Expliquem el futur


166 APUNTS

  • 12:32
  • 0

Com traspassar les teves dades de Google Reader al nou servei de lectura RSS

Fa pocs dies us informàvem de la baixa de servei de Google Reader , i us vàrem oferir unes recomanacions de serveis de lectura d’RSS alternatius al que fins ara ha estat el lector-reader per excel·lència.

Avui us oferim els tres passos a seguir per traspassar les subscripcions de Google Reader a qualsevol altre dels serveis disponibles, entre els que hi trobem els descrits a l’entrada anterior del mateix tema.

1. Descarrega les subscripcions

El primer pas per realitzar una descàrrega de les subscripcions, seguidors, notes, etc.  del vostre compte de Google Reader és accedir al servei Google Takeout.

Un cop hem accedit a Takeout i hem fet la descàrrega dels conceptes escollits, aquests s’hauran de transferir a l’opció que hàgiu escollit com a alternativa a Google Reader (aquí en teniu unes recomanacions). Recordeu que descarregareu dades privades; degut a això és  important tenir en consideració aspectes de privacitat i protecció.

Aquesta opció genera un fitxer amb el següent format:  xxxxx@gmail.com-takeout.zip. i un cop creat s’haurà de descarregar i desar en la ubicació desitjada.

2. Processar les dades extretes

En els fitxers extrets n’hi ha un anomenat subscriptions.xml que es on es troben les fonts subscrites.

Ara toca accedir al nou servei de lectura RSS i importar l’arxiu xml que s’ha generat, que en funció de cada cas es gestiona d’una manera o d’una altre. I ja ho tenim!

Mes informació oficial a http://www.google.com/reader/about/

  • 09:29
  • 0

La tasca de la DGTSI durant les passades inundacions de la Vall d’Aran

Sala d'operatius CECAT

Sala d'operatius CECAT

A banda de les mencions a twitter i a les xarxes socials, divendres 14 de juny es van enviar , des de Protecció Civil, missatges d’avís push a l’aplicació “Gencat” per a smartphones on es  feia referència a la crescuda del riu Garona a la Val d’Aran i informant de l’activació en fase de pre-alerta del pla INUNCAT en aquest territori.
Arrel d’aquesta informació l’equip de resposta a incidents de telecomunicacions de la DGTSI es va posar en alerta amb l’objectiu de fer el seguiment de la situació i vetllar per la disponibilitat de serveis de telecomunicacions a la zona.  No va ser fins al dimarts 18 que la conjunció de les crescudes dels rius amb la situació meteorològica de pluges va originar el greu episodi d’inundacions viscut a la Val d’aran.

En aquests casos, l’equip d’incidències en telecomunicacions, valora en primer terme la possible afectació als serveis telco d’emergència (RESCAT) i de difusió d’FM i TDT –en especial d’FM-. Excepte alguna afectació puntual de TDT, els serveis van funcionar correctament gràcies a l’existència de grups electrògens als principals centres de telecomunicacions. L’impacte en telecomunicacions es va focalitzar en la telefonia mòbil –ja que la gran quantitat d’instal·lacions de telefonia mòbil fa inviable el seu equipament amb grups electrògens ,que les converteixen en autònomes en cas d’incidències de xarxa elèctrica- i en telefonia fixa, per inutilització dels principals traçats, caigudes de pals de telèfon i destrucció de la xarxa de distribució.

Una torre arrossegada per la riuada

Una torre arrossegada per la riuada

Els serveis però es van poder restablir ràpidament gràcies als protocols de comunicació i coordinació que la DGTSI i els operadors de telecomunicacions i Protecció civil activen per a aquestes situacions. El coneixement per part dels operadors de l’estat de les vies de comunicació i dels accessos alternatius, i la possibilitat d’avaluar els danys a través d’un reconeixement aeri quan l’accés terrestre no era viable, va permetre restablir ràpidament els serveis de telecomunicacions a la ciutadania. Aquest factor clau, el temps de restabliment, és el principal objectiu de l’activació d’aquests plans des del punt de vista de les telecomunicacions.

Des d’aquest punt de vista, les dificultats per solucionar molts d’aquests danys han vingut donades per la dificultat d’accés físic a les zones afectades per part dels equips de resposta a incidències dels diferents operadors. Això va impedir en bona part disposar d’informació acurada durant les primeres 4 o 6 hores després de l’activació d’emergència i va retardar, en algunes ocasions, el restabliment del servei.

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Per possibilitar l’accés dels operadors a les zones amb incidències en telecomunicacions es va coordinar la comunicació entre Mossos i els operadors de telecomunicacions amb l’objectiu de disposar d’informació contínua sobre la possibilitat d’accés a localitzacions amb incidències i buscar vies de comunicació –sovint pistes forestals- alternatives, així com efectuar els acompanyaments oportuns en cas de necessitat.
Així mateix, per valorar el nivell de danys a l’estesa de fibra òptica entre Vielha i Bossost, es va coordinar amb Telefónica i Bombers de la Generalitat un vol de reconeixement aeri en helicòpter. Aquest reconeixement va permetre valorar els danys existents i anticipar la planificació dels recursos tècnics i humans necessaris per executar les tasques de restabliment tan bon punt es va disposar d’accés terrestre.

Vista aèria d’una de les zones afectades

Vista aèria d’una de les zones afectades

La valoració tècnica final del seguiment i resposta de les incidències, malgrat les dificultats inherents a les d’un episodi meteorològic d’aquestes característiques en un territori de difícil orografia com és la Val d’Aran, va ser molt satisfactòria, i va permetre certificar i afinar l’activació i la coordinació dels protocols d’actuació dels diferents cossos i organismes que entren automàticament en alerta en aquesta mena de situacions. Cal tenir en compte, com comentàvem a l’encapçalament, la diversitat de mitjans tecnològics utilitzats per avisar i fer un seguiment de la situació, destacant com a novetat tecnològica el servei d’alertes push a través de l’aplicació Gencat per a smartphones.

Descarrega l’aplicació per a iPhone i iPad
Descarrega l’aplicació per a Android

  • 15:02
  • 0

La Generalitat fa pública l’Agenda Digital per a Catalunya 2020

El conseller Felip Puig va lliurar el passat dimarts el document definitiu de l’Agenda Digital per a Catalunya 2020 als membres del Consell TIC, que han participat activament en l’elaboració d’aquest marc de directrius amb l’objectiu de fer de Catalunya un país referent en TIC a Europa.

L’Agenda Digital per a Catalunya 2020 posa la mirada en el 2020 com a any emblemàtic en què els fruits d’aquest treball han de ser una realitat tangible per a ciutadans i empreses, en línia amb els plans de la Unió Europea formulats en l’Agenda Digital per a Europa, i d’acord amb els objectius marcats al Pla idigital del Govern català. Idigital, Agenda Digital per a Catalunya 2020 és, doncs, la concreció de les estratègies de desenvolupament de les TIC i un full de ruta que ha de permetre a Catalunya aconseguir els nivells de desenvolupament dels països europeus més avançats en l’aprofitament de les TIC.

Felip Puig va lliurar el document en el marc de la tercera sessió ordinària del Consell TIC de Catalunya, l’òrgan col·legiat que assessora el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en matèria de polítiques de telecomunicacions i societat de la informació i que promou la coordinació de les actuacions dels agents sectorials orientades a impulsar les TIC a Catalunya. Tant els membres del Consell TIC com els representats de les entitats adherides han participat activament en l’elaboració d’aquest document en els darrers mesos, una mostra de col·laboració i coordinació de la societat civil amb l’actuació pública, ja que recull aportacions dels diversos agents que intervenen en l’impuls de les TIC al nostre país, ja sigui des del món empresarial, professional o acadèmic.

En aquest sentit, Puig va agrair i reconèixer la col·laboració del sector en general i del Consell TIC en particular, tot assegurant que amb el seu feedback i les aportacions rebudes per les diferents entitats empresarials, professionals i sectorials s’havia pogut elaborar el document definitiu de l’Agenda Digital per Catalunya 2020 i s’havia posat el fil a l’agulla del ple desenvolupament  de la societat digital catalana.

Podeu consultar el document clicant a Agenda Digital per a Catalunya 2020.

  • 11:21
  • 1

S’acaba Google Reader; a la cerca d’alternatives

Avui, 1 de Juliol s’ha fet oficial la baixa de servei de Google Reader, el servei de lectura de notícies via RSS de Google.

Això ha fet que els usuaris d’aquest servei hagin de cercar noves solucions per tal de poder continuar aglutinant les notícies de diversos mitjans electrònics de la seva elecció en un únic espai.

Aquí us citem diverses alternatives que poden substituir les funcionalitats que ens permetia Google Reader:

1. Feedly

Aquest agregador disposa de múltiples funcions, tot i que la seva accessibilitat no és massa intuïtiva. Val a dir que l’opció de cerca encara no està disponible.

Recentment es va presentar la funcionalitat ‘Feedly Cloud’, que permet accedir al servei des de qualsevol navegador.

El creixement de Feedly es preveu que sigui exponencial, ja que l’API serà oberta, fent més ràpida i simple la tasca dels desenvolupadors.

Està disponible per a dispositius mòbils amb iOs i Android en versió gratuïta, així com accés des de versió web.

Feedly, és, segons els comentaris de la xarxa i els experts en aquestes solucions, el més destacat d’aquests aplicatius.

2. Digg Reader

Un aspecte a destacar de Digg Reader és que ens permet seleccionar les fonts d’informació preferides per destacar-les davant de la resta de contingut. Pel que fa a la resta del funcionament, ofereix les opcions bàsiques dels programes agregadors de RSS.

3. The Old Reader

Aquesta versió d’agregador, The Old Reader, té moltes similituds amb la darrera versió de Google Reader, és a dir, que ofereix les mateixes prestacions i el model d’organització és pràcticament idèntic.

L’accés a The Old Reader només es pot fer des d’un compte de Google o Twitter ja que no té un registre d’usuaris propis.

Una funcionalitat molt útil és la possibilitat d’importar la informació des del servei Google Reader, pel que en aquests cas, la migració a aquest servei és més senzilla.

4. Good Noows

L’aparença de Good Noows és força bona tot i que és un pèl limitada, si el comparem amb altres serveis agregadors de RSS. El seu tret característic és la facilitat en l’accessibilitat i navegació per als usuaris ja que és senzill organitzar l’espai personal segons les nostres necessitats.

  • 11:10
  • 0

Nova trobada de l’Anella Científica sobre Xarxes de Recerca

El proppassat 19 de juny va tenir lloc una nova edició de la Trobada de l’Anella Científica (TAC) a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment  (CAR) sota el lema “Xarxes de recerca: connectar, col·laborar, innovar”. La Trobada va comptar amb ponències sobre la xarxa paneuropea de recerca Géant, la renovació de la xarxa de comunicacions acadèmica i de recerca de Catalunya, l’Anella Científica, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i diverses experiències d’ús. En la cloenda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, va destacar la missió del CESCA com a ens al servei de la recerca de qualitat.

Els encarregats d’obrir la jornada va ser Joan Fontseré, director del CAR, qui va destacar que “avui dia l’esport d’alt rendiment va associat a la tecnologia”, ja que per millorar la qualitat i el rendiment dels esportistes és necessari fer recerca i ajudar-se de les noves tecnologies. En aquest sentit, Fontseré també va comentar que “l’Anella Científica fa possible el desenvolupament de la tasca de recerca que porta a terme el CAR”.

Miquel Huguet, director del CESCA, i Lluís Jofre, director general d’Universitats, van comentar la importància de les xarxes de recerca com a infraestructures horitzontals per a l’R+D+I, destacant com l’Anella Científica ha estat la precursora de la Societat de la Informació a Catalunya, tot facilitant la creació d’una universitat oberta i preparada per als reptes de futur. A més, van insistir en la necessitat d’invertir en infraestructures que facilitin la recerca i del suport de models internacionals per fer-les créixer, així com la necessitat d’usar la tecnologia amb imaginació per projectar-la a l’exterior.

Durant la trobada es van presentar diverses experiències d’ús, com ara la recerca experimental en xarxes de comunicacions que realitza el CTTC; el projecte OFELIA d’i2CAT; l’espai virtual Open Apps, de la UOC; el processament i anàlisi d’imatges mèdiques procedents de diferents centres hospitalaris a través de la plataforma PICNIC del PIC, i el consorci d’anàlisi de dades de la missió astronòmica Gaia (DPAC).

Finalment, Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar que “en una situació com l’actual cal seguir avançant perquè la recerca continuï en el seu màxim nivell” i va comparar el CAR i el CESCA com a referents d’elit en l’esport i en la recerca.

  • 11:30
  • 1

Big Data, sector públic i BDigital Global Congress

Avui ha començat una nova edició del BDigital Global Congress, l’aparador mundial de tecnologies digitals que aplegarà el bo i millor sector TIC especialitzat, i que en aquesta edició centra la seva atenció en una de les tendències estratègiques més importants pel que fa al tractament de la informació: el Big Data.

Avui dia, en el món de les TIC, es tendeix a inventar conceptes nous a una velocitat tan gran que es fa difícil estar al dia de tot allò que es cou. De sobte, parlem de d’Open Data, de Cloud Computing amb una familiaritat que fa estrany pensar que són conceptes que fa quatre o cinc anys ni s’havien plantejat. Big Data és, naturalment, un d’aquests nous conceptes, amb el qual ens referim a les tecnologies de la informació necessàries per capturar, emmagatzemar, tractar, analitzar i visualitzar grans volums d’informació, volums de l’ordre d’uns quants milers de gigabytes.

Aquests grans volums d’informació provenen d’orígens molt diversos com ara els senyals captats pels telescopis astronòmics, les mesures realitzades als acceleradors de partícules, les cerques realitzades a través dels buscadors d’Internet, etc.

Així doncs, Big Data és un concepte nou que parteix de tecnologies ja existents: la gestió de bases de dades o la intel·ligència de negoci (Business Intelligence), que esdevenen poc eficients davant aquests grans volums d’informació. La Big Data proposa solucions per donar resposta als requeriments d’aquests sistemes a través d’estratègies de computació paral·lela massiva, en desenes, centenars o, fins i tot, milers d’ordinadors.

Per què és important la Big Data en el sector públic? Les administracions han estat tradicionalment grans generadores de dades. Els primers sistemes informàtics complexos de la història es van desenvolupar amb finalitats militars però ben aviat es van demostrar útils per les tasques de tractament i anàlisi de les dades del cens. Actualment, el tractament de la informació tributària de molts estats ja entra dins els paràmetres d’allò que anomenem Big Data, però la digitalització d’altres àmbits del sector públic fa que els reptes en aquest camp es multipliquin.

La informatització de la història clínica, la introducció de les TIC a l’aula o la digitalització del patrimoni cultural són exemples clars d’àmbits sensibles en què les Big Data estan esdevenint una tecnologia molt valuosa per al futur del sector públic. La capacitat d’emmagatzemar, tractar i analitzar aquestes dades esdevindrà a curt termini un aliat estratègic per marcar el rumb de les organitzacions, tant públiques com privades.

Tot plegat fa preveure un gran creixement en la demanda d’aquestes solucions i, atesa la sensibilitat i el valor estratègic d’algunes d’aquestes dades, és necessari que el sector local de les TIC estigui en disposició d’oferir-hi eines a les institucions públiques per tal que aquestes puguin prendre les millors directrius i estratègies. El BDigital Congress 2013 serà, sens dubte, una magnífica oportunitat per aprendre i debatre al voltant d’aquesta nova revolució digital.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 15:57
  • 0

Botiga en línia i botiga física. Cada vegada més a prop

Poca gent dubta de la tendència alcista de les vendes de productes a través d’Internet. Potser en un inici van ser més els productes tecnològics o els llibres, però en l’actualitat s’han estès al sector de la moda, dels esports i a molts d’altres. De fet tot suma; cada vegada hi ha més gent que navega per Internet, de forma més ràpida, i des de fa relativament poc temps, els nous dispositius, com els mòbils i les tabletes, estan canviant les regles del joc.

El projecte Ecommerce, en el marc del pla idigital, aposta per les plataformes de comerç electrònic territorials.

Dilluns i dimarts passat van tenir lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols (Girona) les dues primeres jornades tècniques formatives d’integració de productes de botigues físiques de la ciutat a la plataforma de comerç territorial puntcentric.

Aquesta plataforma està dissenyada perquè, a més de les vendes que es puguin fer en línia, com una botiga de comerç electrònic tradicional, porti nous clients a les botigues físiques utilitzant les tecnologies mòbils. Compta amb una aplicació mòbil per a dispositius Android i Iphone que usa la geolocalització per a portar més clients a les botigues anunciant-los, per proximitat al terminal, les botigues que hi són properes i les promocions que tenen.

Cadascuna de les botigues adherides també comptarà amb un adhesiu identificatiu com a botiga virtual amb un codi QR on l’usuari es podrà descarregar l’aplicació de puntcentric en el seu terminal que li permetrà veure els productes i ofertes de l’establiment des del mòbil o tauleta.

Les dues primeres jornades que han tingut lloc a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols han permès als representants d’una 12 d’establiments comercials d’aquesta ciutat, de diferents sectors, obrir la seva botiga virtual a PuntCentric i posar-hi els seus productes amb l’ajut i assessorament de tècnics de l’empresa.

Durant les properes setmanes els responsables d’aquests establiments rebran assessorament individualitzat amb l’objectiu de resoldre qualsevol dubte que puguin tenir i sobre com aprofitar al màxim Internet per vendre més, tant a l’establiment físic com a la botiga online, amb l’objectiu que això serveixi perquè d’altres comerços s’animin a fer el mateix.

Els casos d’èxit que sorgeixin d’experiències com aquestes serviran també per a promocionar el projecte a altres territoris d’arreu de Catalunya.

Alex Rostoll, Responsable del projecte ecommerc del pla idigital - Generalitat de Catalunya

  • 15:02
  • 0

Les TIC, aliades de l’Agència Catalana de Turisme per fer més i millor promoció turística

Catalunya és una destinació turística líder a l’Estat i a Europa. I això és gran part possible al dinamisme del seu sector turístic. Un sector que es reinventa constantment per continuar ocupant aquesta posició capdavantera amb una oferta de qualitat, moderna, sostenible i amb visió de futur.

El sector coneix perfectament el potencial de les TIC -de fet, els productes i els serveis turístics són els que més es venen online-, i ha sabut adaptar-se veient la tecnologia com una oportunitat i no pas com a una amenaça. Juguem a més amb l’avantatge que el turista, el nostre client final, està molt habituat a utilitzar la tecnologia per realitzar les seves compres.

Des de ja fa un temps, els professionals turístics incorporen fórmules de promoció i comercialització utilitzant les TIC. També l’Agència Catalana de Turisme (ACT), organisme de promoció de la Generalitat de Catalunya, s’ha adaptat perfectament a la revolució de les TIC.

Catalunya és pionera en l’ús de les xarxes socials per fer promoció turística i està jugant un paper capdavanter en posicionar la nostra destinació com una de les més actives en diverses plataformes. L’ACT articula la seva presència online a través de la marca “Catalunya Experience”, que consta de perfil a Facebook, compte a Twitter i plataforma de vídeos a Youtube i de fotografies a Instagram.

Som la destinació turística de l’Estat Espanyol amb més seguidors a Facebook, i més de 83.800, i tenim més de 19.200 seguidors a Twitter. Hem organitzat diversos bloctrips, vam ser la primera destinació de l’Estat Espanyol en utilitzar Instagram per promocionar-nos turísticament i també en obrir una oficina de turisme virtual a Facebook.

Hem creat el Club Experience, una plataforma perquè les empreses catalanes puguin comercialitzar el seu producte online i hem desenvolupat l’app de Realitat Augmentada Catalunya, the real experience, amb l’objectiu de facilitar i fer més atractiu l’accés del públic a totes aquestes propostes.

I cal seguir avançant i innovant en aquest terreny. El turisme, el primer sector econòmic del país, no pot donar l’esquena a les TIC. Des de l’ACT, capdavantera en utilitzar el potencial de les TIC per promocionar el turisme de Catalunya, ho continuarem fent. De fet, així ho marca el nou Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya, en què una de les prioritats és precisament la potenciació de les eines online per fer una promoció més efectiva i rendible.

Xavier Espasa, Director de l’Agència Catalana de Turisme - Generalitat de Catalunya

  • 11:15
  • 0

Neix el Canal TIC de la Generalitat

Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.

En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.

El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.

Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.

El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.

Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.

  • 15:32
  • 0

L’Anella audiovisual, una font d’intercanvi de coneixement per al sector

En el darrer post parlàvem de l’Anella Industrial, tot emmarcant-la en l’adhesió d’un nou soci com és el Circuit de Catalunya. Avui parlem de l’Anella Audiovisual entesa com la interconnexió de les empreses creatives del sector audiovisual, incloent productors de continguts culturals, audiovisuals en sentit estricte i ample, videojocs i broadcasters. Aquesta anella no està tant orientada a la creació i difusió de continguts culturals, sinó que s’orienta més a la interconnexió de les empreses del sector per millorar-ne la competitivitat.

Una nova forma de veure la televisió com a resultat de la col·laboració de les empreses de l’anella?

És a dir, s’ofereix una solució per a l’intercanvi d’informació, de resultats de proves que una empresa o entitat ha fet per tal que la resta pugui usar aquesta informació per millorar els seus productes. És una forma de col·laboració que vol induir a una especialització de les empreses en aspectes concrets (edició de vídeo 3D, millora del so digital, etc.) per tal d’afavorir un clúster potent i competitiu a nivell mundial.

Tot i que conceptualment parlem de motivacions i objectius diferents, en el fons estem parlant del mateix sector dels continguts digitals contemplats des d’òptiques diferents i, per tant, complementàries.

El clúster del videojoc un projecte en definició per potenciar la creativitat cultural entorn aquest.

No podem obviar que dins del sector de les empreses creadores de continguts digitals, el grup més innovador i més vinculat a l’àmbit TIC és el del videojoc. No és estrany, doncs, que cada any a Barcelona i des de ja en fa dos, se celebri un dels esdeveniments més importants del sector dels videojocs en l’àmbit mundial, la fira del videojoc, el GameLab. El suport de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions catalanes per portar a Barcelona aquesta fira forma part d’un programa específic d’impuls del sector dels videojocs al nostre país dins del marc de la nova estratègia digital de Catalunya amb la qual el Govern pretén crear un Pol d’Innovació de la Societat Digital, generador de competitivitat, creixement econòmic i benestar social.

Un dels primers resultats d’aquests esforços per crear aquest pol d’innovació, a més de la fira GameLab és la consolidació del Clúster del Videojoc; el seu objectiu és el de  fomentar la creativitat cultural en l’àmbit del videojoc a Catalunya. La definició i dinamització del clúster de les empreses del sector dels videojocs ajudarà a potenciar la competitivitat d’aquestes empreses i posicionar-se com a sector tractor no només de l’àmbit de les empreses creatives, sinó també del sector de les empreses TIC i de l’economia catalana en general. Actualment ens trobem en aquesta fase de disseny i esperem que enguany veurà la llum i es veuran els primers del seus fruits.

Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Audiovisual - Generalitat de Catalunya