicacions acadèmica i de recerca de Catalunya, l’Anella Científica, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i diverses experiències d’ús. En la cloenda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, va destacar la missió del CESCA com a ens al servei de la recerca de qualitat.

Els encarregats d’obrir la jornada va ser Joan Fontseré, director del CAR, qui va destacar que “avui dia l’esport d’alt rendiment va associat a la tecnologia”, ja que per millorar la qualitat i el rendiment dels esportistes és necessari fer recerca i ajudar-se de les noves tecnologies. En aquest sentit, Fontseré també va comentar que “l’Anella Científica fa possible el desenvolupament de la tasca de recerca que porta a terme el CAR”.

Miquel Huguet, director del CESCA, i Lluís Jofre, director general d’Universitats, van comentar la importància de les xarxes de recerca com a infraestructures horitzontals per a l’R+D+I, destacant com l’Anella Científica ha estat la precursora de la Societat de la Informació a Catalunya, tot facilitant la creació d’una universitat oberta i preparada per als reptes de futur. A més, van insistir en la necessitat d’invertir en infraestructures que facilitin la recerca i del suport de models internacionals per fer-les créixer, així com la necessitat d’usar la tecnologia amb imaginació per projectar-la a l’exterior.

Durant la trobada es van presentar diverses experiències d’ús, com ara la recerca experimental en xarxes de comunicacions que realitza el CTTC; el projecte OFELIA d’i2CAT; l’espai virtual Open Apps, de la UOC; el processament i anàlisi d’imatges mèdiques procedents de diferents centres hospitalaris a través de la plataforma PICNIC del PIC, i el consorci d’anàlisi de dades de la missió astronòmica Gaia (DPAC).

Finalment, Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar que “en una situació com l’actual cal seguir avançant perquè la recerca continuï en el seu màxim nivell” i va comparar el CAR i el CESCA com a referents d’elit en l’esport i en la recerca.

  • 15:57
  • 0

Botiga en línia i botiga física. Cada vegada més a prop

Poca gent dubta de la tendència alcista de les vendes de productes a través d’Internet. Potser en un inici van ser més els productes tecnològics o els llibres, però en l’actualitat s’han estès al sector de la moda, dels esports i a molts d’altres. De fet tot suma; cada vegada hi ha més gent que navega per Internet, de forma més ràpida, i des de fa relativament poc temps, els nous dispositius, com els mòbils i les tabletes, estan canviant les regles del joc.

El projecte Ecommerce, en el marc del pla idigital, aposta per les plataformes de comerç electrònic territorials.

Dilluns i dimarts passat van tenir lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols (Girona) les dues primeres jornades tècniques formatives d’integració de productes de botigues físiques de la ciutat a la plataforma de comerç territorial puntcentric.

Aquesta plataforma està dissenyada perquè, a més de les vendes que es puguin fer en línia, com una botiga de comerç electrònic tradicional, porti nous clients a les botigues físiques utilitzant les tecnologies mòbils. Compta amb una aplicació mòbil per a dispositius Android i Iphone que usa la geolocalització per a portar més clients a les botigues anunciant-los, per proximitat al terminal, les botigues que hi són properes i les promocions que tenen.

Cadascuna de les botigues adherides també comptarà amb un adhesiu identificatiu com a botiga virtual amb un codi QR on l’usuari es podrà descarregar l’aplicació de puntcentric en el seu terminal que li permetrà veure els productes i ofertes de l’establiment des del mòbil o tauleta.

Les dues primeres jornades que han tingut lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols han permès als representants d’una 12 d’establiments comercials d’aquesta ciutat, de diferents sectors, obrir la seva botiga virtual a PuntCentric i posar-hi els seus productes amb l’ajut i assessorament de tècnics de l’empresa.

Durant les properes setmanes els responsables d’aquests establiments rebran assessorament individualitzat amb l’objectiu de resoldre qualsevol dubte que puguin tenir i sobre com aprofitar al màxim Internet per vendre més, tant a l’establiment físic com a la botiga online, amb l’objectiu que això serveixi perquè d’altres comerços s’animin a fer el mateix.

Els casos d’èxit que sorgeixin d’experiències com aquestes serviran també per a promocionar el projecte a altres territoris d’arreu de Catalunya.

Alex Rostoll, Responsable del projecte ecommerc del pla idigital - Generalitat de Catalunya

  • 15:02
  • 0

Les TIC, aliades de l’Agència Catalana de Turisme per fer més i millor promoció turística

Catalunya és una destinació turística líder a l’Estat i a Europa. I això és gran part possible al dinamisme del seu sector turístic. Un sector que es reinventa constantment per continuar ocupant aquesta posició capdavantera amb una oferta de qualitat, moderna, sostenible i amb visió de futur.

El sector coneix perfectament el potencial de les TIC -de fet, els productes i els serveis turístics són els que més es venen online-, i ha sabut adaptar-se veient la tecnologia com una oportunitat i no pas com a una amenaça. Juguem a més amb l’avantatge que el turista, el nostre client final, està molt habituat a utilitzar la tecnologia per realitzar les seves compres.

Des de ja fa un temps, els professionals turístics incorporen fórmules de promoció i comercialització utilitzant les TIC. També l’Agència Catalana de Turisme (ACT), organisme de promoció de la Generalitat de Catalunya, s’ha adaptat perfectament a la revolució de les TIC.

Catalunya és pionera en l’ús de les xarxes socials per fer promoció turística i està jugant un paper capdavanter en posicionar la nostra destinació com una de les més actives en diverses plataformes. L’ACT articula la seva presència online a través de la marca “Catalunya Experience”, que consta de perfil a Facebook, compte a Twitter i plataforma de vídeos a Youtube i de fotografies a Instagram.

Som la destinació turística de l’Estat Espanyol amb més seguidors a Facebook, i més de 83.800, i tenim més de 19.200 seguidors a Twitter. Hem organitzat diversos bloctrips, vam ser la primera destinació de l’Estat Espanyol en utilitzar Instagram per promocionar-nos turísticament i també en obrir una oficina de turisme virtual a Facebook.

Hem creat el Club Experience, una plataforma perquè les empreses catalanes puguin comercialitzar el seu producte online i hem desenvolupat l’app de Realitat Augmentada Catalunya, the real experience, amb l’objectiu de facilitar i fer més atractiu l’accés del públic a totes aquestes propostes.

I cal seguir avançant i innovant en aquest terreny. El turisme, el primer sector econòmic del país, no pot donar l’esquena a les TIC. Des de l’ACT, capdavantera en utilitzar el potencial de les TIC per promocionar el turisme de Catalunya, ho continuarem fent. De fet, així ho marca el nou Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya, en què una de les prioritats és precisament la potenciació de les eines online per fer una promoció més efectiva i rendible.

Xavier Espasa, Director de l’Agència Catalana de Turisme - Generalitat de Catalunya