El règim jurídic del litoral català – Josep M. Aguirre

Fa més de dues dècades, el preàmbul de la Llei de costes (LC) denunciava la pressió a què estava sotmesa la costa espanyola ¾que acollia el 35 % de la població, tot i representar només el 7 % del territori¾ i afrontava la necessitat de posar-hi fre per evitar la destrucció dels espais que encara no s’havien transformat ¾el 1988 el 40 % de la costa espanyola ja estava urbanitzat o tenia la qualificació d’urbanitzable.

Pràcticament 25 anys després, el problema, lluny de solucionar-se, no ha parat d’agreujar-se, ajudat al llarg dels darrers anys per la bombolla immobiliària, que ha actuat de catalitzadora per a la degradació d’un espai molt sensible mediambientalment. Les dades de consum de sòl a la franja dels primers dos quilòmetres de costa, al llarg del període 1987-2005, ¾segons el projecte Corine Land Cover¾ són esfereïdores. L’increment mitjà del sòl transformat a tota la costa de l’Estat és d’aproximadament un 45 % més respecte de fa 20 anys. Això significa que en 20 anys hem urbanitzat pràcticament el doble de litoral que en tota la història de la humanitat.Llegeix més »

Els efectes de la reforma de la Llei de costes al litoral català – Josep M. Aguirre

Abordar els efectes que la reforma de la Llei de costes (LC) pot comportar per al litoral català ha de partir necessàriament del reconeixement que el text original —revolucionari en la seva promulgació el 1988— presentava des de fa temps disfuncions poc desitjables. Disfuncions derivades, des del meu punt de vista, de tres elements: un text excessivament uniformitzador per a un litoral complex de pràcticament 8.000 km; un règim transitori excessivament ampli que encara s’aplica, 24 anys després de la promulgació, i probablement una manca de rigor en la seva aplicació.

La reforma —que ara finalitza la seva tramitació a les Corts Generals— fa èmfasi justament en dos d’aquests elements: el fet que la Llei “ha tolerat situacions inacceptables mediambientalment” i l’excessiva transitorietat de la llei que el 1988 es va formular per intentar evitar la responsabilitat patrimonial de l’Administració pública, però que havia tingut una aplicació “caòtica i arbitrària”, tal com criticava l’informe Auken, elaborat per la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.Llegeix més »