Expliquem el futur » empreses


39 APUNTS

  • 13:13
  • 0

No ens oblidem del Mobile World Congress

Només fa un mes es va cloure a Barcelona una de les edicions més històriques del Mobile World Congress i pràcticament no ens en recordem. Però el trepidant ritme dels esdeveniments, gràcies també a la immediatesa que ens proporcionen les TIC, no ens han de fer oblidar el que el MWC ha deixat a Barcelona i Catalunya: unes xifres espectaculars en tots els possibles indicadors i unes conclusions finals més que prometedores, la qual cosa ens obliga a ampliar la visió i objectius estratègics que un esdeveniment d’aquestes característiques té i pot tenir per al nostre país en un futur, a curt i mitjà termini.

Els resultats avalen el congrés i s’arriba a la xifra rècord de més de 72.000 visitants d’arreu del món

Pel que fa a les dades quantitatives, l’edició d’enguany del Mobile World Congress va batre tots els rècords; més de 72000 visitants de més de 200 països; un increment del 8% respecte l’any anterior, 4300 dels quals van ser alts executius i CEOs de les més multinacionals més importants del sector de les telecomunicacions i les tecnologies digitals d’arreu del món.

Les empreses participants, que van ser més de 1700 –per contra de les 1500 de l’any anterior- han incrementat –en dades tangibles- més del 30% els seus contactes comercials en trobades específiques, a més de l’obvi constant brogit de contactes entre directius i executius de les firmes participants, naturalment. Es va arribar a avaluar una mitjana de 200 entrevistes per empresa, la qual cosa dona una idea del ritme frenètic de treball que es va viure al recinte de Gran Via 2 durant els 4 dies que va durar la fira. Pel que fa a la participació catalana, va augmentar un 40% el nombre d’empreses participants, amb un total de 48 firmes, amb el suport constant del Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACC1Ó i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

És important destacar que totes aquestes xifres rècord s’han produït en un any d’aguda recessió econòmica, no només a Catalunya i Europa, sinó també a la resta del món, la qual cosa informa de la importància de les tecnologies digitals i les telecomunicacions com a pal de paller de la indústria i la competitivitat mundial, i les possibilitats de negoci i de creixement que aquestes generen. Malgrat el desfavorable entorn econòmic, totes les empreses, des de les més gegantines multinacionals asiàtiques a la més petita de les startups participants, han entès perfectament la importància de ser presents en una de les fires tecnològiques més importants del món, juntament amb les de Taipei i Berlin.

Barcelona Mobile World Capital trenca l’estacionalitat del congrés i promou altres esdeveniments entorn el sector

Ens hem de felicitar pel gran èxit que ha suposat el Mobile World Congress 2013 –l’organització del qual ha estat lloada sense excepció pels grans grups mediàtics mundials-, i de reconèixer la gran tasca duta a terme per Fira Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la GSMA i la Fundació Barcelona Mobile World Capital- de la que formen part els agents anteriorment citats –. Com s’esmentava al començament de l’article, estem obligats a fer una reflexió sobre quins han de ser els objectius estratègics d’un fet tan important per al nostre país.

Un cop aconseguit incrementar encara més la “marca Barcelona” a través del MWC i la resta d’esdeveniments que giren al seu voltant –la Capitalitat Mundial del Mòbil, el Mobile World Centre i d’altres iniciatives que associaran de forma indissoluble l’etiqueta Barcelona amb la mobilitat-, cal pensar la forma de fer que aquesta integració entre el bo i millor de la tecnologia punta mundial i el teixit urbà, el teixit social de Barcelona, i per extensió de Catalunya, comportin el màxim de beneficis per a les nostres empreses i la nostra ciutadania de forma sostinguda, per tal que el poder de generació de riquesa del MWC s’escampi per tots els sectors econòmics del país.

I cal pensar en aquesta idea de forma consensuada amb tots els agents socials i econòmics del país, per tal d’alinear esforços i generar adhesions i consensos que estructurin el gran privilegi d’organitzar el MWC dins la identitat urbana, econòmica i social de la Catalunya del Segle XXI.

Acabada aquesta edició treballem en una nova fita; el MWC 2014

Sense cap mena de dubte, l’èxit d’organització i de participació en el MWC és conseqüència d’una forma de treballar i d’entendre el significat dels fruits d’un esforç col·lectiu, i també ha de ser una motivació formidable per continuar treballant en aquesta línia. La diferència entre un somni i un objectiu pot ser tan simple com l’establiment d’una data. I la més directa ja existeix: del 24 al 27 de febrer de l’any vinent. De nou, a Barcelona.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 12:51
  • 0

El Pla idigital, en marxa

Després de molts mesos d’anàlisi estratègica i de preparació que han comptat amb la participació dels nostres equips de professionals de la DGTSI i del CTTI, i de múltiples trobades amb els agents que estaran implicats en el seu desplegament, podem dir amb orgull que avui, després de la seva aprovació per part del Govern, ja tenim en marxa el Pla idigital.

Malgrat la complexitat del seu disseny, que ja ens podria donar una idea de la determinació i la profunditat de camp amb què hem treballat durant aquest temps per tenir-lo enllestit, l’objectiu del Pla idigital és planer: aprofitar l’immens potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació per generar creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat. Certament, tot un repte en aquests moments. Per aquest motiu, la DGTSI entoma, amb gran responsabilitat i sentit del deure, la tasca de liderar el projecte i de coordinar tots els departaments de la Generalitat i el sector empresarial de Catalunya per fer arribar a tot el territori les polítiques que, englobades en la matriu de projectes d’idigital, faran del nostre país un referent en ús de les TIC com a motor de creixement, de generació de riquesa i de cohesió social i nacional.

Com a política estratègica de país, idigital neix amb una filosofia operativa que comporta l’entesa i la col·laboració de tots els agents públics i privats, dels sectors productius, de la societat civil i de totes les forces habilitadores que, conjuminades, poden treure el bo i millor de la nostra empenta i la nostra creativitat a través de la galàxia de possibilitats de les tecnologies digitals. Amb aquesta fita, idigital tirarà endavant un seguit de projectes tractor en àmbits determinats que tenen la capacitat d’involucrar els agents específics de la seva cadena de valor, i que actuaran com a nucli dels més de cent projectes específics que multiplicaran els seus objectius.

El camí no estarà exempt de dificultats. Ens trobem en uns moments difícils en els quals les polítiques d’austeritat pressupostàries ens faran treballar tenint en tot moment l’estalvi i l’eficiència com a divisa. Però, com a planificadors públics, hem d’entendre l’austeritat no com una renúncia, sinó com una necessitat que ens permet ser més àgils, més imaginatius i eficaços, i que només ens obliga a una cosa: a dialogar en tot moment amb el nostre teixit productiu, amb les nostres empreses, per anar tots a una i generar ocupació tecnològica de qualitat preparada en tot moment per aportar el seu coneixement i experiència a d’altres sectors de la nostra cadena de valor, tot creant un feedback positiu que ens faci créixer de forma sostinguda i ordenada.

Per avaluar l’impacte de les nostres polítiques, tangibles només a mig i llarg termini, idigital ha establert un seguit d’indicadors estadístics de convergència amb els països europeus líders en tecnologies de la informació i la comunicació, que seran, juntament amb els preceptes i fites de l’Agenda Digital Europea, el mirall en el qual avaluarem, reformularem i potenciarem les diferents línies d’actuació per tal d’assolir els nostres objectius. Aquesta tasca d’anàlisi, de seguiment i de proposta es veurà reforçada en tot moment pel Consell TIC, creat ad hoc pel nostre Govern com a pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per a l’alineament de polítiques de promoció econòmica a través de les noves tecnologies.

Tenim, per tant, tots els elements necessaris per reeixir. Tenim un Govern compromès amb la competitivitat i convençut del potencial transformador de les tecnologies digitals, el millor equip de professionals, oberts a noves idees i aportacions, liderats des de la DGTSI i el CTTI, un sector privat alineat amb les necessitats de creació d’ocupació a través de la innovació i la internacionalització i tenim, per sobre de tot, una gran voluntat de treball pel nostre país i tota la tecnologia al nostre abast per fer-lo créixer. Tot això és idigital. Connectem-nos-hi!

Descarrega’t més informació sobre l’idigital:

Dossier idigital

Presentació idigital

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 12:21
  • 1

S’acaben els diàlegs, es reforça la política industrial

La fase de diàleg competitiu per al nou model de contractació TIC de la Generalitat de Catalunya acaba aquesta setmana amb la finalització de la tercera i última ronda de diàlegs amb les empreses participants. Amb la conclusió d’aquesta ronda, durant la qual els participants han hagut de dialogar sobre el model de costos, el model de contracte, recursos i actius que proposen com a millor solució per a cadascun dels quatre diàlegs, es tanca la fase de diàleg i s’obre el període de licitació del nou model, que culminarà a finals de juny amb l’adjudicació definitiva dels contractes.

Han estat moltes setmanes durant les quals totes i cadascuna de les empreses que han participat en aquest procés han posat el millor d’elles mateixes, les millors solucions i els millors professionals.

Com a Govern, estem molt satisfets de la implicació dels participants en els diàlegs; els debats han estat enriquidors i les propostes, brillants. Com a administració, tenim l’obligació de preservar la feina que s’ha fet en aquest procés: tot aquest coneixement, tot aquest talent, és d’un altíssim nivell. Seria realment digne de ser publicat com El llibre blanc de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya, però, malauradament, això no ho podem fer.

Som conscients que l’esforç fet per les empreses en aquest procés persegueix un doble objectiu. El principal i més evident, el d’aconseguir un o més contractes d’aquest concurs. Però també, i no menys important, el de fer avançar el país, experimentant noves fórmules de col·laboració público-privada i aportant allò que l’administració necessita: estalvi i modernització. Estem segurs que les empreses comparteixen amb el Govern que les TIC són palanca de canvi i que, en base a aquesta afirmació, el nostre caràcter català ha tret el millor de tots plegats i ha permès que ara parlem d’un procés exitós que ha superat totes les expectatives. Ens n’hem de felicitar.

S’ha acabat el diàleg i en breu començarem les licitacions. Les properes setmanes seran molt importants per a les empreses que participen d’aquest procés, i confiem que els nervis i la pressió del moment no desviïn l’atenció cap a un objectiu que no sigui presentar les millors ofertes, les ofertes guanyadores.

Aquestes ofertes han de proposar una millora en els serveis TIC de la Generalitat quant a preu, i això només es pot aconseguir proposant fer les coses d’una altra manera. Vivim moments complicats en què l’administració ha de fer més amb menys, ja ho sabem. Tan de bo estiguéssim en una altra situació, on l’impuls del sector a través de la contractació pública no només fos qualitativament, com estem fent, sinó també en quantitat d’inversió.

Som conscients que la satisfacció del sector amb les adjudicacions serà menor que les expectatives que s’han generat. Per una simple raó: la Generalitat gastarà en els seus serveis TIC menys del que el que gastava fins ara. Això sí, tindrem un nou ecosistema del sector TIC.

En aquest nou ecosistema que es crearà a partir d’aquesta adjudicació és obvi que les empreses del sector es subcontractaran entre elles. El Govern no vol ser aliè a tots aquests processos, ja que la política industrial d’un govern també és estar atent a aquests processos. Per això, ja avancem que trobarem els mecanismes adients perquè el CTTI i la Direcció General de Telecomunicacions vetllin per la forma en què es fan aquestes subcontractacions. No ens oblidem que parlem de diners públics, aportats per tota la ciutadania, i que estem “tornant” al sistema. Però això no es pot fer de qualsevol manera.

El diàlegs acaben ara i les adjudicacions, abans de l’estiu. I algú es podria preguntar: i ara què? Doncs, un cop feta aquesta feina, continuem endavant.

El sector TIC, amb o sense contracte públic, ha de seguir transformant l’economia i la societat. El Govern n’és conscient i així ho impulsarem. Internament, la Generalitat tirarà endavant nous projectes que en els propers mesos explicarem i per als quals necessitarem el sector. Externament, el Pla idigital, nova estratègia del Govern per fer de Catalunya un pol d’innovació de la societat digital, posarà l’accent en l’ús de les TIC per part d’empreses i ciutadania. Continuarem, doncs, construint; continuarem innovant, i continuarem donant suport al sector que, de ben segur, ens farà sortir de la crisi.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 09:30
  • 0

El Núvol i les eines d’Automatització del Màrqueting

http://www.flickr.com/photos/marinaavila/2816658790/ by MarinaAvila - CC BY 2.0

Quan ens preguntem quines diferencies es poden donar entre un procés industrial respecte un d’artesanal, ràpidament se’ns venen al cap un seguit d’imatges:

Artesanal: Sèries molt curtes, amb poca inversió inicial, però amb molta dedicació de l’artesà per cada peça  fabricada i un costós preu unitari.

Fabricació en sèrie: Sèries molt llargues, amb una inversió inicial important en eines i definició de processos, però amb poca dedicació humana per peça fabricada i un baix

Òbviament entremig d’aquests dos extrems hi ha infinitud de graus,  que a mesura  que s’aproximen a  un dels extrems  intensifiquen les similituds envers ell alhora que acreixen les diferencies respecte l’extrem oposat.

La venda de projectes tecnològics no s’allunya  ‘aquesta visió. En concret, la venda de Serveis al Núvol està totalment  relacionada a la fabricació en sèrie, per un aspecte clau: Orientació a la consecució/ producció de volums importants al tenir que aconseguir un preu unitari barat.

Ara bé si analitzem la part del procés que correspon a la comercialització dels productes i serveis al Núvol, i sense oblidar que el seu posicionament en preu es situa a la banda baixa. Ens adonem  que  requereix un  gran volum de vendes, que implica tenir que gestionar una quantia encara més elevada d’oportunitats. Afectant d’aquesta manera a la dedicació, en temps,  que podem destinar a cada oportunitat, per tal de mantenir uns costos comercials assumibles per la empresa

Partint de la premissa que el procés comercial es divideix en dos grans activitats: la generació de  demanda i la  venda, i que aquestes habitualment s’associen a dos departaments en les empreses: el Departament de Màrqueting i el Departament de Vendes.   Caldrà treballar de manera diferenciada  però en paral·lel en cada una d’elles, per tal de garantir la industrialització del procés comercial:

• En la  Venda disminuint el cost. Basant-nos en dos aspectes: En primer lloc disminuint el temps de dedicat a les activitats de relació personal del Comercial amb el Client.  En segon lloc abaratint el perfil del comercial, que s’aconsegueix amb la incorporació en el procés  d’activitats de perfils menys qualificats, que al conegut tradicionalment de comercial, com es el de Tele Venda.  Això implicarà invertir en la definició dels processos de Tele Venda i en els argumentaris, així com en la infraestructura per la gestió i coordinació.

• En el Màrqueting: Incorporant models de màrqueting basats en tractar, volums alts de clients potencials, com són els generats a: les xarxes socials, campanyes de email massiu, posicionament en els cercadors per incrementar trànsit a la web, Webs orientades als continguts i reforços de Telemàrqueting .

Aquest escenari de treball implica manejar grans quantitats de dades i això només s’aconsegueix amb eines que són les que anomenem com a eines de Automatització del Màrqueting que permeten relacionar tota la informació generada, automatitzar els processos d’identificar les oportunitats i generació d’activitats que fan créixer més ràpidament els potencials cap a oportunitats.

En aquest escenari de treball on ens movem amb  una a gran quantitat de dades ens calen eines pròpies per manejar-les , aquestes reben el nom d’Eines d’Automatització del Màrqueting,  i ens permetran relacionar tota la informació generada.

A través de l’automatització dels processos per a identificar les oportunitat i de la generació d’activitats, transformarem més ràpidament els potencials en oportunitats.

Es evident doncs que  les eines d’automatització són imprescindibles per aconseguir el procés d’industrialització del procés comercial de Productes i Serveis  al Núvol. Si la seva oferta es basa o es podria basar en el Núvol , es fa necessari una reformulació davant aquest nou procés comercial, incorporant les eines d’automatització.

Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com

  • 12:34
  • 2

El paper del Consell TIC en les noves polítiques de la Generalitat

Fa uns mesos començàvem a treballar per materialitzar la constitució d’un grup d’experts independents que assessorés el Govern en matèria de telecomunicacions i societat de la informació, i d’ençà hem estat tenint contactes a diferent nivell amb tots els possibles agents implicats de Catalunya per perfilar les seves funcions i tasques i la seva forma d’integrar-les en les necessitats d’impuls de l’economia del nostre país.

L’acord de Govern d’aprovació del Consell TIC va significar un primer pas per visualitzar de forma primigènia quin seria el seu disseny i les seves línies d’actuació i per donar ressò als seus signants, tot obrint la porta a noves adhesions. Bàsicament, les seves funcions han de ser les d’assessorar el Govern en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i les d’elaborar informes, estudis i recomanacions perquè les entitats TIC duguin a terme plans d’actuació conjunts amb el sector públic. Aquest eix de sinergies és fonamental per entendre la tasca del consell: la necessitat de crear un pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per promoure una economia d’innovació i d’alt valor afegit basada en l’ús intensiu de les TIC, ja que només aquesta coresponsabilitat i contacte directe podran proporcionar-nos el dinamisme i les vies de diàleg continu per dur a terme les actuacions que el nostre país requereix en un entorn econòmic globalitzat i cada dia més competitiu tecnològicament.

Però encara hi ha un element articulador clau que no he esmentat i que diferencia les tasques del Consell TIC d’altres òrgans assessors similars, com el Grup d’Experts per a l’Agenda Digital del govern espanyol. En efecte; amb tota la intenció, malgrat que el Consell TIC és un consell assessor, es troba inscrit orgànicament en el model de governança del pla més ambiciós del nostre Govern per tirar endavant tots els nostres reptes pel que fa a la societat del coneixement i les noves tecnologies: el pla idigital, que properament veurà la llum.

D’aquesta manera, el consell TIC no bascularà de forma indefinida i teòrica a sol·licitud dels diferents agents governamentals, econòmics i socials de Catalunya, sinó que esdevé una peça indispensable per a la definició i execució dels projectes del pla idigital. Això comporta una tasca bidireccional constant amb el Board idigital i amb la resta d’òrgans que requereixin dels seus serveis en el govern de Catalunya, cosa que garanteix una constant retroalimentació de proposta i exposició d’idees, de consulta i de debat amb tots els sectors productius i de seguiment de les polítiques executades.

Això és el que el nostre país necessita: aprofitar tot el know-how del nostre sector privat en noves tecnologies i connectar-lo amb els òrgans polítics i executors públics per crear un think-tank que lideri les nostres polítiques en societat de la informació i les noves tecnologies. Hem d’estar convençuts que per anar a per totes hem d’anar tots a una, i el consell TIC, que en breu començarà a funcionar, serà una peça clau en l’alineament de les nostres polítiques d’ara endavant.

Ara mateix només em queda agrair a totes les institucions signants de l’acord de creació i a tots aquells que ho faran en breu –col·legis professionals, centres tecnològics, universitats, associacions empresarials i professionals-  el seu compromís a treballar-hi plegats amb el nostre govern. En breu ens hi posem, i ja d’entrada tenim en el pla idigital la millor de les eines per a la tasca que ens pertoca.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 09:19
  • 0

L’Smart City i la Catalunya del futur

En l’escala de valors i indicadors que han de guiar la planificació de polítiques públiques hi trobem cada cop més, en aquest inici del tercer mil·leni, els conceptes d’eficiència i sostenibilitat, que han d’aplicar-se de forma intel·ligent als reptes d’un món cada cop més interconnectat i competitiu i que exigeix solucions tecnològiques imaginatives per  gestionar el coneixement i la complexitat de la globalització.

Si ens posem a analitzar el grau de penetració de la revolució digital amb relació als seus actors i agents, veurem ràpidament que aquesta ha trobat el seu primer camp d’expansió en els individus i la seva activitat natural: la interrelació social i l’economia. En efecte, fins no fa massa havien estat les persones i els negocis, en sentit ampli,  els principals factors d’absorció i de creació de demanda de serveis digitals en tots els seus àmbits. Tanmateix, en els darrers anys s’està començant a focalitzar l’atenció també vers la gestió de la tecnologia al servei de l’ecosistema principal de relació de les persones i la seva activitat en el segle XXI: la ciutat. Aquesta demanda creixent d’eficiència en la gestió dels recursos energètics, la preocupació per la qualitat de vida i la generació d’un entorn que faciliti cada cop més l’activitat econòmica a través d’un ús intel·ligent de la tecnologia és la raó d’ésser de l’Smart City.

Podríem definir l’Smart City com aquell entorn urbà que fa un ús sistemàtic de la informació generada pels múltiples canals d’interrelació que la componen per retroalimentar la seva gestió integral i facilitar el seu creixement sostenible tot garantint-ne la perdurabilitat, la competitivitat i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquesta, sens dubte una definició massa acadèmica i abstracta, troba la seva concreció en infinitat d’idees i projectes que ja s’estan materialitzant a tot el món. D’aquesta focalització Catalunya n’és referent -al igual que pel que fa a la mobilitat a través del Mobile World Congress- gràcies a la celebració, ara fa uns mesos, del primer congrés mundial de l’Smart City, i de les nombroses iniciatives que estan liderant moltes corporacions locals del nostre país.

De molts d’aquests projectes i visions de futur en vàrem poder aprendre i compartir experiències durant l’acte de presentació del Full de Ruta per a l’Smart City que va organitzar CTecno fa pocs dies a Viladecans. A través de diferents presentacions i taules rodones, els experts convidats a la jornada ens varen parlar del nou model d’economia que està creant la fusió de les tecnologies d’internet amb les energies renovables; de com la sensorització de les ciutats ens permet gestionar molt més eficientment els serveis urbans, ens permet innovar en recursos i facilita noves formes de relació social i de creixement econòmic.

Parlem d’iniciatives que integren la mobilitat amb la producció i distribució de serveis com l’energia i l’aigua; la gestió de les emergències, la seguretat i l’atenció a les persones, la millora de l’accés a l’educació i a la salut; una infinitat de possibilitats per als quals el Full de Ruta és una proposta útil de polítiques i sinergies comuns. La implementació d’estratègies Smart City requereix de l’entesa a tots nivells entre les forces habilitadores i els seus agents, tant socials com polítics i tant públics com privats, ja que conforma una visió integral que requereix una societat intel·ligent, activa i oberta a les influències de l’entorn.

Tenim davant nostre un escenari perfecte per implementar les tecnologies digitals i una gran capital, Barcelona, i el seu entorn, que poc a poc està esdevenint un immens laboratori urbà de propostes innovadores i ecoeficients. Catalunya és ja, de fet, un dels principals escenaris de la Tercera Revolució Industrial: la fusió de les energies sostenibles amb la innovació i la tecnologia. És un escenari fascinant i engrescador, i hem d’impulsar, a través de polítiques públiques i l’empreneduria privada, la seva extensió a tots els nivells de la nostra societat. Construïm la Catalunya del futur; construïm l’Smart City.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 13:24
  • 3

TED a casa nostra

Avui tenim el plaer d’explicar-vos que és TED. TED són les sigles de: Tecnologia, Entreteniment i Disseny. Darrera d’aquestes esdeveniments hi ha TED Conferences LLC que és una organització sense ànim de lucre dedicada a les “Idees dignes de difondre”. TED és àmpliament coneguda per el seu congrés anual (TED Conference) i les seves xerrades (TED Talks) que cobreixen un ampli espectre de temes que inclouen ciències, art i disseny, política, educació, cultura, negocis, assumptes globals, tecnologia i desenvolupament, i entreteniment.

Els conferenciants més reconeguts i famosos que han pogut anar passant durant les edicions anteriors són persones com l’expresident dels Estats Units Bill Clinton, els laureados amb el Premi Nobel James D. Watson, Murray Gell-Mann, i Al Gore, el cofundador de Microsoft, Bill Gates, els co-fundadors de Google Sergey Brin i Larry Page, i Billy Graham.

A casa nostra s’organitzaran en breu una sèrie de TEDx com: TEDxESADE, el 13 d’abril, TEDxAvenueDiagonal, el 26 d’abril o el TEDxUdG, 10 de maig. Podeu localitzar a la xarxa les més de 900 xerrades TED que s’han realitzat, que són lliures de consulta i descàrrega gratuïta.

Amb anterioritat es van celebrar a casa nostra, els TEDxBarcelona, TEDxManresa i TEDxRamblas que us convidem a conèixer també.

  • 11:27
  • 0

El Catalanitzador, un programa senzill i útil per instal·lar el català a l’ordinador

El passat 4 d’abril al gencat bloc es va publicar un article sobre el Catalanitzador i tenim el plaer de reproduir-lo íntegrament per a tots vosaltres.

El Catalanitzador és un programa creat per l’associació Softcatalà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i altres entitats, que facilita la tasca d’instal·lar la llengua catalana a Microsoft Windows (XP, Vista i 7), Microsoft Office (2003, 2007 i 2010) i Explorer (6, 7, 8 i 9). A més, permet canviar la configuració del sistema al català i configurar l’Explorer perquè navegui en aquesta llengua. Tot plegat en pocs passos, molt senzills i a l’abast de qualsevol. Coneixem el Catalanitzador? L’hem provat? Hem tingut alguna dificultat en el procés? Consultem l’apartat de Preguntes Més Freqüents i notifiquem errors i problemes.

Com que es tracta d’un projecte amb llicència GPL, qualsevol desenvolupador pot descarregar el codi font del Catalanitzador i adaptar-lo a altres idiomes. De fet, és una iniciativa pionera que pot facilitar el multilingüisme arreu del món.

Softcatalà, entitat impulsora del Catalanitzador, és una organització sense ànim de lucre, de llarga trajectòria, que treballa per al foment de l’ús del català a les noves tecnologies. El rebost, una de les seccions del seu web, és segurament el repositori més important existent de programari en català.

  • 09:30
  • 3

Quan dormir desperta l’enginy

Dos joves emprenedors han creat una aplicació per Android (de moment) que et desperta abans d’arribar a la teva parada de tren. Són dos joves de Vilanova i la Geltrú, de només 20 anys: l’Albert Anguela i el Vicenç Rios.

Tot va començar quan en Vicenç, cansat després d’un llarg dia d’universitat, va decidir, com de costum, fer una capcinada al tren de tornada cap a Vilanova; estava en un son tan profund que no va poder sortir del món de Morfeu i, conseqüentment,  tampoc baixar a la seva parada. Un cop a Cubelles (següent parada) i entre lleganyes, va agafar el primer tren en direcció oposada, per arribar per fi al seu veritable destí.

Això quedaria tan sols en una anècdota si no fos perquè va coincidir justament amb una vivència similar d’un altre passatger. En aquest cas, el personatge va maleir tots els presents perquè no l’havien despertat, com si haguessin de saber, per la manera com va vestit algú, per exemple, a quina parada havia de baixar!! Molt inversemblant.

Bé, doncs, aquí en Vicenç va veure una necessitat que no estava coberta: clar que es pot programar una alarma al mòbil calculant el temps que trigaràs a arribar al teu destí, però s’ha de reconèixer que això no és massa pràctic, perquè el tren pot aturar-se, tenir diferents durades de trajecte segons si és més directe o menys… Com si una bombeta s’encengués en el seu cap, va pensar que una aplicació per al telèfon (que amb el boom d’smartphones actual tindria un gran abast), manejable i fàcil d’utilitzar, podria cobrir aquesta necessitat i evitar els problemes que pot comportar adormir-se al tren.

Però ell sol no ho podia fer, ja que no comptava amb suficients coneixements en programació. I és en aquest moment quan entra en joc l’altra part de la parella, l’Albert, amic de tota la vida d’en Vicenç.  Aquest sabia que el seu company sempre havia mostrat interès pels avenços tecnològics i que tenia inquietuds de superació pel que feia als seus àmbits i, per tant, sabia que junts podrien formar un bon equip.

Una nit qualsevol i com si d’una trobada més es tractés, els dos amics van quedar per xerrar i d’aquesta cita en va sorgir l’embrió d’una possible aplicació. Començava un treball molt  dur per a  l’Albert, ja que havia d’aprendre a desenvolupar per Android. Va haver de fer front a molts moments de desesperació, però gràcies al seu afany de superació personal, poc a poc tot va anant agafant forma.

Un cop creada l’aplicació, s’havia de provar al camp de batalla. I, lògicament, van aparèixer alguns errors. Però l’Albert no va defallir en l’esprint final i va corregir tots els errors trobats. Durant dues hores i mitja, es va estar assegut al terra de l’estació de Sants, fent proves amb l’ordinador. Podeu imaginar-vos com se’l mirava la gent…

Actualment, la felicitat del nostre duet és incommensurable:  els podem trobar a diaris d’abast nacional com l’ARA, al 3/24, i també, és clar, al diari de la seva ciutat (Diari de Vilanova). Un ressò i un reconeixement que els dóna encara més força per tirar endavant, i per això ja estan treballant perquè els usuaris d’altres plataformes (iOS, Windows Mobile…) també puguin gaudir d’aquesta aplicació, i també per ampliar les línies on funciona (de moment només està disponible per a la línia R2 Sud de Rodalies) i estendre-ho a totes les de Catalunya, ja que han rebut múltiples peticions de gent que vol aquesta aplicació per al seu recorregut.

Link de l’aplicació: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.magik.gps

Link del blog: http://notdor.blogspot.com.es/

Contacte: notdorapp@gmail.com

  • 09:30
  • 0

Entrevista a Tess Camba, directora d’operacions de Telecentre.org

La Xarxa Punt TIC va realitzar aquesta entrevista durant la passada visita dels màxims responsables de la xarxa de telecentres a nivell Internacional a Barcelona, tot aprofitant el Mobile World Congress 2012. L’entrevista i el contingut de l’article es va publicar al web de la Xarxa Punt TIC el passat 19 de març de 2012.

Tess Camba, directora d’operacions de la fundació internacional Telecentre.org destaca el paper de la dona com a dinamitzadora a la xarxa mundial de telecentres i avança que la propera trobada global tindrà lloc el proper any a Europa.

Coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, la directora d’operacions de la fundació internacional Telecentre.org va reflexionar en aquesta entrevista sobre els diferents aspectes en què es treballa des dels telecentres d’arreu del món. Amb seu a Filipines però amb centres adherits en els cinc continents, Telecentre.org es troba en una fase d’expansió a nivell mundial i es consolida com una gran xarxa de xarxes amb les TIC com a eina de cohesió. Precísament, fa poques setmanes, Telecentre.org va posar en marxa la campanya Telecentre Women en què s’hi va adherir la Xarxa Punt TIC – Òmnia , en el marc del Dia Internacional de les Dones per tal promoure l’alfabetització digital sota una perspectiva de gènere.

En la següent entrevista, amb subtítols en català, Tess Camba, incideix en la feina de les dinamitzadores a les diferents comunitats i en altres aspectes dels telecentres d’arreu del món.