Blog de l'Escola » direcció pública


15 APUNTS

  • 16:43
  • 0

9 de desembre, Dia Internacional contra la Corrupció

http://www.un.org/

El 31 d’octubre de 2003, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció i va demanar que el Secretari General designés l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD) com a secretaria per a la conferència dels estats part en la Convenció (Resolució 58/4). L’Assemblea també va designar el 9 de desembre com el Dia Internacional contra la Corrupció, per despertar consciència sobre la corrupció i sobre el paper de la Convenció per combatre-la i prevenir-la. La Convenció va entrar en vigència el desembre de 2005. [+ info]

  • 12:23
  • 0

No pots canviar la direcció del vent, així que canvia la direcció de la vela

No pots canviar la direcció del vent, així que canvia la direcció de la vela. Aquest és un proverbi africà carregat de raó.

Les dues tardes directives que l’Escola ha realitzat fins ara han remarcat aquesta necessitat de canvi, d’adaptar-nos a un entorn cada cop més incert i en contínua ebullició que ha vingut per quedar-se.

La primera tarda directiva ens va fer reflexionar sobre la necessitat de comunicar més i millor. Sobrecomunicar les coses positives, ja que les negatives gairebé es comuniquen soles.

La segona tarda directiva, Trobar sortides fent camí, va incidir en la necessitat d’adoptar un rol proactiu davant dels problemes encara que no els percebem, però que hi són, per “caçar-los”. Deia l’Alfons Cornella que el món actual és “co-“ i la col·laboració entre institucions per incrementar sinèrgies i reduir costos, o la col·laboració de l’equip per millorar resultat, és imprescindible.

En el context actual, per tant, la col·laboració entre les persones és un element clau. L’actuació en equip, que no en grup. La visió comuna i el camí a seguir plegats. I el factor comunicació és molt important.

El dia 19 de juliol, la tercera tarda directiva, “Relacions poderoses”, ens farà reflexionar sobre la importància de les interaccions humanes en l’entorn professional. La relació que tenim amb nosaltres mateixos condiciona totalment la que tenim amb els altres. L’obre o la tanca. Convivim en espais de trobada o desacord, on el repte és mantenir vincles positius que donin sentit a una relació, i evitin les converses pendents, les que no es tenen mai, i que perpetuen la incomunicació i la no resolució dels problemes. El desafiament és construir xarxes on puguem reconèixer i ser reconeguts. I aquestes relacions ben construïdes i consolidades són poderoses en un entorn tan inestable com l’actual.

Hem de recuperar el valor de la conversa en tota la seva profunditat, converses per resoldre, per entendre’ns, per construir, pel gust de comunicar els projectes i per crear espais de comunicació on la col·laboració, les relacions i les persones siguin l’element clau.

Creieu que més d’una vegada heu tingut alguna “conversa pendent” amb algú del vostre entorn que ha fet que hi hagués problemes que no es resolien? Si heu conversat, el resultat ha estat positiu o negatiu?

  • 11:58
  • 2

Temps de fets, temps de comunicació

El proper 29 de maig d’enguany, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya organitza una de les tardes directives que té programades aquest semestre, la jornada “Temps de fets, temps de comunicació”.

La comunicació ha canviat d’una manera radical en els darrers temps. Les tecnologies de la informació han generat nous canals, nous actors i noves maneres de fer, que posen a l’abast de la ciutadania la informació sobre allò que està succeint en el moment que es duu a terme.  Els experts en comunicació, gabinets de premsa, periodistes, sovint han deixat de ser els intermediaris predilectes que gestionaven la comunicació entre els emissors (Governs) i els receptors (Ciutadans)

Es planteja una reflexió necessària sobre com es comunica des de des del Govern i des de l’Administració Pública allò que es fa.

Aquest és un moment de gran incertesa i alta variabilitat, on els canvis es produeixen d’una manera contínua i inesperada.

En aquests moments, el Govern afronta una situació molt compromesa i crítica. La ciutadania té un grau de sensibilitat molt alt i exigeix respostes clares i ràpides. L’excés de comunicació es pot percebre com a propaganda i sovint es rebutja i el dèficit fa perdre vots i allunya dels ciutadans.  Com fer-ho?

Ja no són suficients els mitjans de comunicació tradicionals, sinó que l’entrada massiva de les xarxes socials obliga a repensar com es comunica.

En aquesta realitat, la comunicació amb transparència és més necessària que mai per no deixar incògnites o zones d’ombres en els resultats de l’acció de govern.

Per altra banda el missatge no pot ser el mateix. La notícia ha de vincular personalment d’alguna manera al qui la rep perquè se senti atret. La llista de coses fetes a l’estil del “passem comptes periòdic” tradicional rellisca i difícilment enganxa en la ciutadania. Una part del públic es mou al voltant dels 140 caràcters. Difícil aprofundir amb aquestes limitacions no?

L’Administració Pública sap comunicar avui en dia de manera eficient allò que fa? Genera en la ciutadania una visió realista de la tasca global que porta a terme?

Iniciem una reflexió conjunta? L’EAPC us suggereix que ens plantegeu preguntes per al ponent de la sessió, en Ferran Ramon Cortés.

Informació sobre les “Tardes directives 2012

  • 08:40
  • 0

Ètica i transparència: repte o necessitat?

La sessió sobre “Processos ètics i institucions” va cloure les Jornades d’ètica i estètica, amb les intervencions de Rafael Morales, de la Sindicatura de Comptes, i d’Albert Batlle, de l’Oficina Antifrau, que van parlar, sobretot, de les seves actuacions, competències i experiències professionals. Els ponents van reivindicar el paper de les seves institucions, però, també, que els seus informes, dictàmens i recomanacions es posin en pràctica com a mesura d’eficàcia de les actuacions. Així mateix, la Sindicatura fa actuacions posteriors de seguiment i de compliment de les recomanacions i s’ha posat de relleu, en algunes entitats, que les recomanacions es repeteixen. D’altra banda, es va insistir en el fet que tot i que s’ha millorat, en els darrers anys, en la rendició de comptes de les entitats locals, s’està arran del 50 % d’entitats que reten a temps. Quant al compte general del Govern de la Generalitat que lliura la Intervenció general, encara no conté tot el sector públic. En aquests dos aspectes les noves tecnologies ens haurien d’anar a favor i poder avançar els terminis.

Els ponents van insistir en la importància de tenir institucions de control, encara que se n’hagi de millorar l’efectivitat. Les lleis de la sindicatura hi han incorporat algunes millores.  També es va reflexionar al voltant de la salut moral de la funció pública, en comparació amb la salut moral de la societat, en general.

Durant les tres sessions que l’Escola ha organitzat en el marc d’aquestes Jornades d’ètica i estètica a les administracions públiques, ens han acompanyat en Norbert Bilbeny, en Josep M. Lozano, l’Agustí Cerrillo, en Jesús Lizcano, en Francesc Altarriba i els ja esmentats Rafael Morales i Albert Batlle, tots ells per incidir en una mateixa matèria, l’ètica pública, debat que no és nou al nostre país. De fet, les reflexions sobre ètica pública provenen d’antic,  al segle XIV l’escriptor gironí Francesc Eiximenis va escriure “Regiment de la cosa pública”, un tractat sobre l’ètica i el bon govern, potser el primer en la nostra llengua, que va servir als representants municipals de València de l’època per gestionar millor el seu govern.

Parlar d’ètica i transparència esdevé un element imprescindible en un moment en què es qüestiona la confiança cap al sector públic, cap a la direcció i líders públics i el personal al servei del sector públic.

Malgrat el retard en relació amb d’altres països europeus, el Govern de l’Estat està tramitant un avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació i bon govern. Aquest és un primer pas en tot el procés de canvi que cal emprendre per millorar el grau de confiança de la nostra ciutadania. Però les normes, les institucions de control, els codis ètics a l’EBEP o el control de col·lectius concrets fa a les nostres organitzacions més transparents? són els empleats públics més ètics gràcies a la normativa que els obliga a ser-ho? les organitzacions públiques han de ser absolutament transparents pel fet de ser públiques o han de tenir algun element menys visible pel fet de ser organitzacions? han de ser els empleats públics més ètics que la societat o que els empleats del sector privat? es pot aprendre a ser ètic a través de la formació? la ciutadania recuperarà la confiança en el sector públic i en els seus empleats? maduresa democràtica i ètica pública i privada són dos valors que es correlacionen? quina part és a les nostres mans? quin full de ruta hem de seguir?

Totes aquestes preguntes són de resposta pausada i reflexiva…ens ajudeu a reflexionar-hi?

  • 09:48
  • 0

Eines per gestionar l’ètica a les administracions públiques

El passat dia 28 de febrer  es va dur a terme la primera de les tres jonades d’ètica i estètica amb  la sessió inaugural que portava com a títol “Administracions ètiques; organitzacions intel·ligents”. La sessió volia respondre a la pregunta de què podia fer la ètica per una institució pública, i si calia afegir valors públics a la nostra tasca de treballadors de la cosa pública. La resposta va ser contestada afirmativament  pels dos ponents, per una banda Josep Maria Lozano va fer referència “a la necessitat de parlar de l’ètica d’una manera positiva i anticipativa i menys negativa i des del sermó” i per l’altra Norbert Bilbeny destacant conceptes com “sentit de la responsabilitat, integritat, lleialtat, compromís, justícia, consciència de servei públic” que van desenvolupar les seves ponències al voltant d’aquesta pregunta. Les organitzacions que es preocupen per l’ètica solen ser més eficients. Basta amb veure l’index de corrupció per països que publica Transparència Internacional per constatar-ho.

El proper dia 27 de març,  la segona de les sessions porta per títol “El marc d’integritat de les nostres administracions”, volem fer un pas més i reflexionar sobre aquells instruments  i valors  que ens poden  ajudar a tenir unes institucions millors.   Hi participaran Jesús Lizcano, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid. President de Transparència Internacional-España; Agustí Cerrillo Martinez. Doctor en dret i director dels Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya i Francesc Altarriba i Mercader, Doctor en sociologia. Consultor especialitzat en anàlisi institucional i organitzacional.

De quines eines es poden dotar les administracions per gestionar l’ètica i els valors públics? És necessària una normativa sobre transparència pública i administrativa? És l’únic recurs que cal? Quin paper hi juguen els codis ètics i deontològics dels professionals al servei de les administracions públiques?

  • 11:22
  • 29

Cent anys d’Escola: una construcció compartida

Aquests dies s’estan realitzant els primers actes de commemoració del Centenari de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.  L’Escola ha estat protagonitzada per moltes persones i per una gran diversitat de noms en aquest segle d’història. Tothom coincidirà a destacar el paper cabdal del fundador, Enric Prat de la Riba, o d’aquelles persones que en diferents moments van lluitar perquè l’Escola tornés a obrir en ser tancada pels diferents règims dictatorials.  Però l’Escola també té altres protagonistes: alumnat, docents, autors de publicacions, directors i directores, membres del Consell rector, consellers i conselleres de la Generalitat, treballadors i treballadores, i persones de totes les administracions catalanes.

Les organitzacions, també les públiques, s’impregnen de les maneres de fer de les persones que les formen i l’Escola, l’han format i la formen moltes persones que, d’una manera o altra,  creuen i participen activament en una institució fundada per legitimar, professionalitzar i dignificar les persones que han dedicat i dediquen la seva professió al servei públic.

L’Escola és l’espai de connexió dels empleats i empleades públiques de Catalunya; un centre on “tothom hi passa un dia o altre”.  Aquesta entrada al bloc vol ser un retrobament de les vostres experiències amb l’Escola.  Estem segurs que teniu alguna cosa a explicar-nos: anècdotes, sensacions, el vostre “primer dia” amb nosaltres… ens agradaria que compartíssiu aquestes vivències amb nosaltres i la resta de companyes i companys que, com dèiem, han conformat la memòria col·lectiva de la nostra centenària institució… esperem amb aquesta entrada que també en sigueu testimonis i que ens ajudeu a contribuir a la història de l’Escola en aquests primers 100 anys d’existència.  Volem aprofitar el nostre aniversari per fer-vos copartíceps d’aquesta commemoració i per felicitar-nos i felicitar-vos per aquest Centenari…

Moltes gràcies per compartir, en aquest bloc, les vostres vivències amb l’Escola!!!

  • 14:53
  • 2

Ètica i estètica en les administracions catalanes

Al gener de l’any 1998 l’Escola, en col•laboració amb altres institucions catalanes, va publicar el text de l’OCDE “L’ètica en el servei públic. Pràctica i temes actuals”. El resum inicial amb el qual s’iniciava el contingut d’aquesta obra deia el següent: “Els països de l’OCDE estan amoïnats per la minva de confiança en l’Administració. Aquest ‘dèficit de confiança’, per dir-ne així, s’ha vist nodrit per un tot seguit d’‘escàndols’ esbombats convenientment que abracen des de la comissió d’accions no pas escaients per part de funcionaris públics fins a la corrupció a gran escala. Dels països membres, pocs –per no dir cap– han pogut escapar de les insinuacions, o de la certitud, d’haver actuat malament en aquest camp. Com a resultat d’això, l’ètica, els estàndards de comportament en la vida pública, ha esdevingut un afer d’una importància política considerable.”

Malgrat els catorze anys transcorreguts des de la publicació d’aquesta versió catalana del text de l’OCDE, aquest paràgraf de presentació manté pràcticament íntegre la seva vigència. Són molts els països on els problemes vinculats amb capteniments indesitjables en les administracions formen part del debat públic, i possiblement aquestes conductes negatives augmenten encara més el seu impacte social, en un moment com l’actual, en què un gran nombre de governs han de realitzar reajustaments pressupostaris.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya vol continuar acollint aquest debat, per això ha organitzat les Jornades d’ètica i estètica en les administracions catalanes, que volen  donar a conèixer quin és l’estat del que s’anomena “marc d’integritat ètic” en el nostre país;  es tracta de veure l’estat actual de la qüestió i el possible desenvolupament de l’ètica en el marc de les administracions públiques en una triple vessant: instruments, processos i institucions. Les sessions, per tant, més enllà de les seves especificitats, intenten abraçar el camp de l’ètica en tota la seva complexitat pràctica. En aquest sentit, no es tracta només de donar a conèixer conceptes o valors públics, que també, sinó de repassar què hi ha i què s’ha fet en aquest camp en el nostre entorn públic i dins les nostres administracions.

En aquesta definició del que ja s’ha fet i del que pot continuar-se fent és molt important conèixer opinions que provinguin de l’experiència pràctica de tots els empleats públics, per això l’Escola vol convidar-te a utilitzar aquest bloc per aportar opinions i propostes que creguis d’interès per enriquir el debats de les idees que giren a l’entorn d’aquests conceptes.

Participa-hi!!

  • 12:32
  • 12

Directius públics: 25 anys del Cos Superior d’Administració de la Generalitat

El dia 11 de febrer farà 25 anys de la publicació al DOGC dels nomenaments dels primers funcionaris del cos superior d’administració de la Generalitat. Van ser 477 homes i dones que, per les característiques del cos i del moment històric, de ben segur han ocupat o ocupen llocs de responsabilitat dins la nostra organització. La lectura de la llista de persones ho fa palès: comandaments de tot tipus, directors i directores generals, secretaris i secretàries, càrrecs institucionals i, fins i tot, alguns consellers. (consulteu la llista de nomenaments al DOGC).

En el debat sobre direcció pública no hi ha dubte que aquest col•lectiu pot aportar-hi el seu coneixement i la seva experiència, i col•laborar en el debat sobre el paper dels directius, quins són els punts crítics del seu dia a dia, com motivar un equip, o com millorar l’eficiència en la gestió del pressupost, etc. Aquest capital d’expertesa, que fa 25 anys no era present en la nostra organització, pot ser ara un element més de millora.

D’altra banda, les persones que treballen en una institució des del seu inici, configuren d’una forma decisiva la seva forma d’actuar i la seva cultura organitzativa. A la vegada, les tradicions, les fites en el temps, la memòria col•lectiva forma també part de la història interna d’una organització. Els funcionaris del cos superior, al costat de tota la resta de col•lectius d’empleats públics, han estat a  primera fila en la construcció de la cultura i els valors de l’actual Administració pública catalana.

Vint-i-cinc anys després d’aquesta primera promoció de tècnics superiors, des del bloc de l’Escola volem que ens expliqueu els canvis que ha sofert l’Administració de la Generalitat de Catalunya des d’una visió entre l’anècdota i el testimoni dels i de les protagonistes.  Quins llocs de treball i de responsabilitat heu ocupat? Com ha canviat l’estructura organitzativa? Què ens en podeu dir dels canvis tecnològics?. etc. Participeu-hi!

Us convidem a explicar-nos en quatre ratlles aquests i altres canvis que hagueu viscut i compartit.

Moltes gràcies per la vostra participació !

  • 12:46
  • 0

Directius públics professionals: pocs i bons…?

Brigitte Djajasasmita

Brigitte Djajasasmita

El passat 2 de novembre va tenir lloc a l’Escola d’Administració Pública la darrera de les sessions de les Jornades de reforma de la funció pública, centrada en el tema de la Direcció Pública Professional, amb 3 ponents: Eduard Gil, de l’Ajuntament de Gavà; Roser Fernàndez, secretària general del Departament de Salut, i Carlos Losada, professor d’ESADE.  El relator va ser Josep Ramon Morera, del Departament de Salut.

Tot i les diferents perspectives de les tres persones que varen intervenir, hi va haver clares coincidències a ressaltar la importància de comptar amb una direcció pública professional més ben estructurada que en l’actualitat, a fer veure als politics la importància i la necessitat d’aquest canvi, i a definir adequadament l’encàrrec  de gestió d’aquests professionals, qüestió que no és gens fàcil.

Al mateix temps algun dels ponents va incidir en la importància que la posada en marxa de la direcció pública professional es faci d’una forma realista, tenint en compte que es poden posar en qüestió algunes de les lògiques tradicionals de funcionament dels partits polítics. Una de les expressions usades va ser la de “no trencar la joguina”, en el sentit que un desplegament  inicial de la direcció pública professional excessivament ambiciós pot perjudicar el bon desenvolupament del projecte a mitja termini, ja que generaria excessives resistències.

[+ info]

  • 12:20
  • 2

Planificació, selecció i talent

La segona de les jornades sobre reforma de la funció pública organitzades per l’Escola i la Secretaria d’Administració i Funció Pública va tenir lloc el passat dia 19 d’octubre. Els tres ponents varen fer aportacions amb punts de vista diferents, però que a la vegada presentaven elements de coincidència.

Susanna Bouis, directora general de Funció Pública, va indicar els elements centrals que haurien de definir el futur de la reforma de la funció pública, que haurà de ser més ordenada, més àgil i flexible, i més professional. Aquesta reforma ha de concretar-se en una futura llei que haurà de basar-se en fórmules de consens, i on els elements de planificació estratègica tenen un paper fonamental.

Carles Ramió, professor de la UPF, des d’una altra òptica, va comentar les dificultats que comporta per als processos de canvi en funció pública l’existència d’una cultura política, d’una cultura administrativa, i d’una cultura social que impedeixen la innovació. Va indicar també que les dificultats pressupostàries actuals implicaven una necessària millora de la productivitat que podria comportar reducció de plantilles i, finalment, va reivindicar la importància de millorar la gestió del talent tant pel que fa a la selecció de personal com al llarg de la carrera professional.

[+ info]