Col·leccionant Passions. Somnis de paper

Dilluns, 27 de novembre de 2023. Cafè salon (Botigues Museu). Salàs de Pallars.

Un any més, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, les Botigues Museus de Salàs de Pallars, el Museu Comarcal de l’Urgell i el Museu de Cervera tornem a organitzar una Jornada, en el marc del programa Col·leccionant passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya. En aquesta edició, la trobada està dedicada al col·leccionisme de material històric i etnològic en suport paper com cromos, cartells, goigs, programes de cinema, etc.

L’objectiu principal d’aquesta sessió és posar en valor el col·leccionisme com a eina de coneixement i investigació en l’àmbit etnològic català, oferir un lloc de trobada a aquelles persones que hi estiguin interessades i plantejar futures col·laboracions entre el sector públic i privat per posar en valor el patrimoni material i immaterial privat del nostre país.  

La inscripció és gratuïta, però cal fer reserva prèvia a reserves@ecomuseu.com.

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu / Botigues Museu de Salàs/ Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega/ Museu Comarcal de Cervera/ OPEI/ IDAPA/ Garsineu Edicions/ Darei

Col.labora:

Museu de Lleida

CULTURA VIVA 2023. XI JORNADA DE PRESENTACIÓ DE LA RECERCA ETNOLÒGICA A LA CATALUNYA CENTRAL

El passat dissabte 11 de novembre de 2023 és va celebrar al Museu del Ter la XI Jornada de presentació de la recerca etnològica a la Catalunya Central. S’hi van presentar recerques etnològiques realitzades a la comarques d’Osona, el Lluçanès i Bages.

La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa al llarg de l’any per tot el país.

Les jornades celebrades al Museu del Ter comptaven amb la presentació de 7 comunicacions de temàtiques variades però amb l’etnologia com a element comú. Els assistents varen poder escoltar recerques sobre: musicologia, religiositat popular o excursionisme entre d’altres.

En els següents enllaços hi podeu trobar un breu resum de les mateixes, així com la retransmissió de la jornada. Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Enllaç als resums: https://www.museudelter.cat/jornades-cultura-viva/

Enllaç a la retransmissió: https://youtube.com/live/6XmQTRnIHw0?feature=share

XII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional de Parla Catalana (Cadaqués)

Aquesta XII Trobada ha estat coorganitzada per l’Ajuntament de Cadaqués i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). S’ha fet del 19 al 22 d’octubre de 2023, principalment al Teatre Art i Joia.

La Trobada, a més de les ponències i comunicacions, s’han fet moltes altres activitats de lleure relacionades amb la pedra seca. Entre d’altres, conferències, exposicions i actuacions a la societat l’Amistat, a l’ermita de Sant Baldiri i al corral de la Gala. També s’ha inaugurat el corral del Morell, a l’entrada del cap de Creus, que serà un futur centre d’interpretació de la pedra seca a Cadaqués.

A la inauguració, el divendres a la tarda, hi varen participar l’alcaldessa de Cadaqués Fina Serinyana, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona Josep Calatayud, i el president de l’APSAT, Martí Rom. A continuació  i tot el dissabte es varen presentar les ponències i comunicacions distribuïdes en tres àmbits: “Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua”, “Educació formal i no formal” i “Arquitectura tradicional”.

En total han estat: 3 ponències, 37 comunicacions (12, 12 i 13 segons els àmbits). Aquestes ponències i comunicacions seran properament publicades en un llibre.

També hi va haver una taula rodona sobre margers (paretaires) amb participació de Catalunya (Associació Gremi Margers de Catalunya), el País valencià i les Illes.

La XII Trobada es va acabar el diumenge al matí amb el lliurament del “Premi Pedra Seca 2023” als “Amics de l’Arquitectura Popular” i la presentació d’Andorra com la propera Trobada el 2025 per part de Cinta Pujal (Cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural) i Lídia Torres (Tècnica d’aquesta Àrea) i amb la participació de Rosa Canela com a representant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. La regidora de Cultura de Cadaqués va lliurar com a record un “petit doll”, com el duien les dones al cap per anar a buscar aigua a la font.

A continuació, Mario Urrea, de “l’Associació micropobles de Catalunya”, va presentar la quarta edició de la “Setmana de la Pedra Seca” (2023) que es farà entre el 24 de novembre i el 3 de desembre. El primer any, el 2020, hi van participar 80 poblacions. El 2021, foren 114. El 2022 van pujar a 121. Per ara ja hi ha 123 poblacions, de les quals 20 hi participen per primer cop. N’hi ha de Catalunya, País valencià i les Illes.

Fins ara s’han organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019), Móra la Nova (2021) i aquesta de Cadaqués (2023). Són ja 12 edicions.

V Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, com a membres de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya (OPEI) organitzen la V Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el dissabte 28 d’octubre a partir de les 10.30h al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Una jornada que s’inclou dins el cicle Cultura Viva. L’objectiu és donar visibilitat i ser espai de debat sobre les recerques recents o en curs relacionades amb l’etnologia del territori més proper als tres museus. Amb aquestes jornades els organitzadors volen ampliar i enfortir la xarxa de persones i institucions que donen a conèixer la bona investigació que s’està duent a terme a dins i fora de l’acadèmia.

Programació

  • 10.30h – Benvinguda
  • 10.40h – “Creant comunitat: el projecte Famílies de Sant Feliu”, a càrrec a càrrec d’Emma Coll, tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.
  • 11h – “Revisitant l’inventari del patrimoni marítim de la Costa Brava. La difusió del patrimoni immoble”, a càrrec d’Alfons Garrido, tècnic del Museu de la Pesca – Càtedra d’Estudis Marítims.
  • 11.20h – “Recull Pugnau”, a càrrec de Joan Perich Romero, comunicador.
  • 11.40h – Pausa cafè
  • 12h – “Tresmalls i palangres: recerca i difusió d’arts menors tradicionals”, a càrrec de Jaume Badias Mata, tècnic del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.
  • 12.20h – “L’evolució de la pesca recreativa a la Costa Brava. Dels pioners fins avui”, a càrrec d’Alfons Garrido, tècnic del Museu de la Pesca – Càtedra d’Estudis Marítims.

Jornada d’artesania del Pirineu

Primera trobada de productors i elaboradors de salers i peces de fusta tradicional del Pirineu

28 d’octubre de 2023. Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les valls d’Àneu

Al Pallars i al Pirineu existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces
domèstiques i d’ús quotidià, entre les quals cal destacar els salers, les formatgeres, les
escudelles, etc.
Aquesta Jornada està dirigida a artesans i artesanes del Pirineu, i als estudiosos i interessats en
el món de la fusta. El seu objectiu principal és compartir coneixements, i intercanviar
tècniques, experiències i bones pràctiques.
Les artesanies relacionades amb el territori, com a reflex del seu patrimoni històric i etnològic,
poden considerar-se un interessant àmbit d’activació de processos de desenvolupament local
del Pirineu i, en aquesta trobada, volem analitzar les seves potencialitats i oportunitats a partir
del treball de la fusta.

PROGRAMA
10.15h Presentació de la Jornada
10.30h La Cultura tradicional de la madera en el Pirineo, a càrrec de Luís Salesa. Artesà del
boix a ganivet. Pirineu Aragonès
11.00h El saler al Pirineu en l’obra de Violant i Simorra i Fritz Krüger, a càrrec d’ignasi Ros.
Ecomuseu de les valls d’Àneu
11.20h Pausa-cafè
12.00h Presentació dels diferents artesans i artesanes de la fusta del Pirineu i les seves
produccions
13.00h Debat i intercanvi d’experiències
14.00h Elaboració de conclusions
14.30h Dinar
16.00h Visita a les reserves de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu

Inscripcions
Cal enviar un correu a reserves@ecomuseu.com amb el nom, telèfon i la vinculació amb
l’artesania de la fusta.
Places limitades. Inscripció gratuïta.

Organitza

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Artesania de Catalunya, IDAPA, OPEI, Xarxa de Museus
d’Etnologia de Catalunya
, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Generalitat de
Catalunya.

Passat, present i futur dels èquids a Catalunya

Aprofundir en l’impacte que han tingut els èquids (cavalls i ases) en les societats humanes al llarg del temps i posar sobre la taula els actuals reptes del sector – especialment en relació amb la preservació de les races autòctones, la pèrdua de diversitat genètica i la viabilitat econòmica de la seua cria- són els objectius de les primeres Jornades de Bestiar de Peu Rodó que arrencaran aquest dissabte 21 d’octubre a Esterri d’Àneu. Es tracta d’una iniciativa de la Universitat de Lleida (UdL), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA), l’Ajuntament de Salàs de Pallars i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Ramaders, veterinaris i experts del món acadèmic comparteixen un programa descentralitzat, que es desenvoluparà en diversos municipis “fortament relacionats amb la cria i maneig del bestiar de peu rodó”, segons els organitzadors. Es tracta d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Salàs de Pallars (Pallars Jussà), Bellver de Cerdanya i Puigcerdà (Cerdanya). “Aquesta elecció no és casual i té una vocació reivindicativa pel que fa al món rural i les fires ramaderes com a punts clau de transferència de coneixements”, subratllen.

Les sessions s’emmarquen en el projecte de recerca CENTAURO – PID2020-113369RJ-100, liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL. “Les races autòctones d’èquids actuals són el resultat de segles de coexistència i selecció genètica, que han donat lloc a espècimens més eficients i millor adaptats als nostres paisatges mediterranis. Aquest és un patrimoni biològic i cultural de valor incalculable que no podem deixar perdre”, destaca la investigadora del GIP, Ariadna Nieto Espinet.

“La rellevància socioeconòmica que han tingut els èquids fins a mitjan segle XX, contribuint al desenvolupament rural, la fixació de la població al territori i la conservació de la biodiversitat i del patrimoni genètic, contrasta amb la seua situació actual en tota Europa, en què la diversitat i continuïtat de moltes races estan amenaçades per l’abandó de la seua explotació”, afegeix Nieto Espinet.

Les Jornades de Bestiar de Peu Rodó pretenen ser una plataforma que promogui la presa de decisions informada en la planificació i estratègies futures sobre la gestió i usos de les races autòctones ramaderes a Catalunya; aportant recomanacions per afavorir la seua recuperació i preservació. La fita és sensibilitzar a les institucions i la ciutadania sobre el valor biològic, sociocultural, econòmic i ambiental dels èquids.

Per abordar aquest futur, el programa planteja un enfocament multidisciplinari que permetrà abordar la temàtica des de diferents línies de recerca i coneixement tan diverses com l’arqueologia, la història, la veterinària, l’etnografia, la producció animal i l’agronomia. El programa inclou conferències, debats, comunicacions i activitats pràctiques, com ara una demostració de tracció animal moderna a Salàs de Pallars.

Hi prendran part experts de la UdL -tant del GIP com del departament de Ciència Animal-, l’IDAPA, l’Associació Portuguesa de Tracció Animal, l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA), l’Associació Nacional de Tracció Animal (ANTA), Cavall Pirinenc Català del Pallars Sobirà, l’Escola Agrària del Pallars, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, l’Institut National Asin et Mulassier (INAM), el Centre Européen de Ressources et de Recherches en Traction Animale (CERRTA), el Centre for Anthropobiology and Genomics of Toulouse (CAGT), la Institució Catalana d’Història Natural, l’Associació de criadors d’eugues de muntanya del Ripollès, l’Associació del Foment de la Raça d’Ase Català (AFRAC) i l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i).

PROGRAMA

I Jornadas de buenas prácticas en Museos Etnográficos

Dates: 5 i 6 d’octubre de 2023

Lloc: Casa de Cultura de l’Ajuntament de Grandas de Salime (Astúries)

L’eix vertebrador d’aquestes jornades és la presentació d’experiències i «bones pràctiques» d’interès per als professionals dels museus etnogràfics. Des d’un enfocament transversal, multidisciplinari i plural, es combinaran ponències teòriques i metodològiques amb intervencions vinculades a la pràctica professional, i amb sortides de camp que permetran presentar un coneixement directe del patrimoni etnogràfic de l’entorn.

Les jornades tindran entre altres els següents objectius:

-Reflexionar, des d’un punt de vista crític, sobre els problemes de gestió en els museus etnogràfics i presentar i analitzar, a través d’intervencions vinculades a aquest camp, diferents «bones pràctiques», i que la seva replicabilitat pugui ser d’interès per a les institucions museístiques.

-Presentar un marc obert de la situació actual i els reptes que afronten els museus etnogràfics des de la perspectiva de diverses disciplines.

-Fer visible la importància del patrimoni cultural etnogràfic com a motor de desenvolupament en termes territorials i la rellevància de les institucions museístiques com a element indispensable en la difusió patrimonial.

-Proporcionar eines teòriques i pràctiques als i les professionals dels museus etnogràfics com a punt de partida per al possible el desenvolupament de nous mètodes de treball i la creació de noves experiències en aquestes institucions.

Programa i inscripcions

XIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs

El dies 29, 30 de setembre i 1 d’octubre de 2023 se celebrarà a Puigcerdà (Museu Cerdà. C/ d’Higini de Rivera, 4) la tretzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs sota el títol “Infraestructures i comunicacions al Pirineu”.

El Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, de caràcter biennal, està organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Institut d’Estudis Ceretans, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències.

En aquesta ocasió, el col·loqui se centrarà en l’anàlisi de les infraestructures i les comunicacions al Pirineu. En aquest sentit, la realitat d’un territori la condicionen múltiples variables. Les infraestructures que s’han construït o bé les que s’han programat i no executat, així com les comunicacions de tot tipus, tant les que faciliten els desplaçaments geogràfics com les que permeten els serveis i fluxos digitals, són aspectes fonamentals per entendre l’ordenació territorial, les dinàmiques socials, econòmiques, polítiques i culturals d’un territori, les seves relacions amb d’altres zones i el seu paper en un context més global.

El col·loqui s’estructurarà al voltant dels tres àmbits temàtics següents:

Àmbit 1. Infraestructures i comunicacions al llarg de la història (fins al segle XIX)

Àmbit 2. Comunicacions com a factor d’estructuració del territori

Àmbit 3. Actualitat i perspectives de futur

Més informació: https://www.irmu.org/news/4767

4a Setmana de la Pedra Seca

Ja s’han confirmat les primeres activitats per a la 4a Setmana de la Pedra Seca.

L’edició de 2023 es celebrarà del 24 de novembre al 3 de desembre i coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

La Setmana de la Pedra Seca compta ja amb les primeres activitats confirmades per la celebració de la seva quarta edició. Seguint la línia iniciada l’any 2020, les activitats dins la Setmana giren al voltant de tres eixos temàtics: la descoberta, l’aprenentatge i la divulgació.

Per participar a la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta tècnica constructiva entre el 24 de novembre i el 3 de desembre de 2023. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa estan obertes a través del formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat, on també pot consultar-se el calendari d’accions confirmades.

Aquest 2023 la Setmana de la Pedra Seca coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses assumeixen un any més l’organització de l’esdeveniment que té per objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca. En l’edició de 2022 es va batre el rècord de propostes amb 121 activitats de descoberta, divulgació i formació arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.

Veure: