El proper 18 de setembre al matí tindrà lloc a Tarroja de Segarra aquesta trobada, que compta entre les principals activitats previstes una taula rodona sobre la radioestèsia i la pràctica dels saurins, així com un seguit de demostracions de l’art de buscar aigua subterrània per mitjà de diversos estris. Durant el matí també es presentarà el llibre Bruixots de l’aigua, publicat dins la col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya com a resultat de la recerca de Rosa M. Canela becada el 2008 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Programa de la 1a Trobada de Saurins
FUGAROLAS, Jaume i PLA, Josep (2011) Grions, història i memòria gràfica. Sant Feliu de Buixalleu, Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu.
FUGAROLAS, Jaume i PLA, Josep (2011) Sant Feliu de Buixalleu en el temps. Sant Feliu de Buixalleu, Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu.
El passat mes de juny va tenir lloc la presentació dels llibres de Jaume Fugarolas Masó i Josep Pla Massaguer: Girons, història i memòria i Sant Feliu de Buixalleu en el temps.
Aquests dos títols arriben 11 anys després que el propi Jaume Fugarolas publiqués “Gaserans, anys 50: tal com érem”, i completen la trilogia que ens mostra la història i les formes de vida tradicionals dels tres pobles que conformen el municipi de Sant Feliu de Buixalleu: Gaserans, Grions i Sant Feliu.
MORLÀ, David i SUÑÉ, Jordi (2011) Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació. Torredembarra, Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra.
Armats de Torredembarra és un llibre de recent aparició que combina la descripció etnogràfica -veieu el capítol “Dies amb els Armats”- amb la recerca històrica. Una bona introducció al fenomen antic i modern dels armats situa l’interès d’aquest llibre més enllà de l’estricte límit municipal de la vila de Torredembarra. ¿Però què hi fan una colla d’homes desfilant com si fossin soldats romans una vegada a l’any per aquests carrers globalitzats? Aquest llibre ens presenta algunes respostes.
Veieu també el web dels Armats de Torredembarra
Acaba d’aparèixer el web de la Revista Andaluza de Antropología en el seu primer exemplar. Aquest primer número de la Revista es presenta sota el títol de “Antropologías del Sur”. En ell s’inclouen diversos textos que tracten de la situació actual de l’Antropologia o de temes i problemes contemporanis tractats des de la disciplina que s’emmarquen en la doble coordenada de l’hegemonia de les antropologies “metropolitanes” i l’avanç en la descolonització de les antropologies “perifèriques”.
La revista es pot llegir a http://www.revistaandaluzadeantropologia.org
El tema, coordinat per Salomó Marquès, professor de la Universitat de Girona, i Pitu Basart, abasta des de principis del segle XX fins als anys 60 i 70 i s’hi repassen aspectes que tenen a veure amb el món de l’escola de trenta pobles o parròquies de l’àmbit territorial de les Gavarres i les muntanyes de l’Ardenya: des de Torroella a Riudellots de la Selva, de Girona a Sant Feliu. A partir del testimoni d’exalumnes o dels mateixos mestres, el dossier ens endinsa en l’ensenyament públic o privat regulat per l’administració, però també en aquells casos en què l’ensenyant – capellà o ‘mestre de sequer’- malgrat no tenir la titulació o el reconeixement necessaris, impartia classes per iniciativa dels pares dels vailets, sobretot en llocs de muntanya o petits nuclis de població: Santa Seclina, Fitor, Sant Mateu de Montnegre o Santa Pellaia.
Per altra banda, la revista també ofereix la visió de l’escriptora Dolors Garcia i Cornellà sobre la vall de Sant Daniel; una entrevista amb Josep Maria Fita, caçador i pràctic de les Gavarres nascut a Sant Sadurní; un retrat de cal Pinyoner, una de les darreres famílies pageses de Caldes; quatre perfils, entre els quals destaquen el d’en Xicu Ribera, de Palamós, i el d’en Joan Calmó, ferrer d’Ultramort; un visió de l’indret de Campllong a partir del testimoni de vuit persones del poble; i una mirada que s’endinsa en el paisatge des del Pedró de Pals, a càrrec de Miquel Pairolí.
Els darrers anys, el patrimoni marítim està experimentant un esperançador corrent de revalorització que permet documentar, salvaguardar i divulgar alguns elements de patrimoni material -embarcacions, arts de pesca, objectes per a l’ús a bordo i en terra- i també immaterial -tècniques, onomàstica, creences, cançons…
Aquesta revalorització compta amb dos puntals fonamentals. D’una banda, les institucions patrimonials; el treball del Museu Marítim de Barcelona, amb la recent declaració del Santa Eulàlia com a Bé Cultural d’Interès Nacional, n’és un bon exemple. De l’altra, les entitats dedicades a la pràctica i el gaudi de les tècniques tradicionals de pesca i navegació.
Fa alguns dies, a Cambrils es va viure una jornada que exemplifica la col·laboració entre aquests dos puntals. La V Trobada de Vela Llatina de Cambrils va unir la pràctica de la navegació amb la divulgació de les tècniques tradicionals, gràcies a les explicacions que els testimonis feien durant les demostracions.
En aquest context de gaudi i companyonia, els assistents a la trobada -navegants vinguts d’arreu de les costes catalana i valenciana i àdhuc del Llenguadoc- van visitar la Teresa, que el Museu d’Història de Cambrils està restaurant. Al peu d’aquesta embarcació de fusta construïda cap a 1936 pel mestre d’aixa cambrilenc Julià Vives, es va explicar el seu procés de recuperació i restauració, que està vinculat a un projecte d’inserció sociolaboral a través d’una Casa d’Oficis.
Podeu recuperar aquesta informal conferència a través de l’enllaç.
Ismael Vaccaro i Oriol Beltran (eds.) presenten aquesta obra sobre ecologia històrica, que avança en la integració de la recerca sobre els sistemes ambientals i socials, contribuint amb importants lliçons a la política contemporània dels recursos naturals i la seva gestió. Una regió tan diversa i internacional, com son els Pirineus, s’ha caracteritzat com un exemple d’excel·lència de les zones rurals de tot Europa i Amèrica del Nord. Els autors utilitzen mètodes qualitatius i quantitatius de l’economia, la història, l’antropologia i la ciència ecològica per integrar l’acció humana i l’ecologia a través d’un paisatge que es va mudar de la producció agrícola i ramadera a la industrialització, que experimentà una aguda despoblació, i ara s’està convertint en un focus de conservació i turisme. El llibre mostra com els actuals i urgents reptes de la política dels recursos han d’estar més ben il•luminats per una comprensió àmplia i a llarg termini dels éssers humans i els paisatges.
ISBN. 9781598746129
Edició. 2010
Editorial. Left Coast Press, Inc.
Col·lecció. New Frontiers in Historical Ecology Ser.
Pàgines. 271
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta una selecció de fotografies de Jacques Léonard (París, 1909 – l ’Escala, 1995). Casat amb Rosario, una gitana de les barraques de Montjuïc, va poder fotografiar la comunitat gitana barcelonina des de dins. D’aquesta activitat d’àmbit domèstic en resten uns 3.000 negatius, des de principis dels anys cinquanta fins a mitjan anys setanta del segle passat, que configuren, possiblement, el fons fotogràfic sobre cultura gitana a Barcelona més important del segle XX.
En el marc d’aquest projecte, l’Institut Francès de Barcelona presentarà a partir del 5 d’octubre l’exposició “Jacques Léonard. Pèlerinage gitan”, una selecció de fotografies dels aplecs del poble gitano a la Camarga (França) i la productora Curt Ficcions Curt Produccions ha realitzat el documental biogràfic Jacques Léonard, el payo Chac, dirigit per Yago Leonard.
Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pl. de Pons i Clerch, 2, Barcelona
Dates: del 2 de juny de 2011 al 14 de gener de 2012
Més informació: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Tel. 932 563 420, arxiufotografic@bcn.cat
Les plantes, la seva utilització en el camp de la medicina i la salut, ja sigui amb caràcter terapèutic, profilàctic o com a elements de diagnòstic, també formen part del nostre patrimoni, amb coneixements i pràctiques adquirides de generació en generació. Aquestes pràctiques malauradament corren el risc de desaparèixer, però gràcies als estudis d’Antoni Agelet en el camp de l’etnobotànica en podem conservar, al menys, el seu coneixement. Amb aquestes activitats pretenem donar a conèixer i intentem recuperar algun d’aquest usos, per a passar una bona estona i per a mirar, veient-les, les plantes.
Les sortides tindran lloc de 9 a 13 h. Sortides en vehicles particulars. Cal portar beure i protecció solar.
Inscripció prèvia. Places limitades
Preu: 10 € per sortida.
Dimarts 19 de juliol. Entorn del poble de Son.
Dimecres 20 de juliol. Sant Bartomeu de Baiasca.
Dijous 21 de juliol. Entorn del poble d’Isil.
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu
Tel. 973626436
e-mail. ecomuseu@ecomuseu.com
El Govern ha declarat bé cultural d’interès nacional el pailebot Santa Eulàlia per la seva significació com a testimoni de la marina de vela, i per ser un vaixell únic i singular, testimoni d’un moment socioeconòmic, tècnic, industrial i comercial molt concret de la història del país, del qual no es conserva cap altre exemplar a Catalunya.
L’embarcació, propietat del Museu Marítim de Barcelona, és un dels velers mercants més antics que es conserven a la Mediterrània. Construït el 1918, és una mostra de la manera de treballar i del transport de mercaderies entre els ports mediterranis de principis del segle XX.
El pailebot està ubicat al Moll de la Fusta del Port de Barcelona. Es pot visitar de dimarts a divendres, de 12 a 19.30 h, i els caps de setmana i festius de 10 a 19.30 h. L’accés és gratuït amb l’entrada del MMB.
El proper 18 de setembre al matí tindrà lloc a Tarroja de Segarra aquesta trobada, que compta entre les principals activitats previstes una taula rodona sobre la radioestèsia i la pràctica dels saurins, així com un seguit de demostracions de l’art de buscar aigua subterrània per mitjà de diversos estris. Durant el matí també es presentarà el llibre Bruixots de l’aigua, publicat dins la col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya com a resultat de la recerca de Rosa M. Canela becada el 2008 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
