Blog de l'Escola


41 APUNTS

  • 08:07
  • 4

Open your mind

obert24h_evagea - Flickr

obert24h_evagea - Flickr

L’eslògan d’una coneguda campanya publicitària ens acosta molt bé al que l’Escola vol que sigui l’esperit de la VI Jornada sobre formació oberta a les administracions públiques: Obrir i difondre continguts.

La manera de viure de les persones ha anat evolucionant, al llarg de la història, al ritme dels canvis tecnològics que s’anaven succeint. I d’un temps ençà, Internet ho ha revolucionat tot: la publicitat, el comerç, les relacions, la cultura, les maneres de treballar o d’aprendre… Actualment, les eines 2.0 basades en la interacció i la participació han transformat de manera important la comunicació i han creat un escenari nou que no podem ignorar si pretenem dur a terme estratègies de formació d’èxit.

Què està passant a Internet? Sentim conceptes com dades obertes, continguts oberts, tecnologies obertes, innovació oberta, codi obert, o comunicació 2.0, xarxes socials, el núvol, comunitats virtuals, projectes col·laboratius… Intuïm que s’obren noves portes i que també hem d’adaptar la formació, les estratègies, els materials (i potser nosaltres mateixos!) a noves exigències. Però com fer-ho?

[+ info]

  • 08:17
  • 13

Avaluació és transparència

Transparency Challenge - David Flores - Flickr

El govern obert és una nova manera d’entendre la relació entre l’Administració i la ciutadania basada en criteris de transparència, participació i col·laboració. Totes les polítiques públiques haurien d’estar basades en aquests tres grans eixos, ja que és la via per aconseguir un govern eficient que respongui a les veritables necessitats de la ciutadania.

I la formació no n’ha de ser una excepció. La formació és un dels àmbits que més han de contribuir a la modernització i adaptació de l’Administració a les noves propostes ciutadanes, ja que ha de representar l’espai en què els treballadors públics poden reflexionar de manera conjunta sobre noves fórmules de gestionar més i millor amb els mínims recursos possibles i aprendre l’ús d’eines i habilitats que els ajudin a ser més eficaços i més eficients.

La manera de formar la societat en general, i els treballadors públics en particular, ha canviat molt. I podem dir que la figura del savi que explicava i l’alumnat que prenia notes va donant pas progressivament a una relació més estreta i col·laborativa entre l’expert que selecciona continguts i coordina fòrums i debats i els participants del curs; una relació en què tothom hi guanya, perquè el docent, intern o extern, també aprèn dels participants i tots plegats van forjant un nou model d’Administració, basat en la col·laboració i la coordinació i en què els professionals són l’actiu més important.

[+ info]

  • 11:55
  • 0

La gestió de les compres al sector públic…bones pràctiques

L’EAPC prepara per al proper 11 d’octubre una jornada matinal d’intercanvi d’experiències de bones pràctiques en compres al sector públic català. Tal com preveu el programa, hi haurà una mostra àmplia de ponents vinculats i relacionats amb les àrees de compres.

La situació econòmica general, i la de Catalunya en particular, ha afectat profundament els pressupostos del sector públic i, per tant, també la capacitat que les seves compres actuïn com a  motor econòmic.

La idea del “més per menys” s’ha generalitzat i està impregnant bona part dels plantejaments i de les negociacions. Aquest fet també arriba a les persones.

Malgrat tot, hi ha eines jurídiques, econòmiques i tecnològiques que poden ajudar a trobar el camí que permeti complir amb múltiples objectius, interns i externs.

Centralització o descentralització? Aquesta pregunta i altres es repeteixen si pensem que els agregats són la clau de volta per a la millora dels preus.

L’Escola vol plantejar una sèrie de preguntes i reflexions que serveixin per al debat. Així mateix, us suggerim que en plantegeu vosaltres per tenir una visió més àmplia del que penseu.

1. Quins podrien ser els límits d’ús raonables de les subhastes electròniques? Quins són els elements objectius per determinar quan i en què cal utilitzar, o no, aquest procediment en les licitacions del sector públic?

2. L’opció Central de Compres pot ser compatible amb una organització combinada de PIMES i de grans empreses?  Com han de conviure les PIMES i les grans empreses en les diverses licitacions del sector públic?

[+ info]

  • 12:23
  • 0

No pots canviar la direcció del vent, així que canvia la direcció de la vela

No pots canviar la direcció del vent, així que canvia la direcció de la vela. Aquest és un proverbi africà carregat de raó.

Les dues tardes directives que l’Escola ha realitzat fins ara han remarcat aquesta necessitat de canvi, d’adaptar-nos a un entorn cada cop més incert i en contínua ebullició que ha vingut per quedar-se.

La primera tarda directiva ens va fer reflexionar sobre la necessitat de comunicar més i millor. Sobrecomunicar les coses positives, ja que les negatives gairebé es comuniquen soles.

La segona tarda directiva, Trobar sortides fent camí, va incidir en la necessitat d’adoptar un rol proactiu davant dels problemes encara que no els percebem, però que hi són, per “caçar-los”. Deia l’Alfons Cornella que el món actual és “co-“ i la col·laboració entre institucions per incrementar sinèrgies i reduir costos, o la col·laboració de l’equip per millorar resultat, és imprescindible.

En el context actual, per tant, la col·laboració entre les persones és un element clau. L’actuació en equip, que no en grup. La visió comuna i el camí a seguir plegats. I el factor comunicació és molt important.

El dia 19 de juliol, la tercera tarda directiva, “Relacions poderoses”, ens farà reflexionar sobre la importància de les interaccions humanes en l’entorn professional. La relació que tenim amb nosaltres mateixos condiciona totalment la que tenim amb els altres. L’obre o la tanca. Convivim en espais de trobada o desacord, on el repte és mantenir vincles positius que donin sentit a una relació, i evitin les converses pendents, les que no es tenen mai, i que perpetuen la incomunicació i la no resolució dels problemes. El desafiament és construir xarxes on puguem reconèixer i ser reconeguts. I aquestes relacions ben construïdes i consolidades són poderoses en un entorn tan inestable com l’actual.

Hem de recuperar el valor de la conversa en tota la seva profunditat, converses per resoldre, per entendre’ns, per construir, pel gust de comunicar els projectes i per crear espais de comunicació on la col·laboració, les relacions i les persones siguin l’element clau.

Creieu que més d’una vegada heu tingut alguna “conversa pendent” amb algú del vostre entorn que ha fet que hi hagués problemes que no es resolien? Si heu conversat, el resultat ha estat positiu o negatiu?

  • 12:58
  • 7

La guineu i la comunicació

A l’Escola d’Estiu 2012 hem decidit dedicar una jornada completa a la comunicació. La comunicació és l’eina que configura les relacions humanes; és la que ens permet intercanviar idees, sentiments, la que construeix el nostre pensament i li dóna coherència. Però tot i aquesta importància reconeguda, sembla que no esmercem prou esforços a garantir la qualitat dels nostres processos comunicatius.

Aquesta jornada es compon de dues conferències. En la primera abordarem una qüestió que, en un moment en què les xarxes socials i l’intercanvi de coneixements per Internet és tan habitual, sovint se’ns escapa: quin ús podem fer dels treballs d’altres persones? Com podem estar segurs que podem usar una imatge, un text, d’un altre autor sense vulnerar els seus drets de propietat intel·lectual? Quin abast tenen les llicències Creative Commons? Raquel Xalabarder, experta en aquests temes, resoldrà alguns dels dubtes que li hem plantejat prèviament i d’altres que puguin sorgir.

En la segona conferència, parlarem estrictament del procés comunicatiu; de la importància de mantenir una actitud adequada davant les diferents situacions comunicatives, d’estar amatents a percebre com es rep el nostre missatge per poder modificar o canviar el nostre plantejament si no aconseguim l’efecte desitjat.

Una faula explica que va córrer pel bosc el rumor que l’ós havia fet una llista negra d’animals que es volia menjar. Va anar a veure’l el cérvol i li va preguntar: és cert que tens una llista negra? I l’ós va respondre que sí. El cérvol va insistir: i jo hi sóc, a la llista? I l’ós digué que sí, i que aquella nit se’l menjaria. El cérvol no va dir res i l’ós el va devorar. L’endemà l’ós va rebre la visita de la guineu, que volia saber si era a la llista negra; quan l’ós li va respondre que sí, la guineu va preguntar: i me’n pots esborrar? I l’ós va dir: és clar que sí! I la guineu va marxar.

L’actitud positiva i proactiva, com explica aquesta faula, és important, perquè la comunicació no consisteix solament en la tria adequada de les paraules, sinó que està constituïda per un entramat d’idees, actituds i formes de manifestar-se que sovint no podem controlar, però sí que podem treballar i millorar. D’això, ens en parlarà Ferran Ramon-Cortés, expert en comunicació.

Creieu, doncs, que a l’Administració comuniquem adequadament? Quins penseu que són els nostres punts més febles? A la vostra organització, què és el que comuniqueu amb més bons resultats?

Esperem els vostres comentaris!

  • 10:48
  • 1

Decàleg per a impulsar el govern obert i la transparència als municipis catalans…i ara què?

El passat 9 de maig a l’EAPC hi va haver la Jornada sobre el govern obert i la transparència municipal.  Fruit d’aquesta jornada s’ha elaborat un decàleg que pot orientar els municipis de Catalunya a afrontar els reptes i les obligacions de transparència i govern obert que la futura Llei de transparència, accés a la informació i bon govern regularà, com també la normativa que elabori el Parlament de Catalunya i afecti el món local català.

Aquest decàleg fa referència a diferents aspectes rellevants, com poden ser el compromís polític, la modernització interna, l’ètica en l’actuació municipal, l’escolta activa, la informació accessible, el debat en el ple municipal, l’equilibri entre la tecnologia i els mitjans tradicionals, la presència virtual més enllà del web, la reducció dels costos tecnològics o l’estratègia adaptada a cada ajuntament.

Alguns d’aquests elements s’establiran a les respectives normes, estatal o autonòmica, però d’altres s’hauran de regular en l’àmbit de l’autonomia local. L’ EAPC, com a entitat activa i difusora d’aquestes reflexions a les administracions catalanes, us proposa en aquest bloc una sèrie de preguntes per a generar debat i participació. I amb aquesta implicació més directa, tant dels que varen participar a la jornada com dels que ara puguin dedicar una part del seu temps a compartir les reflexions amb els altres, podem aconseguir que el debat s’enriqueixi més enllà de la jornada.  Us animen que ens feu arribar les vostres reflexions i us agraïm per endavant la vostra participació.

Què en penseu d’aquest decàleg? Hi voleu afegir algun element? El trobeu útil? Potser és massa ambiciós i poc realista? Penseu que el compromís polític s’ha de manifestar en un codi ètic com el que recentment el govern francès ha imposat a alcaldes i regidors, tant del govern com de l’oposició? Requereix un acord ampli que inclogui també l’oposició municipal? Cal que els ajuntaments incloguin aquest decàleg en forma d’ordenança municipal, o això no ha de ser un requisit per tal d’arribar a uns bons resultats?  Penseu que els punts del decàleg són aplicables a tot tipus d’ajuntament?

I què hi diu la ciutadania? Penseu que aquesta Administració, que es proposa ser més transparent i oberta, ho serà realment? Penseu que les administracions són prou transparents i obertes? Considereu que aquestes propostes facilitaran que ho siguin més?

Esperem les vostres idees, comentaris i opinions.

Moltes gràcies!

  • 11:58
  • 1

Temps de fets, temps de comunicació

El proper 29 de maig d’enguany, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya organitza una de les tardes directives que té programades aquest semestre, la jornada “Temps de fets, temps de comunicació”.

La comunicació ha canviat d’una manera radical en els darrers temps. Les tecnologies de la informació han generat nous canals, nous actors i noves maneres de fer, que posen a l’abast de la ciutadania la informació sobre allò que està succeint en el moment que es duu a terme.  Els experts en comunicació, gabinets de premsa, periodistes, sovint han deixat de ser els intermediaris predilectes que gestionaven la comunicació entre els emissors (Governs) i els receptors (Ciutadans)

Es planteja una reflexió necessària sobre com es comunica des de des del Govern i des de l’Administració Pública allò que es fa.

Aquest és un moment de gran incertesa i alta variabilitat, on els canvis es produeixen d’una manera contínua i inesperada.

En aquests moments, el Govern afronta una situació molt compromesa i crítica. La ciutadania té un grau de sensibilitat molt alt i exigeix respostes clares i ràpides. L’excés de comunicació es pot percebre com a propaganda i sovint es rebutja i el dèficit fa perdre vots i allunya dels ciutadans.  Com fer-ho?

Ja no són suficients els mitjans de comunicació tradicionals, sinó que l’entrada massiva de les xarxes socials obliga a repensar com es comunica.

En aquesta realitat, la comunicació amb transparència és més necessària que mai per no deixar incògnites o zones d’ombres en els resultats de l’acció de govern.

Per altra banda el missatge no pot ser el mateix. La notícia ha de vincular personalment d’alguna manera al qui la rep perquè se senti atret. La llista de coses fetes a l’estil del “passem comptes periòdic” tradicional rellisca i difícilment enganxa en la ciutadania. Una part del públic es mou al voltant dels 140 caràcters. Difícil aprofundir amb aquestes limitacions no?

L’Administració Pública sap comunicar avui en dia de manera eficient allò que fa? Genera en la ciutadania una visió realista de la tasca global que porta a terme?

Iniciem una reflexió conjunta? L’EAPC us suggereix que ens plantegeu preguntes per al ponent de la sessió, en Ferran Ramon Cortés.

Informació sobre les “Tardes directives 2012

  • 08:40
  • 0

Ètica i transparència: repte o necessitat?

La sessió sobre “Processos ètics i institucions” va cloure les Jornades d’ètica i estètica, amb les intervencions de Rafael Morales, de la Sindicatura de Comptes, i d’Albert Batlle, de l’Oficina Antifrau, que van parlar, sobretot, de les seves actuacions, competències i experiències professionals. Els ponents van reivindicar el paper de les seves institucions, però, també, que els seus informes, dictàmens i recomanacions es posin en pràctica com a mesura d’eficàcia de les actuacions. Així mateix, la Sindicatura fa actuacions posteriors de seguiment i de compliment de les recomanacions i s’ha posat de relleu, en algunes entitats, que les recomanacions es repeteixen. D’altra banda, es va insistir en el fet que tot i que s’ha millorat, en els darrers anys, en la rendició de comptes de les entitats locals, s’està arran del 50 % d’entitats que reten a temps. Quant al compte general del Govern de la Generalitat que lliura la Intervenció general, encara no conté tot el sector públic. En aquests dos aspectes les noves tecnologies ens haurien d’anar a favor i poder avançar els terminis.

Els ponents van insistir en la importància de tenir institucions de control, encara que se n’hagi de millorar l’efectivitat. Les lleis de la sindicatura hi han incorporat algunes millores.  També es va reflexionar al voltant de la salut moral de la funció pública, en comparació amb la salut moral de la societat, en general.

Durant les tres sessions que l’Escola ha organitzat en el marc d’aquestes Jornades d’ètica i estètica a les administracions públiques, ens han acompanyat en Norbert Bilbeny, en Josep M. Lozano, l’Agustí Cerrillo, en Jesús Lizcano, en Francesc Altarriba i els ja esmentats Rafael Morales i Albert Batlle, tots ells per incidir en una mateixa matèria, l’ètica pública, debat que no és nou al nostre país. De fet, les reflexions sobre ètica pública provenen d’antic,  al segle XIV l’escriptor gironí Francesc Eiximenis va escriure “Regiment de la cosa pública”, un tractat sobre l’ètica i el bon govern, potser el primer en la nostra llengua, que va servir als representants municipals de València de l’època per gestionar millor el seu govern.

Parlar d’ètica i transparència esdevé un element imprescindible en un moment en què es qüestiona la confiança cap al sector públic, cap a la direcció i líders públics i el personal al servei del sector públic.

Malgrat el retard en relació amb d’altres països europeus, el Govern de l’Estat està tramitant un avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació i bon govern. Aquest és un primer pas en tot el procés de canvi que cal emprendre per millorar el grau de confiança de la nostra ciutadania. Però les normes, les institucions de control, els codis ètics a l’EBEP o el control de col·lectius concrets fa a les nostres organitzacions més transparents? són els empleats públics més ètics gràcies a la normativa que els obliga a ser-ho? les organitzacions públiques han de ser absolutament transparents pel fet de ser públiques o han de tenir algun element menys visible pel fet de ser organitzacions? han de ser els empleats públics més ètics que la societat o que els empleats del sector privat? es pot aprendre a ser ètic a través de la formació? la ciutadania recuperarà la confiança en el sector públic i en els seus empleats? maduresa democràtica i ètica pública i privada són dos valors que es correlacionen? quina part és a les nostres mans? quin full de ruta hem de seguir?

Totes aquestes preguntes són de resposta pausada i reflexiva…ens ajudeu a reflexionar-hi?

  • 12:06
  • 11

La formació semipresencial: objectiu o camí?

De la mateixa manera que no dubtem que s’ha de ser especialment curós a l’hora de fixar els objectius d’aprenentatge de qualsevol acció formativa, o que hi posem una atenció especial a descriure els destinataris d’una formació, la tria de la modalitat també s’ha de tenir ben present a l’hora de planificar una activitat. Per decidir-la, cal tenir en compte, molt especialment, quatre aspectes: els objectius concrets a aconseguir, les competències que cal treballar durant el curs i que cal assolir, les característiques de les persones destinatàries (nivell de coneixements, perfil professional, interessos, localització geogràfica…) i els recursos de què es disposa.

La formació virtual i la presencial tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, però no són, en termes absoluts, l’única sortida.

Entenem la formació semipresencial com una metodologia que combina en una mateixa activitat formativa dues modalitats d’aprenentatge: les sessions presencials i el treball en entorn virtual. També se l’ha volgut anomenar formació híbrida, formació mixta, blended learning o b-learning (per als que no tradueixen de l’anglès). Prengui el nom que prengui, el que és important és que ofereix a aprenents i docents la possibilitat de treballar per construir conjuntament el coneixement, i permet, gràcies a la interacció en diferents suports, enriquir el diàleg i afavorir l’aprenentatge globalment, ja que dóna un ventall més ampli de solucions adequades a cada acció formativa.

[+ info]

  • 09:48
  • 0

Eines per gestionar l’ètica a les administracions públiques

El passat dia 28 de febrer  es va dur a terme la primera de les tres jonades d’ètica i estètica amb  la sessió inaugural que portava com a títol “Administracions ètiques; organitzacions intel·ligents”. La sessió volia respondre a la pregunta de què podia fer la ètica per una institució pública, i si calia afegir valors públics a la nostra tasca de treballadors de la cosa pública. La resposta va ser contestada afirmativament  pels dos ponents, per una banda Josep Maria Lozano va fer referència “a la necessitat de parlar de l’ètica d’una manera positiva i anticipativa i menys negativa i des del sermó” i per l’altra Norbert Bilbeny destacant conceptes com “sentit de la responsabilitat, integritat, lleialtat, compromís, justícia, consciència de servei públic” que van desenvolupar les seves ponències al voltant d’aquesta pregunta. Les organitzacions que es preocupen per l’ètica solen ser més eficients. Basta amb veure l’index de corrupció per països que publica Transparència Internacional per constatar-ho.

El proper dia 27 de març,  la segona de les sessions porta per títol “El marc d’integritat de les nostres administracions”, volem fer un pas més i reflexionar sobre aquells instruments  i valors  que ens poden  ajudar a tenir unes institucions millors.   Hi participaran Jesús Lizcano, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid. President de Transparència Internacional-España; Agustí Cerrillo Martinez. Doctor en dret i director dels Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya i Francesc Altarriba i Mercader, Doctor en sociologia. Consultor especialitzat en anàlisi institucional i organitzacional.

De quines eines es poden dotar les administracions per gestionar l’ètica i els valors públics? És necessària una normativa sobre transparència pública i administrativa? És l’únic recurs que cal? Quin paper hi juguen els codis ètics i deontològics dels professionals al servei de les administracions públiques?