Expliquem el futur » TiCSalut


15 APUNTS

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Jordi Marín, director d’Administracions Públiques i Sanitat d’Indra a Catalunya

Molt sintèticament, quin és l’objecte del vostre contracte amb la Generalitat?

El nostre contracte inclou dos blocs. El primer contempla el manteniment, desenvolupament i evolució d’aplicacions d’àmbits de gestió transversal de la Generalitat de Catalunya, especialment vinculades als departaments d’Agricultura, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Cultura. El segon bloc integra els serveis d’atenció “24×7” a més de 150.000 usuaris de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa converteix el CAU de Lleida en un dels més importants de la companyia globalment.

Què ha suposat per a Indra l’adjudicació del Contracte TIC? Quin paper juga en el vostre mapa de política d’empresa?

Aquest contracte permet reforçar la projecció del nostre centre de Lleida i el nostre negoci a Catalunya. El passat 19 de setembre es va inaugurar l’ampliació del nostre Software Lab de Lleida per donar resposta a l’increment de professionals que s’estan incorporant per prestar serveis de suport i desenvolupament de software a la Generalitat i als altres clients de la multinacional arreu. En total, s’han creat cent nous llocs de treball que han contribuït a consolidar la nostra plantilla i esperem que el 2014 les incorporacions segueixin creixent en funció de les necessitats que es vagin detectant. A més, el contracte ens ajuda a seguir invertint en I+D, un dels pilars de la nostra política industrial i que reforça la nostra competitivitat a nivell global.

Quin volum de feina va suposar la presentació de la vostra oferta a la Generalitat, i com valores tot el procés de licitació?

Vam estar treballant més d’un any amb un equip multidisciplinari i amb els millors especialistes en cada tema. Va resultar una experiència molt enriquidora, tant per a la Generalitat com per a nosaltres. El fet d’haver participat en un procediment de diàleg competitiu va ajudar a què les empreses poguéssim presentar solucions innovadores basades en satisfer les necessitats de la Generalitat, que anàvem contrastant a cada ronda del diàleg.

Tenint en compte la complexitat del desplegament d’aquests contractes, com es comença a treballar des del moment que se us notifica l’adjudicació? Com s’organitza tot?

Assumir aquesta magnitud de serveis en quatre mesos, sense posar en risc la continuïtat de prestació de servei al client, era un repte que ja estem acostumats a gestionar. De fet, a Indra sempre diem que estem molt orgullosos de tenir clients exigents que ens proposen reptes contínuament. En aquest cas, la clau va ser l’experiència acumulada durant el diàleg i el fet que les persones encarregades de gestionar la transició del contracte eren les mateixes que les que havien participat en el diàleg.

Creus que l’ampliació del laboratori de software de Lleida ajudarà a potenciar l’economia de serveis TIC, tant a la zona de Lleida com Catalunya?

La veritat és que el Lab de Lleida és un dels pilars més importants de l’economia local, i la seva activitat beneficia directament tota la zona. La companyia ha estat una de les principals impulsores del Parc Científic i Tecnològic de Lleida, on el nostre Software Lab, com a part de la xarxa global de Software Labs d’Indra, presta suport a les operacions de la multinacional a tot el món. A més, col·labora estretament amb els diversos Centres d’Excel·lència especialitzats en els diferents mercats en els quals opera la companyia. També manté a Lleida un Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), des del qual es dóna suport 24×7 a companyies implantades tant nacional com internacionalment.

Com veus el sector TIC amb relació al seu potencial de creixement i d’aportació de riquesa a la societat? Com veus el futur de les TIC, i cap a on van?

Les TIC estan considerades com un dels motors de creixement del nou model econòmic que ha d’instaurar-se per superar la crisi, generar llocs de treball i créixer d’una forma eficient i sostenible. S’ha demostrat que la inversió en TIC augmenta la productivitat exponencialment, contribueix a crear una economia més dinàmica, genera igualtat d’oportunitats a les societats (un bon exemple: les nostres càtedres de tecnologies accessibles), permet enfocar el talent a la generació d’ocupació de valor afegit i millora la qualitat de vida dels ciutadans, com ara amb les Smart Cities, oferta que a Indra hem desenvolupat posant al ciutadà com a centre de les nostres solucions.

  • 11:10
  • 0

Nova trobada de l’Anella Científica sobre Xarxes de Recerca

El proppassat 19 de juny va tenir lloc una nova edició de la Trobada de l’Anella Científica (TAC) a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment  (CAR) sota el lema “Xarxes de recerca: connectar, col·laborar, innovar”. La Trobada va comptar amb ponències sobre la xarxa paneuropea de recerca Géant, la renovació de la xarxa de comunicacions acadèmica i de recerca de Catalunya, l’Anella Científica, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i diverses experiències d’ús. En la cloenda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, va destacar la missió del CESCA com a ens al servei de la recerca de qualitat.

Els encarregats d’obrir la jornada va ser Joan Fontseré, director del CAR, qui va destacar que “avui dia l’esport d’alt rendiment va associat a la tecnologia”, ja que per millorar la qualitat i el rendiment dels esportistes és necessari fer recerca i ajudar-se de les noves tecnologies. En aquest sentit, Fontseré també va comentar que “l’Anella Científica fa possible el desenvolupament de la tasca de recerca que porta a terme el CAR”.

Miquel Huguet, director del CESCA, i Lluís Jofre, director general d’Universitats, van comentar la importància de les xarxes de recerca com a infraestructures horitzontals per a l’R+D+I, destacant com l’Anella Científica ha estat la precursora de la Societat de la Informació a Catalunya, tot facilitant la creació d’una universitat oberta i preparada per als reptes de futur. A més, van insistir en la necessitat d’invertir en infraestructures que facilitin la recerca i del suport de models internacionals per fer-les créixer, així com la necessitat d’usar la tecnologia amb imaginació per projectar-la a l’exterior.

Durant la trobada es van presentar diverses experiències d’ús, com ara la recerca experimental en xarxes de comunicacions que realitza el CTTC; el projecte OFELIA d’i2CAT; l’espai virtual Open Apps, de la UOC; el processament i anàlisi d’imatges mèdiques procedents de diferents centres hospitalaris a través de la plataforma PICNIC del PIC, i el consorci d’anàlisi de dades de la missió astronòmica Gaia (DPAC).

Finalment, Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar que “en una situació com l’actual cal seguir avançant perquè la recerca continuï en el seu màxim nivell” i va comparar el CAR i el CESCA com a referents d’elit en l’esport i en la recerca.

  • 11:15
  • 0

Neix el Canal TIC de la Generalitat

Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.

En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.

El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.

Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.

El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.

Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.

  • 10:25
  • 0

Personalitza el nou servei mòbil d’alertes

Només una setmana després de la posada en marxa del nou servei d’alertes de Protecció Civil, aquest organisme ha hagut d’activar el pla #Neucat per nevades a cotes baixes a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Has rebut aquesta alerta al teu dispositiu mòbil?

Si encara no has configurat les alertes i vols conèixer les incidències, posem a la teva disposició aquest vídeo per a que puguis configurar-ne les alertes segons les teves preferències i, d’aquesta manera, estar informat de les emergències que es produeixen al teu entorn.
Per rebre els missatges personalitzats, has de realitzar una senzilla configuració a l’aplicació, triant entre la possibilitat de rebre avisos en funció de la posició actual, o si ho prefereixes, subscrivinte a aquells municipis o comarques on vius, treballes o gaudeixes del lleure habitualment.

L’ús d’aquesta tecnologia per a la notificació d’avisos i alertes és una solució més de les que la Generalitat de Catalunya ofereix als ciutadans, sumant-se als canals tradicionals d’alerta i informació com són la premsa, la ràdio, la televisió, i els nous canals 2.0 com ara el Twitter.

Descarrega l’aplicació per a iPhone i iPad
Descarrega l’aplicació per a Android

  • 14:22
  • 2

Un nou servei mòbil d’alertes per a la ciutadania

Avui s’ha presentat al Mobile World Centre de Barcelona un nou servei de comunicació i informació de la Generalitat de Catalunya per a la ciutadania: l’aplicació per a mòbils de la l’administració catalana (gencat) incorpora un nou servei que permet als ciutadans de Catalunya rebre missatges personalitzats (notificacions push) als seus telèfons intel·ligents.

En què consisteix el nou servei?

A partir d’ara, els usuaris que s’instal·lin la nova versió de l’aplicació gencat (actualment disponible per a iOS i Android) podran rebre en els seus telèfons intel·ligents avisos sobre alertes i emergències de Protecció Civil;  és a dir, podran rebre avisos emesos des del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) en cas de trobar-se a prop d’un incendi forestal, estar exposats a l’àrea d’influència d’una fuita química o veure’s sorpresos per grans nevades o inundacions, per posar alguns exemples.

Per rebre els missatges personalitzats, el ciutadà únicament ha de realitzar una senzilla configuració a l’aplicació, triant entre la possibilitat de rebre avisos en funció de la seva posició actual, o si ho prefereix, subscrivint-se a aquells municipis o comarques on viu, treballa o gaudeix del lleure habitualment.

Tecnologia transversal

El projecte és fruit de la voluntat, per part de la Generalitat de Catalunya, d’avançar en la cerca de tecnologies per millorar i incrementar la comunicació amb la ciutadania, especialment pel que fa a la necessitat d’informar de manera ràpida i massiva.

Així, tot i que es va abordar inicialment com a  alternativa a la tecnologia d’avís massiu Cellbroadcast (sistema de missatgeria de telefonia mòbil que permet l’enviament simultani de missatges de text a telèfons mòbils de zones concretes del territori), des de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI) i la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (DGACD) es va detectar ràpidament la potencialitat i transversalitat d’aquesta nova tecnologia. Per aquest motiu, es va vetllar en tot moment per dissenyar una solució tecnològica prou horitzontal i escalable, amb l’objectiu de garantir que qualsevol àmbit de negoci de la Generalitat pugui fer-ne ús en un futur.

Així doncs, un cop inaugurat aquest servei d’alertes de Protecció Civil, s’obre la possibilitat que, en properes versions de l’aplicació, el ciutadà pugui rebre avisos personalitzats d’altres canals d’informació, com ara el trànsit, el transport públic, els tràmits ciutadans, la informació meteorològica o fins i tot les cites mèdiques.

Projecte innovador i pioner

L’ús d’aquesta tecnologia per a la notificació d’avisos i alertes és una solució Government to citizen pionera a Europa en l’àmbit de les emergències, i per a Protecció Civil suposa una alternativa personalitzada als canals tradicionals d’alerta i informació com són la premsa, la ràdio, la televisió o fins i tot els nous canals 2.0 com ara el Twitter.  Per a la DGTSI, per la seva banda, aquest projecte és una nova demostració de l’aposta per la innovació en el sector de la mobilitat i de com els serveis i solucions TIC permeten establir noves relacions entre el Govern i la ciutadania.

Descarrega l’aplicació per a iPhone i iPad
Descarrega l’aplicació per a Android

- Joan Carles Guasch, Generalitat de Catalunya

  • 14:39
  • 0

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació llança el seu nou web

El passat 25 de juny va veure la llum la nova web del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

El CTTI és l’organisme que integra tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat, i no disposava fins ara de pàgina web pròpia. Per aquest motiu, des de la Direcció del centre es va impulsar fa uns mesos la creació d’una web que respongués a dues necessitats bàsiques:

• Ser un canal informatiu directe amb la ciutadania, sector TIC i administració
• Mostrar al CTTI com l’organisme expert en TIC de la Generalitat de Catalunya

La pàgina web manté l’estil visual corporatiu de la Generalitat de Catalunya tot i estar desenvolupada amb Liferay, un gestor de continguts de codi obert que destaca per la seva facilitat d’ús. Aquest canvi de gestor de continguts (GECO per Liferay) permetrà innovar i treballar amb noves eines.

Es tracta d’una pàgina web de navegació intuïtiva, estructurada en 4 grans blocs.

CTTI: articulat en diversos apartats s’explica què és el CTTI, com està organitzat, quin volum de xifres gestiona, els reconeixements rebuts, els valors, la missió i la visió del centre, etc.
Actuacions: hi podreu consultar els projectes més destacats del CTTI categoritzats per àmbit TIC, per l’any de realització o pel departament que els va promoure. S’ha volgut mostrar una visió general de l’actuació, quins organismes, entitats i organismes la van impulsar, quines empreses hi ha participat i els reptes i solucions que han aportat.
Innovació: és un recull d’articles elaborats pel personal del CTTI centrats en temes en els quals està treballant actualment el centre, nous projectes, actuacions en curs, etc.
Actualitat: hi podreu llegir les noticies del centre, accedir als butlletins i a la sala de premsa de la Generalitat, així com estar al dia de les principals jornades del sector TIC.

    Després d’aquesta breu introducció, només us queda seguir el dia a dia del CTTI a www.gencat.cat/ctti

    • 11:11
    • 0

    Presentem el web idigital

    Fa poc menys d’un mes de l’acord de govern que aprovava la posada en marxa del Pla idigital, amb l’objectiu de generar un pol d’innovació digital al nostre país per fomentar el creixement econòmic, la competitivitat empresarial i l’ocupació de qualitat, avui es posa en funcionament la web oficial de la marca idigital.
    .
    En aquest portal, es troba agrupada tota la informació relacionada amb idigital, adreçada a om que estigui interessat en els projectes que engloba el pla dins els diversos projectes tractors, ja siguin ciutadans interessat en les TIC, professionals del sector, grans empreses o organitzacions i fundacions.
    .
    La informació disponible i el contingut publicat s’estructura en diversos blocs com són:
    • Què és l’idigital? -> Apartat amb la descripció del pla idigital, així com les entitats col•laborades i un formulari de contacte o les dades per a realitzar consultes.
    • Jornades i formació -> En aquest espai es posa a disposició la llista d’esdeveniments programats a l’agenda del pla idigital i el sector TIC
    • Assessorament -> En aquesta secció es pot trobar tota la informació relacionada amb el suport que es facilita des de la coordinació del pla, tal i com pot ser el finançament, el capital humà o la internacionalització entre d’altres opcions. Tanmateix, pots trobar les diverses xarxes de suport que s’han adherit al pla idigital.
    • Coneixement -> En aquest espai pots conèixer tota mena de resultats o continguts d’estricte interès com a impacte de la posada en marxa del pla idigital. Les notícies, les experiències o els estudis que es realitzen en són un atractiu exemple.
    • Oportunitat de negoci -> És en aquest espai on es detallen o s’exposen diverses iniciatives que et faciliten informació de diverses iniciatives que són una oportunitat per al teu negoci.
    • Ajuts i finançament -> A l’apartat d’ajuts i finançament es posa a disposició la informació necessària en matèria d’ajuts econòmics o de capital humà i coneixement específic en matèria TIC per a la posada en marxa de nous plans o projectes d’àmbit TIC i qualsevol altre sector.
    • En xarxa -> Dins d’aquest espai es posa a disposició la informació relativa als projectes que promouen la comunicació o la seva tasca es realitza en xarxa amb altres entitats o empreses d’un sector específic. Les diverses anelles (industrial o audiovisual) i els clústers (ensenyament o seguretat) en són alguns exemples que podeu trobar en aquesta secció.

    .

    Per a visualitzar tot el contingut detallat, accedeix-hi des d’aquesta direcció www.idigital.cat

    • 12:21
    • 1

    S’acaben els diàlegs, es reforça la política industrial

    La fase de diàleg competitiu per al nou model de contractació TIC de la Generalitat de Catalunya acaba aquesta setmana amb la finalització de la tercera i última ronda de diàlegs amb les empreses participants. Amb la conclusió d’aquesta ronda, durant la qual els participants han hagut de dialogar sobre el model de costos, el model de contracte, recursos i actius que proposen com a millor solució per a cadascun dels quatre diàlegs, es tanca la fase de diàleg i s’obre el període de licitació del nou model, que culminarà a finals de juny amb l’adjudicació definitiva dels contractes.

    Han estat moltes setmanes durant les quals totes i cadascuna de les empreses que han participat en aquest procés han posat el millor d’elles mateixes, les millors solucions i els millors professionals.

    Com a Govern, estem molt satisfets de la implicació dels participants en els diàlegs; els debats han estat enriquidors i les propostes, brillants. Com a administració, tenim l’obligació de preservar la feina que s’ha fet en aquest procés: tot aquest coneixement, tot aquest talent, és d’un altíssim nivell. Seria realment digne de ser publicat com El llibre blanc de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya, però, malauradament, això no ho podem fer.

    Som conscients que l’esforç fet per les empreses en aquest procés persegueix un doble objectiu. El principal i més evident, el d’aconseguir un o més contractes d’aquest concurs. Però també, i no menys important, el de fer avançar el país, experimentant noves fórmules de col·laboració público-privada i aportant allò que l’administració necessita: estalvi i modernització. Estem segurs que les empreses comparteixen amb el Govern que les TIC són palanca de canvi i que, en base a aquesta afirmació, el nostre caràcter català ha tret el millor de tots plegats i ha permès que ara parlem d’un procés exitós que ha superat totes les expectatives. Ens n’hem de felicitar.

    S’ha acabat el diàleg i en breu començarem les licitacions. Les properes setmanes seran molt importants per a les empreses que participen d’aquest procés, i confiem que els nervis i la pressió del moment no desviïn l’atenció cap a un objectiu que no sigui presentar les millors ofertes, les ofertes guanyadores.

    Aquestes ofertes han de proposar una millora en els serveis TIC de la Generalitat quant a preu, i això només es pot aconseguir proposant fer les coses d’una altra manera. Vivim moments complicats en què l’administració ha de fer més amb menys, ja ho sabem. Tan de bo estiguéssim en una altra situació, on l’impuls del sector a través de la contractació pública no només fos qualitativament, com estem fent, sinó també en quantitat d’inversió.

    Som conscients que la satisfacció del sector amb les adjudicacions serà menor que les expectatives que s’han generat. Per una simple raó: la Generalitat gastarà en els seus serveis TIC menys del que el que gastava fins ara. Això sí, tindrem un nou ecosistema del sector TIC.

    En aquest nou ecosistema que es crearà a partir d’aquesta adjudicació és obvi que les empreses del sector es subcontractaran entre elles. El Govern no vol ser aliè a tots aquests processos, ja que la política industrial d’un govern també és estar atent a aquests processos. Per això, ja avancem que trobarem els mecanismes adients perquè el CTTI i la Direcció General de Telecomunicacions vetllin per la forma en què es fan aquestes subcontractacions. No ens oblidem que parlem de diners públics, aportats per tota la ciutadania, i que estem “tornant” al sistema. Però això no es pot fer de qualsevol manera.

    El diàlegs acaben ara i les adjudicacions, abans de l’estiu. I algú es podria preguntar: i ara què? Doncs, un cop feta aquesta feina, continuem endavant.

    El sector TIC, amb o sense contracte públic, ha de seguir transformant l’economia i la societat. El Govern n’és conscient i així ho impulsarem. Internament, la Generalitat tirarà endavant nous projectes que en els propers mesos explicarem i per als quals necessitarem el sector. Externament, el Pla idigital, nova estratègia del Govern per fer de Catalunya un pol d’innovació de la societat digital, posarà l’accent en l’ús de les TIC per part d’empreses i ciutadania. Continuarem, doncs, construint; continuarem innovant, i continuarem donant suport al sector que, de ben segur, ens farà sortir de la crisi.

    Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

    Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Generalitat de Catalunya

    • 12:41
    • 3

    La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona informaran a Twitter sobre el Mobile World Congress

    L’edició del Mobile World Congress 2012 (#MWC12) serà molt especial perquè es donaran a conèixer molts detalls de la Mobile World Capital, una entitat que serà el centre mundial del desenvolupament, coneixement, innovació i generació de nous models de negoci de les tecnologies mòbils. Barcelona, on recau ara aquesta capitalitat i, per extensió, Catalunya seran el focus d’atenció de la telefonia mòbil fins, almenys, l’any 2018.

    Per això, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona sumen forces per poder difondre aquest esdeveniment tan important a través de les xarxes socials i creen els perfils de
    Twitter@MobilCAT (català) i @MobileESP (castellà), que oferiran informacions que es vagin succeint al voltant d’aquesta edició del Mobile World Congress.

    La voluntat d’informar de manera conjunta, creant un canal gestionat de manera mixta per les dues administracions és una experiència pionera en el sector públic de Catalunya.

    Aquests dos perfils de Twitter unificaran la informació de les dues institucions, promocionaran les empreses catalanes que participen al certamen i donaran resposta a les consultes o dubtes que tinguin els usuaris.

    EL #MWC12 comptarà aquest any amb un Pavelló de Catalunya més gran que a l’ultima edició. Hi haurà 20 empreses catalanes tecnològicament punteres en l’àmbit de la mobilitat, el doble que l’any passat, que tindran la possibilitat de gaudir d’un estand a l’APP Planet. Catalunya també serà present al Ministerial Program, unes jornades on delegacions de governs de països de tot el món exposaran els seus projectes i on Catalunya jugarà un paper d’amfitrió, un fet que permetrà dur a terme relacions bilaterals amb altres països per arribar a acords de col·laboració per a la millora del teixit tecnològic català.

    Podem seguir els perfils:

    twitter.com/mobilcat

    twitter.com/mobileesp

    • 09:30
    • 0

    1a Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en els Serveis Sanitaris

    Avui iniciem una col·laboració amb ESADECREAPOLIS on esperem poder compartir opinions al voltant de la innovació i per a començar ho volem fer tot compartint l’article resum de la 1a Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en els Serveis Sanitaris (Fòrum ITESS).

    El passat dijous 26 de gener vam celebrar la 1a Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en els Serveis SanitarisESADECREAPOLIS se’ns va quedar petit … i el Teatre Auditori de Sant Cugat també: més de 900 inscrits i uns 300 que el van seguir en viu per internet. L’objectiu d’aquesta (primera) jornada?: El repte del pacient crònic fràgil.

    La jornada, en realitat, va ser el punt de partida del Fòrum ITESS, un grup permanent i obert per transformar els Serveis Sanitaris. L’envelliment de la població i la millora en els tractaments mèdics estan fomentant la cronicitat de les malalties, cosa que suposa un augment de la demanda de serveis i incrementa un cost ja de per si, avui, no sostenible. Hem de repensar el model de societat de benestar i la salut … però, per a això necessitem saber com transformar l’atenció sanitària des de la tecnologia, els processos i la nostra visió de futur. En aquest mateix sentit, el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, en el seu speech d’inauguració, va fer un repàs a les tres revolucions que s’han produït en el sector sanitari al llarg de les últimes tres dècades: els hospitals, la primària i l’àmbit sociosanitari. I llanço una crida per arrencar la quarta: que el sistema no esperi que arribi el malalt amb un problema agut, sinó que prevenir i preservar la salut.

    La jornada ITESS es va organitzar per donar resposta a aquestes inquietuds en quatre ponències i posteriors taules de treball. Xavier Ferràs, d’ACC1Ó, va emmarcar la innovació a dia d’avui i ens va traslladar la seva velocitat i capacitat transformadora: la salut i els serveis canviaran, al nostre pesar o liderats i amb nosaltres. A continuació, el Dr García Navarro, de SAGESSA, va emmarcar els canvis dels sistemes sanitaris aquí i l’altre costat de les fronteres i va apuntar diversos dels seus reptes, als quals el Dr Ledesma, responsable del projecte d’Atenció al Crònic de la Generalitat de Catalunya, va donar resposta explicant el seu pla de crònics que ja s’està duent a terme.

    El plat fort de la Jornada ITESS va arribar amb la ponència de la Dra Kate Lorig, pionera dels programes de crònics en Standford des de fa 30 anys. Seves van ser les dues frases més piulades pels assistents: “el pacient no és el problema, sinó la seva malaltia. El pacient pot ser part de la solució” i “No li demanis a un pacient l’ideal, sinó la realitat”. Els aplaudiments van ressonar a la sala. Simon Knighton, director de Matrix-S, va explicar després un cas d’Anglaterra deixant molt clara la complexitat de la implantació d’aquests programes.

    Per acabar, es van presentar quatre casos pràctics de la implantació de programes a crònics: O Berri, Sanitas, Mútua de Terrassa – Flowlab i ICS (Institut Català de la Salut). Diverses idees molt potents van sorgir d’aquí: el rol d’infermeria ha de ser clau, les noves tecnologies són imprescindibles però no poden treballar soles, cal normalitzar respostes encara que cada cas és únic i … l’atreviment que van mostrar els quatre: valentia en llançar projectes per canviar (transformar) els serveis sanitaris al crònic. No importa el context o les incerteses!

    Cap a les dues i quart, amb l’auditori ja famolenc … però ple, es van presentar unes primeres conclusions per part del Dr Grego de GESSAP, el Dr Benavent, de l’ICS, i la secretària general del Departament de Salut de la Generalitat, Roser Fernández. La conclusió principal d’aquesta primera Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en el Sistema Sanitari no va ser una altra que: “hi ha molt per fer i moltes ganes de fer-ho i be … endavant!!”.

    La jornada no va acabar aquí. Ja a la tarda ens vam reunir 60 persones per abordar el repte de definir amb detall els reptes del pacient crònic en tres aspectes: el pacient crònic com pacient actiu, la implantació d’estratègies de programes d’atenció al crònic i l’aportació dels sistemes predictius en aquests programes.
    Totes aquestes conclusions i línies de treball tindran una continuïtat a través del web del Fòrum ITESS, un espai de debat i investigació en què ¡tothom és benvingut!

    Fede de Gispert, President de Flowlab; empresa resident a ESADECREAPOLIS.