Del 6 al 10 de maig de 2024
ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU
Horari: de 16:00h a 19:00h.
Professorat: Marta Prunera, conservadora i restauradora de l’Ecomuseu.
lnformació i inscripcions: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. 973626436, e-mail: ecomuseu@ecomuseu.com
Places limitades.
Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Col·labora: Departament de Cultura, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida.
«Menjàvom del que tenívom. Vivències i receptes de les padrines de Cardós” és el títol del llibre que ben bé podríem considerar que és en si mateix com una tupina, un recipient omplert de records, coneixement i receptes que ens conviden a seure a taula o a la vora del foc, o fins i tot a plantar-nos davant dels fogons per reviure unes maneres de fer. Al mateix temps, vol ser un homenatge a les veïnes, mestresses, filles, germanes, mares, padrines i repadrines, que han mantingut lo foc viu de les llars de tots els pobles que es troben entre el Forat de Cardós i el Port de Tavascan, i de Lo Calbo al Pla de Nequa.
Les dones han estat el pilar de les cases en tant que han estat les encarregades de realitzar i sostenir les tasques imprescindibles per a la producció d’aliments i la reproducció en una economia tradicional basada en l’autosuficiència. L’hort, la cuina, la bugada, la cura i una part important de la feina al camp l’han dut a terme històricament les dones i, paradoxalment, dites tasques i coneixements associats han estat sovint poc valorats i visibilitzats.
Per tal de poder entendre la vida de les dones en el passat en el context social i cultural de la vall de Cardós, recuperar el coneixement tradicional i posar en valor la saviesa i existència de les avui padrines, s’han realitzat 19 entrevistes a totes aquelles dones que han volgut participar en el projecte i que tenen vivències de l’estil de vida a la vall de Cardós des dels anys 30-40 fins a l’actualitat.
Autora: Joana Blanch
Edició: Bresca Editorial, 2024
ISBN: 978-84-19841-61-2
Pàgines: 144
L’any 1856 es va inaugurar l’escola del Carme-Vedruna de Manlleu, una de les entitats més antigues de la ciutat. El centre, hereu de la iniciativa impulsada per Joaquima de Vedruna, va ser promogut per Mn.Puigcarbó amb la voluntat de crear una escola pública (més tard privada) i religiosa, adreçada a les nenes. En aquells moments Manlleu tenia més de 4.000 habitants i era un dels centres industrials més importants del país.
Avui, l’Escola Vedruna de Manlleu és un dels centres on continuen aprenent molts nens i nenes de la ciutat i aquest any s’ha sumat als actes de celebració dels 200 anys de presència Vedruna a Catalunya.
L’exposició consta d’una part comuna, que recull l’origen i la trajectòria de la congregació, i una part més local, dedicada exclusivament a explicar i mostrar l’evolució de l’escola Vedruna Manlleu. Les fotografies hi tenen un pes important i més de 200 imatges ajuden a veure els canvis ocorreguts al llarg de la trajectòria.
Complementa l’exposició, un audiovisual amb direcció de Xef Vila i l’assessorament històric de Mercè Puntí, que a través d’una trentena de testimonis permet repassar la història i fer memòria de l’entitat. En aquest enllaç podeu veure el documental.
L’exposició “Del Carme a Vedruna. 200 anys fent història” és una col·laboració entre Vedruna Manlleu i el Museu del Ter i ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Data: Del 16 d’abril al 16 de juny de 2024
Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176
Societat Aliança Palmarenca
Carrer Sant Josep, 1 La Palma de Cervelló
Exposició del 3 de maig al 15 de juny de 2024
Del divendres 3 de maig al dissabte 15 de juny de 2024 es farà a la Societat Aliança Palmerenca l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 58 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà) i Vinaixa (Les Garrigues).
S’està fent, per segona vegada, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Durant el que queda del 2024 anirà a: Vic (Osona), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).
Per ara són 67 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Al Museu de la Mediterrània, a partir del divendres 19 d’abril de 2024, es podrà visitar l’exposició “Nanses i Pescadors”.
Aquesta exposició és el resultat d’un treball meticulós realitzat pel cisteller Josep Mercader, resident a Torroella de Montgrí, a través del qual ha recopilat i classificat diverses nanses elaborades amb la tècnica del teixit de malla triangular al litoral mediterrani. L’exposició, a partir de més de trenta peces, ofereix una visió detallada de les tècniques tradicionals i els materials utilitzats pels pescadors durant segles.
Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.
Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.
A través de plafons informatius, fotografies evocadores i peces autèntiques, l’exposició ens convida a explorar un món mariner ric en història i saviesa artesanal.
“Nanses i Pescadors” no només preserva una tradició mil·lenària sinó que també busca inspirar noves creacions en àmbits com l’arquitectura, l’enginyeria, la biologia i les arts plàstiques. Aquesta iniciativa no només recorda el passat sinó que també ens encoratja a imaginar un futur sostenible i creatiu a partir del coneixement acumulat pels pescadors artesans. Així també hi ha espai per mostrar com les nanses són utilitzades actualment per científics per estudiar la sostenibilitat de la pesca amb nanses, i com en són de beneficioses per protegir el fons marí.
L’exposició, que s’havia pogut visitar en anys anteriors als museus de l’Escala i Sant Feliu de Guíxols, ha estat totalment renovada tant en contingut, com en disseny, aconseguint una exposició completament nova. Aquesta es podrà visitar fins al 2 de setembre de 2024.
La jornada “Fem bugada” és la tercera sessió de “Dones que deixen empremta”, una sèrie de trobades al voltant d’una dona gran del Montseny que mostra la seva sabiesa sobre un tema concret, en aquest cas, el procés de rentar la roba blanca en bugaders de cendra i l’elaboració de sabó. “Dones que deixen empremta” neix del treball de recerca endagat Carme Clopés i Helena Masnou i l’Associació de dones del Montseny “Arremangades” col·labora en la seva difusió a tot el territori Montsenyenc.
La jornada tindrà llòc el 27 d’abril a poble de Montseny i compta amb la col·laboració del Parc Natural de Montseny, la Fundació Vincles i el Museu Etnològic del Montseny
Termini de presentació de sol·licituds: del 12 a les 14 h del 30 d’abril de 2024
Subvencions per contribuir al finançament d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya. El projecte d’activitats pot incloure actuacions d’acord amb la tipologia següent:
a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
b) Activitats que estimulen i potencien la recerca etnològica a Catalunya o dins l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
c) Activitats i els projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic.
d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.
Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats. Els criteris de puntuació premien els paquets d’accions que contemplin el cicle recerca-conservació-difusió en detriment d’accions aïllades.
Visiteu el web de la línia de subvencions per veure’n tota la informació i fer la vostra sol·licitud: Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya (CLT051)
25 de maig, Museo Ángel Orensanz y Artes de Serrablo, Sabiñánigo (Osca)
A tots els Pirineus existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces d’ús domèstic i quotidià. D’aquesta tradició ens en parlaran Severino Pallaruelo i Enrique Satué, que han centrat algunes de les seves recerques en aquest tema. Comptarem també amb la presència de Luís Salesa, artesà de llarga i brillant trajectòria.
Aquesta jornada està dirigida a artesans i artesanes, gent estudiosa o interessada en el món de la fusta de les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Alto Gállego y la Jacetania. El seu principal objectiu és el de compartir i intercanviar experiències i bones pràctiques. Un dia de convivència entre territoris diversos units per…”la civilització de la fusta”.
Inscripció prèvia obligatòria a museoorensanz@aytosabi.es , indicant nom, telèfon i vinculació amb el tema.
Places limitades. Inscripció gratuïta.
El proper dijous 18 d’abril de 2024, a les 18.00 h, es presentarà al Palau de la Música Catalana el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Liliana Tomàs i Roch.
Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet. Algunes de molt remarcables com ara: Contrapàs Curt, Contrapàs Llarg o Cançó de Corallar.
A més, el llibre conté un capítol amb informació detallada de tots i cadascun dels informants/cantaires, veritables protagonistes del recull, altres estudis sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), la llarga i profunda amistat entre els mestres Tomàs i Millet, o les cartes que ells mateixos enviaven als directors de l’OCPC (i també de l’Orfeó Català), Lluís Millet i Pagès i Francesc Pujol i Pons.
Una autoedició de luxe, de 344 pàgines, que també inclou la transcripció del diari de camp signat pels recol·lectors Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Una memòria perduda o inexistent, però que l’autora ha trobat i recuperat després d’un llarg i meticulós procés d’investigació.
Liliana Tomàs i Roch és néta del mestre i comissària de la commemoració. L’entusiasme i una inesgotable energia són el motor dels seus estudis, recerques i investigacions, que es caracteritzen per un alt grau d’exigència i de rigor.
Des del passat 2 d’abril i fins al divendres 5, 14 alumnes de diferents especialitats de Grau de l’Escola Massana (escultura, mur, disseny) junt amb les professors Matilde Grau i Martí Bover participen en la VII edició del Seminari de ceràmica negra.
El Seminari s’inicia amb una immersió dels alumnes de l’Escola Massana al patrimoni arquitectònic de Girona, S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols de Rafael Masó. L’objectiu és tenir de referent a un dels arquitectes renovadors de les arts i tècniques tradicionals. Per això també és important que coneguin el fons de ceràmica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, la tècnica de la ceràmica negra amb la docència del ceramista guixolenc Ricard Campos i l’ús de motlles amb les peces originals de Masó conservades a Ceràmiques Marcó de Quart.
Les propostes creatives dels alumnes s’han treballat doncs a partir del fons de ceràmica negra del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, al Taller Marcó de Quart i al Taller Kypsela de Sant Feliu de Guíxols.
El seminari proposa crear noves utilitats en el món del disseny i de l’art, reutilitzant l’imaginari clàssic i donant-li un llenguatge contemporani amb fang, cuit amb la tècnica tradicional de la Ceràmica Negra.
Per a les visites complementàries a la ciutat-jardí de S’Agaró, obra de Masó i la Casa Masó de Girona s’ha comptat novament amb la col·laboració de la Fundació Rafael Masó.
Seminari organitzat per l’Escola Massana i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular, la Fundació Pascual Prats i la Fundació Rafael Masó.
Matilde Grau
Martí Bover
Jordi Falgàs Director, Fundació Rafael Masó
Jaume Marcó Cambó Ceramista, Ceràmiques Marcó
Pilar Alsina Marquès Ceràmiques Marcó
Ricard Campos Gálvez Ceramista, Taller Kypsela
Sílvia Alemany Nadal Directora, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Jordi Colomeda Folgado Arqueòleg, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
