Etnologia.cat » 2012 » març » 16


979 APUNTS

  • 15:36
  • 0

El procés de creació d’una col·lecció, al Museu de la Pesca

Com es crea una col·lecció d’un museu? En commemoració del 30è aniversari del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya  i de la de mà de la restauradora del Museu de la Pesca, Núria Teno, s’organitza una visita guiada a l’exposició permanent del museu per entendre el procés de creació d’una col·lecció museística. Ens aquesta visita guiada es farà un repàs a l’evolució del fons des dels seus inicis amb el Cau de la Costa Brava a principis del segle XX i com posteriorment es va ampliant la col·lecció fins a dotar de continguts l’actual Museu de la Pesca, en un periple on esdevingué una eina indispensable la recerca realitzada que va permetre detectar informants, peces i donants.

Lloc: Museu de la Pesca. Moll pesquer de Palamós.

Data: dissabte 17 de març, a les 12h. Activitat gratuïta. Places limitades.

Més informació: Museu de la Pesca. Tel. 972 601 244, museudelapesca@palamos.cat

  • 13:17
  • 0

Barraquisme, la ciutat (im)possible

ACTE DE PRESENTACIÓ: dissabte 24 de març, a les 11.00 h, a la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé (c. Murtra, 135-145, Barcelona). Hi intervindran els autors del llibre: Xavi Camino, Òscar Casasayas, Pilar Díaz, Maximiliano Díaz, Cristina Larrea, Flora Muñoz i Mercè Tatjer.


Camino Vallhonrat, Xavi [et al.] (2011) Barraquisme, la ciutat (im)possible. Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona. Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (Temes d’Etnologia de Catalunya; 21). 296 p.

La proliferació de barris de barraques a Barcelona al llarg del segle XX fou un fenomen estès i general a tota la seva trama urbana, fins al punt que la ciutat va rebre l’apel·latiu de Barracòpolis. Tot i representar un model de creixement inacceptable per a l’ajuntament, la manca de polítiques d’habitatge va perpetuar aquesta situació, els barris es van consolidar i, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, la por pel control i la repressió, van desenvolupar una vida social i veïnal activa.

El llibre és el resultat d’una recerca del grup Pas a Pas – Equip d’Estudi Barraques de Barcelona duta a terme entre els anys 2004 i 2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. L’equip estava format per Xavi Camino, llicenciat en Antropologia Social i Cultural i diplomat en Estudis Avançats, Òscar Casasayas, llicenciat en Història, Pilar Díaz, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i diplomada en Treball Social, Maximiliano Díaz, llicenciat en Història, i Flora Muñoz, llicenciada en Sociologia i Antropologia Social i Cultural. La coordinació de la recerca va córrer a càrrec de Cristina Larrea, doctora en Antropologia Social i Cultural, i Mercè Tatjer, doctora en Geografia i catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Entre altres resultats, la recerca també va originar l’exposició “Barraques. La ciutat informal“, que es va poder veure al Museu d’Història de Barcelona entre els anys 2008 i 2009.