Expliquem el futur » samsung


15 APUNTS

  • 09:30
  • 0

Vivències del SearchCongress 2012

Els passats 1 i 2 de març, l’edifici World Trade Center de Barcelona va acollir el Search Congress, l’esdeveniment avançat de màrqueting online per a professionals, SEO / PPC, experts i agències.

El Search Congress està dirigit a tot tipus de petites i grans empreses de qualsevol sector i a professionals del màrqueting amb ganes d’explotar les possibilitats del posicionament i del màrqueting en cercadors, i és una oportunitat única d’aproximar-se a tota l’actualitat sobre els cercadors online, així com participar d’una manera activa en una experiència didàctica que, a dia d’avui, suposa part imprescindible de qualsevol empresa.

Cada vegada són més les empreses conscients de la importància d’un bon posicionament en cercadors, però que no saben com aconseguir-lo. El congrés pretén, precisament, transmetre les eines perquè els assistents descobreixin i aprenguin a aplicar als seus negocis els coneixements sobre SEO (optimització en cercadors), SEM (màrqueting en cercadors), blocs, xarxes socials, etc.

El Search Congress va comptar amb ponents de reconegut prestigi, com ara Aaron Kahlow, fundador de l’Online Marketing Summit; Gillian Muessig, presidenta fundadora de SEOmoz; Daniel Robles, Coordinador de l’Internacional Community Hootsuite; Lakil Essady, soci fundador de regulador.com; Eduardo Fernández, director de RIM Espanya; i Ricardo Baeza Yates, Research per a Europa i Amèrica Llatina, líder de Yahoo Labs!, entre d’altres.

Els següents enllaços recullen diverses de les presentacions i ponències que es van desenvolupar en el marc del Search Congress 2012:

Conferències SearchCongress Barcelona 2012

Ismael Qudsi (Internet Republica)

Ester Mariñas (Google)

Javier Casares WPO

Lakil Essady Webmining y SEO

Lee Oden – Optimización del contenido

Nuño Valenzuela

Eduardo Fernandez (blackberry)

Presentacions Workshops SearchCongress Barcelona 2012

Albert Lopez (uvinium)- SEO avanzado

Xavier Castellnou (be inventia) – Cómo vender SEO

Daniel Robles (hootsuite) – Hootsuite

Massimo Burgio – Presentaciones

Javier Baeza – Google Analytics

Guillian Muessig – SEOmoz

Fernando Maciá – Human Level

  • 10:19
  • 0

Un model innovador que reduirà la despesa i modernitzarà l’administració

http://farm4.static.flickr.com/3560/3332644561_c9d5041d02.jpg

El passat dissabte 21 de gener de 2012 a l’edició “L’econòmic” d’El Punt Avui+ va sortir publicat un article que volem compartir en aquest bloc.

La Generalitat de Catalunya va presentar el passat mes d’octubre el seu nou model de contractació pública de serveis TIC, que respon a l’objectiu marcat al Pla de Govern 2011-2014 que determina que el desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya és transversal dins del Govern, en tots els seus àmbits, i també fora, en la relació amb la ciutadania, les empreses i les administracions.

Per complir aquest objectiu, el Govern de la Generalitat ha optat per la creació d’un model de governança transversal i coherent per a les TIC de la Generalitat que generi estalvi, eficiència, transformació i innovació, que impulsi un servei públic més eficaç i proper a la ciutadania i que incrementi la transparència i la igualtat d’oportunitats. En definitiva, un model que ha de donar una doble resposta a la necessitat d’aprimament, austeritat i agilitat de l’administració catalana (com a motor de transformació cap a una administració més àgil i eficient i com a element reductor de l’important cost que representen actualment les TIC per a l’administració catalana) però que també ha de permetre afrontar amb garanties els grans reptes del país en un context econòmic desfavorable.

Conscient de la importància, i més en un moment com l’actual, de la col·laboració del sector públic amb el privat, i també de la necessitat de comptar amb la complicitat, el talent i el coneixement del sector en la cerca de les millors solucions per assolir aquests ambiciosos objectius, el Govern de la Generalitat ha volgut impulsar la implicació directa de les empreses del sector TIC en el nou model de contractació.

Per aquest motiu, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de Informació (CTTI), ens encarregat de la contractació centralitzada, la gestió i el subministrament de solucions TIC de tota la Generalitat, ha plantejat un model de contractació dels serveis TIC el procediment de licitació del qual és el del diàleg competitiu.

Concretament, s’han obert quatre diàlegs o licitacions competitives corresponents a quatre grans àrees o blocs de serveis TIC en cadascun dels quals hi participaran entre 8 i 12 empreses: connectivitat i telecomunicacions; aplicacions; infraestructura de processament de dades (CPDs) i equipament per al lloc de treball i suport a l’usuari. Amb aquest nou model de contractació pública, la inversió en TIC de la Generalitat de Catalunya continuarà suposant més de 400 milions d’euros anuals per a les empreses del sector TIC.

Ateses les dimensions d’alguns dels contractes objecte d’aquestes licitacions, i per tal de facilitar-ne l’accés a les petites i mitjanes empreses, que suposen el gruix del sector TIC català, la Generalitat ha dut a terme una acurada tasca de sensibilització adreçada a les pimes sobre la necessitat i conveniència de l’agregació d’empreses que ha donat un bon resultat, ja que de les 49 empreses  que han presentat formalment la seva sol·licitud per entrar en aquests diàlegs, 32 són unions temporals d’empreses (UTE).

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya veu aquest nou model de contractació com una gran oportunitat per al teixit empresarial TIC català, ja que de les unions temporals d’empreses que s’hagin creat per participar en aquest procés poden sorgir-ne cooperacions i complicitats que li donaran la musculatura necessària per, en el futur, competir amb més força a l’exterior.  Cal tenir en compte que, tot i ser un dels que ja han superat els pitjors moments de la crisi, el sector TIC català està format bàsicament per pimes, que tenen el repte d’enfortir-se per poder internacionalitzar-se.

  • 09:22
  • 0

El CESICAT lidera el debat a les xarxes Socials durant el Dia de la Internet Segura

Durant el Dia d’Internet Segura, el 7 de febrer de 2012, el CESICAT va realitzar vàries dinamitzacions a les xarxes socials.

Ja el dia abans es va anunciar que durant la jornada es faria un debat a la xarxa on els diferents seguidors dels perfils a Facebook i Twitter podrien aportar consells sobre seguretat a la xarxa.

Ja des de les 7 del matí del dia 7 de febrer de 2012 es va iniciar la difusió del Dia d’Internet Segura, amb la publicació de l’article sobre la Jornada en aquest bloc  i s’inicia de forma paral·lela el debat a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter.

En el cas de Facebook, es va crear un nou espai que centralitzava el debat sobre el Dia de la Internet Segura i on s’incloien consells de seguretat i el vídeo que a nivell de tota Europa, apel·la a l’apropament entre generacions alhora de navegar per la xarxa.

A la xarxa Twitter l’impacte va ser força ampli ja que a partir del hashtag #DiaInternetSegura prop de 26500 persones van poder opinar i participar. El CESICAT va tenir un impacte directe amb més de 4000 persones i el perfil @TIC, de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, en va tenir prop de 3000, que es suma a l’impacte anterior.

L’impacte a Twitter no es va quedar aquí i podem sumar les prop de 10200 persones que van seguir durant aquell dia el hashtag del #CESICAT i les 14500 persones a partir del hashtag #Consell on el CESICAT en va ser líder indiscutible amb més de 5000 impactes.

  • 09:22
  • 2

SearchCongress – Congrés professional de màrqueting en buscadors!

Els propers dies 1 i 2 de març al World Trade Center de Barcelona arriba la setena edició del SearchCongress.

SearchCongress és un esdeveniment professional de marketing en buscadors referent en el mercat espanyol. S’han realitzat edicions anteriors a Barcelona, Bilbao, Valencia, Lisboa (Portugal) i San Francisco (USA). En aquest esdeveniment podrem localitzar-hi alguns “gurus” internacionals de grans companyies com:

●     Gillian Muessing, Fundadora i Presidenta de SEOMoz
●     Aaron Kahlow, CEO de Online Marketing Summit
●     Eduardo Fernandez, Vicepresident RIM (BlackBerry) Spain
●     Daniel Robles, International Community Manager Hootsuite
●     Sundeep Kapur, Fundador de EmailYogi
●     Ester Marinas, Product Marketing Manager de Google
●     Javier Cabeza, Especialista Google Analytics
●     Alex Frejrud, Fundador i presidetn The Glampire Group
●     Nuño Valenzuela, Membre de ISOC, Spanish Chapter
●     Lakil Essady, Soci fundador de Regalador.com
●     Fernando Macía, Director general de Human Level Communications
●     Xavier Castellnou, Director comperciall de BeInventia
●     Ouali Benmeziane, Fundador WebCongress & SearchCongress

En el següent llistat podem descobrir tots els ponents.

El dia 1 de març es realitzarà durant tot el dia una sèrie de conferències d’alt nivell, on un 30% de les quals seran en anglès. Es parlarà de posicionament en buscadors, analítica web, “mobile marketing” i “social media” entre d’altres aspectes. El dia 2 hi haurà fins a 6 “workshops” diferents per continuar reben formació més especialitzada sobre “marketing online” i aprofitar els moments de “networking” per fer nous contactes en el sector Internet! Per finalitzar el dia celebrarem la WebParty, la festa de clausura on podrem tancar la setmana d’una forma perfecte i passar una més que bona nit amb amics i companys del sector.

Per a registres i més informació podeu accedir aquí.

Web www.search-congress.com

  • 07:00
  • 0

Dia de la Internet Segura

Aprofitant que avui 7 de febrer de 2012 és “Dia de la Internet Segura”, volem compartir amb vosaltres l’article del passat dissabte 21 de gener de 2012 a l’edició “L’econòmic” d’El Punt Avui+.

En els últims dotze mesos, 431 milions de persones de 24 estats han sofert algun tipus d’atac de l’anomenat cibercrim, que s’entén com la delinqüència perpetrada a través de sistemes informàtics o d’Internet. Els atacs informàtics han provocat, en el darrer any, pèrdues de 83.000 milions d’euros en cost directe i de 199.000 milions d’euros en temps dedicat a la resposta a aquests atacs. El resultat total és de 289.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques i més d’un milió de víctimes adultes al dia, una xifra que a Catalunya equival a prop de 150 víctimes cada hora. Els intents de contagi amb codi maligne (malware), els intents d’accés als comptes personals dels usuaris de xarxes socials i les estafes a través d’Internet són els atacs que es registren més freqüentment, no tan sols en ordinadors sinó, cada vegada més, en dispositius mòbils com telèfons, PDAs, etc.

Així, no és estrany trobar cada dia notícies relacionades amb aquestes noves amenaces, procedents de fronts molt diversos i amb un increment constant. Filtració d’històries clíniques a través d’Internet, accessos als correus electrònics de personalitats, pèrdues de dispositius amb informació confidencial, captació de números de comptes bancaris –com va succeir amb el del president francès, Nicolás Sarkozy-, robatoris d’informació sensible a les principals companyies de defensa del Japó, furt de més de 2,3 milions d’euros a ciutadans nord-americans a través d’un troià bancari, un atac al Ministeri d’Interior espanyol i posterior publicació de dades personals d’escortes… La llista d’exemples es podria allargar i no és sinó la punta de l’iceberg d’un panorama mundial en què els riscos i les amenaces continuaran creixent paral·lelament a la importància que per a les societats actuals tenen, irremeiablement, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

I és que el ciberespai, sense fronteres definides i interconnectat tothora, ha obert grans possibilitats i ha permès la prestació de serveis àmpliament utilitzats per la ciutadania. El correu electrònic, els cercadors d’informació gairebé inesgotables, les xarxes socials, la gestió de moltíssimes infraestructures i serveis privats i públics -entre els quals bona part dels serveis que ofereixen les Administracions Públiques- descansen en aquestes xarxes i sistemes TIC. Tanmateix, aquest caràcter crític en fa essencial la protecció i capacitat de resistència i recuperació, i en fa més preocupant, lògicament, la vulnerabilitat. Per aquest motiu, la ciberseguretat s’ha convertit en un aspecte bàsic de la nostra societat i i del nostre sistema econòmic.

Davant d’aquest panorama, cada cop són més importants els organismes que fan front al creixement constant de les amenaces i els riscos associats a l’ús de les TIC, no només en l’àmbit de les Administracions Públiques sinó també en l’universitari i d’investigació, l’empresarial i, per descomptat, entre la mateixa ciutadania.

Des de la creació del Centre de Seguretat de la Informació (CESICAT), a Catalunya no s’ha deixat d’ampliar l’activitat a favor de la ciberseguretat, una activitat que va rebre un fort impuls durant el passat 2011. En el si d’aquest organisme, existeix un equip de professionals, la funció principal del qual és la realització de les tasques de prevenció d’incidents i, arribat el cas, de resposta ràpida i eficaç davant qualsevol ciberatac que puguin patir els sistemes d’informació a Catalunya.

Tant la prevenció com la reacció són importants per a la securització dels sistemes, i la incorporació de mesures en el si de les institucions, les empreses i les llars és tan important com assegurar-nos de tancar amb clau la porta de casa al marxar o desar la recaptació del negoci en un lloc segur.

Què és el CESICAT?

El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és una Fundació del Sector Públic de l’Administració de la Generalitat que actua com a organisme executor del Pla Nacional d’Impuls de la Seguretat TIC. El CESICAT té la missió de garantir una Societat de la Informació catalana segura per a tothom, i ser l’eina per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.

La seguretat TIC a les empreses catalanes, en xifres

Un dels reptes de les empreses, ara per ara, serà assumir certes mesures per garantir la continuïtat dels negocis.

57%: empreses que no tenen una norma de seguretat informàtica que reculli les diferents pràctiques de seguretat. 11,4%: empreses que no requereixen identificació amb usuari i contrasenya per accedir als seus sistemes d’informació.

84%: empreses que guarden informació confidencial en els sistemes d’informació. El 54% d’aquestes, no classifiquen aquesta informació per nivells de confidencialitat.

61,4%: empreses que reconeixen que la col·laboració interpersonal i entre empreses és un aspecte important del model de negoci. 59,3% empreses que no controlen l’ús de la missatgeria instantània, videoconferències, compartició de documents, etc…

52%: empreses que no han passat mai una auditoria de seguretat per detectar mancances i definir plans de millora.

Enllaços destacats

Comunicat de Premsa http://es.scribd.com/doc/80663474/120206-CESICAT-DiaInternetSegura
Descobrir junts internet és més segur!
Espai de dinamització a Twitter https://twitter.com/#!/search/%23DiaInternetSegura
Web especial de “Safer Internet Day” http://www.saferinternet.org/web/guest/safer-internet-day
Espai de dinamització a Facebook https://www.facebook.com/CESICAT?sk=app_316980174990658

  • 10:51
  • 7

El laboratori tecnològic del sud d’Europa

En el sector tecnològic, els costos més importants en el desenvolupament d’un producte deriven molt sovint de la fase de proves, podent arribar a ser el 40% del cost d’implementació final del mateix. Aquells que treballen al sector de les noves tecnologies saben els quantiosos recursos que cal destinar a realitzar aquestes proves i, encara més, a crear la condicions idònies per a què aquestes proves tinguin èxit, a crear el que podríem anomenar el laboratori de proves. Si, a més, tenim en compte que no sempre és possible reproduir artificialment a petita escala el que succeeix a la realitat, acabarem arribant a la conclusió
que els tests tecnològics són cars i d’una qualitat inferior al nivell òptim que seria desitjable.

Ara imaginem que no fos necessari crear aquest laboratori artificial, sinó que disposéssim d’un laboratori tecnològic real; que no fos necessari reproduir la realitat artificialment a petita escala perquè tinguéssim aquesta realitat a escala 1:1. Imaginem que tenim al nostre abast un laboratori que fos un país real, dinàmic i equipat amb actius tecnològics de primer nivell. Imaginem que el nostre banc de proves disposa d’una xarxa de fibra òptica 100% fins a la llar, fins al menjador, l’habitació o fins i tot el lavabo. Imaginem que el nostre laboratori està habitat per unes quantes desenes de milers de persones i que cada any rep prop de 8,5 milions de visitants. Imaginem que es tracta d’una societat dinàmica i viva, amb un dels eixos comercials més importants del món, concentrat en poc més de 2 quilòmetres de longitud, amb un gran centre termolúdic, amb innombrables hotels i restaurants, amb mitjans de comunicació propis, amb tota l’estructura institucional i administrativa pròpia d’un estat modern, envoltat de natura i a pocs minuts d’unes pistes d’esquí.

Per què hauríem de destinar grans quantitats de recursos a crear bancs de proves artificials si en tenim un de real? I no cal anar a Sillicon Valley o alguna illa del sud-est asiàtic per trobar un lloc així. No. El laboratori tecnològic que qualsevol emprenedor somiaria existeix: està al costat de casa, al cor dels Pirineus, i es diu Andorra. Un dels països més antics del món, la quinta essència de la tradició de la vella Europa, és també ara l’avantguarda de la modernitat. Andorra és el centre de proves ideals per a emprenedors i empreses del sector de la tecnologia: el laboratori per realitzar el test final, l’escenari per a l’assaig general dels seus productes.

El fet de no haver de reproduir artificialment les condicions del laboratori ideal no només abarateix sensiblement el cost del test i augmenta la qualitat dels resultats obtinguts, sinó que democratitza l’accés al mercat tecnològic. Ja no només són les grans multinacionals les que es poden permetre dur a terme determinades proves, sinó que el ventall d’emprenedors que hi tenen accés s’obre de manera molt significativa.

A tall d’exemple, imaginem una aplicació mòbil dedicada al turisme, qualsevol de les múltiples que avui la gran majoria dels usuaris tenen instal·lada en els seus smartphones. Dins d’aquest grup ubicaríem aquelles aplicacions que mitjançant la localització de l’usuari, ens indiquen quins serveis (restaurants, aparcaments, comerços, museus, etc) poden trobar-se prop; aplicacions que acostumen, a més, a combinar comentaris i ens permeten disposar de valoracions que han efectuat altres usuaris. Cada cop que el fabricant de l’aplicació desenvolupa una nova versió, podria aprofitar Andorra i tota la seva activitat turística i comercial per provar noves funcionalitats. Això li permetria veure com persones reals en condicions quotidianes interactuen amb l’aplicació i així poder analitzar els punts forts i febles de la mateixa per posteriorment desenvolupar una versió del producte per comercialitzar a nivell mundial.

Si, per seguir amb l’exemple, l’empresa de la que estem parlant volgués incloure ofertes a mesura que les persones transiten per l’eix comercial, quins avantatges tindria provar l’aplicació a Andorra i no a un altre lloc?

  • Vista la dimensió del país, i la concentració de l’eix comercial, seria molt senzill promocionar l’aplicació perquè fos fàcilment descarregable per tots els usuaris potencials.
  • Els actius de telecomunicacions de què Andorra disposa farien viable de forma senzilla i còmoda per a tots els usuaris l’obtenció de l’aplicació, així com el procés d’instal·lació de la mateixa. El fet de tenir un únic operador al país fa que la negociació per aquest servei sigui molt més senzilla, ràpida i eficient.
  • La concentració de comerç permetria arribar ràpidament a un acord amb tots els comerços perquè s’adhereixin realment a la proposta, i enriquir la solució amb un ventall ampli d’ofertes.
  • Andorra disposa d’un mercat potencial de 8,5 milions d’usuaris per provar l’aplicació, amb diferents segmentacions, hàbits d’utilització i costums.

Les utilitats del laboratori tecnològic andorrà no es limiten al comerç i al turisme, dues activitats en les quals Andorra ha destacat durant dècades, sinó que podríem trobar altres exemples menys evidents. Pensem en la medicina assistencial telemàtica, mitjançant la qual, i amb l’ús de les tecnologies de la informació es podria fer un control i seguiment del pacients a distancia, així com la compartició d’expedients mèdics entre diferents metges, assolint una nova experiència en la relació entre el metge i el pacient. Això també és possible a Andorra, una societat amb una alta qualitat de vida, un bon sistema de salut pública i un elevat nivell assistencial.

Des del Govern d’Andorra hem iniciat un procés decidit d’obertura i modernització del nostre país; un procés que ens ha de dur molt més enllà dels tòpics i els llocs comuns que massa sovint han marcat els límits de les nostres valls. La nova Andorra que estem dissenyant passa per una profunda obertura a la inversió i els professionals estrangers, per un estat modern i àgil capaç d’atreure i crear innovació, talent i valor afegit, per un país capaç de competir qualitativament amb qualsevol altre. Aquesta és l’Andorra que volem posar al servei dels seus ciutadans i dels emprenedors de tot el món.

Josep Maria Missé - Cap de Projectes Estratègics del M.I Govern d'Andorra - www.govern.ad

  • 09:30
  • 0

1a Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en els Serveis Sanitaris

Avui iniciem una col·laboració amb ESADECREAPOLIS on esperem poder compartir opinions al voltant de la innovació i per a començar ho volem fer tot compartint l’article resum de la 1a Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en els Serveis Sanitaris (Fòrum ITESS).

El passat dijous 26 de gener vam celebrar la 1a Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en els Serveis SanitarisESADECREAPOLIS se’ns va quedar petit … i el Teatre Auditori de Sant Cugat també: més de 900 inscrits i uns 300 que el van seguir en viu per internet. L’objectiu d’aquesta (primera) jornada?: El repte del pacient crònic fràgil.

La jornada, en realitat, va ser el punt de partida del Fòrum ITESS, un grup permanent i obert per transformar els Serveis Sanitaris. L’envelliment de la població i la millora en els tractaments mèdics estan fomentant la cronicitat de les malalties, cosa que suposa un augment de la demanda de serveis i incrementa un cost ja de per si, avui, no sostenible. Hem de repensar el model de societat de benestar i la salut … però, per a això necessitem saber com transformar l’atenció sanitària des de la tecnologia, els processos i la nostra visió de futur. En aquest mateix sentit, el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, en el seu speech d’inauguració, va fer un repàs a les tres revolucions que s’han produït en el sector sanitari al llarg de les últimes tres dècades: els hospitals, la primària i l’àmbit sociosanitari. I llanço una crida per arrencar la quarta: que el sistema no esperi que arribi el malalt amb un problema agut, sinó que prevenir i preservar la salut.

La jornada ITESS es va organitzar per donar resposta a aquestes inquietuds en quatre ponències i posteriors taules de treball. Xavier Ferràs, d’ACC1Ó, va emmarcar la innovació a dia d’avui i ens va traslladar la seva velocitat i capacitat transformadora: la salut i els serveis canviaran, al nostre pesar o liderats i amb nosaltres. A continuació, el Dr García Navarro, de SAGESSA, va emmarcar els canvis dels sistemes sanitaris aquí i l’altre costat de les fronteres i va apuntar diversos dels seus reptes, als quals el Dr Ledesma, responsable del projecte d’Atenció al Crònic de la Generalitat de Catalunya, va donar resposta explicant el seu pla de crònics que ja s’està duent a terme.

El plat fort de la Jornada ITESS va arribar amb la ponència de la Dra Kate Lorig, pionera dels programes de crònics en Standford des de fa 30 anys. Seves van ser les dues frases més piulades pels assistents: “el pacient no és el problema, sinó la seva malaltia. El pacient pot ser part de la solució” i “No li demanis a un pacient l’ideal, sinó la realitat”. Els aplaudiments van ressonar a la sala. Simon Knighton, director de Matrix-S, va explicar després un cas d’Anglaterra deixant molt clara la complexitat de la implantació d’aquests programes.

Per acabar, es van presentar quatre casos pràctics de la implantació de programes a crònics: O Berri, Sanitas, Mútua de Terrassa – Flowlab i ICS (Institut Català de la Salut). Diverses idees molt potents van sorgir d’aquí: el rol d’infermeria ha de ser clau, les noves tecnologies són imprescindibles però no poden treballar soles, cal normalitzar respostes encara que cada cas és únic i … l’atreviment que van mostrar els quatre: valentia en llançar projectes per canviar (transformar) els serveis sanitaris al crònic. No importa el context o les incerteses!

Cap a les dues i quart, amb l’auditori ja famolenc … però ple, es van presentar unes primeres conclusions per part del Dr Grego de GESSAP, el Dr Benavent, de l’ICS, i la secretària general del Departament de Salut de la Generalitat, Roser Fernández. La conclusió principal d’aquesta primera Jornada d’Innovació, Transformació i Excel·lència en el Sistema Sanitari no va ser una altra que: “hi ha molt per fer i moltes ganes de fer-ho i be … endavant!!”.

La jornada no va acabar aquí. Ja a la tarda ens vam reunir 60 persones per abordar el repte de definir amb detall els reptes del pacient crònic en tres aspectes: el pacient crònic com pacient actiu, la implantació d’estratègies de programes d’atenció al crònic i l’aportació dels sistemes predictius en aquests programes.
Totes aquestes conclusions i línies de treball tindran una continuïtat a través del web del Fòrum ITESS, un espai de debat i investigació en què ¡tothom és benvingut!

Fede de Gispert, President de Flowlab; empresa resident a ESADECREAPOLIS.

  • 11:45
  • 0

Smart Cities, Smart Mobility, Smart People

El passat dissabte 21 de gener de 2012 a l’edició “L’econòmic” d’El Punt Avui+ va sortir publicat un article que volem compartir en aquest bloc.

Les ciutats intel·ligents o “Smart Cities”, com les coneixem, són  producte de les diferents col·laboracions entre administracions públiques i empreses tecnològiques. Cada vegada són més els municipis que intenten introduir aquests sistemes en la vida diària dels seus ciutadans. De fet, és probable que la nostra ciutat sigui una d’elles i ni tan sols ho tinguem present. A Catalunya hi ha diverses iniciatives de ciutats que volen ser intel·ligents o que ja tenen molts d’aquests sistemes en marxa. Potser l’edifici en el qual treballem o vivim està dissenyat perquè no hi hagi fuites d’energia, o l’enllumenat nadalenc del carrer és de baix consum…

A finals de novembre i principis de desembre de l’any passat, al recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat es va celebrar la primera edició de l’Smart City Expo World Congress, on es van poder conèixer projectes de municipis catalans com ara Sant Cugat del Vallès, Tarragona o la mateixa ciutat comptal, Barcelona. Alhora, experts internacionals i nacionals van debatre sobre el futur de les ciutats intel·ligents.

Ara bé, al nostre país tenim una realitat lligada al concepte “Smart Cities”, i també a la mobilitat (“Smart Mobility”), que obre una gran porta d’oportunitats: el passat 22 de juliol de 2011, l’associació GSMA va escollir Barcelona com a seu de la Mobile World Capital fins al 2018.

La mobilitat és un concepte que tenim completament arrelat en la nostra manera de fer des de fa poc menys de 10 anys. Encara que la telefonia mòbil es remunta als inicis de la Segona Guerra Mundial, podríem dir que no es popularitza fins a principis de la dècada dels 90, quan una gran part de la població comencem a portar un telèfon a la nostra butxaca.

“Smart Cities, Smart Mobility, Smart People” és ja una realitat a Catalunya. Per exemple: el Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa a finals del 2011 un servei informatiu via xarxa social Twitter a través del qual es pot seguir al moment tota l’actualitat de les incidències viàries més destacades de les carreteres i autopistes de Catalunya. Aquest servei disposa d’una sèrie de perfils específics creats per donar a conèixer les incidències de 35 dels principals eixos viaris catalans. Ara, tota aquesta informació que podem rebre al nostre dispositiu mòbil via text, també la podem visualitzar en format visual a partir de “Google Maps”, ja que des de fa una mesos l’aplicació de mapes del gegant d’Internet americà actualitza l’estat del trànsit cada 5-10 minuts i ens mostra una franja verda quan els cotxes circulen amb fluïdesa, una franja vermella quan ho fan lentament i una mescla entre vermell i negre quan estan gairebé aturats. Aquí observem un exemple de col·laboració entre el sector públic i l’empresa privada.

Però encara tenim moltes més aplicacions que uneixen els tres conceptes comentats com és el cas del Passatge Taulat, al districte tecnològic 22 @ de Barcelona, que  s’està omplint de sensors que controlaran bombetes,  humitat o els contenidors de residus urbans, però també les places d’aparcament de vehicles que resten disponibles. Ja des del passat mes de desembre, aquesta tecnologia de detecció d’aparcaments, desenvolupada per una col·laboració entre universitat i empresa, informa en temps real al conductor de les places lliures del passatge a través del mòbil, el portàtil, el navegador del cotxe, l’iPad o els panells lluminosos de la via pública.

Cada cop més, doncs, som una societat interconnectada, ja sigui a través dels nostres dispositius mòbils o no tant mòbils. Podem realitzar tràmits amb l’administració a través de la nostra carpeta ciutadana a Internet; pagar tributs a partir de les diverses aplicacions bancàries; informar de problemes viaris o de transport, com en el cas de Rodalies, a partir de les xarxes socials; estar actualitzats al minut de les notícies; visualitzar els nostres programes de televisió preferits a partir del mòbil o tablet; fer esport amb el nostre calçat esportiu connectat amb l’smartphone de manera que ens marqui, per exemple, el nostre rendiment cardíac i alhora el comparteixi amb els nostres amics… Molts i molts conceptes com aquests ja no ens són gens estranys avui dia, i cada dia ho seran menys. Som, doncs, la societat “Smart People”.

  • 09:35
  • 1

Les mentides a Internet

Tots hem sentit a parlar en algun moment del ciberassetjament, especialment entre menors, però el concepte va més enllà. Avui en dia és molt fàcil difamar contra qualsevol persona a través de les Xarxes Socials o altres espais de contingut generalista, tot generant un conflicte entre la persona assetjada i el seu entorn. Ho hem vist amb matrimonis i relacions sentimentals trencades, per exemple, però no tot s’acaba aquí.

Hi ha qui es dedica a categoritzar les mentides a Internet i per exemple, podem recuperar algunes de molt important i que varen fer força enrenou al seu dia. Poc després de l’11S va començar a circular una foto on es podia observar a la part alta del WorldTrade Center la silueta d’una persona. La data impresa era 9/11/01, i al fons es podia veure un avió apropant-se. Per descomptat, es tractava d’un mal muntatge de Photoshop.

També hem tingut molts exemples de cadenes de missatges a partir de correus electrònics, SMS, missatgeria instantània, etc… sobre aplicacions que són gratuïts i d’ús massiu on s’ens emanava la nostra participació per a difondre aquell missatge i així assegurar-nos o demanar que seguís sent gratuïta.

No farà tant, dos personatges de renom d’aquest Món, com són: Fidel Castro o la mateixa Rihana, van “morir” a la xarxa.

Però malauradament també tenim exemples més propers i molt recents, els quals hem pogut trobar per la xarxa una campanya de desprestigi contra l’Alcalde de la Seu d’Urgell, on se l’acusa d’influir en un canvi d’uniformitat dels Mossos d’Esquadra, en benefici de l’empresa tèxtil que administra el seu germà. La Direcció General de la Policia (DGP), titllada de manipular una adjudicació per interessos polítics i de manera predeterminada, ha hagut de comunicar la falsedat d’aquests comentaris tendenciosos que corrien per la xarxa i fer una sèrie d’aclariments al respecte, començant per explicar que encara no hi ha cap adjudicació feta.

La Generalitat de Catalunya, gràcies al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) té entre els seus objectius conscienciar sobre un ús responsable i segur de la xarxa. I és ben cert que malgrat que Internet és una eina molt útil per al nostre desenvolupament com a societat i imprescindible per l’avenç de la societat, cal estar alerta de l’ús malintencionat que alguns o algunes en fan, posant en perill les seves bonances i usant-lo com a plataforma de campanyes malintencionades.

Cal doncs tenir present, la necessitat Governamental de protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa, amb la finalitat de cuidar els valors d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes.

  • 12:28
  • 2

Què és el diàleg competitiu?

El passat dissabte 21 de gener de 2012 a l’edició “L’econòmic” d’El Punt Avui+ va sortir publicat un article que volem compartir en aquest bloc.

El diàleg competitiu és un procediment especial de selecció del contractista, que s’utilitza quan es tracta de contractes que tenen un objecte complex. I es considera que l’objecte del contracte és complex quan l’òrgan de contractació no es troba objectivament capacitat per definir els mitjans tècnics aptes per satisfer les seves necessitats o objectius, o per determinar la cobertura jurídica o financera del seu projecte.

En aquest cas, l’òrgan de contractació convoca un procediment de diàleg competitiu i dóna a conèixer quines són les seves necessitats i requisits. En la convocatòria, mitjançant el corresponent anunci, identifica els criteris objectius que utilitzarà per adjudicar el contracte. A la vista de les sol·licituds dels interessats que hagin manifestat el seu interès per concórrer, l’Administració convida les empreses que participaran en la fase de diàleg, que hauran de ser com a mínim tres.

En la fase de diàleg es poden debatre tots els aspectes del contracte per determinar i definir els mitjans adequats per satisfer les necessitats públiques. En aquesta fase s’ha d’atorgar el mateix tracte a tots els licitadors. Després de comparar les solucions proposades, l’òrgan de contractació prosseguirà el diàleg fins que es trobi en condicions de determinar la solució o solucions que puguin respondre a les seves necessitats. Després de declarar tancat el diàleg, l’òrgan de contractació convidarà els licitadors a presentar la seva oferta final i seguidament adjudicarà el contracte.

· 4 diàlegs competitius:

Connectivitat i telecomunicacions

Dels quatre diàlegs plantejats, el corresponent a l’aprovisionament de connectivitat i telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya integra tres grans àmbits: les infraestructures de connectivitat, els serveis de telecomunicacions i la radiodifusió. Pel que fa al primer àmbit, la solució de connectivitat haurà de contemplar una oferta al mercat majorista sobre la xarxa d’alta capacitat per a totes les seus de la Generalitat, municipis i serveis públics estratègics, amb preus acordats, i, per tant requereix un pla d’inversió privat. Quant als serveis de telecomunicacions (telefonia fixa, mòbi, dades…), el primer objectiu és una reducció important de costos lligada a una millora de les prestacions. Finalment, el diàleg contempla també la difusió dels canals de TDT i les emissores de FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la gestió dels serveis de radiodifusió i de les noves infraestructures existents o planificades per la Generalitat.

Aplicacions

L’objectiu principal del diàleg competitiu corresponent a  l’aprovisionament i manteniment d’aplicacions de la Generalitat de Catalunya és assolir un model racional que respongui a les prioritats funcionals dels departaments, entitats i organismes de la Generalitat. I aquest model passa per la millora en els processos de construcció i manteniment, en la governança (mitjançant la racionalització de la demanda, la reducció de la cartera d’aplicacions a través de la consolidació i la reusabilitat, l’estandardització de hardware, software i plataformes de desenvolupament i la modernització d’aplicacions) i per un canvi en les polítiques de compra d’actius i renovació.

Llocs de treball i suport a l’usuari

En el cas del diàleg per l’aprovisionament de llocs de treball i suport a l’usuari, les línies mestres que es perfilen com a objectius i alhora mesures de racionalització i foment de la competència passen per la compra innovadora, l’homogeneïtzació per perfils i la virtualització del lloc de treball, d’una banda, i d’altra, per la creació d’un servei transversal d’atenció a l’usuari i una territorialització del suport.

Infraestructura de processament de dades

Amb els mateixos objectius de racionalització i reducció de despesa, el diàleg competitiu per l’aprovisionament d’infraestructura de procés de dades pretén la consolidació de data centers o CPDs per aconseguir economies d’escala, estalviar en l’operació i normalitzar les plataformes. Així mateix, altres objectes d’aquest diaèlg són simplificar l’administració dels servidors mitjançant la reducció de la diversitat tecnològica i fomentar la eficiència energètica.

Si voleu tenir més informació sobre el procès de Nous models TIC podeu accedir al següent enllaç.