Expliquem el futur


167 APUNTS

  • 14:29
  • 1

Un Nadal traTICcional

Fred… Carrers engalanats i enllumenats… La Fira de Santa Llúcia… El sorteig de loteria de Nadal… Troncs que caguen regals… Il·lusió dels més menuts de la casa en veure arribar els reis d’Orient…. I el dia més esperat, el matí de reis quan s’obren els regals.

I què hi haurà dins aquests paquets regal? Bé, anem a esbrinar-ho!

Tots som coneixedors que l’avanç tecnològic és constant, i en aquest context festiu no passarà desapercebut. Aquests últims mesos s’han viscut nombrosos llançaments de nous productes tecnològics, molt temptadors per als consumidors, sobretot per a adolescents, joves i curiosos del món TIC.

És en aquests moments, coincidint amb la celebració del Nadal, on sorgeix l’oportunitat de regalar o fer-se amb la novetat tecnològica que fa mesos estem desitjant.
No només les tablets, smartphones, i ordinadors són els regals més desitjats, també ho són els videojocs, consoles, televisors, càmeres fotogràfiques, i més.
Com a apunt destacable, darrers estudis informen que les joguines electròniques de caràcter interactiu, sobretot de l’àmbit pedagògic estan guanyant posicions en el ranking de peticions dels nens per a aquest Nadal.

No cal oblidar, però, que els catàlegs de regals continuaran compartint espai amb els tradicionals Playmobil, figures de súper herois, Barbie’s, les tradicionals nines o els joc de taula.

I l’alegria i esperança dels més grans, aquells que estan en edat de participar en jocs d’atzar, també té el seu espai TIC per a aquests nadals. L’esperança d’obrir ampolles de cava per celebrar un premi de loteria aquest any pot venir pel fet d’haver comprat un dècim de loteria amb un simple click des del nostre smartphone. Les Administracions de Loteria ja han començat a vendre dècims amb les seves Apps, com és el cas de Loterías Valdés, suposant un volum del 15% del total de vendes que registren.

Però bé, el Nadal no només és sinònim de regals, també ho és de família. En aquest cas, les TIC també han modificat conductes que durant molts anys hem anat practicant. Tal és l’exemple que, anys enrere durant la nit de nadal o el dia 31, trucàvem per telèfon als familiars/amics que teníem lluny i ens anàvem passant el telèfon uns als altres per poder parlar-hi tots. Ara, amb un parell de clicks podem fer una videotrucada amb Skype, i compartim uns minuts d’aquestes nits, apropant-nos més a la realitat d’estar junts, que separats.

És, també, en aquestes trobades familiars o amb amics on, en els últims anys, hem celebrat el conegut “amic invisible”. Doncs bé, els tradicionals paperets amb el nom dels que participen ha deixat de ser 1.0 per passar a ser 2.0. I que volem dir amb això? Doncs que s’han creat plataformes que, mitjançant l’enviament d’un e-mail notifiquen, als participants, a qui se li ha de fer el regal. Un exemple és http://www.amicinvisible.cat/

Finalment, per tal de poder fer unes compres de nadal de forma segura, us informem que l’agència de Consum de la Generalitat de Catalunya posa a disposició una pàgina, que us que us aconsellem visitar, on s’informa de vàries recomanacions a tenir en consideració.

I tu, en quin moment del nadal hi aplicaràs les TIC?

  • 16:08
  • 1

eCommerce, nova eina per a la competitivitat de les pimes catalanes

L’aposta de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya pel comerç electrònic en el marc del Pla idigital s’anomena projecte eCommerce, una iniciativa pensada per donar a conèixer els avantatges que el comerç electrònic pot aportar al negoci, així com per, paral·lelament, impulsar el desplegament de botigues en línia sectorials i territorials que permetin millorar la competitivitat empresarial amb l’ús de les TIC aplicades al comerç electrònic.

El projecte consta de tres tipus d’activitats: de sensibilització (jornades de difusió i tallers pràctics sobre com l’empresa pot millorar el seu negoci amb la implantació del comerç electrònic); d’orientació (servei d’orientació en l’ús del comerç electrònic); i d’implementació (ajuda en la implementació de plataformes multimarca sectorials i plataformes individuals).

Més concretament, el projecte inclou activitats de sensibilització com ara:

- Jornades de difusió sobre els avantatges del comerç electrònic. Convocatòries adreçades a qualsevol empresa que desitgi informació general de com pot millorar el seu negoci gràcies a la implantació del comerç electrònic.

- Tallers pràctics sobre com utilitzar el comerç electrònic. Convocatòries adreçades a empreses que tenen interès a conèixer el procés d’implantació d’un sistema de comerç electrònic.

- Guia de comerç electrònic sobre com desenvolupar una plataforma de comerç electrònic. La guia dóna pautes i consells i es pot descarregar aquí.

Pel que fa a les activitats d’orientació en l’ús del comerç electrònic que inclou el projecte, aquestes es desenvolupen mitjançant el Servei d’Orientació a pimes de l’idigital, adreçat a aquelles empreses que ja disposen de presència a Internet però que volen desenvolupar una plataforma de comerç electrònic (com ara una botiga virtual) per millorar les seves vendes.

Finalment, en el marc de les activitats d’implementació, el projecte eCommerce ofereix a les empreses l’accés a preu competitiu a diferents plataformes de venda a com ara:

Botiga sectorial multimarca

Botiga multimarca multisectorial

Botigues individuals i Botigues a Facebook

Si bé la majoria de petites i mitjanes empreses catalanes, de qualsevol sector d’activitat, ja disposa de presència a Internet, l’ús del comerç electrònic com a eina de competitivitat i instrument d’internacionalització del negoci encara té molt recorregut de millora. Actualment, el 25,4% de les empreses catalanes de més de 10 treballadors compra per Internet, però només el 16,6% utilitza el comerç electrònic per vendre els seus productes o serveis.

Des del Pla idigital estem convençuts que el projecte eCommerce ajudarà a millorar aquestes ràtios d’ús entre les empreses d’arreu de Catalunya.

Alex Rostoll - Responsable projecte eCommerce del pla idigital

  • 16:07
  • 0

Sommelier 2.0; un olfacte digitalitzat

Vinthink homepage

Cada dia trobem diverses notícies als mitjans de comunicació, ja siguin tradicionals o digitals, en els que ens mostren informació relacionades amb l’aplicació de les TIC en àmbits determinats.

Per cultura i tradició, hem cregut que hi havia moltes opcions o professions que no podem extrapolar al món digital, però cada dia que passa i cada nova situació ens desvirtua aquesta concepció.

I aquí és on presentem un dels casos en que sembla inverosímil el fet de poder digitalitzar una vocació, alhora convertida, en molts casos, en una professió; els sommeliers.

- Què és un sommelier? Un sommelier, segons descripció del TERMCAT, és una persona que aconsella i orienta els clients d’un restaurant sobre el vi que més s’adiu amb el que menjaran i els el serveix.
- Cultura: Parlant de cultura, no em d’escarrassar-nos massa per a veure que el vi és un element molt present a la nostra cultura mediterrània. I menys falta ens fa escarrassar-nos per a corroborar que la emprenedoria és un dels atributs més presents als catalans i a l’hora més necessari a dia d’avui.

Com a fusió d’ambdós conceptes, es creà una plataforma anomenada Vinthink, creada per Gemma Rojas, i que representa una nova aposta per les TIC i la cultura mediterrània. Segons explica la creadora, l’inici del projecte va sorgir arrel d’una situació en la que molts de nosaltres ens hem torbat:

“Durant un sopar de parella, el seu marit a l’hora de demanar el vi va intentar recordar un vi que havia provat anteriorment del que no en recordava ni el nom, ni la collita, ni la bodega i va trobar la ‘finestra d’oportunitat’ del negoci”

L’aplicació té un funcionament molt senzill, i està disponible des de la web o des del mòbil amb les Apps disponibles per a iPhone i Android. Els passos són:

1. Indicar les dades: el nom del vi, l’any de collita, el tipus, el preu, el país, la DO i la varietat.
2. Escollir un vi similar o ja existent.
3. Valorar el vi i indicar algun comentari si es creu oportú

Vídeo “Vinthink – share your wine experience

A banda de la possibilitat de valorar un vi, també hi ha un gran llistat de vins ja avaluats els quals et poden servir per a decidir quin tipus escollir en un sopar, dinar o esdeveniment. El motor de cerca és una eina afegida per a facilitar la tasca en la obtenció d’un vi específic i adequat a la situació.

L’apartat professional és l’espai en el que les bodegues poden informar de les característiques dels vins de la bodega, crear esdeveniments, promocionar els seus vins i visualitzar els comentaris dels usuaris; una experiència 2.0 per al món enològic.

Fitxa tècnica del projecte:

Creador/a Gemma Rojas
Data de creació Finals del 2011
Usuaris registrats Més de 2.500 usuaris
Vins disponibles Més de 59.000 vins diferents
Caves disponibles Més de 11.000 caves diferents

  • 18:21
  • 0

Comerç Social, el potencial de xarxes socials per a generar vendes

Ja ningú dubta del potencial de les xarxes socials per a generar vendes, però encara són poques les empreses que saben extreure un profit real d’aquest mitjà. Amb la revolució dels mitjans de comunicació socials, les empreses van entendre la necessitat de tenir presència en l’entorn digital i van invertir temps i recursos en el desenvolupament d’una estratègia relacional sòlida, amb una comunitat d’interès activa. No obstant això, són poques les companyies que aprofiten realment el potencial comercial d’aquests mitjans i han apostat per crear una estratègia de comerç social.

Font: Exemple d’una botiga que aplica el comerç social Commerce

El concepte de “comerç social”

Quan parlem de comerç social ens referim a qualsevol eina que aprofita el potencial de les xarxes socials per a millorar el procés de compra en línia. En paraules de Sergio Cortés, CEO de Social-Buy.com –primera empresa catalana en el desenvolupament de productes tecnològics que integren comerç electrònic i social, generant una nova manera de comprar més emocionant i personal –,“el comerç social no significa posar un punt de venda a les xarxes socials sinó comprendre la identitat 2.0 i el gràfic social dels compradors: els seus gustos, els seus amics, els seus desitjos…incorporar segmentació, personalització i experiència social en el procés de compra en línia”.

En realitat, el comerç social no és res més que l’evolució natural del comerç electrònic: tal i com les plataformes de venta varen migrar a Internet, ara els negocis en línia comencen a tenir presència a les xarxes socials. A més, neix amb la voluntat d’adaptar-se a la nova manera mitjançant la qual els e-compradors prenen decisions i adquireixen productes.

El comerç social a l’estat espanyol

L’evolució del comerç social a Espanya evidencia que els espanyols confien cada vegada més en el binomi comerç electrònic i xarxes socials. Segons el Baròmetre del comerç social, elaborat per Social-Buy.com, 4 de cada 10 botigues en línia ja incorporen una funcionalitat social en els seus canals de venda.

El mateix estudi posa en evidència l’interès creixent per aquesta nova forma de comerç en línia. Un 38% dels enquestats utilitza el comerç social per al llançament d’ofertes i promocions i gairebé una de cada deu empreses espanyoles (9,5%) utilitza algun perfil social per a vendre els seus producte. Tot i que aquesta dada és relativament alta, també demostra que encara queda un ampli mercat.

Respecte al comerç de Facebook, cal destacar que és el canal de venda directa més utilitzat. Un 24% de les empreses que venen a les xarxes socials utilitzen aquesta plataforma, amb un alt grau de satisfacció (7,2 sobre 10); el segueix Twitter, amb un 12%. Cal destacar que aquestes dades són proporcionals a les xifres de penetració de cadascuna de les xarxes socials a Espanya.

També és important destacar que el 47% de les empreses consideren que les xarxes socials aporten un avantatge competitiu en l’ampliació de canals de venda en línia i són conscients del seu gran potencial per al creixement de les empreses. El baròmetre també ha rebel·lat que els sectors més orientats al consumidor (hostaleria, turisme, comerç, cultura) són els que registren un major grau de penetració del comerç social, actualment amb un ús més intensiu i acurat de l’eina.

Xarxes socials més usades per al comerç social

Font: Baròmetre del Social Commerce de Social-Buy.com

A més, les dades també entreveuen un futur esperançador respecte al comerç.

En aquest sentit, el 36% de les empreses que utilitzen les xarxes socials però que no tenen negoci en línia consideren Facebook com un canal de vendes a futur i el 61% d’aquestes companyies consideren que l’ampliació dels canals de venda és una clara aportació competitiva de les xarxes socials. Si voleu ampliar informació o contractar aquesta aplicació podeu consultar aquí.

En aquest context de creixement del comerç social i per tal d’impulsar la seva consolidació en l’àmbit català, es desenvolupa el projecte ecommerce, una aposta de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya, en el marc del Pla idigital, per a donar a conèixer els avantatges que el comerç electrònic pot aportar al negoci i impulsar el desplegament de botigues en línia sectorials i territorials que permetin millorar la competitivitat empresarial amb l’ús de les TIC aplicades al comerç electrònic.

Cambra de comerç de Barcelona

  • 10:36
  • 0

Docència universitària i competència digital

La formació universitària que sorgeix del Procés de Bolonya, que desemboca en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) s’organitza al voltant d’allò que anomenem competències i que impliquen la capacitat d’utilitzar en contextos i situacions quotidianes els coneixements i les habilitats pròpies d’un àmbit laboral particular que necessiten diferents sabers i per tant coneixements transversals.

Una de les competències professionalitzadores de caràcter transversal que tenen una importància determinant no sols en el futur sinó que ja la tenen en el present és la competència digital. La competència digital no es redueix a l’ús d’ordinadors, l’ús de programari específic i l’accés a Internet sinó que aquesta competència abraça moltes d’altres habilitats més complexes que expressen destreses i possibilitats docents com: la comunicació i la col·laboració, la gestió de la informació, l’aprenentatge i la resolució de problemes i la participació significativa. Mobilitzant, alhora, diversos nivells d’actituds: l’actitud intercultural, la crítica, la creativa, l’autonomia i la responsabilitat.

Il·lustració 2: mapa de les habilitats de la competència digital segons Ala-Mutka (2011)¹ i traduït per @balhisay

Efectivament, tant si ens mirem la competència digital des de la seva amplitud, com si l’analitzem des d’una perspectiva taxonòmica, seguir amb estratègies didàctiques centrades en el professor o centrades en la repetició o transmissió de contingut no s’adiu amb els canvis els nous escenaris formatius que es dibuixen amb les TIC i amb les habilitats pròpies del Segle XXI: adopció de fórmules d’usos compartits del coneixement, aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, creació i col·lectivització del coneixement o cooperació i empoderament de les persones.

Així doncs, les possibilitats docents i demandes formatives que sorgeixen d’aquests nous entorns digitals i de les habilitats que hi van associades semblen contraris a les metodologies centrades en el professor, el saber i que s’acompanyen metodologies de caràcter tradicional i que encara romanen en alguns entorns universitaris o en certes àrees del saber.

Els nous escenaris digitals i tecnològics, doncs, haurien de promoure la presència d’estratègies docents que impliquessin fonamentalment la producció de saber i/o de contingut. Que aquest contingut fos creat en plataformes digitals compartides i que al mateix temps fos difós per mitjà d’estratègies digitals; fonamentalment per la via d’aquells entorns digitals de caràcter 2.0. I finalment, la competència digital implicaria l’ús de les xarxes socials com a entorn de participació i socialització del saber. Només així la formació universitària s’acostarà als reptes del Segle XXI que impliquen la formació de professionals més capaços de d’adaptar-se als reptes professionals d’un futur desconegut.

Amb tot em pregunto: la inclusió de les TIC en els processos formatius universitaris va acompanyada del canvi de perspectiva didàctica necessària per a desenvolupar aquestes destreses? O per altra banda, aquesta “immersió tecnològica”, implica tan sols una abandó dels suports tecnològics clàssics (bolígraf, paper, màquina d’escriure,…) per suports tecnològics més actuals?

Dit això, poden aquestes poques línies animar a col·legues universitaris a modificar els seus entorns formatius incorporant estratègies tecnològiques que no es limitin a aprendre a utilitzar quelcom si no modifiquin les característiques dels entorns d’aprenentatge? Haurem de seguir esperant que “ens formin” per la via clàssica de la formació mitjançant un curs o que “ens incentivin laboralment” per tal que arribin els canvis en la docència universitària?

¹Ala-Mutka, K. (2011). Mapping Digital Competence: Towards a Conceptual Understanding. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Accesible a: http://ipts.jrc.ec.europa.eu/publications/pub.cfm?id=4699 [consulta 10 de desembre de 2012].

Gil Pla, Professor del Departament de Ciències de la Universitat de Vic

  • 18:06
  • 3

FormaTICzant des de la universitat

Si en la teva tasca com a formador utilitzes entorns digitals d’aprenentatge o tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), no et pots quedar indiferent quan llegeixes aquesta afirmació de Michael Fullan piulada recentment:

Il•lustració 1: @isteconnects de 22 d'octubre de 2012

En primer lloc perquè, com a formador implicat en usos tecnològics, qüestiona l’acció docent, i en segon lloc, perquè l’afirmació també qüestiona que l’educació en qualsevol dels seus àmbits sigui justa amb els canvis socials. D’aquí que em trobi escrivint aquestes línies, tot reflexionant sobre el paper que les TIC han de tenir en el món de l’educació des de la meva perspectiva universitària.

El debat sobre els usos educatius dels entorns digitals d’aprenentatge i de les tecnologies de la informació i de la comunicació és tan potent a la universitat com ho és a l’escola. Ara bé, si a l’escola aquest és un debat constant i explícit que arriba als mitjans de comunicació de manera habitual (gràcies, entre d’altres, a polítiques educatives a gran escala com la OneLaptopPerChildren, o particulars com l’eduCAT2.0), a la universitat aquest debat roman soterrat. En aquest sentit, cal remarcar que, tal i com s’han encarregat de mostrar-nos els resultats globals de l’informe PISA, les TIC són una eina imprescindible que té impacte en els resultats educatius de manera positiva quan la implementació tecnològica traspassa l’escola i té continuïtat a casa: d’aquí l’interès de les polítiques educatives internacionals per dotar d’ordinadors els infants. Però aquest procés no s’acaba a l’escola sinó que ha de continuar a la universitat!

Diverses són les demandes que, en aquest sentit, han aparegut en els darrers anys en la formació universitària, sorgides del Procés de Bolonya, que desemboca en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), però també d’una societat postmoderna en constant moviment per la digitalització de la vida quotidiana. Tant una com altra raó ens obliguen a replantejar-nos no sols l’organització de les classes, en el sentit més procedimental de l’actuació del professorat, sinó també la visió pedagògica que hi ha al darrere d’aquest nou plantejament.

En primer lloc, amb l’EEES i la implementació del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (crèdits ECTS), que mesura el treball que realitza l’estudiant per l’adquisició dels coneixements i capacitats, cal considerar que la formació de l’alumnat no es redueix a l’assistència a classe sinó que els professors i professores hem de computar, organitzar, acompanyar i avaluar l’alumnat en les tasques que aquest realitza fora de les aules universitàries i de forma autònoma. És per aquesta raó que l’activitat digitalitzada emergeix com una eina tecnològica pròpia del present i del futur de la mateixa aula –sense oblidar les tecnologies clàssiques com el bolígraf o el paper, que romanen presents i que són ben vàlides– i que a la vegada agilita, dinamitza i evidencia amb eficiència l’activitat de l’alumnat en aquest treball autònom.

En segon lloc, les demandes conegudes i desconegudes que la societat líquida (Bauman, 2007)¹ estan promovent en l’incert futur professional només poden ser assolides per mitjà del desenvolupament del que s’anomena les habilitats del Segle XXI (recomano visita a l’associació americana Partnership for 21st Century Skills, per a un major desenvolupament conceptual). Una anàlisi inicial d’aquestes habilitats ens farà prendre consciència de la necessitat que les TIC siguin una de les eines principals sobre les quals sustentar-les.

És per aquestes dues raons que penso que caldria mantenir a la universitat, de manera conscient, la intensitat de les polítiques de l’escola primària i secundària, per tal d’evitar que el treball de la competència digital (CD) arribés només de forma informal, oculta o en forma d’aprenentatge invisible (Cobo & Moravec, 2011)² i, a la vegada, per garantir la minimització de l’escletxa digital també des de la universitat.

Amb aquests dos grans arguments sobre la taula, insisteixo en l’opinió que les accions que les universitats estem implementant en relació a la digitalització i a les TIC no gaudeixen del mateix ressò que les que refereixen a l’escola. I això em sembla un mal símptoma. Un símptoma que descriu la poca atenció que s’hi presta, potser? O un símptoma que descriu la manca de polítiques universitàries globals i que descriu com cada universitat estableix el camí pel seu compte?
Sigui quina sigui la resposta a les preguntes; sigui certa o no aquesta radiografia, des de la meva particular visió com a professor d’una àrea desvinculada de les TIC però que s’interessa per les TIC com a eina de suport fonamental per desenvolupar les habilitats dels futurs professionals sorgits de la universitat, m’agradaria tenir la sensació que aquestes eines apareixen amb suficient claredat en les competències que els graus desenvolupen.

Però no ho tinc del tot clar.

1Bauman, Z. (2007). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.
2Cobo, C. & Moravec, J. (2011). Aprendizaje invisible. Hacia una ecología de la educación. Barcelona: Col·lecció Transmedia XXI, Publicacions i edicions de la UB.

Gil Pla, Professor del Departament de Ciències de l'Activitat Física - Universitat de Vic

  • 15:26
  • 0

Més de 150 persones participen a la Jornada de la Internet Social

La innovació i el futur dels telecentres van ser els temes centrals de la Jornada de dinamització de la Internet Social 2012, trobada anual de la Xarxa Punt TIC, que va tenir lloc el passat divendres 30 de novembre, a Barcelona. Va aplegar més de 150 persones i va ser el fi de festa de la celebració del desè aniversari de la Xarxa Punt TIC.

Responsables i persones dinamitzadores dels Punt TIC, representants de la Generalitat de Catalunya, i professionals i empreses del sector TIC es van donar cita a la Jornada de dinamització de la Internet Social, celebrada el 30 de novembre, al Cibernàrium de l’Edifici MediaTIC de Barcelona.

La benvinguda va anar a càrrec del Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació en funcions, i el Sr. Jordi Roca, director operatiu de Formació de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona. Carles Flamerich va destacar la importància dels Punt TIC, assenyalant que el model de telecentre català és un referent arreu del món.

Tot seguit es va emetre el vídeo creat per l’Oficina Tècnica de la Xarxa Punt TIC amb l’objectiu de celebrar els 10 anys d’aquesta comunitat i mostrar l’esperit, els objectius i les persones que la conformen. La projecció va introduir alguns dels temes que es van tractar a la jornada, com ara, el treball dels Punt TIC per al foment de l’ocupabilitat, el coworking, la innovació social, la robòtica educativa, i la col·laboració amb altres xarxes de telecentres.

Al llarg del matí, els i les assistents van poder conèixer projectes innovadors que es porten a terme dins i fora de la Xarxa Punt TIC, tant a través de les conferències, com en el networking que es va realitzar durant la pausa. L’espai de coworking Neàpolis, el projecte LaborLab de Citilab-Cornellà, San Feliu OnLine, Nubelo, el Living Lab d’Administració Electrònica del Telecentre de Ribera d’Ebre, el programa Connecta’t, i l’aplicació mòbil de memòria històrica de la Fundació Televall són algunes de les iniciatives que s’hi van donar a conèixer.

Aquests exemples de bones pràctiques van arribar molt més enllà de les quatre parets del Cibernàrim, ja que, Internet i les xarxes socials es van fer ressò de tot allò que es tractava i debatia a la trobada. L’etiqueta #JdIS12 va treure fum a Twitter, amb tuits en català, castellà i fins i tot en anglès. Aquesta xarxa es va utilitzar per comunicar i opinar sobre la jornada, així com per fer arribar als ponents comentaris i preguntes. A més a més, l’acte es va emetre en directe per streaming a través de la plana web de Punt TIC i del bloc de la Jornada de la Internet Social i al llarg del matí va tenir més de 200 visualitzacions.

La Jornada de la Internet Social 2012 es va tancar amb una taula rodona sobre col·laboracions i estratègies de futur de les xarxes de telecentres, que va comptar amb la participació de Juan Francisco Delgado, president de l’Asociación Comunidad Redes de Telecentros de España; Gabriel Rissola, director gerent de Telecentre europe; i Ricard Faura, cap del servei de la Societat del Coneixement. Miguel Raimilla, director executiu de la Fundació Telecentre.org, no els va poder acompanyar de manera presencial, però ho va fer a través d’un vídeo gravat el dia anterior al Citilab-Cornellà.

Amb aquesta mirada internacional i l’agraïment a totes les persones que la van seguir tant presencialment com des d’Internet, va finalitzar la Jornada de la Internet Social d’enguany i també la campanya de celebració del desè aniversari de la Xarxa Punt TIC, portada a terme des del passat mes de maig: Temps de Punt TIC.

  • 12:17
  • 0

Neix Fhios, la fusió de Conzentra i XMS

Fhios

La globalització i l’actual conjuntura econòmica ha propiciat, entre d’altres, noves aliances impulsades per la necessitat d’oferir un servei o producte més complet i competitiu per atendre la demanda del mercat, així com la necessitat de ser més globals i atacar nous mercats internacionals, i guanyar tant en grandària com en terreny.

Aquesta tendència també s’està imposant en el món de les TIC i les empreses catalanes tenen aquests i molts altres reptes per davant.

Amb aquest plantejament acaba de néixer Fhios, una nova marca sorgida de la fusió entre Conzentra XMS (www.xms.es)

Les dues consultores tecnològiques van anunciar a l’estiu la seva intenció de fusionar-se amb la clara intenció de reforçar-se mútuament mitjançant la integració de serveis i ara finalment aquesta fusió ja és una realitat.

Tant Conzentra com XMS han alineat objectius i interessos d’una forma comuna per tal d’unir sinergies i tenir clients de referència en totes dues companyies, un portfoli de serveis complementari i un equip de socis catalans i emprenedors amb ganes de créixer i de construir una empresa catalana forta i de referència.

Conzentra està integrada en el grup d’empreses del holding Inspirit, on s’agrupen empreses tecnològiques com Zyncro, el proveïdor d’antivirus Spamina, la firma d´ecommerce The Etailers i el sistema de reserva d’hotels Hotelerum, entre d’altres. Per la seva banda, XMS és una consultora TIC, amb clients com Grifols, Gallina Blanca, Abertis i Saba i amb més de 15 anys d’història com Conzentra.

Amb aquesta unió Conzentra y XMS pretenen compartir i optimitzar esforços, així com abastar més clientes i complementar-se en línies de negoci per tal de cobrir qualsevol tipus de servei online que necessitin els clients.

Segons la direcció de Conzentra i XMS aquest nou projecte representa “la possibilitat de créixer junts per generar més saber, més intel·ligència, més capacitat, més eficiència…en definitiva, major coneixement” afegeixen que aquesta filosofia es basarà en els següents valors: Honestedat, Optimització, “Smart”, Factor Humà i Innovació.

Fhios comptarà amb 140 treballadors i una xifra de negoci conjunta de més de set milions d’euros. Els desitgem molta sort en aquesta nova etapa.

Cercle Tecnològic de Catalunya - CTecno

  • 17:24
  • 0

La Xarxa Punt TIC celebra els seus 10 anys obrint-se al món

Repassant la seva trajectòria, però, sobretot, pensant estratègies de futur, així és com celebra el seu desè aniversari la Xarxa Punt TIC. Un futur que ja es perfila en el present i se centra en la innovació social, el treball en xarxa, el coworking, l’ocupabilitat i l’impuls econòmic mitjançant les TIC.

La Xarxa Punt TIC va néixer com la Xarxa de Telecentres de Catalunya l’any 2002, una autèntica xarxa de xarxes que integra diferents centres, espais i punts que dinamitzen el territori. Promoguda per la Generalitat de Catalunya, des de llavors, més de 600 Punt TIC de tot el territori català han apropat les noves tecnologies i Internet a la ciutadania i s’han convertit en centres de referència pel que fa a la societat del coneixement.

Des del 17 de maig del 2012, Dia Mundial d’Internet, la Xarxa Punt TIC celebra el seu desè aniversari amb la campanya Temps de Punt TIC, a través de la qual ha donat a conèixer diferents iniciatives com el coworking i bones pràctiques d’altres xarxes de telecentres. De fet, un dels objectius ha estat enfortir els llaços amb les xarxes de telecentres d’Espanya, Europa, Amèrica Llatina i del món, per poder pensar i definir plegats les estratègies de futur dels telecentres. Temps de Punt TIC ha recollit també felicitacions en vídeo pels 10 anys de la xarxa, tant de dinamitzadors/ores i responsables dels Punt TIC, com de representants d’altres xarxes de telecentres, d’empreses i d’organismes. Tot un recull de veus, que destaquen la gran tasca que fa la xarxa i animen a continuar innovant i plantant cara a la crisi.

La Jornada de dinamització de la Internet Social, que tindrà lloc aquest divendres, 30 de novembre, al Cibernàrium (Edifici MediaTIC – C/ Roc Boronat, 117. Barcelona) vol ser el fi de festa d’aquest aniversari de la Xarxa Punt TIC. La trobada acollirà responsables i persones dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC, així com professionals del sector. S’hi compartiran experiències d’innovació social, de foment de l’ocupabilitat a través de les TIC i de noves idees per a l’impuls econòmic. Així mateix, hi haurà un espai de networking per conèixer les entitats que col•laboren amb la Xarxa i els seus projectes.

La jornada també comptarà amb la participació de líders d’altres xarxes de telecentres, que posaran sobre la taula les estratègies de futur d’aquests punts d’innovació social que són els telecentres. Hi intervindran Juan Francisco Delgado, de l’Asociación Comunidad Redes de Telecentros; Fernanda Jaramillo, del Consorcio IdenTIC; Gabriel Rissola, de Telecentre Europe; i Miguel Raimilla, de la Fundació Telecentre.org.

Aplegar tots els agents implicats per compartir bones pràctiques i pensar maneres de seguir sent referents TIC al territori serà la millor manera de celebrar els 10 anys de la Xarxa Punt TIC. Tothom que vulgui participar d’aquesta trobada, encara és a temps d’inscriure’s a la Jornada de la Internet Social.

  • 17:41
  • 0

Els agents involucrats en les Smart Cities, en plena evolució

Smart City Expo Barcelona 2012

Entre els dies 13 i 15 de novembre s’ha celebrat a la Fira de Barcelona la segona edició de la Smart City Expo & World Congress (SCE&WC2012). El congrés d’aquest any ha tingut més presència i ha estat més internacional que el de la passada edició: més de 7.000 visitants de 82 països, 3.055 congressistes, 3319 ponents i 140 empreses expositores. Tot i que les xifres no són comparables -atesa la magnitud del congrés per excel·lència i referent internacional que se celebra a Barcelona, el Mobile World Congress-, sí que podem dir que reunir aquest volum de visitants i congressistes en una segona edició consolida Barcelona i Catalunya com a pionera i capdavantera de l’incipient mercat de les Smart Cities.

En aquesta edició, tan rellevant ha estat la presència de grans companyies nacionals i internacionals, que han mostrat les seves concepcions i solucions per a les ciutats del futur, com també la de petites empreses, la majoria d’elles del nostre entorn més local, que han aportat la seva visió emprenedora i innovadora, com es correspon a un mercat incipient que just fa pocs anys que acapara la nostra atenció. Cal fer un esment especial a l’Smart Innovation Zone, espai promogut per Barcelona Activa, ACC1ó i idigital, on s’han trobat 20 empreses d’innovació de Catalunya amb solucions per a ciutats intel·ligents.

El format del congrés d’enguany, tot i que en la mateixa línia que l’anterior edició, ha aportat novetats considerables. D’una banda, es conserven les àrees temàtiques ja presentades anteriorment, com ara energia, tecnologia i innovació, ciutat col·laborativa i societat intel·ligent, medi ambient, urbanisme, mobilitat o governança i economia. A aquestes s’hi ha afegit de noves, com ara emergències i seguretat a Smart Geo, sense oblidar els casos d’estudis urbans i nacionals que incloïen visions de llocs tan dispars com Colòmbia, Japó, Xina, Sudamèrica, Regne Unit, Espanya, o solucions ja desplegades a Catalunya.

Com és natural, les ponències presentades aquesta edició no només han mostrat l’evolució tecnològica transcorreguda al llarg d’aquest any, sinó també la interessant evolució dels diferents agents vinculats als diferents posicionaments dins la cadena de valor de les smart cities.

D’una banda, les empreses tendeixen, dins d’una visió global de les solucions, a especialitzar-se en punts concrets de la solució, i per tant estan cada cop més oberts a la cooperació entre diferents empreses i agents per tal de poder abastar solucions complertes. Cada cop la Coompetició (la competició en certs àmbits locals però la cooperació en aspectes més globals) és un mot més freqüent en les relacions entre aquests agents.

D’altra banda, les ciutats identifiquen les solucions smart amb solucions transversals. És a dir, la vertadera intel·ligència rau en saber aprofitar les informacions de certs aspectes (per exemple la humitat del sòl), per a millorar o optimitzar altres aspectes no directament relacionats (per exemple la mobilitat). Aquesta visió holística dels reptes de les ciutats és un paradigma cada vegada més estès entre els gestors. I prova d’això és la iniciativa que es va presentar al congrés de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració d’altres ciutats que s’hi han adherit, i que pretén establir un ‘idioma comú’ entre totes les ciutats per poder quantificar “com d’smart” és una ciutat i poder afrontar els reptes d’una forma igualment “smart” a diferents ciutats. Aquest plantejament seria molt semblant al que el protocol IP ha representat per al desenvolupament d’Internet.

I com a element aglutinador a ambdós plantejaments, el concepte estrella d’aquest congrés ha estat la col·laboració PPP, el partenariat público-privat. Si alguna cosa ha quedat clara durant el congrés és que el futur del desenvolupament de les smart cities passa, primer, per identificar standards, i segon per la col·laboració entre agents públics i privats. També val a dir, i per poder seguir disposant de materials de discussió per a properes edicions d’aquest congrés, que el que entén cadascuna de les parts de com ha de ser i de com s’ha de gestionar aquests partenariats público-privats no ha estat certament unànime. Si les grans companyies tenen un extens portfoli de solucions i millors pràctiques, les ciutats demanden solucions ad-hoc per a cada realitat. Tenim debat obert per a noves edicions.

Josep Ignasi Bonet Pocino - Especialista en SmartCities al pla iDigital - Generalitat de Catalunya