Blog de l'Escola » general


60 APUNTS

  • 08:00
  • 0

Direcció pública i innovació: les característiques de la persona líder – Innogent

Els temps actuals i els canvis accelerats que caracteritzen les organitzacions actuals requereixen lideratges sòlids tècnicament, líders que coneguin l’àmbit d’actuació on exerceixen, però que siguin també carismàtics des de la perspectiva de la competència i capacitat per aglutinar, cohesionar i motivar equips. En aquest context, el directiu, el líder d’equip, la persona encarregada de portar endavant els projectes i polítiques, ha de desenvolupar determinades competències que poden contribuir a la creació d’ecosistemes on la innovació sigui possible. A més: [+ info]

  • 08:00
  • 1

Per què cal reforçar la direcció pública professional? – Joan Xirau

Quan el Govern de la Generalitat va aprovar, al juliol de l’any 2014, la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de nova direcció pública, en una conversa informal amb alguns col·legues veterans de diverses administracions ens plantejàvem fins a quin punt el desenvolupament de la direcció pública professional (DPP) era un àmbit prioritari en la millora de les administracions públiques i si no hi havia altres elements més decisius i, per tant, més prioritaris per impulsar la millora de les administracions.

És obvi que un procés de canvi integral de l’Administració és molt difícil d’abordar amb una política de “Tot i tot ara”, i que, per tant, cal definir calendaris i fixar quins elements es consideren que han de ser abordats inicialment. Els temes de direcció pública, i en especial la DPP, tenen determinats elements que semblen recomanar la seva posició prioritària en aquests calendaris.

Aquests elements, en el cas de Catalunya, són entre d’altres: [+ info]

  • 08:15
  • 7

Nous models d’aprenentatge: el paper de les persones [3] – Manel Muntada

La gran majoria de nosaltres hem aprés a fer la nostra feina en el mateix lloc de treball, fent-la, i els dubtes que han anat sorgint els hem resolt sobre la marxa, moltes vegades amb l’ajuda d’altres persones, companyes de treball, a les quals hem acudit per proximitat o per confiança.

Amb això no vull dir que altres tipus de formació, com l’acadèmica o els cursos que hem anat fent, hagin estat inútils, no. Segur que ens han obert noves perspectives i maneres de fer les coses i, en molts casos, han estat oportuns per aproximar-nos a l’ús de la tecnologia que fem servir. Però, al contrari del que se sol pressuposar, aquest tipus de formació no ha impactat tant en la nostra manera de treballar com allò que hem anat resolent, sobre la marxa, descobrint en l’etern procés d’assaig i error al qual hem estat sotmeses i sotmesos al llarg de la nostra vida professional o preguntant i compartint de manera espontània i generosa amb altres companyes i companys de treball. [+ info]

  • 13:54
  • 1

Espai de la direcció pública: balanç dels 5 anys i nous reptes

Fa tot just cinc anys va néixer l’Espai de la direcció pública (EDP), una eina que va sorgir amb vocació de generar un punt de trobada per al personal directiu  de les administracions públiques catalanes. L’EDP volia ser un espai de construcció col·laborativa on tothom hi tingués un paper, el que lliurament volgués: el de lector de continguts especialment triats per a la funció directiva pública, el de comentarista o el de participació en la publicació de continguts. L’EDP volia ser un espai de formació informal per a la direcció pública catalana, però obert a tothom.  Fa cinc anys, doncs, l’EAPC va apostar per una eina tecnològica corporativa (e-Catalunya), per gestionar el coneixement de manera col·laborativa i per exercir de curador de continguts i proveir així de materials d’arreu del món i en diversos idiomes, amb la finalitat de mantenir al dia i  millorar els coneixements de la direcció pública catalana. [+ info]

  • 12:25
  • 0

2015, un any per recordar

Ja s’ha acabat l’any 2015, i cal reconèixer que ha estat un any difícil per al país i per a l’Administració en general. Per a l’Escola ho ha estat especialment, ja que hem viscut un canvi de direcció i un estat de provisionalitat que encara es manté. Tot i així, no hem parat de funcionar i de treballar en allò que és la nostra obligació i també la nostra vocació: el foment de l’aprenentatge entre els treballadors públics, la selecció de professionals qualificats i la creació d’espais de reflexió sobre els temes del nostre dia a dia que ens ajudin a oferir un servei públic de qualitat.

Si haguéssim de destacar 4 accions de totes les que hem dut a terme aquest any, esmentaríem les següents: [+ info]

  • 08:30
  • 8

Cap a una cultura de l’aprenentatge: el paper de la direcció i dels comandaments [2] – Manel Muntada

Darrerament es parla molt de la importància de gestionar el coneixement  de l’organització, però cal tenir en compte que gestionar el coneixement no té cap sentit si no es fa amb el propòsit de portar a l’organització a ser diferent i millor del que normalment és per a si mateixa i per al seu entorn. La gestió del coneixement -tant el que es genera com el que envolta i circumda – no és la finalitat, sinó que és el mecanisme mitjançant el qual l’organització evoluciona.
Per tant, a nivell pràctic, una primera idea és qüestionar de quina manera s’aprofita el coneixement de les  persones en els tres eixos principals que determinen l’evolució de l’organització:

  • Planificació: Com prendre decisions respecte a les directrius que cal seguir i les actuacions per dur a terme (governança)
  • Innovació: Com revisa, crea o millora serveis, productes i metodologies de treball.
  • Aprenentatge: Com s’adquireixen competències, coneixements i destreses. [+ info]

  • 09:00
  • 6

De la formació a l’aprenentatge: breu crònica d’un gran treball [1] – Manel Muntada

Sovint, paraules com “formació” i “aprenentatge” són utilitzades com a sinònimes però, malgrat ser molt properes, estimulen associacions als nostres cervells, també molt diferents. Per exemple, si em pregunto en què vull formar-me l’any que ve? és molt probable que pensi en cursos i triï entre el ventall de l’oferta de formació que conec i tinc al meu abast. Però si em pregunto què vull aprendre?, no necessàriament he de pensar en un curs, encara més, és molt possible que no ho faci i pensi en coses molt concretes, petites o grans, senzilles o complexes que vull conèixer o saber fer i que poden quedar, fins i tot, fora del radi d’actuació d’allò que normalment s’imparteix en una aula. [+ info]

  • 09:45
  • 0

Què faríem sense els investigadors?

Imatge What why when dice representin qüestions and choices de Stuart Miles per a freedigitalphotos.net

Imatge What why when dice representin qüestions and choices de Stuart Miles per a freedigitalphotos.net

L’EAPC convoca cada any subvencions a treballs de recerca en temes de gestió i administració públiques, i molt concretament en matèries relacionades amb la innovació, la racionalització, el govern obert, el control intern i la gestió dels recursos humans. Hi poden accedir equips investigadors de centres universitaris o altres entitats dedicades a la recerca. És obligació i voluntat de l’Escola difondre aquests estudis entre els treballadors públics i crear espais de debat i reflexió sobre els temes que s’hi proposen, per tal d’apropar la investigació acadèmica a les persones que apliquen les polítiques públiques i que això serveixi per millorar-ne la qualitat. [+ info]

  • 13:00
  • 0

P2P internacional: què hi fa la gestió pública catalana pel món?

Fa unes setmanes el Govern de la Generalitat va aprovar l’autorització d’un acord entre l’EAPC i la francesa École Nationale d’Administration, la prestigiosa ENA que ha format durant dècades la majoria de polítics, directius i funcionaris de prestigi de França.  El primer que  hom pot pensar és que aquestes relacions són fruit de les relacions internacionals que des de Catalunya es volen tenir de cara a futurs escenaris, però cal remarcar que les relacions internacionals de l’EAPC tenen una llarga trajectòria, fa molts anys que l’EAPC es relaciona i signa convenis amb l’ENAP del Quebec o bé amb Speyer d’Alemanya o bé amb la London School of Economics del Regne Unit, per citar-ne alguns exemples. [+ info]

  • 07:07
  • 1

Dissenyar serveis públics, una competència imprescindible (I) – Itziar Pobes

La innovació s’ha tornat una icona i un imperatiu, tant al sector públic com a l’empresa privada. Sembla l’única manera de revertir els efectes de la crisi, mantenir-se lligat al context social o prestar serveis a la ciutadania de més qualitat amb menys recursos. I no obstant això, segueix sent molt difícil engegar canvis o dur a terme projectes transformadors.

A l’Administració, tradicionalment, s’ha prioritzat la responsabilitat de prestar els serveis de manera fiable per sobre de la possibilitat, no sempre certa, de canviar-los per millorar. Com apunten Brugué et al. (2012), l’Administració s’ha construït sobre quatre pilars: garantia, seguretat, uniformitat i tecnocràcia. Això la fa molt estable, però també en dificulta molt el canvi. I ara, malgrat la consciència de la necessitat de canvi, l’organització no té les capacitats per fer-ho. [+ info]