Sou a:
- Inici
-
Cercant 'tecnologia'
Farà uns dies, el passat 28 novembre de 2011, un projecte d’una estudiant del grau d’Enginyeria Informàtica de la UOC va estar sel·leccionada per a sortir al Libro del talento de Microsoft, en el qual se seleccionen els projectes de final de carrera d’estudiants universitaris de tot l’Estat espanyol.
Aquest llibre és un reconeixement i un premi a l’esforç dedicat, amb la voluntat que aquestes bones idees siguin donades a conèixer. Els projectes es classifiquen en diferents categories, com art i humanitats, ciències socials i polítiques, ciències de la salut, ciències, i enginyeria i arquitectura.
El projecte de l’estudiant es recull a la pàgina 58 del llibre en la categoria d’enginyeria i arquitectura i porta per títol «SOCW (Spain Open Course Ware), una web para la enseñanza abierta a todos». El web mira de donar als estudiants una font d’informació educativa en espanyol, sobretot en l’àmbit de les ciències, mitjançant la creació d’un lloc web on puguin compartir els coneixements.
Una de les inspiracions per a realitzar el projecte va ser l’OCW (Open Course Ware) del MIT, en el qual s’ofereixen classes de totes les matèries en anglès. Gràcies a Youtube i a altres eines gratuïtes, l’estudiant de l’UOC va començar a enregistrar els seus propis vídeos i a atreure els seus propis subscriptors a unes classes en línia duradores en el temps.
Per a finançar, al principi, el seu projecte, com explica al llibre, la idea s’ha fet mitjançant la publicitat, concretament amb un petit percentatge d’anuncis incrustats als vídeos. Així, hi ha previst que amb una part dels guanys es pugui ampliar el projecte en el futur.
El jurat per a triar els projectes és format per docents i professionals de les categories esmentades que avaluen aquests projectes de final de carrera. Els premis consisteixen en tres beques postestudi, ordinadors portàtils i una gran publicitat pel fet d’aparèixer com un dels cent estudiants amb els millors projectes.
La visió més difosa del Núvol és la dibuixada pel propi núvol, on tota l’oferta s’aprecia com si estigués en un mateix pla. Per facilitar la comunicació, els proveïdors han agrupat els serveis del Núvol sota les nomenclatures d’IaaS, PaaS i SaaS, que descriuen, cadascuna d’elles, la naturalesa de com es presta el servei. Una aproximació diferent d’aquesta visió és la d’observar l’oferta com una estructura formada per capes superposades i dependents entre elles. En el següent gràfic es pot veure aquest esquema per capes:
L’ anàlisi del procés de la diferenciació de l’oferta, des de l’òptica dels proveïdors, condueix a qüestionar-se quina és la perspectiva dels clients i, sobretot, a pensar en el perquè del consum d’aquest tipus de serveis i quines són les implicacions creuades entre les ofertes.
Qui són els clients que demanden IaaS? Les empreses que tenen programari propi, ja sigui desenvolupat per elles mateixes o bé per tercers, que funciona sobre una plataforma independent i que pot ser explotat en una infraestructura sense la necessitat d’estar a les seves pròpies instal•lacions.
Qui són els clients que demanden PAAS? Són tant els que fabriquen programari per ser revenut, com les empreses que compren llicències de programari per ser usades en Infraestructures IaaS i que no tenen requeriments específics que les obliguin a tenir els sistemes a les seves instal•lacions
Qui són els clients que demanden SaaS? Els usuaris finals, absents de requeriments específics de disposar dels sistemes a les seves pròpies instal•lacions.
Qui demanda serveis sobre SaaS? Usuaris finals que necessiten efectuar adaptacions en el programari que ho permeti, així com aquells que necessitin migrar dades o integrar amb altres programes que es complementin amb el proporcionat pel proveïdor de SaaS.
Una característica essencial és que qui ofereix programari en mode SaaS ja inclou tot el necessari de Plataforma i Infraestructura. Quan els clients contracten Programari en SaaS no contracten a més la resta de modalitats. De la mateixa manera, qui contracta una plataforma PaaS no contracta IaaS.
És vital per als proveïdors TIC, en el desenvolupament del seu pla estratègic, observar aquestes capes en funció de l’oferta i la demanda. A l’hora de realitzar les seves avaluacions es necessari incloure un criteri d’inducció, que tingui en compte les següents reflexions:
• En quines capes estic fent la meva oferta?
• Qui s’està posicionant com a proveïdor/s d’aquesta capa?
• Què ofereixo jo en aquesta capa?
• Qui són els clients potencials d’aquesta capa?
• Què volen els nostres clients potencials?
• Què voldran els nostres clients actuals?
• Cap a on aniran els nostres clients?
• Qui seran els nostres competidors?
És de gran importància considerar que molta de la tecnologia avui en ús continuarà residint a les instal•lacions dels clients i no s’entreveu que a mig termini hagi de deslocalitzar-se, com és el cas dels sistemes en les plantes de producció atesa la implicació que tenen, en temps real, amb la infraestructura de producció.
En canvi, per a d’altres, l’hàbitat natural és i serà el Núvol, com passa amb el correu electrònic, l’e-comerç, el CRM, o els ERPs entre d’altres.
No s’ha de menysprear la resistència al canvi que es produeix al voltant de tòpics, com ara la seguretat de les dades o la integració entre sistemes, així com tampoc hem de tancar els ulls davant dels derivats de certs perfils tècnics que veuen perillar els seus llocs de treball.
En la demanda també hi influeix la tipologia dels usuaris, el sector i mida de l’empresa, la mobilitat i la multilocalització . Ara bé , es podria afirmar que el que tindrà més importància és el valor afegit de la funcionalitat i dels serveis que siguem capaços de prestar i que en l’entorn actual (propietari i local) no són factibles.
Tony Barbosa, Vicepresident de consultoria d’Afirma Group - tonybarbosa.wordpress.com
No és nou afirmar que vivim plenament immersos en l’era del 2.0, de la mobilitat i dels “social media”. Som capaços d’accedir a tot tipus d’informació i serveis mitjançant dispositius sense fils i en permanent connexió amb el nostre entorn, contactes i xarxes.
Aquesta realitat ha vist, a més, com s’hi han anat afegint serveis cada cop més personals i crítics (serveis de banca online, correu electrònic, xarxes socials, serveis de comunicació instantània) i com ha anat creixent la complexitat de la infraestructura de les xarxes de comunicacions. Però… algú s’ha plantejat si l’ús d’aquestes tecnologies és realment segur? Som capaços de mantenir la nostra informació i actius amb un nivell de protecció equivalent al que fem servir en el nostre entorn físic? Tenim els ciutadans un nivell de coneixement adequat per fer front als riscos actuals?
La societat de la informació es configura com una plataforma global per a la lliure circulació d’informacions, idees i coneixement. El seu desenvolupament es troba afectat per diversos reptes i problemàtiques, entre els quals el més rellevant actualment és el de la seguretat i la qualitat de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El nostre país i els nostres poders públics vénen apostant clarament per la consecució d’aquesta societat de la informació segura, tot activant serveis i entitats, com ara el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), per tal de millorar el nivell de seguretat entre els diferents col·lectius (administració, ciutadania, empreses, universitats, etc.). Actualment, l’ús massiu de les TIC i el tractament de la informació per part d’aquests col·lectius converteixen la seguretat dels serveis i les infraestructures en elements essencials per al desenvolupament econòmic i la convivència social. La dependència, doncs, d’aquests sistemes i informació els converteix en bàsics per garantir la continuïtat de les activitats, per oferir seguretat jurídica en les accions del ciutadà i el tràfic mercantil, així com per garantir el progrés i desenvolupament en aquesta societat de la informació.
Recentment, les amenaces i atacs a les infraestructures i serveis electrònics han establert un nou escenari on la necessitat de determinar un conjunt d’actuacions i responsabilitats s’ha fet més palesa. La xarxa ha d’esdevenir una prolongació de la vida física on tots els ciutadans, empreses, entitats i institucions de Catalunya puguin desenvolupar les actuacions que considerin i estiguin disponibles, sense que aquesta voluntat pugui resultar coartada per l’actuació de ciberdelinqüents o d’altres amenaces vinculades a l’entorn i al mitjà (o si més no, que puguin ser minimitzades).
És evident, doncs, que la seguretat TIC és ara mateix un dels pilars sobre els quals cal construir la societat de la informació que es vol a Catalunya i, per això, cal que els poders públics executin les actuacions necessàries per garantir-la. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació i de la Fundació CESICAT, està treballant de manera constant per assolir aquesta fita i fer de la societat de la informació catalana un entorn de confiança i desenvolupament econòmic.
El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’organisme executor del pla nacional d’impuls de la seguretat TIC aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 17 de març de 2009.
La missió del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya és: Garantir una Societat de la Informació Segura Catalana per a tots, operant un Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, com a eina per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.
El Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya s’estructura al voltant de quatre objectius estratègics principals:
- Executar l’estratègia nacional de seguretat TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
- Suport a la protecció de les infraestructures crítiques TIC nacionals.
- Promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC.
- Increment de la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació.
Dintre d’aquests objectius estratègics, es constitueix la Fundació Pública “Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya” com a entitat auxiliar i instrumental del govern de la Generalitat de Catalunya i dels ens que la composen. La forma jurídica del
CESICAT és la de “fundació del sector públic de l’administració de la Generalitat”.
El projecte SIIUR (Solució Integral d’Infraestructures Urbanes), pretén crear un entorn de ciutat intel•ligent basat en la infraestructura d’enllumenat públic amb la incorporació de nous serveis i aplicacions TIC que satisfacin les necessitats dels ciutadans i les institucions. És un exemple real de laboratori a l’aire lliure on s’han provat tots els avenços en matèria d’ecoeficiència que hi ha al mercat i la gestió integral de serveis a través de l’enllumenat públic. La iniciativa està instal•lada al passatge Mas de Roda, del districte del 22@Barcelona des de 2009.
La provisió de servei d’enllumenat públic és una de les tasques fonamentals dels governs municipals, degut a la gran quantitat de recursos que representa. El projecte SIIUR integra avanços tecnològics a la xarxa d’enllumenat públic, a través dels quals s’han aconseguit estalvis de fins al 50 per cent en el consum d’energia de l’enllumenat, amb el conseqüent estalvi pels ajuntaments. Permet també millorar la qualitat del servei, oferir noves oportunitats als ciutadans i garanteix una major fiabilitat i rapidesa en la reposició de serveis, al tractar informació en temps real.
A més de millorar l’estalvi, l’eficiència i la optimització de l’espai urbà, el projecte es converteix en un referent mundial per la capacitat d’integració de tecnologies, ja que no només ofereix un avanç considerable en matèria mediambiental, sinó que també incrementa la qualitat de vida del ciutadà ja que ofereix nous serveis i funcions que avui són inexistents a les vies públiques municipals.
El projecte SIIUR té un caràcter demostratiu i el seu objectiu és doble: provar nous sistemes d’enllumenat públic més eficients i estudiar la viabilitat d’integrar-hi un paquet d’elements i serveis tot aprofitant la infraestructura que es desenvolupa al seu voltant -comunicacions, sensors, recàrrega de vehicles elèctrics, etc-. El consorci del SIIUR està format per Barcelona Digital, com a lider del projecte, i les empreses Arelsa, Circutor, e-Controls, Prysmian, Santa&Cole, SECE i Semai Lighting. El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Urban LAB de 22@Barcelona.
El projecte SIIUR està equipat amb 12 punts de llum amb tecnologia LED per aconseguir estalvis energètics i econòmics importants. Aquests estan equipats amb una sèrie de sensors amb la finalitat de processar la informació ambiental de la zona per detectar presència, temperatura, humitat, soroll i contaminació. Els punts de llum estan connectats a un quadre d’enllumenat públic que centralitza totes les comunicacions i serveis, com ara Fiber-to-the-Home, Wi-Fi o estacions de recàrrega de vehicles elèctrics. Tota la informació recopilada és centralitzada i analitzada en el centre de control de gestió municipal. Amb l’objectiu d’evolucionar el projecte SIIUR cap a un entorn d’SmartCity, està previst que s’incorporin al llarg d’aquest any nous serveis i aplicacions urbanes, com un punt d’informació per a la ciutadania, gestió intel•ligent d’aparcaments, gestió de rec municipal, entre d’altres…que proporcionin una gestió més sostenible de l’energia i nous serveis i models de negoci per al benefici social i empresarial de les ciutats apostant per un entorn que permeti gestionar les ciutats d’una manera més eficient, ecològica i intel•ligent.
SIIUR ha estat guardonat amb el Premi Living Labs Global 2011, un dels més prestigiosos guardons del món en iniciatives municipals. El premi, que valora la innovació en els serveis i la mobilitat a les ciutats, s’ha atorgat entre 245 candidatures presentades.
Sobre el Clúster TIC
El Clúster TIC de Barcelona Digital és un espai de trobada i de xarxa format per un grup independent d’start-ups, pimes i grans empreses, així com entitats i grups de recerca amb les TIC com a nexe d’unió. L’objectiu és estimular la innovació i la recerca a través de la promoció d’iteracions intensives, compartint eines, experiència i coneixement per promoure eficientment la transferència tecnològica, el networking i la disseminació d’informació entre els membres de la comunitat.
Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic
Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització són la Mobilitat i l’energia, la Seguretat, la Salut i l’Alimentació i el medi ambient.
Barcelona Digital forma part de TECNIO -la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya, que compta amb més de 100 agents especialitzats entre centres tecnològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris, impulsant d’aquesta manera la competitivitat i l’excel•lència catalana tant a nivell R+D com a l’àmbit de l’empresa-.
http://www.flickr.com/photos/edans/1226690696/ - CC BY 2.0
Les notícies, temes o paraules més habituals en els darrers temps en el món de les telecomunicacions (fibra, velocitat de transmissió, inversions, costos, etc.) sembla que a vegades tinguin posicions contraposades.
Clarament, el món de la transmissió de dades augmenta cada dia i sobretot posa a prova la capacitat de les xarxes actuals i suposa un repte per a les tecnologies del futur. En l’actualitat, ningú posa en dubte la gran capacitat i rendiment que ofereix la fibra òptica per a la gran majoria de necessitats de les empreses, però a ningú se li escapa tampoc que els costos d’aquestes infraestructures són molt elevats.
La nostra visió a llarg termini en aquest sentit, igual que ho ha estat en l’ADSL fix clàssic, és que les xarxes mòbils aniran absorbint cada vegada més trànsit i substituint aquestes infraestructures terrestres. Les raons són clares: augment progressiu de velocitats, descens progressiu de preus i facilitat de contractació i disponibilitat del servei.
Barcelona ja gaudeix de la tecnologia HSPA+ Dual Carrier 43,2 Mbps, amb la qual ha duplicat la capacitat de la seva xarxa en zones clau de connexió a la capital. Amb aquest desplegament, els usuaris milloren de manera molt notable l’experiència de navegació. Poden navegar, compartir arxius i transferir-los amb velocitats de pujada amb capacitat de fins a 43,2 Mbps i 5,7 Mbps de baixada.
Aquestes característiques han fet que la banda ampla en mobilitat sigui una clara substituta d’una part important del trànsit fix. A més a més, les tendències actuals de les tauletes i els smartphones fan que les dades mòbils siguin el futur de les connexions a Internet.
El repartiment recent d’espectre permetrà la migració futura a tecnologies avançades de banda ampla mòbil com ara LTE i LTE Advanced, de les quals Barcelona serà màxim exponent i capital mundial gràcies a la seva posició com a seu del Mobile World Capital. La disponibilitat de velocitats de fins a 100 Mbps augura encara més el que s’ha comentat anteriorment pel que fa al futur de les dades i des de quines xarxes viatjaran.
El cost de les inversions per a aquesta migració tecnològica no és poc, i la pressió competitiva actual del mateix mercat i dels reguladors pot frenar una tecnologia que té tot el sentit reforçar, ja que soluciona antics assumptes com el de la fractura digital del territori. Un dels reptes importants ara mateix és garantir accés universal a la banda ampla mòbil també en zones rurals, on actualment, per les seves característiques particulars, no disposen de banda ampla fixa.
Dit això, la convivència de les tecnologies actuals és el millor dels escenaris, i cada necessitat ha de trobar la seva tecnologia i la seva xarxa. El que és realment important és que trobem vies de col·laboració com més obertes millor entre tots els stakeholders (operadors, reguladors i administracions públiques) per situar Catalunya al capdavant de la innovació i el progrés tecnològic i mantenir els canals de comunicació amb els ciutadans i les empreses. Tot això ajudarà a millorar la situació actual i ens situarà en una situació òptima per afrontar els reptes futurs.
Albert Buxadé, Director General de Vodafone a Catalunya
RuralCat és un projecte innovador de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i una iniciativa pionera a l’Estat espanyol que suposa un nou concepte de comunicació a través d’Internet, i que té com a principal objectiu el desenvolupament del sector agrari i agroalimentari i de la Catalunya rural i agrària.
En ell es combinen figures diverses: un portal informatiu, una pàgina web amb serveis pensats per al món rural i agroalimentari de Catalunya, un sistema que permet vehicular a través de la xarxa la formació, tant la reglada que imparteix el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural com la continuada.
A més, RuralCat, permet que els seus usuaris accedeixin a potents eines de comunicació: correu electrònic, fòrums, etc.
Però, RuralCat pretén ser sobretot una comunitat virtual. Sota aquesta denominació entenem grups de persones amb interessos comuns (agricultors, ramaders, persones de l’agroindústria, estudiants, professionals de l’assessorament, etc.) que poden intercanviar informació i documentació i fomentar la relació usant les eines de comunicació amb una total autonomia dins del grup de treball.
Així, els que es connecten a RuralCat passen de ser subjectes passius d’una informació a ser actius, ja que les comunitats contribueixen també a crear informació perquè aquells que més saben del món agrari, ramader i alimentari de Catalunya són els que hi treballen dia a dia.
L’entorn permet també que RuralCat es personalitzi en funció dels interessos dels seus usuaris. Així, les dades de meteorologia que obté aquell que es connecta no són les generals de Catalunya sinó les de la seva comarca, amb apreciacions útils per a l’agricultura.
Podeu conèixer molt més sobre aquesta iniciativa a: http://www.ruralcat.net/web/guest/home.ruralcat
El passat 14 de novembre, dues tècniques de l’Asociación de Telecentros Activos de Chile (ATACH) van fer unes proves de demostració de l’ACTIC, per tal de valorar-ne la utilitat i la possibilitat d’adaptar-ne el sistema d’avaluació. ATACH és una associació sense ànim de lucre constituïda per dues universitats i tres entitats que tenen com a finalitat promoure la societat de la informació i la inclusió digital. Gestiona la xarxa de telecentres del país, una de les més importants d’Amèrica Llatina.
Les sigles ACTIC correspon a la denominació “acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació”.
L’ACTIC és el certificat acreditatiu de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.
L’ACTIC permet a qualsevol persona de més de 16 anys demostrar les seves competències TIC mitjançant una prova per ordinador. Tant la prova com l’obtenció del certificat son telemàtics.
Les persones que superen satisfactòriament la prova tenen un certificat acreditatiu que emet la Generalitat, i que els possibilita acreditar un determinat nivell de competències (bàsic, mitjà i avançat) en TIC davant de qualsevol empresa o administració.
http://www.flickr.com/photos/atalaya/382816836/ - CC BY-SA 2.0
El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) ha estat designat per NVIDIA com a Centre CUDA d’Excel·lència (CCOE, per les sigles en anglès, CUDA Center Of Excellence). Aquest anunci s’ha fet públic en el marc de la “International Conference for High Performance Computing, Networking, Storage and Analysis“ (SC11), que està tenint lloc a Seattle (EUA) des del 12 de novembre i fins avui.
Per als pròxims tres anys, el BSC-CNS i la UPC tenen previst instaurar un Programa de Formació en Programació Paral·lela utilitzant l’arquitectura CUDA per promoure entorns de programació per a clústers de GPU (Unitat de Procés Gràfic o en anglès Graphic Processing Unit), un dispositiu dedicat a la generació de gràfics per a ordinadors personals, estacions de treballs o consoles de videojocs. Aquests clústers estaran especialment orientats a tasques StarSs i la seva implementació OmpSs, i dissenyats per al BSC-CNS en arquitectures amb acceleradors.
El BSC-CNS està situat al campus de la UPC , a Barcelona. Compta amb el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d’Europa, que està ubicat en una capella. Recentment, el centre ha augmentat la seva capacitat de càlcul amb un supercomputador que disposa d’un rendiment pic de 186 Tflops, 256 NVIDIA Tesla M2090 GPUs i el mateix nombre de CPU de quatre nuclis. Aquest nou clúster dobla la capacitat de l’actual MareNostrum i, en canvi, consumeix 7 vegades menys d’energia i ocupa 13 vegades menys d’espai. Amb aquesta nova màquina i l’actual MareNostrum, el consorci públic triplica els recursos de supercomputació a disposició de la comunitat científica.
Podeu conèixer més sobre el Barcelona Supercomputing Center a la seva pròpia plana web.
http://www.flickr.com/photos/aabrilru/4897226356/ - CC BY 2.0
Deia el President Pujol: “és català tothom que viu i treballa a Catalunya i en vol ser”. També és aquest el cas de les empreses que ocupen a milers de treballadors i generen riquesa i desenvolupament a casa nostre.
Però anem a analitzar com es distribueix el sector industrial català en la matèria que ens ocupa.
Al 2008 a Catalunya hi havia 527.182 empreses, el 99,8% de les quals eren pimes, és a dir, 526.286 empreses. D’aquestes, més de la meitat són pimes sense assalariats ( autònoms ) , el 38% són microempreses, el 6% són de dimensió petita i l’1% restant són de dimensió mitjana. A Catalunya, les pimes contribueixen amb un 56% a la generació de riquesa econòmica, corresponent el 44% restant a les grans empreses (34%) i al sector públic (10%).
Si centrem l’atenció només en el sector productiu mercantil (excloent, per tant, el sector públic), la PIME compta amb més de mig milió d’empreses, de les quals la meitat tenen assalariats i l’altra meitat són empreses sense assalariats; a Catalunya les pimes donen feina al 72% dels ocupats en l’economia mercantil i contribueixen amb el 63% del VAB de l’economia catalana, registres que donen idea de la importància d’aquest col·lectiu, més enllà del fet que representen el 99,8% del total d’empreses existents a Catalunya.
El nivell d’equipament bàsic de les empreses de menys de 10 empleats no és gaire alt (entorn al 60%-70%), i és molt baix en equipament avançat (inferior al 20%). I les empreses de menys de 10 empleats que addueixen desconeixement de la tecnologia per no disposar d’Internet és força significatiu (17%).
Pel que fa a l sector TIC pròpiament, a Catalunya hi ha 3.479 empreses del sector de les TI que donen feina directe a 70.632 treballadors, i el creixement anual d’aquest sector està previst en un 3,2%. Tot i així l’impacte de les TIC en el PIB està considerat en gairebé un 50%, ja que son absolutament transversals, i que la seva incidència creixerà exponencialment els propers 5 anys, impactant en gairebé tots els sectors productius.
La major part de les empreses del sector TIC català han estat creades en els darrers 15 anys i majoritàriament per un o més emprenedors. D’aquestes empreses, el 82,4% són Pimes de menys de 50 treballadors (i gairebé el 50% de menys de 10 treballadors). L’activitat empresarial TIC de Catalunya es concentra als subsectors de serveis TI (29’1%) i programari( 55’9%), que conjuntament representen el 85% de tota l’activitat del sector a Catalunya.
Tot i que el valor global de l’aportació del sector TIC al PIB català va davallar lleugerament al 2009, el sector TIC va representar el 3,3% del PIB Català i va ocupar el 2’3% dels seus assalariats, tornant a produir-se una remuntada el 2010. Tot i la crisi, entre 2008 i 2010, el sector TIC català ha crescut en més de 10.000 ocupats.
El 2009, la facturació del sector TIC a Catalunya representava un 24,1% de l’activitat a Espanya, i un 2,1% a Europa. Les exportacions majoritàriament a la resta de l’estat espanyol, i les importacions són majoritàriament de la UE en gairebé un 70%. Així doncs, pel que fa a aquestes importacions/exportacions, existeix un important dèficit comercial de l’empresa TIC catalana, i els mercats interiors a nivell estatal són els responsables del pràctic manteniment de la facturació. Per tant ens cal exportar i internacionalitzar més l’activitat.
Per tot això, és bàsic ajudar les empreses PIMES del país a aprofitar millor les TIC i buscar nous mercats. Cal formar els seus treballadors per a que puguin millorar la competitivitat de les seves empreses gràcies a les TIC. I cal també incentivar-les a que s’uneixin entre elles per a sortir amb més muscle a l’exterior, ens cal l’agregació del teixit mitja per tal de formar grans multinacionals catalanes que surtin a ultramar a vendre els seus productes i serveis, abordant el mon com el seu mercat natural. El teixit industrial TIC català més petit tindrà en aquests companys de viatge un vehicle que els hi permetrà també, fer aquest salt que tant necessita la nostra economia.
No cal dir que tenim també unes multinacionals amb visió de país, que de ben segur ens ajudaran a internacionalitzar aquesta teixit, ja que tindran uns socis, proveïdors també, que els hi seran de molta utilitat en els altres continents.
És fàcil de fer? No, en absolut!!! Cal que treballem plegats en buscar aquest nou escenari, on hi hauran èxits i decepcions, però que en els moments que es troba l’economia catalana, no ens dona altre camí, i a més és el que hem desitjat tota la vida. Caldrà esforç, risc, valentia, generositat, capital, complicitat, idiomes, visió, intel·ligència i sobretot molta, molta , molta feina. Ningú ens regalarà res, el mercat és la selva i si esperem un miracle, no passarà, només depèn de nosaltres. Nosaltres? Si, Govern, empreses, petites, mitjanes i grans, multinacionals i locals, és responsabilitat del sector convertir-se en el motor que revitalitzi la nostra malmesa economia i tenim la capacitat per fer-ho. I la voluntat? En els propers mesos ho veurem, tot i que el Govern de Catalunya posarà la seva millor disposició per que així sigui.
Idigital empresa, que en breu presentarem en públic, és el marc que engloba l’estratègia integrada de suport a l’empresa i la generació d’ocupació mitjançant els instruments de la Societat Digital, amb una especial dedicació al món de les Pimes. A través d’aquest programa, vetllarem per cercar i aprofitar molt bé totes les sinèrgies entre les nostres empreses a través de la creació de clústers i anelles sectorials que permetin a grups d’empreses col·laborar entre elles i tenir accés a millors recursos TIC. Aquest programa es basa en les 5 I’s, Internacionalització, Inversió, Infraestructures, Innovació i Inclusió.
I aquesta i d’altres iniciatives ens permetran posar de nou a Catalunya com a exemple industrial i tecnològic en aquesta gran mercat que és el mon. És una gran oportunitat per a tots, però els propers anys no podrem fer res més que treballar molt fort, moltes hores, dies i mesos, per que aquesta és la nostra responsabilitat com a tecnòlegs, treure a aquest país de la crisi. T’agrada treballar?
Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació - flamerich.cat
La seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) acollirà el proper 25 de novembre la Fira de Treball MSEmploy FEM Barcelona 2011, una jornada orientada als professionals TIC que treballen o volen fer-ho amb tecnologies Microsoft.
Aquesta fira l’organitza conjuntament la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), MS Employ i Microsoft.
Es tractarà d’un espai d’orientació, informació i ofertes laborals on podreu conèixer diverses empreses del sector TIC amb ofertes interessants perquè pugueu créixer professionalment.
Les empreses disposaran d’espais on, durant tot el dia, s’entrevistaran els candidats inscrits a través de la web de FEM Barcelona 2011 i que seran prèviament filtrats pels consultors d’MS Employ perquè s’ajustin al màxim possible als perfils buscats per les empreses.
A més a més, durant tota la jornada hi haurà conferències on es parlarà sobre les últimes tendències tecnològiques, com ara el cloud computing, i de com afecten el futur dels professionals TIC.
Si estàs buscant feina en el sector TIC i tens coneixements en tecnologies Microsoft, inscriu-te a la web de FEM Barcelona 2011. No oblidis portar com a mínim 10 còpies del teu currículum per a les empreses que més t’interessin!
Si ets una empresa del sector TIC i vols trobar els candidats més adequats a les teves vacants actuals i futures, truca al 902 109 606 o omple el formulari de contacte que trobaràs al web.
Més informació sobre la fira al web de FEM Barcelona 2011.
Us hi esperem!!
