Han estat moltes setmanes durant les quals totes i cadascuna de les empreses que han participat en aquest procés han posat el millor d’elles mateixes, les millors solucions i els millors professionals.

Com a Govern, estem molt satisfets de la implicació dels participants en els diàlegs; els debats han estat enriquidors i les propostes, brillants. Com a administració, tenim l’obligació de preservar la feina que s’ha fet en aquest procés: tot aquest coneixement, tot aquest talent, és d’un altíssim nivell. Seria realment digne de ser publicat com El llibre blanc de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya, però, malauradament, això no ho podem fer.

Som conscients que l’esforç fet per les empreses en aquest procés persegueix un doble objectiu. El principal i més evident, el d’aconseguir un o més contractes d’aquest concurs. Però també, i no menys important, el de fer avançar el país, experimentant noves fórmules de col·laboració público-privada i aportant allò que l’administració necessita: estalvi i modernització. Estem segurs que les empreses comparteixen amb el Govern que les TIC són palanca de canvi i que, en base a aquesta afirmació, el nostre caràcter català ha tret el millor de tots plegats i ha permès que ara parlem d’un procés exitós que ha superat totes les expectatives. Ens n’hem de felicitar.

S’ha acabat el diàleg i en breu començarem les licitacions. Les properes setmanes seran molt importants per a les empreses que participen d’aquest procés, i confiem que els nervis i la pressió del moment no desviïn l’atenció cap a un objectiu que no sigui presentar les millors ofertes, les ofertes guanyadores.

Aquestes ofertes han de proposar una millora en els serveis TIC de la Generalitat quant a preu, i això només es pot aconseguir proposant fer les coses d’una altra manera. Vivim moments complicats en què l’administració ha de fer més amb menys, ja ho sabem. Tan de bo estiguéssim en una altra situació, on l’impuls del sector a través de la contractació pública no només fos qualitativament, com estem fent, sinó també en quantitat d’inversió.

Som conscients que la satisfacció del sector amb les adjudicacions serà menor que les expectatives que s’han generat. Per una simple raó: la Generalitat gastarà en els seus serveis TIC menys del que el que gastava fins ara. Això sí, tindrem un nou ecosistema del sector TIC.

En aquest nou ecosistema que es crearà a partir d’aquesta adjudicació és obvi que les empreses del sector es subcontractaran entre elles. El Govern no vol ser aliè a tots aquests processos, ja que la política industrial d’un govern també és estar atent a aquests processos. Per això, ja avancem que trobarem els mecanismes adients perquè el CTTI i la Direcció General de Telecomunicacions vetllin per la forma en què es fan aquestes subcontractacions. No ens oblidem que parlem de diners públics, aportats per tota la ciutadania, i que estem “tornant” al sistema. Però això no es pot fer de qualsevol manera.

El diàlegs acaben ara i les adjudicacions, abans de l’estiu. I algú es podria preguntar: i ara què? Doncs, un cop feta aquesta feina, continuem endavant.

El sector TIC, amb o sense contracte públic, ha de seguir transformant l’economia i la societat. El Govern n’és conscient i així ho impulsarem. Internament, la Generalitat tirarà endavant nous projectes que en els propers mesos explicarem i per als quals necessitarem el sector. Externament, el Pla idigital, nova estratègia del Govern per fer de Catalunya un pol d’innovació de la societat digital, posarà l’accent en l’ús de les TIC per part d’empreses i ciutadania. Continuarem, doncs, construint; continuarem innovant, i continuarem donant suport al sector que, de ben segur, ens farà sortir de la crisi.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Generalitat de Catalunya

http://www.flickr.com/photos/marinaavila/2816658790/ by MarinaAvila - CC BY 2.0

Quan ens preguntem quines diferencies es poden donar entre un procés industrial respecte un d’artesanal, ràpidament se’ns venen al cap un seguit d’imatges:

• Artesanal: Sèries molt curtes, amb poca inversió inicial, però amb molta dedicació de l’artesà per cada peça  fabricada i un costós preu unitari.

• Fabricació en sèrie: Sèries molt llargues, amb una inversió inicial important en eines i definició de processos, però amb poca dedicació humana per peça fabricada i un baix

Òbviament entremig d’aquests dos extrems hi ha infinitud de graus,  que a mesura  que s’aproximen a  un dels extrems  intensifiquen les similituds envers ell alhora que acreixen les diferencies respecte l’extrem oposat.

La venda de projectes tecnològics no s’allunya  ‘aquesta visió. En concret, la venda de Serveis al Núvol està totalment  relacionada a la fabricació en sèrie, per un aspecte clau: Orientació a la consecució/ producció de volums importants al tenir que aconseguir un preu unitari barat.

Ara bé si analitzem la part del procés que correspon a la comercialització dels productes i serveis al Núvol, i sense oblidar que el seu posicionament en preu es situa a la banda baixa. Ens adonem  que  requereix un  gran volum de vendes, que implica tenir que gestionar una quantia encara més elevada d’oportunitats. Afectant d’aquesta manera a la dedicació, en temps,  que podem destinar a cada oportunitat, per tal de mantenir uns costos comercials assumibles per la empresa

Partint de la premissa que el procés comercial es divideix en dos grans activitats: la generació de  demanda i la  venda, i que aquestes habitualment s’associen a dos departaments en les empreses: el Departament de Màrqueting i el Departament de Vendes.   Caldrà treballar de manera diferenciada  però en paral·lel en cada una d’elles, per tal de garantir la industrialització del procés comercial:

• En la  Venda disminuint el cost. Basant-nos en dos aspectes: En primer lloc disminuint el temps de dedicat a les activitats de relació personal del Comercial amb el Client.  En segon lloc abaratint el perfil del comercial, que s’aconsegueix amb la incorporació en el procés  d’activitats de perfils menys qualificats, que al conegut tradicionalment de comercial, com es el de Tele Venda.  Això implicarà invertir en la definició dels processos de Tele Venda i en els argumentaris, així com en la infraestructura per la gestió i coordinació.

• En el Màrqueting: Incorporant models de màrqueting basats en tractar, volums alts de clients potencials, com són els generats a: les xarxes socials, campanyes de email massiu, posicionament en els cercadors per incrementar trànsit a la web, Webs orientades als continguts i reforços de Telemàrqueting .

Aquest escenari de treball implica manejar grans quantitats de dades i això només s’aconsegueix amb eines que són les que anomenem com a eines de Automatització del Màrqueting que permeten relacionar tota la informació generada, automatitzar els processos d’identificar les oportunitats i generació d’activitats que fan créixer més ràpidament els potencials cap a oportunitats.

En aquest escenari de treball on ens movem amb  una a gran quantitat de dades ens calen eines pròpies per manejar-les , aquestes reben el nom d’Eines d’Automatització del Màrqueting,  i ens permetran relacionar tota la informació generada.

A través de l’automatització dels processos per a identificar les oportunitat i de la generació d’activitats, transformarem més ràpidament els potencials en oportunitats.

Es evident doncs que  les eines d’automatització són imprescindibles per aconseguir el procés d’industrialització del procés comercial de Productes i Serveis  al Núvol. Si la seva oferta es basa o es podria basar en el Núvol , es fa necessari una reformulació davant aquest nou procés comercial, incorporant les eines d’automatització.

Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com

L’acord de Govern d’aprovació del Consell TIC va significar un primer pas per visualitzar de forma primigènia quin seria el seu disseny i les seves línies d’actuació i per donar ressò als seus signants, tot obrint la porta a noves adhesions. Bàsicament, les seves funcions han de ser les d’assessorar el Govern en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i les d’elaborar informes, estudis i recomanacions perquè les entitats TIC duguin a terme plans d’actuació conjunts amb el sector públic. Aquest eix de sinergies és fonamental per entendre la tasca del consell: la necessitat de crear un pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per promoure una economia d’innovació i d’alt valor afegit basada en l’ús intensiu de les TIC, ja que només aquesta coresponsabilitat i contacte directe podran proporcionar-nos el dinamisme i les vies de diàleg continu per dur a terme les actuacions que el nostre país requereix en un entorn econòmic globalitzat i cada dia més competitiu tecnològicament.

Però encara hi ha un element articulador clau que no he esmentat i que diferencia les tasques del Consell TIC d’altres òrgans assessors similars, com el Grup d’Experts per a l’Agenda Digital del govern espanyol. En efecte; amb tota la intenció, malgrat que el Consell TIC és un consell assessor, es troba inscrit orgànicament en el model de governança del pla més ambiciós del nostre Govern per tirar endavant tots els nostres reptes pel que fa a la societat del coneixement i les noves tecnologies: el pla idigital, que properament veurà la llum.

D’aquesta manera, el consell TIC no bascularà de forma indefinida i teòrica a sol·licitud dels diferents agents governamentals, econòmics i socials de Catalunya, sinó que esdevé una peça indispensable per a la definició i execució dels projectes del pla idigital. Això comporta una tasca bidireccional constant amb el Board idigital i amb la resta d’òrgans que requereixin dels seus serveis en el govern de Catalunya, cosa que garanteix una constant retroalimentació de proposta i exposició d’idees, de consulta i de debat amb tots els sectors productius i de seguiment de les polítiques executades.

Això és el que el nostre país necessita: aprofitar tot el know-how del nostre sector privat en noves tecnologies i connectar-lo amb els òrgans polítics i executors públics per crear un think-tank que lideri les nostres polítiques en societat de la informació i les noves tecnologies. Hem d’estar convençuts que per anar a per totes hem d’anar tots a una, i el consell TIC, que en breu començarà a funcionar, serà una peça clau en l’alineament de les nostres polítiques d’ara endavant.

Ara mateix només em queda agrair a totes les institucions signants de l’acord de creació i a tots aquells que ho faran en breu –col·legis professionals, centres tecnològics, universitats, associacions empresarials i professionals-  el seu compromís a treballar-hi plegats amb el nostre govern. En breu ens hi posem, i ja d’entrada tenim en el pla idigital la millor de les eines per a la tasca que ens pertoca.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

En l’escala de valors i indicadors que han de guiar la planificació de polítiques públiques hi trobem cada cop més, en aquest inici del tercer mil·leni, els conceptes d’eficiència i sostenibilitat, que han d’aplicar-se de forma intel·ligent als reptes d’un món cada cop més interconnectat i competitiu i que exigeix solucions tecnològiques imaginatives per  gestionar el coneixement i la complexitat de la globalització.

Si ens posem a analitzar el grau de penetració de la revolució digital amb relació als seus actors i agents, veurem ràpidament que aquesta ha trobat el seu primer camp d’expansió en els individus i la seva activitat natural: la interrelació social i l’economia. En efecte, fins no fa massa havien estat les persones i els negocis, en sentit ampli,  els principals factors d’absorció i de creació de demanda de serveis digitals en tots els seus àmbits. Tanmateix, en els darrers anys s’està començant a focalitzar l’atenció també vers la gestió de la tecnologia al servei de l’ecosistema principal de relació de les persones i la seva activitat en el segle XXI: la ciutat. Aquesta demanda creixent d’eficiència en la gestió dels recursos energètics, la preocupació per la qualitat de vida i la generació d’un entorn que faciliti cada cop més l’activitat econòmica a través d’un ús intel·ligent de la tecnologia és la raó d’ésser de l’Smart City.

Podríem definir l’Smart City com aquell entorn urbà que fa un ús sistemàtic de la informació generada pels múltiples canals d’interrelació que la componen per retroalimentar la seva gestió integral i facilitar el seu creixement sostenible tot garantint-ne la perdurabilitat, la competitivitat i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquesta, sens dubte una definició massa acadèmica i abstracta, troba la seva concreció en infinitat d’idees i projectes que ja s’estan materialitzant a tot el món. D’aquesta focalització Catalunya n’és referent -al igual que pel que fa a la mobilitat a través del Mobile World Congress- gràcies a la celebració, ara fa uns mesos, del primer congrés mundial de l’Smart City, i de les nombroses iniciatives que estan liderant moltes corporacions locals del nostre país.

De molts d’aquests projectes i visions de futur en vàrem poder aprendre i compartir experiències durant l’acte de presentació del Full de Ruta per a l’Smart City que va organitzar CTecno fa pocs dies a Viladecans. A través de diferents presentacions i taules rodones, els experts convidats a la jornada ens varen parlar del nou model d’economia que està creant la fusió de les tecnologies d’internet amb les energies renovables; de com la sensorització de les ciutats ens permet gestionar molt més eficientment els serveis urbans, ens permet innovar en recursos i facilita noves formes de relació social i de creixement econòmic.

Parlem d’iniciatives que integren la mobilitat amb la producció i distribució de serveis com l’energia i l’aigua; la gestió de les emergències, la seguretat i l’atenció a les persones, la millora de l’accés a l’educació i a la salut; una infinitat de possibilitats per als quals el Full de Ruta és una proposta útil de polítiques i sinergies comuns. La implementació d’estratègies Smart City requereix de l’entesa a tots nivells entre les forces habilitadores i els seus agents, tant socials com polítics i tant públics com privats, ja que conforma una visió integral que requereix una societat intel·ligent, activa i oberta a les influències de l’entorn.

Tenim davant nostre un escenari perfecte per implementar les tecnologies digitals i una gran capital, Barcelona, i el seu entorn, que poc a poc està esdevenint un immens laboratori urbà de propostes innovadores i ecoeficients. Catalunya és ja, de fet, un dels principals escenaris de la Tercera Revolució Industrial: la fusió de les energies sostenibles amb la innovació i la tecnologia. És un escenari fascinant i engrescador, i hem d’impulsar, a través de polítiques públiques i l’empreneduria privada, la seva extensió a tots els nivells de la nostra societat. Construïm la Catalunya del futur; construïm l’Smart City.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

Els conferenciants més reconeguts i famosos que han pogut anar passant durant les edicions anteriors són persones com l’expresident dels Estats Units Bill Clinton, els laureados amb el Premi Nobel James D. Watson, Murray Gell-Mann, i Al Gore, el cofundador de Microsoft, Bill Gates, els co-fundadors de Google Sergey Brin i Larry Page, i Billy Graham.

A casa nostra s’organitzaran en breu una sèrie de TEDx com: TEDxESADE, el 13 d’abril, TEDxAvenueDiagonal, el 26 d’abril o el TEDxUdG, 10 de maig. Podeu localitzar a la xarxa les més de 900 xerrades TED que s’han realitzat, que són lliures de consulta i descàrrega gratuïta.

Amb anterioritat es van celebrar a casa nostra, els TEDxBarcelona, TEDxManresa i TEDxRamblas que us convidem a conèixer també.

El Catalanitzador és un programa creat per l’associació Softcatalà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i altres entitats, que facilita la tasca d’instal·lar la llengua catalana a Microsoft Windows (XP, Vista i 7), Microsoft Office (2003, 2007 i 2010) i Explorer (6, 7, 8 i 9). A més, permet canviar la configuració del sistema al català i configurar l’Explorer perquè navegui en aquesta llengua. Tot plegat en pocs passos, molt senzills i a l’abast de qualsevol. Coneixem el Catalanitzador? L’hem provat? Hem tingut alguna dificultat en el procés? Consultem l’apartat de Preguntes Més Freqüents i notifiquem errors i problemes.

Com que es tracta d’un projecte amb llicència GPL, qualsevol desenvolupador pot descarregar el codi font del Catalanitzador i adaptar-lo a altres idiomes. De fet, és una iniciativa pionera que pot facilitar el multilingüisme arreu del món.

Softcatalà, entitat impulsora del Catalanitzador, és una organització sense ànim de lucre, de llarga trajectòria, que treballa per al foment de l’ús del català a les noves tecnologies. El rebost, una de les seccions del seu web, és segurament el repositori més important existent de programari en català.

Tot va començar quan en Vicenç, cansat després d’un llarg dia d’universitat, va decidir, com de costum, fer una capcinada al tren de tornada cap a Vilanova; estava en un son tan profund que no va poder sortir del món de Morfeu i, conseqüentment,  tampoc baixar a la seva parada. Un cop a Cubelles (següent parada) i entre lleganyes, va agafar el primer tren en direcció oposada, per arribar per fi al seu veritable destí.

Això quedaria tan sols en una anècdota si no fos perquè va coincidir justament amb una vivència similar d’un altre passatger. En aquest cas, el personatge va maleir tots els presents perquè no l’havien despertat, com si haguessin de saber, per la manera com va vestit algú, per exemple, a quina parada havia de baixar!! Molt inversemblant.

Bé, doncs, aquí en Vicenç va veure una necessitat que no estava coberta: clar que es pot programar una alarma al mòbil calculant el temps que trigaràs a arribar al teu destí, però s’ha de reconèixer que això no és massa pràctic, perquè el tren pot aturar-se, tenir diferents durades de trajecte segons si és més directe o menys… Com si una bombeta s’encengués en el seu cap, va pensar que una aplicació per al telèfon (que amb el boom d’smartphones actual tindria un gran abast), manejable i fàcil d’utilitzar, podria cobrir aquesta necessitat i evitar els problemes que pot comportar adormir-se al tren.

Però ell sol no ho podia fer, ja que no comptava amb suficients coneixements en programació. I és en aquest moment quan entra en joc l’altra part de la parella, l’Albert, amic de tota la vida d’en Vicenç.  Aquest sabia que el seu company sempre havia mostrat interès pels avenços tecnològics i que tenia inquietuds de superació pel que feia als seus àmbits i, per tant, sabia que junts podrien formar un bon equip.

Una nit qualsevol i com si d’una trobada més es tractés, els dos amics van quedar per xerrar i d’aquesta cita en va sorgir l’embrió d’una possible aplicació. Començava un treball molt  dur per a  l’Albert, ja que havia d’aprendre a desenvolupar per Android. Va haver de fer front a molts moments de desesperació, però gràcies al seu afany de superació personal, poc a poc tot va anant agafant forma.

Un cop creada l’aplicació, s’havia de provar al camp de batalla. I, lògicament, van aparèixer alguns errors. Però l’Albert no va defallir en l’esprint final i va corregir tots els errors trobats. Durant dues hores i mitja, es va estar assegut al terra de l’estació de Sants, fent proves amb l’ordinador. Podeu imaginar-vos com se’l mirava la gent…

Actualment, la felicitat del nostre duet és incommensurable:  els podem trobar a diaris d’abast nacional com l’ARA, al 3/24, i també, és clar, al diari de la seva ciutat (Diari de Vilanova). Un ressò i un reconeixement que els dóna encara més força per tirar endavant, i per això ja estan treballant perquè els usuaris d’altres plataformes (iOS, Windows Mobile…) també puguin gaudir d’aquesta aplicació, i també per ampliar les línies on funciona (de moment només està disponible per a la línia R2 Sud de Rodalies) i estendre-ho a totes les de Catalunya, ja que han rebut múltiples peticions de gent que vol aquesta aplicació per al seu recorregut.

Link de l’aplicació: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.magik.gps

Link del blog: http://notdor.blogspot.com.es/

Contacte: notdorapp@gmail.com

Quan les empreses i les persones decideixen buscar solucions que estiguin funcionant sota el paradigma del Núvol, el que fan es investigar o cercar informació en els mitjans digitals, es a dir aprenen sobre el que han cercat. El lloc principal on investigar són les web dels proveïdors.

La recerca s’inicia a través d’un buscador o bé per prescriptors de la seva confiança, com poden ser els gremis, associacions professionals, analistes o consultors. Sovint s’inicia directament, quan un proveïdor ens envia informació que considerem del nostre interès, normalment en un email.

Aquests hàbits en la cerca d’ informació i l’aprenentatge , fa que se estiguin reinventant las maneres i els canals de contacte amb els nostres clients i possibles clients. Un altre aspecte primordial  a tenir en compte, es entendre com el comprador es comporta, com investiga i també conèixer el moment en que es dóna a conèixer, es a dir, quan perd l’anonimat. Aquest acte es la senyal que ens permetrà contactar amb ell, es important aprofitar aquest gest, ja que sinó reaccionem amb rapidesa ens podria allunyar del seu procés de compra.

Degut a la relació amb els nostres clients i a aquest comportament podem obtenir informació de diferents fonts, entre les que destaquen:

• Aquella que disposem pel sòl fet de ser client nostre: factures, atencions de suport, serveis contractats, productes adquirits, entre altres.
• La que hem generat per haver-nos dirigit directament a una persona: via telèfon, visites, correu ordinari, etc.
• La que deriva dels traços  que hem produït per haver surfegat en els emails que li hem anat enviant.
• La provinguda del rastre que ha deixat al llarg de les visites que ha realitzat a la nostra web, ja sigui de manera anònima o nominada.
• L’esdevinguda dels contactes, accessos o vistes en les xarxes socials on estem presents.

Per tot això, en aquest escenari, es necessari disposar d’eines que ens permetin relacionar tota  aquesta informació. Donant  valor a la informació més rellevant, podent-se  presentar de manera que es realci la que té més possibilitats de convertir-se en oportunitats de negoci. Es peça clau per a l’ èxit en la detecció d’oportunitats.

Tot el esforç ja sigui automatitzat, manual, en forma de eines o serveis i en dades que intervenen en aquest procés de generació de demanda i detecció de oportunitats, ja sigui en la seva planificació o execució, que usa internet com mitjà, es el que denominen Marketing Digital

Ara bé, tot aquest entramat d’informació i eines (de diferent naturalesa, fabricants i orígens) , no te sentit sinó es coordinen per a que funcionin orientats cap als mateixos objectius i estratègies, es dir els propis de l’empresa. Per això,  es necessari disposar d’un marc que alieni les eines amb en el món del Màrqueting Digital. Un exemple exitós es la Metodologia de Treball CELAR  orquestrada sota cinc principis bàsics:

• Content Màrqueting: Màrqueting basat en continguts, perquè les persones quan s’aproximen a nosaltres busquen un valor afegit en les nostres propostes, i nosaltres els hi  entreguem aquest valor en forma continguts, que poden estar en varis suports: PowerPoints, documents, blocs, vídeos, casos d’èxit, etc.
• Engines: Motors atractors de possibles clients i/o tràfic, uns motors molt utilitzats són els de  recerca en internet: com Google o Bing, i d’ altres propis de la empresa, com són les campanyes via email, o les xarxes socials.
• Lead Management: Gestió eficaç dels leads (interessats), es a dir el mètode de treball emprat per gestionar els  interessat  de una manera eficaç, que fa que es converteixen en oportunitats la quantitat mes gran possible.
• Automation: Eines que permetin que la comunicació amb els nostres clients i presumptes , alhora que siguin gestionades d’una manera automàtica ho siguin amb la mínima intervenció humana. Amb la finalitat d’abaratir costos d’adquisició de clients i d’incrementar la velocitat de resposta cap als millors leads.
• ROI: Medició del retorn de la inversió i dels KPI’s claus per al procés de màrqueting i per als resultats. Mitjançant un procés de millora periòdic i inflexible, estudiant els ratis, els processos i les activitats, i efectuant els ajustos adequats per a millorar-los.

No s’ha de confondre la metodologia, què és el que ens permet alienar l’estratègia de l’empresa amb el medi digital, amb les eines que tots tenim normalment a les nostres ments i que són peces claus per a l’èxit, com podrien ser les pàgines web, l’ email màrqueting o els motors de recerca.

Per a ser exitós amb el Màrqueting Digital, el primer que s’ha de definir són els objectius a assolir, després fixar l’estratègia a seguir, incorporant les eines necessàries i escollint la metodologia de treball que ens permeti coordinar tot el procés. I en seguit, cal desenvolupar o emprar les eines més adients per a cada cas: web, email engine, xarxes socials, etc.

Com es pot apreciar, la relació entre el Núvol i el Màrqueting Digital és molt estreta, tant estreta que la majoria de les eines que s’utilitzen estan basades en el mateix paradigma del Núvol.

És molt recomanable, gairebé podríem dir que imprescindible, per a tenir oportunitats d’èxit, que abans d’utilitzar les eines o mitjans de mode  desconnectat, es planifiqui l’ús del màrqueting digital de manera complerta i conjunta.

Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com

Tess Camba, directora d’operacions de la fundació internacional Telecentre.org destaca el paper de la dona com a dinamitzadora a la xarxa mundial de telecentres i avança que la propera trobada global tindrà lloc el proper any a Europa.

Coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, la directora d’operacions de la fundació internacional Telecentre.org va reflexionar en aquesta entrevista sobre els diferents aspectes en què es treballa des dels telecentres d’arreu del món. Amb seu a Filipines però amb centres adherits en els cinc continents, Telecentre.org es troba en una fase d’expansió a nivell mundial i es consolida com una gran xarxa de xarxes amb les TIC com a eina de cohesió. Precísament, fa poques setmanes, Telecentre.org va posar en marxa la campanya Telecentre Women en què s’hi va adherir la Xarxa Punt TIC – Òmnia , en el marc del Dia Internacional de les Dones per tal promoure l’alfabetització digital sota una perspectiva de gènere.

En la següent entrevista, amb subtítols en català, Tess Camba, incideix en la feina de les dinamitzadores a les diferents comunitats i en altres aspectes dels telecentres d’arreu del món.

Ja tenim el primer tweet i ràpidament els perfils oficials de @gencat i @barcelona_cat recomanen seguir el perfil recentment creat per estar permanentment informat de tot el que es cou al MWC12. A banda, es defineix un hashtag propi (#mwc12cat) per poder identificar a la xarxa el “nínxol” català i valorar, a posteriori, l’impacte generat.

A partir del Pla d’Acció definit prèviament, comencem a realitzar els vídeos amb informacions de l’edició anterior i de l’impacte econòmic sobre la ciutat de Barcelona. L’equip de Comunicació i Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona s’encarrega de gravar les imatges, editar-les, muntar-les i difondre-les posteriorment a Internet. En total, es realitzen 18 vídeos durant la setmana prèvia i el Congrés.

A partir de diferents eines de cerca de perfils a Twitter, s’identifica una sèrie de persones que podria ser interessant seguir i que, al mateix temps, ens seguissin, cosa que aportaria un valor afegit molt gran a la proposta. Les recomanacions d’influenciadors a la xarxa també donen els seus fruits i els primers seguidors arriben en massa; la setmana tanca amb prop de 1000 followers. Encara cal, però, fer molta més feina.

És el primer dia del Mobile World Congress 2012. Els contactes amb diferents bloggers, mitjans de comunicació digital i canals de TV online donen els seus fruits i iniciem la difusió conjunta d’esdeveniments com ara la inauguració i el tour que diferents personalitats del país realitzen pels pavellons del Congrés. El tancament del primer dia ens dóna xifres d’impacte de prop de 50.000 persones i més de 90.000 impressions. Són xifres molt bones, però tot i així, confiem que creixin al llarg de la setmana.

S’entrevisten les empreses, es difonen els seus productes, s’amplifiquen els missatges institucionals… Continguts i informacions que ràpidament són compartits per altres persones en d’altres xarxes i que generen encara un impacte més gran.

Amb totes aquestes dades a la mà, ja podem dir que l’experiència de MobilCAT ha demostrat, principalment, que es pot treballar conjuntament entre administracions i que el seu resultat pot ser bo o molt bo. N’estem satisfets i volem seguir treballant en aquesta línia, per la qual cosa hem iniciat un debat a la xarxa (http://goo.gl/mod/WlNZ) que ens ha d’ajudar a millorar i, sobretot, a readaptar la nostra estratègia per enfocar-nos cap a la Mobile World Capital i totes les possibilitats que hi ha amb les Smart Cities. Tenim molt futur per endavant i l’hem de construir entre tots i totes.

Joakim Vivas, Internet i Xarxes Socials de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació