Etnologia.cat » 2011 » setembre


861 APUNTS

  • 11:29
  • 0

Les dones a través del temps: de l’antic Egipte al Renaixement

Curs de clara vocació transversal que vol oferir una panoràmica general i crítica de la història de les dones, tot insistint en els coneixements horitzontals i el desenvolupament d’un esperit crític.

LLoc: Ajuntament de Tornabous (l’Urgell)
Dates: del 21 d’octubre al 20 gener 2012
Informació: www.tornabous.cat

Organitza: Ajuntament de Tornabous i Universitat de Lleida

Professors: Francesc Rodríguez Bernal i Imma Sánchez Boira

Temari del curs Història 2011 Tornabous

  • 11:52
  • 0

Jornada de presentació de la recerca etnològica a les comarques de Lleida i del Pirineu

Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col•laboració amb les entitats que conformen l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, el CPCPTC vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats d’aquestes investigacions.

Programa

11’00 Presentació de la Jornada a càrrec del Sr. Roger Costa (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana), Sra. Carme Bergés (Directora del Museu Comarcal de Cervera), Sr. Jaume Espinagosa (Director del Museu Comarcal de l’Urgell) i Sr. Jordi Abella (Director de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu)

11’15-14’00 Presentació de les recerques etnològiques en l’àmbit de les comarques de Lleida i del Pirineu.

-       11’15 –11’35  Catalogació de les falles al Pirineu. Oriol Riart i Sebastià Jordà.

-       11’35-11’55  Interpretacions etnogeogràfiques de les baixades de falles pirinenques.  Xavier Farré.

-       11’55-12’15 Cants tradicionals a l’Alt Pirineu. Jaume Ayats

-       12’15-12’35 El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica. Montse Graells.

-       12’35-12’55 Estratègies de socialització en pobles d’hàbitat dispers de la muntanya. Esther Miralles

-       12’55- 13’15 L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca i les perspectives de valorització actual. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià), en el context de la Vall Major. Ignasi Aldomà

-       13’15-13’35 Els antics usos socials i econòmics de l’estany d’Ivars Vila-sana abans de la dessecació. Maribel Pedrol

-       13’35-14’00 Debat i Cloenda

-       14’00-16’00 Dinar

Lloc : Ecomuseu de les valls d’Àneu. Esterri d’Àneu

Data : Dimarts 4 d’octubre de 2011

Horari : d’11’00 h a 14’00 h

Informació: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. 973626436. ecomuseu@ecomuseu.com

Organitza Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana; Museu Comarcal de Cervera; Museu Comarcal de l’Urgell; Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

  • 08:59
  • 0

Exvots. Els miracles del Miracle

Des del Museu Comarcal de Cervera tenim el plaer de presentar-vos una nova exposició “Exvots. Els miracles del Miracle”, la qual ha estat organitzada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i que vol donar a conèixer una pràctica devocional habitual des de l’Antiguitat fins els nostres dies: l’oferiment d’exvots a la divinitat com a acció de gràcies per un benefici concedit.

Els exvots que integren l’exhibició pertanyen a la col·lecció d’exvots del Santuari del Miracle (el Solsonès) i que es van reunir amb motiu del 550 aniversari del Santuari.

En aquesta ocasió, però, i com a fet extraordinari, la mostra s’ha ampliat amb els exvots que es conserven a les col.leccions del Museu Comarcal de Cervera.

Lloc: Museu Comarcal de Cervera. Carrer Major, 115. Cervera

Dates: Del 25 de setembre al 11 de desembre de 2011

Més informació: Museu Comarcal de Cervera. Tel. 973533917,                                                                                                              museu@museudecervera.cat

  • 07:33
  • 0

VII Congreso “Las rentabilidades económicas y sociales de los patrimonios culturales y los museos”

En una recent publicació de la UNESCO, The power of culture for development (2010) se sosté que la cultura és -en totes les seves dimensions- un component fonamental del desenvolupament sostenible i, des del punt de vista funcional, una potent eina per al desenvolupament econòmic, l’estabilitat social i la protecció del medi ambient. Pel que fa al desenvolupament econòmic s’ha vingut sostenint en els últims anys la correlació positiva entre, d’una banda, la creació de museus i la posada en valor del patrimoni cultural, i, per un altra, el foment del turisme cultural.
No obstant això, la crisi econòmica actual, al costat d’unes expectatives turístiques excessivament ambicioses, està posant en qüestió la rendibilitat així com la viabilitat de moltes infraestructures museístiques i patrimonials. A més, el futur incert de molts museus es va agreujant perquè en la seva justificació es va descurar o va ignorar la seva funció sociocultural.
Així, l’objectiu d’aquest congrés és analitzar i debatre sobre les rendibilitats i viabilitat econòmic-socials dels museus, i les infraestructures patrimonials en aquest període de crisi econòmica.

Programa del congrés.

Lloc: Aula Magna. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. UPV/EHU. Donostia.
Dates: 20 i 21 d’octubre.
Més informació: http://www.oiasso.com/

  • 09:07
  • 0

Construccions menors de pedra al parc natural dels Ports

Presentació de la recerca homònima realitzada per Rosa M. Canela i Gemma Aldea per al Centre de Documentació de l’Ecomuseu dels Ports entre els anys 2009 i 2010. En el transcurs d’aquesta investigació de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya es van inventariar 164 elements per a usos diversos i de diferents tipologies formals. El treball de camp es va centrar en la vessant continental del Parc Natural dels Ports, concretament als municipis d’Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte. Aquesta activitat, organitzada conjuntament entre l’Institut Ramon Muntaner, el Museu del Montsià i l’Ecomuseu dels Ports forma part del programa “Cultura Viva” de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya.

Lloc: Ecomuseu dels Ports. C. del Pintor Picasso, 18, Horta de Sant Joan

Data: divendres 30 de setembre, a les 20.00 h

Informació: Ecomuseu dels Ports. Tel. 977 435 686, ecomuseu@elsports.org

  • 08:53
  • 0

“El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer”

Presentació de la recerca “Pesca, coneixement ecològic tradicional i patrimonialització de la natura a les illes Medes” que la biòloga i antropòloga Bego Vendrell va dur a terme durant el 2010 . La investigació va partir amb l’objectiu d’analitzar la relació existent en un espai declarat parc natural com són les illes Medes entre els pescadors tradicionals, els pescadors industrials, la indústria turística i els gestors de l’espai natural. En la recerca la investigadora va confrontar en particular la gestió que tradicionalment s’ha fet d’aquest entorn amb la que duen a terme els nous actors, en particular els administradors de l’espai natural. Aquesta activitat, organitzada conjuntament entre el Museu de la Pesca i la Càtedra d’Estudis Marítims, forma part del programa “Cultura Viva” que desenvolupa l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya.

Lloc: Museu de la Pesca. Moll Pesquer s/n, Palamós

Data: divendres 30 de setembre, a les 19.00 h

Informació: Museu de la Pesca. Tel.  972 601 244, museudelapesca@palamos.cat

  • 08:15
  • 0

Museus, multiculturalisme i comunitat

Lloc: CaixaForum Girona. C. dels Ciutadans, 19, Girona

Dates: 13 i 14 d’octubre

Informació: Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Tel. 972 183 424, icrpc@icrpc.cat

Nova edició dels Seminaris de l’Institut de Patrimoni Cultural sobre museus, multiculturalisme i comunitat. Enguany la persona convidada és la Dra. Annette B. Fromm, professora i coordinadora del Departament de Museografia de la Universitat Internacional de Florida i presidenta del Comitè Internacional de Museus d’Etnografia (ICME) de l’ICOM. Es va doctorar en Folklore (especialitat en Història de l’Art i Antropologia) a la Universitat d’Indiana (EUA) i durant els darrers anys ha ocupat diversos càrrecs en els museus d’Ohio, Oklahoma i Florida. També participaran el Dr. Joan Canimas (Universitat de Girona) i la Dra. Sophia Vackimes Serret (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural). La inscripció és gratuïta i  s’ha de formalitzar a través de la pàgina web de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Targetó amb la informació completa del Seminari

  • 11:57
  • 0

Masies de la vall i museu de can Padrosa. Jornades Europees de Patrimoni 2011 a Sant Just Desvern

Itinerari lúdic, festiu i comentat a càrrec del Centre d’Estudis Santjustencs i de membres de l’equip que va realitzar l’inventari de la col·lecció etnològica de can Padrosa per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Aquesta col·lecció va merèixer una menció honorífica dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que atorga cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Sortida: Can Ginestar. C. de Carles Mercader, 17, Sant Just Desvern

Data:  diumenge 25 de setembre, a les 10.00 h

Targetó de l’activitat

  • 10:29
  • 0

VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs.Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l’excursionisme.

VII COL·LOQUI D’ESTUDIS TRANSPIRINENCS. ELS PIRINEUS VISITATS: DEL SEGLE XVIII A L’ACTUALITAT

Investigadors del Pirineu donen una molt bona acollida a un col·loqui on es presentaran i es debatran les seves recerques al voltant de l’excursionisme, els viatges i el turisme pirinencs

La setena edició del Col·loqui d’Estudis Transpirinencs, que, amb el títol Els Pirineus visitats: del segle XVII a l’actualitat se celebrarà a Salardú (la Val d’Aran) els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre, ha tingut una molt bona acollida entre la comunitat científica del Pirineu. Aquesta hi participarà amb la presentació d’un total de vint-i-quatre comunicacions, repartides en els dos àmbits de treball en què s’estructura el col·loqui: “La descoberta dels Pirineus: dels balnearis a l’excursionisme” i “Els turismes de la modernitat”. Juntament amb les comunicacions, també cal destacar la conferència inaugural, que anirà a càrrec de la Dra. Francesca Español i Beltran (professora d’Història de l’art medieval a la Universitat de Barcelona i presidenta dels Amics de l’Art Romànic-Institut d’Estudis Catalans), la ponència del Dr. Francesc Roma i Casanovas (Fundació Universitària del Bages, Universitat Oberta de Catalunya i  Universidad Nacional de Educación a Distancia) i la  taula rodona “Els turismes de la modernitat”, moderada per Pèir Cots Casanha (president de la Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi) i que comptarà amb la participació de Jordi Abella i Pons (director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, coordinador de la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i l’Aran); Joaquim Alsina (president de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí)  i d’Alfred Pérez Bastardas (secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans i de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia i membre del Grup de Recerca de la Cerdanya).

A més de les sessions científiques s’han programat més activitats relacionades amb la mateixa temàtica, com un cinefòrum amb documentals inèdits de la Vall d’Aran i del Pirineu dels anys seixanta, el divendres al vespre, i la visita cultural al Museu dera Val d’Aran, el diumenge al matí.

El proper diumenge 25 de setembre finalitza el termini d’inscripció al VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs. Les persones que estiguin interessades en assistir-hi trobaran una butlleta d’inscripció telemàtica a l’enllaç http://www.sre.urv.cat/irmu/transpirinencs/index.php. Per a més informació, l’adreça electrònica de la secretaria del col·loqui és pineda@irmu.org.

[+ info]

  • 07:11
  • 0

La trampa del velo. El debate sobre el uso del pañuelo musulmán

Ángeles Ramírez. La trampa del velo. El debate sobre el uso del pañuelo musulmán. Madrid: Los libros de la Catarata, 2011, 160 p.


Les regulacions del mocador musulmà es poden dirigir en dos sentits: obligant a les dones a portar-lo o bé el de restringir-ne l’ús. Les primeres s’apliquen en certs països de majoria musulmana, en tant que les segones es donen -amb excepcions- en contextos en els què l’ islam es minoritari, i ambdues tenen, segons l’autora, un objectiu comú: la dominació de les dones per mitjà de la normativització dels seus cossos. Existeix un doble eix de dominació de les dones musulmanes: el patriarcal i el de la islamofòbia. En el primer, el mocador pot convertir-se en una eina de control de la sexualitat de les dones, en tant que la islamofòbia utilitza el hiyab com a icona de la diferència cultural i com a excusa per restringir els drets de les minories musulmanes en el seu conjunt. Aquesta obra, en la què es pren posició tant front als enfocaments que invariablement consideren el mocador com una forma de resistència cultural com front a les perspectives “salvadores” que pretenen arrancar aquesta peça a les dones musulmanes per “alliberar-les” de la seva pròpia cultura, ofereix al lector arguments per un debat no exempt de polèmica
.