Blog de l'Escola


58 APUNTS

  • 08:59
  • 0

Les bones pràctiques tenen recompensa: els premis Alfons Ortuño

La feina de cada dia sovint ens absorbeix i no ens permet reflexionar sobre el que fem cada dia, sobre l’abast de la nostra feina quotidiana. Tot i així, tots sabem que és convenient, de tant en tant, aturar-nos i pensar si el que fem és correcte i si es podria fer millor. I no solament això; també és bo documentar tots els projectes que duem a terme per tal de comprovar no només el que podríem millorar, sinó el que ja fem bé i el que pot ajudar altres persones, servir d’inspiració a nous projectes, contribuir al desenvolupament d’altres serveis. Saber que fem una cosa molt ben feta, i que ens la reconeguin, també ens esperona a vetllar per mantenir uns criteris d’excel·lència i a cercar la millora permanent. [+ info]

  • 12:57
  • 12

L’aprenentatge a les organitzacions en la societat del coneixement

Knowledge. Autor: Pavanravikanth

Knowledge. Autor: Pavanravikanth

L’evolució de la societat del coneixement, Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació estan produint canvis profunds en la manera com les persones ens organitzem i ens relacionem, tant en entorns personals com laborals. I l’impacte d’aquests canvis és especialment important en organitzacions intensives en coneixement com les administracions públiques. [+ info]

  • 10:21
  • 0

L’accés obert, el futur del coneixement

La setmana del 20 al 26 d’octubre se celebra la International Open Access Week, un esdeveniment global que té lloc per vuitè any consecutiu. És una oportunitat per a la comunitat acadèmica i de recerca per seguir aprenent sobre els beneficis potencials d’accés obert i per ajudar a inspirar una participació més àmplia per tal que l’accés obert sigui una nova norma en l’estudi i la investigació. Aquest breu vídeo explica de manera senzilla què es pretén amb aquesta setmana.

Tal com s’explica a la web de la Setmana, l’accés obert a la informació – l’accés lliure, immediat i en línia, i el dret a utilitzar-la i reutilitzar-la – té el poder de transformar la forma de fer recerca i la investigació científica. Té implicacions directes i generalitzades per al món acadèmic, la medicina, la ciència, la indústria i per a la societat en el seu conjunt.  L’obertura de dades maximitza les inversions en recerca perquè augmenta l’exposició i l’ús de la investigació publicada. Les agències de finançament de la investigació, institucions acadèmiques, investigadors i científics, mestres, estudiants i membres del públic en general estan donant suport a un moviment cap a l’accés obert en nombre creixent cada any. Aquesta Setmana és una oportunitat important per sensibilitzar sobre la necessitat de prendre mesures per mantenir aquest impuls. [+ info]

  • 09:48
  • 2

La Biblioteca de l’EAPC: per què, per a qui, per a què?

Imatge cortesia de Stuart Miles / FreeDigitalPhotos.net

Imatge cortesia de Stuart Miles / FreeDigitalPhotos.net

L’Escola d’Administració Pública disposa d’una biblioteca especialitzada que, contràriament al que molts pensen, no està dirigida exclusivament al personal de l’Escola, sinó que està al servei de totes les administracions públiques de Catalunya.

La biblioteca de l’EAPC està a disposició de tots els que formem part de les Administracions públiques catalanes i del sector públic, alumnes o no de l’Escola, directius o no directius. En un moment com el que vivim, de constant transformació, la biblioteca pot ajudar, amb el coneixement que conté i gestiona, a la nostra autoformació i perfeccionament professional continuat en aquelles competències que repercuteixen directament en el desenvolupament de les tasques en el lloc de treball. [+ info]

  • 08:00
  • 6

Empleats que s’hi estan però que no hi són – Jordi Graells

FOTO: PUBLIMETRO.CL

FOTO: PUBLIMETRO.CL

Heu sentit a parlar mai del presentisme? És l’absència laboral no física, però sí mental, del lloc de treball. I és segurament una de les principals causes que fan minvar el funcionament de tota mena d’organitzacions avui en dia. I a l’Administració? És una pràctica molt estesa? Identifiqueu el que aquí es comenta amb el vostre entorn més o menys immediat? Com ho veieu? [+ info]

  • 14:00
  • 9

6 tendències i una recomanació sobre formació en una organització – Dolors Reig

http://www.morguefile.com

La formació permanent, l’aprendre a aprendre per tota la vida , esdevé la competència essencial del segle XXI.

També per a les organitzacions: no hi ha res millor en moments de crisi i de canvi que una gestió del talent sostenible, capaç de cobrir de forma ràpida i flexible les necessitats de l’organització. Són les conegudes organitzacions que aprenen de Peter Senge les que resultaran avui competitives.

Hi ha una sèrie de recomanacions per fer-ho de la forma més eficient possible en el context d’internet i les noves tecnologies:

1 Aprenentatge informal però planificat, com diria Jay Cross en el seu moment, menys esdeveniments de formació concrets i més actitud, ocasions i entorns planificats per a l’aprenentatge permanent. Aprofitar la ubiqüitat que les tecnologies mòbils , entre d´altres, possibiliten per a l´aprenentatge . [+ info]

  • 16:35
  • 4

Reflexions sobre un nou escenari d’aprenentatge: el Congrés EDO

Imatge Pencil with tree stock de Suwit Ritjaroon per a freedigitalphotos.net

Imatge Pencil with tree stock de Suwit Ritjaroon per a freedigitalphotos.net

El desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement comporta per a les administracions públiques, com a organitzacions intensives en coneixement, la necessitat d’adaptar-se al nou escenari que es configura, per tal de continuar aportant valor públic a la societat.

Aquesta premissa és vàlida per a tots els camps d’actuació de l’Administració. Però en el camp de la formació a les organitzacions, s’està creant un context completament diferent que permet parlar d’un canvi de paradigma. Més enllà de la formació en sentit tradicional (més pròpia de la societat industrial), el desenvolupament de les TIC, i especialment del web 2.0, permeten que les persones resolguin les seves necessitats d’aprenentatge de manera diferent i més immediata per mitjà d’accés a continguts web, accés a xarxes de col·laboració professional… [+ info]

  • 14:12
  • 1

Xarxes socials i recerca: comunicar ciència en el segle XXI – Xavier Lasauca

Daniel Iversen

Les tecnologies de la informació i la comunicació estan provocant un canvi estructural en la manera com interactuem amb les organitzacions i ens comuniquem amb els altres, amb importants derivades socials, econòmiques i culturals. En particular, el web 2.0 ha transformat Internet en un espai d’intercanvi i conversa, la qual cosa ha suposat la creació d’un nou marc de relacions i desenvolupament, tant personal com professional. En aquest context seria convenient fer un procés d’adaptació a aquestes noves formes d’interacció, que impliquen l’adquisició de noves habilitats, el coneixement de noves eines i l’assumpció d’actituds com ara compartir o participar. [+ info]

  • 09:19
  • 10

La classe inversa… o capgirada?

Imatge Education de ddpavumba per a freedigitalphotos.net

Imatge Education de ddpavumba per a freedigitalphotos.net

Recentment el TERMCAT ha fet pública una llista de termes entre els quals hi ha la traducció al català del concepte flipped classroom, que ha quedat en català com a classe inversa. Segons Jonathan E. Martin, pedagog americà i un dels principals promotors d’aquest model, la classe inversa consisteix a “capgirar el sistema de manera que els estudiants llegeixin i vegin les classes magistrals a casa, i utilitzar les classes presencials per fer el que abans es feia a casa: resoldre problemes, treballar en grups, investigar, col·laborar, crear. Així, les aules esdevenen laboratoris o estudis, i s’hi continua generant contingut i coneixement”. [+ info]

  • 12:37
  • 0

Conclusions de la V Jornada sobre avaluació de la formació

Més de 70 responsables de formació dels departaments, les universitats i els ajuntaments catalans van compartir a la V Jornada sobre l’avaluació de la formació –també retransmesa en directe per l’EAPC- la necessitat de provar estratègies per avaluar l’impacte de la formació, per tal que l’accent no estigui posat en complexos sistemes estadístics. Fins ara,  l’enfocament metodològic s’orientava a  demostrar que la causa dels canvis positius en l’organització era  gràcies a la formació i requeria d’un complex treball d’aïllament d’altres variables que hi haguessin pogut influir. Un enfocament que no sempre resultava ni fàcil ni possible en l’àmbit de les administracions públiques. Pel contrari, com va dir Ramon Crespo a la Jornada, les perspectives basades en models qualitatius indaguen en les causes però renuncien a poder demostrar “l’efecte net” , a poder quantificar de forma exacta la influència de la formació en els resultats del canvi. Més enllà d’això, aquestes perspectives qualitatives miren de generar dades  de forma rigorosa, tenint en compte una observació sistemàtica, per explicar fets i/o percepcions que, sota un raonable marge de confiança, ens permetin afirmar que la formació ha contribuït als resultats. [+ info]