Etnologia.cat » Presentació de novetats


195 APUNTS

  • 11:44
  • 0

5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya: Mostremp sobre rodes a La Terreta

Data: Divendres 7 d’agost de 2015, a les 22 h i dissabte 8 a les 10 h.
Lloc: Plaça de l’Església, La Torre de Tamúrcia (La Terreta- El Pallars Jussà).

5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya: Mostremp sobre rodes i VI Jornada Cultural Coneix La Terreta

PROGRAMA [+ info]

  • 13:57
  • 0

VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya

Acte de presentació als mitjans de comunicació del programa: Dijous, 23 de juliol, a les 13:30 h. a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Puigcerdà  (Pça de l’Ajuntament), a càrrec d’Albert Piñeira, Alcalde de Puigcerdà; Enric Quílez , President del Grup de Recerca de Cerdanya i Jordi Forcada, Director de la Cerdanya Film Commission.

Dates: Del dilluns 27 de juliol al diumenge 2 d’agost
Lloc: Museu Cerdà (C/Higini de Rivera, 4 ), Puigcerdà

5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya al VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya
Aquest festival es realitzarà al Museu Cerdà de Puigcerdà del 27 de juliol al 2 d’agost de 2015. El dilluns 27 a les 17 h. es presenta el Festival i a les 21.30 h. s’inaugurarà el Festival dedicant aquesta sessió a la 5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. amb la projecció dels següents documentals:
- El Retaule de Sant Ermengol. Guió de Jesús Galindo (48’). Explicació de la representació del Retaule de Sant Ermengol a la Seu d´Urgell, dels seus orígens al 1957, la figura de l’Esteve Albert (autor i primer director), el Pep Ingla (tota una vida al servei del Retaule), la visita del cineasta José Val del Omar (un dels pioners del cinema experimental), així com personatges que han passat pel Retaule i les anècdotes viscudes al llarg de tots aquests anys.
- El camí del foc: la cremada de falles d’Andorra la Vella. Dir. Rosa Burgos i Albert Cristòfol. (40´). La recuperació de la “Cremada de Falles” d’Andorra la Vella i l’activitat de l’Associació de Fallaires d’Andorra. Testimonis vius expliquen les seves vivències infantils i fan un recorregut per la història d’Andorra des de 1930 fins als nostres dies. Testimonis conten el treball de recuperació i difusió que realitzen, com s’estructura l’Associació que busca la promoció interior i exterior d’unes singulars festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus que juntament amb altres opten a la candidatura conjunta de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la UNESCO.

Programació del VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya [+ info]

  • 09:26
  • 0

Mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional

El dissabte 25 de juliol, de 6 a 10 del vespre, es farà a la plaça Fra Bernadí una nova edició de la Mabiganga, fira on diferents comerços oferiran els seus productes a preus molt rebaixats.

Tota aquesta activitat organitzada pel MAB coincidirà amb la primera edició de la Mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional, que tindrà lloc de 6 a 9 del vespre. S’organitzaran tallers per aprendre a ballar sardanes, pujar castells, tocar tabals, llençar pirotècnia, muntar gegants, maquillar-te i fer manualitats amb els Menuts del Serpent, conèixer el Gremi de Tonis… i molt més.

Data: Dissabte 25 de juliol a partir de les 18h

Lloc: plaça Fra Bernadí de Manlleu

Per a més informació: www.manlleu.cat o 93 8506666 (telèfon ajuntament de Manlleu)

Organitza: Ajuntament de Manlleu-Cultura

  • 12:30
  • 0

Ebre, Música & Patrimoni

Al llarg dels mesos de juliol, agost i setembre de 2015, es durà a terme, a diferents espais patrimonials i singulars de les comarques de l’Ebre, la primera edició del programa “Ebre, Música & Patrimoni”, que organitza la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials del SAM (Servei d’Atenció Museística) de les Terres de l’Ebre, encapçalada pel Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura.
Per aquest any, s’han preparat dotze concerts en dotze espais patrimonials singulars de les Terres de l’Ebre: des de museus i centres d’interpretació a espais naturals, paisatges culturals i jaciments arqueològics, en els que es podrà gaudir de concerts únics, que van des de la música clàssica a l’experimental i de la tradicional a l’electrònica. A més, la programació inclou activitats complementàries, com visites guiades i tastos.
Re-interpretar, re-connectar, re-llegir, re-descobrir per tal de complementar contemporàniament  amb el llenguatge musical en tota la seva magnitud, una riquesa patrimonial i cultural que, sovint el públic absorbeix des d’un únic punt de vista. Fusionar i interaccionar disciplines a mode de feed-back, on aquest nou concepte de BSO musical serà creat, inspirat i/o re-interpretat expressament per al cicle a partir de la vinculació de la música a un fet patrimonial concret. Apropar el ric patrimoni de les Terres de l’Ebre a la ciutadania des d’una perspectiva totalment nova i, alhora complementar-lo amb d’altres disciplines artístiques. Crear sinergies de forma totalment transversal en el sentit patrimonial i artístic mitjançant la fusió de llenguatges. Aquest són els objectius de la primera edició d’aquest cicle, que s’alterna bianualment amb el programa “Ebre, Art & Patrimoni que es va engegar l’any passat amb l’Exposició Col·lectiva d’Escultura Sonora.

A més, cal destacar que l’entrada a totes les actuacions és gratuïta i està adreçada a qualsevol amant del patrimoni i la música, gent curiosa, famílies i turistes.

Organitza: Departament de Cultura, Servei d’Atenció als Museus de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 19 de setembre Programa

  • 16:41
  • 0

3r Ebrefolk. Campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià

Data: Del 8 al 12 de juliol

Lloc: Diversos espais de Móra d’Ebre

Nota: Els propers dies, del 8 al 12 de juliol, es celebrarà a Móra d’Ebre la tercera edició del Ebrefolk, una iniciativa de Espai de So . Un campus en el que es combina la formació i el gaudi . Així es desenvoluparan 17 tallers de ball, cant i instruments autòctons en les sessions programades durant els matins i les tardes, mentre que a la nit  hi ha previstes diverses activitats lúdiques adreçades a tots els públics.

Hi ha temps per inscriure’s fins al proper dimarts dia 7 de juliol. Programa

  • 11:24
  • 0

El museu social

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona

Dijous 25 de juny, a les 20.00 h


El director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés, presentarà la línia museològica que orienta la nova etapa de la institució, que tornarà a obrir portes el proper 4 d’octubre, després de quatre anys de remodelació.

La xerrada proposarà reflexions al voltant de la vinculació que els museus han de tenir amb la societat i, en concret, el paper que ha de tenir un museu dedicat a l’antropologia. Sota el lema un museu sobre la gent i per a la gent l’Etnològic es presenta com un espai de participació on la societat reflexioni sobre ella mateixa.

Sota el paradigma del museu social, la nova proposta s’orienta cap a la interpretació i divulgació de temàtiques pròpies d’una societat contemporània plural i canviant, on la comparació amb el passat i amb altres cultures esdevé una eina per repensar l’entorn propi, present i local. Els objectes exposats, representatius del ric patrimoni recollit i custodiat durant dècades, són el punt de partida per arribar als significats. L’Etnològic vol ser un museu útil per a la ciutadania, on s’hi produeixin sinergies i dinàmiques entre la recerca, l’art i les entitats dedicades al foment i la divulgació de la cultura popular.

Entrada lliure – Aforament limitat

  • 14:39
  • 0

Cultura Viva 2015. La recerca etnològica a Catalunya: Presentació del llibre “La cançó de taverna a Torredembarra”

Data: Dissabte, 20 de juny de 2015, a les 20 h.
Lloc: Plaça d’Antoni Roig (Baixamar), Torredembarra

Cultura Viva 2015. La recerca etnològica a Catalunya: Presentació del llibre “La cançó de taverna a Torredembarra”, de Gabriel Comes i Nolla.                                                                                                 Amb els parlaments de l’autor, Gabriel Comes; del president del Centre d’Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra, Albert Bonet i de l’Alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, i amb l’acompanyament musical de Julivern que interpretarà cançons del llibre.

Organitza: Centre d’Estudis Sinibald de Mas Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Torredembarra, Institut Ramon Muntaner, Institut Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, URV-Campus Extens-Antena del Coneixment a Torredembarra i Fundació Privada Mútua Catalana
Per a més informació: sinibald@tinet.org

  • 10:13
  • 0

Els vestits populars a Catalunya

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona

Dimecres 18 de juny, a les 20.00 h


Ventosa Muñoz, Sílvia; Garrich, Montserrat (2014) Els vestits populars a Catalunya. Figueres, Brau (Eines i feines; 3), 200 pàg.

Presentació d’aquest nou volum de la col·lecció Eines i feines de Brau Edicions a càrrec de les seves autores, Montserrat Garrich i Sílvia Ventosa. Vegeu-ne tota la informació en aquest post publicat anteriorment pel Museu de les Terres de l’Ebre.

  • 16:03
  • 0

Teatralitat popular i tradició. Actes del II Congrés Internacional de Balls Parlats

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona

Dimecres 10 de juny, 20.00 h

Massip, Francesc; Navarro, Pere; Palau, Montserrat (eds.) (2015) Teatralitat popular i tradició : actes del II Congrés Internacional de Balls Parlats : del 24 al 26 de setembre del 2014, a Tarragona. Catarroja, Afers, 376 pàg.

Una de les formes més importants de la teatralitat popular són els anomenats balls parlats, que combinen evolucions coreogràfiques elementals, dansades al com­pàs de músiques rudimentàries, amb uns parlaments dialogats i en vers, cantats o recitats, de transmissió fonamentalment oral, que només es fixen per escrit tar­danament. Tracten arguments molt diversos, des de la sàtira de costums fins als combats llegendaris (com els cèlebres moros i cristians), passant per tota mena de balls festius incloent-hi els de temàtica religiosa, generalment vinculada al sant patró de la localitat que el representa. Les danses són col·lectives i generalment tenen funció d’enllaç entre les diferents parts de la representació i de l’espai urbà, en la mesura que el ball se sol escenificar de manera itinerant al llarg dels carrers i places d’una po­blació. La representació completa, no obstant, sol fer-se en un lloc determinat (plaça, cruïlla, era) a peu pla o dalt d’un cadafal amb una escenografia sumària i un vestuari característic dels diversos personatges que intervenen. Teatralitat popular i tradició recull les in­tervencions al II Congrés Internacional de Balls Parlats realitzat a la Universitat Ro­vira i Virgili de Tarragona del 24 al 26 de setembre del 2014. Es presenta el 10 de juny a la Casa dels Entremesos de Barcelona. La presentació anirà a càrrec de Francesc Massip, Pere Navarro i Montserrat Palau, professors del Departament de Filologia Catalana de la URV.

+ info: Esbart Català de Dansaires. Tel. 934 125 111 /  info@esbartcatala.org

  • 12:37
  • 0

“Merda de ciutat”

Presentació del llibre i debat amb els autors

Dimecres 3 de juny 2015, 19:00 h. Aula 407, 4t. pis. Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6. Barcelona

Aricó, Giuseppe; Mansilla, José A.; Stanchieri, Marco Luca (Coord.). Mierda de ciudad. Una rearticulación crítica del urbanismo neoliberal desde las ciencias sociales. Barcelona: Pol·len Edicions, 2015, 202 p.

Durant les últimes dècades, la lògica de mercat ha anat penetrant cada vegada més en el camp de la planificació urbanística i els discursos polític-econòmics que regulen els processos de governança urbana de les nostres ciutats. El propòsit últim d’aquests processos és tan clar com alarmant: revelar els suposats beneficis d’una ciutat ideal i idealitzada, on només tenen cabuda la pau i la tranquil·litat d’unes relacions socialment estèrils; una ciutat abstreta de qualsevol tipus de control institucional, darrere de la qual no s’amaga més que una major capacitat de compra i on tothom aconseguiria una millor qualitat de vida. A partir d’aquestes inquietuds, els textos recollits en la present publicació proposen una rearticulació crítica d’un determinat tipus d’urbanisme de tall neoliberal i del marc conceptual que li dóna suport. Avui més que mai tenim l’obligació de qüestionar aquelles polítiques urbanístiques que es pretenen urbanes contrastant aquesta quimera social d’una ciutat harmònica i pacificada, constituïda per un espai il·lusori que encobreix la realitat i no contempla les inquietuds i les contradiccions entre classes, ni de bon tros la lluita entre elles i les seves necessitats. Altrament, i evocant un clàssic tema dels Kortatu, estarem condemnats a viure i habitar una “merda de ciutat”.