Expliquem el futur » direcció general de telecomunicacions


95 APUNTS

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Jordi Marín, director d’Administracions Públiques i Sanitat d’Indra a Catalunya

Molt sintèticament, quin és l’objecte del vostre contracte amb la Generalitat?

El nostre contracte inclou dos blocs. El primer contempla el manteniment, desenvolupament i evolució d’aplicacions d’àmbits de gestió transversal de la Generalitat de Catalunya, especialment vinculades als departaments d’Agricultura, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Cultura. El segon bloc integra els serveis d’atenció “24×7” a més de 150.000 usuaris de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa converteix el CAU de Lleida en un dels més importants de la companyia globalment.

Què ha suposat per a Indra l’adjudicació del Contracte TIC? Quin paper juga en el vostre mapa de política d’empresa?

Aquest contracte permet reforçar la projecció del nostre centre de Lleida i el nostre negoci a Catalunya. El passat 19 de setembre es va inaugurar l’ampliació del nostre Software Lab de Lleida per donar resposta a l’increment de professionals que s’estan incorporant per prestar serveis de suport i desenvolupament de software a la Generalitat i als altres clients de la multinacional arreu. En total, s’han creat cent nous llocs de treball que han contribuït a consolidar la nostra plantilla i esperem que el 2014 les incorporacions segueixin creixent en funció de les necessitats que es vagin detectant. A més, el contracte ens ajuda a seguir invertint en I+D, un dels pilars de la nostra política industrial i que reforça la nostra competitivitat a nivell global.

Quin volum de feina va suposar la presentació de la vostra oferta a la Generalitat, i com valores tot el procés de licitació?

Vam estar treballant més d’un any amb un equip multidisciplinari i amb els millors especialistes en cada tema. Va resultar una experiència molt enriquidora, tant per a la Generalitat com per a nosaltres. El fet d’haver participat en un procediment de diàleg competitiu va ajudar a què les empreses poguéssim presentar solucions innovadores basades en satisfer les necessitats de la Generalitat, que anàvem contrastant a cada ronda del diàleg.

Tenint en compte la complexitat del desplegament d’aquests contractes, com es comença a treballar des del moment que se us notifica l’adjudicació? Com s’organitza tot?

Assumir aquesta magnitud de serveis en quatre mesos, sense posar en risc la continuïtat de prestació de servei al client, era un repte que ja estem acostumats a gestionar. De fet, a Indra sempre diem que estem molt orgullosos de tenir clients exigents que ens proposen reptes contínuament. En aquest cas, la clau va ser l’experiència acumulada durant el diàleg i el fet que les persones encarregades de gestionar la transició del contracte eren les mateixes que les que havien participat en el diàleg.

Creus que l’ampliació del laboratori de software de Lleida ajudarà a potenciar l’economia de serveis TIC, tant a la zona de Lleida com Catalunya?

La veritat és que el Lab de Lleida és un dels pilars més importants de l’economia local, i la seva activitat beneficia directament tota la zona. La companyia ha estat una de les principals impulsores del Parc Científic i Tecnològic de Lleida, on el nostre Software Lab, com a part de la xarxa global de Software Labs d’Indra, presta suport a les operacions de la multinacional a tot el món. A més, col·labora estretament amb els diversos Centres d’Excel·lència especialitzats en els diferents mercats en els quals opera la companyia. També manté a Lleida un Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), des del qual es dóna suport 24×7 a companyies implantades tant nacional com internacionalment.

Com veus el sector TIC amb relació al seu potencial de creixement i d’aportació de riquesa a la societat? Com veus el futur de les TIC, i cap a on van?

Les TIC estan considerades com un dels motors de creixement del nou model econòmic que ha d’instaurar-se per superar la crisi, generar llocs de treball i créixer d’una forma eficient i sostenible. S’ha demostrat que la inversió en TIC augmenta la productivitat exponencialment, contribueix a crear una economia més dinàmica, genera igualtat d’oportunitats a les societats (un bon exemple: les nostres càtedres de tecnologies accessibles), permet enfocar el talent a la generació d’ocupació de valor afegit i millora la qualitat de vida dels ciutadans, com ara amb les Smart Cities, oferta que a Indra hem desenvolupat posant al ciutadà com a centre de les nostres solucions.

  • 12:09
  • 0

Els centres de desenvolupament de programari del Nou Model TIC

En els darrers mesos i setmanes, i com a fruit dels compromisos d’inversió associats als anomenats Plans Industrials, s’ha anat materialitzant uns dels eixos més estratègics i amb més impacte en el territori i l’economia del Nou Model TIC de la Generalitat de Catalunya: els centres de desenvolupament de programari.

De forma genèrica, aquests centres de desenvolupament són nuclis d’investigació, creació, anàlisi i consultoria de solucions de sistemes informàtics per a clients específics. Com a tals, aquests centres compten amb equips professionals multidisciplinars i altament qualificats, la qual cosa els fa establir vincles permanents de feedback –tant de coneixements i know-how com de recursos humans- amb centres d’investigació  i universitaris. D’aquesta manera, els centres de desenvolupament de programari, en qualsevol de les seves tipologies específiques, esdevenen tan laboratoris de valor afegit exportables a tot el món com nuclis de vertebració d’empreses de serveis associades en el territori, i el seu potencial d’atracció d’inversions i de generació de llocs de treball els converteixen en veritables motors de l’economia allà on generen la seva activitat.

A continuació exposem breument els 4 nuclis de desenvolupament de programari més importants i de més impacte territorial que, en diferents estadis de definició i activitat, s’estan instal·lant a Catalunya en base al Nou Model TIC de la Generalitat. Per la seva dimensió i progressiu nivell d’assoliment, aquests centres seran objecte d’articles específics en el blog de la DGTSI en els propers mesos.

El Indra Software Lab de Lleida

Aquest centre de desenvolupament, que ja es troba operatiu i en el qual hi treballen 247 persones -47 de SAU i 200 d’aplicacions- espera permetre l’apertura d’un nou Software Lab gràcies al contracte amb la Generalitat per a uns 200 professionals dedicats al CTTI i d’altres projectes per a administracions; 100 per a projectes energètics i unes 20 per a indústria. S’espera, per tant, que a aquest nou centre, que requereix una inversió d’uns 10 milions d’euros, pugui generar un nombre total proper als 320 llocs de treball.

El centre de desenvolupament de programari d-Core de T-Systems

Vinculat des del 2008 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb una plantilla de 120 professionals en l’actualitat, el seu contracte amb la Generalitat de Catalunya té com a objectiu fer créixer una xarxa de factories de desenvolupament de programari properes als clients vinculats a les principals universitats tecnològiques del país, amb les quals establirà convenis per a la contractació de professionals i la introducció de perfils candidats. Amb un horitzó temporal de 6 anys, la xarxa de factories de desenvolupament d-Core  de T-Systems a Catalunya pot arribar a generar uns 500 llocs de treball de perfils professionals altament especialitzats.

El Centre d’Innovació Tecnològica de Catalunya (CENIT) d’IBM a Reus

Aquest centre de la companyia INSA –que pertany al grup IBM- ja és operatiu des del març passat, i ja hi treballen més de 50 professionals, la majoria dels quals provenen de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tot tenint com a horitzó en 2 anys arribar a la xifra de 250 treballadors. Aquest centre està dedicat a l’enginyeria de programari per a la Generalitat de Catalunya en temes relacionats fonamentalment amb al provisió d’aplicacions de serveis per a la sanitat i el benestar social, arran de l’adjudicació al grup IBM d’un dels lots més importants del Nou Model TIC.

El Centre d’Innovació i Modernització d’Aplicacions (CIMA) d’HP a Girona

Aquest centre, que es troba al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ja va ser inaugurat fa uns mesos, i està dedicat a impulsar la investigació, la innovació i el desenvolupament de noves solucions i serveis en l’àmbit de les tecnologies de la informació. En una primera fase, el CIMA proveirà serveis de desenvolupament, transformació i manteniment d’aplicacions a la Generalitat de Catalunya i la seva plantilla, inicialment de 30 persones, preveu ser incrementada fins arribar en els propers anys a prop de 300 professionals altament qualificats. Entre d’altres característiques, el CIMA comptarà també amb un Observatori Tecnològic com a eina de captació i promoció de capital humà dins la Universitat de Girona (UdG).

  • 14:40
  • 1

Els Plans Industrials del Nou Model TIC

T-Systems obre a Cerdanyola  un CPD que donarà servei a la Generalitat

Durant el 2012 es van adjudicar els diferents lots associats als diàlegs competitius del Nou Model TIC de la Generalitat per un valor estimat global dels contractes de més de 2800 milions d’euros a un total de 16 adjudicataris diferents, molts d’ells formant unions temporals d’empreses. En l’adjudicació d’aquests contractes es van valorar els Plans Industrials, és a dir, els compromisos d’inversió i generació de llocs de treball que les empreses portarien a terme.

Aquests compromisos, en base als diferents calendaris de desplegament i planificació industrial i tecnològica de les empreses adjudicatàries, comencen a fer-se realitat; després de les inauguracions fa pocs mesos del centre de desenvolupament d’aplicacions informàtiques de Hewlett-Packard a Girona i del nou centre de processament de dades d’IBM a Reus, dilluns passat es va fer la presentació oficial del projecte d’inversió de T-Systems de 47 milions d’euros que s’ubicarà al recinte del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès, on també hi ha ubicat el Sincrotró Alba.

Aquest CPD, que correspon a un dels lots més importants del Nou Model TIC, adjudicat per 171 milions d’euros, destinarà el 40% de la seva capacitat a cobrir part de les necessitats de processament de dades de la Generalitat de Catalunya, cosa que suposa la migració escalonada dels 4.000 servidors IT de l’Administració, i serà el més gran de T-Systems a l’Estat Espanyol. El centre, que es basa en tecnologia de Cloud Computing, s’inclou en la xarxa global d’infraestructures de centres de T-Systems International, i rebrà una primera fase una inversió de 17 milions d’euros, dotació que es veurà augmentada el propers dos anys fins als 47 milions.

Amb la creació d’aquesta infraestructura, que suposarà la creació de 85 llocs de treball, es fan palesos els principis d’actuació del Nou Model TIC. Aquest model de contractació i gestió de serveis informàtics i de telecomunicacions, que es va iniciar a finals del 2011, pretén aconseguir la modernització i racionalització dels serveis públics de Catalunya a través de la inversió estratègica en tecnologia punta, que comporta efectes multiplicadors en tots els estrats del teixit econòmic, per contribuir decisivament a fer créixer el país vers una societat digital avançada.

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Sergi López, fundador del PROCATTIC

Entrepreneur's Corner 2013Ja celebrada l’edició 2013 del PROCATTIC aprofitem l’ocasió per entrevistar en Sergi López, fundador i responsable del grup “Professionals Catalans de les TIC”, perquè ens expliqui l’edició 2013 i quina és la visió que té per a l’edició 2014 i altres futures edicions.

1. Fa setmanes va tenir lloc la trobada anual de PROCATTIC; quina valoració en feu?

Positiva. Val a dir que ha estat una edició molt més difícil de preparar i de dur a terme que la del any passat, que va ser la primera. El marc de crisi punyent que vivim esta complicant molt dur a terme iniciatives com la nostra. Tot i així hem aconseguit novament cridar la atenció d’un bon gruix de professionals TIC mitjançant una alta qualitat de les ponències i activitats innovadores.

2. Quines han estat les conclusions o inquietuds més importants que heu pogut copsar en aquesta edició?

Si bé l’any passat vam parlar d’ocupabilitat i com cercar feina gràcies a l’ús d’eines 2.0, entre elles  les xarxes socials com LinkedIn, enguany hem parlat d’emprenedors i de la creació d’startups. Hem considerat aquest tema perquè és de molta actualitat, potser fins i tot massa explotat mediàticament. Mitjançat PROCATTIC 2013 hem pogut analitzar-lo gràcies a grans ponències d’emprenedors i hem pogut veure que efectivament és un tema de gran interès del col·lectiu TIC català.

En concret, hem vist que molt jovent està hiper-motivat en explorar aquest camí. Molts l’estan abraçant fins el punt què, molts d’ells utilitzaran aquest camí per tenir la seva primera experiència amb el mercat laboral sense haver passat mai a treballar abans per tercers. I amb tota probabilitat alguns d’ells, els més exitosos en aquesta aventura, mai arribaran a treballar per compte aliè.

3. PROCATTIC està esdevenint un referent de les TIC a Catalunya; com és el sector TIC català; quin és el perfil mig d’un empresari o emprenedor TIC en el nostre país?

Seria molt agosarat definir el sector des de PROCATTIC.  Crec que estudis com el Baròmetre que anualment impulsa CTECNO són eines que permeten mesurar l’evolució del sector. El que si copsem en les dues edicions del PROCATTIC és una gran capacitat d’innovació i de transformació en la utilització de les TIC, però tenim la sospita de necessitat de suport en àmbits de gestió empresarial, suport molts cops difícil d’assolir.

4. Com estan lluitant els professionals TIC contra la crisi? Quins suports necessiteu per tirar endavant?

S’està lluitant mitjançant la internacionalització des de la vessant empresarial, amb condicions laborals ajustades des de la vessant  dels treballadors. Necessitem davant la volàtil situació actual facilitats i flexibilitat per part de les administracions en tot allò que té a veure amb la relació empresa-administració.

5. Quins són els futurs projectes o esdeveniments  de PROCATTIC; com penseu que pot evolucionar el vostre grup?

Sobre la base d’un esdeveniment canviant any rere any, tant en format, com en la temàtica com inclús en la ubicació, volem seguir sorprenent a la nostra audiència.  Sempre sobre la base de ponències de màxima qualitat i d’interès de tothom. I volem fer més activitats de desvirtualització dels assistents un cop acabin les ponències. Volem que els assistents es coneguin i crear situacions que facin que trobin sinergies. L’any passat va ser l’activitat de Getting Contacts per a entrevistes professionals efectives. Enguany l’Entrepreneur Corner, resultat d’una crida a tot el territori de startups i inversors per a posar-los en contacte sota el marc de PROCATTIC. Volem seguir definitivament per aquest camí.
Ens agradaria poder arribar a internacionalitzar l’esdeveniment a través de ponents rellevants del panorama internacional.

Enguany vam fer una primera prova pilot amb l’irlandès Feargal Mac Conuladh, CEO de la startup Now Computing, sobre com respondria l’audiència a una ponència en anglès al 100% i va ser molt positiu el feedback rebut. Volem portar a terme aquesta internalització sense descuidar, però, el àmbit local català. Ens agradaria poder crear a mig plaç edicions locals de PROCATTIC i així, de retruc, tenir també una continuïtat del nostre argumentari entre les edicions anuals del nostre esdeveniment principal.

Tenim molta feina per endavant i esperem fer-la bé. Per tant, ja per a concloure, convidar-vos a assistir a PROCATTIC 2014! Us esperem a tots!

Sergi López, Fundador del PROCATTIC

  • 14:51
  • 0

White Paper ACEC – Colaboració Público-Privada CPP

L’Associació Catalana d’Empreses consultores (ACEC) ha publicat l’informe “La colaboración Público-Privada, una nueva forma de relación” que pretén aprofundir en aquest nou concepte d’interacció i direcció de sinergies entre els sectors públic i el privat com a eix ideològic i metodològic de captació de recursos i provisió de serveis per al país i la ciutadania.

L’exhaustiu informe, realitzat per 4 experts analistes amb molts anys d’experiència en el sector de la consultoria, el sector públic i les TIC, ofereix un desplegament de punts de partida i necessitats estructurals i socials com a elements base que, sumats a la conjuntura actual de les economies avançades i prenent com a exemple experiències tan positives com el Nou Model TIC de la Generalitat, proporcionen unes conclusions molt favorables a l’aprofundiment en aquesta nova forma de relació entre el sector públic i el privat.

Podeu descarregar l’informe white paper colaboracion publico privada.

  • 09:29
  • 0

La tasca de la DGTSI durant les passades inundacions de la Vall d’Aran

Sala d'operatius CECAT

Sala d'operatius CECAT

A banda de les mencions a twitter i a les xarxes socials, divendres 14 de juny es van enviar , des de Protecció Civil, missatges d’avís push a l’aplicació “Gencat” per a smartphones on es  feia referència a la crescuda del riu Garona a la Val d’Aran i informant de l’activació en fase de pre-alerta del pla INUNCAT en aquest territori.
Arrel d’aquesta informació l’equip de resposta a incidents de telecomunicacions de la DGTSI es va posar en alerta amb l’objectiu de fer el seguiment de la situació i vetllar per la disponibilitat de serveis de telecomunicacions a la zona.  No va ser fins al dimarts 18 que la conjunció de les crescudes dels rius amb la situació meteorològica de pluges va originar el greu episodi d’inundacions viscut a la Val d’aran.

En aquests casos, l’equip d’incidències en telecomunicacions, valora en primer terme la possible afectació als serveis telco d’emergència (RESCAT) i de difusió d’FM i TDT –en especial d’FM-. Excepte alguna afectació puntual de TDT, els serveis van funcionar correctament gràcies a l’existència de grups electrògens als principals centres de telecomunicacions. L’impacte en telecomunicacions es va focalitzar en la telefonia mòbil –ja que la gran quantitat d’instal·lacions de telefonia mòbil fa inviable el seu equipament amb grups electrògens ,que les converteixen en autònomes en cas d’incidències de xarxa elèctrica- i en telefonia fixa, per inutilització dels principals traçats, caigudes de pals de telèfon i destrucció de la xarxa de distribució.

Una torre arrossegada per la riuada

Una torre arrossegada per la riuada

Els serveis però es van poder restablir ràpidament gràcies als protocols de comunicació i coordinació que la DGTSI i els operadors de telecomunicacions i Protecció civil activen per a aquestes situacions. El coneixement per part dels operadors de l’estat de les vies de comunicació i dels accessos alternatius, i la possibilitat d’avaluar els danys a través d’un reconeixement aeri quan l’accés terrestre no era viable, va permetre restablir ràpidament els serveis de telecomunicacions a la ciutadania. Aquest factor clau, el temps de restabliment, és el principal objectiu de l’activació d’aquests plans des del punt de vista de les telecomunicacions.

Des d’aquest punt de vista, les dificultats per solucionar molts d’aquests danys han vingut donades per la dificultat d’accés físic a les zones afectades per part dels equips de resposta a incidències dels diferents operadors. Això va impedir en bona part disposar d’informació acurada durant les primeres 4 o 6 hores després de l’activació d’emergència i va retardar, en algunes ocasions, el restabliment del servei.

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Esfondrament de la carretera d’accés a Arties

Per possibilitar l’accés dels operadors a les zones amb incidències en telecomunicacions es va coordinar la comunicació entre Mossos i els operadors de telecomunicacions amb l’objectiu de disposar d’informació contínua sobre la possibilitat d’accés a localitzacions amb incidències i buscar vies de comunicació –sovint pistes forestals- alternatives, així com efectuar els acompanyaments oportuns en cas de necessitat.
Així mateix, per valorar el nivell de danys a l’estesa de fibra òptica entre Vielha i Bossost, es va coordinar amb Telefónica i Bombers de la Generalitat un vol de reconeixement aeri en helicòpter. Aquest reconeixement va permetre valorar els danys existents i anticipar la planificació dels recursos tècnics i humans necessaris per executar les tasques de restabliment tan bon punt es va disposar d’accés terrestre.

Vista aèria d’una de les zones afectades

Vista aèria d’una de les zones afectades

La valoració tècnica final del seguiment i resposta de les incidències, malgrat les dificultats inherents a les d’un episodi meteorològic d’aquestes característiques en un territori de difícil orografia com és la Val d’Aran, va ser molt satisfactòria, i va permetre certificar i afinar l’activació i la coordinació dels protocols d’actuació dels diferents cossos i organismes que entren automàticament en alerta en aquesta mena de situacions. Cal tenir en compte, com comentàvem a l’encapçalament, la diversitat de mitjans tecnològics utilitzats per avisar i fer un seguiment de la situació, destacant com a novetat tecnològica el servei d’alertes push a través de l’aplicació Gencat per a smartphones.

Descarrega l’aplicació per a iPhone i iPad
Descarrega l’aplicació per a Android

  • 11:10
  • 0

Nova trobada de l’Anella Científica sobre Xarxes de Recerca

El proppassat 19 de juny va tenir lloc una nova edició de la Trobada de l’Anella Científica (TAC) a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment  (CAR) sota el lema “Xarxes de recerca: connectar, col·laborar, innovar”. La Trobada va comptar amb ponències sobre la xarxa paneuropea de recerca Géant, la renovació de la xarxa de comunicacions acadèmica i de recerca de Catalunya, l’Anella Científica, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i diverses experiències d’ús. En la cloenda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, va destacar la missió del CESCA com a ens al servei de la recerca de qualitat.

Els encarregats d’obrir la jornada va ser Joan Fontseré, director del CAR, qui va destacar que “avui dia l’esport d’alt rendiment va associat a la tecnologia”, ja que per millorar la qualitat i el rendiment dels esportistes és necessari fer recerca i ajudar-se de les noves tecnologies. En aquest sentit, Fontseré també va comentar que “l’Anella Científica fa possible el desenvolupament de la tasca de recerca que porta a terme el CAR”.

Miquel Huguet, director del CESCA, i Lluís Jofre, director general d’Universitats, van comentar la importància de les xarxes de recerca com a infraestructures horitzontals per a l’R+D+I, destacant com l’Anella Científica ha estat la precursora de la Societat de la Informació a Catalunya, tot facilitant la creació d’una universitat oberta i preparada per als reptes de futur. A més, van insistir en la necessitat d’invertir en infraestructures que facilitin la recerca i del suport de models internacionals per fer-les créixer, així com la necessitat d’usar la tecnologia amb imaginació per projectar-la a l’exterior.

Durant la trobada es van presentar diverses experiències d’ús, com ara la recerca experimental en xarxes de comunicacions que realitza el CTTC; el projecte OFELIA d’i2CAT; l’espai virtual Open Apps, de la UOC; el processament i anàlisi d’imatges mèdiques procedents de diferents centres hospitalaris a través de la plataforma PICNIC del PIC, i el consorci d’anàlisi de dades de la missió astronòmica Gaia (DPAC).

Finalment, Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar que “en una situació com l’actual cal seguir avançant perquè la recerca continuï en el seu màxim nivell” i va comparar el CAR i el CESCA com a referents d’elit en l’esport i en la recerca.

  • 11:30
  • 1

Big Data, sector públic i BDigital Global Congress

Avui ha començat una nova edició del BDigital Global Congress, l’aparador mundial de tecnologies digitals que aplegarà el bo i millor sector TIC especialitzat, i que en aquesta edició centra la seva atenció en una de les tendències estratègiques més importants pel que fa al tractament de la informació: el Big Data.

Avui dia, en el món de les TIC, es tendeix a inventar conceptes nous a una velocitat tan gran que es fa difícil estar al dia de tot allò que es cou. De sobte, parlem de d’Open Data, de Cloud Computing amb una familiaritat que fa estrany pensar que són conceptes que fa quatre o cinc anys ni s’havien plantejat. Big Data és, naturalment, un d’aquests nous conceptes, amb el qual ens referim a les tecnologies de la informació necessàries per capturar, emmagatzemar, tractar, analitzar i visualitzar grans volums d’informació, volums de l’ordre d’uns quants milers de gigabytes.

Aquests grans volums d’informació provenen d’orígens molt diversos com ara els senyals captats pels telescopis astronòmics, les mesures realitzades als acceleradors de partícules, les cerques realitzades a través dels buscadors d’Internet, etc.

Així doncs, Big Data és un concepte nou que parteix de tecnologies ja existents: la gestió de bases de dades o la intel·ligència de negoci (Business Intelligence), que esdevenen poc eficients davant aquests grans volums d’informació. La Big Data proposa solucions per donar resposta als requeriments d’aquests sistemes a través d’estratègies de computació paral·lela massiva, en desenes, centenars o, fins i tot, milers d’ordinadors.

Per què és important la Big Data en el sector públic? Les administracions han estat tradicionalment grans generadores de dades. Els primers sistemes informàtics complexos de la història es van desenvolupar amb finalitats militars però ben aviat es van demostrar útils per les tasques de tractament i anàlisi de les dades del cens. Actualment, el tractament de la informació tributària de molts estats ja entra dins els paràmetres d’allò que anomenem Big Data, però la digitalització d’altres àmbits del sector públic fa que els reptes en aquest camp es multipliquin.

La informatització de la història clínica, la introducció de les TIC a l’aula o la digitalització del patrimoni cultural són exemples clars d’àmbits sensibles en què les Big Data estan esdevenint una tecnologia molt valuosa per al futur del sector públic. La capacitat d’emmagatzemar, tractar i analitzar aquestes dades esdevindrà a curt termini un aliat estratègic per marcar el rumb de les organitzacions, tant públiques com privades.

Tot plegat fa preveure un gran creixement en la demanda d’aquestes solucions i, atesa la sensibilitat i el valor estratègic d’algunes d’aquestes dades, és necessari que el sector local de les TIC estigui en disposició d’oferir-hi eines a les institucions públiques per tal que aquestes puguin prendre les millors directrius i estratègies. El BDigital Congress 2013 serà, sens dubte, una magnífica oportunitat per aprendre i debatre al voltant d’aquesta nova revolució digital.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 11:15
  • 0

Neix el Canal TIC de la Generalitat

Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.

En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.

El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.

Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.

El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.

Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.

  • 15:32
  • 0

L’Anella audiovisual, una font d’intercanvi de coneixement per al sector

En el darrer post parlàvem de l’Anella Industrial, tot emmarcant-la en l’adhesió d’un nou soci com és el Circuit de Catalunya. Avui parlem de l’Anella Audiovisual entesa com la interconnexió de les empreses creatives del sector audiovisual, incloent productors de continguts culturals, audiovisuals en sentit estricte i ample, videojocs i broadcasters. Aquesta anella no està tant orientada a la creació i difusió de continguts culturals, sinó que s’orienta més a la interconnexió de les empreses del sector per millorar-ne la competitivitat.

Una nova forma de veure la televisió com a resultat de la col·laboració de les empreses de l’anella?

És a dir, s’ofereix una solució per a l’intercanvi d’informació, de resultats de proves que una empresa o entitat ha fet per tal que la resta pugui usar aquesta informació per millorar els seus productes. És una forma de col·laboració que vol induir a una especialització de les empreses en aspectes concrets (edició de vídeo 3D, millora del so digital, etc.) per tal d’afavorir un clúster potent i competitiu a nivell mundial.

Tot i que conceptualment parlem de motivacions i objectius diferents, en el fons estem parlant del mateix sector dels continguts digitals contemplats des d’òptiques diferents i, per tant, complementàries.

El clúster del videojoc un projecte en definició per potenciar la creativitat cultural entorn aquest.

No podem obviar que dins del sector de les empreses creadores de continguts digitals, el grup més innovador i més vinculat a l’àmbit TIC és el del videojoc. No és estrany, doncs, que cada any a Barcelona i des de ja en fa dos, se celebri un dels esdeveniments més importants del sector dels videojocs en l’àmbit mundial, la fira del videojoc, el GameLab. El suport de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions catalanes per portar a Barcelona aquesta fira forma part d’un programa específic d’impuls del sector dels videojocs al nostre país dins del marc de la nova estratègia digital de Catalunya amb la qual el Govern pretén crear un Pol d’Innovació de la Societat Digital, generador de competitivitat, creixement econòmic i benestar social.

Un dels primers resultats d’aquests esforços per crear aquest pol d’innovació, a més de la fira GameLab és la consolidació del Clúster del Videojoc; el seu objectiu és el de  fomentar la creativitat cultural en l’àmbit del videojoc a Catalunya. La definició i dinamització del clúster de les empreses del sector dels videojocs ajudarà a potenciar la competitivitat d’aquestes empreses i posicionar-se com a sector tractor no només de l’àmbit de les empreses creatives, sinó també del sector de les empreses TIC i de l’economia catalana en general. Actualment ens trobem en aquesta fase de disseny i esperem que enguany veurà la llum i es veuran els primers del seus fruits.

Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Audiovisual - Generalitat de Catalunya