Expliquem el futur » tecnologia


99 APUNTS

  • 09:19
  • 0

Bon Nadal i Feliç Any 2012

Des de el Bloc “Expliquem el Futur” us volem agraïr el vostre suport i desitjar-vos unes bones festes i un any nou ple de felicitat. Ens retrobem l’any que ve a partir del 9 de gener. Bon Nadal i Feliç Any 2012!

  • 09:24
  • 0

XIX Premis Voluntariat

Els XIX Premis Voluntariat es van lliurar el passat 12 de desembre de 2011 coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Voluntariat.

Aquests guardons, dotats amb 32.000 euros, van ser els següents:

El projecte “Per i per a la solidaritat” de l’Associació d’Amputats Sant Jordi ha estat el guanyador en la modalitat nacional, dotada amb 12.000 euros. Aquest projecte recull, recicla i envia material ortopèdic a països en vies de desenvolupament.

El Pla comunitari del Casc Antic de Barcelona ha obtingut el premi en la modalitat local/comarcal, dotat amb 8.000 euros, amb el projecte Xarxa de voluntariat del casc antic. Aquesta iniciativa acosta un grup de voluntaris als domicilis de persones grans del barri que es troben soles i els fan visites periòdiques.

Premi Eliseu Colomer per a l’Associació de Joves per la Igualtat i la Solidaritat pel projecte “Teixint i multiplicant xarxes: Inclusió i Participació Social a través de les TIC”. Aquesta iniciativa vol implementar un projecte creatiu i socioeducatiu de caire comunitari que faciliti l’accés a les noves tecnologies. En aquest projecte hi ha intervingut altres entitats com ara la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Collblanc / Torrassa, el Casal de Gent Gran de la Torrassa i la Coordiandora d’Entitats de Collblanc -Torrassa.

El de la Fundació Marianao ha estat el projecte més votat en la modalitat popular, dotada amb 6.000 euros. El projecte E.S.F.E.R.A Jove (Experiència, Solidaritat, Formació, Eines, Recursos i Acció!) és un programa de formació i participació juvenil.

  • 09:30
  • 0

i2CAT organitza una jornada per assessorar a les pimes catalanes en projectes europeus

La Fundació i2CAT va organitzar el passat dia 14 de desembre la I Jornada del “Grup Connect-EU, Media, Mobilitat i Interacció”. Aquesta es va celebrar al Citilab de Cornellà i tenia com a principal objectiu analitzar i optimitzar les relacions entre les pimes catalanes i la Unió Europea.

El Grup Connect-EU MMI, coordinat per la Fundació i2CAT, és una iniciativa d’ACC1Ó i AGAUR de la Generalitat de Catalunya, integrada per i2CAT, Tempos 21, Barcelona Media, Alcatel-Lucent España, Universitat de Girona, Cromosoma, Digital Legends, Genaker, Digitalent, Citilab, La Salle, TecnoCampus Mataró, Tradia/Abertis, Video Stream Networks,  FuturLink i Xarxa Audiovisual Local, amb la participació de diverses entitats col·laboradores del sector i institucions que van signar una carta d’adhesió.

Aquesta primera jornada va servir principalment per apropar els projectes europeus a la realitat empresarial catalana, com conferències, tallers i reunions, participant ponents tant del món de l’empresa com de la recerca i la innovació.

Durant la inauguració, Artur Serra, adjunt a Direcció de la Fundació i2CAT, va destacar que “la voluntat de la creació d’aquest grup és defensar els interessos catalans a Espanya i Europa, fomentant al mateix temps la col·laboració entre empreses i entitats de recerca de Catalunya”. “Catalunya ha de ser més present en R+D a Europa, hem de prendre més protagonisme en els projectes de finançament europeu, principalment el 7è Programa Marc Europeu i el futur 8è Programa Marc (Horizon 2020)”, ha afegit.

Per a Serra, “precisament en l’àmbit de la mobilitat tenim una molt bona oportunitat, ja que Barcelona ha estat declarada la Capital Mundial del Mòbil, fet que ja està repercutint en què empreses importants del sector hi ubiquin les seves seus i el sector comenci a mirar cap a nosaltres, i les pimes catalanes i el sector de la R+D del nostre país no poden desaprofitar-la”.

En aquest sentit, la Fundació i2CAT compta amb una gran experiència en l’àmbit europeu. Al llarg del 2010, l’entitat va participar en 18 projectes europeus i 2 internacionals, liderant tres d’ells del 7è Programa Marc (Mantychore, Geysers i Fibre.eu), fet que va suposar un finançament europeu de més de mig milió d’euros (571.487 €) per als projectes.

La Fundació i2CAT és un centre de recerca i innovació creat el 2003. Té com a principal objectiu aconseguir una Internet del futur accessible i oberta. Per a aconseguir-ho, la Fundació posa la recerca i la innovació d’Internet a l’abast de la societat, mitjançant la col·laboració entre l’Administració pública, les empreses i els grups de recerca de les universitats i del món educatiu per al desenvolupament de projectes innovadors en l’àmbit de les noves tecnologies de la societat del coneixement.

  • 09:30
  • 1

Les primeres 24 hores d’una Startup

Avui volem compartir un article que tres estudiants ens han fet arribar i que explica la seva vivència a la darrera “Barcelona Developers Conference“, ells són: Sergi Capó, Adrian Lombera i Ivan Payan. A tots ells moltes gràcies.

24h: Feia tard -per variar- i tant en Sergi com l’Adrià ja es trobaven al recinte del museu marítim on se celebrava la primera edició del Barcelona Developers Conference.

Pel camí anava pensant com repartir-nos les tasques de la idea que prèviament ja havíem decidit desenvolupar. Érem conscients que molt possiblement no seria la idea guanyadora,  però la veritat és que tampoc ens importava gaire. Des d’un bon principi teníem clar que el que volíem era passar una bona estona amb dos grans amics fent allò que més ens agrada: crear amb la il·lusió de veure com allò resultant pot ser d’utilitat per a altres persones, pot millorar la seva qualitat de vida i pot propagar emocions traduïdes en un somriure.

Un cop arribat al recinte i després d’un merescut sermó per la tardança, l’Adrià, amb dificultats per contenir una gran rialla va dir: -Ivan! Ens acaben de comunicar que el tema central del concurs de programació es el mar! En Sergi, amb menys humor que l’Adrià, va afirmar amb el cap.

En aquell moment ens vam trobar desconcertats, doncs tota la planificació que havíem fet no ens servia per res.

La reacció no va trigar en arribar i vam decidir convertir el problema en un repte. Amb energies renovades vam iniciar un brainstorming on, sistemàticament, cercàvem tota informació necessària per validar les idees que se’ns anaven acudint. Després de 3 hores, vam aïllar dues idees atractives per desenvolupar: un servei de gestió de ports en el núvol (SaaS)  i un servei de lloguer d’amarradors. Finalment i després d’arribar a un empat tècnic entre les dues idees, en Sergi va donar amb la solució. Per què no desenvolupar les dues alhora? Al cap i a la fi les dues eren compatibles, eren dos serveis que podien compartir una mateixa plataforma.

21h: Ja teníem la idea, però el fet que cap de nosaltres tingués un vaixell -no per falta de ganes- ni gestionés cap port des de feia anys -de petit en Sergi tenia un port Lego xulísim!- ens generava certs dubtes sobre la veritable utilitat de la idea. Va ser en aquest moment quan vaig pensar en el meu amic Jordi, que havia estat cap de la biblioteca de la Facultat de Nàutica de Barcelona -actualment cap de recursos digitals de les biblioteques de la UPC- i em vaig apressar a trucar-lo. Amb una eficàcia magistral, en Jordi em va aconseguir una reunió amb el cap de departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques, el Dr. F. Xavier Martinez de Osés, en poc més de 15 minuts.

Així doncs, mentre l’Adrià i el Sergi es van posar a treballar en l’especificació, jo vaig agafar el Bicing i vaig posar rumb a la Facultat de Nàutica amb l’objectiu de validar la idea. Després d’un sprint digne d’Alessandro Petacchi, em vaig plantar a Nàutica i em vaig reunir amb en Xavier. Poc després es va afegir a la reunió el professor Sergio Velázquez, que per la seva participació en el projecte BlooSee disposava d’àmplia experiència dels serveis nàutics en format TIC. Vaig explicar-los la idea i, entusiasmats, van confirmar que no coneixien cap servei semblant. A més, en Sergio va proposar-nos la possibilitat d’una col·laboració futura amb BlooSee.

20h: Un cop confirmat per autoritats del sector que havíem detectat una necessitat i havíem plantejat una forma eficaç de cobrir-la, va començar una jornada maratoniana de 20 hores. Repartint les tasques per especialitats, en Sergi i jo ens vam encarregar del desenvolupament, i l’Adrià, del disseny de la interfície i de l’experiència d’usuari.

1h: Lluitant per mantenir-nos desperts, vam treballar a contra-rellotge per acabar de polir els últims detalls. Com podeu imaginar, un bon servei no es desenvolupa en 24h, per tant ens vam centrar en desenvolupar un prototip que expliqués amb claretat l’essència de la idea. La immillorable tasca de l’Adrià va donar com a resultat una interfície que superava amb gran marge les nostres expectatives, assolint els objectius de claredat, intuició i frescura.

0h: Entregat i presentat a un primer jurat, la primera recompensa no va trigar en arribar. La reacció de sorpresa del jurat i els elogis rebuts ens van omplir de satisfacció.

Unes hores més tard ens van comunicar que formàvem part dels cinc equips finalistes del concurs i a l’endemà, després de la presentació pública i per a la nostra sorpresa, el jurat definitiu ens va donar el primer lloc en el concurs.

Actualment, i gràcies al premi del concurs, continuem treballant en el projecte dins del programa YUZZ, i desitgem poder llençar una primera versió operativa aquest proper any vinent.

Amb total il·lusió de tornar a coincidir, volem fer una abraçada a tots els participants  i donar l’enhorabona a l’organització del Barcelona Developers Conference, especialment a en Xavier Colomer i a en Toni Quiles, que, gràcies a la seva incansable tasca, van assolir l’èxit absolut d’aquesta que desitjo sigui la primera de moltes edicions.

  • 17:57
  • 3

El Nou model de contractació pública en TIC al Parlament de Catalunya

Ahir es va presentar al Parlament de Catalunya el “Nou model de contractació pública en TIC” de la Generalitat de Catalunya. L’encarregat de fer-ho fou el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el Sr. Carles Flamerich; va estar acompanyat de l’Hble. Conseller Francesc X. Mena i del director gerent del Centre de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el Sr. Jordi Escalé. Us podeu descarrergar la presentació a partir del següent enllaç: http://files.zyncro.com/5uKZB_s

  • 09:30
  • 1

Telecentre.org-Europa premia el talent de les professionals catalanes de la dinamització digital

El passat mes de setembre es va posar el marxa, dins del marc de la campanya Dones en telecentres: Alfabetització digital, la cerca de les 100 millors administradores de telecentres, per tal de triar, mitjançant el sistema de votació popular i d’un jurat especialitzat, una representant per cada regió del planeta.

Les i els professionals al capdavant dels punts que conformen la Xarxa Punt TIC – Òmnia són especialistes en l’alfabetització digital, així com en la dinamització comunitària i empresarial a través de les noves tecnologies. El perfil de dinamitzador/a digital implica la coordinació amb nombrosos agents dins la xarxa i l’atenció directa a les persones participants, tant des d’un vessant tècnic-informàtic, com pedagògic. En un context mundial en què les dones encara fan part de l’escletxa digital, les professionals de la dinamització digital inspiren i són referents per a l’apoderament d’altres.

Les dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC – Òmnia que van ser preseleccionades dins la campanya són Luisa Miralles, de l’Òmnia Casa Caritat de Valls; Paloma Hernández, dinamitzadora del Punt TIC del Solsonès; i Anna Besolí, dinamitzadora del Punt TIC de l’Alt Urgell, i Ester Collado, dinamitzadora de l’Òmnia del Centre Cívic l’Escorxador a la Seu d’Urgell, essent aquesta última la guanyadora europea.

Al currículum de l’Ester Collado destaquen els 8 anys de dinamització a un Òmnia situat a l’entorn rural de la Seu d’Urgell, on ha desenvolupat un excel·lent treball en xarxa amb entitats de tot tipus, amb una oferta formativa adaptada a les necessitats de la població i una aposta clara per la inclusió digital de les persones amb discapacitat.

A banda d’un netbook i una placa distintiva, l’Ester Collado participarà en una cerimònia commemorativa del premi a la zona Europea, que encara no ha estat convocada. La resta de candidates també rebrà una placa i un regal. Totes formaran part de l’obra “Outstanding Telecentre Women Managers: 100 Stories”, que serà publicada durant el 2012.

Per a més informació sobre el premi i la resta de guanyadores de la campanya, entreu al web de Telecentre.org. És un programa internacional de la Fundació Telecentre.org, que dóna suport i dinamitza punts d’accés a Internet i tot tipus de tecnologies que promoguin l’apoderament i l’augment d’oportunitats de la població arreu del món.

  • 09:30
  • 0

El SOC i Microsoft col.laboren per tal de contribuir a millorar la fomació i l’ocupabilitat de les persones en atur

El Departament d’Empresa i Ocupació, mitjantçant el SOC, i Microsoft s’han reunit avui per tal de seguir avançant en la línia de col.laboració oberta entre ambdues institucions amb l’objectiu de  millorar les oportunitats d’ocupació per a les persones en situació d’atur a través de la formació i l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) més avançades.
Administració i multinacional  han mantingut aquesta tarda una reunió en la que han participat, per part de la Generalitat: la secretària d’Ocupació i Relacions Laborals, Esther Sànchez; i la directora de programes del SOC; Ariadna Rectoret; i per part de Microsoft: el vicepresident mundial d’Educació i Sector Públic de Microsoft Corporation, Anthony Salcito, el director de Microsoft a Catalunya i Sector Públic de Microsoft Iberica, Carles Grau; i el director general de PUE, José Antonio Ufano.
Generalitat i empresa han posat conjuntament en marxa aquest any diferents iniciatives  enfocades a oferir eines i recursos a les persones en situació d’atur i  professionals del sector tecnològic per tal de millorar la seva formació i ocupabilitat en l’àmbit TIC, un sector en expansió que demanda persones cada cop més qualificades.
La secretària d’Ocupació i Relacions Laborals, Eshter Sànchez ha destacat que “les polítiques d’ocupació s’han d’adreçar clarament cap a la innovació, incorporant noves metodologies, programes i una relació més estreta amb les empreses que, com Microsoft, són capaces de combinar la seva estratègia de mercat amb una clara vocació social i de compromís amb la millora de l’ocupació”.

El vicepresident mundial d’Educació i Sector Públic de Microsoft, Anthony Salcito, ha volgut destacar la importància de la col·laboració público-privada amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats de les persones d’incorporar-se al món laboral.“Microsoft i la Generalitat de Catalunya estan posant avui a disposició de les persones en situació de desocupació l’accés a formació gratuïta altament qualificada i demandada en el sector TIC, que millorarà els seus coneixements i preparació amb el ferm propòsit de millorar la seva actual ocupabilitat”, ha apuntat.
Formació i millora de l’ocupabilitat

Durant aquest 2011, en l’àmbit de la formació, Microsoft ha posat a disposició del SOCel seu programa de formació i certificació mundial IT Academy, a través del qual s’ofereix l’accés a recursos avançats i tot el material educatiu que permet obtenir certificacions en Tecnologia Microsoft altament qualificades i demandades pel sector TIC.
Durant el segon semestre de l’any hi han accedit més de 1.000 professionals en situació d’atur i la previsió és duplicar-ne el nombre en el primer semestre de 2012. D’aquesta manera el programa de formació cerTIC, impartit pel SOC en col.laboració amb el Projecte Universitat Empresa (PUE) també ofereix una àmplia gamma de recursos i avantatges de formació en tecnologies Microsoft amb les corresponents certificacions professionals.
Pel què fa a la millora de l’ocupabilitat, la xarxa de partners de Microsoft, juntament amb MS Employ i el Projecte Universitat Empresa (PUE), s’han compromès a participar activament en el programa del SOC ‘Forma i Contracta’, en un sector com el de les TIC en el que l’actualització constant de coneixements és absolutament necessària.
A través de les accions de formació i certificació a càrrec del Projecte Universtat-Empresa (PUE) i del suport del portal d’ocupació per a professionals Microsoft MS Employ (www.msemploy.es) es detectaran necessitats de professionals formats en tecnologia Microsoft per la xarxa de partners de Microsoft a Espanya, que està integrada per més de 12.000 empreses d’arreu d’Espanya.
Cal destacar, a més, que el passat 25 de novembre es va celebrar a Catalunya, en concret, a la seu de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, la Primera Fira del Treball per a professionals de les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Aquest esdeveniment va ser impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació amb la col·laboració del portal de treball especialitzat en tecnologies Microsoft MS Employ, i va servir per posar en contacte 15 empreses del sector amb més de 400 persones interessades a treballar-hi.
A més d’aquestes accions i en el marc de la reunió de treball ambdues delegacions també han analitzat noves vies de col.laboració en l’àmbit de l’emprenedoria.

  • 11:10
  • 2

El projecte d’una estudiant de la UOC, al Libro del talento de Microsoft

Farà uns dies, el passat 28 novembre de 2011, un projecte d’una estudiant del grau d’Enginyeria Informàtica de la UOC va estar sel·leccionada per a sortir al Libro del talento de Microsoft, en el qual se seleccionen els projectes de final de carrera d’estudiants universitaris de tot l’Estat espanyol.

Aquest llibre és un reconeixement i un premi a l’esforç dedicat, amb la voluntat que aquestes bones idees siguin donades a conèixer. Els projectes es classifiquen en diferents categories, com art i humanitats, ciències socials i polítiques, ciències de la salut, ciències, i enginyeria i arquitectura.

El projecte de l’estudiant es recull a la pàgina 58 del llibre en la categoria d’enginyeria i arquitectura i porta per títol «SOCW (Spain Open Course Ware), una web para la enseñanza abierta a todos». El web mira de donar als estudiants una font d’informació educativa en espanyol, sobretot en l’àmbit de les ciències, mitjançant la creació d’un lloc web on puguin compartir els coneixements.

Una de les inspiracions per a realitzar el projecte va ser l’OCW (Open Course Ware) del MIT, en el qual s’ofereixen classes de totes les matèries en anglès. Gràcies a Youtube i a altres eines gratuïtes, l’estudiant de l’UOC va començar a enregistrar els seus propis vídeos i a atreure els seus propis subscriptors a unes classes en línia duradores en el temps.

Per a finançar, al principi, el seu projecte, com explica al llibre, la idea s’ha fet mitjançant la publicitat, concretament amb un petit percentatge d’anuncis incrustats als vídeos. Així, hi ha previst que amb una part dels guanys es pugui ampliar el projecte en el futur.

El jurat per a triar els projectes és format per docents i professionals de les categories esmentades que avaluen aquests projectes de final de carrera. Els premis consisteixen en tres beques postestudi, ordinadors portàtils i una gran publicitat pel fet d’aparèixer com un dels cent estudiants amb els millors projectes.

  • 15:03
  • 0

Un canvi en la forma de veure el mercat del Núvol, per als proveïdors

La visió més difosa del Núvol és la dibuixada pel propi núvol, on tota l’oferta s’aprecia com si estigués en un mateix pla. Per facilitar la comunicació, els proveïdors han agrupat els serveis del Núvol sota les nomenclatures d’IaaS, PaaS i SaaS, que descriuen, cadascuna d’elles, la naturalesa de com es presta el servei. Una aproximació diferent d’aquesta visió és la d’observar l’oferta com una estructura formada per capes superposades i dependents entre elles. En el següent gràfic es pot veure aquest esquema per capes:

L’ anàlisi del procés de la diferenciació de l’oferta, des de l’òptica dels proveïdors, condueix a qüestionar-se quina és la perspectiva dels clients i, sobretot, a pensar en el perquè del consum d’aquest tipus de serveis i quines són les implicacions creuades entre les ofertes.

Qui són els clients que demanden IaaS? Les empreses que tenen programari propi, ja sigui desenvolupat per elles mateixes o bé per tercers, que funciona sobre una plataforma independent i que pot ser explotat en una infraestructura sense la necessitat d’estar a les seves pròpies instal•lacions.

Qui són els clients que demanden PAAS? Són tant els que fabriquen programari per ser revenut, com les empreses que compren llicències de programari per ser usades en Infraestructures IaaS i que no tenen requeriments específics que les obliguin a tenir els sistemes a les seves instal•lacions

Qui són els clients que demanden SaaS? Els usuaris finals, absents de requeriments específics de disposar dels sistemes a les seves pròpies instal•lacions.

Qui demanda serveis sobre SaaS? Usuaris finals que necessiten efectuar adaptacions en el programari que ho permeti, així com aquells que necessitin migrar dades o integrar amb altres programes que es complementin amb el proporcionat pel proveïdor de SaaS.

Una característica essencial és que qui ofereix programari en mode SaaS ja inclou tot el necessari de Plataforma i Infraestructura. Quan els clients contracten Programari en SaaS no contracten a més la resta de modalitats. De la mateixa manera, qui contracta una plataforma PaaS no contracta IaaS.

És vital per als proveïdors TIC, en el desenvolupament del seu pla estratègic, observar aquestes capes en funció de l’oferta i la demanda. A l’hora de realitzar les seves avaluacions es necessari incloure un criteri d’inducció, que tingui en compte les següents reflexions:

• En quines capes estic fent la meva oferta?
• Qui s’està posicionant com a proveïdor/s d’aquesta capa?
• Què ofereixo jo en aquesta capa?
• Qui són els clients potencials d’aquesta capa?
• Què volen els nostres clients potencials?
• Què voldran els nostres clients actuals?
• Cap a on aniran els nostres clients?
• Qui seran els nostres competidors?

És de gran importància considerar que molta de la tecnologia avui en ús continuarà residint a les instal•lacions dels clients i no s’entreveu que a mig termini hagi de deslocalitzar-se, com és el cas dels sistemes en les plantes de producció atesa la implicació que tenen, en temps real, amb la infraestructura de producció.

En canvi, per a d’altres, l’hàbitat natural és i serà el Núvol, com passa amb el correu electrònic, l’e-comerç, el CRM, o els ERPs entre d’altres.

No s’ha de menysprear la resistència al canvi que es produeix al voltant de tòpics, com ara la seguretat de les dades o la integració entre sistemes, així com tampoc hem de tancar els ulls davant dels derivats de certs perfils tècnics que veuen perillar els seus llocs de treball.

En la demanda també hi influeix la tipologia dels usuaris, el sector i mida de l’empresa, la mobilitat i la multilocalització . Ara bé , es podria afirmar que el que tindrà més importància és el valor afegit de la funcionalitat i dels serveis que siguem capaços de prestar i que en l’entorn actual (propietari i local) no són factibles.

Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com

  • 11:21
  • 3

La seguretat com a eix de les TIC

No és nou afirmar que vivim plenament immersos en l’era del 2.0, de la mobilitat i dels “social media”. Som capaços d’accedir a tot tipus d’informació i serveis mitjançant dispositius sense fils i en permanent connexió amb el nostre entorn, contactes i xarxes.

Aquesta realitat ha vist, a més, com s’hi han anat afegint serveis cada cop més personals i crítics (serveis de banca online, correu electrònic, xarxes socials, serveis de comunicació instantània) i com ha anat creixent la complexitat de la infraestructura de les xarxes de comunicacions. Però… algú s’ha plantejat si l’ús d’aquestes tecnologies és realment segur? Som capaços de mantenir la nostra informació i actius amb un nivell de protecció equivalent al que fem servir en el nostre entorn físic? Tenim els ciutadans un nivell de coneixement adequat per fer front als riscos actuals?

La societat de la informació es configura com una plataforma global per a la lliure circulació d’informacions, idees i coneixement. El seu desenvolupament es troba afectat per diversos reptes i problemàtiques, entre els quals el més rellevant actualment és el de la seguretat i la qualitat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El nostre país i els nostres poders públics vénen apostant clarament per la consecució d’aquesta societat de la informació segura, tot activant serveis i entitats, com ara el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), per tal de millorar el nivell de seguretat entre els diferents col·lectius (administració, ciutadania, empreses, universitats, etc.). Actualment, l’ús massiu de les TIC i el tractament de la informació per part d’aquests col·lectius converteixen la seguretat dels serveis i les infraestructures en elements essencials per al desenvolupament econòmic i la convivència social. La dependència, doncs, d’aquests sistemes i informació els converteix en bàsics per garantir la continuïtat de les activitats, per oferir seguretat jurídica en les accions del ciutadà i el tràfic mercantil, així com per garantir el progrés i desenvolupament en aquesta societat de la informació.

Recentment, les amenaces i atacs a les infraestructures i serveis electrònics han establert un nou escenari on la necessitat de determinar un conjunt d’actuacions i responsabilitats s’ha fet més palesa. La xarxa ha d’esdevenir una prolongació de la vida física on tots els ciutadans, empreses, entitats i institucions de Catalunya puguin desenvolupar les actuacions que considerin i estiguin disponibles, sense que aquesta voluntat pugui resultar coartada per l’actuació de ciberdelinqüents o d’altres amenaces vinculades a l’entorn i al mitjà (o si més no, que puguin ser minimitzades).

És evident, doncs, que la seguretat TIC és ara mateix un dels pilars sobre els quals cal construir la societat de la informació que es vol a Catalunya i, per això, cal que els poders públics executin les actuacions necessàries per garantir-la. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació i de la Fundació CESICAT, està treballant de manera constant per assolir aquesta fita i fer de la societat de la informació catalana un entorn de confiança i desenvolupament econòmic.

El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’organisme executor del pla nacional d’impuls de la seguretat TIC aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 17 de març de 2009.

La missió del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya és: Garantir una Societat de la Informació Segura Catalana per a tots, operant un Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, com a eina per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.

El Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya s’estructura al voltant de quatre objectius estratègics principals:

  • Executar l’estratègia nacional de seguretat TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
  • Suport a la protecció de les infraestructures crítiques TIC nacionals.
  • Promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC.
  • Increment de la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació.
Dintre d’aquests objectius estratègics, es constitueix la Fundació Pública “Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya” com a entitat auxiliar i instrumental del govern de la Generalitat de Catalunya i dels ens que la composen. La forma jurídica del CESICAT és la de “fundació del sector públic de l’administració de la Generalitat”.
Podeu descarregar-vos la “Guia ràpida perquè el menor navegui segur