Sou a:
- Inici
-
Cercant 'flamerich'
Blackberry 10, presentat a la capitalitat mundial del mòbil
Aquest divendres 22 de març ha tingut lloc a Barcelona la presentació del nou sistema operatiu de Blackberry, el Blackberry 10, amb el qual la multinacional canadenca RIM té com a objectiu oferir al mercat la més completa plataforma tecnològica de programari per a telèfons mòbils, i esgarrapar d’aquesta manera part del mercat que Apple i Android semblen estar guanyant en els darrers mesos. Es tracta, aquesta, d’una de les rivalitats tecnològiques més fascinants per a qualsevol entès en desenvolupament de programari, solucions, i sistemes d’aplicacions mòbils, i més tenint en compte que el primer dispositiu Blackberry que l’incorpora és el Z10, que ha aixecat moltíssima expectació en el mercat mundial d’smartphones.
Foment de la cultura i llengua catalana en el món de la mobilitat
No és aquest blog el lloc més adient per entrar en el fons de l’assumpte de les característiques tècniques d’aquest dispositiu i del seu sistema operatiu, dels quals ja n’estem sentint a parlar molt aquests dies, tant a la xarxa com a través d’articles en les revistes especialitzades més importants del món en tecnologia digital. Tanmateix, és necessari fer aquí esment a un “petit detall” que té a veure amb nosaltres, els habitants del domini lingüístic català, i la nostra identitat. I com en altres ocasions hem comentat, aquest detall, que cap tranquil·lament en una piulada d’aquelles que passarien desapercebudes en el TL de qualsevol usuari de twitter d’un país sobirà que no té motius especials per protegir i fomentar la seva cultura, en no trobar-se amenaçada sota cap aspecte, sí que ho és –encara- per a nosaltres: Blackberry incorpora de sèrie el català com a llengua del seu nou sistema operatiu, el Blackberry 10, característica que es completa amb la detecció automàtica del català com a eina lingüística addicional.
La nostra cultura mostrada en l’oferta del mercat
Per tant, normalitat absoluta en aquest llançament de Blackberry. Com a gran multinacional que és, RIM –com la majoria de gegants de la tecnologia- entén perfectament que és ja una obvietat que un producte que s’ha de vendre en el nostre país tingui les característiques que demanden els seus habitants, també, naturalment, en l’àmbit lingüístic. L’òptica de mercat, unida al respecte per una cultura, és cada cop més aclaparadora, i comença a confondre’s amb la quotidianitat, fins al punt de fer-se invisible per a la nostra ciutadania. Ara només ens queda, per tant, gaudir d’aquest nou sistema, tot desitjant que sigui un èxit operatiu i tecnològic; una prova més que, des del punt de vista corporatiu, només hi ha un camí per donar el millor servei als usuaris d’una esfera cultural i territorial que la més absoluta de les normalitats.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
Pocs dies després de tenir lloc el llançament mundial dels sistemes operatius Windows 8 i Windows Phone 8, Microsoft presenta també la seva versió en català. Sens dubte, una bona notícia per al nostre país i per a Microsoft, que no fa sinó afegir-se a l’absoluta normalitat amb què d’altres gegants de les tecnologies digitals, com ara Apple i Google, comencen a tractar la nostra llengua.
Aquesta notícia és una prova més que el nostre país, des de tots els àmbits, i des de fa molt de temps, està fent les coses bé pel que fa a la llengua. No fa encara massa, la presència del català a les tecnologies digitals era pràcticament testimonial, però actualment podem començar a dir que la majoria d’utilitats i tasques més usades en el camp de la tecnologia, des d’internet als dispositius mòbils, poden ja fer-se en català. Això no vol dir de cap manera que hàgim arribat encara a una oferta tan completa de serveis que ens permeti no pensar-hi més; és a dir, encara no som en el punt que la normalització del català sigui tal que deixi de ser notícia, car encara hi ha àmbits en què el seu ús i oferta és encara baix, però és evident que cada cop hi apropem més.
Segons la WICCAC –Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics-, la catalana és una de les llengües del món més actives a les xarxes socials amb relació amb la seva població. Concretament, és la vuitena llengua més usada als blocs, i la tretzena en nombre d’articles a l’enciclopèdia lliure Viquipèdia. Google situa la llengua catalana entre les posicions 10 i 15 en el rànquing de presència a Internet; això significa que té una presència molt alta amb relació amb el seu nombre de parlants –uns 10 milions de persones-.
Una altra dada significativa i molt positiva emesa per la WICCAC és que el percentatge global d’ús del català en els grups analitzats en el seu baròmetre ha passat del 38,75% (setembre de 2002) al 60% (desembre de 2011). La presència del català, però, és encara minsa en força sectors de l’economia productiva, com per exemple les webs de les empreses privades i les organitzacions amb presència o amb una forta implantació a Catalunya.
La Generalitat, com no pot ser de cap altra manera, és molt sensible a aquests punts febles de l’ús de la llengua catalana en la vida quotidiana de la ciutadania i de les empreses, i per aquest motiu continua treballant per a la seva normalització. Per citar-ne només algunes iniciatives: el departament de Cultura disposa d’una línia d’ajuts adreçada a empreses que volen incorporar el català als seus productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals –aplicacions per a mòbil, tauletes tàctils i altres productes similars, com ara videojocs, etc.-. Concretament, i amb relació al motiu inicial d’aquesta entrada, la Generalitat ha treballat conjuntament amb Microsoft per incorporar el català en els seus productes, inicialment tot promovent la traducció de la seva versió inicial, que es llançava en anglès i en d’altres llengües principals, i que ara ja, en el Windows 8, surt directament en català com a versió inicial.
En aquest sentit, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI), a més de treballar en totes aquestes iniciatives, també es reuneix periòdicament amb firmes tecnològiques per presentar els avantatges i les oportunitats de negoci que la llengua catalana suposa en l’activitat empresarial, tot assessorant-les pel que fa a la preinstal•lació del català en els seus productes informàtics, com ara ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc., i facilitar d’aquesta manera l’accés al programari en català per als consumidors finals del nostre país.
Totes aquestes polítiques, sumades a la gran vitalitat de l’activisme de la nostra societat civil –en aquest cas, l’activisme 2.0, que, per exemple, ha permès la fita que ja puguem utilitzar el Twitter en català- dibuixen un panorama de futur molt engrescador, i hi continuarem treballant perquè un dia no massa llunyà el sistema operatiu de la nostra cultura, la llengua catalana, estigui implantat arreu amb tanta normalitat que, com dèiem abans i senzillament, deixi de ser motiu de comentari.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
Després de molts mesos d’anàlisi estratègica i de preparació que han comptat amb la participació dels nostres equips de professionals de la DGTSI i del CTTI, i de múltiples trobades amb els agents que estaran implicats en el seu desplegament, podem dir amb orgull que avui, després de la seva aprovació per part del Govern, ja tenim en marxa el Pla idigital.
Malgrat la complexitat del seu disseny, que ja ens podria donar una idea de la determinació i la profunditat de camp amb què hem treballat durant aquest temps per tenir-lo enllestit, l’objectiu del Pla idigital és planer: aprofitar l’immens potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació per generar creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat. Certament, tot un repte en aquests moments. Per aquest motiu, la DGTSI entoma, amb gran responsabilitat i sentit del deure, la tasca de liderar el projecte i de coordinar tots els departaments de la Generalitat i el sector empresarial de Catalunya per fer arribar a tot el territori les polítiques que, englobades en la matriu de projectes d’idigital, faran del nostre país un referent en ús de les TIC com a motor de creixement, de generació de riquesa i de cohesió social i nacional.
Com a política estratègica de país, idigital neix amb una filosofia operativa que comporta l’entesa i la col·laboració de tots els agents públics i privats, dels sectors productius, de la societat civil i de totes les forces habilitadores que, conjuminades, poden treure el bo i millor de la nostra empenta i la nostra creativitat a través de la galàxia de possibilitats de les tecnologies digitals. Amb aquesta fita, idigital tirarà endavant un seguit de projectes tractor en àmbits determinats que tenen la capacitat d’involucrar els agents específics de la seva cadena de valor, i que actuaran com a nucli dels més de cent projectes específics que multiplicaran els seus objectius.
El camí no estarà exempt de dificultats. Ens trobem en uns moments difícils en els quals les polítiques d’austeritat pressupostàries ens faran treballar tenint en tot moment l’estalvi i l’eficiència com a divisa. Però, com a planificadors públics, hem d’entendre l’austeritat no com una renúncia, sinó com una necessitat que ens permet ser més àgils, més imaginatius i eficaços, i que només ens obliga a una cosa: a dialogar en tot moment amb el nostre teixit productiu, amb les nostres empreses, per anar tots a una i generar ocupació tecnològica de qualitat preparada en tot moment per aportar el seu coneixement i experiència a d’altres sectors de la nostra cadena de valor, tot creant un feedback positiu que ens faci créixer de forma sostinguda i ordenada.
Per avaluar l’impacte de les nostres polítiques, tangibles només a mig i llarg termini, idigital ha establert un seguit d’indicadors estadístics de convergència amb els països europeus líders en tecnologies de la informació i la comunicació, que seran, juntament amb els preceptes i fites de l’Agenda Digital Europea, el mirall en el qual avaluarem, reformularem i potenciarem les diferents línies d’actuació per tal d’assolir els nostres objectius. Aquesta tasca d’anàlisi, de seguiment i de proposta es veurà reforçada en tot moment pel Consell TIC, creat ad hoc pel nostre Govern com a pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per a l’alineament de polítiques de promoció econòmica a través de les noves tecnologies.
Tenim, per tant, tots els elements necessaris per reeixir. Tenim un Govern compromès amb la competitivitat i convençut del potencial transformador de les tecnologies digitals, el millor equip de professionals, oberts a noves idees i aportacions, liderats des de la DGTSI i el CTTI, un sector privat alineat amb les necessitats de creació d’ocupació a través de la innovació i la internacionalització i tenim, per sobre de tot, una gran voluntat de treball pel nostre país i tota la tecnologia al nostre abast per fer-lo créixer. Tot això és idigital. Connectem-nos-hi!
Descarrega’t més informació sobre l’idigital:
Dossier idigital
Presentació idigital
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
La fase de diàleg competitiu per al nou model de contractació TIC de la Generalitat de Catalunya acaba aquesta setmana amb la finalització de la tercera i última ronda de diàlegs amb les empreses participants. Amb la conclusió d’aquesta ronda, durant la qual els participants han hagut de dialogar sobre el model de costos, el model de contracte, recursos i actius que proposen com a millor solució per a cadascun dels quatre diàlegs, es tanca la fase de diàleg i s’obre el període de licitació del nou model, que culminarà a finals de juny amb l’adjudicació definitiva dels contractes.
Han estat moltes setmanes durant les quals totes i cadascuna de les empreses que han participat en aquest procés han posat el millor d’elles mateixes, les millors solucions i els millors professionals.
Com a Govern, estem molt satisfets de la implicació dels participants en els diàlegs; els debats han estat enriquidors i les propostes, brillants. Com a administració, tenim l’obligació de preservar la feina que s’ha fet en aquest procés: tot aquest coneixement, tot aquest talent, és d’un altíssim nivell. Seria realment digne de ser publicat com El llibre blanc de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya, però, malauradament, això no ho podem fer.
Som conscients que l’esforç fet per les empreses en aquest procés persegueix un doble objectiu. El principal i més evident, el d’aconseguir un o més contractes d’aquest concurs. Però també, i no menys important, el de fer avançar el país, experimentant noves fórmules de col·laboració público-privada i aportant allò que l’administració necessita: estalvi i modernització. Estem segurs que les empreses comparteixen amb el Govern que les TIC són palanca de canvi i que, en base a aquesta afirmació, el nostre caràcter català ha tret el millor de tots plegats i ha permès que ara parlem d’un procés exitós que ha superat totes les expectatives. Ens n’hem de felicitar.
S’ha acabat el diàleg i en breu començarem les licitacions. Les properes setmanes seran molt importants per a les empreses que participen d’aquest procés, i confiem que els nervis i la pressió del moment no desviïn l’atenció cap a un objectiu que no sigui presentar les millors ofertes, les ofertes guanyadores.
Aquestes ofertes han de proposar una millora en els serveis TIC de la Generalitat quant a preu, i això només es pot aconseguir proposant fer les coses d’una altra manera. Vivim moments complicats en què l’administració ha de fer més amb menys, ja ho sabem. Tan de bo estiguéssim en una altra situació, on l’impuls del sector a través de la contractació pública no només fos qualitativament, com estem fent, sinó també en quantitat d’inversió.
Som conscients que la satisfacció del sector amb les adjudicacions serà menor que les expectatives que s’han generat. Per una simple raó: la Generalitat gastarà en els seus serveis TIC menys del que el que gastava fins ara. Això sí, tindrem un nou ecosistema del sector TIC.
En aquest nou ecosistema que es crearà a partir d’aquesta adjudicació és obvi que les empreses del sector es subcontractaran entre elles. El Govern no vol ser aliè a tots aquests processos, ja que la política industrial d’un govern també és estar atent a aquests processos. Per això, ja avancem que trobarem els mecanismes adients perquè el CTTI i la Direcció General de Telecomunicacions vetllin per la forma en què es fan aquestes subcontractacions. No ens oblidem que parlem de diners públics, aportats per tota la ciutadania, i que estem “tornant” al sistema. Però això no es pot fer de qualsevol manera.
El diàlegs acaben ara i les adjudicacions, abans de l’estiu. I algú es podria preguntar: i ara què? Doncs, un cop feta aquesta feina, continuem endavant.
El sector TIC, amb o sense contracte públic, ha de seguir transformant l’economia i la societat. El Govern n’és conscient i així ho impulsarem. Internament, la Generalitat tirarà endavant nous projectes que en els propers mesos explicarem i per als quals necessitarem el sector. Externament, el Pla idigital, nova estratègia del Govern per fer de Catalunya un pol d’innovació de la societat digital, posarà l’accent en l’ús de les TIC per part d’empreses i ciutadania. Continuarem, doncs, construint; continuarem innovant, i continuarem donant suport al sector que, de ben segur, ens farà sortir de la crisi.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Generalitat de Catalunya
http://www.flickr.com/photos/marinaavila/2816658790/ by MarinaAvila - CC BY 2.0
Quan ens preguntem quines diferencies es poden donar entre un procés industrial respecte un d’artesanal, ràpidament se’ns venen al cap un seguit d’imatges:
• Artesanal: Sèries molt curtes, amb poca inversió inicial, però amb molta dedicació de l’artesà per cada peça fabricada i un costós preu unitari.
• Fabricació en sèrie: Sèries molt llargues, amb una inversió inicial important en eines i definició de processos, però amb poca dedicació humana per peça fabricada i un baix
Òbviament entremig d’aquests dos extrems hi ha infinitud de graus, que a mesura que s’aproximen a un dels extrems intensifiquen les similituds envers ell alhora que acreixen les diferencies respecte l’extrem oposat.
La venda de projectes tecnològics no s’allunya ‘aquesta visió. En concret, la venda de Serveis al Núvol està totalment relacionada a la fabricació en sèrie, per un aspecte clau: Orientació a la consecució/ producció de volums importants al tenir que aconseguir un preu unitari barat.
Ara bé si analitzem la part del procés que correspon a la comercialització dels productes i serveis al Núvol, i sense oblidar que el seu posicionament en preu es situa a la banda baixa. Ens adonem que requereix un gran volum de vendes, que implica tenir que gestionar una quantia encara més elevada d’oportunitats. Afectant d’aquesta manera a la dedicació, en temps, que podem destinar a cada oportunitat, per tal de mantenir uns costos comercials assumibles per la empresa
Partint de la premissa que el procés comercial es divideix en dos grans activitats: la generació de demanda i la venda, i que aquestes habitualment s’associen a dos departaments en les empreses: el Departament de Màrqueting i el Departament de Vendes. Caldrà treballar de manera diferenciada però en paral·lel en cada una d’elles, per tal de garantir la industrialització del procés comercial:
• En la Venda disminuint el cost. Basant-nos en dos aspectes: En primer lloc disminuint el temps de dedicat a les activitats de relació personal del Comercial amb el Client. En segon lloc abaratint el perfil del comercial, que s’aconsegueix amb la incorporació en el procés d’activitats de perfils menys qualificats, que al conegut tradicionalment de comercial, com es el de Tele Venda. Això implicarà invertir en la definició dels processos de Tele Venda i en els argumentaris, així com en la infraestructura per la gestió i coordinació.
• En el Màrqueting: Incorporant models de màrqueting basats en tractar, volums alts de clients potencials, com són els generats a: les xarxes socials, campanyes de email massiu, posicionament en els cercadors per incrementar trànsit a la web, Webs orientades als continguts i reforços de Telemàrqueting .
Aquest escenari de treball implica manejar grans quantitats de dades i això només s’aconsegueix amb eines que són les que anomenem com a eines de Automatització del Màrqueting que permeten relacionar tota la informació generada, automatitzar els processos d’identificar les oportunitats i generació d’activitats que fan créixer més ràpidament els potencials cap a oportunitats.
En aquest escenari de treball on ens movem amb una a gran quantitat de dades ens calen eines pròpies per manejar-les , aquestes reben el nom d’Eines d’Automatització del Màrqueting, i ens permetran relacionar tota la informació generada.
A través de l’automatització dels processos per a identificar les oportunitat i de la generació d’activitats, transformarem més ràpidament els potencials en oportunitats.
Es evident doncs que les eines d’automatització són imprescindibles per aconseguir el procés d’industrialització del procés comercial de Productes i Serveis al Núvol. Si la seva oferta es basa o es podria basar en el Núvol , es fa necessari una reformulació davant aquest nou procés comercial, incorporant les eines d’automatització.
Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com
Fa uns mesos començàvem a treballar per materialitzar la constitució d’un grup d’experts independents que assessorés el Govern en matèria de telecomunicacions i societat de la informació, i d’ençà hem estat tenint contactes a diferent nivell amb tots els possibles agents implicats de Catalunya per perfilar les seves funcions i tasques i la seva forma d’integrar-les en les necessitats d’impuls de l’economia del nostre país.
L’acord de Govern d’aprovació del Consell TIC va significar un primer pas per visualitzar de forma primigènia quin seria el seu disseny i les seves línies d’actuació i per donar ressò als seus signants, tot obrint la porta a noves adhesions. Bàsicament, les seves funcions han de ser les d’assessorar el Govern en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i les d’elaborar informes, estudis i recomanacions perquè les entitats TIC duguin a terme plans d’actuació conjunts amb el sector públic. Aquest eix de sinergies és fonamental per entendre la tasca del consell: la necessitat de crear un pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per promoure una economia d’innovació i d’alt valor afegit basada en l’ús intensiu de les TIC, ja que només aquesta coresponsabilitat i contacte directe podran proporcionar-nos el dinamisme i les vies de diàleg continu per dur a terme les actuacions que el nostre país requereix en un entorn econòmic globalitzat i cada dia més competitiu tecnològicament.
Però encara hi ha un element articulador clau que no he esmentat i que diferencia les tasques del Consell TIC d’altres òrgans assessors similars, com el Grup d’Experts per a l’Agenda Digital del govern espanyol. En efecte; amb tota la intenció, malgrat que el Consell TIC és un consell assessor, es troba inscrit orgànicament en el model de governança del pla més ambiciós del nostre Govern per tirar endavant tots els nostres reptes pel que fa a la societat del coneixement i les noves tecnologies: el pla idigital, que properament veurà la llum.
D’aquesta manera, el consell TIC no bascularà de forma indefinida i teòrica a sol·licitud dels diferents agents governamentals, econòmics i socials de Catalunya, sinó que esdevé una peça indispensable per a la definició i execució dels projectes del pla idigital. Això comporta una tasca bidireccional constant amb el Board idigital i amb la resta d’òrgans que requereixin dels seus serveis en el govern de Catalunya, cosa que garanteix una constant retroalimentació de proposta i exposició d’idees, de consulta i de debat amb tots els sectors productius i de seguiment de les polítiques executades.
Això és el que el nostre país necessita: aprofitar tot el know-how del nostre sector privat en noves tecnologies i connectar-lo amb els òrgans polítics i executors públics per crear un think-tank que lideri les nostres polítiques en societat de la informació i les noves tecnologies. Hem d’estar convençuts que per anar a per totes hem d’anar tots a una, i el consell TIC, que en breu començarà a funcionar, serà una peça clau en l’alineament de les nostres polítiques d’ara endavant.
Ara mateix només em queda agrair a totes les institucions signants de l’acord de creació i a tots aquells que ho faran en breu –col·legis professionals, centres tecnològics, universitats, associacions empresarials i professionals- el seu compromís a treballar-hi plegats amb el nostre govern. En breu ens hi posem, i ja d’entrada tenim en el pla idigital la millor de les eines per a la tasca que ens pertoca.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
En l’escala de valors i indicadors que han de guiar la planificació de polítiques públiques hi trobem cada cop més, en aquest inici del tercer mil·leni, els conceptes d’eficiència i sostenibilitat, que han d’aplicar-se de forma intel·ligent als reptes d’un món cada cop més interconnectat i competitiu i que exigeix solucions tecnològiques imaginatives per gestionar el coneixement i la complexitat de la globalització.
Si ens posem a analitzar el grau de penetració de la revolució digital amb relació als seus actors i agents, veurem ràpidament que aquesta ha trobat el seu primer camp d’expansió en els individus i la seva activitat natural: la interrelació social i l’economia. En efecte, fins no fa massa havien estat les persones i els negocis, en sentit ampli, els principals factors d’absorció i de creació de demanda de serveis digitals en tots els seus àmbits. Tanmateix, en els darrers anys s’està començant a focalitzar l’atenció també vers la gestió de la tecnologia al servei de l’ecosistema principal de relació de les persones i la seva activitat en el segle XXI: la ciutat. Aquesta demanda creixent d’eficiència en la gestió dels recursos energètics, la preocupació per la qualitat de vida i la generació d’un entorn que faciliti cada cop més l’activitat econòmica a través d’un ús intel·ligent de la tecnologia és la raó d’ésser de l’Smart City.
Podríem definir l’Smart City com aquell entorn urbà que fa un ús sistemàtic de la informació generada pels múltiples canals d’interrelació que la componen per retroalimentar la seva gestió integral i facilitar el seu creixement sostenible tot garantint-ne la perdurabilitat, la competitivitat i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquesta, sens dubte una definició massa acadèmica i abstracta, troba la seva concreció en infinitat d’idees i projectes que ja s’estan materialitzant a tot el món. D’aquesta focalització Catalunya n’és referent -al igual que pel que fa a la mobilitat a través del Mobile World Congress- gràcies a la celebració, ara fa uns mesos, del primer congrés mundial de l’Smart City, i de les nombroses iniciatives que estan liderant moltes corporacions locals del nostre país.
De molts d’aquests projectes i visions de futur en vàrem poder aprendre i compartir experiències durant l’acte de presentació del Full de Ruta per a l’Smart City que va organitzar CTecno fa pocs dies a Viladecans. A través de diferents presentacions i taules rodones, els experts convidats a la jornada ens varen parlar del nou model d’economia que està creant la fusió de les tecnologies d’internet amb les energies renovables; de com la sensorització de les ciutats ens permet gestionar molt més eficientment els serveis urbans, ens permet innovar en recursos i facilita noves formes de relació social i de creixement econòmic.
Parlem d’iniciatives que integren la mobilitat amb la producció i distribució de serveis com l’energia i l’aigua; la gestió de les emergències, la seguretat i l’atenció a les persones, la millora de l’accés a l’educació i a la salut; una infinitat de possibilitats per als quals el Full de Ruta és una proposta útil de polítiques i sinergies comuns. La implementació d’estratègies Smart City requereix de l’entesa a tots nivells entre les forces habilitadores i els seus agents, tant socials com polítics i tant públics com privats, ja que conforma una visió integral que requereix una societat intel·ligent, activa i oberta a les influències de l’entorn.
Tenim davant nostre un escenari perfecte per implementar les tecnologies digitals i una gran capital, Barcelona, i el seu entorn, que poc a poc està esdevenint un immens laboratori urbà de propostes innovadores i ecoeficients. Catalunya és ja, de fet, un dels principals escenaris de la Tercera Revolució Industrial: la fusió de les energies sostenibles amb la innovació i la tecnologia. És un escenari fascinant i engrescador, i hem d’impulsar, a través de polítiques públiques i l’empreneduria privada, la seva extensió a tots els nivells de la nostra societat. Construïm la Catalunya del futur; construïm l’Smart City.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
Avui tenim el plaer d’explicar-vos que és TED. TED són les sigles de: Tecnologia, Entreteniment i Disseny. Darrera d’aquestes esdeveniments hi ha TED Conferences LLC que és una organització sense ànim de lucre dedicada a les “Idees dignes de difondre”. TED és àmpliament coneguda per el seu congrés anual (TED Conference) i les seves xerrades (TED Talks) que cobreixen un ampli espectre de temes que inclouen ciències, art i disseny, política, educació, cultura, negocis, assumptes globals, tecnologia i desenvolupament, i entreteniment.
Els conferenciants més reconeguts i famosos que han pogut anar passant durant les edicions anteriors són persones com l’expresident dels Estats Units Bill Clinton, els laureados amb el Premi Nobel James D. Watson, Murray Gell-Mann, i Al Gore, el cofundador de Microsoft, Bill Gates, els co-fundadors de Google Sergey Brin i Larry Page, i Billy Graham.
A casa nostra s’organitzaran en breu una sèrie de TEDx com: TEDxESADE, el 13 d’abril, TEDxAvenueDiagonal, el 26 d’abril o el TEDxUdG, 10 de maig. Podeu localitzar a la xarxa les més de 900 xerrades TED que s’han realitzat, que són lliures de consulta i descàrrega gratuïta.
Amb anterioritat es van celebrar a casa nostra, els TEDxBarcelona, TEDxManresa i TEDxRamblas que us convidem a conèixer també.
El passat 4 d’abril al gencat bloc es va publicar un article sobre el Catalanitzador i tenim el plaer de reproduir-lo íntegrament per a tots vosaltres.
El Catalanitzador és un programa creat per l’associació Softcatalà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i altres entitats, que facilita la tasca d’instal·lar la llengua catalana a Microsoft Windows (XP, Vista i 7), Microsoft Office (2003, 2007 i 2010) i Explorer (6, 7, 8 i 9). A més, permet canviar la configuració del sistema al català i configurar l’Explorer perquè navegui en aquesta llengua. Tot plegat en pocs passos, molt senzills i a l’abast de qualsevol. Coneixem el Catalanitzador? L’hem provat? Hem tingut alguna dificultat en el procés? Consultem l’apartat de Preguntes Més Freqüents i notifiquem errors i problemes.
Com que es tracta d’un projecte amb llicència GPL, qualsevol desenvolupador pot descarregar el codi font del Catalanitzador i adaptar-lo a altres idiomes. De fet, és una iniciativa pionera que pot facilitar el multilingüisme arreu del món.
Softcatalà, entitat impulsora del Catalanitzador, és una organització sense ànim de lucre, de llarga trajectòria, que treballa per al foment de l’ús del català a les noves tecnologies. El rebost, una de les seccions del seu web, és segurament el repositori més important existent de programari en català.
Dos joves emprenedors han creat una aplicació per Android (de moment) que et desperta abans d’arribar a la teva parada de tren. Són dos joves de Vilanova i la Geltrú, de només 20 anys: l’Albert Anguela i el Vicenç Rios.
Tot va començar quan en Vicenç, cansat després d’un llarg dia d’universitat, va decidir, com de costum, fer una capcinada al tren de tornada cap a Vilanova; estava en un son tan profund que no va poder sortir del món de Morfeu i, conseqüentment, tampoc baixar a la seva parada. Un cop a Cubelles (següent parada) i entre lleganyes, va agafar el primer tren en direcció oposada, per arribar per fi al seu veritable destí.
Això quedaria tan sols en una anècdota si no fos perquè va coincidir justament amb una vivència similar d’un altre passatger. En aquest cas, el personatge va maleir tots els presents perquè no l’havien despertat, com si haguessin de saber, per la manera com va vestit algú, per exemple, a quina parada havia de baixar!! Molt inversemblant.
Bé, doncs, aquí en Vicenç va veure una necessitat que no estava coberta: clar que es pot programar una alarma al mòbil calculant el temps que trigaràs a arribar al teu destí, però s’ha de reconèixer que això no és massa pràctic, perquè el tren pot aturar-se, tenir diferents durades de trajecte segons si és més directe o menys… Com si una bombeta s’encengués en el seu cap, va pensar que una aplicació per al telèfon (que amb el boom d’smartphones actual tindria un gran abast), manejable i fàcil d’utilitzar, podria cobrir aquesta necessitat i evitar els problemes que pot comportar adormir-se al tren.
Però ell sol no ho podia fer, ja que no comptava amb suficients coneixements en programació. I és en aquest moment quan entra en joc l’altra part de la parella, l’Albert, amic de tota la vida d’en Vicenç. Aquest sabia que el seu company sempre havia mostrat interès pels avenços tecnològics i que tenia inquietuds de superació pel que feia als seus àmbits i, per tant, sabia que junts podrien formar un bon equip.
Una nit qualsevol i com si d’una trobada més es tractés, els dos amics van quedar per xerrar i d’aquesta cita en va sorgir l’embrió d’una possible aplicació. Començava un treball molt dur per a l’Albert, ja que havia d’aprendre a desenvolupar per Android. Va haver de fer front a molts moments de desesperació, però gràcies al seu afany de superació personal, poc a poc tot va anant agafant forma.
Un cop creada l’aplicació, s’havia de provar al camp de batalla. I, lògicament, van aparèixer alguns errors. Però l’Albert no va defallir en l’esprint final i va corregir tots els errors trobats. Durant dues hores i mitja, es va estar assegut al terra de l’estació de Sants, fent proves amb l’ordinador. Podeu imaginar-vos com se’l mirava la gent…
Actualment, la felicitat del nostre duet és incommensurable: els podem trobar a diaris d’abast nacional com l’ARA, al 3/24, i també, és clar, al diari de la seva ciutat (Diari de Vilanova). Un ressò i un reconeixement que els dóna encara més força per tirar endavant, i per això ja estan treballant perquè els usuaris d’altres plataformes (iOS, Windows Mobile…) també puguin gaudir d’aquesta aplicació, i també per ampliar les línies on funciona (de moment només està disponible per a la línia R2 Sud de Rodalies) i estendre-ho a totes les de Catalunya, ja que han rebut múltiples peticions de gent que vol aquesta aplicació per al seu recorregut.
Link de l’aplicació: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.magik.gps
Link del blog: http://notdor.blogspot.com.es/
Contacte: notdorapp@gmail.com
