Expliquem el futur » General


155 APUNTS

  • 10:58
  • 0

L’ajut que ofereixen les TIC en l’àmbit de l’accessibilitat

Font: Enginyeriainformatica.cat

L’ús de l’ordinador

L’ordinador ha esdevingut ja una eina imprescindible per a qualsevol activitat, tant laboral com social o d’oci, però la seva estructura, maquinari i configuració estàndard no té en compte sovint les diferents tipologies de necessitats del col·lectiu de persones discapacitades.

Les pantalles convencionals requereixen, òbviament, de capacitats visuals; l’audició per tenir accés a la informació auditiva –que cada dia pren més rellevància tecnològica-; el sentit del tacte per fer anar el teclat i d’altres perifèrics –alguns dels quals requereixen una gran precisió motriu, com el ratolí-; la cognició per assimilar i gestionar els menús, finestres, icones, etc.

És, per tant, clau, disposar de les adaptacions necessàries en funció de les necessitats de l’usuari per poder treure rendiment de les possibilitats d’un ordinador; aquesta és l’essència del concepte d’accessibilitat: l’especialització d’un sistema de maquinari o programari per fer-lo adient a l’ús d’una persona amb discapacitat.

La web de la Xarxa Punt TIC presenta una Wiki d’Accessibilitat de Punt TIC que té com a objectiu generar coneixement i recursos destinats a apropar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a persones amb diversitat funcional. Els dinamitzadors i dinamitzadores de Punt TIC registrats en la WikiTIC de Punt TIC poden editar aquesta wiki i fer-hi contribucions.

Els Punt TIC poden acollir tothom, independentment de les seves possibles limitacions per fer anar els ordinadors.   En aquest sentit poden ser útils les informacions de la pàgina web de la xarxa.

Alguns dels projectes relacionats amb el tema d’accessibilitat són:

-Projecte Easy Tablet per a gent gran a zones rurals.
-Taller d’eines TIC i continguts accessibles a l’educació (juny 2013).
-Biblioteques de Barcelona  i l’adaptació a persones amb diversitat funcional.

Des del 2010, la Xarxa Punt TIC posa a l’abast dels punts adherits la possibilitat de sol·licitar en préstec un ventall de dispositius d’adaptacions per a equips informàtics.

Es tracta de diferents tipus d’aparells i perifèrics, així com els seus suports, que afavoreixen l’ús dels equips informàtics per persones amb algun tipus de discapacitat i que també poden fer servir, en alguns casos, altres col·lectius com ara nens o gent gran.

Existeixen diferents programes (tant propietaris com de codi lliure) que podem instal·lar als equips informàtics, sigui per adaptar-los a la utilització com ara els ratolins facials o els lectors de pantalla, sigui per a tasques concretes, com ara simplificar els menús, o realitzar activitats puntuals.

Solucions mòbils per afavorir l’accessibilitat

El m4all és un projecte de la Mobile World Capital amb l’objectiu d’apropar i divulgar la incorporació de l’accessibilitat en les solucions mòbils per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Un projecte TIC ha de mesurar el seu èxit en la quantitat i diferents habilitats de persones que poden fer-ne ús. Les empreses han d’assumir l’accessibilitat com ho fan amb l’eficiència energètica o el respecte al medi ambient. El futur és treballar per aprofitar les prestacions de la telefonia mòbil (mobilitat, localització, comunicació, accessibilitat…) amb baix cost per a col·lectius i sectors de la població amb necessitats de respostes personalitzades.

Competències digitals a discapacitats

Vegga, associació per a la innovació estratègica està duent a terme un projecte europeu (anomenat Vexto) perquè joves amb discapacitats puguin produir contingut digital per diverses aplicacions (mòbils, e-learning, web, e-commerce, etc).

Vegga ha desenvolupat una metodologia i un software que permet a aquestes persones produir contingut interactiu.

Aquest projecte està focalitzat en la inserció laboral de les persones participants i enel guany de competitivitat i rendibilitat de les entitats col·laboradores.

  • 11:08
  • 0

Conferència Europea de Coworking 2013, a Barcelona

DCOLLAB (all pictures taken by Tilman Vogler)La Conferència Europea de Coworking 2013 es durà a terme a Barcelona de l’11 al 13 de novembre. L’esdeveniment, que enguany compleix la seva 4a edició i serà coorganitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, tindrà com a seu les instal·lacions de la Fabra i Coats, una antiga fàbrica tèxtil que actualment acull actes relacionats amb la creació i la innovació. La conferència reunirà uns 350 gestors d’espais i professionals del coworking de tot el món.

El Coworking (cotreball, treball en cooperació o cooperatiu) és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors compartir oficina i equipaments per desenvolupar els seus projectes professionals i interactuar per desenvolupar projectes conjunts. Els espais de coworking tenen algunes similituds amb els Punt TIC o telecentres, com són la utilització intensiva de la tecnologia, la dinamització de l’entorn sòcio-econòmic, la generació de comunitats entre els seus usuaris i la realització d’activitats formatives i de difusió.

Barcelona, que també ha estat enguany la seu de la Conferència Espanyola de Coworking, ha estat la ciutat escollida pels organitzadors de la Conferència Europea per acollir aquesta nova edició, atès el seu clima, atractiu turístic i oferta cultural, però sobre tot el seu caràcter obert, innovador i amic de l’emprenedoria.

Per entendre la dimensió del fenomen del coworking, cal destacar que durant els darrers els darrers dos anys s’han obert a tot el món més de 100 centres d’aquests tipus.

L’enllaç del lloc web de la Conferència és http://coworkingeurope.net/.

  • 12:45
  • 0

L’Internet of Things World Forum a Barcelona

Avui ha tingut lloc la cloenda del Barcelona Internet of Things World Forum (IoTWF). Aquest esdeveniment ens ofereix la visió de CISCO i del Comitè de Direcció del Internet of Things World Forum, que està format per alts executius de tot el món, en representació de les companyies mundials líders del sector públic, les universitats que comparteixen una passió col·lectiva per engegar la innovació i per accelerar l’avançament de la Internet of Things.

L’expressió internet de les coses fa referència a un món en què objectes de consum quotidians (envasos de productes alimentaris, llibres, roba…) estan connectats d’alguna forma a dispositius que els connecten a la xarxa, cosa que comporta canvis molt importants en la nostra forma de viure i en l’economia –tot facilitant el seguiment d’allò consumit; reduint costos d’emmagatzematge, el seu cost, etc-.

Actualment ja hi ha més objectes connectats que persones al planeta Terra, però només representen un 1% dels dispositius amb possibilitat de connexió actualment. Només l’activitat de les smart TV, o televisions amb connexió a internet que porten un parell d’anys en el mercat van representar el 2016 el 15% del tràfic total a la xarxa, segons el director general per a Espanya de CISCO, José Manuel Petisco.

Però el ventall de dispositius a ser connectats a Internet és infinit: des de televisors fins a càmeres de vigilància; equipaments instrumentals mèdics; sensors d’humitat a cotxes aparcats; telèfons mòbils, roba que duem posada, etc. : tot és susceptible de recollir informació i de transmetre-la. El següent pas serà el que ens dugui de la internet of things a la internet of everything.

I si les possibilitats de connectar-ho tot és il·limitada, les oportunitats de negoci que se’n deriven només estan limitades per la nostra imaginació. La connexió d’aquests objectes d’ús quotidià a internet representaria un negoci mundial d’1,1 bilions d’euros en cinc anys només pel que fa a l’augment de la productivitat, l’estalvi de costos, nous mercats per a empreses i d’altres.

A mesura que els objectes quotidians prenen vida gràcies a sensors i etiquetes, el món es torna més interconnectat, i aquests objectes, juntament amb les màquines i les persones, es comuniquen d’una forma radicalment diferent. Al dotar els objectes amb la possibilitat de generar i comunicar informació, s’ha començat a generar en quantitats incalculables, obrint així un gran espai per als negocis que es dediquen a la seva extracció, interpretació, anàlisi i aplicació.

Justament aquesta ha estat la raó de ser de l’Internet of Things World Forum, els principals temes debatuts del qual han estat l’exploració i la creació de l’ecosistema involucrat en el desplegament d’aquest concepte d’internet; articular les oportunitats de negoci i els reptes presentats; debatre els obstacles tècnics a superar; parlar de la col·laboració entre el sector públic i el privat i, finalment, experimentar la Internet of Things a Barcelona,  ciutat participant de l’Smart City Tour.

  • 14:35
  • 0

Entrevista als promotors de la iniciativa “Premios Romper Barreras”

-S’acaben de concedir els Premis Romper Barreras 2013; quina valoració en feu?

Aparentment podria semblar que les 85 candidatures presentades a aquesta edició, els més de 360.000 vots i les 250.000 reproduccions de Youtube han estat la clau d’aquests premis. Tanmateix, com va recordar el meu germà Borja durant l’acte de lliurament:
“Podríem fixar-nos en molts valors que representen els guanyadors: la superació, l’optimisme, la lluita… però deixeu-me que em centri en un de sol: l’habilitat de posar la nostra estima en tots els detalls. Ens ho demostren cadascun dels candidats i, per descomptat, els guanyadors. Per guanyar una guerra, cal lluitar a cada batalla”.

Per aquest motiu la meva valoració personal és que s’ha tractat d’un èxit, ja que aquests premis estan esdevenint un referent per al col·lectiu de persones amb discapacitat.

Com va sorgir la idea d’organitzar aquests premis?

Aquests premis neixen amb la idea de reconèixer la tasca de persones, institucions, que fomenten l’ús de les tecnologies per millorar la qualitat de vida de diferents col·lectius de persones amb discapacitat.
Toshiba, des de sempre, ha promogut l’ús de la informàtica portàtil, i BJ Adaptaciones és una empresa que dissenya i distribueix solucions basades en la tecnologia; accés a l’ordinador, la comunicació alternativa a la parla, la joguina adaptada i l’autonomia personal.

On estem actualment en el camp de les adaptacions per a persones amb discapacitat?

Per respondre amb rigor aquesta pregunta hauria de remuntar-me a l’origen de BJ Adaptacions, quan el 2002 vaig haver d’adaptar el meu habitatge amb la finalitat d’augmentar la meva autonomia i millorar la meva qualitat de vida. En aquells temps les adaptacions per a persones amb discapacitat eren pràcticament inexistents, ja que una persona amb dificultat motora a les mans, per exemple, no era capaç d’entrar al seu habitatge o d’usar l’ascensor. Actualment les adaptacions que realitzem donen resposta a qualsevol necessitat amb la qual es pot trobar una persona, sigui quina sigui la seva limitació.

És sensible la societat actual a la necessitat d’invertir en tecnologia per augmentar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat?

Penso que la societat és cada vegada més conscient d’invertir en tecnologia; no es tracta tant d’una despesa com d’una inversió, ja que permet a la persona afectada millorar les seves condicions al llarg de tota la vida.

Hi ha interès per part del capital privat vers aquests projectes?

Sí; cada cop les entitats i empreses són més conscients de la necessitat d’invertir en aquests projectes. Des de BJ Adaptaciones estem impulsant algunes iniciatives pioneres en aquesta mateixa línia, com ara la primera habitació d’hotel tipus A al Majestic Hotel & Spa i el projecte SPQR, entre d’altres.

Rebeu suport per part de les administracions públiques?

El paper més important que des de BJ Adaptaciones hem rebut de les administracions públiques ha estat el suport incondicional a tots aquests projectes, en moments que era necessari rebre ajut d’aquesta mena. Tots som conscients el difícil moment econòmic pel qual estem travessant, per la qual cosa seria necessari continuar amb aquest suport, fins que les administracions puguin contribuir econòmicament a aquestes iniciatives.

Quins són els vostres objectius futurs?

Un dels nostres objectius és proporcionar accés universal als ordinadors, tablets, smartphones, consoles de videojocs, de manera que qualsevol persona amb discapacitat pugui aportar de la societat de la informació i de l’oci, com qualsevol altra persona. Per altra banda, volem seguir promovent tot allò que es refereix a l’autonomia personal: llar accessible, control de l’entorn, llocs de treball adaptat, etc.

  • 09:35
  • 0

Entrevista al CEO de Verbio, Antonio Terradas

Què es Verbio?

Verbio és una empresa de “tecnologies de la parla” que va formar-se fa més de 14 anys i que es va generar com a SPIN-OFF de la UPC. Verbio actualment és l’únic proveïdor de l’estat espanyol que té tecnologia pròpia i pot oferir tot el ventall de les anomenades solucions de veu.

Amb motiu de les properes eleccions europees, Verbio realitzarà la primera prova pilot de vot per telèfon; ens en fas cinc cèntims?

Es tracta de demostrar que és possible muntar un sistema segur de votació per telèfon usant tecnologia de biometria vocal. És a dir, utilitzarem la veu per comprovar la identitat de la persona que exerceix el vot. En una primera fase, que és la que vam dur a terme el passat 12 d’octubre a Callús, es recullen gravacions de la veu de les persones que participaran de la prova. Amb aquestes gravacions Verbio elabora l’empremta vocal de cada persona i queda vinculada a un ID d’usuari que proporcionem a l’usuari i que queda desvinculat de qualsevol dada personal seva. El dia de les eleccions, l’usuari podrà trucar al número que hem habilitat per la prova i un cop verificat que realment és qui diu ser, comparant l’empremta vocal amb la veu de la trucada, podrà emetre el seu vot.

Quins obstacles legals hauria de superar una tecnologia com aquesta?

En principi, cap. La veu és com una dada mes. L’usuari ha de saber que li estan prenent aquesta tret (la seva empremta de veu) i ha d’autoritzar el seu és específic. Per tant, s’han de seguir les directrius de la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades).

Quines altres solucions pot aportar la biometria?

La biometria vocal pot oferir aquell punt de seguretat per a algunes transaccions com ara fer moviments en els teus comptes, accedir a informació confidencial, fer reset de les teves credencials de forma automàtica i sense necessitat de presència física de persones,  fer pagaments amb més seguretat que no simplement un codi enviat al teu mòbil o una targeta de coordenades, control de torns en una empresa (de seguretat, de neteja, de transport…)
No hem d’oblidar que implementar aquesta solució no te més cost que el preu de la tecnologia, i tenir a l’abast un terminal de telèfon.

S’està invertint prou en aquest tema? Quins països o empreses lideren la biometria en aquests moments?

El concepte d’inversió suficient és ambigu. La biometria de veu com a tecnologia és una eina ja madura i que dóna pocs errors. La seva inversió ve més donada pel seu procés logístic de la presa de l’impremta vocal  que per la utilització de la tecnologia en sí.

No hi ha un líder destacat en biometria en aquests moments ja que aquesta tecnologia no està massa estesa en el mercat. Per altra part, els clients recelen de publicar que són usuaris d’aquesta tecnologia, cosa que fa que sigui encara mes difícil conèixer realment l’estat i mida del mercat.

Quins són els vostres projectes de futur?

Ja tenim entitats bancàries que comencen a veure aquesta solució com una alternativa als actuals processos de seguretat (empremta dactilar, codis…) i per al 2014 tenim, ja, un parell de grans projectes amb bancs.
Cal dir també que un projecte en el qual ens hagués agradat poder oferir la biometria vocal és la Carpeta Personal de Salut. Es dóna per fet que totes les persones disposen d’un smartphone, quan un elevat volum de la població ja sigui per edat, per situació econòmica… no disposen d’aquests dispositius. Què millor que trucar a un telèfon i, tot dient un seguit de dígits o una frase determinada poder identificar que la persona que parla és la que correspon a les dades;  la que tenim associada a un DNI.

I esperem poder donar-vos més noticies en un futur proper!

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Jordi Marín, director d’Administracions Públiques i Sanitat d’Indra a Catalunya

Molt sintèticament, quin és l’objecte del vostre contracte amb la Generalitat?

El nostre contracte inclou dos blocs. El primer contempla el manteniment, desenvolupament i evolució d’aplicacions d’àmbits de gestió transversal de la Generalitat de Catalunya, especialment vinculades als departaments d’Agricultura, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Cultura. El segon bloc integra els serveis d’atenció “24×7” a més de 150.000 usuaris de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa converteix el CAU de Lleida en un dels més importants de la companyia globalment.

Què ha suposat per a Indra l’adjudicació del Contracte TIC? Quin paper juga en el vostre mapa de política d’empresa?

Aquest contracte permet reforçar la projecció del nostre centre de Lleida i el nostre negoci a Catalunya. El passat 19 de setembre es va inaugurar l’ampliació del nostre Software Lab de Lleida per donar resposta a l’increment de professionals que s’estan incorporant per prestar serveis de suport i desenvolupament de software a la Generalitat i als altres clients de la multinacional arreu. En total, s’han creat cent nous llocs de treball que han contribuït a consolidar la nostra plantilla i esperem que el 2014 les incorporacions segueixin creixent en funció de les necessitats que es vagin detectant. A més, el contracte ens ajuda a seguir invertint en I+D, un dels pilars de la nostra política industrial i que reforça la nostra competitivitat a nivell global.

Quin volum de feina va suposar la presentació de la vostra oferta a la Generalitat, i com valores tot el procés de licitació?

Vam estar treballant més d’un any amb un equip multidisciplinari i amb els millors especialistes en cada tema. Va resultar una experiència molt enriquidora, tant per a la Generalitat com per a nosaltres. El fet d’haver participat en un procediment de diàleg competitiu va ajudar a què les empreses poguéssim presentar solucions innovadores basades en satisfer les necessitats de la Generalitat, que anàvem contrastant a cada ronda del diàleg.

Tenint en compte la complexitat del desplegament d’aquests contractes, com es comença a treballar des del moment que se us notifica l’adjudicació? Com s’organitza tot?

Assumir aquesta magnitud de serveis en quatre mesos, sense posar en risc la continuïtat de prestació de servei al client, era un repte que ja estem acostumats a gestionar. De fet, a Indra sempre diem que estem molt orgullosos de tenir clients exigents que ens proposen reptes contínuament. En aquest cas, la clau va ser l’experiència acumulada durant el diàleg i el fet que les persones encarregades de gestionar la transició del contracte eren les mateixes que les que havien participat en el diàleg.

Creus que l’ampliació del laboratori de software de Lleida ajudarà a potenciar l’economia de serveis TIC, tant a la zona de Lleida com Catalunya?

La veritat és que el Lab de Lleida és un dels pilars més importants de l’economia local, i la seva activitat beneficia directament tota la zona. La companyia ha estat una de les principals impulsores del Parc Científic i Tecnològic de Lleida, on el nostre Software Lab, com a part de la xarxa global de Software Labs d’Indra, presta suport a les operacions de la multinacional a tot el món. A més, col·labora estretament amb els diversos Centres d’Excel·lència especialitzats en els diferents mercats en els quals opera la companyia. També manté a Lleida un Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), des del qual es dóna suport 24×7 a companyies implantades tant nacional com internacionalment.

Com veus el sector TIC amb relació al seu potencial de creixement i d’aportació de riquesa a la societat? Com veus el futur de les TIC, i cap a on van?

Les TIC estan considerades com un dels motors de creixement del nou model econòmic que ha d’instaurar-se per superar la crisi, generar llocs de treball i créixer d’una forma eficient i sostenible. S’ha demostrat que la inversió en TIC augmenta la productivitat exponencialment, contribueix a crear una economia més dinàmica, genera igualtat d’oportunitats a les societats (un bon exemple: les nostres càtedres de tecnologies accessibles), permet enfocar el talent a la generació d’ocupació de valor afegit i millora la qualitat de vida dels ciutadans, com ara amb les Smart Cities, oferta que a Indra hem desenvolupat posant al ciutadà com a centre de les nostres solucions.

  • 08:46
  • 0

Barcelona acull la MoodleMoot ES 2013 del 26 al 28 de setembre

Les MoodleMoot són conferències d’usuaris, desenvolupadors i administradors de Moodle, un entorn virtual d’aprenentatge (EVA) molt estès al nostre sistema educatiu, desenvolupat per l’empresa australiana Moodle Pty Ltd i que es distribueix amb una llicència de programari lliure.

Els EVA són sistemes informàtics dissenyats per facilitar l’ensenyament a distància que permeten, entre moltes altres funcions, la creació i publicació de continguts educatius, la comunicació entre estudiants i professors, la realització d’activitats i proves d’avaluació, o el seguiment del progrés educatiu d’un estudiant.

En els darrers anys, els EVA i, més concretament el Moodle, han esdevingut sistemes molt utilitzats a les escoles i universitats catalanes. El Departament d’Ensenyament hostatja en aquests moments l’Àgora, una de les instal·lacions de Moodle més grans del món, que ofereix el programa a més de 1.750 centres i a uns 400.000 estudiants. Tot plegat, fa que, actualment, hi hagi una gran demanda de serveis i de professionals al voltant d’aquest producte.

L’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, el centre de postgraus de la UPF, i l’empresa CV&A Consulting,   l’única empresa catalana certificada pels desenvolupadors d’aquest EVA per oferir serveis amb Moodle, van decidir fa uns mesos fer-se càrrec de l’organització de la MoodleMoot  d’enguany, que tindrà lloc del 26 al 28 de setembre a les instal·lacions de l’IDEC de la UPF. Les comunitats d’usuaris del Moodle organitzen les MoodleMoot per compartir experiències, conèixer novetats i presentar productes o serveis basats en l’EVA.

Enguany, la MoodleMoot ES celebra el seu desè aniversari i, coincidint amb aquesta fita, l’organització  comptarà amb la presència d’en Martin Dougiamas, el creador del Moodle, que farà una sessió adreçada a estudiats de 2n d’ESO usuaris del programa.

La celebració de la MoodleMoot ES 2013 compta amb la col·laboració de CatPL, l’Associació Catalana d’Empreses per al Programari Lliure, i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Podeu trobar més informació sobre la MoodleMoot ES 2013 a http://2013.moodlemoot.net

Cesc Rambla, Responsable del projecte Programari lliure - Generalitat de Catalunya

  • 12:09
  • 0

Els centres de desenvolupament de programari del Nou Model TIC

En els darrers mesos i setmanes, i com a fruit dels compromisos d’inversió associats als anomenats Plans Industrials, s’ha anat materialitzant uns dels eixos més estratègics i amb més impacte en el territori i l’economia del Nou Model TIC de la Generalitat de Catalunya: els centres de desenvolupament de programari.

De forma genèrica, aquests centres de desenvolupament són nuclis d’investigació, creació, anàlisi i consultoria de solucions de sistemes informàtics per a clients específics. Com a tals, aquests centres compten amb equips professionals multidisciplinars i altament qualificats, la qual cosa els fa establir vincles permanents de feedback –tant de coneixements i know-how com de recursos humans- amb centres d’investigació  i universitaris. D’aquesta manera, els centres de desenvolupament de programari, en qualsevol de les seves tipologies específiques, esdevenen tan laboratoris de valor afegit exportables a tot el món com nuclis de vertebració d’empreses de serveis associades en el territori, i el seu potencial d’atracció d’inversions i de generació de llocs de treball els converteixen en veritables motors de l’economia allà on generen la seva activitat.

A continuació exposem breument els 4 nuclis de desenvolupament de programari més importants i de més impacte territorial que, en diferents estadis de definició i activitat, s’estan instal·lant a Catalunya en base al Nou Model TIC de la Generalitat. Per la seva dimensió i progressiu nivell d’assoliment, aquests centres seran objecte d’articles específics en el blog de la DGTSI en els propers mesos.

El Indra Software Lab de Lleida

Aquest centre de desenvolupament, que ja es troba operatiu i en el qual hi treballen 247 persones -47 de SAU i 200 d’aplicacions- espera permetre l’apertura d’un nou Software Lab gràcies al contracte amb la Generalitat per a uns 200 professionals dedicats al CTTI i d’altres projectes per a administracions; 100 per a projectes energètics i unes 20 per a indústria. S’espera, per tant, que a aquest nou centre, que requereix una inversió d’uns 10 milions d’euros, pugui generar un nombre total proper als 320 llocs de treball.

El centre de desenvolupament de programari d-Core de T-Systems

Vinculat des del 2008 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb una plantilla de 120 professionals en l’actualitat, el seu contracte amb la Generalitat de Catalunya té com a objectiu fer créixer una xarxa de factories de desenvolupament de programari properes als clients vinculats a les principals universitats tecnològiques del país, amb les quals establirà convenis per a la contractació de professionals i la introducció de perfils candidats. Amb un horitzó temporal de 6 anys, la xarxa de factories de desenvolupament d-Core  de T-Systems a Catalunya pot arribar a generar uns 500 llocs de treball de perfils professionals altament especialitzats.

El Centre d’Innovació Tecnològica de Catalunya (CENIT) d’IBM a Reus

Aquest centre de la companyia INSA –que pertany al grup IBM- ja és operatiu des del març passat, i ja hi treballen més de 50 professionals, la majoria dels quals provenen de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tot tenint com a horitzó en 2 anys arribar a la xifra de 250 treballadors. Aquest centre està dedicat a l’enginyeria de programari per a la Generalitat de Catalunya en temes relacionats fonamentalment amb al provisió d’aplicacions de serveis per a la sanitat i el benestar social, arran de l’adjudicació al grup IBM d’un dels lots més importants del Nou Model TIC.

El Centre d’Innovació i Modernització d’Aplicacions (CIMA) d’HP a Girona

Aquest centre, que es troba al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ja va ser inaugurat fa uns mesos, i està dedicat a impulsar la investigació, la innovació i el desenvolupament de noves solucions i serveis en l’àmbit de les tecnologies de la informació. En una primera fase, el CIMA proveirà serveis de desenvolupament, transformació i manteniment d’aplicacions a la Generalitat de Catalunya i la seva plantilla, inicialment de 30 persones, preveu ser incrementada fins arribar en els propers anys a prop de 300 professionals altament qualificats. Entre d’altres característiques, el CIMA comptarà també amb un Observatori Tecnològic com a eina de captació i promoció de capital humà dins la Universitat de Girona (UdG).

  • 14:40
  • 1

Els Plans Industrials del Nou Model TIC

T-Systems obre a Cerdanyola  un CPD que donarà servei a la Generalitat

Durant el 2012 es van adjudicar els diferents lots associats als diàlegs competitius del Nou Model TIC de la Generalitat per un valor estimat global dels contractes de més de 2800 milions d’euros a un total de 16 adjudicataris diferents, molts d’ells formant unions temporals d’empreses. En l’adjudicació d’aquests contractes es van valorar els Plans Industrials, és a dir, els compromisos d’inversió i generació de llocs de treball que les empreses portarien a terme.

Aquests compromisos, en base als diferents calendaris de desplegament i planificació industrial i tecnològica de les empreses adjudicatàries, comencen a fer-se realitat; després de les inauguracions fa pocs mesos del centre de desenvolupament d’aplicacions informàtiques de Hewlett-Packard a Girona i del nou centre de processament de dades d’IBM a Reus, dilluns passat es va fer la presentació oficial del projecte d’inversió de T-Systems de 47 milions d’euros que s’ubicarà al recinte del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, on també hi ha ubicat el Sincrotró Alba.

Aquest CPD, que correspon a un dels lots més importants del Nou Model TIC, adjudicat per 171 milions d’euros, destinarà el 40% de la seva capacitat a cobrir part de les necessitats de processament de dades de la Generalitat de Catalunya, cosa que suposa la migració escalonada dels 4.000 servidors IT de l’Administració, i serà el més gran de T-Systems a l’Estat Espanyol. El centre, que es basa en tecnologia de Cloud Computing, s’inclou en la xarxa global d’infraestructures de centres de T-Systems International, i rebrà una primera fase una inversió de 17 milions d’euros, dotació que es veurà augmentada el propers dos anys fins als 47 milions.

Amb la creació d’aquesta infraestructura, que suposarà la creació de 85 llocs de treball, es fan palesos els principis d’actuació del Nou Model TIC. Aquest model de contractació i gestió de serveis informàtics i de telecomunicacions, que es va iniciar a finals del 2011, pretén aconseguir la modernització i racionalització dels serveis públics de Catalunya a través de la inversió estratègica en tecnologia punta, que comporta efectes multiplicadors en tots els estrats del teixit econòmic, per contribuir decisivament a fer créixer el país vers una societat digital avançada.

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Sergi López, fundador del PROCATTIC

Entrepreneur's Corner 2013Ja celebrada l’edició 2013 del PROCATTIC aprofitem l’ocasió per entrevistar en Sergi López, fundador i responsable del grup “Professionals Catalans de les TIC”, perquè ens expliqui l’edició 2013 i quina és la visió que té per a l’edició 2014 i altres futures edicions.

1. Fa setmanes va tenir lloc la trobada anual de PROCATTIC; quina valoració en feu?

Positiva. Val a dir que ha estat una edició molt més difícil de preparar i de dur a terme que la del any passat, que va ser la primera. El marc de crisi punyent que vivim esta complicant molt dur a terme iniciatives com la nostra. Tot i així hem aconseguit novament cridar la atenció d’un bon gruix de professionals TIC mitjançant una alta qualitat de les ponències i activitats innovadores.

2. Quines han estat les conclusions o inquietuds més importants que heu pogut copsar en aquesta edició?

Si bé l’any passat vam parlar d’ocupabilitat i com cercar feina gràcies a l’ús d’eines 2.0, entre elles  les xarxes socials com LinkedIn, enguany hem parlat d’emprenedors i de la creació d’startups. Hem considerat aquest tema perquè és de molta actualitat, potser fins i tot massa explotat mediàticament. Mitjançat PROCATTIC 2013 hem pogut analitzar-lo gràcies a grans ponències d’emprenedors i hem pogut veure que efectivament és un tema de gran interès del col·lectiu TIC català.

En concret, hem vist que molt jovent està hiper-motivat en explorar aquest camí. Molts l’estan abraçant fins el punt què, molts d’ells utilitzaran aquest camí per tenir la seva primera experiència amb el mercat laboral sense haver passat mai a treballar abans per tercers. I amb tota probabilitat alguns d’ells, els més exitosos en aquesta aventura, mai arribaran a treballar per compte aliè.

3. PROCATTIC està esdevenint un referent de les TIC a Catalunya; com és el sector TIC català; quin és el perfil mig d’un empresari o emprenedor TIC en el nostre país?

Seria molt agosarat definir el sector des de PROCATTIC.  Crec que estudis com el Baròmetre que anualment impulsa CTECNO són eines que permeten mesurar l’evolució del sector. El que si copsem en les dues edicions del PROCATTIC és una gran capacitat d’innovació i de transformació en la utilització de les TIC, però tenim la sospita de necessitat de suport en àmbits de gestió empresarial, suport molts cops difícil d’assolir.

4. Com estan lluitant els professionals TIC contra la crisi? Quins suports necessiteu per tirar endavant?

S’està lluitant mitjançant la internacionalització des de la vessant empresarial, amb condicions laborals ajustades des de la vessant  dels treballadors. Necessitem davant la volàtil situació actual facilitats i flexibilitat per part de les administracions en tot allò que té a veure amb la relació empresa-administració.

5. Quins són els futurs projectes o esdeveniments  de PROCATTIC; com penseu que pot evolucionar el vostre grup?

Sobre la base d’un esdeveniment canviant any rere any, tant en format, com en la temàtica com inclús en la ubicació, volem seguir sorprenent a la nostra audiència.  Sempre sobre la base de ponències de màxima qualitat i d’interès de tothom. I volem fer més activitats de desvirtualització dels assistents un cop acabin les ponències. Volem que els assistents es coneguin i crear situacions que facin que trobin sinergies. L’any passat va ser l’activitat de Getting Contacts per a entrevistes professionals efectives. Enguany l’Entrepreneur Corner, resultat d’una crida a tot el territori de startups i inversors per a posar-los en contacte sota el marc de PROCATTIC. Volem seguir definitivament per aquest camí.
Ens agradaria poder arribar a internacionalitzar l’esdeveniment a través de ponents rellevants del panorama internacional.

Enguany vam fer una primera prova pilot amb l’irlandès Feargal Mac Conuladh, CEO de la startup Now Computing, sobre com respondria l’audiència a una ponència en anglès al 100% i va ser molt positiu el feedback rebut. Volem portar a terme aquesta internalització sense descuidar, però, el àmbit local català. Ens agradaria poder crear a mig plaç edicions locals de PROCATTIC i així, de retruc, tenir també una continuïtat del nostre argumentari entre les edicions anuals del nostre esdeveniment principal.

Tenim molta feina per endavant i esperem fer-la bé. Per tant, ja per a concloure, convidar-vos a assistir a PROCATTIC 2014! Us esperem a tots!

Sergi López, Fundador del PROCATTIC