Expliquem el futur


164 APUNTS

  • 18:21
  • 0

Comerç Social, el potencial de xarxes socials per a generar vendes

Ja ningú dubta del potencial de les xarxes socials per a generar vendes, però encara són poques les empreses que saben extreure un profit real d’aquest mitjà. Amb la revolució dels mitjans de comunicació socials, les empreses van entendre la necessitat de tenir presència en l’entorn digital i van invertir temps i recursos en el desenvolupament d’una estratègia relacional sòlida, amb una comunitat d’interès activa. No obstant això, són poques les companyies que aprofiten realment el potencial comercial d’aquests mitjans i han apostat per crear una estratègia de comerç social.

Font: Exemple d’una botiga que aplica el comerç social Commerce

El concepte de “comerç social”

Quan parlem de comerç social ens referim a qualsevol eina que aprofita el potencial de les xarxes socials per a millorar el procés de compra en línia. En paraules de Sergio Cortés, CEO de Social-Buy.com –primera empresa catalana en el desenvolupament de productes tecnològics que integren comerç electrònic i social, generant una nova manera de comprar més emocionant i personal –,“el comerç social no significa posar un punt de venda a les xarxes socials sinó comprendre la identitat 2.0 i el gràfic social dels compradors: els seus gustos, els seus amics, els seus desitjos…incorporar segmentació, personalització i experiència social en el procés de compra en línia”.

En realitat, el comerç social no és res més que l’evolució natural del comerç electrònic: tal i com les plataformes de venta varen migrar a Internet, ara els negocis en línia comencen a tenir presència a les xarxes socials. A més, neix amb la voluntat d’adaptar-se a la nova manera mitjançant la qual els e-compradors prenen decisions i adquireixen productes.

El comerç social a l’estat espanyol

L’evolució del comerç social a Espanya evidencia que els espanyols confien cada vegada més en el binomi comerç electrònic i xarxes socials. Segons el Baròmetre del comerç social, elaborat per Social-Buy.com, 4 de cada 10 botigues en línia ja incorporen una funcionalitat social en els seus canals de venda.

El mateix estudi posa en evidència l’interès creixent per aquesta nova forma de comerç en línia. Un 38% dels enquestats utilitza el comerç social per al llançament d’ofertes i promocions i gairebé una de cada deu empreses espanyoles (9,5%) utilitza algun perfil social per a vendre els seus producte. Tot i que aquesta dada és relativament alta, també demostra que encara queda un ampli mercat.

Respecte al comerç de Facebook, cal destacar que és el canal de venda directa més utilitzat. Un 24% de les empreses que venen a les xarxes socials utilitzen aquesta plataforma, amb un alt grau de satisfacció (7,2 sobre 10); el segueix Twitter, amb un 12%. Cal destacar que aquestes dades són proporcionals a les xifres de penetració de cadascuna de les xarxes socials a Espanya.

També és important destacar que el 47% de les empreses consideren que les xarxes socials aporten un avantatge competitiu en l’ampliació de canals de venda en línia i són conscients del seu gran potencial per al creixement de les empreses. El baròmetre també ha rebel·lat que els sectors més orientats al consumidor (hostaleria, turisme, comerç, cultura) són els que registren un major grau de penetració del comerç social, actualment amb un ús més intensiu i acurat de l’eina.

Xarxes socials més usades per al comerç social

Font: Baròmetre del Social Commerce de Social-Buy.com

A més, les dades també entreveuen un futur esperançador respecte al comerç.

En aquest sentit, el 36% de les empreses que utilitzen les xarxes socials però que no tenen negoci en línia consideren Facebook com un canal de vendes a futur i el 61% d’aquestes companyies consideren que l’ampliació dels canals de venda és una clara aportació competitiva de les xarxes socials. Si voleu ampliar informació o contractar aquesta aplicació podeu consultar aquí.

En aquest context de creixement del comerç social i per tal d’impulsar la seva consolidació en l’àmbit català, es desenvolupa el projecte ecommerce, una aposta de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya, en el marc del Pla idigital, per a donar a conèixer els avantatges que el comerç electrònic pot aportar al negoci i impulsar el desplegament de botigues en línia sectorials i territorials que permetin millorar la competitivitat empresarial amb l’ús de les TIC aplicades al comerç electrònic.

Cambra de comerç de Barcelona

  • 10:36
  • 0

Docència universitària i competència digital

La formació universitària que sorgeix del Procés de Bolonya, que desemboca en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) s’organitza al voltant d’allò que anomenem competències i que impliquen la capacitat d’utilitzar en contextos i situacions quotidianes els coneixements i les habilitats pròpies d’un àmbit laboral particular que necessiten diferents sabers i per tant coneixements transversals.

Una de les competències professionalitzadores de caràcter transversal que tenen una importància determinant no sols en el futur sinó que ja la tenen en el present és la competència digital. La competència digital no es redueix a l’ús d’ordinadors, l’ús de programari específic i l’accés a Internet sinó que aquesta competència abraça moltes d’altres habilitats més complexes que expressen destreses i possibilitats docents com: la comunicació i la col·laboració, la gestió de la informació, l’aprenentatge i la resolució de problemes i la participació significativa. Mobilitzant, alhora, diversos nivells d’actituds: l’actitud intercultural, la crítica, la creativa, l’autonomia i la responsabilitat.

Il·lustració 2: mapa de les habilitats de la competència digital segons Ala-Mutka (2011)¹ i traduït per @balhisay

Efectivament, tant si ens mirem la competència digital des de la seva amplitud, com si l’analitzem des d’una perspectiva taxonòmica, seguir amb estratègies didàctiques centrades en el professor o centrades en la repetició o transmissió de contingut no s’adiu amb els canvis els nous escenaris formatius que es dibuixen amb les TIC i amb les habilitats pròpies del Segle XXI: adopció de fórmules d’usos compartits del coneixement, aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, creació i col·lectivització del coneixement o cooperació i empoderament de les persones.

Així doncs, les possibilitats docents i demandes formatives que sorgeixen d’aquests nous entorns digitals i de les habilitats que hi van associades semblen contraris a les metodologies centrades en el professor, el saber i que s’acompanyen metodologies de caràcter tradicional i que encara romanen en alguns entorns universitaris o en certes àrees del saber.

Els nous escenaris digitals i tecnològics, doncs, haurien de promoure la presència d’estratègies docents que impliquessin fonamentalment la producció de saber i/o de contingut. Que aquest contingut fos creat en plataformes digitals compartides i que al mateix temps fos difós per mitjà d’estratègies digitals; fonamentalment per la via d’aquells entorns digitals de caràcter 2.0. I finalment, la competència digital implicaria l’ús de les xarxes socials com a entorn de participació i socialització del saber. Només així la formació universitària s’acostarà als reptes del Segle XXI que impliquen la formació de professionals més capaços de d’adaptar-se als reptes professionals d’un futur desconegut.

Amb tot em pregunto: la inclusió de les TIC en els processos formatius universitaris va acompanyada del canvi de perspectiva didàctica necessària per a desenvolupar aquestes destreses? O per altra banda, aquesta “immersió tecnològica”, implica tan sols una abandó dels suports tecnològics clàssics (bolígraf, paper, màquina d’escriure,…) per suports tecnològics més actuals?

Dit això, poden aquestes poques línies animar a col·legues universitaris a modificar els seus entorns formatius incorporant estratègies tecnològiques que no es limitin a aprendre a utilitzar quelcom si no modifiquin les característiques dels entorns d’aprenentatge? Haurem de seguir esperant que “ens formin” per la via clàssica de la formació mitjançant un curs o que “ens incentivin laboralment” per tal que arribin els canvis en la docència universitària?

¹Ala-Mutka, K. (2011). Mapping Digital Competence: Towards a Conceptual Understanding. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Accesible a: http://ipts.jrc.ec.europa.eu/publications/pub.cfm?id=4699 [consulta 10 de desembre de 2012].

Gil Pla, Professor del Departament de Ciències de la Universitat de Vic

  • 18:06
  • 3

FormaTICzant des de la universitat

Si en la teva tasca com a formador utilitzes entorns digitals d’aprenentatge o tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), no et pots quedar indiferent quan llegeixes aquesta afirmació de Michael Fullan piulada recentment:

Il•lustració 1: @isteconnects de 22 d'octubre de 2012

En primer lloc perquè, com a formador implicat en usos tecnològics, qüestiona l’acció docent, i en segon lloc, perquè l’afirmació també qüestiona que l’educació en qualsevol dels seus àmbits sigui justa amb els canvis socials. D’aquí que em trobi escrivint aquestes línies, tot reflexionant sobre el paper que les TIC han de tenir en el món de l’educació des de la meva perspectiva universitària.

El debat sobre els usos educatius dels entorns digitals d’aprenentatge i de les tecnologies de la informació i de la comunicació és tan potent a la universitat com ho és a l’escola. Ara bé, si a l’escola aquest és un debat constant i explícit que arriba als mitjans de comunicació de manera habitual (gràcies, entre d’altres, a polítiques educatives a gran escala com la OneLaptopPerChildren, o particulars com l’eduCAT2.0), a la universitat aquest debat roman soterrat. En aquest sentit, cal remarcar que, tal i com s’han encarregat de mostrar-nos els resultats globals de l’informe PISA, les TIC són una eina imprescindible que té impacte en els resultats educatius de manera positiva quan la implementació tecnològica traspassa l’escola i té continuïtat a casa: d’aquí l’interès de les polítiques educatives internacionals per dotar d’ordinadors els infants. Però aquest procés no s’acaba a l’escola sinó que ha de continuar a la universitat!

Diverses són les demandes que, en aquest sentit, han aparegut en els darrers anys en la formació universitària, sorgides del Procés de Bolonya, que desemboca en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), però també d’una societat postmoderna en constant moviment per la digitalització de la vida quotidiana. Tant una com altra raó ens obliguen a replantejar-nos no sols l’organització de les classes, en el sentit més procedimental de l’actuació del professorat, sinó també la visió pedagògica que hi ha al darrere d’aquest nou plantejament.

En primer lloc, amb l’EEES i la implementació del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (crèdits ECTS), que mesura el treball que realitza l’estudiant per l’adquisició dels coneixements i capacitats, cal considerar que la formació de l’alumnat no es redueix a l’assistència a classe sinó que els professors i professores hem de computar, organitzar, acompanyar i avaluar l’alumnat en les tasques que aquest realitza fora de les aules universitàries i de forma autònoma. És per aquesta raó que l’activitat digitalitzada emergeix com una eina tecnològica pròpia del present i del futur de la mateixa aula –sense oblidar les tecnologies clàssiques com el bolígraf o el paper, que romanen presents i que són ben vàlides– i que a la vegada agilita, dinamitza i evidencia amb eficiència l’activitat de l’alumnat en aquest treball autònom.

En segon lloc, les demandes conegudes i desconegudes que la societat líquida (Bauman, 2007)¹ estan promovent en l’incert futur professional només poden ser assolides per mitjà del desenvolupament del que s’anomena les habilitats del Segle XXI (recomano visita a l’associació americana Partnership for 21st Century Skills, per a un major desenvolupament conceptual). Una anàlisi inicial d’aquestes habilitats ens farà prendre consciència de la necessitat que les TIC siguin una de les eines principals sobre les quals sustentar-les.

És per aquestes dues raons que penso que caldria mantenir a la universitat, de manera conscient, la intensitat de les polítiques de l’escola primària i secundària, per tal d’evitar que el treball de la competència digital (CD) arribés només de forma informal, oculta o en forma d’aprenentatge invisible (Cobo & Moravec, 2011)² i, a la vegada, per garantir la minimització de l’escletxa digital també des de la universitat.

Amb aquests dos grans arguments sobre la taula, insisteixo en l’opinió que les accions que les universitats estem implementant en relació a la digitalització i a les TIC no gaudeixen del mateix ressò que les que refereixen a l’escola. I això em sembla un mal símptoma. Un símptoma que descriu la poca atenció que s’hi presta, potser? O un símptoma que descriu la manca de polítiques universitàries globals i que descriu com cada universitat estableix el camí pel seu compte?
Sigui quina sigui la resposta a les preguntes; sigui certa o no aquesta radiografia, des de la meva particular visió com a professor d’una àrea desvinculada de les TIC però que s’interessa per les TIC com a eina de suport fonamental per desenvolupar les habilitats dels futurs professionals sorgits de la universitat, m’agradaria tenir la sensació que aquestes eines apareixen amb suficient claredat en les competències que els graus desenvolupen.

Però no ho tinc del tot clar.

1Bauman, Z. (2007). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.
2Cobo, C. & Moravec, J. (2011). Aprendizaje invisible. Hacia una ecología de la educación. Barcelona: Col·lecció Transmedia XXI, Publicacions i edicions de la UB.

Gil Pla, Professor del Departament de Ciències de l'Activitat Física - Universitat de Vic

  • 15:26
  • 0

Més de 150 persones participen a la Jornada de la Internet Social

La innovació i el futur dels telecentres van ser els temes centrals de la Jornada de dinamització de la Internet Social 2012, trobada anual de la Xarxa Punt TIC, que va tenir lloc el passat divendres 30 de novembre, a Barcelona. Va aplegar més de 150 persones i va ser el fi de festa de la celebració del desè aniversari de la Xarxa Punt TIC.

Responsables i persones dinamitzadores dels Punt TIC, representants de la Generalitat de Catalunya, i professionals i empreses del sector TIC es van donar cita a la Jornada de dinamització de la Internet Social, celebrada el 30 de novembre, al Cibernàrium de l’Edifici MediaTIC de Barcelona.

La benvinguda va anar a càrrec del Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació en funcions, i el Sr. Jordi Roca, director operatiu de Formació de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona. Carles Flamerich va destacar la importància dels Punt TIC, assenyalant que el model de telecentre català és un referent arreu del món.

Tot seguit es va emetre el vídeo creat per l’Oficina Tècnica de la Xarxa Punt TIC amb l’objectiu de celebrar els 10 anys d’aquesta comunitat i mostrar l’esperit, els objectius i les persones que la conformen. La projecció va introduir alguns dels temes que es van tractar a la jornada, com ara, el treball dels Punt TIC per al foment de l’ocupabilitat, el coworking, la innovació social, la robòtica educativa, i la col·laboració amb altres xarxes de telecentres.

Al llarg del matí, els i les assistents van poder conèixer projectes innovadors que es porten a terme dins i fora de la Xarxa Punt TIC, tant a través de les conferències, com en el networking que es va realitzar durant la pausa. L’espai de coworking Neàpolis, el projecte LaborLab de Citilab-Cornellà, San Feliu OnLine, Nubelo, el Living Lab d’Administració Electrònica del Telecentre de Ribera d’Ebre, el programa Connecta’t, i l’aplicació mòbil de memòria històrica de la Fundació Televall són algunes de les iniciatives que s’hi van donar a conèixer.

Aquests exemples de bones pràctiques van arribar molt més enllà de les quatre parets del Cibernàrim, ja que, Internet i les xarxes socials es van fer ressò de tot allò que es tractava i debatia a la trobada. L’etiqueta #JdIS12 va treure fum a Twitter, amb tuits en català, castellà i fins i tot en anglès. Aquesta xarxa es va utilitzar per comunicar i opinar sobre la jornada, així com per fer arribar als ponents comentaris i preguntes. A més a més, l’acte es va emetre en directe per streaming a través de la plana web de Punt TIC i del bloc de la Jornada de la Internet Social i al llarg del matí va tenir més de 200 visualitzacions.

La Jornada de la Internet Social 2012 es va tancar amb una taula rodona sobre col·laboracions i estratègies de futur de les xarxes de telecentres, que va comptar amb la participació de Juan Francisco Delgado, president de l’Asociación Comunidad Redes de Telecentros de España; Gabriel Rissola, director gerent de Telecentre europe; i Ricard Faura, cap del servei de la Societat del Coneixement. Miguel Raimilla, director executiu de la Fundació Telecentre.org, no els va poder acompanyar de manera presencial, però ho va fer a través d’un vídeo gravat el dia anterior al Citilab-Cornellà.

Amb aquesta mirada internacional i l’agraïment a totes les persones que la van seguir tant presencialment com des d’Internet, va finalitzar la Jornada de la Internet Social d’enguany i també la campanya de celebració del desè aniversari de la Xarxa Punt TIC, portada a terme des del passat mes de maig: Temps de Punt TIC.

  • 12:17
  • 0

Neix Fhios, la fusió de Conzentra i XMS

Fhios

La globalització i l’actual conjuntura econòmica ha propiciat, entre d’altres, noves aliances impulsades per la necessitat d’oferir un servei o producte més complet i competitiu per atendre la demanda del mercat, així com la necessitat de ser més globals i atacar nous mercats internacionals, i guanyar tant en grandària com en terreny.

Aquesta tendència també s’està imposant en el món de les TIC i les empreses catalanes tenen aquests i molts altres reptes per davant.

Amb aquest plantejament acaba de néixer Fhios, una nova marca sorgida de la fusió entre Conzentra XMS (www.xms.es)

Les dues consultores tecnològiques van anunciar a l’estiu la seva intenció de fusionar-se amb la clara intenció de reforçar-se mútuament mitjançant la integració de serveis i ara finalment aquesta fusió ja és una realitat.

Tant Conzentra com XMS han alineat objectius i interessos d’una forma comuna per tal d’unir sinergies i tenir clients de referència en totes dues companyies, un portfoli de serveis complementari i un equip de socis catalans i emprenedors amb ganes de créixer i de construir una empresa catalana forta i de referència.

Conzentra està integrada en el grup d’empreses del holding Inspirit, on s’agrupen empreses tecnològiques com Zyncro, el proveïdor d’antivirus Spamina, la firma d´ecommerce The Etailers i el sistema de reserva d’hotels Hotelerum, entre d’altres. Per la seva banda, XMS és una consultora TIC, amb clients com Grifols, Gallina Blanca, Abertis i Saba i amb més de 15 anys d’història com Conzentra.

Amb aquesta unió Conzentra y XMS pretenen compartir i optimitzar esforços, així com abastar més clientes i complementar-se en línies de negoci per tal de cobrir qualsevol tipus de servei online que necessitin els clients.

Segons la direcció de Conzentra i XMS aquest nou projecte representa “la possibilitat de créixer junts per generar més saber, més intel·ligència, més capacitat, més eficiència…en definitiva, major coneixement” afegeixen que aquesta filosofia es basarà en els següents valors: Honestedat, Optimització, “Smart”, Factor Humà i Innovació.

Fhios comptarà amb 140 treballadors i una xifra de negoci conjunta de més de set milions d’euros. Els desitgem molta sort en aquesta nova etapa.

Cercle Tecnològic de Catalunya - CTecno

  • 17:24
  • 0

La Xarxa Punt TIC celebra els seus 10 anys obrint-se al món

Repassant la seva trajectòria, però, sobretot, pensant estratègies de futur, així és com celebra el seu desè aniversari la Xarxa Punt TIC. Un futur que ja es perfila en el present i se centra en la innovació social, el treball en xarxa, el coworking, l’ocupabilitat i l’impuls econòmic mitjançant les TIC.

La Xarxa Punt TIC va néixer com la Xarxa de Telecentres de Catalunya l’any 2002, una autèntica xarxa de xarxes que integra diferents centres, espais i punts que dinamitzen el territori. Promoguda per la Generalitat de Catalunya, des de llavors, més de 600 Punt TIC de tot el territori català han apropat les noves tecnologies i Internet a la ciutadania i s’han convertit en centres de referència pel que fa a la societat del coneixement.

Des del 17 de maig del 2012, Dia Mundial d’Internet, la Xarxa Punt TIC celebra el seu desè aniversari amb la campanya Temps de Punt TIC, a través de la qual ha donat a conèixer diferents iniciatives com el coworking i bones pràctiques d’altres xarxes de telecentres. De fet, un dels objectius ha estat enfortir els llaços amb les xarxes de telecentres d’Espanya, Europa, Amèrica Llatina i del món, per poder pensar i definir plegats les estratègies de futur dels telecentres. Temps de Punt TIC ha recollit també felicitacions en vídeo pels 10 anys de la xarxa, tant de dinamitzadors/ores i responsables dels Punt TIC, com de representants d’altres xarxes de telecentres, d’empreses i d’organismes. Tot un recull de veus, que destaquen la gran tasca que fa la xarxa i animen a continuar innovant i plantant cara a la crisi.

La Jornada de dinamització de la Internet Social, que tindrà lloc aquest divendres, 30 de novembre, al Cibernàrium (Edifici MediaTIC – C/ Roc Boronat, 117. Barcelona) vol ser el fi de festa d’aquest aniversari de la Xarxa Punt TIC. La trobada acollirà responsables i persones dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC, així com professionals del sector. S’hi compartiran experiències d’innovació social, de foment de l’ocupabilitat a través de les TIC i de noves idees per a l’impuls econòmic. Així mateix, hi haurà un espai de networking per conèixer les entitats que col•laboren amb la Xarxa i els seus projectes.

La jornada també comptarà amb la participació de líders d’altres xarxes de telecentres, que posaran sobre la taula les estratègies de futur d’aquests punts d’innovació social que són els telecentres. Hi intervindran Juan Francisco Delgado, de l’Asociación Comunidad Redes de Telecentros; Fernanda Jaramillo, del Consorcio IdenTIC; Gabriel Rissola, de Telecentre Europe; i Miguel Raimilla, de la Fundació Telecentre.org.

Aplegar tots els agents implicats per compartir bones pràctiques i pensar maneres de seguir sent referents TIC al territori serà la millor manera de celebrar els 10 anys de la Xarxa Punt TIC. Tothom que vulgui participar d’aquesta trobada, encara és a temps d’inscriure’s a la Jornada de la Internet Social.

  • 17:41
  • 0

Els agents involucrats en les Smart Cities, en plena evolució

Smart City Expo Barcelona 2012

Entre els dies 13 i 15 de novembre s’ha celebrat a la Fira de Barcelona la segona edició de la Smart City Expo & World Congress (SCE&WC2012). El congrés d’aquest any ha tingut més presència i ha estat més internacional que el de la passada edició: més de 7.000 visitants de 82 països, 3.055 congressistes, 3319 ponents i 140 empreses expositores. Tot i que les xifres no són comparables -atesa la magnitud del congrés per excel·lència i referent internacional que se celebra a Barcelona, el Mobile World Congress-, sí que podem dir que reunir aquest volum de visitants i congressistes en una segona edició consolida Barcelona i Catalunya com a pionera i capdavantera de l’incipient mercat de les Smart Cities.

En aquesta edició, tan rellevant ha estat la presència de grans companyies nacionals i internacionals, que han mostrat les seves concepcions i solucions per a les ciutats del futur, com també la de petites empreses, la majoria d’elles del nostre entorn més local, que han aportat la seva visió emprenedora i innovadora, com es correspon a un mercat incipient que just fa pocs anys que acapara la nostra atenció. Cal fer un esment especial a l’Smart Innovation Zone, espai promogut per Barcelona Activa, ACC1ó i idigital, on s’han trobat 20 empreses d’innovació de Catalunya amb solucions per a ciutats intel·ligents.

El format del congrés d’enguany, tot i que en la mateixa línia que l’anterior edició, ha aportat novetats considerables. D’una banda, es conserven les àrees temàtiques ja presentades anteriorment, com ara energia, tecnologia i innovació, ciutat col·laborativa i societat intel·ligent, medi ambient, urbanisme, mobilitat o governança i economia. A aquestes s’hi ha afegit de noves, com ara emergències i seguretat a Smart Geo, sense oblidar els casos d’estudis urbans i nacionals que incloïen visions de llocs tan dispars com Colòmbia, Japó, Xina, Sudamèrica, Regne Unit, Espanya, o solucions ja desplegades a Catalunya.

Com és natural, les ponències presentades aquesta edició no només han mostrat l’evolució tecnològica transcorreguda al llarg d’aquest any, sinó també la interessant evolució dels diferents agents vinculats als diferents posicionaments dins la cadena de valor de les smart cities.

D’una banda, les empreses tendeixen, dins d’una visió global de les solucions, a especialitzar-se en punts concrets de la solució, i per tant estan cada cop més oberts a la cooperació entre diferents empreses i agents per tal de poder abastar solucions complertes. Cada cop la Coompetició (la competició en certs àmbits locals però la cooperació en aspectes més globals) és un mot més freqüent en les relacions entre aquests agents.

D’altra banda, les ciutats identifiquen les solucions smart amb solucions transversals. És a dir, la vertadera intel·ligència rau en saber aprofitar les informacions de certs aspectes (per exemple la humitat del sòl), per a millorar o optimitzar altres aspectes no directament relacionats (per exemple la mobilitat). Aquesta visió holística dels reptes de les ciutats és un paradigma cada vegada més estès entre els gestors. I prova d’això és la iniciativa que es va presentar al congrés de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració d’altres ciutats que s’hi han adherit, i que pretén establir un ‘idioma comú’ entre totes les ciutats per poder quantificar “com d’smart” és una ciutat i poder afrontar els reptes d’una forma igualment “smart” a diferents ciutats. Aquest plantejament seria molt semblant al que el protocol IP ha representat per al desenvolupament d’Internet.

I com a element aglutinador a ambdós plantejaments, el concepte estrella d’aquest congrés ha estat la col·laboració PPP, el partenariat público-privat. Si alguna cosa ha quedat clara durant el congrés és que el futur del desenvolupament de les smart cities passa, primer, per identificar standards, i segon per la col·laboració entre agents públics i privats. També val a dir, i per poder seguir disposant de materials de discussió per a properes edicions d’aquest congrés, que el que entén cadascuna de les parts de com ha de ser i de com s’ha de gestionar aquests partenariats público-privats no ha estat certament unànime. Si les grans companyies tenen un extens portfoli de solucions i millors pràctiques, les ciutats demanden solucions ad-hoc per a cada realitat. Tenim debat obert per a noves edicions.

Josep Ignasi Bonet Pocino - Especialista en SmartCities al pla iDigital - Generalitat de Catalunya

  • 10:13
  • 0

Èxit de participació a la I Jornada Dades Obertes a Catalunya

Font:http://blog.okfn.org/category/open-government-data/

Unes 400 persones van participar a la I Jornada Dades Obertes a Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya. La convocatòria va ser impulsada pel grup Catalunya Dades, una xarxa formada per representants de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments, Viquipèdia, universitats, empreses reutilitzadores i altres entitats relacionades amb l’obertura de dades i l’Administració. L’acte tenia com a objectiu divulgar l’obertura i la reutilització de dades a Catalunya a partir d’experiències i casos pràctics.

El concepte de dades obertes sorgeix de la necessitat de reutilitzar les dades públiques des del sector privat per facilitar la generació de nous serveis de valor afegit per a l’empresa i la ciutadania que contribueixin a fomentar-ne la col•laboració i la participació. En aquest sentit, com bé es va exposar en la jornada, si bé les dades obertes no garanteixen la transparència, hi tenen un paper important.

En la primera part de la jornada, després de la presentació de la jornada a càrrec del director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, es va fer una presentació general sobre l’obertura i la reutilització de dades a Catalunya. Tot seguit, en una taula rodona amb representants dels diferents integrants del grup Catalunya dades, des de l’administració pública es va fer èmfasi en els costos de l’obertura de dades i la necessitat que els ciutadans els facin saber quines són les dades que necessiten. Tanmateix, també es va esmentar la importància de l’obertura de les dades des del sector privat: les empreses energètiques o els bancs, per exemple, tenen dades de gran interès i la cultura d’obertura més enllà de l’Administració, amb exemples com la Viquipèdia, que tant és usuària com productora de dades. Tanmateix, diferents ponents van fer referència als riscos que suposa una interpretació incorrecta de les dades i la importància que té la participació de les entitats reutilitzadores i dels periodistes de dades en aquest sentit.

La segona part de la jornada va girar al voltant dels aspectes tècnics de l’obertura, què i com es pot fer amb les dades obertes. En aquest sentit, per una banda es van presentar diversos casos d’èxit i experiències d’obertura i reutilització de dades i, per una altra, eines disponibles per obrir, tractar i reutilitzar les dades.

Finalment, la jornada es va tancar amb la presentació de la primera edició del curs virtual Introducció a l’obertura i la reutilització de dades que es realitzarà a partir del proper 15 de gener en el format de MOOC, massive open online course (curs obert en línia i massiu), una modalitat de formació que permet arribar a un gran volum de públic amb uns costos molt reduïts.

Més informació:
I Jornada Dades Obertes a Catalunya
Vídeos amb les ponències de la jornada
Presentacions de la jornada
Notícia sobre la jornada a TV3

Podeu seguir el grup Catalunya Dades a Twitter @catalunyadades

Francesc Rambla Marigot - Generalitat de Catalunya

  • 11:11
  • 0

La nova spin-off d’i2CAT, per una empresa més eficient, competitiva i sostenible

La Fundació i2CAT ha posat en marxa la seva segona spin-off, Effilogics Technologies, amb la finalitat d’aportar solucions al mercat empresarial en l’àmbit de l’eficiència operacional i la sostenibilitat, gràcies a les tecnologies que la Fundació ha desenvolupat al llarg dels darrers sis anys.

En particular, Effilogics explotarà comercialment prototips i coneixements en l’àmbit de les xarxes de sensors wireless o sense fils. Aquest tipus de tecnologies tenen com a factor diferencial una major facilitat, rapidesa i menor cost d’implantació, fet que les converteix en especialment adequades per a edificis ja construïts.

Com a resultat, la nova empresa sorgida d’i2CAT posarà en marxa una novedosa plataforma tecnològica de gestió de l’eficiència, anomenada effiMAP, que permet no només monitoritzar sinó també interactuar en temps real sobre els punts de consum d’electricitat i d’aigua i el control de la generació de residus en edificis del sector de serveis. Aquesta plataforma permetrà a les companyies generar estalvis de fins al 30% en el seu consum.

Una solució a un problema creixent

El problema fonamental en el mercat que resol Effilogics és la creixent preocupació per l’increment de costos operatius a les empreses, juntament a l’encariment dels recursos energètics.

En aquest sentit, Albert Vidal, l’anterior responsable de la Unitat de Tecnologies Ubiqües d’Internet d’i2CAT i actual director executiu d’Effilogics, explica que “les empreses observen, any rere any, com les seves partides de despeses generals creixen sense saber exactament per què ni com controlar-les”. Així, “per a optimitzar costos no és suficient saber el consum d’una factura mensual, sinó que es precisa informació amb una major resolució tant temporal com espacial: temporal per identificar patrons de consum en temps real; i espacial per a conèixer si l’increment és degut, per exemple, a un equip de climatització ineficient o a un ús indegut sistemàtic de la il•luminació en una zona específica de l’edifici”.

La nova empresa basa els seus factors competitius en l’alt grau d’innovació i rapidesa de desenvolupament tecnològic gràcies que tres dels seus cinc components tenen una trajectòria sòlida en projectes d’R+D a i2CAT. Recentment, l’empresa ha tret al mercat, després d’un any de desenvolupament i quatre mesos de fase beta, la versió 1.0 de la Plataforma de Gestió de l’Eficiència, effiMAP.

Aquesta eina, que a dia d’avui ja gestiona prop de 13 milions de registres, ha estat dissenyada específicament per al sector de serveis, i actualment Effilogics està tancant contractes amb diferents empreses del sector de la distribució alimentària, centres esportius, centres residencials, hospitals, centres comercials i de retail.

Per a Vidal, “la tecnologia ens permet monitoritzar i controlar en temps real qualsevol punt de consum, ja sigui gran o petit, d’electricitat i aigua en un edifici, i la clau del nostre negoci està en identificar aquells punts que realment contribueixen a generar estalvis permetent un retorn de la inversió inferior a dos anys”. A partir d’aquí, la plataforma està dotada d’intel•ligència per programar accions sobre aquests punts de consum, aconseguint generar estalvis de fins al 30%.

“El més important és que, a més d’optimitzar costos dels nostres clients, effiMAP aporta a la direcció del negoci informació precisa i control en temps real sobre l’operativa del seu negoci i des de qualsevol lloc a través del seu dispositiu mòbil o tableta”, explica el director executiu. “Per exemple, una empresa pot deduir fàcilment si el servei de neteja està complint els horaris establerts per contracte en base al consum en il•luminació i equips, o també pot arribar a determinar en quin grau s’estan complint les polítiques d’estalvi i sostenibilitat implantades a la seva empresa”.

La nova orientació d’i2CAT

Segons Joan Manel Martín, responsable de l’Àrea de Transferència de Tecnologia d’i2CAT, “la creació d’aquesta nova spin-off permetrà posar en valor part dels coneixements i tecnologies desenvolupades a i2CAT, creant una nova activitat econòmica i nous llocs de treball qualificat, així com proporcionar a les empreses nous productes i serveis tecnològics que els ajudaran a millorar la productivitat i competitivitat”. “L’estratègia d’i2CAT es centra en impulsar el desenvolupament d’aplicacions i tecnologies orientades a les necessitats del mercat, en estreta cooperació amb les empreses, i aprofitant els coneixements adquirits en múltiples projectes d’R+D+i”, conclou Martín.

Per la seva banda, Albert Vidal destaca que, després de cinc anys i mig d’experiència a i2CAT, “suposa un repte interessant demostrar que una tecnologia desenvolupada en un centre tecnològic com i2CAT es pot portar al mercat amb èxit perquè, d’aquesta manera, potser més empreses apostaran per la tecnologia d’aquests centres”, i fa èmfasi en què “la innovació tecnològica és un factor competitiu diferenciador, i no és necessari anar a Estats Units a buscar-la perquè aquí també existeix potencial humà i tecnològic per explotar”.

Effilogics, present a l’Smart City Expo 2012

Recentment, Effilogics ha estat escollida com una de les vint empreses innovadores del sector de les smart cities segons l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb la qual cosa, juntament amb i2CAT, estarà present en la propera edició de l’Smart City Expo 2012, del 13 al 15 de novembre a Barcelona, a l’estand 458, dins la Smart Innovation Zone.

  • 13:22
  • 2

La llengua catalana i les tecnologies digitals

Pocs dies després de tenir lloc el llançament mundial dels sistemes operatius Windows 8 i Windows Phone 8, Microsoft presenta també la seva versió en català. Sens dubte, una bona notícia per al nostre país i per a Microsoft, que no fa sinó afegir-se a l’absoluta normalitat amb què d’altres gegants de les tecnologies digitals, com ara Apple i Google, comencen a tractar la nostra llengua.

Aquesta notícia és una prova més que el nostre país, des de tots els àmbits, i des de fa molt de temps, està fent les coses bé pel que fa a la llengua. No fa encara massa, la presència del català a les tecnologies digitals era pràcticament testimonial, però actualment podem començar a dir que la majoria d’utilitats i tasques més usades en el camp de la tecnologia, des d’internet als dispositius mòbils, poden ja fer-se en català. Això no vol dir de cap manera que hàgim arribat encara a una oferta tan completa de serveis que ens permeti no pensar-hi més; és a dir, encara no som en el punt que la normalització del català sigui tal que deixi de ser notícia, car encara hi ha àmbits en què el seu ús i oferta és encara baix, però és evident que cada cop hi apropem més.

Segons la WICCAC –Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics-, la catalana és una de les llengües del món més actives a les xarxes socials amb relació amb la seva població. Concretament, és la vuitena llengua més usada als blocs, i la tretzena en nombre d’articles a l’enciclopèdia lliure Viquipèdia. Google situa la llengua catalana entre les posicions 10 i 15 en el rànquing de presència a Internet; això significa que té una presència molt alta amb relació amb el seu nombre de parlants –uns 10 milions de persones-.
Una altra dada significativa i molt positiva emesa per la WICCAC és que el percentatge global d’ús del català en els grups analitzats en el seu baròmetre ha passat del 38,75% (setembre de 2002) al 60% (desembre de 2011). La presència del català, però, és encara minsa en força sectors de l’economia productiva, com per exemple les webs de les empreses privades i les organitzacions amb presència o amb una forta implantació a Catalunya.

La Generalitat, com no pot ser de cap altra manera, és molt sensible a aquests punts febles de l’ús de la llengua catalana en la vida quotidiana de la ciutadania i de les empreses, i per aquest motiu continua treballant per a la seva normalització. Per citar-ne només algunes iniciatives: el departament de Cultura disposa d’una línia d’ajuts adreçada a empreses que volen incorporar el català als seus productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals –aplicacions per a mòbil, tauletes tàctils i altres productes similars, com ara videojocs, etc.-. Concretament, i amb relació al motiu inicial d’aquesta entrada, la Generalitat ha treballat conjuntament amb Microsoft per incorporar el català en els seus productes, inicialment tot promovent la traducció de la seva versió inicial, que es llançava en anglès i en d’altres llengües principals, i que ara ja, en el Windows 8, surt directament en català com a versió inicial.

En aquest sentit, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI), a més de treballar en totes aquestes iniciatives, també es reuneix periòdicament amb firmes tecnològiques per presentar els avantatges i les oportunitats de negoci que la llengua catalana suposa en l’activitat empresarial, tot assessorant-les pel que fa a la preinstal•lació del català en els seus productes informàtics, com ara ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc., i facilitar d’aquesta manera l’accés al programari en català per als consumidors finals del nostre país.

Totes aquestes polítiques, sumades a la gran vitalitat de l’activisme de la nostra societat civil –en aquest cas, l’activisme 2.0, que, per exemple, ha permès la fita que ja puguem utilitzar el Twitter en català- dibuixen un panorama de futur molt engrescador, i hi continuarem treballant perquè un dia no massa llunyà el sistema operatiu de la nostra cultura, la llengua catalana, estigui implantat arreu amb tanta normalitat que, com dèiem abans i senzillament, deixi de ser motiu de comentari.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya