Etnologia.cat » 2012 » maig » 14


985 APUNTS

  • 16:15
  • 1

Els Amics dels Goigs editen el primer full de goigs amb codi QR

Seu dels Amics dels Goigs. C. del Comte Borrell, 307, 2n, Barcelona
16, 23 i 31 de maig, 19.00 h



Codi QR que permet escoltar la melodia dels "Goigs al retrobament de l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu".

En el marc del XVè cicle de conferències que anualment organitzen els Amics dels Goigs, el 16 de maig es va presentar el primer full de goigs que porta incorporat el codi QR per tal de poder escoltar, a través del telèfon mòbil o tauleta amb l’aplicació corresponent, la melodia del goig. Totes les conferències són d’entrada lliure i els seus ponents autoritats en la matèria que exposaran:

- Dc., 23 de maig. Els Mags. Per Ignasi Carbonell i Gomis.
- Dj., 31 de maig. Uns goigs fets en pedra: la Porta del Roser de la Sagrada Família. Per Mn. Jaume Aymar i Ragolta.

Informació: Amics dels Goigs. Tel. 933 216 451 , amicsdelsgoigs@gmail.com

  • 11:01
  • 0

La ira sagrada

Manuel Delgado. La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Barcelona: RBA Libros, 2012, 282 p.

En tant sols pocs dies de l’estiu de 1936, com havia passat abans en el marc d’altres revoltes històriques, es deslligar una extraordinària ràbia exterminadora contra els llocs, objectes i representants del culte catòlic a Espanya. Mils de religiosos foren assassinats en unes condicions molts cops inhumanes, a la vegada que un immens tresor artístic i arquitectònic era arrasat amb autentica ferotgia. Les explicacions que han intentat aproximar-se al fenomen d’aquella fúria sacrílega  i iconoclasta s’han conformat amb atribuir-li la responsabilitat a la presumpta irracionalitat de turbes embogides, que, fora de tot control, desplegaven instints sanguinaris i destructors.

Front a aquesta versió, aquest llibre proposa una reconsideració d’aquells esdeveniments que tingui present claus fins ara no contemplades. Per exemple, la necessitat d’acabar a Espanya amb un poder dels símbols rituals que es considerava incompatible amb les dinàmiques de modernització i el lloc que en elles ocupava la nova figura del subjecte. Front a la insistència de adjudicar-li els excessos a unes suposades masses convulses, aquí es suggereix la decisiva intervenció d’una lògica oculta, la vocació secreta de la qual no era altre que la d’abolir per sempre certes al·legories de la comunitat i la seva autoritat.