Ahir es va presentar al Parlament de Catalunya el “Nou model de contractació pública en TIC” de la Generalitat de Catalunya. L’encarregat de fer-ho fou el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el Sr. Carles Flamerich; va estar acompanyat de l’Hble. Conseller Francesc X. Mena i del director gerent del Centre de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el Sr. Jordi Escalé. Us podeu descarrergar la presentació a partir del següent enllaç: http://files.zyncro.com/5uKZB_s
El passat mes de setembre es va posar el marxa, dins del marc de la campanya Dones en telecentres: Alfabetització digital, la cerca de les 100 millors administradores de telecentres, per tal de triar, mitjançant el sistema de votació popular i d’un jurat especialitzat, una representant per cada regió del planeta.
Les i els professionals al capdavant dels punts que conformen la Xarxa Punt TIC – Òmnia són especialistes en l’alfabetització digital, així com en la dinamització comunitària i empresarial a través de les noves tecnologies. El perfil de dinamitzador/a digital implica la coordinació amb nombrosos agents dins la xarxa i l’atenció directa a les persones participants, tant des d’un vessant tècnic-informàtic, com pedagògic. En un context mundial en què les dones encara fan part de l’escletxa digital, les professionals de la dinamització digital inspiren i són referents per a l’apoderament d’altres.
Les dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC – Òmnia que van ser preseleccionades dins la campanya són Luisa Miralles, de l’Òmnia Casa Caritat de Valls; Paloma Hernández, dinamitzadora del Punt TIC del Solsonès; i Anna Besolí, dinamitzadora del Punt TIC de l’Alt Urgell, i Ester Collado, dinamitzadora de l’Òmnia del Centre Cívic l’Escorxador a la Seu d’Urgell, essent aquesta última la guanyadora europea.
Al currículum de l’Ester Collado destaquen els 8 anys de dinamització a un Òmnia situat a l’entorn rural de la Seu d’Urgell, on ha desenvolupat un excel·lent treball en xarxa amb entitats de tot tipus, amb una oferta formativa adaptada a les necessitats de la població i una aposta clara per la inclusió digital de les persones amb discapacitat.
A banda d’un netbook i una placa distintiva, l’Ester Collado participarà en una cerimònia commemorativa del premi a la zona Europea, que encara no ha estat convocada. La resta de candidates també rebrà una placa i un regal. Totes formaran part de l’obra “Outstanding Telecentre Women Managers: 100 Stories”, que serà publicada durant el 2012.
Per a més informació sobre el premi i la resta de guanyadores de la campanya, entreu al web de Telecentre.org. És un programa internacional de la Fundació Telecentre.org, que dóna suport i dinamitza punts d’accés a Internet i tot tipus de tecnologies que promoguin l’apoderament i l’augment d’oportunitats de la població arreu del món.
El Departament d’Empresa i Ocupació, mitjantçant el SOC, i Microsoft s’han reunit avui per tal de seguir avançant en la línia de col.laboració oberta entre ambdues institucions amb l’objectiu de millorar les oportunitats d’ocupació per a les persones en situació d’atur a través de la formació i l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) més avançades.
Administració i multinacional han mantingut aquesta tarda una reunió en la que han participat, per part de la Generalitat: la secretària d’Ocupació i Relacions Laborals, Esther Sànchez; i la directora de programes del SOC; Ariadna Rectoret; i per part de Microsoft: el vicepresident mundial d’Educació i Sector Públic de Microsoft Corporation, Anthony Salcito, el director de Microsoft a Catalunya i Sector Públic de Microsoft Iberica, Carles Grau; i el director general de PUE, José Antonio Ufano.
Generalitat i empresa han posat conjuntament en marxa aquest any diferents iniciatives enfocades a oferir eines i recursos a les persones en situació d’atur i professionals del sector tecnològic per tal de millorar la seva formació i ocupabilitat en l’àmbit TIC, un sector en expansió que demanda persones cada cop més qualificades.
La secretària d’Ocupació i Relacions Laborals, Eshter Sànchez ha destacat que “les polítiques d’ocupació s’han d’adreçar clarament cap a la innovació, incorporant noves metodologies, programes i una relació més estreta amb les empreses que, com Microsoft, són capaces de combinar la seva estratègia de mercat amb una clara vocació social i de compromís amb la millora de l’ocupació”.
El vicepresident mundial d’Educació i Sector Públic de Microsoft, Anthony Salcito, ha volgut destacar la importància de la col·laboració público-privada amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats de les persones d’incorporar-se al món laboral.“Microsoft i la Generalitat de Catalunya estan posant avui a disposició de les persones en situació de desocupació l’accés a formació gratuïta altament qualificada i demandada en el sector TIC, que millorarà els seus coneixements i preparació amb el ferm propòsit de millorar la seva actual ocupabilitat”, ha apuntat.
Formació i millora de l’ocupabilitat
Durant aquest 2011, en l’àmbit de la formació, Microsoft ha posat a disposició del SOCel seu programa de formació i certificació mundial IT Academy, a través del qual s’ofereix l’accés a recursos avançats i tot el material educatiu que permet obtenir certificacions en Tecnologia Microsoft altament qualificades i demandades pel sector TIC.
Durant el segon semestre de l’any hi han accedit més de 1.000 professionals en situació d’atur i la previsió és duplicar-ne el nombre en el primer semestre de 2012. D’aquesta manera el programa de formació cerTIC, impartit pel SOC en col.laboració amb el Projecte Universitat Empresa (PUE) també ofereix una àmplia gamma de recursos i avantatges de formació en tecnologies Microsoft amb les corresponents certificacions professionals.
Pel què fa a la millora de l’ocupabilitat, la xarxa de partners de Microsoft, juntament amb MS Employ i el Projecte Universitat Empresa (PUE), s’han compromès a participar activament en el programa del SOC ‘Forma i Contracta’, en un sector com el de les TIC en el que l’actualització constant de coneixements és absolutament necessària.
A través de les accions de formació i certificació a càrrec del Projecte Universtat-Empresa (PUE) i del suport del portal d’ocupació per a professionals Microsoft MS Employ (www.msemploy.es) es detectaran necessitats de professionals formats en tecnologia Microsoft per la xarxa de partners de Microsoft a Espanya, que està integrada per més de 12.000 empreses d’arreu d’Espanya.
Cal destacar, a més, que el passat 25 de novembre es va celebrar a Catalunya, en concret, a la seu de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, la Primera Fira del Treball per a professionals de les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Aquest esdeveniment va ser impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació amb la col·laboració del portal de treball especialitzat en tecnologies Microsoft MS Employ, i va servir per posar en contacte 15 empreses del sector amb més de 400 persones interessades a treballar-hi.
A més d’aquestes accions i en el marc de la reunió de treball ambdues delegacions també han analitzat noves vies de col.laboració en l’àmbit de l’emprenedoria.
Farà uns dies, el passat 28 novembre de 2011, un projecte d’una estudiant del grau d’Enginyeria Informàtica de la UOC va estar sel·leccionada per a sortir al Libro del talento de Microsoft, en el qual se seleccionen els projectes de final de carrera d’estudiants universitaris de tot l’Estat espanyol.
Aquest llibre és un reconeixement i un premi a l’esforç dedicat, amb la voluntat que aquestes bones idees siguin donades a conèixer. Els projectes es classifiquen en diferents categories, com art i humanitats, ciències socials i polítiques, ciències de la salut, ciències, i enginyeria i arquitectura.
El projecte de l’estudiant es recull a la pàgina 58 del llibre en la categoria d’enginyeria i arquitectura i porta per títol «SOCW (Spain Open Course Ware), una web para la enseñanza abierta a todos». El web mira de donar als estudiants una font d’informació educativa en espanyol, sobretot en l’àmbit de les ciències, mitjançant la creació d’un lloc web on puguin compartir els coneixements.
Una de les inspiracions per a realitzar el projecte va ser l’OCW (Open Course Ware) del MIT, en el qual s’ofereixen classes de totes les matèries en anglès. Gràcies a Youtube i a altres eines gratuïtes, l’estudiant de l’UOC va començar a enregistrar els seus propis vídeos i a atreure els seus propis subscriptors a unes classes en línia duradores en el temps.
Per a finançar, al principi, el seu projecte, com explica al llibre, la idea s’ha fet mitjançant la publicitat, concretament amb un petit percentatge d’anuncis incrustats als vídeos. Així, hi ha previst que amb una part dels guanys es pugui ampliar el projecte en el futur.
El jurat per a triar els projectes és format per docents i professionals de les categories esmentades que avaluen aquests projectes de final de carrera. Els premis consisteixen en tres beques postestudi, ordinadors portàtils i una gran publicitat pel fet d’aparèixer com un dels cent estudiants amb els millors projectes.
La visió més difosa del Núvol és la dibuixada pel propi núvol, on tota l’oferta s’aprecia com si estigués en un mateix pla. Per facilitar la comunicació, els proveïdors han agrupat els serveis del Núvol sota les nomenclatures d’IaaS, PaaS i SaaS, que descriuen, cadascuna d’elles, la naturalesa de com es presta el servei. Una aproximació diferent d’aquesta visió és la d’observar l’oferta com una estructura formada per capes superposades i dependents entre elles. En el següent gràfic es pot veure aquest esquema per capes:
L’ anàlisi del procés de la diferenciació de l’oferta, des de l’òptica dels proveïdors, condueix a qüestionar-se quina és la perspectiva dels clients i, sobretot, a pensar en el perquè del consum d’aquest tipus de serveis i quines són les implicacions creuades entre les ofertes.
Qui són els clients que demanden IaaS? Les empreses que tenen programari propi, ja sigui desenvolupat per elles mateixes o bé per tercers, que funciona sobre una plataforma independent i que pot ser explotat en una infraestructura sense la necessitat d’estar a les seves pròpies instal•lacions.
Qui són els clients que demanden PAAS? Són tant els que fabriquen programari per ser revenut, com les empreses que compren llicències de programari per ser usades en Infraestructures IaaS i que no tenen requeriments específics que les obliguin a tenir els sistemes a les seves instal•lacions
Qui són els clients que demanden SaaS? Els usuaris finals, absents de requeriments específics de disposar dels sistemes a les seves pròpies instal•lacions.
Qui demanda serveis sobre SaaS? Usuaris finals que necessiten efectuar adaptacions en el programari que ho permeti, així com aquells que necessitin migrar dades o integrar amb altres programes que es complementin amb el proporcionat pel proveïdor de SaaS.
Una característica essencial és que qui ofereix programari en mode SaaS ja inclou tot el necessari de Plataforma i Infraestructura. Quan els clients contracten Programari en SaaS no contracten a més la resta de modalitats. De la mateixa manera, qui contracta una plataforma PaaS no contracta IaaS.
És vital per als proveïdors TIC, en el desenvolupament del seu pla estratègic, observar aquestes capes en funció de l’oferta i la demanda. A l’hora de realitzar les seves avaluacions es necessari incloure un criteri d’inducció, que tingui en compte les següents reflexions:
• En quines capes estic fent la meva oferta?
• Qui s’està posicionant com a proveïdor/s d’aquesta capa?
• Què ofereixo jo en aquesta capa?
• Qui són els clients potencials d’aquesta capa?
• Què volen els nostres clients potencials?
• Què voldran els nostres clients actuals?
• Cap a on aniran els nostres clients?
• Qui seran els nostres competidors?
És de gran importància considerar que molta de la tecnologia avui en ús continuarà residint a les instal•lacions dels clients i no s’entreveu que a mig termini hagi de deslocalitzar-se, com és el cas dels sistemes en les plantes de producció atesa la implicació que tenen, en temps real, amb la infraestructura de producció.
En canvi, per a d’altres, l’hàbitat natural és i serà el Núvol, com passa amb el correu electrònic, l’e-comerç, el CRM, o els ERPs entre d’altres.
No s’ha de menysprear la resistència al canvi que es produeix al voltant de tòpics, com ara la seguretat de les dades o la integració entre sistemes, així com tampoc hem de tancar els ulls davant dels derivats de certs perfils tècnics que veuen perillar els seus llocs de treball.
En la demanda també hi influeix la tipologia dels usuaris, el sector i mida de l’empresa, la mobilitat i la multilocalització . Ara bé , es podria afirmar que el que tindrà més importància és el valor afegit de la funcionalitat i dels serveis que siguem capaços de prestar i que en l’entorn actual (propietari i local) no són factibles.
Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com
No és nou afirmar que vivim plenament immersos en l’era del 2.0, de la mobilitat i dels “social media”. Som capaços d’accedir a tot tipus d’informació i serveis mitjançant dispositius sense fils i en permanent connexió amb el nostre entorn, contactes i xarxes.
Aquesta realitat ha vist, a més, com s’hi han anat afegint serveis cada cop més personals i crítics (serveis de banca online, correu electrònic, xarxes socials, serveis de comunicació instantània) i com ha anat creixent la complexitat de la infraestructura de les xarxes de comunicacions. Però… algú s’ha plantejat si l’ús d’aquestes tecnologies és realment segur? Som capaços de mantenir la nostra informació i actius amb un nivell de protecció equivalent al que fem servir en el nostre entorn físic? Tenim els ciutadans un nivell de coneixement adequat per fer front als riscos actuals?
La societat de la informació es configura com una plataforma global per a la lliure circulació d’informacions, idees i coneixement. El seu desenvolupament es troba afectat per diversos reptes i problemàtiques, entre els quals el més rellevant actualment és el de la seguretat i la qualitat de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El nostre país i els nostres poders públics vénen apostant clarament per la consecució d’aquesta societat de la informació segura, tot activant serveis i entitats, com ara el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), per tal de millorar el nivell de seguretat entre els diferents col·lectius (administració, ciutadania, empreses, universitats, etc.). Actualment, l’ús massiu de les TIC i el tractament de la informació per part d’aquests col·lectius converteixen la seguretat dels serveis i les infraestructures en elements essencials per al desenvolupament econòmic i la convivència social. La dependència, doncs, d’aquests sistemes i informació els converteix en bàsics per garantir la continuïtat de les activitats, per oferir seguretat jurídica en les accions del ciutadà i el tràfic mercantil, així com per garantir el progrés i desenvolupament en aquesta societat de la informació.
Recentment, les amenaces i atacs a les infraestructures i serveis electrònics han establert un nou escenari on la necessitat de determinar un conjunt d’actuacions i responsabilitats s’ha fet més palesa. La xarxa ha d’esdevenir una prolongació de la vida física on tots els ciutadans, empreses, entitats i institucions de Catalunya puguin desenvolupar les actuacions que considerin i estiguin disponibles, sense que aquesta voluntat pugui resultar coartada per l’actuació de ciberdelinqüents o d’altres amenaces vinculades a l’entorn i al mitjà (o si més no, que puguin ser minimitzades).
És evident, doncs, que la seguretat TIC és ara mateix un dels pilars sobre els quals cal construir la societat de la informació que es vol a Catalunya i, per això, cal que els poders públics executin les actuacions necessàries per garantir-la. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació i de la Fundació CESICAT, està treballant de manera constant per assolir aquesta fita i fer de la societat de la informació catalana un entorn de confiança i desenvolupament econòmic.
El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’organisme executor del pla nacional d’impuls de la seguretat TIC aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 17 de març de 2009.
La missió del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya és: Garantir una Societat de la Informació Segura Catalana per a tots, operant un Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, com a eina per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.
El Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya s’estructura al voltant de quatre objectius estratègics principals:
- Executar l’estratègia nacional de seguretat TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
- Suport a la protecció de les infraestructures crítiques TIC nacionals.
- Promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC.
- Increment de la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació.
Dintre d’aquests objectius estratègics, es constitueix la Fundació Pública “Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya” com a entitat auxiliar i instrumental del govern de la Generalitat de Catalunya i dels ens que la composen. La forma jurídica del
CESICAT és la de “fundació del sector públic de l’administració de la Generalitat”.
El projecte SIIUR (Solució Integral d’Infraestructures Urbanes), pretén crear un entorn de ciutat intel•ligent basat en la infraestructura d’enllumenat públic amb la incorporació de nous serveis i aplicacions TIC que satisfacin les necessitats dels ciutadans i les institucions. És un exemple real de laboratori a l’aire lliure on s’han provat tots els avenços en matèria d’ecoeficiència que hi ha al mercat i la gestió integral de serveis a través de l’enllumenat públic. La iniciativa està instal•lada al passatge Mas de Roda, del districte del 22@Barcelona des de 2009.
La provisió de servei d’enllumenat públic és una de les tasques fonamentals dels governs municipals, degut a la gran quantitat de recursos que representa. El projecte SIIUR integra avanços tecnològics a la xarxa d’enllumenat públic, a través dels quals s’han aconseguit estalvis de fins al 50 per cent en el consum d’energia de l’enllumenat, amb el conseqüent estalvi pels ajuntaments. Permet també millorar la qualitat del servei, oferir noves oportunitats als ciutadans i garanteix una major fiabilitat i rapidesa en la reposició de serveis, al tractar informació en temps real.
A més de millorar l’estalvi, l’eficiència i la optimització de l’espai urbà, el projecte es converteix en un referent mundial per la capacitat d’integració de tecnologies, ja que no només ofereix un avanç considerable en matèria mediambiental, sinó que també incrementa la qualitat de vida del ciutadà ja que ofereix nous serveis i funcions que avui són inexistents a les vies públiques municipals.
El projecte SIIUR té un caràcter demostratiu i el seu objectiu és doble: provar nous sistemes d’enllumenat públic més eficients i estudiar la viabilitat d’integrar-hi un paquet d’elements i serveis tot aprofitant la infraestructura que es desenvolupa al seu voltant -comunicacions, sensors, recàrrega de vehicles elèctrics, etc-. El consorci del SIIUR està format per Barcelona Digital, com a lider del projecte, i les empreses Arelsa, Circutor, e-Controls, Prysmian, Santa&Cole, SECE i Semai Lighting. El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Urban LAB de 22@Barcelona.
El projecte SIIUR està equipat amb 12 punts de llum amb tecnologia LED per aconseguir estalvis energètics i econòmics importants. Aquests estan equipats amb una sèrie de sensors amb la finalitat de processar la informació ambiental de la zona per detectar presència, temperatura, humitat, soroll i contaminació. Els punts de llum estan connectats a un quadre d’enllumenat públic que centralitza totes les comunicacions i serveis, com ara Fiber-to-the-Home, Wi-Fi o estacions de recàrrega de vehicles elèctrics. Tota la informació recopilada és centralitzada i analitzada en el centre de control de gestió municipal. Amb l’objectiu d’evolucionar el projecte SIIUR cap a un entorn d’SmartCity, està previst que s’incorporin al llarg d’aquest any nous serveis i aplicacions urbanes, com un punt d’informació per a la ciutadania, gestió intel•ligent d’aparcaments, gestió de rec municipal, entre d’altres…que proporcionin una gestió més sostenible de l’energia i nous serveis i models de negoci per al benefici social i empresarial de les ciutats apostant per un entorn que permeti gestionar les ciutats d’una manera més eficient, ecològica i intel•ligent.
SIIUR ha estat guardonat amb el Premi Living Labs Global 2011, un dels més prestigiosos guardons del món en iniciatives municipals. El premi, que valora la innovació en els serveis i la mobilitat a les ciutats, s’ha atorgat entre 245 candidatures presentades.
Sobre el Clúster TIC
El Clúster TIC de Barcelona Digital és un espai de trobada i de xarxa format per un grup independent d’start-ups, pimes i grans empreses, així com entitats i grups de recerca amb les TIC com a nexe d’unió. L’objectiu és estimular la innovació i la recerca a través de la promoció d’iteracions intensives, compartint eines, experiència i coneixement per promoure eficientment la transferència tecnològica, el networking i la disseminació d’informació entre els membres de la comunitat.
Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic
Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització són la Mobilitat i l’energia, la Seguretat, la Salut i l’Alimentació i el medi ambient.
Barcelona Digital forma part de TECNIO -la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya, que compta amb més de 100 agents especialitzats entre centres tecnològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris, impulsant d’aquesta manera la competitivitat i l’excel•lència catalana tant a nivell R+D com a l’àmbit de l’empresa-.
http://www.flickr.com/photos/edans/1226690696/ - CC BY 2.0
Les notícies, temes o paraules més habituals en els darrers temps en el món de les telecomunicacions (fibra, velocitat de transmissió, inversions, costos, etc.) sembla que a vegades tinguin posicions contraposades.
Clarament, el món de la transmissió de dades augmenta cada dia i sobretot posa a prova la capacitat de les xarxes actuals i suposa un repte per a les tecnologies del futur. En l’actualitat, ningú posa en dubte la gran capacitat i rendiment que ofereix la fibra òptica per a la gran majoria de necessitats de les empreses, però a ningú se li escapa tampoc que els costos d’aquestes infraestructures són molt elevats.
La nostra visió a llarg termini en aquest sentit, igual que ho ha estat en l’ADSL fix clàssic, és que les xarxes mòbils aniran absorbint cada vegada més trànsit i substituint aquestes infraestructures terrestres. Les raons són clares: augment progressiu de velocitats, descens progressiu de preus i facilitat de contractació i disponibilitat del servei.
Barcelona ja gaudeix de la tecnologia HSPA+ Dual Carrier 43,2 Mbps, amb la qual ha duplicat la capacitat de la seva xarxa en zones clau de connexió a la capital. Amb aquest desplegament, els usuaris milloren de manera molt notable l’experiència de navegació. Poden navegar, compartir arxius i transferir-los amb velocitats de pujada amb capacitat de fins a 43,2 Mbps i 5,7 Mbps de baixada.
Aquestes característiques han fet que la banda ampla en mobilitat sigui una clara substituta d’una part important del trànsit fix. A més a més, les tendències actuals de les tauletes i els smartphones fan que les dades mòbils siguin el futur de les connexions a Internet.
El repartiment recent d’espectre permetrà la migració futura a tecnologies avançades de banda ampla mòbil com ara LTE i LTE Advanced, de les quals Barcelona serà màxim exponent i capital mundial gràcies a la seva posició com a seu del Mobile World Capital. La disponibilitat de velocitats de fins a 100 Mbps augura encara més el que s’ha comentat anteriorment pel que fa al futur de les dades i des de quines xarxes viatjaran.
El cost de les inversions per a aquesta migració tecnològica no és poc, i la pressió competitiva actual del mateix mercat i dels reguladors pot frenar una tecnologia que té tot el sentit reforçar, ja que soluciona antics assumptes com el de la fractura digital del territori. Un dels reptes importants ara mateix és garantir accés universal a la banda ampla mòbil també en zones rurals, on actualment, per les seves característiques particulars, no disposen de banda ampla fixa.
Dit això, la convivència de les tecnologies actuals és el millor dels escenaris, i cada necessitat ha de trobar la seva tecnologia i la seva xarxa. El que és realment important és que trobem vies de col·laboració com més obertes millor entre tots els stakeholders (operadors, reguladors i administracions públiques) per situar Catalunya al capdavant de la innovació i el progrés tecnològic i mantenir els canals de comunicació amb els ciutadans i les empreses. Tot això ajudarà a millorar la situació actual i ens situarà en una situació òptima per afrontar els reptes futurs.
Albert Buxadé, Director General de Vodafone a Catalunya
RuralCat és un projecte innovador de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i una iniciativa pionera a l’Estat espanyol que suposa un nou concepte de comunicació a través d’Internet, i que té com a principal objectiu el desenvolupament del sector agrari i agroalimentari i de la Catalunya rural i agrària.
En ell es combinen figures diverses: un portal informatiu, una pàgina web amb serveis pensats per al món rural i agroalimentari de Catalunya, un sistema que permet vehicular a través de la xarxa la formació, tant la reglada que imparteix el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural com la continuada.
A més, RuralCat, permet que els seus usuaris accedeixin a potents eines de comunicació: correu electrònic, fòrums, etc.
Però, RuralCat pretén ser sobretot una comunitat virtual. Sota aquesta denominació entenem grups de persones amb interessos comuns (agricultors, ramaders, persones de l’agroindústria, estudiants, professionals de l’assessorament, etc.) que poden intercanviar informació i documentació i fomentar la relació usant les eines de comunicació amb una total autonomia dins del grup de treball.
Així, els que es connecten a RuralCat passen de ser subjectes passius d’una informació a ser actius, ja que les comunitats contribueixen també a crear informació perquè aquells que més saben del món agrari, ramader i alimentari de Catalunya són els que hi treballen dia a dia.
L’entorn permet també que RuralCat es personalitzi en funció dels interessos dels seus usuaris. Així, les dades de meteorologia que obté aquell que es connecta no són les generals de Catalunya sinó les de la seva comarca, amb apreciacions útils per a l’agricultura.
Podeu conèixer molt més sobre aquesta iniciativa a: http://www.ruralcat.net/web/guest/home.ruralcat
El passat 14 de novembre, dues tècniques de l’Asociación de Telecentros Activos de Chile (ATACH) van fer unes proves de demostració de l’ACTIC, per tal de valorar-ne la utilitat i la possibilitat d’adaptar-ne el sistema d’avaluació. ATACH és una associació sense ànim de lucre constituïda per dues universitats i tres entitats que tenen com a finalitat promoure la societat de la informació i la inclusió digital. Gestiona la xarxa de telecentres del país, una de les més importants d’Amèrica Llatina.
Les sigles ACTIC correspon a la denominació “acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació”.
L’ACTIC és el certificat acreditatiu de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.
L’ACTIC permet a qualsevol persona de més de 16 anys demostrar les seves competències TIC mitjançant una prova per ordinador. Tant la prova com l’obtenció del certificat son telemàtics.
Les persones que superen satisfactòriament la prova tenen un certificat acreditatiu que emet la Generalitat, i que els possibilita acreditar un determinat nivell de competències (bàsic, mitjà i avançat) en TIC davant de qualsevol empresa o administració.
