Els dies 13 i 14 de març passats, l’EAPC va participar al XIIè congrés internacional Expoelearning, que també era, a més, fira professional. Va ser una bona oportunitat per sentir i parlar en directe amb persones relacionades amb el món de la formació de l’Administració i l’empresa privada. Van ser moltes les qüestions que van sorgir i que ara ens estan servint de reflexió per enfocar el nou paradigma de la formació que comporta la revolució social que vivim. Com a inici de la reflexió, us apuntem tres idees i us recordem que ens calen les vostres opinions.
- La responsabilitat de la formació ja no és tant en les organitzacions com en les persones. És molt difícil que un servei de formació d’una organització, per gran que sigui, pugui competir amb la possibilitat de seguir a través de vídeos, MOOC (Massive Open Online Courses) o blogs els millors entesos del món en totes les matèries. Les persones ja no esperen a veure quina formació els ofereixen; senzillament, la van a buscar quan la necessiten. [+ info]
obert24h_evagea - Flickr
L’eslògan d’una coneguda campanya publicitària ens acosta molt bé al que l’Escola vol que sigui l’esperit de la VI Jornada sobre formació oberta a les administracions públiques: Obrir i difondre continguts.
La manera de viure de les persones ha anat evolucionant, al llarg de la història, al ritme dels canvis tecnològics que s’anaven succeint. I d’un temps ençà, Internet ho ha revolucionat tot: la publicitat, el comerç, les relacions, la cultura, les maneres de treballar o d’aprendre… Actualment, les eines 2.0 basades en la interacció i la participació han transformat de manera important la comunicació i han creat un escenari nou que no podem ignorar si pretenem dur a terme estratègies de formació d’èxit.
Què està passant a Internet? Sentim conceptes com dades obertes, continguts oberts, tecnologies obertes, innovació oberta, codi obert, o comunicació 2.0, xarxes socials, el núvol, comunitats virtuals, projectes col·laboratius… Intuïm que s’obren noves portes i que també hem d’adaptar la formació, les estratègies, els materials (i potser nosaltres mateixos!) a noves exigències. Però com fer-ho?
[+ info]
Transparency Challenge - David Flores - Flickr
El govern obert és una nova manera d’entendre la relació entre l’Administració i la ciutadania basada en criteris de transparència, participació i col·laboració. Totes les polítiques públiques haurien d’estar basades en aquests tres grans eixos, ja que és la via per aconseguir un govern eficient que respongui a les veritables necessitats de la ciutadania.
I la formació no n’ha de ser una excepció. La formació és un dels àmbits que més han de contribuir a la modernització i adaptació de l’Administració a les noves propostes ciutadanes, ja que ha de representar l’espai en què els treballadors públics poden reflexionar de manera conjunta sobre noves fórmules de gestionar més i millor amb els mínims recursos possibles i aprendre l’ús d’eines i habilitats que els ajudin a ser més eficaços i més eficients.
La manera de formar la societat en general, i els treballadors públics en particular, ha canviat molt. I podem dir que la figura del savi que explicava i l’alumnat que prenia notes va donant pas progressivament a una relació més estreta i col·laborativa entre l’expert que selecciona continguts i coordina fòrums i debats i els participants del curs; una relació en què tothom hi guanya, perquè el docent, intern o extern, també aprèn dels participants i tots plegats van forjant un nou model d’Administració, basat en la col·laboració i la coordinació i en què els professionals són l’actiu més important.
[+ info]
L’EAPC prepara per al proper 11 d’octubre una jornada matinal d’intercanvi d’experiències de bones pràctiques en compres al sector públic català. Tal com preveu el programa, hi haurà una mostra àmplia de ponents vinculats i relacionats amb les àrees de compres.
La situació econòmica general, i la de Catalunya en particular, ha afectat profundament els pressupostos del sector públic i, per tant, també la capacitat que les seves compres actuïn com a motor econòmic.
La idea del “més per menys” s’ha generalitzat i està impregnant bona part dels plantejaments i de les negociacions. Aquest fet també arriba a les persones.
Malgrat tot, hi ha eines jurídiques, econòmiques i tecnològiques que poden ajudar a trobar el camí que permeti complir amb múltiples objectius, interns i externs.
Centralització o descentralització? Aquesta pregunta i altres es repeteixen si pensem que els agregats són la clau de volta per a la millora dels preus.
L’Escola vol plantejar una sèrie de preguntes i reflexions que serveixin per al debat. Així mateix, us suggerim que en plantegeu vosaltres per tenir una visió més àmplia del que penseu.
1. Quins podrien ser els límits d’ús raonables de les subhastes electròniques? Quins són els elements objectius per determinar quan i en què cal utilitzar, o no, aquest procediment en les licitacions del sector públic?
2. L’opció Central de Compres pot ser compatible amb una organització combinada de PIMES i de grans empreses? Com han de conviure les PIMES i les grans empreses en les diverses licitacions del sector públic?
[+ info]
El passat 9 de maig a l’EAPC hi va haver la Jornada sobre el govern obert i la transparència municipal. Fruit d’aquesta jornada s’ha elaborat un decàleg que pot orientar els municipis de Catalunya a afrontar els reptes i les obligacions de transparència i govern obert que la futura Llei de transparència, accés a la informació i bon govern regularà, com també la normativa que elabori el Parlament de Catalunya i afecti el món local català.
Aquest decàleg fa referència a diferents aspectes rellevants, com poden ser el compromís polític, la modernització interna, l’ètica en l’actuació municipal, l’escolta activa, la informació accessible, el debat en el ple municipal, l’equilibri entre la tecnologia i els mitjans tradicionals, la presència virtual més enllà del web, la reducció dels costos tecnològics o l’estratègia adaptada a cada ajuntament.
Alguns d’aquests elements s’establiran a les respectives normes, estatal o autonòmica, però d’altres s’hauran de regular en l’àmbit de l’autonomia local. L’ EAPC, com a entitat activa i difusora d’aquestes reflexions a les administracions catalanes, us proposa en aquest bloc una sèrie de preguntes per a generar debat i participació. I amb aquesta implicació més directa, tant dels que varen participar a la jornada com dels que ara puguin dedicar una part del seu temps a compartir les reflexions amb els altres, podem aconseguir que el debat s’enriqueixi més enllà de la jornada. Us animen que ens feu arribar les vostres reflexions i us agraïm per endavant la vostra participació.
Què en penseu d’aquest decàleg? Hi voleu afegir algun element? El trobeu útil? Potser és massa ambiciós i poc realista? Penseu que el compromís polític s’ha de manifestar en un codi ètic com el que recentment el govern francès ha imposat a alcaldes i regidors, tant del govern com de l’oposició? Requereix un acord ampli que inclogui també l’oposició municipal? Cal que els ajuntaments incloguin aquest decàleg en forma d’ordenança municipal, o això no ha de ser un requisit per tal d’arribar a uns bons resultats? Penseu que els punts del decàleg són aplicables a tot tipus d’ajuntament?
I què hi diu la ciutadania? Penseu que aquesta Administració, que es proposa ser més transparent i oberta, ho serà realment? Penseu que les administracions són prou transparents i obertes? Considereu que aquestes propostes facilitaran que ho siguin més?
Esperem les vostres idees, comentaris i opinions.
Moltes gràcies!
El proper 29 de maig d’enguany, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya organitza una de les tardes directives que té programades aquest semestre, la jornada “Temps de fets, temps de comunicació”.
La comunicació ha canviat d’una manera radical en els darrers temps. Les tecnologies de la informació han generat nous canals, nous actors i noves maneres de fer, que posen a l’abast de la ciutadania la informació sobre allò que està succeint en el moment que es duu a terme. Els experts en comunicació, gabinets de premsa, periodistes, sovint han deixat de ser els intermediaris predilectes que gestionaven la comunicació entre els emissors (Governs) i els receptors (Ciutadans)
Es planteja una reflexió necessària sobre com es comunica des de des del Govern i des de l’Administració Pública allò que es fa.
Aquest és un moment de gran incertesa i alta variabilitat, on els canvis es produeixen d’una manera contínua i inesperada.
En aquests moments, el Govern afronta una situació molt compromesa i crítica. La ciutadania té un grau de sensibilitat molt alt i exigeix respostes clares i ràpides. L’excés de comunicació es pot percebre com a propaganda i sovint es rebutja i el dèficit fa perdre vots i allunya dels ciutadans. Com fer-ho?
Ja no són suficients els mitjans de comunicació tradicionals, sinó que l’entrada massiva de les xarxes socials obliga a repensar com es comunica.
En aquesta realitat, la comunicació amb transparència és més necessària que mai per no deixar incògnites o zones d’ombres en els resultats de l’acció de govern.
Per altra banda el missatge no pot ser el mateix. La notícia ha de vincular personalment d’alguna manera al qui la rep perquè se senti atret. La llista de coses fetes a l’estil del “passem comptes periòdic” tradicional rellisca i difícilment enganxa en la ciutadania. Una part del públic es mou al voltant dels 140 caràcters. Difícil aprofundir amb aquestes limitacions no?
L’Administració Pública sap comunicar avui en dia de manera eficient allò que fa? Genera en la ciutadania una visió realista de la tasca global que porta a terme?
Iniciem una reflexió conjunta? L’EAPC us suggereix que ens plantegeu preguntes per al ponent de la sessió, en Ferran Ramon Cortés.
Informació sobre les “Tardes directives 2012“
La sessió sobre “Processos ètics i institucions” va cloure les Jornades d’ètica i estètica, amb les intervencions de Rafael Morales, de la Sindicatura de Comptes, i d’Albert Batlle, de l’Oficina Antifrau, que van parlar, sobretot, de les seves actuacions, competències i experiències professionals. Els ponents van reivindicar el paper de les seves institucions, però, també, que els seus informes, dictàmens i recomanacions es posin en pràctica com a mesura d’eficàcia de les actuacions. Així mateix, la Sindicatura fa actuacions posteriors de seguiment i de compliment de les recomanacions i s’ha posat de relleu, en algunes entitats, que les recomanacions es repeteixen. D’altra banda, es va insistir en el fet que tot i que s’ha millorat, en els darrers anys, en la rendició de comptes de les entitats locals, s’està arran del 50 % d’entitats que reten a temps. Quant al compte general del Govern de la Generalitat que lliura la Intervenció general, encara no conté tot el sector públic. En aquests dos aspectes les noves tecnologies ens haurien d’anar a favor i poder avançar els terminis.
Els ponents van insistir en la importància de tenir institucions de control, encara que se n’hagi de millorar l’efectivitat. Les lleis de la sindicatura hi han incorporat algunes millores. També es va reflexionar al voltant de la salut moral de la funció pública, en comparació amb la salut moral de la societat, en general.
Durant les tres sessions que l’Escola ha organitzat en el marc d’aquestes Jornades d’ètica i estètica a les administracions públiques, ens han acompanyat en Norbert Bilbeny, en Josep M. Lozano, l’Agustí Cerrillo, en Jesús Lizcano, en Francesc Altarriba i els ja esmentats Rafael Morales i Albert Batlle, tots ells per incidir en una mateixa matèria, l’ètica pública, debat que no és nou al nostre país. De fet, les reflexions sobre ètica pública provenen d’antic, al segle XIV l’escriptor gironí Francesc Eiximenis va escriure “Regiment de la cosa pública”, un tractat sobre l’ètica i el bon govern, potser el primer en la nostra llengua, que va servir als representants municipals de València de l’època per gestionar millor el seu govern.
Parlar d’ètica i transparència esdevé un element imprescindible en un moment en què es qüestiona la confiança cap al sector públic, cap a la direcció i líders públics i el personal al servei del sector públic.
Malgrat el retard en relació amb d’altres països europeus, el Govern de l’Estat està tramitant un avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació i bon govern. Aquest és un primer pas en tot el procés de canvi que cal emprendre per millorar el grau de confiança de la nostra ciutadania. Però les normes, les institucions de control, els codis ètics a l’EBEP o el control de col·lectius concrets fa a les nostres organitzacions més transparents? són els empleats públics més ètics gràcies a la normativa que els obliga a ser-ho? les organitzacions públiques han de ser absolutament transparents pel fet de ser públiques o han de tenir algun element menys visible pel fet de ser organitzacions? han de ser els empleats públics més ètics que la societat o que els empleats del sector privat? es pot aprendre a ser ètic a través de la formació? la ciutadania recuperarà la confiança en el sector públic i en els seus empleats? maduresa democràtica i ètica pública i privada són dos valors que es correlacionen? quina part és a les nostres mans? quin full de ruta hem de seguir?
Totes aquestes preguntes són de resposta pausada i reflexiva…ens ajudeu a reflexionar-hi?
El passat dia 28 de febrer es va dur a terme la primera de les tres jonades d’ètica i estètica amb la sessió inaugural que portava com a títol “Administracions ètiques; organitzacions intel·ligents”. La sessió volia respondre a la pregunta de què podia fer la ètica per una institució pública, i si calia afegir valors públics a la nostra tasca de treballadors de la cosa pública. La resposta va ser contestada afirmativament pels dos ponents, per una banda Josep Maria Lozano va fer referència “a la necessitat de parlar de l’ètica d’una manera positiva i anticipativa i menys negativa i des del sermó” i per l’altra Norbert Bilbeny destacant conceptes com “sentit de la responsabilitat, integritat, lleialtat, compromís, justícia, consciència de servei públic” que van desenvolupar les seves ponències al voltant d’aquesta pregunta. Les organitzacions que es preocupen per l’ètica solen ser més eficients. Basta amb veure l’index de corrupció per països que publica Transparència Internacional per constatar-ho.
El proper dia 27 de març, la segona de les sessions porta per títol “El marc d’integritat de les nostres administracions”, volem fer un pas més i reflexionar sobre aquells instruments i valors que ens poden ajudar a tenir unes institucions millors. Hi participaran Jesús Lizcano, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid. President de Transparència Internacional-España; Agustí Cerrillo Martinez. Doctor en dret i director dels Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya i Francesc Altarriba i Mercader, Doctor en sociologia. Consultor especialitzat en anàlisi institucional i organitzacional.
De quines eines es poden dotar les administracions per gestionar l’ètica i els valors públics? És necessària una normativa sobre transparència pública i administrativa? És l’únic recurs que cal? Quin paper hi juguen els codis ètics i deontològics dels professionals al servei de les administracions públiques?
Aquests dies s’estan realitzant els primers actes de commemoració del Centenari de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. L’Escola ha estat protagonitzada per moltes persones i per una gran diversitat de noms en aquest segle d’història. Tothom coincidirà a destacar el paper cabdal del fundador, Enric Prat de la Riba, o d’aquelles persones que en diferents moments van lluitar perquè l’Escola tornés a obrir en ser tancada pels diferents règims dictatorials. Però l’Escola també té altres protagonistes: alumnat, docents, autors de publicacions, directors i directores, membres del Consell rector, consellers i conselleres de la Generalitat, treballadors i treballadores, i persones de totes les administracions catalanes.
Les organitzacions, també les públiques, s’impregnen de les maneres de fer de les persones que les formen i l’Escola, l’han format i la formen moltes persones que, d’una manera o altra, creuen i participen activament en una institució fundada per legitimar, professionalitzar i dignificar les persones que han dedicat i dediquen la seva professió al servei públic.
L’Escola és l’espai de connexió dels empleats i empleades públiques de Catalunya; un centre on “tothom hi passa un dia o altre”. Aquesta entrada al bloc vol ser un retrobament de les vostres experiències amb l’Escola. Estem segurs que teniu alguna cosa a explicar-nos: anècdotes, sensacions, el vostre “primer dia” amb nosaltres… ens agradaria que compartíssiu aquestes vivències amb nosaltres i la resta de companyes i companys que, com dèiem, han conformat la memòria col·lectiva de la nostra centenària institució… esperem amb aquesta entrada que també en sigueu testimonis i que ens ajudeu a contribuir a la història de l’Escola en aquests primers 100 anys d’existència. Volem aprofitar el nostre aniversari per fer-vos copartíceps d’aquesta commemoració i per felicitar-nos i felicitar-vos per aquest Centenari…
Moltes gràcies per compartir, en aquest bloc, les vostres vivències amb l’Escola!!!
Al gener de l’any 1998 l’Escola, en col•laboració amb altres institucions catalanes, va publicar el text de l’OCDE “L’ètica en el servei públic. Pràctica i temes actuals”. El resum inicial amb el qual s’iniciava el contingut d’aquesta obra deia el següent: “Els països de l’OCDE estan amoïnats per la minva de confiança en l’Administració. Aquest ‘dèficit de confiança’, per dir-ne així, s’ha vist nodrit per un tot seguit d’‘escàndols’ esbombats convenientment que abracen des de la comissió d’accions no pas escaients per part de funcionaris públics fins a la corrupció a gran escala. Dels països membres, pocs –per no dir cap– han pogut escapar de les insinuacions, o de la certitud, d’haver actuat malament en aquest camp. Com a resultat d’això, l’ètica, els estàndards de comportament en la vida pública, ha esdevingut un afer d’una importància política considerable.”
Malgrat els catorze anys transcorreguts des de la publicació d’aquesta versió catalana del text de l’OCDE, aquest paràgraf de presentació manté pràcticament íntegre la seva vigència. Són molts els països on els problemes vinculats amb capteniments indesitjables en les administracions formen part del debat públic, i possiblement aquestes conductes negatives augmenten encara més el seu impacte social, en un moment com l’actual, en què un gran nombre de governs han de realitzar reajustaments pressupostaris.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya vol continuar acollint aquest debat, per això ha organitzat les Jornades d’ètica i estètica en les administracions catalanes, que volen donar a conèixer quin és l’estat del que s’anomena “marc d’integritat ètic” en el nostre país; es tracta de veure l’estat actual de la qüestió i el possible desenvolupament de l’ètica en el marc de les administracions públiques en una triple vessant: instruments, processos i institucions. Les sessions, per tant, més enllà de les seves especificitats, intenten abraçar el camp de l’ètica en tota la seva complexitat pràctica. En aquest sentit, no es tracta només de donar a conèixer conceptes o valors públics, que també, sinó de repassar què hi ha i què s’ha fet en aquest camp en el nostre entorn públic i dins les nostres administracions.
En aquesta definició del que ja s’ha fet i del que pot continuar-se fent és molt important conèixer opinions que provinguin de l’experiència pràctica de tots els empleats públics, per això l’Escola vol convidar-te a utilitzar aquest bloc per aportar opinions i propostes que creguis d’interès per enriquir el debats de les idees que giren a l’entorn d’aquests conceptes.
Participa-hi!!
![Barcelona GovJam 2013 a l'EAPC [ES]](http://i.ytimg.com/vi/phK6FJOZ7nQ/3.jpg){kind=small}
![Barcelona GovJam 2013 a l'EAPC [EN]](http://i.ytimg.com/vi/GQlCUaS6Qy8/2.jpg){kind=small}
