Congrés internacional “Els jocs en la història” Dates: Divendres i dissabte,18 i 19 de maig de 2012. Lloc: Casal Municipal(Pl. de l’Església), Móra la Nova i Casal Municipal (Rambla Catalunya, 8), Ascó. Diada de jocs i esports tradicionals a Móra la Nova Data: Dissabte, 19 de maig de 2012. Lloc: Pavelló Firal i Recinte Firal, Móra la Nova.
Horari: de 11 a 14,30h. i de 16,30 a 20h.
PROGRAMA DEL CONGRÉS I DE LA JORNADA. [+ info]
Loïc Wacquant. Merodeando las calles. Trampas de la etnografía urbana. Barcelona: Gedisa, 2012, 160 p.
L’etnografia és una disciplina que gaudeix d’una renovada popularitat però també s’enfronta a amenaces sense precedents en la seva autonomia i integritat que provoquen una àmplia desorientació dels investigadors actuals.
Per això, el prestigiós sociòleg francès Loïc Wacquant proposa en Merodeando las calles reprendre unes pautes de recerca de la pobresa urbana que escodrinyen els mecanismes i significats de les pràctiques dels desposseïts en contrast amb les tesis dels seus col·legues nord-americans de major rellevància en el camp Mitchell Duneier, Elijah Anderson i Katherine Newman.
Per Wacquant, el conformisme de la tradició nord-americana en la investigació de la pobresa es demostra en els seus estudis sobre les tribulacions dels negres venedors de llibres ambulants o les violentes batalles entre famílies del carrer que es pleguen servilment a les prescripcions i la propaganda de les polítiques públiques per pasteuritzar sota una gruixuda capa de moralisme el retrat polifacètic de la fosca figura del “carrer”.
En aquest sentit, la sociologia nord-americana està vinculada a la arribada de una nova manera de regulació de la pobresa que s’alia la “mà invisible” del mercat de treball des regulat al “puny de ferro” d’un aparell penal intrusiu i hiperactiu, la progressiva construcció de l’Estat neoliberal i el seu «complex assistencial carcerari» per al maneig punitiu dels pobres, als carrers i fora d’ells.
Sota el títol “Sant Bartomeu i la Festa Major d’Igualada: símbols i referents cabdals”, l’acte pretén ser un espai de coneixement sobre les festes tradicionals i el seu valor patrimonial.
Vincenzo Padiglione (Roma, 1949) és professor de la Universitat La Sapienza de Roma, on imparteix cursos d’antropologia i museologia. Ha realitzat nombroses estades acadèmiques al Brasil, França, Estats Units i a Catalunya, en qualitat de docent. És autor de nombrosos llibres i articles relacionats amb la museologia. És director de la revista Antropologia Museale, entre d’altres. Partidari de la museologia crítica, ha estat un dels màxims promotors d’aquest corrent museològic a Itàlia i a nivell internacional. A més de la seva trajectòria acadèmica ha portat a terme nombrosos projectes de museus locals, del quals n’és el director. [+ info]
Andeka Larrea (Coord.) Euskal Hiria: Reflexión sobre la ciudad y las ciudades vascas. Bilbao: Ediciómes Liburuak, 2012, 335 p.
Què és Euskal hiria? Una vaga metàfora literària sobre les identitats urbanes de Euskal Herria? Un projecte institucional que aposta per la creació d’una regió urbana basca de ciutats interconnectades per l’alta velocitat? Una metròpoli basca global? El somni de concòrdia social d’un poeta il·lustrat? Aquest llibre col·lectiu s’ha intentat respondre a totes aquestes preguntes des de l’anàlisi dels canvis espacials, socials, econòmics i polítics de la història recent de les ciutats a Euskal Herria. Només una aproximació que estigui atenta a les mutacions espacials i socials a la ciutat contemporània pot contribuir a entendre l’aposta per la Ciutat Basca Global.
Mostra fotogràfica dels diversos trasllats de què ha sigut objecte el Museu del Blat i la Pagesia des de la seva creació el 1963. El Museu del Blat i la Pagesia, una de les seus del Museu Comarcal de Cervera, va crear-se l’any 1963 després d’una crida popular endegada per l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere i el gerent de la Cooperativa del Camp Comarcal, Ramon Vidal. En poc més de deu dies 600 objectes de la vida quotidiana al camp que aleshores anaven quedant obsolets, van ser donats pels pagesos per al Museu del Blat i la Pagesia, que obria les seves portes en unes dependències de l’antiga Universitat de Cervera el 20 d’Octubre de 1963, en una primera insta·lació d’aquests objectes relacionats amb les feines de pagès.
El setembre de 1975 es reinaugurava al C. Major 15, a l’edifici de l’antiga Biblioteca. La instal·lació museística, renovada a finals de la dècada dels noranta del segle XX, s’hi ha mantingut fins el gener del 2012, quan començaven les tasques del desmuntatge i embalatge de les col·leccions del Museu en el que ha estat el seu segon trasllat. Les obres de remodelació que s’han de realitzar en aquest edifici han fet necessari el tancament i trasllat dels usos que albergava fins al moment.
El Museu del Blat i la Pagesia, després de quatre mesos d’intensa i laboriosa feina, es troba emmagatzemat en les noves àrees de reserva del Museu Comarcal de Cervera tot esperant la definició d’una nova seu que permeti la correcta conservació i exposició d’unes col·leccions úniques i la museïtzació d’unes eines però també d’una forma de vida que ens defineixen i ens identifiquen.
En el marc del XVè cicle de conferències que anualment organitzen els Amics dels Goigs, el dimecres dia 16 de maig es presentarà el primer full de goigs que portarà incorporat el codi QR per tal de poder escoltar, a través del telèfon mòbil o tauleta amb l’aplicació corresponent, la melodia del goig. Totes les conferències són d’entrada lliure i els seus ponents autoritats en la matèria que exposaran:
- Dc., 16 de maig. Els sants patrons a través dels goigs. Per Joan Arimany Juventeny.
- Dc., 23 de maig. Els Mags. Per Ignasi Carbonell i Gomis.
- Dj., 31 de maig. Uns goigs fets en pedra: la Porta del Roser de la Sagrada Família. Per Mn. Jaume Aymar i Ragolta.
Manuel Delgado. La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Barcelona: RBA Libros, 2012, 282 p.
En tant sols pocs dies de l’estiu de 1936, com havia passat abans en el marc d’altres revoltes històriques, es deslligar una extraordinària ràbia exterminadora contra els llocs, objectes i representants del culte catòlic a Espanya. Mils de religiosos foren assassinats en unes condicions molts cops inhumanes, a la vegada que un immens tresor artístic i arquitectònic era arrasat amb autentica ferotgia. Les explicacions que han intentat aproximar-se al fenomen d’aquella fúria sacrílega i iconoclasta s’han conformat amb atribuir-li la responsabilitat a la presumpta irracionalitat de turbes embogides, que, fora de tot control, desplegaven instints sanguinaris i destructors.
Front a aquesta versió, aquest llibre proposa una reconsideració d’aquells esdeveniments que tingui present claus fins ara no contemplades. Per exemple, la necessitat d’acabar a Espanya amb un poder dels símbols rituals que es considerava incompatible amb les dinàmiques de modernització i el lloc que en elles ocupava la nova figura del subjecte. Front a la insistència de adjudicar-li els excessos a unes suposades masses convulses, aquí es suggereix la decisiva intervenció d’una lògica oculta, la vocació secreta de la qual no era altre que la d’abolir per sempre certes al·legories de la comunitat i la seva autoritat.
Aquesta setmana , en el marc de l’exposició “La màgia del cinema – un nou horitzó en el lleure de la societat tradicional montsenyenca (1895-1936)“, produïda pel Museu Etnològic del Montseny amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, s’ha presentat el curtmetratge “Tarda de Cine amb Àngel Rabat”, del realitzador Arbucienc David Batlle. El protagonista de la filmació és Àngel Rabat Graugés (Viladrau, 1931), un apassionat del Montseny i un dels col·leccionistes més importants del món del cinema al nostre país.