Sou a:
- Inici
-
Cercant 'mobile world capital'
Socialfundit neix a través de la detecció d’una necessitat personal que ens vàrem trobar alguns membres de l’equip emprenedor en una conferència on en acabat, una entitat social ens va demanar que col·laboréssim amb ella. Bàsicament, hi havia dues opcions; o bé emplenar un document amb les dades personals i de caràcter bancari, o bé entrar a la web de l’entitat i fer l’aportació. La primera té el desavantatge de donar dades que en molts casos no portem al damunt i que a més, degut al seu caràcter sensible, a ningú no li fa gràcia donar. L’altre opció fa que perdis “el moment” i en molts casos, molt poca gent acaba col·laborant, i no pas per mala fe, sinó perquè el nostre dia a dia fa que ens n’oblidem, etc.
Aquest projecte pretén resoldre sobretot aquesta necessitat clara, que és la de dotar les entitats d’eines per poder-les ajudar en la captació de fons i recursos en accions que ja estan realitzant, o que poden realitzar.
Si tenim en compte, a més, la situació actual, ens adonem que més de la meitat de la població espanyola disposa d’smartphone, i els donants cada vegada aposten més per les donacions puntuals a projectes i entitats, que no pas lligar-s’hi com a socis, ja que molta gent no disposa d’ingressos permanents.
- Què us va fer decidir-vos pels projectes socials? És possible alinear el sentit social d’un projecte amb la idea de negoci?
Precisament pensem que reinvertir part dels nostres ingressos en la societat en la qual vivim contribueix a fer-la, en si mateixa, més rica i sostenible, així que estem convençuts que aquest és el futur a seguir. A més, creiem que és un sector que necessita que tothom hi aporti el seu gra de sorra, i aquesta és la nostra forma d’intentar donar un cop de mà. D’altra banda, hem concebut un negoci que pugui ser econòmicament sostenible i escalable, així com accessible per a qualsevol tipus i tamany d’entitat. Estem construint una plataforma d’orientació mòbil que pugui ser utilitzada de forma col·laborativa per a totes les entitats, i d’aquesta forma minimitzar despeses, però maximitzant el benefici per a totes elles, sense haver de reinventar la roda cada vegada, i tot donant veu a tothom.
- Quin ha estat el procés de concepció i de desenvolupament de la idea? Amb quins suports heu comptat?
Després de concebre la idea, vàrem passar un temps elaborant una petita presentació remarcant els punts que consideràvem claus per a l’execució del projecte, però abans de llançar-nos-hi de cap, vàrem presentar-ho a diverses entitats socials i vam anar afinant la idea. Gràcies al feedback de les entitats i d’algun usuari, hem anat afinant petits detalls per tal d’assolir un producte molt més ajustat a les necessitats de les entitats i dels usuaris donants.
Hem comptat amb l’ajuda de moltes entitats que ens han escoltat i ajudat a poder parlar amb d’altres, així com alguns membres destacats de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, la gent del TheAppDate de Madrid, i molts d’altres que ens esteu recolzant.
- Quins objectius teniu? Altres projectes per al futur?
Com a gran objectiu d’aquest any, tenim que hi hagi un centenar d’entitats que puguin estar utilitzant la nostra plataforma a finals d’any, i poder validar que les donacions presencials són un element important, sobretot per poder atraure un perfil de donant més jove a les entitats. A nivell d’expansió, cal ser realista. Si bé és cert que ho tenim al cap i evidentment ens agradaria poder sortir fora, primer s’ha de validar que el projecte té sentit a casa nostra i funciona. Pel fet de ser una plataforma online, no volem banalitzar el procés d’internacionalització, que el veiem clar, però s’ha d’estudiar individualment per a cada país, primer europeu, i després a l’exterior.
Sempre tenim altres projectes en ment, però creiem que ara és hora de posar-se al costat de les entitats i remar juntament amb elles, intentant focalitzar-nos en aquesta tasca, que ja és molt en aquests moments.
- Dins la vostra estructura, com uniu la part creativa a la tècnica?
A diferència d’altres llocs on hem treballat, i on aquestes dues potes acostumen a xocar, aquí intentem negociar entre les diferents parts per trobar l’equilibri. De totes maneres, com a norma general les solucions tècniques estan al servei del producte o la part creativa. Un producte que no sigui atractiu, usable, fàcil, per més bo que sigui tècnicament, difícilment tindrà èxit avui en dia, si bé és cert que ha de funcionar correctament.
- Com és la vostra experiència com a emprenedors? Què us ajudaria a tirar endavant la vostra feina amb més facilitat?
Ara per ara l’experiència és bona, i existeixen diferents serveis com Barcelona Activa, que pensem que ofereix una sèrie de serveis molt bons per a gent com nosaltres. És evident que l’Administració hauria de fer un pas endavant per la defensa dels emprenedors, així com la PIME, i ajudar d’una forma més clara als qui ens arrisquem. Obrir una empresa és una odissea de paperassa i les despeses mensuals, encara que no tinguis ingressos, són massa elevades en comparació a altres països europeus. D’altra banda, i com tot, l’accés al finançament serà clau en els pròxims mesos, així que difusions com aquesta sempre són bones per aconseguir ajuda.
Contacte: @antoni_costa Toni@socialfundit.com
La convergència digital i la millora de les xarxes creen nous canals de distribució que faciliten a les administracions i empreses la possibilitat d’oferir nous serveis i continguts digitals, i també afavoreixen l’expressió, la creativitat i la compartició d’informació entre la ciutadania.
Si l’ús de les xarxes de comunicació de nova generació i dels serveis de valor afegit sobre infraestructures d’alta capacitat son un clar factor de millora de la competitivitat i creixement que es pot aplicar a qualsevol sector productiu i qualsevol activitat empresarial, en el camp de la creativitat i dels continguts audiovisuals és encara, si cap, més cert.
A tall d’exemple, sectors com el del videojoc lideren el desenvolupament de les industries culturals en l’entorn digital, però també, a la vegada, actuen com a motor de desenvolupament d’altres indústries com el cinema, la música, la televisió o la literatura.
S’idea un projecte innovador que aprofita la potència de la fibra per crear noves formes culturals
Precisament amb l’esperit de la creativitat compartida i en conjunció amb l’ús de les noves tecnologies, va néixer a l’any 2007, i en paral·lel a l’Anella Industrial, L’Anella Cultural. Aquest és un projecte innovador, culturalment i tecnològicament parlant, que desplega les potencialitats de la connectivitat amb fibra òptica en les noves formes de creació i producció culturals.
Utilitzant connexions de banda ampla, els centres culturals de Catalunya integren accions presencials amb d’altres de virtuals, amb el propòsit d’inserir el llenguatge audiovisual i les tecnologies en els circuits de creació i difusió culturals. Es tracta d’una proposta pionera en l’àmbit dels projectes de recerca, innovació i desenvolupament (R+I+D), ja que és la primera vegada que es basa en aquesta mena d’activitats, però no és un projecte construït al voltant de la tecnologia, sinó que explora com aquesta pot ajudar a millorar l’acompliment dels objectius tradicionals d’un equipament cultural.
L’objectiu final de l’Anella, doncs es focalitza en la creativitat compartida i la difusió cultural arreu de Catalunya, fomentant la competitivitat de les empreses culturals i cercar noves oportunitats de negoci i nous públics mitjançant l’ús de serveis TIC avançats en base a projectes innovadors i col·laboratius, no només d’àmbit local, sinó també internacional.
L’Anella cultural ens permet internacionalitzar el talent artístic català
D’entre els actes que es poden difondre a través de l’Anella cultural podem trobar des de la transmissió d’òperes en directe des del Liceu de Barcelona a diferents teatres i auditoris municipals, la difusió de conferències d’alt interès cultural realitzades al CCCB de Barcelona, o la realització d’actes culturals entre diferents seus com es el cas de l’Hipnòtick o el Sònar Kids, a on quatre grups d’escolar repartits arreu de Catalunya van compondre una peça musical conjuntament i la van difondre a la resta de seus connectades a l’acte.
Fins ara, han participat en algun acte de l’Anella 39 equipaments culturals de 19 ciutats (3 d’elles, estrangeres). Aquesta anella està dinamitzada per la Subdirecció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, assumint-ne aquest rol catalitzador i facilitador de projectes, i incentiva la internacionalització dels projectes de l’Anella Cultural.
Accés al facebook de l’anella cultural
Ignasi Bonet, Responsable del projecte idigital de l'Anella Cultural - Generalitat de Catalunya
Catalunya segueix sent una de les principals destinacions turístiques a escala internacional. Al 2012 va rebre 13,7 milions de turistes, el 25% de turistes internacionals d’Espanya i, gràcies a aquest volum, el turisme va representar aproximadament el 15% del PIB català. El sector dona feina a més 400.000 persones i, tot i l’actual entorn econòmic, el seu pes sobre l’economia augmenta de forma constant des del 2005. A més, Espanya és el segon país amb més ingressos turístics del món (40 M€ aprox.) i ostenta la cinquena posició en relació al nombre d’arribades internacionals, amb 52,7 milions de persones.
No obstant, el procés de globalització ha incrementat la competència a escala global, degut a l’entrada de moltes noves destinacions i de nous consumidors-turistes. Davant d’aquesta situació, els agents del turisme han de començar a utilitzar els seus recursos i fortaleses d’una manera més eficaç, innovadora i diferenciadora amb l’objectiu de poder desenvolupar i comercialitzar productes competitius dins d’un mercat global cada cop més concorregut.
Els canvis en el context internacional, les noves tendències en la demanda i en l’oferta turística i la mateixa evolució del sector ens dirigeixen cap al camí de la innovació i del coneixement. En aquest nou escenari, el sector turístic ha de ser capaç d’adaptar-se a aquest nou entorn i poder obtenir la màxima rendibilitat.
Enfront de tots aquests reptes, les TIC juguen un paper cabdal, transformant la manera de consumir i treballar en el sector turístic. Quins nous models de negoci hi han sorgit gràcies a les noves tecnologies? Com es comercialitza ara l’oci? Com han influït les xarxes socials a l’hora de consumir turisme i quin paper han tingut les apps? Aquestes i d’altres qüestions es debatran durant la primera edició del Fòrum TurisTIC, que tindrà lloc el 21 i 22 de maig al CaixaForum Barcelona.
El Fòrum TurisTIC, està impulsat per la Generalitat de Catalunya, sota el marc del pla idigital, l’organitza el centre tecnològic Barcelona Digital, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Caixa, Arsys i Microsoft, en el marc de la Mobile World Capital.
Aquest nou esdeveniment serà el punt de trobada entre l’oferta i la demanda de les empreses, on es mostraran tendències, casos d’èxit i les darreres solucions TIC per ajudar a enfortir el sector turístic i fer-lo més rendible i competitiu. L’objectiu final és identificar les necessitats tecnològiques de les empreses turístiques, mostrar les solucions tecnològiques que millor s’adapten a les seves necessitats, així com donar a conèixer i promoure els plans i projectes de les AA.PP. en aquest àmbit i establir un marc comú d’actuació entre institucions públiques, consorcis i empreses privades per al desenvolupament d’una oferta sofisticada de serveis tecnològics en el turisme.
Ja disposem d’un sector fort, amb evolucions positives i forta capacitat de creixement. Potenciem-ho encara més amb les TIC!
Només fa un mes es va cloure a Barcelona una de les edicions més històriques del Mobile World Congress i pràcticament no ens en recordem. Però el trepidant ritme dels esdeveniments, gràcies també a la immediatesa que ens proporcionen les TIC, no ens han de fer oblidar el que el MWC ha deixat a Barcelona i Catalunya: unes xifres espectaculars en tots els possibles indicadors i unes conclusions finals més que prometedores, la qual cosa ens obliga a ampliar la visió i objectius estratègics que un esdeveniment d’aquestes característiques té i pot tenir per al nostre país en un futur, a curt i mitjà termini.
Els resultats avalen el congrés i s’arriba a la xifra rècord de més de 72.000 visitants d’arreu del món
Pel que fa a les dades quantitatives, l’edició d’enguany del Mobile World Congress va batre tots els rècords; més de 72000 visitants de més de 200 països; un increment del 8% respecte l’any anterior, 4300 dels quals van ser alts executius i CEOs de les més multinacionals més importants del sector de les telecomunicacions i les tecnologies digitals d’arreu del món.
Les empreses participants, que van ser més de 1700 –per contra de les 1500 de l’any anterior- han incrementat –en dades tangibles- més del 30% els seus contactes comercials en trobades específiques, a més de l’obvi constant brogit de contactes entre directius i executius de les firmes participants, naturalment. Es va arribar a avaluar una mitjana de 200 entrevistes per empresa, la qual cosa dona una idea del ritme frenètic de treball que es va viure al recinte de Gran Via 2 durant els 4 dies que va durar la fira. Pel que fa a la participació catalana, va augmentar un 40% el nombre d’empreses participants, amb un total de 48 firmes, amb el suport constant del Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACC1Ó i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
És important destacar que totes aquestes xifres rècord s’han produït en un any d’aguda recessió econòmica, no només a Catalunya i Europa, sinó també a la resta del món, la qual cosa informa de la importància de les tecnologies digitals i les telecomunicacions com a pal de paller de la indústria i la competitivitat mundial, i les possibilitats de negoci i de creixement que aquestes generen. Malgrat el desfavorable entorn econòmic, totes les empreses, des de les més gegantines multinacionals asiàtiques a la més petita de les startups participants, han entès perfectament la importància de ser presents en una de les fires tecnològiques més importants del món, juntament amb les de Taipei i Berlin.
Barcelona Mobile World Capital trenca l’estacionalitat del congrés i promou altres esdeveniments entorn el sector
Ens hem de felicitar pel gran èxit que ha suposat el Mobile World Congress 2013 –l’organització del qual ha estat lloada sense excepció pels grans grups mediàtics mundials-, i de reconèixer la gran tasca duta a terme per Fira Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la GSMA i la Fundació Barcelona Mobile World Capital- de la que formen part els agents anteriorment citats –. Com s’esmentava al començament de l’article, estem obligats a fer una reflexió sobre quins han de ser els objectius estratègics d’un fet tan important per al nostre país.
Un cop aconseguit incrementar encara més la “marca Barcelona” a través del MWC i la resta d’esdeveniments que giren al seu voltant –la Capitalitat Mundial del Mòbil, el Mobile World Centre i d’altres iniciatives que associaran de forma indissoluble l’etiqueta Barcelona amb la mobilitat-, cal pensar la forma de fer que aquesta integració entre el bo i millor de la tecnologia punta mundial i el teixit urbà, el teixit social de Barcelona, i per extensió de Catalunya, comportin el màxim de beneficis per a les nostres empreses i la nostra ciutadania de forma sostinguda, per tal que el poder de generació de riquesa del MWC s’escampi per tots els sectors econòmics del país.
I cal pensar en aquesta idea de forma consensuada amb tots els agents socials i econòmics del país, per tal d’alinear esforços i generar adhesions i consensos que estructurin el gran privilegi d’organitzar el MWC dins la identitat urbana, econòmica i social de la Catalunya del Segle XXI.
Acabada aquesta edició treballem en una nova fita; el MWC 2014
Sense cap mena de dubte, l’èxit d’organització i de participació en el MWC és conseqüència d’una forma de treballar i d’entendre el significat dels fruits d’un esforç col·lectiu, i també ha de ser una motivació formidable per continuar treballant en aquesta línia. La diferència entre un somni i un objectiu pot ser tan simple com l’establiment d’una data. I la més directa ja existeix: del 24 al 27 de febrer de l’any vinent. De nou, a Barcelona.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
eShow, el Saló Professional del comerç electrònic i els negocis en línia, enguany celebra la seva cinquena edició els propers 13 i 14 de Març al Pavelló 8 de Fira de Barcelona i, desprès de l’èxit assolit en la seva quarta edició (111 expositors, 12.450 visitants, 456 ponents, 64 seminaris…), es consolida com el saló de referència a Espanya dirigit exclusivament al mercat del comerç en línia del Sud d’Europa.
eShow reuneix en una mateixa àrea d’exposició de 8.000 m2 a les empreses líders del sector TIC amb productes i serveis orientats al comerç electrònic, una ocasió única per a conèixer a fons els avantatges i darreres novetats d’un sector en expansió.
El comerç electrònic va facturar més de 12.000 milions d’euros durant l’any 2012 i és un sector que es troba en un creixement constant. S’espera que durant aquest any 2013 l’activitat comercial a través d’Internet experimenti un creixement del 25%, arribant als 15.000 milions d’euros. Es tracta d’un dels sectors amb més contractació, arribant als 112.000 treballadors a Catalunya, incloent els oficis directes i indirectes. Aquest representen el 45% del total de l’estat.
El Saló és una oportunitat única per a que les pimes catalanes que encara no han fet el salt a Internet trobin les eines necessàries per fer aquest pas endavant. És també el marc ideal per a que aquelles empreses del nostre país que ja treballen a Internet, trobin noves vies per aprofundir en el desenvolupament dels seus negocis i obrir-se les portes cap a la internacionalització. A més, en aquesta edició s’organitza per primera vegada a Catalunya el Primer Summit Europeu (cimera d’associacions d’empreses digitals), on es trobaran les 200 empreses més importants de la venda en línia amb un mateix objectiu, atreure empreses europees cap al nostre país.
En aquesta cinquena edició es vol destacar la presència de Key Notes tant nacionals com internacionals. Referents com Groupon, Marks & Spencer, Mango, Apalabrados, MediaMarkt i Destinia ens explicaran els seus casos d’èxit referents al món dels negocis en Internet.
eShow Barcelona també comptarà per primera vegada amb una àrea d’aplicacions mòbils (”Apps Mobile”) on es presentaran les darreres novetats del sector de les aplicacions.
A més, durant la fira es presentaran les últimes tendències en creació i disseny de botigues virtuals.
També es comptarà amb el FÒRUM EUROPEU DE COMERÇ ELECTRÒNIC que reuneix a professionals de la indústria per descobrir i compartir els secrets referents al comerç internacional.
L’eShow comptarà amb ponents capdavanters en el sector del comerç electrònic i és una oportunitat única per a fer, en 2 dies, una immersió profunda en el sector del comerç electrònic. L’eShow persegueix que Barcelona es converteixi a la capital mundial del comerç electrònic.
El recolzament per part de les institucions del país es bàsic per a que Catalunya continuï sent un referent en el terreny del desenvolupament industrial i comercial.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, des del pla idigital i en el marc del seu projecte referent de comerç electrònic eCommerce dona ple suport a l’eShow i l’incorpora com a activitat referent a Catalunya.
Alex Rostoll - Responsable projecte eCommerce del pla idigital
Després de molts mesos d’anàlisi estratègica i de preparació que han comptat amb la participació dels nostres equips de professionals de la DGTSI i del CTTI, i de múltiples trobades amb els agents que estaran implicats en el seu desplegament, podem dir amb orgull que avui, després de la seva aprovació per part del Govern, ja tenim en marxa el Pla idigital.
Malgrat la complexitat del seu disseny, que ja ens podria donar una idea de la determinació i la profunditat de camp amb què hem treballat durant aquest temps per tenir-lo enllestit, l’objectiu del Pla idigital és planer: aprofitar l’immens potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació per generar creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat. Certament, tot un repte en aquests moments. Per aquest motiu, la DGTSI entoma, amb gran responsabilitat i sentit del deure, la tasca de liderar el projecte i de coordinar tots els departaments de la Generalitat i el sector empresarial de Catalunya per fer arribar a tot el territori les polítiques que, englobades en la matriu de projectes d’idigital, faran del nostre país un referent en ús de les TIC com a motor de creixement, de generació de riquesa i de cohesió social i nacional.
Com a política estratègica de país, idigital neix amb una filosofia operativa que comporta l’entesa i la col·laboració de tots els agents públics i privats, dels sectors productius, de la societat civil i de totes les forces habilitadores que, conjuminades, poden treure el bo i millor de la nostra empenta i la nostra creativitat a través de la galàxia de possibilitats de les tecnologies digitals. Amb aquesta fita, idigital tirarà endavant un seguit de projectes tractor en àmbits determinats que tenen la capacitat d’involucrar els agents específics de la seva cadena de valor, i que actuaran com a nucli dels més de cent projectes específics que multiplicaran els seus objectius.
El camí no estarà exempt de dificultats. Ens trobem en uns moments difícils en els quals les polítiques d’austeritat pressupostàries ens faran treballar tenint en tot moment l’estalvi i l’eficiència com a divisa. Però, com a planificadors públics, hem d’entendre l’austeritat no com una renúncia, sinó com una necessitat que ens permet ser més àgils, més imaginatius i eficaços, i que només ens obliga a una cosa: a dialogar en tot moment amb el nostre teixit productiu, amb les nostres empreses, per anar tots a una i generar ocupació tecnològica de qualitat preparada en tot moment per aportar el seu coneixement i experiència a d’altres sectors de la nostra cadena de valor, tot creant un feedback positiu que ens faci créixer de forma sostinguda i ordenada.
Per avaluar l’impacte de les nostres polítiques, tangibles només a mig i llarg termini, idigital ha establert un seguit d’indicadors estadístics de convergència amb els països europeus líders en tecnologies de la informació i la comunicació, que seran, juntament amb els preceptes i fites de l’Agenda Digital Europea, el mirall en el qual avaluarem, reformularem i potenciarem les diferents línies d’actuació per tal d’assolir els nostres objectius. Aquesta tasca d’anàlisi, de seguiment i de proposta es veurà reforçada en tot moment pel Consell TIC, creat ad hoc pel nostre Govern com a pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per a l’alineament de polítiques de promoció econòmica a través de les noves tecnologies.
Tenim, per tant, tots els elements necessaris per reeixir. Tenim un Govern compromès amb la competitivitat i convençut del potencial transformador de les tecnologies digitals, el millor equip de professionals, oberts a noves idees i aportacions, liderats des de la DGTSI i el CTTI, un sector privat alineat amb les necessitats de creació d’ocupació a través de la innovació i la internacionalització i tenim, per sobre de tot, una gran voluntat de treball pel nostre país i tota la tecnologia al nostre abast per fer-lo créixer. Tot això és idigital. Connectem-nos-hi!
Descarrega’t més informació sobre l’idigital:
Dossier idigital
Presentació idigital
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
La fase de diàleg competitiu per al nou model de contractació TIC de la Generalitat de Catalunya acaba aquesta setmana amb la finalització de la tercera i última ronda de diàlegs amb les empreses participants. Amb la conclusió d’aquesta ronda, durant la qual els participants han hagut de dialogar sobre el model de costos, el model de contracte, recursos i actius que proposen com a millor solució per a cadascun dels quatre diàlegs, es tanca la fase de diàleg i s’obre el període de licitació del nou model, que culminarà a finals de juny amb l’adjudicació definitiva dels contractes.
Han estat moltes setmanes durant les quals totes i cadascuna de les empreses que han participat en aquest procés han posat el millor d’elles mateixes, les millors solucions i els millors professionals.
Com a Govern, estem molt satisfets de la implicació dels participants en els diàlegs; els debats han estat enriquidors i les propostes, brillants. Com a administració, tenim l’obligació de preservar la feina que s’ha fet en aquest procés: tot aquest coneixement, tot aquest talent, és d’un altíssim nivell. Seria realment digne de ser publicat com El llibre blanc de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya, però, malauradament, això no ho podem fer.
Som conscients que l’esforç fet per les empreses en aquest procés persegueix un doble objectiu. El principal i més evident, el d’aconseguir un o més contractes d’aquest concurs. Però també, i no menys important, el de fer avançar el país, experimentant noves fórmules de col·laboració público-privada i aportant allò que l’administració necessita: estalvi i modernització. Estem segurs que les empreses comparteixen amb el Govern que les TIC són palanca de canvi i que, en base a aquesta afirmació, el nostre caràcter català ha tret el millor de tots plegats i ha permès que ara parlem d’un procés exitós que ha superat totes les expectatives. Ens n’hem de felicitar.
S’ha acabat el diàleg i en breu començarem les licitacions. Les properes setmanes seran molt importants per a les empreses que participen d’aquest procés, i confiem que els nervis i la pressió del moment no desviïn l’atenció cap a un objectiu que no sigui presentar les millors ofertes, les ofertes guanyadores.
Aquestes ofertes han de proposar una millora en els serveis TIC de la Generalitat quant a preu, i això només es pot aconseguir proposant fer les coses d’una altra manera. Vivim moments complicats en què l’administració ha de fer més amb menys, ja ho sabem. Tan de bo estiguéssim en una altra situació, on l’impuls del sector a través de la contractació pública no només fos qualitativament, com estem fent, sinó també en quantitat d’inversió.
Som conscients que la satisfacció del sector amb les adjudicacions serà menor que les expectatives que s’han generat. Per una simple raó: la Generalitat gastarà en els seus serveis TIC menys del que el que gastava fins ara. Això sí, tindrem un nou ecosistema del sector TIC.
En aquest nou ecosistema que es crearà a partir d’aquesta adjudicació és obvi que les empreses del sector es subcontractaran entre elles. El Govern no vol ser aliè a tots aquests processos, ja que la política industrial d’un govern també és estar atent a aquests processos. Per això, ja avancem que trobarem els mecanismes adients perquè el CTTI i la Direcció General de Telecomunicacions vetllin per la forma en què es fan aquestes subcontractacions. No ens oblidem que parlem de diners públics, aportats per tota la ciutadania, i que estem “tornant” al sistema. Però això no es pot fer de qualsevol manera.
El diàlegs acaben ara i les adjudicacions, abans de l’estiu. I algú es podria preguntar: i ara què? Doncs, un cop feta aquesta feina, continuem endavant.
El sector TIC, amb o sense contracte públic, ha de seguir transformant l’economia i la societat. El Govern n’és conscient i així ho impulsarem. Internament, la Generalitat tirarà endavant nous projectes que en els propers mesos explicarem i per als quals necessitarem el sector. Externament, el Pla idigital, nova estratègia del Govern per fer de Catalunya un pol d’innovació de la societat digital, posarà l’accent en l’ús de les TIC per part d’empreses i ciutadania. Continuarem, doncs, construint; continuarem innovant, i continuarem donant suport al sector que, de ben segur, ens farà sortir de la crisi.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Generalitat de Catalunya
http://www.flickr.com/photos/marinaavila/2816658790/ by MarinaAvila - CC BY 2.0
Quan ens preguntem quines diferencies es poden donar entre un procés industrial respecte un d’artesanal, ràpidament se’ns venen al cap un seguit d’imatges:
• Artesanal: Sèries molt curtes, amb poca inversió inicial, però amb molta dedicació de l’artesà per cada peça fabricada i un costós preu unitari.
• Fabricació en sèrie: Sèries molt llargues, amb una inversió inicial important en eines i definició de processos, però amb poca dedicació humana per peça fabricada i un baix
Òbviament entremig d’aquests dos extrems hi ha infinitud de graus, que a mesura que s’aproximen a un dels extrems intensifiquen les similituds envers ell alhora que acreixen les diferencies respecte l’extrem oposat.
La venda de projectes tecnològics no s’allunya ‘aquesta visió. En concret, la venda de Serveis al Núvol està totalment relacionada a la fabricació en sèrie, per un aspecte clau: Orientació a la consecució/ producció de volums importants al tenir que aconseguir un preu unitari barat.
Ara bé si analitzem la part del procés que correspon a la comercialització dels productes i serveis al Núvol, i sense oblidar que el seu posicionament en preu es situa a la banda baixa. Ens adonem que requereix un gran volum de vendes, que implica tenir que gestionar una quantia encara més elevada d’oportunitats. Afectant d’aquesta manera a la dedicació, en temps, que podem destinar a cada oportunitat, per tal de mantenir uns costos comercials assumibles per la empresa
Partint de la premissa que el procés comercial es divideix en dos grans activitats: la generació de demanda i la venda, i que aquestes habitualment s’associen a dos departaments en les empreses: el Departament de Màrqueting i el Departament de Vendes. Caldrà treballar de manera diferenciada però en paral·lel en cada una d’elles, per tal de garantir la industrialització del procés comercial:
• En la Venda disminuint el cost. Basant-nos en dos aspectes: En primer lloc disminuint el temps de dedicat a les activitats de relació personal del Comercial amb el Client. En segon lloc abaratint el perfil del comercial, que s’aconsegueix amb la incorporació en el procés d’activitats de perfils menys qualificats, que al conegut tradicionalment de comercial, com es el de Tele Venda. Això implicarà invertir en la definició dels processos de Tele Venda i en els argumentaris, així com en la infraestructura per la gestió i coordinació.
• En el Màrqueting: Incorporant models de màrqueting basats en tractar, volums alts de clients potencials, com són els generats a: les xarxes socials, campanyes de email massiu, posicionament en els cercadors per incrementar trànsit a la web, Webs orientades als continguts i reforços de Telemàrqueting .
Aquest escenari de treball implica manejar grans quantitats de dades i això només s’aconsegueix amb eines que són les que anomenem com a eines de Automatització del Màrqueting que permeten relacionar tota la informació generada, automatitzar els processos d’identificar les oportunitats i generació d’activitats que fan créixer més ràpidament els potencials cap a oportunitats.
En aquest escenari de treball on ens movem amb una a gran quantitat de dades ens calen eines pròpies per manejar-les , aquestes reben el nom d’Eines d’Automatització del Màrqueting, i ens permetran relacionar tota la informació generada.
A través de l’automatització dels processos per a identificar les oportunitat i de la generació d’activitats, transformarem més ràpidament els potencials en oportunitats.
Es evident doncs que les eines d’automatització són imprescindibles per aconseguir el procés d’industrialització del procés comercial de Productes i Serveis al Núvol. Si la seva oferta es basa o es podria basar en el Núvol , es fa necessari una reformulació davant aquest nou procés comercial, incorporant les eines d’automatització.
Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com
Fa uns mesos començàvem a treballar per materialitzar la constitució d’un grup d’experts independents que assessorés el Govern en matèria de telecomunicacions i societat de la informació, i d’ençà hem estat tenint contactes a diferent nivell amb tots els possibles agents implicats de Catalunya per perfilar les seves funcions i tasques i la seva forma d’integrar-les en les necessitats d’impuls de l’economia del nostre país.
L’acord de Govern d’aprovació del Consell TIC va significar un primer pas per visualitzar de forma primigènia quin seria el seu disseny i les seves línies d’actuació i per donar ressò als seus signants, tot obrint la porta a noves adhesions. Bàsicament, les seves funcions han de ser les d’assessorar el Govern en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i les d’elaborar informes, estudis i recomanacions perquè les entitats TIC duguin a terme plans d’actuació conjunts amb el sector públic. Aquest eix de sinergies és fonamental per entendre la tasca del consell: la necessitat de crear un pont de comunicació permanent d’alt nivell entre el sector públic i el privat per promoure una economia d’innovació i d’alt valor afegit basada en l’ús intensiu de les TIC, ja que només aquesta coresponsabilitat i contacte directe podran proporcionar-nos el dinamisme i les vies de diàleg continu per dur a terme les actuacions que el nostre país requereix en un entorn econòmic globalitzat i cada dia més competitiu tecnològicament.
Però encara hi ha un element articulador clau que no he esmentat i que diferencia les tasques del Consell TIC d’altres òrgans assessors similars, com el Grup d’Experts per a l’Agenda Digital del govern espanyol. En efecte; amb tota la intenció, malgrat que el Consell TIC és un consell assessor, es troba inscrit orgànicament en el model de governança del pla més ambiciós del nostre Govern per tirar endavant tots els nostres reptes pel que fa a la societat del coneixement i les noves tecnologies: el pla idigital, que properament veurà la llum.
D’aquesta manera, el consell TIC no bascularà de forma indefinida i teòrica a sol·licitud dels diferents agents governamentals, econòmics i socials de Catalunya, sinó que esdevé una peça indispensable per a la definició i execució dels projectes del pla idigital. Això comporta una tasca bidireccional constant amb el Board idigital i amb la resta d’òrgans que requereixin dels seus serveis en el govern de Catalunya, cosa que garanteix una constant retroalimentació de proposta i exposició d’idees, de consulta i de debat amb tots els sectors productius i de seguiment de les polítiques executades.
Això és el que el nostre país necessita: aprofitar tot el know-how del nostre sector privat en noves tecnologies i connectar-lo amb els òrgans polítics i executors públics per crear un think-tank que lideri les nostres polítiques en societat de la informació i les noves tecnologies. Hem d’estar convençuts que per anar a per totes hem d’anar tots a una, i el consell TIC, que en breu començarà a funcionar, serà una peça clau en l’alineament de les nostres polítiques d’ara endavant.
Ara mateix només em queda agrair a totes les institucions signants de l’acord de creació i a tots aquells que ho faran en breu –col·legis professionals, centres tecnològics, universitats, associacions empresarials i professionals- el seu compromís a treballar-hi plegats amb el nostre govern. En breu ens hi posem, i ja d’entrada tenim en el pla idigital la millor de les eines per a la tasca que ens pertoca.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
En l’escala de valors i indicadors que han de guiar la planificació de polítiques públiques hi trobem cada cop més, en aquest inici del tercer mil·leni, els conceptes d’eficiència i sostenibilitat, que han d’aplicar-se de forma intel·ligent als reptes d’un món cada cop més interconnectat i competitiu i que exigeix solucions tecnològiques imaginatives per gestionar el coneixement i la complexitat de la globalització.
Si ens posem a analitzar el grau de penetració de la revolució digital amb relació als seus actors i agents, veurem ràpidament que aquesta ha trobat el seu primer camp d’expansió en els individus i la seva activitat natural: la interrelació social i l’economia. En efecte, fins no fa massa havien estat les persones i els negocis, en sentit ampli, els principals factors d’absorció i de creació de demanda de serveis digitals en tots els seus àmbits. Tanmateix, en els darrers anys s’està començant a focalitzar l’atenció també vers la gestió de la tecnologia al servei de l’ecosistema principal de relació de les persones i la seva activitat en el segle XXI: la ciutat. Aquesta demanda creixent d’eficiència en la gestió dels recursos energètics, la preocupació per la qualitat de vida i la generació d’un entorn que faciliti cada cop més l’activitat econòmica a través d’un ús intel·ligent de la tecnologia és la raó d’ésser de l’Smart City.
Podríem definir l’Smart City com aquell entorn urbà que fa un ús sistemàtic de la informació generada pels múltiples canals d’interrelació que la componen per retroalimentar la seva gestió integral i facilitar el seu creixement sostenible tot garantint-ne la perdurabilitat, la competitivitat i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquesta, sens dubte una definició massa acadèmica i abstracta, troba la seva concreció en infinitat d’idees i projectes que ja s’estan materialitzant a tot el món. D’aquesta focalització Catalunya n’és referent -al igual que pel que fa a la mobilitat a través del Mobile World Congress- gràcies a la celebració, ara fa uns mesos, del primer congrés mundial de l’Smart City, i de les nombroses iniciatives que estan liderant moltes corporacions locals del nostre país.
De molts d’aquests projectes i visions de futur en vàrem poder aprendre i compartir experiències durant l’acte de presentació del Full de Ruta per a l’Smart City que va organitzar CTecno fa pocs dies a Viladecans. A través de diferents presentacions i taules rodones, els experts convidats a la jornada ens varen parlar del nou model d’economia que està creant la fusió de les tecnologies d’internet amb les energies renovables; de com la sensorització de les ciutats ens permet gestionar molt més eficientment els serveis urbans, ens permet innovar en recursos i facilita noves formes de relació social i de creixement econòmic.
Parlem d’iniciatives que integren la mobilitat amb la producció i distribució de serveis com l’energia i l’aigua; la gestió de les emergències, la seguretat i l’atenció a les persones, la millora de l’accés a l’educació i a la salut; una infinitat de possibilitats per als quals el Full de Ruta és una proposta útil de polítiques i sinergies comuns. La implementació d’estratègies Smart City requereix de l’entesa a tots nivells entre les forces habilitadores i els seus agents, tant socials com polítics i tant públics com privats, ja que conforma una visió integral que requereix una societat intel·ligent, activa i oberta a les influències de l’entorn.
Tenim davant nostre un escenari perfecte per implementar les tecnologies digitals i una gran capital, Barcelona, i el seu entorn, que poc a poc està esdevenint un immens laboratori urbà de propostes innovadores i ecoeficients. Catalunya és ja, de fet, un dels principals escenaris de la Tercera Revolució Industrial: la fusió de les energies sostenibles amb la innovació i la tecnologia. És un escenari fascinant i engrescador, i hem d’impulsar, a través de polítiques públiques i l’empreneduria privada, la seva extensió a tots els nivells de la nostra societat. Construïm la Catalunya del futur; construïm l’Smart City.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
-D’on neix el projecte SocialFundit?
