Si sou estudiants universitaris i heu de canviar de població segurament ja tindreu ben lligat el tema de l’allotjament. Però si heu de començar el curs i encara no ho teniu, una bona opció és compartir pis amb una persona gran. A Catalunya hi ha diverses iniciatives que proposen aquest tipus d’allotjament per a que se’n beneficiïn tant les persones grans com els estudiants. Són entitats que posen en contacte a gent gran que viu sola amb joves estudiants que busquen un allotjament tranquil i econòmic.

Imatge: Fundació Catalunya-La Pedrera

Darrere d’una d’aquestes iniciatives hi ha la Fundació Catalunya-La Pedrera que té el programa Viure i Conviure, que des del 1996 dóna resposta a les necessitats de companyia de persones grans que viuen soles i a les d’allotjament de joves universitaris que estudien lluny del seu domicili familiar. Una altra iniciativa d’aquest tipus d’allotjament és la que proposa Amics de la Llar que també compta amb l’experiència de més de 15 anys realitzant aquest servei d’intercanvis. En tots dos casos es tracta d’un allotjament gratuït on només s’han de pagar les despeses de contractació i d’intermediació a l’entitat corresponent.

Acollir-se a un d’aquests programes és ben senzill i les dues persones a conviure han d’acomplir uns requisits: la persona acollidora ha de ser major de 65 anys, ha de viure sola, ha de poder valer-se per sí mateixa i ha de tenir una habitació disponible. La persona acollida ha d’estar matriculada en estudis preferentment universitaris i ha de tenir entre 18 i 30 anys (35 si cursa un postgrau o un màster). Tant l’estudiant com la persona gran poden iniciar el procés de convivència presentant una sol·licitud a l’entitat corresponent. El següent pas és un procés de selecció amb entrevistes personals on un equip de professionals dóna suport a les dues parts. Després se signa un contracte de convivència on cadascú té els seus drets i deures. I a partir d’aquí, a conviure. Primer, això sí, en un període de prova de dues o tres setmanes, per comprovar que la convivència és satisfactòria per a les dues parts.

Imatge: Pixabay

L’èxit d’aquest tipus de convivència intergeneracional és fruit del seu caràcter altruista i solidari. La voluntat d’ajudar i el respecte mutu són el motor d’aquests allotjaments compartits, on el benefici emocional i l’enriquiment personal és compartit. Les persones grans que viuen soles retroben la companyia i l’afecte que els manca en aquest tram de la seva vida, i els estudiants troben la comoditat, tranquil·litat i calidesa que els ajuda a integrar-se en un entorn desconegut. I ambdós tenen la certesa d’estar ajudant-se l’un a l’altre.