El passat dia 28 de febrer es va dur a terme la primera de les tres jonades d’ètica i estètica amb la sessió inaugural que portava com a títol “Administracions ètiques; organitzacions intel·ligents”. La sessió volia respondre a la pregunta de què podia fer la ètica per una institució pública, i si calia afegir valors públics a la nostra tasca de treballadors de la cosa pública. La resposta va ser contestada afirmativament pels dos ponents, per una banda Josep Maria Lozano va fer referència “a la necessitat de parlar de l’ètica d’una manera positiva i anticipativa i menys negativa i des del sermó” i per l’altra Norbert Bilbeny destacant conceptes com “sentit de la responsabilitat, integritat, lleialtat, compromís, justícia, consciència de servei públic” que van desenvolupar les seves ponències al voltant d’aquesta pregunta. Les organitzacions que es preocupen per l’ètica solen ser més eficients. Basta amb veure l’index de corrupció per països que publica Transparència Internacional per constatar-ho.
El proper dia 27 de març, la segona de les sessions porta per títol “El marc d’integritat de les nostres administracions”, volem fer un pas més i reflexionar sobre aquells instruments i valors que ens poden ajudar a tenir unes institucions millors. Hi participaran Jesús Lizcano, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid. President de Transparència Internacional-España; Agustí Cerrillo Martinez. Doctor en dret i director dels Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya i Francesc Altarriba i Mercader, Doctor en sociologia. Consultor especialitzat en anàlisi institucional i organitzacional.
De quines eines es poden dotar les administracions per gestionar l’ètica i els valors públics? És necessària una normativa sobre transparència pública i administrativa? És l’únic recurs que cal? Quin paper hi juguen els codis ètics i deontològics dels professionals al servei de les administracions públiques?
Aquests dies s’estan realitzant els primers actes de commemoració del Centenari de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. L’Escola ha estat protagonitzada per moltes persones i per una gran diversitat de noms en aquest segle d’història. Tothom coincidirà a destacar el paper cabdal del fundador, Enric Prat de la Riba, o d’aquelles persones que en diferents moments van lluitar perquè l’Escola tornés a obrir en ser tancada pels diferents règims dictatorials. Però l’Escola també té altres protagonistes: alumnat, docents, autors de publicacions, directors i directores, membres del Consell rector, consellers i conselleres de la Generalitat, treballadors i treballadores, i persones de totes les administracions catalanes.
Les organitzacions, també les públiques, s’impregnen de les maneres de fer de les persones que les formen i l’Escola, l’han format i la formen moltes persones que, d’una manera o altra, creuen i participen activament en una institució fundada per legitimar, professionalitzar i dignificar les persones que han dedicat i dediquen la seva professió al servei públic.
L’Escola és l’espai de connexió dels empleats i empleades públiques de Catalunya; un centre on “tothom hi passa un dia o altre”. Aquesta entrada al bloc vol ser un retrobament de les vostres experiències amb l’Escola. Estem segurs que teniu alguna cosa a explicar-nos: anècdotes, sensacions, el vostre “primer dia” amb nosaltres… ens agradaria que compartíssiu aquestes vivències amb nosaltres i la resta de companyes i companys que, com dèiem, han conformat la memòria col·lectiva de la nostra centenària institució… esperem amb aquesta entrada que també en sigueu testimonis i que ens ajudeu a contribuir a la història de l’Escola en aquests primers 100 anys d’existència. Volem aprofitar el nostre aniversari per fer-vos copartíceps d’aquesta commemoració i per felicitar-nos i felicitar-vos per aquest Centenari…
Moltes gràcies per compartir, en aquest bloc, les vostres vivències amb l’Escola!!!
Al gener de l’any 1998 l’Escola, en col•laboració amb altres institucions catalanes, va publicar el text de l’OCDE “L’ètica en el servei públic. Pràctica i temes actuals”. El resum inicial amb el qual s’iniciava el contingut d’aquesta obra deia el següent: “Els països de l’OCDE estan amoïnats per la minva de confiança en l’Administració. Aquest ‘dèficit de confiança’, per dir-ne així, s’ha vist nodrit per un tot seguit d’‘escàndols’ esbombats convenientment que abracen des de la comissió d’accions no pas escaients per part de funcionaris públics fins a la corrupció a gran escala. Dels països membres, pocs –per no dir cap– han pogut escapar de les insinuacions, o de la certitud, d’haver actuat malament en aquest camp. Com a resultat d’això, l’ètica, els estàndards de comportament en la vida pública, ha esdevingut un afer d’una importància política considerable.”
Malgrat els catorze anys transcorreguts des de la publicació d’aquesta versió catalana del text de l’OCDE, aquest paràgraf de presentació manté pràcticament íntegre la seva vigència. Són molts els països on els problemes vinculats amb capteniments indesitjables en les administracions formen part del debat públic, i possiblement aquestes conductes negatives augmenten encara més el seu impacte social, en un moment com l’actual, en què un gran nombre de governs han de realitzar reajustaments pressupostaris.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya vol continuar acollint aquest debat, per això ha organitzat les Jornades d’ètica i estètica en les administracions catalanes, que volen donar a conèixer quin és l’estat del que s’anomena “marc d’integritat ètic” en el nostre país; es tracta de veure l’estat actual de la qüestió i el possible desenvolupament de l’ètica en el marc de les administracions públiques en una triple vessant: instruments, processos i institucions. Les sessions, per tant, més enllà de les seves especificitats, intenten abraçar el camp de l’ètica en tota la seva complexitat pràctica. En aquest sentit, no es tracta només de donar a conèixer conceptes o valors públics, que també, sinó de repassar què hi ha i què s’ha fet en aquest camp en el nostre entorn públic i dins les nostres administracions.
En aquesta definició del que ja s’ha fet i del que pot continuar-se fent és molt important conèixer opinions que provinguin de l’experiència pràctica de tots els empleats públics, per això l’Escola vol convidar-te a utilitzar aquest bloc per aportar opinions i propostes que creguis d’interès per enriquir el debats de les idees que giren a l’entorn d’aquests conceptes.
Participa-hi!!
El dia 11 de febrer farà 25 anys de la publicació al DOGC dels nomenaments dels primers funcionaris del cos superior d’administració de la Generalitat. Van ser 477 homes i dones que, per les característiques del cos i del moment històric, de ben segur han ocupat o ocupen llocs de responsabilitat dins la nostra organització. La lectura de la llista de persones ho fa palès: comandaments de tot tipus, directors i directores generals, secretaris i secretàries, càrrecs institucionals i, fins i tot, alguns consellers. (consulteu la llista de nomenaments al DOGC).
En el debat sobre direcció pública no hi ha dubte que aquest col•lectiu pot aportar-hi el seu coneixement i la seva experiència, i col•laborar en el debat sobre el paper dels directius, quins són els punts crítics del seu dia a dia, com motivar un equip, o com millorar l’eficiència en la gestió del pressupost, etc. Aquest capital d’expertesa, que fa 25 anys no era present en la nostra organització, pot ser ara un element més de millora.
D’altra banda, les persones que treballen en una institució des del seu inici, configuren d’una forma decisiva la seva forma d’actuar i la seva cultura organitzativa. A la vegada, les tradicions, les fites en el temps, la memòria col•lectiva forma també part de la història interna d’una organització. Els funcionaris del cos superior, al costat de tota la resta de col•lectius d’empleats públics, han estat a primera fila en la construcció de la cultura i els valors de l’actual Administració pública catalana.
Vint-i-cinc anys després d’aquesta primera promoció de tècnics superiors, des del bloc de l’Escola volem que ens expliqueu els canvis que ha sofert l’Administració de la Generalitat de Catalunya des d’una visió entre l’anècdota i el testimoni dels i de les protagonistes. Quins llocs de treball i de responsabilitat heu ocupat? Com ha canviat l’estructura organitzativa? Què ens en podeu dir dels canvis tecnològics?. etc. Participeu-hi!
Us convidem a explicar-nos en quatre ratlles aquests i altres canvis que hagueu viscut i compartit.
Moltes gràcies per la vostra participació !
Dijous 24 de novembre va tenir lloc a l’Escola la III Jornada sobre avaluació de la formació a les administracions públiques de Catalunya. La metàfora que vam emprar per inspirar les unitats de formació a avançar en la millora de la qualitat de l’avaluació va ser: pujar l’esglaó. I els 21 comentaris que va tenir el post amb què iniciàvem la reflexió prèvia a la jornada van demostrar que, tot i les dificultats, tothom hi estava ben disposat!
Després del resum que vam presentar sobre el post i els comentaris i l’exposició sobre l’evolució del Pla únic d’avaluació de la Generalitat, la ponència de José Antonio Latorre, cap de formació i qualitat de la Diputació d’Alacant, ens va encomanar optimisme en trobar molts punts de contacte en la seva visió de la importància de disposar d’un bon sistema d’avaluació de la formació.
Aquest optimisme es va fer palès a la segona part de la jornada, on es van presentar quatre casos en què s’havia aplicat l’avaluació de la transferència amb resultats diversos i es va demanar a les persones assistents que en fessin les valoracions que consideressin oportunes. Una de les conclusions més importants a què es va arribar va ser que cal, més en un context econòmic com l’actual, demostrar la veritable eficàcia de la formació com a motor de millora dins les organitzacions. També que és imprescindible implicar tota l’organització, en més o menys mesura, en l’assoliment dels objectius que l’avaluació planteja, però que la feina de seguiment i tutela de les unitats de formació i, molt especialment, del personal docent, és imprescindible per a l’èxit.
[+ info]
Brigitte Djajasasmita
El passat 2 de novembre va tenir lloc a l’Escola d’Administració Pública la darrera de les sessions de les Jornades de reforma de la funció pública, centrada en el tema de la Direcció Pública Professional, amb 3 ponents: Eduard Gil, de l’Ajuntament de Gavà; Roser Fernàndez, secretària general del Departament de Salut, i Carlos Losada, professor d’ESADE. El relator va ser Josep Ramon Morera, del Departament de Salut.
Tot i les diferents perspectives de les tres persones que varen intervenir, hi va haver clares coincidències a ressaltar la importància de comptar amb una direcció pública professional més ben estructurada que en l’actualitat, a fer veure als politics la importància i la necessitat d’aquest canvi, i a definir adequadament l’encàrrec de gestió d’aquests professionals, qüestió que no és gens fàcil.
Al mateix temps algun dels ponents va incidir en la importància que la posada en marxa de la direcció pública professional es faci d’una forma realista, tenint en compte que es poden posar en qüestió algunes de les lògiques tradicionals de funcionament dels partits polítics. Una de les expressions usades va ser la de “no trencar la joguina”, en el sentit que un desplegament inicial de la direcció pública professional excessivament ambiciós pot perjudicar el bon desenvolupament del projecte a mitja termini, ja que generaria excessives resistències.
[+ info]
Les definicions de què és la formació són moltes i molt variades. Però hi ha una de les seves accepcions ben clara: la formació sempre ha de ser una estratègia de capacitació, de desenvolupament i de millora. I en un entorn d’incertesa i d’austeritat econòmica, cal optimitzar els recursos i presentar als directius la formació com una eina amb resultats i beneficis tangibles per a tothom.
No n’hi ha prou a oferir dades sobre el nombre d’alumnes, el nombre de cursos o les xifres de satisfacció o aprenentatge; ens calen resultats visibles, resultats que demostrin la transferència dels aprenentatges als llocs de treball. És el nostre repte, però també la nostra obligació, ja que treballem amb fons públics.
L’EAPC ha optat per un model específic d’avaluació de la transferència: dissenyar uns instruments d’avaluació adients a cada activitat, és a dir, no focalitzar la nostra actuació en qüestionaris als alumnes i els seus superiors, que només ens aporten opinions i no resultats evidents, per centrar-nos en la constatació de l’aplicació concreta dels aprenentatges. I, encara que ho pugui semblar, arribar-hi no és tan complicat…
[+ info]
La segona de les jornades sobre reforma de la funció pública organitzades per l’Escola i la Secretaria d’Administració i Funció Pública va tenir lloc el passat dia 19 d’octubre. Els tres ponents varen fer aportacions amb punts de vista diferents, però que a la vegada presentaven elements de coincidència.
Susanna Bouis, directora general de Funció Pública, va indicar els elements centrals que haurien de definir el futur de la reforma de la funció pública, que haurà de ser més ordenada, més àgil i flexible, i més professional. Aquesta reforma ha de concretar-se en una futura llei que haurà de basar-se en fórmules de consens, i on els elements de planificació estratègica tenen un paper fonamental.
Carles Ramió, professor de la UPF, des d’una altra òptica, va comentar les dificultats que comporta per als processos de canvi en funció pública l’existència d’una cultura política, d’una cultura administrativa, i d’una cultura social que impedeixen la innovació. Va indicar també que les dificultats pressupostàries actuals implicaven una necessària millora de la productivitat que podria comportar reducció de plantilles i, finalment, va reivindicar la importància de millorar la gestió del talent tant pel que fa a la selecció de personal com al llarg de la carrera professional.
[+ info]
En els comentaris d’un participant a l’entrada anterior de l’EAPC sobre reforma de la funció pública , es comentava que “…En la reforma de la funció pública el gran repte és passar de les propostes teòriques a la pràctica diària…”
En la sessió del dia 28 de setembre varen aparèixer una bona part d’aquests elements teòrics més generals: els possibles límits del consens, el marc general que dóna l’EBEP, la productivitat dels empleats públics com a element central del debat, la vinculació amb l’agenda política de reforma, etc. (Podeu veure els vídeos ací).
En la segona de les sessions, el dia 19 d’octubre, cal una reflexió sobre elements més pràctics : ¿són element vinculats amb el sistema de carrera..? amb l’avaluació del rendiment ? ¿amb innovacions en els sistemes de selecció ? ¿Sabem com introduir més flexibilitat en la pràctica, si ens calgués ? ¿Són bons els models actuals de planificació? Són realment útils les relacions de llocs de treball…?
A la vegada, en un entorn de dificultats pressupostàries com l’actual, sembla que caldria prioritzar les iniciatives que es posin en marxa. ¿Quina o quines són les mesures més importants que cal posar davant de les altres? ¿Quins serien els criteris que ens ajudarien a fixar prioritats ?
La teva visió professional enriqueix el debat d’un procés de reforma, que en aquest moments sembla necessari per revisar el paper de l’ocupació pública.
Participa-hi !
El passat dia 28 va tenir lloc a l’EAPC, la primera sessió de les tres programades sobre la reforma de la funció pública, la segona de les quals serà el proper 19 d’octubre.
Un dels ponents que hi varen participar, el Sr. Miguel Sánchez Morón, catedràtic de Dret Administratiu de la UAH, especialista en funció pública, i en el seu dia president de la comissió d’experts que va elaborar l’informe previ a l’EBEP va indicar que en la seva opinió el desenvolupament de l’EBEP havia quedat totalment paralitzat, i que en la pràctica estàvem en el mateix punt que l’any 2007.
Quant a les possibilitats d’impulsar un nou procés reformador, tenint en compte les greus dificultats pressupostàries actuals, el professor Sánchez Morón va indicar la possibilitat de centrar-se en una reforma que intentés promoure la millora de la productivitat , establint un nou equilibri entre els drets i les responsabilitats dels empleats públics.
Entre les mesures concretes que podrien ajudar en aquesta línia va assenyalar la millora dels instruments de planificació, la introducció de la direcció pública professional, l’avaluació del rendiment o les millores en els processos selectius.
Finalment, quant a la construcció de consensos a l’entorn d’aquesta reforma s’hi va mostrar favorable, tot indicant que aquesta cerca de consensos no podia condicionar el procés de canvi, i molt menys paralitzar-lo de nou.
¿També creus que el desenvolupament de l’EBEP està paralitzat com indica el ponent? ¿Ha de ser la productivitat dels empleats públics l’eix bàsic de la propera reforma? ¿N’hi ha d’altres que cal també abordar? ¿Quins són els elements de la gestió de recursos humans o de gestió pública que poden aportar millores en termes de productivitat? I en el moment actual el consens: és imprescindible o desitjable? ¿Què n’opines….? Participa-hi !!
![Barcelona GovJam 2013 a l'EAPC [FR]](http://i.ytimg.com/vi/TcTvsGKvGSI/hqdefault.jpg){kind=small}
![Barcelona GovJam 2013 a l'EAPC [CAT]](http://i.ytimg.com/vi/WswvbpFTbbk/mqdefault.jpg){kind=small}
![Barcelona GovJam 2013 a l'EAPC [ES]](http://i.ytimg.com/vi/phK6FJOZ7nQ/2.jpg){kind=small}
