El passat 25 de juny va veure la llum la nova web del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
El CTTI és l’organisme que integra tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat, i no disposava fins ara de pàgina web pròpia. Per aquest motiu, des de la Direcció del centre es va impulsar fa uns mesos la creació d’una web que respongués a dues necessitats bàsiques:
• Ser un canal informatiu directe amb la ciutadania, sector TIC i administració
• Mostrar al CTTI com l’organisme expert en TIC de la Generalitat de Catalunya
La pàgina web manté l’estil visual corporatiu de la Generalitat de Catalunya tot i estar desenvolupada amb Liferay, un gestor de continguts de codi obert que destaca per la seva facilitat d’ús. Aquest canvi de gestor de continguts (GECO per Liferay) permetrà innovar i treballar amb noves eines.
Es tracta d’una pàgina web de navegació intuïtiva, estructurada en 4 grans blocs.
CTTI: articulat en diversos apartats s’explica què és el CTTI, com està organitzat, quin volum de xifres gestiona, els reconeixements rebuts, els valors, la missió i la visió del centre, etc.
Actuacions: hi podreu consultar els projectes més destacats del CTTI categoritzats per àmbit TIC, per l’any de realització o pel departament que els va promoure. S’ha volgut mostrar una visió general de l’actuació, quins organismes, entitats i organismes la van impulsar, quines empreses hi ha participat i els reptes i solucions que han aportat.
Innovació: és un recull d’articles elaborats pel personal del CTTI centrats en temes en els quals està treballant actualment el centre, nous projectes, actuacions en curs, etc.
Actualitat: hi podreu llegir les noticies del centre, accedir als butlletins i a la sala de premsa de la Generalitat, així com estar al dia de les principals jornades del sector TIC.
Després d’aquesta breu introducció, només us queda seguir el dia a dia del CTTI a www.gencat.cat/ctti
La Fundació i2CAT va tancar el passat exercici amb un volum d’ingressos de prop de 5,3 milions d’euros, que suposa un increment del 22,9% respecte a 2010. Aquestes xifres responen sobretot a l’augment dels ingressos provinents de fons competitius i a la facturació de serveis i projectes d’innovació desenvolupats per a diferents empreses.
La Fundació i2CAT és un centre de recerca i innovació creat el 2003. Té com a principal objectiu aconseguir una Internet del futur accessible i oberta. Per a aconseguir-ho, la Fundació posa la recerca i la innovació d’Internet a l’abast de la societat, mitjançant la col•laboració entre l’Administració pública, les empreses i els grups de recerca de les universitats i del món educatiu per al desenvolupament de projectes innovadors en l’àmbit de les noves tecnologies de la societat del coneixement.
Es van dur a terme un total de 121 projectes d’innovació, un 18,6% més que a l’exercici anterior. Els projectes es van emmarcar en l’àmbit de tecnologies de xarxa (tant fixa com mòbil), audiovisual, educació, salut i dependència, i indústria.
D’una banda, i2CAT segueix apostant per la internacionalització, incrementant la col•laboració amb empreses i centres de recerca de diferents països del món. En aquest sentit, la Fundació està participant en 20 projectes europeus i 3 d’àmbit internacional. El prestigi aconseguit a nivell internacional li ha permès liderar tres dels citats projectes, Mantychore, Geysers i Fibre.eu.
De l’altra, i2CAT segueix incrementant la col•laboració amb empreses tant nacionals com internacionals, incrementant els ingressos per facturació de serveis en un 18,8% respecte a l’exercici anterior. L’impuls en aquesta activitat ha permès a la Fundació incrementar aquesta font d’ingressos gairebé un 50% en dos anys, aconseguint duplicar el seu volum des de 2007. L’any 2011 es van vorejar els 1,5 milions per facturació de serveis a empreses, fet que suposa gairebé el 30% dels ingressos totals.
Al llarg del 2011, més de 75 organismes i empreses han realitzat projectes amb i2CAT, entre els quals destaquen Seat, Vodafone, Tradia, Doxa, Ficosa, Gestamp, Nissan, Fujitsu, Firma Profesional, Orange Catalunya, Hospital de Sant Pau, Red.es, Indra, CTTC, Hospital Clínic, Hospital General Vall d’Hebrón, iSOCO, Tecsidel, Tempus21, TFO, T-Systems o W-Onesys.
Sebastià Sallent, director de la Fundació i2CAT, destaca a més la potenciació en la valorització i transferència de tecnologia, “amb la publicació de dues noves patents i la creació d’una nova empresa de base tecnològica per part d’investigadors d’i2CAT, Effilogics Technologies, que centra l’activitat en el sector de les smart cities. Aquesta nova companyia comercialitzarà productes en base a tecnologies desenvolupades per la Fundació”. Després d’IGLOR, aquesta és la segona spin-off que promou i2CAT.
Fa poc menys d’un mes de l’acord de govern que aprovava la posada en marxa del Pla idigital, amb l’objectiu de generar un pol d’innovació digital al nostre país per fomentar el creixement econòmic, la competitivitat empresarial i l’ocupació de qualitat, avui es posa en funcionament la web oficial de la marca idigital.
.
En aquest portal, es troba agrupada tota la informació relacionada amb idigital, adreçada a om que estigui interessat en els projectes que engloba el pla dins els diversos projectes tractors, ja siguin ciutadans interessat en les TIC, professionals del sector, grans empreses o organitzacions i fundacions.
.
La informació disponible i el contingut publicat s’estructura en diversos blocs com són:
- Què és l’idigital? -> Apartat amb la descripció del pla idigital, així com les entitats col•laborades i un formulari de contacte o les dades per a realitzar consultes.
- Jornades i formació -> En aquest espai es posa a disposició la llista d’esdeveniments programats a l’agenda del pla idigital i el sector TIC
- Assessorament -> En aquesta secció es pot trobar tota la informació relacionada amb el suport que es facilita des de la coordinació del pla, tal i com pot ser el finançament, el capital humà o la internacionalització entre d’altres opcions. Tanmateix, pots trobar les diverses xarxes de suport que s’han adherit al pla idigital.
- Coneixement -> En aquest espai pots conèixer tota mena de resultats o continguts d’estricte interès com a impacte de la posada en marxa del pla idigital. Les notícies, les experiències o els estudis que es realitzen en són un atractiu exemple.
- Oportunitat de negoci -> És en aquest espai on es detallen o s’exposen diverses iniciatives que et faciliten informació de diverses iniciatives que són una oportunitat per al teu negoci.
- Ajuts i finançament -> A l’apartat d’ajuts i finançament es posa a disposició la informació necessària en matèria d’ajuts econòmics o de capital humà i coneixement específic en matèria TIC per a la posada en marxa de nous plans o projectes d’àmbit TIC i qualsevol altre sector.
- En xarxa -> Dins d’aquest espai es posa a disposició la informació relativa als projectes que promouen la comunicació o la seva tasca es realitza en xarxa amb altres entitats o empreses d’un sector específic. Les diverses anelles (industrial o audiovisual) i els clústers (ensenyament o seguretat) en són alguns exemples que podeu trobar en aquesta secció.
.
Per a visualitzar tot el contingut detallat, accedeix-hi des d’aquesta direcció
www.idigital.cat
Cada cop és més habitual escoltar en diferents àmbits o sectors el terme “Comunicació 2.0” i, coincidint amb la nomenclatura usada per a descriure aquest nou concepte o mètode, un dels majors canals de comunicació compleix 20 anys.
Els SMS celebren el 2012 el seu vintè aniversari enmig del gran creixement de noves plataformes de comunicació com poden ser WhatsApp, iMessage, Blackberry Messenger, Joyn o moltes més que estan creant un entorn de competència directa.
SMS és l’acrònim de Short Message Service i el seu inventor va ser Neil Papwroth, un enginyer britànic que a finals del 1992 va decidir enviar un missatge des de l’ordinador a un company seu, amb el contingut “Merry Christmas” possiblement el missatge més replicat per tots els usuaris durant l’època de Nadal.
Anteriorment, les operadores ja disposaven de l’opció d’enviar SMS als usuaris, però eren els únics que en podien crear de nous.
El que va començar com una felicitació de Nadal, ha esdevingut en més de 3.700 milions d’usuaris arreu del món provocant l’enviament de bilions de missatges, concretament 7 bilions de SMS enviats durant el 2011.
A l’actualitat, els SMS continuen sent el capdavanter en quant a mètode de comunicació escrita, i aquesta posició es mantindrà com a mínim fins a 2016 segons estudis recents.
Segons representa la imatge, el 2016 seria l’any en que la missatgeria instantània representaria un 34.6% del volum del trànsit total just per darrere del SMS amb un 42.1%
Cal referenciar que, enfront a aquest 42.1% de quota de mercat, representa un 65% de la totalitat dels ingressos mentre que IM representa un 8%dels ingressos.
LA BCN Apps Jam d’aquest any basa el seu programa en desenvoulpar una aplicació mòbil per informar i acompanyar els ciutadans usuaris de smartphones en el bon reciclatge a la ciutat de Barcelona, concretament a les instal•lacions de l’edifici Media-TIC del districte barceloní del 22@
Des de l’organització es convoca a programadors, desenvolupadors, i a empreses del sector TIC a crear una aplicació mòbils a partir del concepte de gamificació disposant d’una jornada de treball de 8 hores.
La jornada que tindrà lloc el dimarts 19 de juny començarà a les 08:30 amb la recepció i benvinguda dels participants i es facilitaran les instruccions prèvies per al desenvolupament de les aplicacions. Tot seguit, a les 09:00 fins a les 17:00 serà l’espai de temps del que disposaran els participants per a idear la APP que presentaran al concurs.
Finalment, a les 20:00 es publicaran els guanyadors i s’efectuarà el lliurament de premis que es composen d’una aportació econòmica de 5000€ per al primer classificat i 3000€ per al segon classificat.
INFORMACIÓ: Les inscripcions al concurs finalitzen el 15/06/2012 i s’ha de formalitzar al següent enllaç: http://www.bcnappsjam.com/inscripcio
Optixcat, l’associació catalana que promou el desplegament de noves xarxes de telecomunicacions basades en fibra òptica, ha signat un memoràndum d’acord amb l’FTTH Council Europe, l’organització industrial més important del sector, per tal de donar empenta als desplegaments de fibra fins a la llar a l’Estat espanyol.
En virtut d’aquest acord, FTTH Europe i Optixcat intercanviaran informació mútuament i cooperaran en diferents projectes de disseny, planejament i execució d’infraestructures de fibra òptica. FTTH Europe participarà també en esdeveniments relacionats amb les xarxes de nova generació en un futur proper.
Segons va declarar Karin Ahl, presidenta de l’FTTH Council Europe, durant la signatura de l’acord, “les llars connectades amb FTTH (fibra fins a la llar) són una minoria avui dia. Per accelerar aquest desenvolupament de les xarxes de banda ampla ultra-ràpida i per millorar el nostre coneixement del mercat espanyol, esdevé clau donar importància a la nostra cooperació amb Optixcat”. “Esperem que aviat l’Estat espanyol s’uneixi a les principals economies que ja han entrat al rànquing FTTH, amb més d’un 1 % de les llars connectades a fibra”, va afegir Ahl.
Per la seva banda, el president d’Optixcat, Pere Alemany, va expressar la seva satisfacció per la signatura de l’acord, ja que l’organització que dirigeix està treballant activament per tenir l’oportunitat d’esdevenir un clúster de tecnologies de fibra òptica a tot l’Estat.
Actualment, les xarxes de fibra òptica es consideren la punta de llança de les infraestructures de telecomunicacions, i el seu desplegament està estretament relacionat amb la competitivitat tecnològica dels països més industrialitzats. El grau de penetració d’aquestes xarxes està comportant un salt qualitatiu en els índex d’ús i tràfic d’informació i aportació de valor afegit en els àmbits claus de les societats desenvolupades, com ara la indústria, l’emprenedoria, els serveis, la sanitat i l’educació.
Amb aquesta signatura entre Optixcat i FTTH Europe, l’associació catalana, integrada per més de 20 companyies que cobreixen tot el procés relacionat amb la fibra òptica, estableix una aliança estratègica clau per contribuir a l’impuls del clima de cooperació entre els diferents agents del sector privat, tant nacionals com internacionals, i les administracions públiques del nostre país, en un moment en el qual és necessària l’entesa entre tots els sectors per tirar endavant els projectes de tecnologies de la informació i la comunicació més estratègics.
El 23 de maig de 2008, aprofitant la plataforma tecnològica de Linkedin®, es va crear el grup Professionals Catalans de les TIC, amb la voluntat de reunir sota un mateix paraigua tots els professionals del sector TIC català, independentment de la categoria, rol, formació de base o empresa on desenvolupessin la seva activitat. L’objectiu: posar tots aquests professionals en contacte, generar sinergies i oportunitats de feina, crear un espai de debat on tots es poguessin expressar amb llibertat sobre allò que els afectés diàriament i mantenir-se informats sobre novetats, projectes o esdeveniments relacionats amb les TIC.
Quatre anys després, el grup ja superava els 6.600 professionals, xifra més que destacable i que va dur el seu creador, Sergi López, a plantejar l’idoneïtat de realitzar una trobada de desvirtualització dels seus membres. A finals de 2011, l’Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI) va posar-se en contacte amb el creador del grup per tal de cooperar i aportar assessorament i infraestructura per fer realitat aquesta trobada presencial, que finalment es durà a terme el proper 6 de juny a l’Edifici MediaTIC, del districte barceloní 22@.
Sota l’eslògan “Arriba la Primavera TIC”, els organitzadors de l’esdeveniment pretenen que aquest ajudi a demostrar que al país existeix capacitat, coneixement, professionals i actitud perquè les TIC siguin considerades un motor de desenvolupament, així com que les professions relacionades amb les TIC tenen present i futur.
L’acte comptarà amb una primera part dedicada a diverses ponències al voltant de les TIC, les xarxes socials i l’ocupabilitat, a càrrec de Francesc Arbiol, Senior Account Executive de la companyia; Genís Roca, soci director de Roca Salvatella, companyia de consultoria que ajuda les empreses a desenvolupar el negoci i els seus equips mitjançant estratègies a la xarxa; l’emprenedor català Xavier Verdaguer, que aportarà la seva visió i experiència com a creador de diversos projectes empresarials de base tecnològica tant a Catalunya com a Silicon Valley; i Rosaura Alastruey, experta en networking i ocupabilitat 2.0.
Les ponències es completaran amb les intervencions dels organitzadors de l’esdeveniment, Sergi López, creador del grup Professionals Catalans de les TIC i Dídac López, president de l’Associació de Tècnics d’Informàtica. També es presentaran les principals conclussions de dos estudis al voltant de l’ocupabilitat i les perspectives del sector a Catalunya, a càrrec del Cercle Tecnològic de Catalunya (Ctecno) i de l’empresa jobandtalent. La cloenda anirà a càrrec de Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
Al marge del programa de conferències, els assistents podran participar d’una activitat de networking coordinada per l’empresa catalana Gettingcontacts!, que fa possible que les trobades professionals siguin efectives gràcies a la creació d’una agenda prèvia.
ProCatTIC 2012 compta amb el suport i la col•laboració de diverses entitats entre les quals hi ha empreses i associacions d’empreses, universitats, col•legis professionals, centres tecnològics i altres entitats del sector TIC.
Per a més informació: http://www.procattic.cat
Després de molts mesos d’anàlisi estratègica i de preparació que han comptat amb la participació dels nostres equips de professionals de la DGTSI i del CTTI, i de múltiples trobades amb els agents que estaran implicats en el seu desplegament, podem dir amb orgull que avui, després de la seva aprovació per part del Govern, ja tenim en marxa el Pla idigital.
Malgrat la complexitat del seu disseny, que ja ens podria donar una idea de la determinació i la profunditat de camp amb què hem treballat durant aquest temps per tenir-lo enllestit, l’objectiu del Pla idigital és planer: aprofitar l’immens potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació per generar creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat. Certament, tot un repte en aquests moments. Per aquest motiu, la DGTSI entoma, amb gran responsabilitat i sentit del deure, la tasca de liderar el projecte i de coordinar tots els departaments de la Generalitat i el sector empresarial de Catalunya per fer arribar a tot el territori les polítiques que, englobades en la matriu de projectes d’idigital, faran del nostre país un referent en ús de les TIC com a motor de creixement, de generació de riquesa i de cohesió social i nacional.
Com a política estratègica de país, idigital neix amb una filosofia operativa que comporta l’entesa i la col·laboració de tots els agents públics i privats, dels sectors productius, de la societat civil i de totes les forces habilitadores que, conjuminades, poden treure el bo i millor de la nostra empenta i la nostra creativitat a través de la galàxia de possibilitats de les tecnologies digitals. Amb aquesta fita, idigital tirarà endavant un seguit de projectes tractor en àmbits determinats que tenen la capacitat d’involucrar els agents específics de la seva cadena de valor, i que actuaran com a nucli dels més de cent projectes específics que multiplicaran els seus objectius.
El camí no estarà exempt de dificultats. Ens trobem en uns moments difícils en els quals les polítiques d’austeritat pressupostàries ens faran treballar tenint en tot moment l’estalvi i l’eficiència com a divisa. Però, com a planificadors públics, hem d’entendre l’austeritat no com una renúncia, sinó com una necessitat que ens permet ser més àgils, més imaginatius i eficaços, i que només ens obliga a una cosa: a dialogar en tot moment amb el nostre teixit productiu, amb les nostres empreses, per anar tots a una i generar ocupació tecnològica de qualitat preparada en tot moment per aportar el seu coneixement i experiència a d’altres sectors de la nostra cadena de valor, tot creant un feedback positiu que ens faci créixer de forma sostinguda i ordenada.
Per avaluar l’impacte de les nostres polítiques, tangibles només a mig i llarg termini, idigital ha establert un seguit d’indicadors estadístics de convergència amb els països europeus líders en tecnologies de la informació i la comunicació, que seran, juntament amb els preceptes i fites de l’Agenda Digital Europea, el mirall en el qual avaluarem, reformularem i potenciarem les diferents línies d’actuació per tal d’assolir els nostres objectius. Aquesta tasca d’anàlisi, de seguiment i de proposta es veurà reforçada en tot moment pel Consell TIC, creat ad hoc pel nostre Govern com a pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per a l’alineament de polítiques de promoció econòmica a través de les noves tecnologies.
Tenim, per tant, tots els elements necessaris per reeixir. Tenim un Govern compromès amb la competitivitat i convençut del potencial transformador de les tecnologies digitals, el millor equip de professionals, oberts a noves idees i aportacions, liderats des de la DGTSI i el CTTI, un sector privat alineat amb les necessitats de creació d’ocupació a través de la innovació i la internacionalització i tenim, per sobre de tot, una gran voluntat de treball pel nostre país i tota la tecnologia al nostre abast per fer-lo créixer. Tot això és idigital. Connectem-nos-hi!
Descarrega’t més informació sobre l’idigital:
Dossier idigital
Presentació idigital
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
La fase de diàleg competitiu per al nou model de contractació TIC de la Generalitat de Catalunya acaba aquesta setmana amb la finalització de la tercera i última ronda de diàlegs amb les empreses participants. Amb la conclusió d’aquesta ronda, durant la qual els participants han hagut de dialogar sobre el model de costos, el model de contracte, recursos i actius que proposen com a millor solució per a cadascun dels quatre diàlegs, es tanca la fase de diàleg i s’obre el període de licitació del nou model, que culminarà a finals de juny amb l’adjudicació definitiva dels contractes.
Han estat moltes setmanes durant les quals totes i cadascuna de les empreses que han participat en aquest procés han posat el millor d’elles mateixes, les millors solucions i els millors professionals.
Com a Govern, estem molt satisfets de la implicació dels participants en els diàlegs; els debats han estat enriquidors i les propostes, brillants. Com a administració, tenim l’obligació de preservar la feina que s’ha fet en aquest procés: tot aquest coneixement, tot aquest talent, és d’un altíssim nivell. Seria realment digne de ser publicat com El llibre blanc de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya, però, malauradament, això no ho podem fer.
Som conscients que l’esforç fet per les empreses en aquest procés persegueix un doble objectiu. El principal i més evident, el d’aconseguir un o més contractes d’aquest concurs. Però també, i no menys important, el de fer avançar el país, experimentant noves fórmules de col·laboració público-privada i aportant allò que l’administració necessita: estalvi i modernització. Estem segurs que les empreses comparteixen amb el Govern que les TIC són palanca de canvi i que, en base a aquesta afirmació, el nostre caràcter català ha tret el millor de tots plegats i ha permès que ara parlem d’un procés exitós que ha superat totes les expectatives. Ens n’hem de felicitar.
S’ha acabat el diàleg i en breu començarem les licitacions. Les properes setmanes seran molt importants per a les empreses que participen d’aquest procés, i confiem que els nervis i la pressió del moment no desviïn l’atenció cap a un objectiu que no sigui presentar les millors ofertes, les ofertes guanyadores.
Aquestes ofertes han de proposar una millora en els serveis TIC de la Generalitat quant a preu, i això només es pot aconseguir proposant fer les coses d’una altra manera. Vivim moments complicats en què l’administració ha de fer més amb menys, ja ho sabem. Tan de bo estiguéssim en una altra situació, on l’impuls del sector a través de la contractació pública no només fos qualitativament, com estem fent, sinó també en quantitat d’inversió.
Som conscients que la satisfacció del sector amb les adjudicacions serà menor que les expectatives que s’han generat. Per una simple raó: la Generalitat gastarà en els seus serveis TIC menys del que el que gastava fins ara. Això sí, tindrem un nou ecosistema del sector TIC.
En aquest nou ecosistema que es crearà a partir d’aquesta adjudicació és obvi que les empreses del sector es subcontractaran entre elles. El Govern no vol ser aliè a tots aquests processos, ja que la política industrial d’un govern també és estar atent a aquests processos. Per això, ja avancem que trobarem els mecanismes adients perquè el CTTI i la Direcció General de Telecomunicacions vetllin per la forma en què es fan aquestes subcontractacions. No ens oblidem que parlem de diners públics, aportats per tota la ciutadania, i que estem “tornant” al sistema. Però això no es pot fer de qualsevol manera.
El diàlegs acaben ara i les adjudicacions, abans de l’estiu. I algú es podria preguntar: i ara què? Doncs, un cop feta aquesta feina, continuem endavant.
El sector TIC, amb o sense contracte públic, ha de seguir transformant l’economia i la societat. El Govern n’és conscient i així ho impulsarem. Internament, la Generalitat tirarà endavant nous projectes que en els propers mesos explicarem i per als quals necessitarem el sector. Externament, el Pla idigital, nova estratègia del Govern per fer de Catalunya un pol d’innovació de la societat digital, posarà l’accent en l’ús de les TIC per part d’empreses i ciutadania. Continuarem, doncs, construint; continuarem innovant, i continuarem donant suport al sector que, de ben segur, ens farà sortir de la crisi.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Generalitat de Catalunya
http://www.flickr.com/photos/marinaavila/2816658790/ by MarinaAvila - CC BY 2.0
Quan ens preguntem quines diferencies es poden donar entre un procés industrial respecte un d’artesanal, ràpidament se’ns venen al cap un seguit d’imatges:
• Artesanal: Sèries molt curtes, amb poca inversió inicial, però amb molta dedicació de l’artesà per cada peça fabricada i un costós preu unitari.
• Fabricació en sèrie: Sèries molt llargues, amb una inversió inicial important en eines i definició de processos, però amb poca dedicació humana per peça fabricada i un baix
Òbviament entremig d’aquests dos extrems hi ha infinitud de graus, que a mesura que s’aproximen a un dels extrems intensifiquen les similituds envers ell alhora que acreixen les diferencies respecte l’extrem oposat.
La venda de projectes tecnològics no s’allunya ‘aquesta visió. En concret, la venda de Serveis al Núvol està totalment relacionada a la fabricació en sèrie, per un aspecte clau: Orientació a la consecució/ producció de volums importants al tenir que aconseguir un preu unitari barat.
Ara bé si analitzem la part del procés que correspon a la comercialització dels productes i serveis al Núvol, i sense oblidar que el seu posicionament en preu es situa a la banda baixa. Ens adonem que requereix un gran volum de vendes, que implica tenir que gestionar una quantia encara més elevada d’oportunitats. Afectant d’aquesta manera a la dedicació, en temps, que podem destinar a cada oportunitat, per tal de mantenir uns costos comercials assumibles per la empresa
Partint de la premissa que el procés comercial es divideix en dos grans activitats: la generació de demanda i la venda, i que aquestes habitualment s’associen a dos departaments en les empreses: el Departament de Màrqueting i el Departament de Vendes. Caldrà treballar de manera diferenciada però en paral·lel en cada una d’elles, per tal de garantir la industrialització del procés comercial:
• En la Venda disminuint el cost. Basant-nos en dos aspectes: En primer lloc disminuint el temps de dedicat a les activitats de relació personal del Comercial amb el Client. En segon lloc abaratint el perfil del comercial, que s’aconsegueix amb la incorporació en el procés d’activitats de perfils menys qualificats, que al conegut tradicionalment de comercial, com es el de Tele Venda. Això implicarà invertir en la definició dels processos de Tele Venda i en els argumentaris, així com en la infraestructura per la gestió i coordinació.
• En el Màrqueting: Incorporant models de màrqueting basats en tractar, volums alts de clients potencials, com són els generats a: les xarxes socials, campanyes de email massiu, posicionament en els cercadors per incrementar trànsit a la web, Webs orientades als continguts i reforços de Telemàrqueting .
Aquest escenari de treball implica manejar grans quantitats de dades i això només s’aconsegueix amb eines que són les que anomenem com a eines de Automatització del Màrqueting que permeten relacionar tota la informació generada, automatitzar els processos d’identificar les oportunitats i generació d’activitats que fan créixer més ràpidament els potencials cap a oportunitats.
En aquest escenari de treball on ens movem amb una a gran quantitat de dades ens calen eines pròpies per manejar-les , aquestes reben el nom d’Eines d’Automatització del Màrqueting, i ens permetran relacionar tota la informació generada.
A través de l’automatització dels processos per a identificar les oportunitat i de la generació d’activitats, transformarem més ràpidament els potencials en oportunitats.
Es evident doncs que les eines d’automatització són imprescindibles per aconseguir el procés d’industrialització del procés comercial de Productes i Serveis al Núvol. Si la seva oferta es basa o es podria basar en el Núvol , es fa necessari una reformulació davant aquest nou procés comercial, incorporant les eines d’automatització.
Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com
El passat 25 de juny va veure la llum la nova web del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
