Etnologia.cat » antropologia cultural


57 APUNTS

  • 11:30
  • 0

De l’Àfrica a l’Antropologia. Assaigs en homenatge a Lluís Mallart

Can Trincheria
C. de Sant Esteve, 29, Olot

Divendres 19 de desembre, 19.30 h



Aquest llibre esdevé un homenatge a l’eminent doctor en antropologia per la Universitat París-Nanterre, Lluís Mallart i Guimerà, que desenvolupà gran part de la seva carrera científica entre l’Àfrica (on visqué diversos anys entre els evuzoks del Camerun) i París. És autor de nombrosos llibres, articles i estudis d’antropologia.

L’acte, que és organitzat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), el PEHOC i l’Ajuntament d’Olot, comptarà amb les intervencions de: Joaquim Nadal, director de l’ICRPC; Jesús Gutiérrez, president del PEHOC, i Joan Prat, catedràtic d’Antropologia Social de la URV.

  • 11:09
  • 0

Visions de l’Islam

II FESTIVAL DE CINEMA I CULTURA ISLÀMICA

Del 27 al 30 de novembre

Organitza:
Associació Cultural Qàlam i Altervideo, amb la col·laboració de Casa Àsia, Cinemes Girona l’Ajuntament de Barcelona

Lloc: Cinemes Girona (C/Girona, 175), Barcelona.

+ info: http://www.cinemesgirona.cat/projeccions/visions-de-lislam-ii-festival-de-cinema-i-cultura-islamica-del-27-al-30-de-novembre/

[+ info]

  • 17:09
  • 0

IV Premi de recerca Joan Francesc Mira

El Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València i l’Associació Valenciana d’Antropologia (AVA) han convocat el IV Premi de recerca Joan Francesc Mira l’objectiu de contribuir a la investigació, l’estudi i la difusió de l’antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana.

Termini: 31 de desembre de 2014

Bases del IV Premi d’investigació J.F. Mira

+ info:  Museu Valencià d’Etnologia. Tel. 963 883 614, muvaet@dival.es

  • 20:28
  • 0

Fer recerca sobre cultura popular a Catalunya. Fites i fracassos

Cultura Viva / Antropologia dels carrers

Organitza: Institut Català d’Antropologia

Lloc: Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història C/Montalegre, 6
08001 Barcelona. Aula 305, 3er pis.

Data: 22/10/2014 19:00

[+ info]

  • 12:02
  • 0

Els professionals de l’antropologia en l’àmbit del patrimoni

Data: 07/10/2014 16:00 – 20:00

Organitza: Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA), Institut Català d’Antropologia (ICA).

Col·labora: Museu del Ter, Museu de les Terres de l’Ebre, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Etnològic de Barcelona, Universitat de Barcelona (UB).
Amb el Suport de: Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura i Institut d’Estudis Catalans (IEC)

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Nicolau d’Olwer. C. del Carme, 47, Barcelona.

Inscripcions gratuïtes ahttp://goo.gl/jPjSZc


[+ info]

  • 10:18
  • 0

Actes del XIII Congrés d’Antropologia de la FAAEE

VV.AA. Periferias, fronteras y diálogos. Publicacions URV, Tarragona, 2014

Actes del XIII Congrés d’Antropologia de la FAAEE realitzat a Tarragona del 2 al 5 de setembre de 2014, que reuneix els textos presentats en els vint-i-un simposis celebrats i mostren l’amplitud i riquesa dels debats i els reptes que caracteritzen l’Antropologia del segle XXI .

  • 12:09
  • 0

El pescador que volia anar al país dels blancs

Lambal, Patrick; Tomàs, Jordi.  El pescador que quería ir al país de los blancos. Barcelona, Ediciones Barataria, 2014,  144 p.

Un dia, després d’anys de fer l’ofici de pescador, Patrick Ejosa Lambal decideix provar sort com a clandestí i embarcar-se cap a Europa. Gràcies a la seva experiència és contractat com a membre de la tripulació d’una piragua i, per tant, viu de primera mà totes les etapes de la travessia, des de la preparació de l’embarcació fins a l’arribada a les Canàries, passant per la compra de carburant i d’aliments, la recerca de clients, els rituals per protegir-se de les penúries del viatge i les enormes trifulgues de passatgers i tripulants a alta mar. Patrick farà tres vegades el mateix viatge, en què patirà accidents, detencions i conviurà amb la mort a mar obert.Aquesta història de vida, recollida per l’antropòleg i escriptor Jordi Tomàs, ens mostra una altra cara de les migracions africanes i ens descobreix l’origen, la vida i els valors d’un de tants il·legals, veritables emprenedors i aventurers dels nostres temps. Una mirada nova i propera al fenomen dels clandestins.

  • 08:35
  • 0

Les bruixes es pentinen

Pubill i Porta, Roser; Soler i Amigó, Joan. Les bruixes es pentinen. Editorial Pòrtic, 2014, 214 p.


Les bruixes es pentinen ens introdueix al món de la màgia, els encanteris i les supersticions. Les bruixes són una part fonamental de la nostra cultura popular. Aquest llibre divulga la significació que té la bruixeria al nostre país, repassa la imbricació que té en la mitologia i la superstició, en la religió, en la literatura, en expressions lingüístiques, en topònims, etc. En aquest llibre trobarem tant la significació actual de les bruixes com què van ser i què van significar al llarg de la història. Amb Les bruixes es pentinen descobrirem la persecució i la cacera de bruixes i els autos de fe que enviaven les bruixes a la forca o a la foguera, la manera d’espantar les bruixes, els seus elements com ara les pintes o les escombres– o per què la gran majoria eren dones i no homes.

  • 08:25
  • 0

III Premi d’Investigació Joan Francesc Mira

Monpó López, Eva. Queremos ser Iyambae, sin dueño. Mujeres guaraníes por la autonomía indígena en Bolivia. Alzira: Ed. Germania [Col·lecció Antropo-lògiques], 2014, 185 p.

En l’actual context de Bolívia, Charagua representa un dels onze primers municipis en conversió a autonomia indígena. Aquesta es reivindica com un mitjà per assegurar les condicions que permetin la reproducció del poble guaraní. En els processos de reconfiguració territorial, política i identitària que acompanyen la construcció d’aquesta autonomia, les dones guaranís són protagonistes des de la convicció que es tracta d’una oportunitat per acostar-se al Viure Bé del seu poble. Des d’una anàlisi de les etnicitats, els drets dels pobles indígenes, i els feminismes, l’objectiu d’aquest llibre és analitzar la participació política de dones guaranís en la implementació de l’Autonomia Indígena Charagua Iyambae.

  • 11:06
  • 0

Iconoclàstia i anticlericalisme

Jofre Padullés, Manuel Delgado i Maria León. Iconoclàstia i anticlericalisme. Violència religiosa a la Catalunya contemporània. Barcelona: Edions Pol·len, amb el suport de l’Institut Ramon Muntarner i l’Institut Català d’Antropologia, 2014.

Existeix un coneixement social negatiu? Un coneixement fonamentat en el fet de saber allò que no s’ha de saber? De ser així, de quina manera es produeix? Quina és la seva epistemologia?

La profanació d’objectes i temples sagrats a la Catalunya del segle XX respon a aquest tipus de producció de coneixement. El seu estudi ens permetrà esbossar les possibilitats d’una epistemologia negativa, capaç d’atendre a aquesta dimensió de la vida social, de la que se’n derivrà una suggerent proposta d’antropologia negativa.