Expliquem el futur » flamerich


58 APUNTS

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Jordi Marín, director d’Administracions Públiques i Sanitat d’Indra a Catalunya

Molt sintèticament, quin és l’objecte del vostre contracte amb la Generalitat?

El nostre contracte inclou dos blocs. El primer contempla el manteniment, desenvolupament i evolució d’aplicacions d’àmbits de gestió transversal de la Generalitat de Catalunya, especialment vinculades als departaments d’Agricultura, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Cultura. El segon bloc integra els serveis d’atenció “24×7” a més de 150.000 usuaris de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa converteix el CAU de Lleida en un dels més importants de la companyia globalment.

Què ha suposat per a Indra l’adjudicació del Contracte TIC? Quin paper juga en el vostre mapa de política d’empresa?

Aquest contracte permet reforçar la projecció del nostre centre de Lleida i el nostre negoci a Catalunya. El passat 19 de setembre es va inaugurar l’ampliació del nostre Software Lab de Lleida per donar resposta a l’increment de professionals que s’estan incorporant per prestar serveis de suport i desenvolupament de software a la Generalitat i als altres clients de la multinacional arreu. En total, s’han creat cent nous llocs de treball que han contribuït a consolidar la nostra plantilla i esperem que el 2014 les incorporacions segueixin creixent en funció de les necessitats que es vagin detectant. A més, el contracte ens ajuda a seguir invertint en I+D, un dels pilars de la nostra política industrial i que reforça la nostra competitivitat a nivell global.

Quin volum de feina va suposar la presentació de la vostra oferta a la Generalitat, i com valores tot el procés de licitació?

Vam estar treballant més d’un any amb un equip multidisciplinari i amb els millors especialistes en cada tema. Va resultar una experiència molt enriquidora, tant per a la Generalitat com per a nosaltres. El fet d’haver participat en un procediment de diàleg competitiu va ajudar a què les empreses poguéssim presentar solucions innovadores basades en satisfer les necessitats de la Generalitat, que anàvem contrastant a cada ronda del diàleg.

Tenint en compte la complexitat del desplegament d’aquests contractes, com es comença a treballar des del moment que se us notifica l’adjudicació? Com s’organitza tot?

Assumir aquesta magnitud de serveis en quatre mesos, sense posar en risc la continuïtat de prestació de servei al client, era un repte que ja estem acostumats a gestionar. De fet, a Indra sempre diem que estem molt orgullosos de tenir clients exigents que ens proposen reptes contínuament. En aquest cas, la clau va ser l’experiència acumulada durant el diàleg i el fet que les persones encarregades de gestionar la transició del contracte eren les mateixes que les que havien participat en el diàleg.

Creus que l’ampliació del laboratori de software de Lleida ajudarà a potenciar l’economia de serveis TIC, tant a la zona de Lleida com Catalunya?

La veritat és que el Lab de Lleida és un dels pilars més importants de l’economia local, i la seva activitat beneficia directament tota la zona. La companyia ha estat una de les principals impulsores del Parc Científic i Tecnològic de Lleida, on el nostre Software Lab, com a part de la xarxa global de Software Labs d’Indra, presta suport a les operacions de la multinacional a tot el món. A més, col·labora estretament amb els diversos Centres d’Excel·lència especialitzats en els diferents mercats en els quals opera la companyia. També manté a Lleida un Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), des del qual es dóna suport 24×7 a companyies implantades tant nacional com internacionalment.

Com veus el sector TIC amb relació al seu potencial de creixement i d’aportació de riquesa a la societat? Com veus el futur de les TIC, i cap a on van?

Les TIC estan considerades com un dels motors de creixement del nou model econòmic que ha d’instaurar-se per superar la crisi, generar llocs de treball i créixer d’una forma eficient i sostenible. S’ha demostrat que la inversió en TIC augmenta la productivitat exponencialment, contribueix a crear una economia més dinàmica, genera igualtat d’oportunitats a les societats (un bon exemple: les nostres càtedres de tecnologies accessibles), permet enfocar el talent a la generació d’ocupació de valor afegit i millora la qualitat de vida dels ciutadans, com ara amb les Smart Cities, oferta que a Indra hem desenvolupat posant al ciutadà com a centre de les nostres solucions.

  • 11:31
  • 0

Smart City Màster de la Universitat de Girona: desenvolupant el concepte Smart Region

Enguany començarà a la Universitat de Girona (UdG) la primera edició del Màster oficial sobre Smart Cities. L’objectiu principal del màster és oferir a enginyers, arquitectes, economistes i titulats afins formació específica en tecnologies de la informació, urbanisme i socioeconomia per abordar els reptes actuals de les ciutats.

Destacades empreses que operen en el terreny de les solucions tecnològiques de les smart cities participen en el màster, oferint pràctiques remunerades que permetran als estudiants encaixar el treball final de màster en un entorn i en una problemàtica reals. Igualment, participen en el màster ajuntaments amb un cert recorregut i experiència en la introducció de solucions intel·ligents per fer més eficients les seves ciutats, que proveiran un catàleg de temes i problemàtiques urbanes com a potencials temes de treball de màster.

La lliçó inaugural del Màster va tenir lloc el prop passat 20 de setembre, a la Sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior de la UdG (Campus Montilivi), i anà a càrrec de Peter Nijkamp (VU Univeristy Amsterdam), Guang-Jie Ren (IBM Almaden Research Centre, CA USA), Carles Flamerich (Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) i  Manel Sanromà (Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona), tots ells membres de la Càtedra Girona Smart City, conjuntament amb la seva Directora, Mª Lluïsa Marsal.

La Càtedra Girona Smart City té per objecte promoure l’estudi, la investigació i la divulgació del concepte Smart City centrant-se en les ciutats petites i mitjanes -com ho és Girona-, mitjançant l’organització d’activitats d’investigació, innovació, transferència de tecnologia, debat i difusió que faran de Catalunya, i de Girona en particular, un referent mundial en el terreny de les petites i mitjanes Smart Cities, tal com Barcelona ho és com a ciutat gran i metropolitana.

Com a administració nacional, la Generalitat de Catalunya també té un rol en l’àmbit de les Smart Cities, o més ben dit, en una derivada que podríem definir com a Smart Region.

Certament, el concepte de regió intel·ligent es pot avaluar des de dues òptiques, diferents però complementàries. A un primer nivell, de la mateixa manera que parlem de gestió intel·ligent de serveis urbans, podríem, aplicant la mateixa definició, les mateixes premisses i les mateixes conclusions, parlar de gestió intel·ligent de serveis interurbans, regionals; podríem parlar tant de mobilitat entre ciutats com de provisió de recursos hídrics o energètics o de seguretat i lluita contra el foc en àmbits forestals, per citar-ne només alguns.

A un segon nivell, podem comparar la implantació de les Smart Cities als municipis de forma anàloga a com les grans solucions de tecnologies de la informació s’estan implantant a les empreses. Les grans companyies tenen prou capacitat per abordar importants projectes d’inversió en tecnologia per innovar. Les petites empreses no tenen, ni de bon tros, la mateixa capacitat, i per tant les comencen a adoptar en una segona fase, en el moment en què els proveïdors les ofereixen en modalitat de Cloud Computing o computació al núvol.

De la mateixa manera, si les grans ciutats poden abordar projectes smart, els petits municipis no poden. Però sí que podrien participar de serveis mancomunats en modalitat ‘cloud’ gestionats per alguna entitat supramunicipal. Això també es pot entendre com a Smart Region en tant que no només gestionem de forma eficient els serveis municipals, si no que gestionem més eficientment encara des d’una visió regional, compartida.

El concepte Smart City representa una oportunitat innovadora i emergent arreu del món. I a Catalunya disposem tant de talent com de teixit industrial, sobretot de perfil emprenedor i innovador, que ens posiciona com a capdavanters i pioners en aquesta oportunitat.

La component d’ubiquitat dels sensors que formen part de les tecnologies Smart City fan que, a més, estiguin força vinculades a l’àmbit i el negoci de la mobilitat, en el qual Catalunya també té un posicionament preferent arreu del món, com demostra la capitalitat del mòbil de Barcelona fins al 2018.

Participar en aquesta Càtedra, no només com a Generalitat sinó també de la mà de les ciutats de Girona i Barcelona, la Universitat d’Amsterdam i el centre de recerca d’IBM a Standford, és una oportunitat per evidenciar i reblar el nostre posicionament pioner en l’àmbit de les Smart Cities i Smart Region.

  • 12:09
  • 0

Els centres de desenvolupament de programari del Nou Model TIC

En els darrers mesos i setmanes, i com a fruit dels compromisos d’inversió associats als anomenats Plans Industrials, s’ha anat materialitzant uns dels eixos més estratègics i amb més impacte en el territori i l’economia del Nou Model TIC de la Generalitat de Catalunya: els centres de desenvolupament de programari.

De forma genèrica, aquests centres de desenvolupament són nuclis d’investigació, creació, anàlisi i consultoria de solucions de sistemes informàtics per a clients específics. Com a tals, aquests centres compten amb equips professionals multidisciplinars i altament qualificats, la qual cosa els fa establir vincles permanents de feedback –tant de coneixements i know-how com de recursos humans- amb centres d’investigació  i universitaris. D’aquesta manera, els centres de desenvolupament de programari, en qualsevol de les seves tipologies específiques, esdevenen tan laboratoris de valor afegit exportables a tot el món com nuclis de vertebració d’empreses de serveis associades en el territori, i el seu potencial d’atracció d’inversions i de generació de llocs de treball els converteixen en veritables motors de l’economia allà on generen la seva activitat.

A continuació exposem breument els 4 nuclis de desenvolupament de programari més importants i de més impacte territorial que, en diferents estadis de definició i activitat, s’estan instal·lant a Catalunya en base al Nou Model TIC de la Generalitat. Per la seva dimensió i progressiu nivell d’assoliment, aquests centres seran objecte d’articles específics en el blog de la DGTSI en els propers mesos.

El Indra Software Lab de Lleida

Aquest centre de desenvolupament, que ja es troba operatiu i en el qual hi treballen 247 persones -47 de SAU i 200 d’aplicacions- espera permetre l’apertura d’un nou Software Lab gràcies al contracte amb la Generalitat per a uns 200 professionals dedicats al CTTI i d’altres projectes per a administracions; 100 per a projectes energètics i unes 20 per a indústria. S’espera, per tant, que a aquest nou centre, que requereix una inversió d’uns 10 milions d’euros, pugui generar un nombre total proper als 320 llocs de treball.

El centre de desenvolupament de programari d-Core de T-Systems

Vinculat des del 2008 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb una plantilla de 120 professionals en l’actualitat, el seu contracte amb la Generalitat de Catalunya té com a objectiu fer créixer una xarxa de factories de desenvolupament de programari properes als clients vinculats a les principals universitats tecnològiques del país, amb les quals establirà convenis per a la contractació de professionals i la introducció de perfils candidats. Amb un horitzó temporal de 6 anys, la xarxa de factories de desenvolupament d-Core  de T-Systems a Catalunya pot arribar a generar uns 500 llocs de treball de perfils professionals altament especialitzats.

El Centre d’Innovació Tecnològica de Catalunya (CENIT) d’IBM a Reus

Aquest centre de la companyia INSA –que pertany al grup IBM- ja és operatiu des del març passat, i ja hi treballen més de 50 professionals, la majoria dels quals provenen de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tot tenint com a horitzó en 2 anys arribar a la xifra de 250 treballadors. Aquest centre està dedicat a l’enginyeria de programari per a la Generalitat de Catalunya en temes relacionats fonamentalment amb al provisió d’aplicacions de serveis per a la sanitat i el benestar social, arran de l’adjudicació al grup IBM d’un dels lots més importants del Nou Model TIC.

El Centre d’Innovació i Modernització d’Aplicacions (CIMA) d’HP a Girona

Aquest centre, que es troba al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ja va ser inaugurat fa uns mesos, i està dedicat a impulsar la investigació, la innovació i el desenvolupament de noves solucions i serveis en l’àmbit de les tecnologies de la informació. En una primera fase, el CIMA proveirà serveis de desenvolupament, transformació i manteniment d’aplicacions a la Generalitat de Catalunya i la seva plantilla, inicialment de 30 persones, preveu ser incrementada fins arribar en els propers anys a prop de 300 professionals altament qualificats. Entre d’altres característiques, el CIMA comptarà també amb un Observatori Tecnològic com a eina de captació i promoció de capital humà dins la Universitat de Girona (UdG).

  • 10:02
  • 0

Entrevista a Sergi López, fundador del PROCATTIC

Entrepreneur's Corner 2013Ja celebrada l’edició 2013 del PROCATTIC aprofitem l’ocasió per entrevistar en Sergi López, fundador i responsable del grup “Professionals Catalans de les TIC”, perquè ens expliqui l’edició 2013 i quina és la visió que té per a l’edició 2014 i altres futures edicions.

1. Fa setmanes va tenir lloc la trobada anual de PROCATTIC; quina valoració en feu?

Positiva. Val a dir que ha estat una edició molt més difícil de preparar i de dur a terme que la del any passat, que va ser la primera. El marc de crisi punyent que vivim esta complicant molt dur a terme iniciatives com la nostra. Tot i així hem aconseguit novament cridar la atenció d’un bon gruix de professionals TIC mitjançant una alta qualitat de les ponències i activitats innovadores.

2. Quines han estat les conclusions o inquietuds més importants que heu pogut copsar en aquesta edició?

Si bé l’any passat vam parlar d’ocupabilitat i com cercar feina gràcies a l’ús d’eines 2.0, entre elles  les xarxes socials com LinkedIn, enguany hem parlat d’emprenedors i de la creació d’startups. Hem considerat aquest tema perquè és de molta actualitat, potser fins i tot massa explotat mediàticament. Mitjançat PROCATTIC 2013 hem pogut analitzar-lo gràcies a grans ponències d’emprenedors i hem pogut veure que efectivament és un tema de gran interès del col·lectiu TIC català.

En concret, hem vist que molt jovent està hiper-motivat en explorar aquest camí. Molts l’estan abraçant fins el punt què, molts d’ells utilitzaran aquest camí per tenir la seva primera experiència amb el mercat laboral sense haver passat mai a treballar abans per tercers. I amb tota probabilitat alguns d’ells, els més exitosos en aquesta aventura, mai arribaran a treballar per compte aliè.

3. PROCATTIC està esdevenint un referent de les TIC a Catalunya; com és el sector TIC català; quin és el perfil mig d’un empresari o emprenedor TIC en el nostre país?

Seria molt agosarat definir el sector des de PROCATTIC.  Crec que estudis com el Baròmetre que anualment impulsa CTECNO són eines que permeten mesurar l’evolució del sector. El que si copsem en les dues edicions del PROCATTIC és una gran capacitat d’innovació i de transformació en la utilització de les TIC, però tenim la sospita de necessitat de suport en àmbits de gestió empresarial, suport molts cops difícil d’assolir.

4. Com estan lluitant els professionals TIC contra la crisi? Quins suports necessiteu per tirar endavant?

S’està lluitant mitjançant la internacionalització des de la vessant empresarial, amb condicions laborals ajustades des de la vessant  dels treballadors. Necessitem davant la volàtil situació actual facilitats i flexibilitat per part de les administracions en tot allò que té a veure amb la relació empresa-administració.

5. Quins són els futurs projectes o esdeveniments  de PROCATTIC; com penseu que pot evolucionar el vostre grup?

Sobre la base d’un esdeveniment canviant any rere any, tant en format, com en la temàtica com inclús en la ubicació, volem seguir sorprenent a la nostra audiència.  Sempre sobre la base de ponències de màxima qualitat i d’interès de tothom. I volem fer més activitats de desvirtualització dels assistents un cop acabin les ponències. Volem que els assistents es coneguin i crear situacions que facin que trobin sinergies. L’any passat va ser l’activitat de Getting Contacts per a entrevistes professionals efectives. Enguany l’Entrepreneur Corner, resultat d’una crida a tot el territori de startups i inversors per a posar-los en contacte sota el marc de PROCATTIC. Volem seguir definitivament per aquest camí.
Ens agradaria poder arribar a internacionalitzar l’esdeveniment a través de ponents rellevants del panorama internacional.

Enguany vam fer una primera prova pilot amb l’irlandès Feargal Mac Conuladh, CEO de la startup Now Computing, sobre com respondria l’audiència a una ponència en anglès al 100% i va ser molt positiu el feedback rebut. Volem portar a terme aquesta internalització sense descuidar, però, el àmbit local català. Ens agradaria poder crear a mig plaç edicions locals de PROCATTIC i així, de retruc, tenir també una continuïtat del nostre argumentari entre les edicions anuals del nostre esdeveniment principal.

Tenim molta feina per endavant i esperem fer-la bé. Per tant, ja per a concloure, convidar-vos a assistir a PROCATTIC 2014! Us esperem a tots!

Sergi López, Fundador del PROCATTIC

  • 11:10
  • 0

Nova trobada de l’Anella Científica sobre Xarxes de Recerca

El proppassat 19 de juny va tenir lloc una nova edició de la Trobada de l’Anella Científica (TAC) a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment  (CAR) sota el lema “Xarxes de recerca: connectar, col·laborar, innovar”. La Trobada va comptar amb ponències sobre la xarxa paneuropea de recerca Géant, la renovació de la xarxa de comunicacions acadèmica i de recerca de Catalunya, l’Anella Científica, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i diverses experiències d’ús. En la cloenda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, va destacar la missió del CESCA com a ens al servei de la recerca de qualitat.

Els encarregats d’obrir la jornada va ser Joan Fontseré, director del CAR, qui va destacar que “avui dia l’esport d’alt rendiment va associat a la tecnologia”, ja que per millorar la qualitat i el rendiment dels esportistes és necessari fer recerca i ajudar-se de les noves tecnologies. En aquest sentit, Fontseré també va comentar que “l’Anella Científica fa possible el desenvolupament de la tasca de recerca que porta a terme el CAR”.

Miquel Huguet, director del CESCA, i Lluís Jofre, director general d’Universitats, van comentar la importància de les xarxes de recerca com a infraestructures horitzontals per a l’R+D+I, destacant com l’Anella Científica ha estat la precursora de la Societat de la Informació a Catalunya, tot facilitant la creació d’una universitat oberta i preparada per als reptes de futur. A més, van insistir en la necessitat d’invertir en infraestructures que facilitin la recerca i del suport de models internacionals per fer-les créixer, així com la necessitat d’usar la tecnologia amb imaginació per projectar-la a l’exterior.

Durant la trobada es van presentar diverses experiències d’ús, com ara la recerca experimental en xarxes de comunicacions que realitza el CTTC; el projecte OFELIA d’i2CAT; l’espai virtual Open Apps, de la UOC; el processament i anàlisi d’imatges mèdiques procedents de diferents centres hospitalaris a través de la plataforma PICNIC del PIC, i el consorci d’anàlisi de dades de la missió astronòmica Gaia (DPAC).

Finalment, Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar que “en una situació com l’actual cal seguir avançant perquè la recerca continuï en el seu màxim nivell” i va comparar el CAR i el CESCA com a referents d’elit en l’esport i en la recerca.

  • 11:30
  • 1

Big Data, sector públic i BDigital Global Congress

Avui ha començat una nova edició del BDigital Global Congress, l’aparador mundial de tecnologies digitals que aplegarà el bo i millor sector TIC especialitzat, i que en aquesta edició centra la seva atenció en una de les tendències estratègiques més importants pel que fa al tractament de la informació: el Big Data.

Avui dia, en el món de les TIC, es tendeix a inventar conceptes nous a una velocitat tan gran que es fa difícil estar al dia de tot allò que es cou. De sobte, parlem de d’Open Data, de Cloud Computing amb una familiaritat que fa estrany pensar que són conceptes que fa quatre o cinc anys ni s’havien plantejat. Big Data és, naturalment, un d’aquests nous conceptes, amb el qual ens referim a les tecnologies de la informació necessàries per capturar, emmagatzemar, tractar, analitzar i visualitzar grans volums d’informació, volums de l’ordre d’uns quants milers de gigabytes.

Aquests grans volums d’informació provenen d’orígens molt diversos com ara els senyals captats pels telescopis astronòmics, les mesures realitzades als acceleradors de partícules, les cerques realitzades a través dels buscadors d’Internet, etc.

Així doncs, Big Data és un concepte nou que parteix de tecnologies ja existents: la gestió de bases de dades o la intel·ligència de negoci (Business Intelligence), que esdevenen poc eficients davant aquests grans volums d’informació. La Big Data proposa solucions per donar resposta als requeriments d’aquests sistemes a través d’estratègies de computació paral·lela massiva, en desenes, centenars o, fins i tot, milers d’ordinadors.

Per què és important la Big Data en el sector públic? Les administracions han estat tradicionalment grans generadores de dades. Els primers sistemes informàtics complexos de la història es van desenvolupar amb finalitats militars però ben aviat es van demostrar útils per les tasques de tractament i anàlisi de les dades del cens. Actualment, el tractament de la informació tributària de molts estats ja entra dins els paràmetres d’allò que anomenem Big Data, però la digitalització d’altres àmbits del sector públic fa que els reptes en aquest camp es multipliquin.

La informatització de la història clínica, la introducció de les TIC a l’aula o la digitalització del patrimoni cultural són exemples clars d’àmbits sensibles en què les Big Data estan esdevenint una tecnologia molt valuosa per al futur del sector públic. La capacitat d’emmagatzemar, tractar i analitzar aquestes dades esdevindrà a curt termini un aliat estratègic per marcar el rumb de les organitzacions, tant públiques com privades.

Tot plegat fa preveure un gran creixement en la demanda d’aquestes solucions i, atesa la sensibilitat i el valor estratègic d’algunes d’aquestes dades, és necessari que el sector local de les TIC estigui en disposició d’oferir-hi eines a les institucions públiques per tal que aquestes puguin prendre les millors directrius i estratègies. El BDigital Congress 2013 serà, sens dubte, una magnífica oportunitat per aprendre i debatre al voltant d’aquesta nova revolució digital.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 14:58
  • 0

Blackberry 10 en català

Blackberry 10, presentat a la capitalitat mundial del mòbil

Aquest divendres 22 de març ha tingut lloc a Barcelona la presentació del nou sistema operatiu de Blackberry, el Blackberry 10, amb el qual la multinacional canadenca RIM té com a objectiu oferir al mercat la més completa plataforma tecnològica de programari per a telèfons mòbils, i esgarrapar d’aquesta manera part del mercat que Apple i Android semblen estar guanyant en els darrers mesos. Es tracta, aquesta, d’una de les rivalitats tecnològiques més fascinants per a qualsevol entès en desenvolupament de programari, solucions, i sistemes d’aplicacions mòbils, i més tenint en compte que el primer dispositiu Blackberry que l’incorpora és el Z10, que ha aixecat moltíssima expectació en el mercat mundial d’smartphones.

Foment de la cultura i llengua catalana en el món de la mobilitat

No és aquest blog el lloc més adient per entrar en el fons de l’assumpte de les característiques tècniques d’aquest dispositiu i del seu sistema operatiu, dels quals ja n’estem sentint a parlar molt aquests dies, tant a la xarxa com a través d’articles en les revistes especialitzades més importants del món en tecnologia digital. Tanmateix, és necessari fer aquí esment a un “petit detall” que té a veure amb nosaltres, els habitants del domini lingüístic català, i la nostra identitat. I com en altres ocasions hem comentat, aquest detall, que cap tranquil·lament en una piulada d’aquelles que passarien desapercebudes en el TL de qualsevol usuari de twitter d’un país sobirà que no té motius especials per protegir i fomentar la seva cultura, en no trobar-se amenaçada sota cap aspecte, sí que ho és –encara- per a nosaltres: Blackberry incorpora de sèrie el català com a llengua del seu nou sistema operatiu, el Blackberry 10, característica que es completa amb la detecció automàtica del català com a eina lingüística addicional.

La nostra cultura mostrada en l’oferta del mercat

Per tant, normalitat absoluta en aquest llançament de Blackberry. Com a gran multinacional que és, RIM –com la majoria de gegants de la tecnologia- entén perfectament que és ja una obvietat que un producte que s’ha de vendre en el nostre país tingui les característiques que demanden els seus habitants, també, naturalment, en l’àmbit lingüístic. L’òptica de mercat, unida al respecte per una cultura, és cada cop més aclaparadora, i comença a confondre’s amb la quotidianitat, fins al punt de fer-se invisible per a la nostra ciutadania. Ara només ens queda, per tant, gaudir d’aquest nou sistema, tot desitjant que sigui un èxit operatiu i tecnològic; una prova més que, des del punt de vista corporatiu, només hi ha un camí per donar el millor servei als usuaris d’una esfera cultural i territorial que la més absoluta de les normalitats.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 13:22
  • 2

La llengua catalana i les tecnologies digitals

Pocs dies després de tenir lloc el llançament mundial dels sistemes operatius Windows 8 i Windows Phone 8, Microsoft presenta també la seva versió en català. Sens dubte, una bona notícia per al nostre país i per a Microsoft, que no fa sinó afegir-se a l’absoluta normalitat amb què d’altres gegants de les tecnologies digitals, com ara Apple i Google, comencen a tractar la nostra llengua.

Aquesta notícia és una prova més que el nostre país, des de tots els àmbits, i des de fa molt de temps, està fent les coses bé pel que fa a la llengua. No fa encara massa, la presència del català a les tecnologies digitals era pràcticament testimonial, però actualment podem començar a dir que la majoria d’utilitats i tasques més usades en el camp de la tecnologia, des d’internet als dispositius mòbils, poden ja fer-se en català. Això no vol dir de cap manera que hàgim arribat encara a una oferta tan completa de serveis que ens permeti no pensar-hi més; és a dir, encara no som en el punt que la normalització del català sigui tal que deixi de ser notícia, car encara hi ha àmbits en què el seu ús i oferta és encara baix, però és evident que cada cop hi apropem més.

Segons la WICCAC –Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics-, la catalana és una de les llengües del món més actives a les xarxes socials amb relació amb la seva població. Concretament, és la vuitena llengua més usada als blocs, i la tretzena en nombre d’articles a l’enciclopèdia lliure Viquipèdia. Google situa la llengua catalana entre les posicions 10 i 15 en el rànquing de presència a Internet; això significa que té una presència molt alta amb relació amb el seu nombre de parlants –uns 10 milions de persones-.
Una altra dada significativa i molt positiva emesa per la WICCAC és que el percentatge global d’ús del català en els grups analitzats en el seu baròmetre ha passat del 38,75% (setembre de 2002) al 60% (desembre de 2011). La presència del català, però, és encara minsa en força sectors de l’economia productiva, com per exemple les webs de les empreses privades i les organitzacions amb presència o amb una forta implantació a Catalunya.

La Generalitat, com no pot ser de cap altra manera, és molt sensible a aquests punts febles de l’ús de la llengua catalana en la vida quotidiana de la ciutadania i de les empreses, i per aquest motiu continua treballant per a la seva normalització. Per citar-ne només algunes iniciatives: el departament de Cultura disposa d’una línia d’ajuts adreçada a empreses que volen incorporar el català als seus productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals –aplicacions per a mòbil, tauletes tàctils i altres productes similars, com ara videojocs, etc.-. Concretament, i amb relació al motiu inicial d’aquesta entrada, la Generalitat ha treballat conjuntament amb Microsoft per incorporar el català en els seus productes, inicialment tot promovent la traducció de la seva versió inicial, que es llançava en anglès i en d’altres llengües principals, i que ara ja, en el Windows 8, surt directament en català com a versió inicial.

En aquest sentit, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI), a més de treballar en totes aquestes iniciatives, també es reuneix periòdicament amb firmes tecnològiques per presentar els avantatges i les oportunitats de negoci que la llengua catalana suposa en l’activitat empresarial, tot assessorant-les pel que fa a la preinstal•lació del català en els seus productes informàtics, com ara ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc., i facilitar d’aquesta manera l’accés al programari en català per als consumidors finals del nostre país.

Totes aquestes polítiques, sumades a la gran vitalitat de l’activisme de la nostra societat civil –en aquest cas, l’activisme 2.0, que, per exemple, ha permès la fita que ja puguem utilitzar el Twitter en català- dibuixen un panorama de futur molt engrescador, i hi continuarem treballant perquè un dia no massa llunyà el sistema operatiu de la nostra cultura, la llengua catalana, estigui implantat arreu amb tanta normalitat que, com dèiem abans i senzillament, deixi de ser motiu de comentari.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 12:51
  • 0

El Pla idigital, en marxa

Després de molts mesos d’anàlisi estratègica i de preparació que han comptat amb la participació dels nostres equips de professionals de la DGTSI i del CTTI, i de múltiples trobades amb els agents que estaran implicats en el seu desplegament, podem dir amb orgull que avui, després de la seva aprovació per part del Govern, ja tenim en marxa el Pla idigital.

Malgrat la complexitat del seu disseny, que ja ens podria donar una idea de la determinació i la profunditat de camp amb què hem treballat durant aquest temps per tenir-lo enllestit, l’objectiu del Pla idigital és planer: aprofitar l’immens potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació per generar creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat. Certament, tot un repte en aquests moments. Per aquest motiu, la DGTSI entoma, amb gran responsabilitat i sentit del deure, la tasca de liderar el projecte i de coordinar tots els departaments de la Generalitat i el sector empresarial de Catalunya per fer arribar a tot el territori les polítiques que, englobades en la matriu de projectes d’idigital, faran del nostre país un referent en ús de les TIC com a motor de creixement, de generació de riquesa i de cohesió social i nacional.

Com a política estratègica de país, idigital neix amb una filosofia operativa que comporta l’entesa i la col·laboració de tots els agents públics i privats, dels sectors productius, de la societat civil i de totes les forces habilitadores que, conjuminades, poden treure el bo i millor de la nostra empenta i la nostra creativitat a través de la galàxia de possibilitats de les tecnologies digitals. Amb aquesta fita, idigital tirarà endavant un seguit de projectes tractor en àmbits determinats que tenen la capacitat d’involucrar els agents específics de la seva cadena de valor, i que actuaran com a nucli dels més de cent projectes específics que multiplicaran els seus objectius.

El camí no estarà exempt de dificultats. Ens trobem en uns moments difícils en els quals les polítiques d’austeritat pressupostàries ens faran treballar tenint en tot moment l’estalvi i l’eficiència com a divisa. Però, com a planificadors públics, hem d’entendre l’austeritat no com una renúncia, sinó com una necessitat que ens permet ser més àgils, més imaginatius i eficaços, i que només ens obliga a una cosa: a dialogar en tot moment amb el nostre teixit productiu, amb les nostres empreses, per anar tots a una i generar ocupació tecnològica de qualitat preparada en tot moment per aportar el seu coneixement i experiència a d’altres sectors de la nostra cadena de valor, tot creant un feedback positiu que ens faci créixer de forma sostinguda i ordenada.

Per avaluar l’impacte de les nostres polítiques, tangibles només a mig i llarg termini, idigital ha establert un seguit d’indicadors estadístics de convergència amb els països europeus líders en tecnologies de la informació i la comunicació, que seran, juntament amb els preceptes i fites de l’Agenda Digital Europea, el mirall en el qual avaluarem, reformularem i potenciarem les diferents línies d’actuació per tal d’assolir els nostres objectius. Aquesta tasca d’anàlisi, de seguiment i de proposta es veurà reforçada en tot moment pel Consell TIC, creat ad hoc pel nostre Govern com a pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per a l’alineament de polítiques de promoció econòmica a través de les noves tecnologies.

Tenim, per tant, tots els elements necessaris per reeixir. Tenim un Govern compromès amb la competitivitat i convençut del potencial transformador de les tecnologies digitals, el millor equip de professionals, oberts a noves idees i aportacions, liderats des de la DGTSI i el CTTI, un sector privat alineat amb les necessitats de creació d’ocupació a través de la innovació i la internacionalització i tenim, per sobre de tot, una gran voluntat de treball pel nostre país i tota la tecnologia al nostre abast per fer-lo créixer. Tot això és idigital. Connectem-nos-hi!

Descarrega’t més informació sobre l’idigital:

Dossier idigital

Presentació idigital

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

  • 12:21
  • 1

S’acaben els diàlegs, es reforça la política industrial

La fase de diàleg competitiu per al nou model de contractació TIC de la Generalitat de Catalunya acaba aquesta setmana amb la finalització de la tercera i última ronda de diàlegs amb les empreses participants. Amb la conclusió d’aquesta ronda, durant la qual els participants han hagut de dialogar sobre el model de costos, el model de contracte, recursos i actius que proposen com a millor solució per a cadascun dels quatre diàlegs, es tanca la fase de diàleg i s’obre el període de licitació del nou model, que culminarà a finals de juny amb l’adjudicació definitiva dels contractes.

Han estat moltes setmanes durant les quals totes i cadascuna de les empreses que han participat en aquest procés han posat el millor d’elles mateixes, les millors solucions i els millors professionals.

Com a Govern, estem molt satisfets de la implicació dels participants en els diàlegs; els debats han estat enriquidors i les propostes, brillants. Com a administració, tenim l’obligació de preservar la feina que s’ha fet en aquest procés: tot aquest coneixement, tot aquest talent, és d’un altíssim nivell. Seria realment digne de ser publicat com El llibre blanc de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya, però, malauradament, això no ho podem fer.

Som conscients que l’esforç fet per les empreses en aquest procés persegueix un doble objectiu. El principal i més evident, el d’aconseguir un o més contractes d’aquest concurs. Però també, i no menys important, el de fer avançar el país, experimentant noves fórmules de col·laboració público-privada i aportant allò que l’administració necessita: estalvi i modernització. Estem segurs que les empreses comparteixen amb el Govern que les TIC són palanca de canvi i que, en base a aquesta afirmació, el nostre caràcter català ha tret el millor de tots plegats i ha permès que ara parlem d’un procés exitós que ha superat totes les expectatives. Ens n’hem de felicitar.

S’ha acabat el diàleg i en breu començarem les licitacions. Les properes setmanes seran molt importants per a les empreses que participen d’aquest procés, i confiem que els nervis i la pressió del moment no desviïn l’atenció cap a un objectiu que no sigui presentar les millors ofertes, les ofertes guanyadores.

Aquestes ofertes han de proposar una millora en els serveis TIC de la Generalitat quant a preu, i això només es pot aconseguir proposant fer les coses d’una altra manera. Vivim moments complicats en què l’administració ha de fer més amb menys, ja ho sabem. Tan de bo estiguéssim en una altra situació, on l’impuls del sector a través de la contractació pública no només fos qualitativament, com estem fent, sinó també en quantitat d’inversió.

Som conscients que la satisfacció del sector amb les adjudicacions serà menor que les expectatives que s’han generat. Per una simple raó: la Generalitat gastarà en els seus serveis TIC menys del que el que gastava fins ara. Això sí, tindrem un nou ecosistema del sector TIC.

En aquest nou ecosistema que es crearà a partir d’aquesta adjudicació és obvi que les empreses del sector es subcontractaran entre elles. El Govern no vol ser aliè a tots aquests processos, ja que la política industrial d’un govern també és estar atent a aquests processos. Per això, ja avancem que trobarem els mecanismes adients perquè el CTTI i la Direcció General de Telecomunicacions vetllin per la forma en què es fan aquestes subcontractacions. No ens oblidem que parlem de diners públics, aportats per tota la ciutadania, i que estem “tornant” al sistema. Però això no es pot fer de qualsevol manera.

El diàlegs acaben ara i les adjudicacions, abans de l’estiu. I algú es podria preguntar: i ara què? Doncs, un cop feta aquesta feina, continuem endavant.

El sector TIC, amb o sense contracte públic, ha de seguir transformant l’economia i la societat. El Govern n’és conscient i així ho impulsarem. Internament, la Generalitat tirarà endavant nous projectes que en els propers mesos explicarem i per als quals necessitarem el sector. Externament, el Pla idigital, nova estratègia del Govern per fer de Catalunya un pol d’innovació de la societat digital, posarà l’accent en l’ús de les TIC per part d’empreses i ciutadania. Continuarem, doncs, construint; continuarem innovant, i continuarem donant suport al sector que, de ben segur, ens farà sortir de la crisi.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya

Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Generalitat de Catalunya