Expliquem el futur » catalunya


20 APUNTS

  • 09:29
  • 0

La tasca de la DGTSI durant les passades inundacions de la Vall d’Aran

Sala d'operatius CECAT

Sala d'operatius CECAT

A banda de les mencions a twitter i a les xarxes socials, divendres 14 de juny es van enviar , des de Protecció Civil, missatges d’avís push a l’aplicació “Gencat” per a smartphones on es  feia referència a la crescuda del riu Garona a la Val d’Aran i informant de l’activació en fase de pre-alerta del pla INUNCAT en aquest territori.
Arrel d’aquesta informació l’equip de resposta a incidents de telecomunicacions de la DGTSI es va posar en alerta amb l’objectiu de fer el seguiment de la situació i vetllar per la disponibilitat de serveis de telecomunicacions a la zona.  No va ser fins al dimarts 18 que la conjunció de les crescudes dels rius amb la situació meteorològica de pluges va originar el greu episodi d’inundacions viscut a la Val d’aran.

En aquests casos, l’equip d’incidències en telecomunicacions, valora en primer terme la possible afectació als serveis telco d’emergència (RESCAT) i de difusió d’FM i TDT –en especial d’FM-. Excepte alguna afectació puntual de TDT, els serveis van funcionar correctament gràcies a l’existència de grups electrògens als principals centres de telecomunicacions. L’impacte en telecomunicacions es va focalitzar en la telefonia mòbil –ja que la gran quantitat d’instal·lacions de telefonia mòbil fa inviable el seu equipament amb grups electrògens ,que les converteixen en autònomes en cas d’incidències de xarxa elèctrica- i en telefonia fixa, per inutilització dels principals traçats, caigudes de pals de telèfon i destrucció de la xarxa de distribució.

Una torre arrossegada per la riuada

Una torre arrossegada per la riuada

Els serveis però es van poder restablir ràpidament gràcies als protocols de comunicació i coordinació que la DGTSI i els operadors de telecomunicacions i Protecció civil activen per a aquestes situacions. El coneixement per part dels operadors de l’estat de les vies de comunicació i dels accessos alternatius, i la possibilitat d’avaluar els danys a través d’un reconeixement aeri quan l’accés terrestre no era viable, va permetre restablir ràpidament els serveis de telecomunicacions a la ciutadania. Aquest factor clau, el temps de restabliment, és el principal objectiu de l’activació d’aquests plans des del punt de vista de les telecomunicacions.

Des d’aquest punt de vista, les dificultats per solucionar molts d’aquests danys han vingut donades per la dificultat d’accés físic a les zones afectades per part dels equips de resposta a incidències dels diferents operadors. Això va impedir en bona part disposar d’informació acurada durant les primeres 4 o 6 hores després de l’activació d’emergència i va retardar, en algunes ocasions, el restabliment del servei.

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Per possibilitar l’accés dels operadors a les zones amb incidències en telecomunicacions es va coordinar la comunicació entre Mossos i els operadors de telecomunicacions amb l’objectiu de disposar d’informació contínua sobre la possibilitat d’accés a localitzacions amb incidències i buscar vies de comunicació –sovint pistes forestals- alternatives, així com efectuar els acompanyaments oportuns en cas de necessitat.
Així mateix, per valorar el nivell de danys a l’estesa de fibra òptica entre Vielha i Bossost, es va coordinar amb Telefónica i Bombers de la Generalitat un vol de reconeixement aeri en helicòpter. Aquest reconeixement va permetre valorar els danys existents i anticipar la planificació dels recursos tècnics i humans necessaris per executar les tasques de restabliment tan bon punt es va disposar d’accés terrestre.

Vista aèria d’una de les zones afectades

Vista aèria d’una de les zones afectades

La valoració tècnica final del seguiment i resposta de les incidències, malgrat les dificultats inherents a les d’un episodi meteorològic d’aquestes característiques en un territori de difícil orografia com és la Val d’Aran, va ser molt satisfactòria, i va permetre certificar i afinar l’activació i la coordinació dels protocols d’actuació dels diferents cossos i organismes que entren automàticament en alerta en aquesta mena de situacions. Cal tenir en compte, com comentàvem a l’encapçalament, la diversitat de mitjans tecnològics utilitzats per avisar i fer un seguiment de la situació, destacant com a novetat tecnològica el servei d’alertes push a través de l’aplicació Gencat per a smartphones.

Descarrega l’aplicació per a iPhone i iPad
Descarrega l’aplicació per a Android

  • 15:35
  • 0

L’anella cultural, oferta de nous serveis per induir en la creació de talent artístic

Font: http://www.telegraph.co.ukLa convergència digital i la millora de les xarxes creen nous canals de distribució que faciliten a ‎les administracions i empreses la possibilitat d’oferir nous serveis i continguts digitals, i també ‎afavoreixen l’expressió, la creativitat i la compartició d’informació entre la ciutadania.

Si l’ús de les xarxes de comunicació de nova generació i dels serveis de valor afegit sobre infraestructures d’alta capacitat son un clar factor de millora de la competitivitat i creixement que es pot aplicar a qualsevol sector productiu i qualsevol activitat empresarial, en el camp de la creativitat i dels continguts audiovisuals és encara, si cap, més cert.

A tall d’exemple, sectors ‎com el del videojoc lideren el desenvolupament de les industries culturals en l’entorn digital, però també, a la vegada, ‎actuen com a motor de desenvolupament d’altres indústries com el cinema, la música, la ‎televisió o la literatura.

S’idea un projecte innovador que aprofita la potència de la fibra per crear noves formes culturals

Precisament amb l’esperit de la creativitat compartida i en conjunció amb l’ús de les noves tecnologies, va néixer a l’any 2007, i en paral·lel a l’Anella Industrial, L’Anella Cultural. Aquest és un projecte innovador, culturalment i tecnològicament parlant, que desplega les potencialitats de la connectivitat amb fibra òptica en les noves formes de creació i producció culturals.

Utilitzant connexions de banda ampla, els centres culturals de Catalunya integren accions presencials amb d’altres de virtuals, amb el propòsit d’inserir el llenguatge audiovisual i les tecnologies en els circuits de creació i difusió culturals. Es tracta d’una proposta pionera en l’àmbit dels projectes de recerca, innovació i desenvolupament (R+I+D), ja que és la primera vegada que es basa en aquesta mena d’activitats, però no és un projecte construït al voltant de la tecnologia, sinó que explora com aquesta pot ajudar a millorar l’acompliment dels objectius tradicionals d’un equipament cultural.

L’objectiu final de l’Anella, doncs es focalitza en la creativitat compartida i la difusió cultural arreu de Catalunya, fomentant la competitivitat de les empreses culturals i cercar noves oportunitats de negoci i nous públics mitjançant l’ús de serveis TIC avançats en base a projectes innovadors i col·laboratius, no només d’àmbit local, sinó també internacional.

L’Anella cultural ens permet internacionalitzar el talent artístic català

D’entre els actes que es poden difondre a través de  l’Anella cultural podem trobar des de la transmissió d’òperes en directe des del Liceu de Barcelona a diferents teatres i auditoris municipals, la difusió de conferències d’alt interès cultural realitzades al CCCB de Barcelona, o la realització d’actes culturals entre diferents seus com es el cas de l’Hipnòtick o el Sònar Kids, a on quatre grups d’escolar repartits arreu de Catalunya van compondre una peça musical conjuntament i la van difondre a la resta de seus connectades a l’acte.

Fins ara, han participat en algun acte de l’Anella 39 equipaments culturals de 19 ciutats (3 d’elles, estrangeres). Aquesta anella està dinamitzada per la Subdirecció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, assumint-ne aquest rol catalitzador i facilitador de projectes, i incentiva la internacionalització dels projectes de l’Anella Cultural.

Accés al facebook de l’anella cultural

Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Cultural - Generalitat de Catalunya

  • 12:19
  • 1

Potenciar el turisme amb les TIC

Catalunya segueix sent una de les principals destinacions turístiques a escala internacional. Al 2012 va rebre 13,7 milions de turistes, el 25% de turistes internacionals d’Espanya i, gràcies a aquest volum, el turisme va representar aproximadament el 15% del PIB català. El sector dona feina a més 400.000 persones i, tot i l’actual entorn econòmic, el seu pes sobre l’economia augmenta de forma constant des del 2005. A més, Espanya és el segon país amb més ingressos turístics del món (40 M€ aprox.) i ostenta la cinquena posició en relació al nombre d’arribades internacionals, amb 52,7 milions de persones.

No obstant, el procés de globalització ha incrementat la competència a escala global, degut a l’entrada de moltes noves destinacions i de nous consumidors-turistes. Davant d’aquesta situació, els agents del turisme han de començar a utilitzar els seus recursos i fortaleses d’una manera més eficaç, innovadora i diferenciadora amb l’objectiu de poder desenvolupar i comercialitzar productes competitius dins d’un mercat global cada cop més concorregut.

Els canvis en el context internacional, les noves tendències en la demanda i en l’oferta turística i la mateixa evolució del sector ens dirigeixen cap al camí de la innovació i del coneixement. En aquest nou escenari, el sector turístic ha de ser capaç d’adaptar-se a aquest nou entorn i poder obtenir la màxima rendibilitat.

Primer Fòrum TurisTIC

Enfront de tots aquests reptes, les TIC juguen un paper cabdal, transformant la manera de consumir i treballar en el sector turístic. Quins nous models de negoci hi han sorgit gràcies a les noves tecnologies? Com es comercialitza ara l’oci? Com han influït les xarxes socials a l’hora de consumir turisme i quin paper han tingut les apps? Aquestes i d’altres qüestions es debatran durant la primera edició del Fòrum TurisTIC, que tindrà lloc el 21 i 22 de maig al CaixaForum Barcelona.

El Fòrum TurisTIC, està impulsat per la Generalitat de Catalunya, sota el marc del pla idigital, l’organitza el centre tecnològic Barcelona Digital, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Caixa, Arsys i Microsoft, en el marc de la Mobile World Capital.

Aquest nou esdeveniment serà el punt de trobada entre l’oferta i la demanda de les empreses, on es mostraran tendències, casos d’èxit i les darreres solucions TIC per ajudar a enfortir el sector turístic i fer-lo més rendible i competitiu. L’objectiu final és identificar les necessitats tecnològiques de les empreses turístiques, mostrar les solucions tecnològiques que millor s’adapten a les seves necessitats, així com donar a conèixer i promoure els plans i projectes de les AA.PP. en aquest àmbit i establir un marc comú d’actuació entre institucions públiques, consorcis i empreses privades per al desenvolupament d’una oferta sofisticada de serveis tecnològics en el turisme.

Ja disposem d’un sector fort, amb evolucions positives i forta capacitat de creixement. Potenciem-ho encara més amb les TIC!

  • 11:36
  • 1

La tecnologia i la crisi, els pares del coworking

Font: CoworkingSpain

El fet que la tecnologia estigui cada cop més en el nostre dia a dia fa que les coses més habituals i tradicionals pateixin una revolució. Tant és així, que fins i tot han fet que es creïn i existeixin noves formes de treballar. Però si encara no saps a què ens referim, només cal que pensis en aquelles eines que permeten un treball compartit amb altres companys, el fet de poder solucionar segons quines coses des del mateix telèfon mòbil o la millora de la qualitat de les nostres connexions a internet.

Simplificant-ho molt, dos elements a destacar:

  • l’anomenat “Núvol” que permet disposar dels teus documents allà on estiguis sense ocupar la memòria del teu telèfon, tauleta o ordinador.
  • la proliferació en la societat de les tauletes, els telèfons intel·ligents, els portàtils lleugers, etc.

Canvis en les formes de treballar; ara arriba una nova pràctica

Des de finals del s. XX, hem vist canvis en les formes de treballar, com ara el teletreball, els vivers d’empreses, els centres de negocis i, empesos per la crisi econòmica, experiències basades en fer rendibles espais lliures tot compartint despeses entre professionals.

Més recentment, des dels Estats Units ha arribat una nova pràctica que va més enllà i que es basa en la filosofia del co…: compartir coneixement, col·laborar i establir sinèrgies, crear aliances per fer negoci i cooperar per competir. És el coworking, una forma de treballar on els professionals troben noves oportunitats de créixer a nivell tant personal com professional.

Evita distraccions, supera l’aïllament i comparteix despeses d’establiment

Aquesta fórmula permet els treballadors autònoms o emprenedors compartir despeses fixes d’establiment (lloguers, etc.), superar l’aïllament i evitar les distraccions que suposa treballar des de casa (teletreball), ampliar i gaudir d’una xarxa de contactes professionals, amb els que poden mantenir contacte directe, i, alhora, disposar de les condicions materials per atendre els seus clients.

El coworking és encara una activitat incipient i poc coneguda a Catalunya, tot i que té unes enormes perspectives de futur. Durant els darrers 4 o 5 anys s’hi han obert diferents espais, més o menys dinamitzats pels seus promotors, alguns d’especialitzats en sectors professionals (majoritàriament l’arquitectura, la producció audiovisuals, les arts plàstiques…), on una majoria de població estrangera desenvolupa la seva activitat empresarial alhora que gaudeix del bon clima i de l’atractiu turístic i cultural de la ciutat.

És el resultat de la realitat actual dels països i una evolució d’altres mètodes de treball

El coworking o cotreball, no ha aparegut de manera espontània i desvinculada de la realitat econòmica i laboral actual, sinó que es pot considerar una evolució d’altres experiències consolidades amb anterioritat com són el teletreball, els hotels d’empreses i els vivers d’empreses.

El creixement i consolidació d’aquesta nova modalitat  de treball, entesa com una evolució de realitats que ja coneixíem, no ens ha de passar desapercebuda i a la vegada ha de poder ser utilitzada com un element més per a la reactivació econòmica que camina de la mà del desenvolupament i evolució de la tecnologia. És per això que ens aventurem a afirmar que la tecnologia i la crisi, son els pares del coworking, aquí a casa nostra.

Aquí pots veure un reportatge del programa crèdit de la Xarxa de Televisions Locals on us podeu fer una idea més concreta del que significa aquesta nova forma de treballar.

Ricard Faura, Cap del Servei de Societat del Coneixement - Generalitat de Catalunya

  • 10:41
  • 3

Com trobar entre milions d’apps, les que són en català

Capvespre, fem camí de tornada de la feina cap a casa, combinació de transport públic i, a l’altre banda de la finestra, el mateix paisatge que a diari veiem passar. Agafem el nostre Smartphone i comencem a cercar aplicacions per a descarregar-nos-les i fer el camí menys monòton. És una cerca bàsica al market del nostre iPhone, Android, Blackberry o Windows Mobile, “aplicacions en Català”…

Aquesta podria ser la finestra d’oportunitat del naixement d’una solució per a molt, com és el cas de Appsencatalà, el portal de les aplicacions mòbils en català.

Tal i com ens explica el seu creador, en Pau Font, aquest projecte és pioner a Catalunya i esdevé el primer portal que recull totes les aplicacions fetes en català per a dispositius mòbils. Bé, totes no hi són ja que aquest és un món constantment canviant en el que n’apareixen de noves, però es treballa de manera contínua en la cerca per a agrupar-les totes en el portal.

El desenvolupament i procés de creació ha estat molt i molt costós. Trobar les apps en català enmig de milers d’aplicacions ja és difícil. Segons en Pau, “N’anem afegint constantment perquè és impossible tenir-les totes mai. Després com que hem de “xuclar” totes les dades de cada app de cada botiga, ens hem trobat en que la programació del procés d’importació de la informació a cada botiga és diferent però ho hem hagut de posar en una base de dades comú per a nosaltres. Això ha estat una guerra molt i molt difícil, però ho hem aconseguit”

En aquests moments el portal recull més de 1000 aplicacions per a dispositius amb Android i iOS tot i que, en els plans de futur hi té cabuda fer extensiu el catàleg d’aplicacions per a dispositius amb Windows Phone.

I el projecte acaba aquí?

Doncs no, ja que en els plans de desenvolupament de la idea, l’equip d’Appsencatalà treballa en poder augmentar el catàleg d’aplicacions que ofereixen amb la App del propi projecte per a telèfons iPhone i Android.

La creació d’una xarxa social al voltant de les apps i els continguts digitals en català, també és un dels projectes a desenvolupar per part de l’equip. Aquesta xarxa social busca enllaçar professionals amb el món educatiu, sanitari, públic en general, dissenyadors, programadors, inversors, lingüístes… per a generar i facilitar la producció d’aplicacions en català.

Amb aquest projecte i d’altres que estan en marxa, veiem com nombroses situacions i experiències del nostre dia a dia, poden donar a llum un projecte innovador i d’interès per a una gran massa de públic, animeu-vos a emprendre, crear i innovar amb l’ajuda de les solucions que ens ofereixen les TIC!

  • 13:13
  • 0

No ens oblidem del Mobile World Congress

Només fa un mes es va cloure a Barcelona una de les edicions més històriques del Mobile World Congress i pràcticament no ens en recordem. Però el trepidant ritme dels esdeveniments, gràcies també a la immediatesa que ens proporcionen les TIC, no ens han de fer oblidar el que el MWC ha deixat a Barcelona i Catalunya: unes xifres espectaculars en tots els possibles indicadors i unes conclusions finals més que prometedores, la qual cosa ens obliga a ampliar la visió i objectius estratègics que un esdeveniment d’aquestes característiques té i pot tenir per al nostre país en un futur, a curt i mitjà termini.

Els resultats avalen el congrés i s’arriba a la xifra rècord de més de 72.000 visitants d’arreu del món

Pel que fa a les dades quantitatives, l’edició d’enguany del Mobile World Congress va batre tots els rècords; més de 72000 visitants de més de 200 països; un increment del 8% respecte l’any anterior, 4300 dels quals van ser alts executius i CEOs de les més multinacionals més importants del sector de les telecomunicacions i les tecnologies digitals d’arreu del món.

Les empreses participants, que van ser més de 1700 –per contra de les 1500 de l’any anterior- han incrementat –en dades tangibles- més del 30% els seus contactes comercials en trobades específiques, a més de l’obvi constant brogit de contactes entre directius i executius de les firmes participants, naturalment. Es va arribar a avaluar una mitjana de 200 entrevistes per empresa, la qual cosa dona una idea del ritme frenètic de treball que es va viure al recinte de Gran Via 2 durant els 4 dies que va durar la fira. Pel que fa a la participació catalana, va augmentar un 40% el nombre d’empreses participants, amb un total de 48 firmes, amb el suport constant del Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACC1Ó i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

És important destacar que totes aquestes xifres rècord s’han produït en un any d’aguda recessió econòmica, no només a Catalunya i Europa, sinó també a la resta del món, la qual cosa informa de la importància de les tecnologies digitals i les telecomunicacions com a pal de paller de la indústria i la competitivitat mundial, i les possibilitats de negoci i de creixement que aquestes generen. Malgrat el desfavorable entorn econòmic, totes les empreses, des de les més gegantines multinacionals asiàtiques a la més petita de les startups participants, han entès perfectament la importància de ser presents en una de les fires tecnològiques més importants del món, juntament amb les de Taipei i Berlin.

Barcelona Mobile World Capital trenca l’estacionalitat del congrés i promou altres esdeveniments entorn el sector

Ens hem de felicitar pel gran èxit que ha suposat el Mobile World Congress 2013 –l’organització del qual ha estat lloada sense excepció pels grans grups mediàtics mundials-, i de reconèixer la gran tasca duta a terme per Fira Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la GSMA i la Fundació Barcelona Mobile World Capital- de la que formen part els agents anteriorment citats –. Com s’esmentava al començament de l’article, estem obligats a fer una reflexió sobre quins han de ser els objectius estratègics d’un fet tan important per al nostre país.

Un cop aconseguit incrementar encara més la “marca Barcelona” a través del MWC i la resta d’esdeveniments que giren al seu voltant –la Capitalitat Mundial del Mòbil, el Mobile World Centre i d’altres iniciatives que associaran de forma indissoluble l’etiqueta Barcelona amb la mobilitat-, cal pensar la forma de fer que aquesta integració entre el bo i millor de la tecnologia punta mundial i el teixit urbà, el teixit social de Barcelona, i per extensió de Catalunya, comportin el màxim de beneficis per a les nostres empreses i la nostra ciutadania de forma sostinguda, per tal que el poder de generació de riquesa del MWC s’escampi per tots els sectors econòmics del país.

I cal pensar en aquesta idea de forma consensuada amb tots els agents socials i econòmics del país, per tal d’alinear esforços i generar adhesions i consensos que estructurin el gran privilegi d’organitzar el MWC dins la identitat urbana, econòmica i social de la Catalunya del Segle XXI.

Acabada aquesta edició treballem en una nova fita; el MWC 2014

Sense cap mena de dubte, l’èxit d’organització i de participació en el MWC és conseqüència d’una forma de treballar i d’entendre el significat dels fruits d’un esforç col·lectiu, i també ha de ser una motivació formidable per continuar treballant en aquesta línia. La diferència entre un somni i un objectiu pot ser tan simple com l’establiment d’una data. I la més directa ja existeix: del 24 al 27 de febrer de l’any vinent. De nou, a Barcelona.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 14:06
  • 0

Una Setmana Santa traTICcional

Mesos enrere vam publicar una entrada en aquest blog que ja parlava de la transmissió cultural a través de la seva fusió amb la tecnologia. Aleshores ja parlàvem dels canvis que any rere any han anat experimentant les festes de Nadal, i una part d’aquestes tenen molt a veure amb l’entrada de les tecnologies digitals en el nostre dia a dia.

Per aquest motiu considerem que, en una altra data assenyalada, com és la Setmana Santa, pot ser interessant fer esment a algunes idees aplicades a la tecnologia digital que estan modificant la nostra forma d’accedir i d’informar-nos sobre tradicions que, en el nostre país, poden arribar a tenir més de 1100 anys d’història.

Les processons al teu mòbil

En accedir als mercats d’aplicacions dels diversos sistemes operatius mòbils (Android amb Google Play, iOS amb App Store i RIM amb APP World) hi trobem infinitat d’aplicacions de tota mena, i com era d’esperar, també en trobem de relacionades amb la Setmana Santa.

Gràcies a les innovacions tecnològiques, els confrares i els aficionats a la Setmana Santa poden visualitzar les processons des dels seus telèfons mòbils; consultar-ne informació de cada confraria i cada imatge venerada; històrics d’anteriors edicions de la processó i els seus recorreguts específics. Un exemple n’és l’aplicació iCofrade per a iPhone i Android.

Aquestes aplicacions no són l’única conversió tecnològica i informativa d’aquesta tradició cristiana; a les ciutats i pobles on les processons tenen lloc també s’hi exposen panells didàctics amb dades relatives als esdeveniments i els recorreguts de forma actualitzada.

Certament, hi ha una pregunta que ens formulem la gran majoria dels qui hem vist una processó en algun moment de la nostra vida: Com són capaços d’anar sincronitzats en les passes? Doncs bé, aquest és un altre aspecte que també s’ha vist afavorit per la tecnologia. I és que davant els nombrosos assajos que feia cada agrupació, en l’actualitat n’hi ha que usen metrònoms digitals per compassar els timbals que ressonen en les processons, com en la de Salamanca.

I com no, l’oferta de retransmetre en directe les processons a través de la xarxa, no podia faltar-hi.

I la pluja? Fenomen que acostuma a fer acte de presència en aquestes dates…

En aquest cas, una confraria d’Oviedo va pensar en la possibilitat d’oferir una millora a les aplicacions ja existents. Aquesta millora consisteix en mostrar el recorregut de la processó pels carrers de la ciutat de manera que, si la pluja obliga a fer un canvi de recorregut, els visitants se’n puguin assabentar a temps i així es puguin desplaçar per continuar gaudint de l’esdeveniment.

En definitiva, un cop més, hem vist uns exemples que ens mostren com l’ús de les noves tecnologies ens pot facilitar la vida en qualsevol dels seus aspectes; en aquesta ocasió no només els més prosaics, sinó fins i tot els més espirituals…

Bona Pasqua!

  • 11:34
  • 0

eShow Barcelona: comerç electrònic en estat pur i en expansió

eShow, el Saló Professional del comerç electrònic i els negocis en línia, enguany celebra la seva cinquena edició els propers 13 i 14 de Març al Pavelló 8 de Fira de Barcelona i, desprès de l’èxit assolit en la seva quarta edició (111 expositors, 12.450 visitants, 456 ponents, 64 seminaris…), es consolida com el saló de referència a Espanya dirigit exclusivament al mercat del comerç en línia del Sud d’Europa.

eShow reuneix en una mateixa àrea d’exposició de 8.000 m2 a les empreses líders del sector TIC amb productes i serveis orientats al comerç electrònic, una ocasió única per a conèixer a fons els avantatges i darreres novetats d’un sector en expansió.

El comerç electrònic va facturar més de 12.000 milions d’euros durant l’any 2012 i és un sector que es troba en un creixement constant. S’espera que durant aquest any 2013 l’activitat comercial a través d’Internet experimenti un creixement del 25%, arribant als 15.000 milions d’euros. Es tracta d’un dels sectors amb més contractació, arribant als 112.000 treballadors a Catalunya, incloent els oficis directes i indirectes. Aquest representen el 45% del total de l’estat.

El Saló és una oportunitat única per a que les pimes catalanes que encara no han fet el salt a Internet trobin les eines necessàries per fer aquest pas endavant. És també el marc ideal per a que aquelles empreses del nostre país que ja treballen a Internet, trobin noves vies per aprofundir en el desenvolupament dels seus negocis i obrir-se les portes cap a la internacionalització. A més, en aquesta edició s’organitza per primera vegada a Catalunya el Primer Summit Europeu (cimera d’associacions d’empreses digitals), on es trobaran les 200 empreses més importants de la venda en línia amb un mateix objectiu, atreure empreses europees cap al nostre país.

En aquesta cinquena edició es vol destacar la presència de Key Notes tant nacionals com internacionals. Referents com Groupon, Marks & Spencer, Mango, Apalabrados, MediaMarkt i Destinia ens explicaran els seus casos d’èxit referents al món dels negocis en Internet.

eShow Barcelona també comptarà per primera vegada amb una àrea d’aplicacions mòbils (”Apps Mobile”) on es presentaran les darreres novetats del sector de les aplicacions.

A més, durant la fira es presentaran les últimes tendències en creació i disseny de botigues virtuals.
També es comptarà amb el FÒRUM EUROPEU DE COMERÇ ELECTRÒNIC que reuneix a professionals de la indústria per descobrir i compartir els secrets referents al comerç internacional.

L’eShow comptarà amb ponents capdavanters en el sector del comerç electrònic i és una oportunitat única per a fer, en 2 dies, una immersió profunda en el sector del comerç electrònic. L’eShow persegueix que Barcelona es converteixi a la capital mundial del comerç electrònic.

El recolzament per part de les institucions del país es bàsic per a que Catalunya continuï sent un referent en el terreny del desenvolupament industrial i comercial.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, des del pla idigital i en el marc del seu projecte referent de comerç electrònic eCommerce dona ple suport a l’eShow  i l’incorpora com a activitat referent a Catalunya.

Alex Rostoll - Responsable projecte eCommerce del pla idigital

  • 18:21
  • 0

Comerç Social, el potencial de xarxes socials per a generar vendes

Ja ningú dubta del potencial de les xarxes socials per a generar vendes, però encara són poques les empreses que saben extreure un profit real d’aquest mitjà. Amb la revolució dels mitjans de comunicació socials, les empreses van entendre la necessitat de tenir presència en l’entorn digital i van invertir temps i recursos en el desenvolupament d’una estratègia relacional sòlida, amb una comunitat d’interès activa. No obstant això, són poques les companyies que aprofiten realment el potencial comercial d’aquests mitjans i han apostat per crear una estratègia de comerç social.

Font: Exemple d’una botiga que aplica el comerç social Commerce

El concepte de “comerç social”

Quan parlem de comerç social ens referim a qualsevol eina que aprofita el potencial de les xarxes socials per a millorar el procés de compra en línia. En paraules de Sergio Cortés, CEO de Social-Buy.com –primera empresa catalana en el desenvolupament de productes tecnològics que integren comerç electrònic i social, generant una nova manera de comprar més emocionant i personal –,“el comerç social no significa posar un punt de venda a les xarxes socials sinó comprendre la identitat 2.0 i el gràfic social dels compradors: els seus gustos, els seus amics, els seus desitjos…incorporar segmentació, personalització i experiència social en el procés de compra en línia”.

En realitat, el comerç social no és res més que l’evolució natural del comerç electrònic: tal i com les plataformes de venta varen migrar a Internet, ara els negocis en línia comencen a tenir presència a les xarxes socials. A més, neix amb la voluntat d’adaptar-se a la nova manera mitjançant la qual els e-compradors prenen decisions i adquireixen productes.

El comerç social a l’estat espanyol

L’evolució del comerç social a Espanya evidencia que els espanyols confien cada vegada més en el binomi comerç electrònic i xarxes socials. Segons el Baròmetre del comerç social, elaborat per Social-Buy.com, 4 de cada 10 botigues en línia ja incorporen una funcionalitat social en els seus canals de venda.

El mateix estudi posa en evidència l’interès creixent per aquesta nova forma de comerç en línia. Un 38% dels enquestats utilitza el comerç social per al llançament d’ofertes i promocions i gairebé una de cada deu empreses espanyoles (9,5%) utilitza algun perfil social per a vendre els seus producte. Tot i que aquesta dada és relativament alta, també demostra que encara queda un ampli mercat.

Respecte al comerç de Facebook, cal destacar que és el canal de venda directa més utilitzat. Un 24% de les empreses que venen a les xarxes socials utilitzen aquesta plataforma, amb un alt grau de satisfacció (7,2 sobre 10); el segueix Twitter, amb un 12%. Cal destacar que aquestes dades són proporcionals a les xifres de penetració de cadascuna de les xarxes socials a Espanya.

També és important destacar que el 47% de les empreses consideren que les xarxes socials aporten un avantatge competitiu en l’ampliació de canals de venda en línia i són conscients del seu gran potencial per al creixement de les empreses. El baròmetre també ha rebel·lat que els sectors més orientats al consumidor (hostaleria, turisme, comerç, cultura) són els que registren un major grau de penetració del comerç social, actualment amb un ús més intensiu i acurat de l’eina.

Xarxes socials més usades per al comerç social

Font: Baròmetre del Social Commerce de Social-Buy.com

A més, les dades també entreveuen un futur esperançador respecte al comerç.

En aquest sentit, el 36% de les empreses que utilitzen les xarxes socials però que no tenen negoci en línia consideren Facebook com un canal de vendes a futur i el 61% d’aquestes companyies consideren que l’ampliació dels canals de venda és una clara aportació competitiva de les xarxes socials. Si voleu ampliar informació o contractar aquesta aplicació podeu consultar aquí.

En aquest context de creixement del comerç social i per tal d’impulsar la seva consolidació en l’àmbit català, es desenvolupa el projecte ecommerce, una aposta de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya, en el marc del Pla idigital, per a donar a conèixer els avantatges que el comerç electrònic pot aportar al negoci i impulsar el desplegament de botigues en línia sectorials i territorials que permetin millorar la competitivitat empresarial amb l’ús de les TIC aplicades al comerç electrònic.

Cambra de comerç de Barcelona

  • 13:22
  • 2

La llengua catalana i les tecnologies digitals

Pocs dies després de tenir lloc el llançament mundial dels sistemes operatius Windows 8 i Windows Phone 8, Microsoft presenta també la seva versió en català. Sens dubte, una bona notícia per al nostre país i per a Microsoft, que no fa sinó afegir-se a l’absoluta normalitat amb què d’altres gegants de les tecnologies digitals, com ara Apple i Google, comencen a tractar la nostra llengua.

Aquesta notícia és una prova més que el nostre país, des de tots els àmbits, i des de fa molt de temps, està fent les coses bé pel que fa a la llengua. No fa encara massa, la presència del català a les tecnologies digitals era pràcticament testimonial, però actualment podem començar a dir que la majoria d’utilitats i tasques més usades en el camp de la tecnologia, des d’internet als dispositius mòbils, poden ja fer-se en català. Això no vol dir de cap manera que hàgim arribat encara a una oferta tan completa de serveis que ens permeti no pensar-hi més; és a dir, encara no som en el punt que la normalització del català sigui tal que deixi de ser notícia, car encara hi ha àmbits en què el seu ús i oferta és encara baix, però és evident que cada cop hi apropem més.

Segons la WICCAC –Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics-, la catalana és una de les llengües del món més actives a les xarxes socials amb relació amb la seva població. Concretament, és la vuitena llengua més usada als blocs, i la tretzena en nombre d’articles a l’enciclopèdia lliure Viquipèdia. Google situa la llengua catalana entre les posicions 10 i 15 en el rànquing de presència a Internet; això significa que té una presència molt alta amb relació amb el seu nombre de parlants –uns 10 milions de persones-.
Una altra dada significativa i molt positiva emesa per la WICCAC és que el percentatge global d’ús del català en els grups analitzats en el seu baròmetre ha passat del 38,75% (setembre de 2002) al 60% (desembre de 2011). La presència del català, però, és encara minsa en força sectors de l’economia productiva, com per exemple les webs de les empreses privades i les organitzacions amb presència o amb una forta implantació a Catalunya.

La Generalitat, com no pot ser de cap altra manera, és molt sensible a aquests punts febles de l’ús de la llengua catalana en la vida quotidiana de la ciutadania i de les empreses, i per aquest motiu continua treballant per a la seva normalització. Per citar-ne només algunes iniciatives: el departament de Cultura disposa d’una línia d’ajuts adreçada a empreses que volen incorporar el català als seus productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals –aplicacions per a mòbil, tauletes tàctils i altres productes similars, com ara videojocs, etc.-. Concretament, i amb relació al motiu inicial d’aquesta entrada, la Generalitat ha treballat conjuntament amb Microsoft per incorporar el català en els seus productes, inicialment tot promovent la traducció de la seva versió inicial, que es llançava en anglès i en d’altres llengües principals, i que ara ja, en el Windows 8, surt directament en català com a versió inicial.

En aquest sentit, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI), a més de treballar en totes aquestes iniciatives, també es reuneix periòdicament amb firmes tecnològiques per presentar els avantatges i les oportunitats de negoci que la llengua catalana suposa en l’activitat empresarial, tot assessorant-les pel que fa a la preinstal•lació del català en els seus productes informàtics, com ara ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc., i facilitar d’aquesta manera l’accés al programari en català per als consumidors finals del nostre país.

Totes aquestes polítiques, sumades a la gran vitalitat de l’activisme de la nostra societat civil –en aquest cas, l’activisme 2.0, que, per exemple, ha permès la fita que ja puguem utilitzar el Twitter en català- dibuixen un panorama de futur molt engrescador, i hi continuarem treballant perquè un dia no massa llunyà el sistema operatiu de la nostra cultura, la llengua catalana, estigui implantat arreu amb tanta normalitat que, com dèiem abans i senzillament, deixi de ser motiu de comentari.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya