De peus a terra vol ser un espai de reflexió sobre els canvis en les estratègies culturals d’aproximació al medi al llarg de la història i les conseqüències que han comportat. Presentant i aportant elements que ajudin a generar coneixement, idees i pensament, es pretén fomentar i millorar les xarxes relacionals de la ciutadania.
En aquest primera edició, les jornades centraran l’interès en dos temes prominents en la vida de les persones: l’habitatge i la utilització dels recursos vegetals. A través de les taules rodones “Construcció tradicional” i “Etnobotànica”, es pretén donar una visió sobre quina ha estat la relació al llarg de la història, i en l’actualitat, dels homes i les dones amb aquests dos àmbits.
Activitat de senderisme interpretatiu que organitza l’ens gestor del Parc Natural dels Ports. El recorregut tindrà lloc per la zona del pla d’aquest municipi, fins a la falda dels Ports. Anirà a càrrec de Carlos Garcia (enginyer tècnic forestal) i Víctor Reverté (enginyer tècnic agrícola), ambdós autors d’un inventari de construccions de pedra en sec al territori de la taula del Sénia.
Per Sant Jordi, Carrutxa porta a Cornudella de Monsant (Priorat) el seu programa de divulgació Descobreix el drac, després de 3 anys de desenvolupar-lo a Reus.
Aquesta activitat sobre el bestiari fantàstic a l’arquitectura està format per una exposició itinerant (adreçada a tots els públics) i una conferència amb projecció d’imatges, que en aquest cas s’ha adaptat als nivells de Primària i Secundària. S’hi donaran a conèixer les característiques i atributs tant d’aquells animals fantàstics (dracs, serpents, bèsties híbrides…) com d’aquells animals reals –com ara àligues o llegons– a qui se’ls atribueixen propietats fabuloses segons la creença popular. Tot plegat, acompanyat d’imatges recollides d’elements decoratius arquitectònics –trucadors, arcs de balcó, gàrgoles– de pobles del Priorat, principalment. L’activitat es complementa amb un mapa de la vila de Cornudella on hi ha ubicats més d’una desena d’elements i que pot ser un recurs perquè els xiquets i xiquetes els localitzin dins de la trama urbana.
A més, les persones interessades en aquest projecte poden accedir de manera gratuïta als recursos didàctics generats a través del lloc web de l’entitat (http://www.carrutxa.cat/drac).
Aquesta activitat forma part de l’activitat de Carrutxa com a antena de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya.
Dates i llocs: Exposició: Sala d’Exposicions municipal, diumenge 22 i dilluns 23. Conferència: dimarts 24, a les 3 de la tarda, per als grups d’alumnes de l’Escola Dr. Aiguadé i Piñol i del SIN Montsant de Cornudella.
Organitza: Carrutxa, amb el suport de l’Ajuntament de Cornudella de Monsant
Durant una dècada, el Grup de Recerca d’Elements de Pedra Seca al terme del Pradell de la Teixeta ha identificat, inventariat i estudiat uns 300 elements d’arquitectura rural en aquesta vila del Priorat. El punt de partida d’aquesta recerca va ser el projecte de Carrutxa “Petjades sobre el coster: arquitectura rural al Priorat” (dins l’IPEC), en el què van participar com a investigadors i documentalistes.
La tardor passada van donar a conèixer els objectius i les conclusions de la seva recerca en un acte públic que va constituir un calorós retorn del projecte als seus protagonistes: els pradellencs que durant generacions han construït, mantingut i utilitzat aquestes construccions, i també a aquells que s’hi acosten per primera vegada.
Ara, la divulgació d’aquest projecte pren una nova forma: una ruta comentada per descobrir alguns d’aquests elements, ubicats vora la Cova del Rector, a la partida Serres.
Data: dissabte 28 d’abril
Hora de sortida: 2/4 de 10 del matí. Hora prevista d’arribada: entre les 13 i les 14.
Organitza: Ajuntament de Pradell de la Teixeta, amb la col·laboració del Grup de Recerca d’Elements de Pedra Seca al terme del Pradell de la Teixeta
Advertiments: Distància aproximada: 6 km. Cal portar cantimplora, barret, sabates còmodes i esmorzar.
Data: Dissabte, 14 d’abril de 2012,a les 19.30h. LLoc: Cafeteria El Campanar (C/ del Combat, 24),Cervera.
Presentació del llibre “Activitats de la celebració del 10è aniversari de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular:els material de l’arquitectura popular”.
Entre el 1923 i el 1936 un grup de científics i humanistes van recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears. Eren l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’investigació impulsat per Rafael Patxot que buscava deixar testimonis escrits, orals i gràfics de les característiques arquitectòniques de les masies i les possessions. Pretenien recopilar les formes jurídiques d’herència i matrimoni, documentar les feines del camp, les tradicions, la llengua, la indumentària, les festes i els costums dels seus habitants, ja que pensaven que aquest món que retrataven i que per ells representava l’essència de la catalanitat i la família s’estava extingint. El projecte es va encarregar al Centre Excursionista de Catalunya, un focus de recerca en l’època de l’excursionisme científic. [+ info]
Tot i la connotació pejorativa que el discurs hegemònic actual atribueix als secans, aquests han estat històricament un territori viu i ric gràcies a la presència d’aigua. A través dels temps els secans han desenvolupat estratègies d’aprofitament de l’aigua visibles encara a través d’un patrimoni hídric extraordinari. [+ info]
Presentació d’aquesta recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya finalitzada enguany per Mateu Esquerda i Josep Preixens. Gràcies a aquesta investigació s’han localitzat i inventariat 311 construccions de pedra en sec del terme municipal de Torrebesses (Segrià), de tipologies ben diverses: aixoplucs, amagatalls, arneres, balmes, cabanes, corrals, eres, pallisses, ermites, forns de calç, marges, masos, molins, senders, sitges, camins, trinxeres i trulls. La presentació es duu a terme en el marc de la 3a edició dels Camins d’Or Líquid al Segrià sec.
L’obra d’un gegant és un documental sobre les construccions, la tradició i la importància de la pedra en sec a Mallorca, que compta amb més de 19.000 kilòmetres lineals de marges. Seguint la feina del margener Lluc Mir, es descobreix aquest ofici secular, de tradició mil·lenària, que ha convertit una terra erma com la serra de Tramuntana mallorquina en un mosaic de camps de conreu i terrasses.
SALVAT TORREGROSA, Adriana (2011) La tàpia a Catalunya. Pervivència i desaparició. El testimoni dels últims tapiadors del Pla d’Urgell. Barcelona: Departament de Cultura, 67 p.
El llibre, editat en format digital, correspon al número 2 de la col·lecció Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, que edita el CPCPTC, i va acompanyat d’un documental titulat La terra que no trepitgem, que mostra l’execució d’una tapiada per part d’alguns dels tapiadors de la comarca del Pla d’Urgell. Tant el llibre com el documental són resultat d’un treball d’investigació iniciat per l’autora l’any 2007 i becat pel CPCPTC. L’obra presenta una anàlisi històrica sobre la construcció amb terra a Catalunya, l’evolució de les diferents tipologies edificatòries i un estudi de cas centrat en el Pla d’Urgell. S’inclou a més una aproximació a l’ofici de tapiador, una descripció de les eines i el procés d’elaboració d’una tapiada, un glossari i unes reflexions finals sobre aquest tipus de patrimoni.
De peus a terra vol ser un espai de reflexió sobre els canvis en les estratègies culturals d’aproximació al medi al llarg de la història i les conseqüències que han comportat. Presentant i aportant elements que ajudin a generar coneixement, idees i pensament, es pretén fomentar i millorar les xarxes relacionals de la ciutadania.
