Ara que ja ha passat una setmana desprès de l’intens Mobile World Congress 2012 i que ens ha deixat moments de màxima atenció dins el sector de les TIC, toca posar-se a treballar per a la propera edició però també per a totes i cadascuna de les activitats que conformen la Mobile World Capital. Catalunya i en especial Barcelona tenen una oportunitat d’or per esdevenir capitals de la innovació, del desenvolupament sostenible, del coneixement i de referència en el sector. Tenim molta feina a fer d’ara endavant.
Aquest darrer Congrés va ser aparador de les principals tendències i novetats en el món de la telefonia mòbil. Les edicions anteriors van ser també molt importants, però cada cop més el concepte mobilitat s’endinsa més i més en les nostres realitats de vida, i ho hem pogut veure de primera mà en aquesta edició, que ha estat un gran èxit gràcies a l’esforç de moltes i moltes persones.
Voldria, des d’aquí, fer palès el meu agraïment a tots els treballadors de TMB, ja que finalment es va imposar el seny i reunits en assemblea i per referèndum es va decidir que no es celebraria jornada de vaga als transports metropolitans de Barcelona.
El saló ha deixat a Catalunya ingressos per valor de 300 milions d’euros, superant en escreix les expectatives inicials i també s’han superat les xifres de congressistes en gairebé 10.000 persones més. Com he dit anteriorment, fou tot un èxit aquesta setena edició del Mobile World Congress.
En la situació complexa que actualment el nostre país viu, compartida amb d’altres països, el Mobile World Congress suposa una de les escasses oportunitats d’atracció d’ingressos estrangers que es queden a Catalunya. Convé treballar dia a dia i mantenir els esforços cap a iniciatives similars que fomentin el coneixement, l’aprofitament de sinergies pel que fa als visitants i a l’impuls de Barcelona en el mapa internacional. Hi tenim molt en joc.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
Avui us volem compartir la cinquena edició de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunyaque es va presentar el passat 29 de febrer al Palau de la Generalitat de Catalunya i que ha introduït importants canvis transcendentals com també ha suposat una evolució de l’activitat de la Generalitat a les xarxes. Aquests canvis principalment fan referència a la privacitat, als drets d’autoria i a les mètriques, és a dir, a l’avaluació de la presència de l’Administració a les xarxes. Ús recomanem en feu un cop d’ull.
El passat 21 de febrer es va posar en marxa el perfil a Twitter @MobilCAT, aquest neix gràcies a la col·laboració entre Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona per a poder oferir minut a minut informacions del Mobile World Congress 2012. A raó d’això, es genera un impacte força gran a la xarxa i ràpidament milers de seguidors comencen a seguir-lo i a fer-ne retweets.
Ara que l’esdeveniment d’aquest any ja ha passat, és hora de preguntar-se la continuitat d’aquest espai i s’ha volgut compartir amb tots la redefinició d’aquest perfil, per això us convidem a que accediu a: http://goo.gl/mod/WlNZ per a col·laborar en aquesta nova etapa.
Aquesta setmana ha tancat portes la setena edició del Mobile World Congress, el primer certamen pel que fa a ingressos, dels prop d’un centenar que tenen lloc anualment a la Fira de Barcelona (entre propis i els que s’hi acullen, com ara congressos). Més de 67.000 persones de 205 nacionalitats han accedit al recinte firal durant els últims dies, que representen un increment de l’11% en comparació a l’any passat, segons Agustí Cordón, Director General de la Fira de Barcelona, que afirma que “Barcelona ha estat a l’alçada”.
Malgrat de l’amenaça de vaga per part d’alguns treballadors de TMB, que finalment va quedar només en un ensurt per als contribuents, al llarg d’aquests dies, el saló ha deixat a Catalunya ingressos per valor de 300 milions d’euros, superant les expectatives inicials.
L’apunt negatiu pel que fa la imatge va arribar dimecres 29, amb la vaga d’estudiants que va fer que es tallés el principal punt d’accés al recinte, oferint una imatge que no és la desitjable per a una ciutat que ha esdevingut Mobile World Capital fins 2018, com a mínim. Lluny de ser interpretat per la comunitat estudiantil com un estímul, malgrat les retallades en universitats, els visitants a la Fira van presenciar una persecució d’estudiants i de forces de l’ordre que no corresponien a la majoria dels estudiants. Barcelona s’ha esforçat molt durant mesos per aportar aquest focus d’atracció empresarial i de foment de l’emprenedoria. Des del sector públic, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van unir sinèrgies en un acord sense precedents, pel qual posaven en funcionament un perfil a les xarxes socials amb la finalitat d’aproximar el certament al ciutadà i, alhora, que Barcelona guanyés espai en les xarxes socials, notorietat de marca a escala global.
Per altra banda, entitats com ara Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, el Gremi d’Hotelers i el Gremi de Restauració de Barcelona han fet grans esforços per poder atraure el màxim nombre de visitants i, un cop aquí, estimular la seva demanda de consum. Malgrat les limitacions que suposen un aeroport amb poques connexions internacionals, Barcelona ha hagut de lluitar molt per estar aliniada a ciutats capdavaneteres pel que fa a les fires i congressos internacionals com ara les tradicionals Múnic, Amsterdam o París, i les que han entrat recentment en escena, com ara Londres i Dubai.
No podem obviar l’ambiciós acord signat entre l’entitat internacional per antonomàsia al nostre país, el FC Barcelona, amb el MWC. Impulsat per Dídac Lee, emprenedor català d’èxit en el sector de les noves tecnologies i membre de la Junta Directiva del club, l’acord pretén impulsar iniciatives d’emprenedors que ofereixin serveis innovadors per a mòbils en l’ambit esportiu. En declaracions a aquest espai bloc, Lee apunta que: “Tenim l’oportunitat de crear un cluster d’emprenedors mobile si unim totes les forces privades i públiques i anem a una.”. Pel que fa al foment de l’emprenedoria i a la difusió de la marca Barça, Lee opina que “FCB apps suposa una bona oportunitat per potenciar el sector, entorn a una marca global i amb tanta arribada com el FC Barcelona”.
En un clima de deute creixent amb les administracions centrals, el Mobile World Congress suposa una de les escasses oportunitats d’atracció d’ingressos estrangers que es queden a Catalunya. Convé mantenir els esforços cap a iniciatives similars i fomentar-se el coneixement, l’aprofitament de sinèrgies pel que fa als visitants i a la propulsió de Barcelona en el mapa internacional.
Clara Lapiedra, redactora del bloc Economia i altres rimes, Una òptica transversal - ara emprenem
Dels quatre diàlegs plantejats, el corresponent a l’aprovisionament de connectivitat i telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya integra tres grans àmbits: les infraestructures de connectivitat, els serveis de telecomunicacions i la radiodifusió. Pel que fa al primer àmbit, la solució de connectivitat haurà de contemplar una oferta al mercat majorista sobre la xarxa d’alta capacitat per a totes les seus de la Generalitat, municipis i serveis públics estratègics, amb preus acordats, i, per tant requereix un pla d’inversió privat. Quant als serveis de telecomunicacions (telefonia fixa, mòbi, dades…), el primer objectiu és una reducció important de costos lligada a una millora de les prestacions. Finalment, el diàleg contempla també la difusió dels canals de TDT i les emissores de FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la gestió dels serveis de radiodifusió i de les noves infraestructures existents o planificades per la Generalitat.
Aplicacions
L’objectiu principal del diàleg competitiu corresponent a l’aprovisionament i manteniment d’aplicacions de la Generalitat de Catalunya és assolir un model racional que respongui a les prioritats funcionals dels departaments, entitats i organismes de la Generalitat. I aquest model passa per la millora en els processos de construcció i manteniment, en la governança (mitjançant la racionalització de la demanda, la reducció de la cartera d’aplicacions a través de la consolidació i la reusabilitat, l’estandardització de hardware, software i plataformes de desenvolupament i la modernització d’aplicacions) i per un canvi en les polítiques de compra d’actius i renovació.
Llocs de treball i suport a l’usuari
En el cas del diàleg per l’aprovisionament de llocs de treball i suport a l’usuari, les línies mestres que es perfilen com a objectius i alhora mesures de racionalització i foment de la competència passen per la compra innovadora, l’homogeneïtzació per perfils i la virtualització del lloc de treball, d’una banda, i d’altra, per la creació d’un servei transversal d’atenció a l’usuari i una territorialització del suport.
Infraestructura de processament de dades
Amb els mateixos objectius de racionalització i reducció de despesa, el diàleg competitiu per l’aprovisionament d’infraestructura de procés de dades pretén la consolidació de data centers o CPDs per aconseguir economies d’escala, estalviar en l’operació i normalitzar les plataformes. Així mateix, altres objectes d’aquest diaèlg són simplificar l’administració dels servidors mitjançant la reducció de la diversitat tecnològica i fomentar la eficiència energètica.
Sona l’alarma i allarguem el braç per parar el mòbil. Mentre esmorzem, mirem l’agenda del dia i les últimes notícies en la tauleta o l’smartphone. Sortim d’una reunió i el GPS ens indica el camí a seguir. I si hi ha retencions, informem mitjançant un missatge o un whatsapp que arribem tard. El mòbil, en definitiva, ha esdevingut un aliat indispensable en el dia a dia i, mitjançant la facilitat per adaptar-se als nous corrents socials i tecnològics, permet mantenir-nos connectats allà on som.
Innovació, tecnologia i mòbils. Aquesta és la recepta màgica que es dóna cita aquesta setmana (del 27 a l’1 de març) al Mobile World Congress de Barcelona (#mwc12cat), el congrés referent a nivell mundial en telefonia mòbil organitzat per GSMA que, aquest any, ha aconseguit reunir 1400 expositors de més de 200 nacionalitats en el recinte firal de la ciutat comtal. Els organitzadors esperen superar els 60000 assistents que van visitar el saló el passat any.
El Congrés és l’aparador de les principals tendències i novetats al món de la telefonia mòbil, tal i com es va poder veure en anteriors edicions. A continuació, els models més innovadors del MW 2012:
En aquesta setena edició del Congrés, a més, es presentaran alguns detalls de la Mobile World Capital, una entitat que serà el centre mundial del desenvolupament, coneixement, innovació i generació de nous models de negoci de les tecnologies mòbils i que tindrà seu oficial a Barcelona fins al 2018.
La innovació estarà present al #MWC12cat no només en la presentació dels darrers dispositius mòbils de la temporada sinó que, a més, estaran pressents grans entitats tecnològiques de la ciutat, com el Centre Tecnològic Barcelona Digital, Barcelona Media y la Fundació i2Cat, entre d’altres. Per últim, els assistents tindran l’oportunitat d’assistir a la conferència “Oportunitats i recursos per a la I+D europea en el sector de les noves tecnologies” i analitzar el futur i les properes tendències del sector.
Quina creieu que serà la tendència que marcarà la setena edició del MWC?
Si volem explicar el futur hem de parlar ineludiblement del món 2.0. Però no només d’un món digital i connectat entre marques i clients, sinó també un món de relacions internes entre treballadors, que dins les seves empreses comparteixen, col·laboren i construeixen coneixement de manera integrada. Des d’aquesta perspectiva, la informació empresarial que ara flueix per mails i altres canals corporatius, començarà a canalitzar-se per sistemes estructurats de xarxes internes integrades amb tota la tecnologia que ja existeix dins de cada corporació.
Zyncro, sistema social intern per a empreses, va presentar fa unes setmanes una infografia sobre el concepte del “Corporate Activity Stream“, l’evolució del microblogging empresarial que recull tots els fluxos d’informació de l’empresa. Després de la lectura de l’article de Programari Advice sobre els “Beneficis de l’Activity Stream en les Interfícies d’usuari de Programari Industrial“ de Derek Singleton (gràcies Derek per compartir-lo amb Zyncro), ens agradaria reprendre aquest concepte i veure els beneficis en un àmbit tan àrid com el del programari industrial, així com en el dels sistemes empresarials de gestió de continguts (CMS) i de dades de clients (CRM).
Activity Stream en el Software Industrial
Què passa quan l’Activiy Stream també s’integra al Programari Industrial?
El problema de la demora d’informació és sens dubte una batalla important en la indústria, i és especialment greu en el cas dels fabricants que operen a Just in Time. Saber quina és la situació d’una ordre de compra o de la llista de materials per a un producte en concret i en temps real, és molt més eficient gràcies a les possibilitats de subscriure l’Activity Stream corresponent al producte o projecte en què treballes. Per Singleton, el resultat final de la integració de l’Activity Stream al Software Industrial és que els equips de fabricació poden interactuar en temps real, tant en projectes com en comandes. Com s’aconsegueix?
Automatitzant l’actualització de la informació de manera que l’empleat recordi l’estat del seu projecte actual i també dels futurs, cosa que millora la seva planificació. Els empleats comparteixen la seva informació amb la resta i això al seu torn genera un coneixement de valor per a la planificació de tota l’organització. També cal mantenir els treballadors permanentment informats de les prioritats d’acció en cada moment i modificar-les també en temps real si les demandes dels clients ho requereixen el que millora moltíssim la capacitat de resposta de la indústria.
Activity Stream en la Gestió documental i de continguts
Dins dels sistemes de CMS, disposar d’un espai usable i dinàmic per realitzar un seguiment dels fluxos d’informació o Activity Stream és també un avantatge. Poder comentar o valorar les accions amb arxius o els processos documentals converteix aquests sistemes en entorns dinàmics, més d’acord amb la realitat actual de l’empresa, potencia les accions col·laboratives que milloren els resultats i humanitzen els fluxos automatitzats, convertint-los en accions reals de cada companyia.
Les actualitzacions de dades o documents es converteixen en un procés integrat en el qual participen els actors implicats de cada organització, l’entorn esdevé més usable i, alhora, també en més emprat pels empleats.
Afegir un ”M’agrada” o comentar la creació d’un document incrementa la motivació, impulsa el crowdsourcing dins l’empresa i la construcció bottom-up i col·laborativa del coneixement a les organitzacions.
Activity Stream en els sistemes de CRM
Finalment, un entorn en què disposar de fluxos d’informació és, per descomptat, el CRM. La interacció o l’intercanvi d’informació entre comercials, suport o pre-vendes respecte a les dades dels clients o potencials clients millora els processos de venda i atenció al client de manera exponencial. Bona prova d’això és la tendència cap a la socialització que estan experimentant en l’actualitat els grans sistemes de CRM.
El Activity Stream és una realitat en els nostres correus electrònics, els nostres intercanvis d’informació corporativa i els nostres grups de treball, però de manera desordenada. Ara comença a ser-ho també en els nostres sistemes tecnològics dins d’entorns ben estructurats, usables i accessibles. És l’evolució natural per a la gestió professional de la massa d’informació que inunda actualment les nostres companyies.
El passat 1 de febrer vàrem activar a la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació el pla de seguiment del temporal a tot el territori català a causa de les previsions d’excepcionalitat metereològica i les conseqüències que se’n podien derivar.
Aquest pla va comportar l’activació de procediments especials de comunicació i de coordinació intensius, previstos en els convenis de col·laboració vigents amb els principals operadors de telecomunicacions per tal de minimitzar l’impacte de les incidències de telecomunicacions i maximitzar la disponibilitat de serveis electrònics en escenaris d’emergència.
Les incidències en telecomunicacions en situacions metereològiques especials, com ara de vent, fred, gel i neu, poden causar talls d’energia, incidències en els grups electrògens de backup, afectar els radioenllaços entre centres emissors i disminuir el rendiment dels seus elements receptors i radiants. En aquest sentit, els protocols activats van permetre garantir el bon funcionament de les xarxes de telecomunicacions (TDT, ràdio i telefonia mòbil i xarxes físiques de telefonia fixa i Internet), cabdals per assegurar la comunicació amb la població i mantenir una correcta gestió de les onades de fred i neu. En concret, es van reforçar les guàrdies i recursos de les àrees d’operacions i manteniment de les empreses, es va realitzar una supervisió extraordinària de les incidències i es va vetllar per garantir els accessos als principals centres emissors.
Paral·lelament a això, a la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació vàrem començar a informar a través de twitter (@TIC) sobre l’estat de la xarxa i de qualsevol incidència que pogués estar produint-se. Es va fer un seguiment exhaustiu a través dels hashtags #neucat i #incidenciesTELCO per tal de donar una resposta acurada a les demandes ciutadanes i reportar en cas de necessitat al CECAT qualsevol incidència comunicada pels usuaris de les xarxes socials.
L’alerta primària de neu es va desactivar el dia 6 de febrer, però l’operatiu especial es va perllongar fins al 13 de febrer, quan es va considerar ja reestablerta la normalitat a tot el territori català, i gràcies a aquests procediments es va poder garantir la màxima disponibilitat de serveis i informar en tot moment a la ciutadania sobre “l’estat de la situació”, les previsions d’evolució i un normal accés als serveis de seguretat i emergència.
Durant els dies de l’operatiu va quedar demostrat que la ciutadania valora cada cop més positivament poder tenir informació immediata sobre el que passa en el nostre entorn, i més en situacions especials. Aquesta necessitat es va fer palesa en l’ús de les noves tecnologies com a eines fonamentals a l’hora d’informar i de rebre informació de forma puntual i constant i accessible des de qualsevol punt del país.
Un cop es va restablir la normalitat metereològica el passat 13 de febrer, es va donar per finalitzat l’operatiu especial.
Ara, passats uns dies, i fent balanç de l’operatiu, no puc sinó agrair la tasca dels efectius que hi van participar, i vull fer un esment especial per a les operadores i els seus equips tècnics, l’òptim nivell de comunicació i d’entesa amb les quals va garantir en tot moment la resposta immediata a les incidències aparegudes per tal de donar el millor servei i garantir la seguretat de la nostra ciutadania. Estic molt agraït i satisfet per aquest nivell d’entesa, i vull remarcar la determinació de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació i del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació a seguir treballant en aquesta línia de la mà de les diferents operadores del país per tal d’estar preparats per a d’altres contingències que es puguin produir en el futur.
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya
L’edició del Mobile World Congress 2012 (#MWC12) serà molt especial perquè es donaran a conèixer molts detalls de la Mobile World Capital, una entitat que serà el centre mundial del desenvolupament, coneixement, innovació i generació de nous models de negoci de les tecnologies mòbils. Barcelona, on recau ara aquesta capitalitat i, per extensió, Catalunya seran el focus d’atenció de la telefonia mòbil fins, almenys, l’any 2018.
Per això, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona sumen forces per poder difondre aquest esdeveniment tan important a través de les xarxes socials i creen els perfils de
Twitter@MobilCAT (català) i @MobileESP (castellà), que oferiran informacions que es vagin succeint al voltant d’aquesta edició del Mobile World Congress.
La voluntat d’informar de manera conjunta, creant un canal gestionat de manera mixta per les dues administracions és una experiència pionera en el sector públic de Catalunya.
Aquests dos perfils de Twitter unificaran la informació de les dues institucions, promocionaran les empreses catalanes que participen al certamen i donaran resposta a les consultes o dubtes que tinguin els usuaris.
EL #MWC12 comptarà aquest any amb un Pavelló de Catalunya més gran que a l’ultima edició. Hi haurà 20 empreses catalanes tecnològicament punteres en l’àmbit de la mobilitat, el doble que l’any passat, que tindran la possibilitat de gaudir d’un estand a l’APP Planet. Catalunya també serà present al Ministerial Program, unes jornades on delegacions de governs de països de tot el món exposaran els seus projectes i on Catalunya jugarà un paper d’amfitrió, un fet que permetrà dur a terme relacions bilaterals amb altres països per arribar a acords de col·laboració per a la millora del teixit tecnològic català.
El passat dissabte 21 de gener de 2012 a l’edició “L’econòmic” d’El Punt Avui+ va sortir publicat un article que volem compartir en aquest bloc.
La Generalitat de Catalunya va presentar el passat mes d’octubre el seu nou model de contractació pública de serveis TIC, que respon a l’objectiu marcat al Pla de Govern 2011-2014 que determina que el desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya és transversal dins del Govern, en tots els seus àmbits, i també fora, en la relació amb la ciutadania, les empreses i les administracions.
Per complir aquest objectiu, el Govern de la Generalitat ha optat per la creació d’un model de governança transversal i coherent per a les TIC de la Generalitat que generi estalvi, eficiència, transformació i innovació, que impulsi un servei públic més eficaç i proper a la ciutadania i que incrementi la transparència i la igualtat d’oportunitats. En definitiva, un model que ha de donar una doble resposta a la necessitat d’aprimament, austeritat i agilitat de l’administració catalana (com a motor de transformació cap a una administració més àgil i eficient i com a element reductor de l’important cost que representen actualment les TIC per a l’administració catalana) però que també ha de permetre afrontar amb garanties els grans reptes del país en un context econòmic desfavorable.
Conscient de la importància, i més en un moment com l’actual, de la col·laboració del sector públic amb el privat, i també de la necessitat de comptar amb la complicitat, el talent i el coneixement del sector en la cerca de les millors solucions per assolir aquests ambiciosos objectius, el Govern de la Generalitat ha volgut impulsar la implicació directa de les empreses del sector TIC en el nou model de contractació.
Per aquest motiu, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de Informació (CTTI), ens encarregat de la contractació centralitzada, la gestió i el subministrament de solucions TIC de tota la Generalitat, ha plantejat un model de contractació dels serveis TIC el procediment de licitació del qual és el del diàleg competitiu.
Concretament, s’han obert quatre diàlegs o licitacions competitives corresponents a quatre grans àrees o blocs de serveis TIC en cadascun dels quals hi participaran entre 8 i 12 empreses: connectivitat i telecomunicacions; aplicacions; infraestructura de processament de dades (CPDs) i equipament per al lloc de treball i suport a l’usuari. Amb aquest nou model de contractació pública, la inversió en TIC de la Generalitat de Catalunya continuarà suposant més de 400 milions d’euros anuals per a les empreses del sector TIC.
Ateses les dimensions d’alguns dels contractes objecte d’aquestes licitacions, i per tal de facilitar-ne l’accés a les petites i mitjanes empreses, que suposen el gruix del sector TIC català, la Generalitat ha dut a terme una acurada tasca de sensibilització adreçada a les pimes sobre la necessitat i conveniència de l’agregació d’empreses que ha donat un bon resultat, ja que de les 49 empreses que han presentat formalment la seva sol·licitud per entrar en aquests diàlegs, 32 són unions temporals d’empreses (UTE).
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya veu aquest nou model de contractació com una gran oportunitat per al teixit empresarial TIC català, ja que de les unions temporals d’empreses que s’hagin creat per participar en aquest procés poden sorgir-ne cooperacions i complicitats que li donaran la musculatura necessària per, en el futur, competir amb més força a l’exterior. Cal tenir en compte que, tot i ser un dels que ja han superat els pitjors moments de la crisi, el sector TIC català està format bàsicament per pimes, que tenen el repte d’enfortir-se per poder internacionalitzar-se.
Ara que ja ha passat una setmana desprès de l’intens Mobile World Congress 2012 i que ens ha deixat moments de màxima atenció dins el sector de les TIC, toca posar-se a treballar per a la propera edició però també per a totes i cadascuna de les activitats que conformen la Mobile World Capital. Catalunya i en especial Barcelona tenen una oportunitat d’or per esdevenir capitals de la innovació, del desenvolupament sostenible, del coneixement i de referència en el sector. Tenim molta feina a fer d’ara endavant.
El passat 21 de febrer es va posar en marxa el perfil a Twitter 
L’edició del 
