Expliquem el futur


162 APUNTS

  • 11:10
  • 0

Nova trobada de l’Anella Científica sobre Xarxes de Recerca

El proppassat 19 de juny va tenir lloc una nova edició de la Trobada de l’Anella Científica (TAC) a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment  (CAR) sota el lema “Xarxes de recerca: connectar, col·laborar, innovar”. La Trobada va comptar amb ponències sobre la xarxa paneuropea de recerca Géant, la renovació de la xarxa de comunicacions acadèmica i de recerca de Catalunya, l’Anella Científica, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i diverses experiències d’ús. En la cloenda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, va destacar la missió del CESCA com a ens al servei de la recerca de qualitat.

Els encarregats d’obrir la jornada va ser Joan Fontseré, director del CAR, qui va destacar que “avui dia l’esport d’alt rendiment va associat a la tecnologia”, ja que per millorar la qualitat i el rendiment dels esportistes és necessari fer recerca i ajudar-se de les noves tecnologies. En aquest sentit, Fontseré també va comentar que “l’Anella Científica fa possible el desenvolupament de la tasca de recerca que porta a terme el CAR”.

Miquel Huguet, director del CESCA, i Lluís Jofre, director general d’Universitats, van comentar la importància de les xarxes de recerca com a infraestructures horitzontals per a l’R+D+I, destacant com l’Anella Científica ha estat la precursora de la Societat de la Informació a Catalunya, tot facilitant la creació d’una universitat oberta i preparada per als reptes de futur. A més, van insistir en la necessitat d’invertir en infraestructures que facilitin la recerca i del suport de models internacionals per fer-les créixer, així com la necessitat d’usar la tecnologia amb imaginació per projectar-la a l’exterior.

Durant la trobada es van presentar diverses experiències d’ús, com ara la recerca experimental en xarxes de comunicacions que realitza el CTTC; el projecte OFELIA d’i2CAT; l’espai virtual Open Apps, de la UOC; el processament i anàlisi d’imatges mèdiques procedents de diferents centres hospitalaris a través de la plataforma PICNIC del PIC, i el consorci d’anàlisi de dades de la missió astronòmica Gaia (DPAC).

Finalment, Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar que “en una situació com l’actual cal seguir avançant perquè la recerca continuï en el seu màxim nivell” i va comparar el CAR i el CESCA com a referents d’elit en l’esport i en la recerca.

  • 11:30
  • 1

Big Data, sector públic i BDigital Global Congress

Avui ha començat una nova edició del BDigital Global Congress, l’aparador mundial de tecnologies digitals que aplegarà el bo i millor sector TIC especialitzat, i que en aquesta edició centra la seva atenció en una de les tendències estratègiques més importants pel que fa al tractament de la informació: el Big Data.

Avui dia, en el món de les TIC, es tendeix a inventar conceptes nous a una velocitat tan gran que es fa difícil estar al dia de tot allò que es cou. De sobte, parlem de d’Open Data, de Cloud Computing amb una familiaritat que fa estrany pensar que són conceptes que fa quatre o cinc anys ni s’havien plantejat. Big Data és, naturalment, un d’aquests nous conceptes, amb el qual ens referim a les tecnologies de la informació necessàries per capturar, emmagatzemar, tractar, analitzar i visualitzar grans volums d’informació, volums de l’ordre d’uns quants milers de gigabytes.

Aquests grans volums d’informació provenen d’orígens molt diversos com ara els senyals captats pels telescopis astronòmics, les mesures realitzades als acceleradors de partícules, les cerques realitzades a través dels buscadors d’Internet, etc.

Així doncs, Big Data és un concepte nou que parteix de tecnologies ja existents: la gestió de bases de dades o la intel·ligència de negoci (Business Intelligence), que esdevenen poc eficients davant aquests grans volums d’informació. La Big Data proposa solucions per donar resposta als requeriments d’aquests sistemes a través d’estratègies de computació paral·lela massiva, en desenes, centenars o, fins i tot, milers d’ordinadors.

Per què és important la Big Data en el sector públic? Les administracions han estat tradicionalment grans generadores de dades. Els primers sistemes informàtics complexos de la història es van desenvolupar amb finalitats militars però ben aviat es van demostrar útils per les tasques de tractament i anàlisi de les dades del cens. Actualment, el tractament de la informació tributària de molts estats ja entra dins els paràmetres d’allò que anomenem Big Data, però la digitalització d’altres àmbits del sector públic fa que els reptes en aquest camp es multipliquin.

La informatització de la història clínica, la introducció de les TIC a l’aula o la digitalització del patrimoni cultural són exemples clars d’àmbits sensibles en què les Big Data estan esdevenint una tecnologia molt valuosa per al futur del sector públic. La capacitat d’emmagatzemar, tractar i analitzar aquestes dades esdevindrà a curt termini un aliat estratègic per marcar el rumb de les organitzacions, tant públiques com privades.

Tot plegat fa preveure un gran creixement en la demanda d’aquestes solucions i, atesa la sensibilitat i el valor estratègic d’algunes d’aquestes dades, és necessari que el sector local de les TIC estigui en disposició d’oferir-hi eines a les institucions públiques per tal que aquestes puguin prendre les millors directrius i estratègies. El BDigital Congress 2013 serà, sens dubte, una magnífica oportunitat per aprendre i debatre al voltant d’aquesta nova revolució digital.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 15:57
  • 0

Botiga en línia i botiga física. Cada vegada més a prop

Poca gent dubta de la tendència alcista de les vendes de productes a través d’Internet. Potser en un inici van ser més els productes tecnològics o els llibres, però en l’actualitat s’han estès al sector de la moda, dels esports i a molts d’altres. De fet tot suma; cada vegada hi ha més gent que navega per Internet, de forma més ràpida, i des de fa relativament poc temps, els nous dispositius, com els mòbils i les tabletes, estan canviant les regles del joc.

El projecte Ecommerce, en el marc del pla idigital, aposta per les plataformes de comerç electrònic territorials.

Dilluns i dimarts passat van tenir lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols (Girona) les dues primeres jornades tècniques formatives d’integració de productes de botigues físiques de la ciutat a la plataforma de comerç territorial puntcentric.

Aquesta plataforma està dissenyada perquè, a més de les vendes que es puguin fer en línia, com una botiga de comerç electrònic tradicional, porti nous clients a les botigues físiques utilitzant les tecnologies mòbils. Compta amb una aplicació mòbil per a dispositius Android i Iphone que usa la geolocalització per a portar més clients a les botigues anunciant-los, per proximitat al terminal, les botigues que hi són properes i les promocions que tenen.

Cadascuna de les botigues adherides també comptarà amb un adhesiu identificatiu com a botiga virtual amb un codi QR on l’usuari es podrà descarregar l’aplicació de puntcentric en el seu terminal que li permetrà veure els productes i ofertes de l’establiment des del mòbil o tauleta.

Les dues primeres jornades que han tingut lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols han permès als representants d’una 12 d’establiments comercials d’aquesta ciutat, de diferents sectors, obrir la seva botiga virtual a PuntCentric i posar-hi els seus productes amb l’ajut i assessorament de tècnics de l’empresa.

Durant les properes setmanes els responsables d’aquests establiments rebran assessorament individualitzat amb l’objectiu de resoldre qualsevol dubte que puguin tenir i sobre com aprofitar al màxim Internet per vendre més, tant a l’establiment físic com a la botiga online, amb l’objectiu que això serveixi perquè d’altres comerços s’animin a fer el mateix.

Els casos d’èxit que sorgeixin d’experiències com aquestes serviran també per a promocionar el projecte a altres territoris d’arreu de Catalunya.

Alex Rostoll, Responsable del projecte ecommerc del pla idigital - Generalitat de Catalunya

  • 15:02
  • 0

Les TIC, aliades de l’Agència Catalana de Turisme per fer més i millor promoció turística

Catalunya és una destinació turística líder a l’Estat i a Europa. I això és gran part possible al dinamisme del seu sector turístic. Un sector que es reinventa constantment per continuar ocupant aquesta posició capdavantera amb una oferta de qualitat, moderna, sostenible i amb visió de futur.

El sector coneix perfectament el potencial de les TIC -de fet, els productes i els serveis turístics són els que més es venen online-, i ha sabut adaptar-se veient la tecnologia com una oportunitat i no pas com a una amenaça. Juguem a més amb l’avantatge que el turista, el nostre client final, està molt habituat a utilitzar la tecnologia per realitzar les seves compres.

Des de ja fa un temps, els professionals turístics incorporen fórmules de promoció i comercialització utilitzant les TIC. També l’Agència Catalana de Turisme (ACT), organisme de promoció de la Generalitat de Catalunya, s’ha adaptat perfectament a la revolució de les TIC.

Catalunya és pionera en l’ús de les xarxes socials per fer promoció turística i està jugant un paper capdavanter en posicionar la nostra destinació com una de les més actives en diverses plataformes. L’ACT articula la seva presència online a través de la marca “Catalunya Experience”, que consta de perfil a Facebook, compte a Twitter i plataforma de vídeos a Youtube i de fotografies a Instagram.

Som la destinació turística de l’Estat Espanyol amb més seguidors a Facebook, i més de 83.800, i tenim més de 19.200 seguidors a Twitter. Hem organitzat diversos bloctrips, vam ser la primera destinació de l’Estat Espanyol en utilitzar Instagram per promocionar-nos turísticament i també en obrir una oficina de turisme virtual a Facebook.

Hem creat el Club Experience, una plataforma perquè les empreses catalanes puguin comercialitzar el seu producte online i hem desenvolupat l’app de Realitat Augmentada Catalunya, the real experience, amb l’objectiu de facilitar i fer més atractiu l’accés del públic a totes aquestes propostes.

I cal seguir avançant i innovant en aquest terreny. El turisme, el primer sector econòmic del país, no pot donar l’esquena a les TIC. Des de l’ACT, capdavantera en utilitzar el potencial de les TIC per promocionar el turisme de Catalunya, ho continuarem fent. De fet, així ho marca el nou Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya, en què una de les prioritats és precisament la potenciació de les eines online per fer una promoció més efectiva i rendible.

Xavier Espasa, Director de l’Agència Catalana de Turisme - Generalitat de Catalunya

  • 11:15
  • 0

Neix el Canal TIC de la Generalitat

Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.

En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.

El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.

Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.

El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.

Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.

  • 15:32
  • 0

L’Anella audiovisual, una font d’intercanvi de coneixement per al sector

En el darrer post parlàvem de l’Anella Industrial, tot emmarcant-la en l’adhesió d’un nou soci com és el Circuit de Catalunya. Avui parlem de l’Anella Audiovisual entesa com la interconnexió de les empreses creatives del sector audiovisual, incloent productors de continguts culturals, audiovisuals en sentit estricte i ample, videojocs i broadcasters. Aquesta anella no està tant orientada a la creació i difusió de continguts culturals, sinó que s’orienta més a la interconnexió de les empreses del sector per millorar-ne la competitivitat.

Una nova forma de veure la televisió com a resultat de la col·laboració de les empreses de l’anella?

És a dir, s’ofereix una solució per a l’intercanvi d’informació, de resultats de proves que una empresa o entitat ha fet per tal que la resta pugui usar aquesta informació per millorar els seus productes. És una forma de col·laboració que vol induir a una especialització de les empreses en aspectes concrets (edició de vídeo 3D, millora del so digital, etc.) per tal d’afavorir un clúster potent i competitiu a nivell mundial.

Tot i que conceptualment parlem de motivacions i objectius diferents, en el fons estem parlant del mateix sector dels continguts digitals contemplats des d’òptiques diferents i, per tant, complementàries.

El clúster del videojoc un projecte en definició per potenciar la creativitat cultural entorn aquest.

No podem obviar que dins del sector de les empreses creadores de continguts digitals, el grup més innovador i més vinculat a l’àmbit TIC és el del videojoc. No és estrany, doncs, que cada any a Barcelona i des de ja en fa dos, se celebri un dels esdeveniments més importants del sector dels videojocs en l’àmbit mundial, la fira del videojoc, el GameLab. El suport de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions catalanes per portar a Barcelona aquesta fira forma part d’un programa específic d’impuls del sector dels videojocs al nostre país dins del marc de la nova estratègia digital de Catalunya amb la qual el Govern pretén crear un Pol d’Innovació de la Societat Digital, generador de competitivitat, creixement econòmic i benestar social.

Un dels primers resultats d’aquests esforços per crear aquest pol d’innovació, a més de la fira GameLab és la consolidació del Clúster del Videojoc; el seu objectiu és el de  fomentar la creativitat cultural en l’àmbit del videojoc a Catalunya. La definició i dinamització del clúster de les empreses del sector dels videojocs ajudarà a potenciar la competitivitat d’aquestes empreses i posicionar-se com a sector tractor no només de l’àmbit de les empreses creatives, sinó també del sector de les empreses TIC i de l’economia catalana en general. Actualment ens trobem en aquesta fase de disseny i esperem que enguany veurà la llum i es veuran els primers del seus fruits.

Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Audiovisual - Generalitat de Catalunya

  • 12:59
  • 0

L’Anella Industrial arriba al Circuit de Catalunya

Què és l’anella industrial? D’on sorgeix?

L’Anella Industrial es un projecte que neix l´any 2007 a partir d’uns treballs suportats pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació I2CAT i la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (UPC) amb el suport de la Generalitat de Catalunya. A grans trets, l’objectiu de l’Anella Industrial busca proveir al sector industrial català d’una infraestructura de comunicacions, sobre la que es proveeixen serveis TIC de valor afegit, que ajudin a augmentar la competitivitat de les empreses connectades.

Aquest mateix any ha arribat l’extesa de fibra òptica al Circuit de Montmeló, i per tant, ja s’ha connectat a l´ Anella Industrial. El 10 de maig, precisament, s’ha efectuat la signatura de l’adhesió del Circuit a l’Anella. Aleshores, que pot proporcionar aquesta connectivitat al Circuit?

Primer de tot, connectivitat amb banda ampla simètrica a totes els empreses que estiguin ubicades als boxes, tant temporalment, com permanentment. Això  pot significar posar en marxa molts serveis entre els ocupants del box i les empreses que estiguin col·laborant amb ells (per exemple mecànics – fàbrica o el seu equip esportiu).

Els equips del món del motor podran connectar-se a la seva seu central indiferentment del país on s’ubiqui.

A través d’aquesta connectivitat poden disposar de recursos de valor afegit com la supercomputació, de manera que els equips en competició poden fer servir aplicatius que prèviament s’hagin instal·lat al CESCA o al BSC, el que podria permetre comparar simulacions teòriques amb els resultats pràctics obtinguts en cursa al circuit. Des del box, i en temps de desenvolupament de vehicle durant els mateixos dies que s’estigués al Circuit, sense retards ni dilacions.

Al propi CPD del Circuit es poden hostatjar aplicatius útils per als equips allí ubicats o per a empreses col·laboradores que tinguin la seva seu allunyada físicament del Circuit. Ja podem seguir les evolucions dels pilots al Circuit encara que seguim ubicats a la nostra seu central, o podem verificar si l’automòbil segueix la traçada considerada òptima pels nostres càlculs… Es miri com es miri, estem parlant de posar el Circuit a distància 0 Km de qualsevol empresa que pertanyi a l’Anella Industrial.

I aquesta distància 0Km no només vol dir usar aplicatius en comú tant si estàs al Circuit com si estàs lluny. També vol dir accedir a eines de videoconferències d´ alta definició entre el box i les seus de les empreses que estiguin treballant amb ells, vol dir usar solucions de telepresència i de treball col·laboratiu, compartició de fitxers i bases de dades, us de solucions ubicades al cloud, i tot allò que les noves tecnologies posin, més que mai, al nostre abast.

Nous formats per veure les competicions de motor? Nous espais on veure-les?

A més de les comunicacions corporatives o personals, 1 a 1, no ens hem d’oblidar de les transmissions, o de les emissions 1 a molts; la difusió de continguts audiovisuals tant a través de la televisió com d’Internet  de les imatges des de càmeres ubicades arreu del Circuit. I encara està per veure noves formes de difusió de continguts. Per què no veure curses d cotxes o motos als cinemes?  O transmetre entrenaments a zones de lleure dels centres comercials o dels aeroports? Son nous formats per explorar, que l’arribada de l’Anella Industrial pot facilitar per primera vegada…

O, pensant en àmbits de menor format, per què no pensar en la possibilitat de poder donar cursets i consells de conducció a estudiants, bàsics o avançats, a càrrec dels millor pilots en el millor circuit…  No oblidem que l’Anella Industrial està connectada a l’Anella Científica i a l’Anella Educativa. Des de qualsevol Universitat i Escola es pot accedir en temps real i en banda ampla al Circuit.

I si podem seguir les evolucions dels pilots, no podem mesurar les seves constants, el seu comportament… la seva telemetria, vaja, i competir online amb ells? Els videojocs també poden treure’n profit d’aquestes noves tecnologies.

L’única limitació és la nostra imaginació; no la tecnologia.

Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Cultural - Generalitat de Catalunya

  • 09:21
  • 0

Entrevista a Toni Costa, cofundador de SocialFundit, la nova comunitat mòbil de col·laboració social creada a Barcelona

-D’on neix el projecte SocialFundit?

Socialfundit neix a través de la detecció d’una necessitat personal que ens vàrem trobar alguns membres de l’equip emprenedor en una conferència on en acabat, una entitat social ens va demanar que col·laboréssim amb ella. Bàsicament, hi havia dues opcions; o bé emplenar un document amb les dades personals i de caràcter bancari, o bé entrar a la web de l’entitat i fer l’aportació. La primera té el desavantatge de donar dades que en molts casos no portem al damunt i que a més, degut al seu caràcter sensible, a ningú no li fa gràcia donar. L’altre opció fa que perdis “el moment” i en molts casos, molt poca gent acaba col·laborant, i no pas per mala fe, sinó perquè el nostre dia a dia fa que ens n’oblidem, etc.

Aquest projecte pretén resoldre sobretot aquesta necessitat clara, que és la de dotar les entitats d’eines per poder-les ajudar en la captació de fons i recursos en accions que ja estan realitzant, o que poden realitzar.

Si tenim en compte, a més, la situació actual, ens adonem que més de la meitat de la població espanyola disposa d’smartphone, i els donants cada vegada aposten més per les donacions puntuals a projectes i entitats, que no pas lligar-s’hi com a socis, ja que molta gent no disposa d’ingressos permanents.

- Què us va fer decidir-vos pels projectes socials? És possible alinear el sentit social d’un projecte amb la idea de negoci?

Precisament pensem que reinvertir part dels nostres ingressos en la societat en la qual vivim contribueix a fer-la, en si mateixa, més rica i sostenible, així que estem convençuts que aquest és el futur a seguir. A més, creiem que és un sector que necessita que tothom hi aporti el seu gra de sorra, i aquesta és la nostra forma d’intentar donar un cop de mà. D’altra banda, hem concebut un negoci que pugui ser econòmicament sostenible i escalable, així com accessible per a qualsevol tipus i tamany d’entitat. Estem construint una plataforma d’orientació mòbil que pugui ser utilitzada de forma col·laborativa per a totes les entitats, i d’aquesta forma minimitzar despeses, però maximitzant el benefici per a totes elles, sense haver de reinventar la roda cada vegada, i tot donant veu a tothom.

- Quin ha estat el procés de concepció i de desenvolupament de la idea? Amb quins suports heu comptat?

Després de concebre la idea, vàrem passar un temps elaborant una petita presentació remarcant els punts que consideràvem claus per a l’execució del projecte, però abans de llançar-nos-hi de cap, vàrem presentar-ho a diverses entitats socials i vam anar afinant la idea. Gràcies al feedback de les entitats i d’algun usuari, hem anat afinant petits detalls per tal d’assolir un producte molt més ajustat a les necessitats de les entitats i dels usuaris donants.

Hem comptat amb l’ajuda de moltes entitats que ens han escoltat i ajudat a poder parlar amb d’altres, així com alguns membres destacats de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, la gent del TheAppDate de Madrid, i molts d’altres que ens esteu recolzant.

- Quins objectius teniu? Altres projectes per al futur?

Com a gran objectiu d’aquest any, tenim que hi hagi un centenar d’entitats que puguin estar utilitzant la nostra plataforma a finals d’any, i poder validar que les donacions presencials són un element important, sobretot per poder atraure un perfil de donant més jove a les entitats. A nivell d’expansió, cal ser realista. Si bé és cert que ho tenim al cap i evidentment ens agradaria poder sortir fora, primer s’ha de validar que el projecte té sentit a casa nostra i funciona. Pel fet de ser una plataforma online, no volem banalitzar el procés d’internacionalització, que el veiem clar, però s’ha d’estudiar individualment per a cada país, primer europeu, i després a l’exterior.

Sempre tenim altres projectes en ment, però creiem que ara és hora de posar-se al costat de les entitats i remar juntament amb elles, intentant focalitzar-nos en aquesta tasca, que ja és molt en aquests moments.

- Dins la vostra estructura, com uniu la part creativa a la tècnica?

A diferència d’altres llocs on hem treballat, i on aquestes dues potes acostumen a xocar, aquí intentem negociar entre les diferents parts per trobar l’equilibri. De totes maneres, com a norma general les solucions tècniques estan al servei del producte o la part creativa. Un producte que no sigui atractiu, usable, fàcil, per més bo que sigui tècnicament, difícilment tindrà èxit avui en dia, si bé és cert que ha de funcionar correctament.

- Com és la vostra experiència com a emprenedors? Què us ajudaria a tirar endavant la vostra feina amb més facilitat?

Ara per ara l’experiència és bona, i existeixen diferents serveis com Barcelona Activa, que pensem que ofereix una sèrie de serveis molt bons per a gent com nosaltres. És evident que l’Administració hauria de fer un pas endavant per la defensa dels emprenedors, així com la PIME, i ajudar d’una forma més clara als qui ens arrisquem. Obrir una empresa és una odissea de paperassa i les despeses mensuals, encara que no tinguis ingressos, són massa elevades en comparació a altres països europeus. D’altra banda, i com tot, l’accés al finançament serà clau en els pròxims mesos, així que difusions com aquesta sempre són bones per aconseguir ajuda.

Contacte: @antoni_costa Toni@socialfundit.com

  • 15:35
  • 0

L’anella cultural, oferta de nous serveis per induir en la creació de talent artístic

Font: http://www.telegraph.co.ukLa convergència digital i la millora de les xarxes creen nous canals de distribució que faciliten a ‎les administracions i empreses la possibilitat d’oferir nous serveis i continguts digitals, i també ‎afavoreixen l’expressió, la creativitat i la compartició d’informació entre la ciutadania.

Si l’ús de les xarxes de comunicació de nova generació i dels serveis de valor afegit sobre infraestructures d’alta capacitat son un clar factor de millora de la competitivitat i creixement que es pot aplicar a qualsevol sector productiu i qualsevol activitat empresarial, en el camp de la creativitat i dels continguts audiovisuals és encara, si cap, més cert.

A tall d’exemple, sectors ‎com el del videojoc lideren el desenvolupament de les industries culturals en l’entorn digital, però també, a la vegada, ‎actuen com a motor de desenvolupament d’altres indústries com el cinema, la música, la ‎televisió o la literatura.

S’idea un projecte innovador que aprofita la potència de la fibra per crear noves formes culturals

Precisament amb l’esperit de la creativitat compartida i en conjunció amb l’ús de les noves tecnologies, va néixer a l’any 2007, i en paral·lel a l’Anella Industrial, L’Anella Cultural. Aquest és un projecte innovador, culturalment i tecnològicament parlant, que desplega les potencialitats de la connectivitat amb fibra òptica en les noves formes de creació i producció culturals.

Utilitzant connexions de banda ampla, els centres culturals de Catalunya integren accions presencials amb d’altres de virtuals, amb el propòsit d’inserir el llenguatge audiovisual i les tecnologies en els circuits de creació i difusió culturals. Es tracta d’una proposta pionera en l’àmbit dels projectes de recerca, innovació i desenvolupament (R+I+D), ja que és la primera vegada que es basa en aquesta mena d’activitats, però no és un projecte construït al voltant de la tecnologia, sinó que explora com aquesta pot ajudar a millorar l’acompliment dels objectius tradicionals d’un equipament cultural.

L’objectiu final de l’Anella, doncs es focalitza en la creativitat compartida i la difusió cultural arreu de Catalunya, fomentant la competitivitat de les empreses culturals i cercar noves oportunitats de negoci i nous públics mitjançant l’ús de serveis TIC avançats en base a projectes innovadors i col·laboratius, no només d’àmbit local, sinó també internacional.

L’Anella cultural ens permet internacionalitzar el talent artístic català

D’entre els actes que es poden difondre a través de  l’Anella cultural podem trobar des de la transmissió d’òperes en directe des del Liceu de Barcelona a diferents teatres i auditoris municipals, la difusió de conferències d’alt interès cultural realitzades al CCCB de Barcelona, o la realització d’actes culturals entre diferents seus com es el cas de l’Hipnòtick o el Sònar Kids, a on quatre grups d’escolar repartits arreu de Catalunya van compondre una peça musical conjuntament i la van difondre a la resta de seus connectades a l’acte.

Fins ara, han participat en algun acte de l’Anella 39 equipaments culturals de 19 ciutats (3 d’elles, estrangeres). Aquesta anella està dinamitzada per la Subdirecció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, assumint-ne aquest rol catalitzador i facilitador de projectes, i incentiva la internacionalització dels projectes de l’Anella Cultural.

Accés al facebook de l’anella cultural

Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Cultural - Generalitat de Catalunya

  • 12:19
  • 1

Potenciar el turisme amb les TIC

Catalunya segueix sent una de les principals destinacions turístiques a escala internacional. Al 2012 va rebre 13,7 milions de turistes, el 25% de turistes internacionals d’Espanya i, gràcies a aquest volum, el turisme va representar aproximadament el 15% del PIB català. El sector dona feina a més 400.000 persones i, tot i l’actual entorn econòmic, el seu pes sobre l’economia augmenta de forma constant des del 2005. A més, Espanya és el segon país amb més ingressos turístics del món (40 M€ aprox.) i ostenta la cinquena posició en relació al nombre d’arribades internacionals, amb 52,7 milions de persones.

No obstant, el procés de globalització ha incrementat la competència a escala global, degut a l’entrada de moltes noves destinacions i de nous consumidors-turistes. Davant d’aquesta situació, els agents del turisme han de començar a utilitzar els seus recursos i fortaleses d’una manera més eficaç, innovadora i diferenciadora amb l’objectiu de poder desenvolupar i comercialitzar productes competitius dins d’un mercat global cada cop més concorregut.

Els canvis en el context internacional, les noves tendències en la demanda i en l’oferta turística i la mateixa evolució del sector ens dirigeixen cap al camí de la innovació i del coneixement. En aquest nou escenari, el sector turístic ha de ser capaç d’adaptar-se a aquest nou entorn i poder obtenir la màxima rendibilitat.

Primer Fòrum TurisTIC

Enfront de tots aquests reptes, les TIC juguen un paper cabdal, transformant la manera de consumir i treballar en el sector turístic. Quins nous models de negoci hi han sorgit gràcies a les noves tecnologies? Com es comercialitza ara l’oci? Com han influït les xarxes socials a l’hora de consumir turisme i quin paper han tingut les apps? Aquestes i d’altres qüestions es debatran durant la primera edició del Fòrum TurisTIC, que tindrà lloc el 21 i 22 de maig al CaixaForum Barcelona.

El Fòrum TurisTIC, està impulsat per la Generalitat de Catalunya, sota el marc del pla idigital, l’organitza el centre tecnològic Barcelona Digital, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Caixa, Arsys i Microsoft, en el marc de la Mobile World Capital.

Aquest nou esdeveniment serà el punt de trobada entre l’oferta i la demanda de les empreses, on es mostraran tendències, casos d’èxit i les darreres solucions TIC per ajudar a enfortir el sector turístic i fer-lo més rendible i competitiu. L’objectiu final és identificar les necessitats tecnològiques de les empreses turístiques, mostrar les solucions tecnològiques que millor s’adapten a les seves necessitats, així com donar a conèixer i promoure els plans i projectes de les AA.PP. en aquest àmbit i establir un marc comú d’actuació entre institucions públiques, consorcis i empreses privades per al desenvolupament d’una oferta sofisticada de serveis tecnològics en el turisme.

Ja disposem d’un sector fort, amb evolucions positives i forta capacitat de creixement. Potenciem-ho encara més amb les TIC!