Investigar, conservar i difondre el patrimoni són tres de les principals tasques que afrontem des dels museus. La recerca, malgrat ser una tasca lenta, feixuga i costosa, aporta coneixement, i per tant és la base per a la realització de futures accions. Mitjançant les línies de recerca sobre el patrimoni etnològic de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, el Museu Industrial del Ter ha pogut investigar entre d’altres temes la transcendència del treball de les obreres a les fàbriques tèxtils, la importància i simbolisme dels jardins que hi ha(via) al voltant de les fàbriques del Ter, com era la vida d’un corder-espardenyer a Manlleu, o les vicissituds d’una centenària destil·leria manlleuenca desapareguda fa pocs anys. [+ info]
Presentació del llibre “Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública”
Data: 27/06/2012 19:00
Turisme de Barcelona i Edicions Vitel·la es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre de Saida Palou i Rubio (Universitat de Girona, Doctora en Antropologia per la UB).
La presentació anirà a càrrec de: Sra. Saida Palou, autora Sr. Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona Sra. Dolors Vidal-Casellas, degana de la Facultat de Turisme de la UdG Sra. Gemma Garcia, editora
Lloc: El Velòdrom (C.Muntaner, 213, Barcelona)
La recerca que aplega el llibre Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Història Agustí Duran i Sanpere 2011.
Barcelona, destinació turística és bàsicament, i sobretot, una obra de referència indispensable per a la comprensió i anàlisi de la influència de les diverses administracions en la configuració i promoció de la ciutat de Barcelona al llarg d’un segle. Una obra interdisciplinar que interessa a historiadors, agents del sector turístic, sociòlegs, polítics, periodistes, etc.
Aquest llibre presenta una anàlisi dels usos i discursos públics creats entorn el turisme, assumint un plantejament analític estructural que destaca tant les particularitats de cada moment històric com l’existència d’un conjunt de continuïtats i patrons que es reprodueixen al llarg de dècades, i es demostra, finalment, que la creació de la destinació forma part d’un procés clarament organitzat, políticament induït.
VV.AA. Quaderns, 27 (2011).”Naturalesa i/o cultura? Un debat necessari”. Barcelona: UOC/ICA, 2012, 165 p.
Coordinadora: Maite Ojeda Mata
Amb el suport del Grup de Recerca “Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques (AHCISP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), projecte “Identidades ambivalentes: estudio comparativo de sistemas de clasificación social”, HAR2008-04582/HIST del Plan Nacional I+D+I, del Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN) del Gobierno de España, i el programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Izard. Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros. El inverosímil verano del 36 en Cataluña. Barcelona: Virus Editorial, 2012, 386 p.
Aquell inversemblant estiu del 36 no per esperat resultà menys sorprenent per tota la societat catalana i per els que des de fora de Catalunya pogueren seguir de prop uns aconteixements que es van desencadenar de manera trepidant.
Miquel Izard en el seu aclaparador treball fa una radiografia dels sis primers mesos de revolució social a Catalunya, a partir de les noticiés de la època i els escrits deixats per els seus protagonistes i observadors de tot l’espectre polític –tant els partidaris com els crítics-, en aquell llunya i extraordinari estiu del 36 que uns s’esforcen per recordar, mentre altres s’entesten en enterrar.
Miquel Izard és professor “jubilat” del Departament d’Antropologia Social i Història d’Amèrica i Àfrica. El llibre que presentem avui tracta un tema que potser està més vinculat a l’historia social que a l’etnologia, però sovint les fronteres entre aquestes disciplines no són tant diàfanes.
Des de l’entrada en vigor, el 2006, de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, aquest àmbit de la cultura està rebent una atenció creixent per part d’institucions, experts i entitats, així com de les comunitats, els grups i els individus que en el seu esdevenir doten de continuïtat i vigència les expressions immaterials de la seva cultura. Un dels aspectes més rellevants de cara al futur és el de la contribució que el patrimoni cultural immaterial pot aportar al desenvolupament sostenible, entès no només com un desenvolupament econòmic respectuós amb els recursos naturals, sinó també com aquell desenvolupament humà que millora les condicions de vida de les persones així com la cohesió social i territorial. Aquest col·loqui, amb la presentació d’experiències en aquest àmbit i la presència d’experts internacionals, vol generar un debat que permeti progressar en els beneficis recíprocs que poden aportar el patrimoni cultural immaterial i el desenvolupament sostenible, dos aspectes fonamentals per garantir el futur de la humanitat.
El col·loqui s’estructura en tres sessions dedicades respectivament al desenvolupament social, el desenvolupament natural i el desenvolupament econòmic, els tres eixos del desenvolupament sostenible. En cada sessió, una ponència internacional i quatre comunicacions serviran per centrar i estimular el debat.
Ignacio González Sánchez (Editor). Teoría social, marginalidad urbana y estado penal. Aproximaciones al trabajo de Loïc Wacquant. Madrid: Dykinson, 2012, 459 p.
El present llibre recull una sèrie de treballs que comenten, expliquen o critiquen l’obra de Loïc Wacquant, o que l’han utilitzat per desenvolupar recerques originals o interpretar determinats fenòmens socials des d’una òptica diferent.
Loïc Wacquant és professor de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i investigador en el Centre de Sociologie Européene a París. La seva importància a les ciències socials ha anat en augment en las dues últimes dècades. Ha passat de ser conegut com col·laborador de Pierre Bourdieu a ser un respectat investigador; les seves obres han suposat importants aportacions als respectius camps que estudien, i han estat objecte de recents debats. Els seus temes d’interès abasten la teoria sociològica, el cos, la desigualtat urbana, la dominació etnoracial i el paper i el desenvolupament de les presons i de la policia.
Reflex d’aquesta varietat és la presència de diverses disciplines entre els autors d’aquest llibre: sociòlegs, antropòlegs, politòlegs, criminòlegs i penalistes. Així mateix, la repercussió internacional de l’obra de Wacquant es veu reflectida en la seva procedència: España, França, Itàlia, Grècia, Alemanya, Argentina i Puerto Rico.
El projecte de recuperació i divulgació del patrimoni de les cobles-orquestres Fer de Músic impulsat pel Museu de la Mediterrània i que compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya continua avançant i engrandint cada vegada més els seus arxius audiovisuals.
El dijous 14 de juny Jordi Molina, coordinador del projecte, i Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, van portar a terme dues noves gravacions a músics històrics del món de les cobles – orquestres. En aquest cas es van entrevistar els músics Lluís Turet i Antoni Mas, dos grans mestres que ens han aportat molta informació i que ens han ajudat a conèixer més i millor tot el món musical. [+ info]
Conferència: divendres 22 de juny de 2012, 19.00 h
Exposició: fins al 22 de juliol de 2012
La conferència L’aventura de Catalunya Visió s’emmarca en l’exposició fotogràfica homònima produïda pel Museu d’Art Jaume Morera i Arts Santa Mònica que es podrà veure al Museu de la Vida Rural fins al dia 22 de juliol. “Catalunya visió” revisa mitjançant una selecció de 168 instantànies el projecte editorial del mateix títol que, entre 1968 i 1978, es va dedicar a retratar i descriure el teixit físic i humà de Catalunya. Idea de l’escriptor Oriol Vergés, la col·lecció es va desenvolupar dins l’editorial Tàber i en van ser els principals autors Ton Sirera i Josep Vallverdú, que van signar vuit dels deu volums. Dels altres dos, un tenia textos de Josep Vicente i fotos de Ferran Bosch mentre que l’altre el va signar sencer Jordi Verrié. Catalunya Visió defugia la descripció literària i el recull d’accidents geogràfics per posar l’objectiu en les transformacions socials i econòmiques que Catalunya vivia als anys 70.
En els darrers anys, i dins dels ” Encuentros de Arte y Cultura” celebrats a Bilbao, es van organitzar sis cursos titulats “La mirada errante: museos, exposiciones, lenguajes expositivos” (2003), “Visitantes de museos: protagonistas o convidados de piedra” (2004), “Museos, economía, territorio, desarrollo” (2005), “Participación o distancia: la incidencia social de los museos” (2006), “Otras formas de musealizar el patrimonio” (2009) y “La invención del Patrimonio” (2010). En tots ells es cercava aprofundir en aspectes teòrico-pràctics que se sortissin de les coordenades de les mecàniques habituals. Els textos que en aquest llibre es recullen són fruit d’aquella experiència.
Fitxa tècnica:
Volum de tapa tova (26 x 22 cm), amb 303 pàgines i il·lustracions en color. En castellà.
Coeditat per la Universitat del País Basc i ARTIUM. Coordinat per Iñaki Díaz Balerdi, amb textos de diversos autors.
Preu: 30 €
Any de publicació: 2012
ISBN: 978-84-938229-7-2
Mercedes Fernández-Martorell. Ideas que matan. Barcelona: Ediciones Alfabia, 2012, 344 p.
Perquè tants homes s’obstinen en destrossar psicològica, física i socialment a la seva parella? Quina organització social és la que encara avui segueix propiciant que s’exerceixin aquestes pràctiques? A Ideas que matan, l’antropòloga i especialista en temes de violéncia masclista, Mercedes Fernández-Martorell, narra les seves investigacions sobre perquè alguns homes maltracten i maten la seva parella. Les relacions que s’elaboren entre poder i construcció de la diferència de sexe permeten observar els motius d’aquesta destrossa entre humans.
