Etnologia.cat » folklore


68 APUNTS

  • 11:35
  • 0

Premis i beques i borses d’estudis a la recerca 2015

A continuació us relacionem una sèrie de convocatòries d’ajuts, beques i premis que contemplen a les seves bases l’àmbit de l’etnologia, l’antropologia, les humanitats o les ciències socials en general. Obteniu-ne més informació clicant-hi al damunt:

PREMIS

- Premi Lluís Carulla. Descripció: Projecte cultural que, dins l’àmbit de la llengua catalana, les arts i/o el pensament, constitueixi una aportació innovadora que contribueixi a l’enfortiment i la modernització de la cultura i la societat catalanes. Dotació:100.000 €. Convoca: Fundació Carulla. Termini: 25 de març de 2015.

-I Premis de Recerca Jove del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant. Decripció: Premi al millor treball de recerca de Batxillerat corresponent al curs 2014-2015 de l’alumnat de qualsevol centre de secundària català. Dotació: 300 € i la subscripció com a soci o sòcia del Centre d’Estudis de l’Hospitalet durant 2 anys. Convoca: Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant.  Termini: 31 de març de 2015

10è. Premi Camí Ral a treballs de recerca de batxillerat sobre el Vallès Oriental 2014-2015. Descripció: Podran concórrer al premi tots els treballs de recerca realitzats per estudiants de batxillerat de qualsevol centre d’ensenyament durant el curs 2014-2015. Àmbit territorial: vallès Oriental. Dotació: Un ordinador portàtil i un lot de llibres. Convoca: Associació Cultural Granollers . Termini: 10 d’abril de 2014.

-Primer premi d’Investigació  i Assaig Antoni-lluís Carrió i Artigues. Descripció: El Premi d’Investigació i Assaig Antoni-Lluís Carrió i Artigues s’atorgarà cada dos anys al millor treball de recerca i/o assaig, inèdit, que tracti algun aspecte relacionat amb la comarca de la Marina Alta en els camps de les humanitats, les ciències socials, les ciències naturals, etc. Dotació: 2.500 €. Convoca: Institut d’Estudis de la Marina Alta. Termini: 15 de maig de 2015.

Premi d’ investigació de Ferreries 2014-2015. Descripcio:Premi al millor treball d’investigació. Àmbit territorial: Ferreries (Menorca) Dotació: 900 € .Convoca: Ajuntament de Ferreries, amb la col·laboració de l’Institut Menorquí d’Estudis. Termini: 1 de juliol de 2015.

BEQUES:

-8ª Beca d’història local de Sabadell Miquel Carreras. Descripció: Aquesta beca té per objectiu el promoure la investigació de la història de Sabadell. Dotació: 6.000 €. Convoca: Fundació Bosch i Cardellach, Ajuntament de Sabadell i Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. Termini: 11 de febrer de 2015.

- IX Beca de Recerca de La Selva 2015. Descripció: Projecte inèdit de recerca. Àmbit territorial: La Selva. Dotació: 4.000 € bruts. Convoca: Centre d’Estudis Selvatans, Consell Comarcal de la Selva i Arxiu Comarcal de la Selva. Termini: 27 de febrer de 2015.

BORSA D’ESTUDIS:

- Borsa d’estudi 18è. Memorial Joan Camps. Descripció: Borsa d’estudi oferta per a la realització de treballs d’història, economia i/o societat sobre Granollers i el seu entorn comarcal. Àmbit territorial: Vallès Oriental. Convoca: Associació Cultural de Granollers, en conveni amb l’Ajuntament de Granollers, a través del Centre d’Estudis de Granollers.Dotació: 5.000 €. Termini: 30 de setembre de 2015.

  • 13:22
  • 0

La sardana a Barcelona

Ventura i Barnet, Jesús. La sardana a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014, 222 p.

El llibre ressegueix l’evolució de la relació de la sardana amb Barcelona, des de l’arribada a la ciutat a mitjans del segle XIX, quan es percep com una dansa de moda que es balla a l’Empordà, fins als nostres dies. La monografia documenta l’interès que ben aviat la dansa desperta en el moviment cultural de la Renaixença, l’arrelament com a dansa popular al llarg dels anys vint del segle passat, així com la supervivència de la sardana al llarg de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, entre d’altres moments històrics. És un llibre on s’equilibra la informació rigorosa de la investigació duta a terme per l’autor, amb la presència de moltes fotografies i documents que serveixen per donar testimoni no només d’altres èpoques, sinó de la relació estreta de la sardana amb la ciutat de Barcelona.

  • 10:34
  • 0

La Festa Major de Tàrrega: origen, evolució i elements patrimonials

Aquest proper divendres, es reprenen els Diàlegs Culturals al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida.

Organitzat per l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, el cicle Diàlegs culturals, pretén aproximar al públic general els treballs que diversos estudiosos, acadèmics i universitaris, investigadors locals, actors i testimonis directes de pràctiques culturals, realitzen al voltant de la cultura popular i tradicional, especialment aquells relacionats amb els esdeveniments del calendari i els temps festius.

L’encarregat d’encetar aquest nou cicle és l’Albert Fitó Pi, que ens aproparà a la història i la vivència de la Festa Major de Tàrrega, una festa que en els darrers anys ha estat objecte d’estudi i sobre la que s’ha articulat un moviment de recuperació d’antics elements i comparses, l’existència de les quals tot i que documentada s’havia perdut, però també de generació de noves figures i maneres de fer, tot plegat destinat a configurar un model propi.

Lloc: Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, carrer Sant Martí, als baixos de l’església de Sant Martí.

Hora: 19:30 h.

Dia: 28 de novembre del 2014

  • 15:50
  • 0

L’origen del Ball de l’Eixida: el Ball dels Valencians

Amb aquesta xerrada, l’Albert Fitó i Pi, membre de l’associació Guixanet de Tàrrega, ens parlarà del Ball de l’Eixida, fent una aproximació als seus orígens, el ball dels valencians, i com ha evolucionat en els seus 240 anys d’antiguitat.

Dia: divendres 21 de novembre del 2014

Hora: 20:15 h

Lloc: sala dels socis de l’Ateneu de Tàrrega

  • 12:50
  • 0

La Resclosa número 18 i “Les postals de la Fira de Vila-rodona”

Presentació del número 18 de la revista “La Resclosa” editada pel Centre d’Estudis del Gaià: Data: Dissabte, 1 de novembre de 2014, a les 11 h.
Lloc: Sala d’actes del Casal (Avda. Enric Benet, 6), Vila-rodona.

Presentació del número 18 de (amb un dossier sobre “la Fira de Vila-rodona”) a càrrec de Valentí Gual Vilà, professor del Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

Tot seguit inauguració de l’exposició: “Les postals de la Fira de Vila-rodona”, es pot visitar fins al diumenge, 23 de novembre de 2014.

Organitza: Centre d’Estudis del Gaià
Per a més informació: cegaia@hotmail.com

SUMARI (Articles d’interès etnològic) [+ info]

  • 18:14
  • 0

La força de les llegendes i la comunicació oral

El divendres 27 de juny, a les 20h, es portarà a terme a l’auditori del Museu de la Mediterrània una activitat al voltant de l’exposició Les dones imaginàries. Concretament es tracte d’un col·loqui que porta per títol La força de les llegendes i la comunicació oral i que comptarà amb la presència d’Àngel Vergés, l’escriptora Núria Esponellà i l’artista i autora de l’exposició Duaita Prats.

Lloc: Museu de la Mediterrània. C/Ullà, 31. Torroella de Montgrí

Data: Divendres 27 de juny de 2014, a les 20h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Tel. 972.755.180. info@museudelamediterrania.cat [+ info]

  • 11:59
  • 0

Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils

Data: Divendres, 27 de juny de 2014, a les 19.30 h.
LLoc: Biblioteca Marcel·lí Domingo (C/ de la Mercè, 6, Tortosa)

Club de Lectura: “Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils” de Joan Moreira i Ramos, amb la presència del besnét de l’autor.

Moreira i Ramos, Joan (2012); “Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils”, Benicarló: Onada Edicions.

Joan Moreira i Ramos. (1878-1951) Músic i escriptor tortosí d’obra polifacètica. Avui se’l recorda principalment per l’Himne de la Cinta, per la Gran jota tortosina, per haver fundat l’Orfeó Tortosí i l’Orfeó Montsià d’Ulldecona. En el vessant literari, la seua obra cabdal és Del folklore tortosí, on fa un recull de les tradicions de la ciutat i el camp de Tortosa, i que és l’obra de referència per al folklorisme del sud de Catalunya. Va escriure Del bon humor tortosí al final de la seua vida, quan ja estava greument malalt. El llibre ha estat conservat per la família durant seixanta anys i no s’havia pogut publicar fins avui.

Organitza: Biblioteca Marcel·lí Domingo, Ajuntament de Tortosa
Col·laboren: Antena de Tortosa del Campus Extens i Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, Omnium Cultural Terres de l’Ebre
Per a més informació: Biblioteca Marcel·lí Domingo, 97744 55 66, bmd@tortosa.cat

  • 10:25
  • 0

El calendari dels pagesos

Dates: Del divendres 20 al divendres 27 de juny de 2014
Horari: de 18.30 a 20.30. Festius: de 12 a 14 h.
Lloc: Ateneu Cultural de Móra la Nova (Avda. de Lluís Companys, 17, Móra la Nova)

Exposició: “El calendari dels pagesos.150 anys mesurant el temps”, dins de les Jornades Culturals de Móra la Nova 2014

Organitza: Ajuntament de Móra la Nova, Institut Ramon Muntaner, Museu Etnològic de Barcelona
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner, 977 40 17 57

  • 09:56
  • 0

A l’entorn de la vida i l’obra de Rafael Patxot

Cambra de Comerç (antiga Casa Patxot)
Passeig del Mar, 40, Sant Feliu de Guíxols

Divendres 20 de juny de 2014, 20.00 h


Taula rodona a l’entorn de l’Obra de Rafael Patxot, amb motiu del cinquanta aniversari de la seva mort. Hi intervindran el pare Josep Massot, conservador de l’Obra del Cançoner Popular i director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Lluís Molinas, editor de la Revista del Baix Empordà, i M. Àngels Suquet, directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

+ info: Espai del Metge i de la Salut Rural. Tel. 972 821 575, laura.frances@guixols.cat
___________________________

Programa complet dels actes de commemoració del 50 aniversari de la mort de Rafael Patxot.

  • 08:35
  • 0

Les bruixes es pentinen

Pubill i Porta, Roser; Soler i Amigó, Joan. Les bruixes es pentinen. Editorial Pòrtic, 2014, 214 p.


Les bruixes es pentinen ens introdueix al món de la màgia, els encanteris i les supersticions. Les bruixes són una part fonamental de la nostra cultura popular. Aquest llibre divulga la significació que té la bruixeria al nostre país, repassa la imbricació que té en la mitologia i la superstició, en la religió, en la literatura, en expressions lingüístiques, en topònims, etc. En aquest llibre trobarem tant la significació actual de les bruixes com què van ser i què van significar al llarg de la història. Amb Les bruixes es pentinen descobrirem la persecució i la cacera de bruixes i els autos de fe que enviaven les bruixes a la forca o a la foguera, la manera d’espantar les bruixes, els seus elements com ara les pintes o les escombres– o per què la gran majoria eren dones i no homes.