Data: Dijous, 23 de maig de 2013, a les 19:30 h.
Lloc: Sala d’actes de la Fundació Bosch i Cardellach (C/ de la Indústria, 18, bxs.), Sabadell
Conferència: “Cinc segles de lleure i cultura popular en paper”; amb la participació de Jan Grau, Oriol Ripoll i Lluís-Carles Busquets. Activitat emmarcada en l’exposició Carregat de romanços!
Organitza: Fundació Bosch i Cadellach Més informació: Fundació Bosch i Cadellach
Amb aquest títol es publica un llibre inèdit de Ramon Violant i Simorra sobre el Pallars i l’Alta Ribagorça.
Des de l’any 1994 l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, ha treballat per reivindicar i donar a conèixer l’obra Ramon Violant i Simorra (1903-1956), important estudiós de la cultura popular del Pallars i del Pirineu. Ara amb el suport de l’Obra Social La Caixa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut reprendre aquesta important tasca de recuperació de la seva obra.
L’any 2000 s’havia dut a terme la publicació del primer volum de la col·lecció “Biblioteca Ramon Violant i Simorra”, La vida pastoral al Pallars. Ara, dins aquest projecte s’ha pogut donar continuïtat a aquella iniciativa amb el segon volum, Tradicions del Pallars i de la Ribagorça. Primers treballs de folklore (1924-1934), posant de nou a l’abast del públic, les primeres obres de Ramon Violant, publicades fa més de 80 anys. Aquests treballs ara reunits s’adrecen, a causa de la seva natura generalista i no especialitzada, a tots els lectors.
L’obra, que aplega 43 articles d’aquest primers anys de treball de Ramon Violant, ha estat copublicada entre l’editorial Garsineu de Tremp i l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. S’hi poden trobar notícies de pràctiques religioses populars (aplecs, mares de déu, etc) fins a supersticions i narracions populars sobre bruixes i altres, jocs i entreteniments infantils i reculls de dites i expressions populars. La publicació ha comptat amb un estudi introductori, on es repassa la trajectòria professional i la producció bibliogràfica de Ramon Violant, a cura del professor Ramon Miró Baldrich.
Josep Maria Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947 - 2012)
Congrés d’homenatge a Josep M. Pujol, organitzat al voltant dels àmbits temàtics en els quals era especialista:
- Àmbit 1: Teoria i història del folklore
- Àmbit 2: Narrativa folklòrica: rondalles i llegendes
- Àmbit 3: Arxius i centres de recerca
Les intervencions aniran a càrrec de reconeguts especialistes d’àmbit internacional i d’investigadors que van col·laborar amb ell en projectes de recerca. Les llengües del congrés seran el català i l’anglès i hi haurà servei de traducció simultània de totes les intervencions.
Josep M. Pujol (Barcelona, 1947 - 2012) va ser doctor en Filologia Catalana per la UB (1991) i professor titular de Departament de Filologia Catalana de la URV. La seva activitat docent va abastar la literatura medieval, la literatura romànica, l’escriptura tipogràfica i el folklore. Entre altres, l’any 2003 va publicar junt amb Carme Oriol l’Índex tipològic de la rondalla catalana, 2n volum de la col·lecció Materials d’etnologia de Catalunya.
Període d’inscripció: del 20 de maig al 10 de juny de 2013
Web del congrés
Exposició del fons de plecs de fil i canya del Llegat Pau Vila, que custodia la Fundació Bosch i Cardellach.
Horaris:
- de dilluns a dijous, de 17.30 a 20.30 h
- divendres, d’11.00 a 13.00 h
- durant el mes de juliol, de dl. a dv. d’11.00 a 13.30 h
Vegeu més informació relacionada amb aquesta al web de la Fundació Bosch i Cardellach. En particular:
- Quadre de fons i col·leccions
- Inventari de les auques de la Col·lecció Pau Vila
Conferència dins el cicle de conferències Estació Xerrada Amades 2013, a càrrec de Gustau Molas, tècnic del Museu Etnològic de Barcelona.
Informació: AEEF. Tel. 933 022 730 / Associació Cultural Joan Amades. amadeu@joanamades.cat
Espai de tertúlia i d’intercanvi de coneixements amb Josefina Roma (Universitat de Barcelona), Dolors Llopart, antropòloga i especialista de patrimoni i societat, Roser Ros, pedagoga i presidenta de Tantàgora, i Montserrat Garrich, especialista de dansa tradicional i vicepresidenta de La Casa dels Entremesos.
Informació: La Casa dels Entremesos
Disseny de Xavi Miret
El passat 12 de gener de 2013, va tenir lloc a l’església de Sant Joan de Cervera, la presentació dels actes de Bateig de l’Àliga de Cervera.
Les diverses activitats es desenvoluparan a la capital de la Segarra entre el 25 de gener i el 10 de febrer, tot coincidint amb la celebració de la Festa Major del Santíssim Misteri.
La nova Àliga de Cervera ha estat construïda amb fusta i pell pels artesans locals Ramon Ninot, Ramon Riu i Antoni Ninot. La creació de la música del ball és obra de Xesco Grau, reconegut músic i director de la Banda de Cervera, i la dansa del ball, de Joan Castellà, capdanser de la Colla Sardanista Jovencells.
Segons ha desvetllat l’Agrupació Seny Major, entitat organitzadora de l’esdeveniment i promotora de la recuperació de l’Àliga, aquesta comptarà com a padrines de bateig l’Àliga de la Patum de Berga, i les entitats Llar d’Infants Arrel i l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer, representatives de les diverses generacions de cerverins i cerverines.
Programa d’actes del bateig de l’àliga de Cervera
L’Agrupació Seny Major i la Confraria de l’Àliga de Cervera us conviden el proper dissabte 12 de gener a la PRESENTACIÓ DELS ACTES DE BATEIG DE L’ÀLIGA DE CERVERA.
L’acte consistirà en un breu repàs del projecte de recuperació d’aquest element central del patrimoni festiu cerverí i la presentació del calendari de les diverses activitats programades entorn aquest retorn, les quals tindran lloc entre els dies 25 de gener i 10 de febrer d’enguany.
Dia: dissabte 12 de gener de 2013, a 2 quarts de 8 del vespre (19.30 h)
Lloc: església de Sant Joan Degollat (c. Major, 15). Cervera
Més informació: AGRUPACIÓ SENY MAJOR de grups folklòrics tradicionals i de carrer de Cervera i agrupaciosenymajor@gmail.com
FITO i PI, A. (2012) La Festa Major de Tàrrega. Història, entremesos i elements folklòrics. Tàrrega, l’Ajuntament (Natan; 37)
Albert Fitó i Pi en aquesta monografia fa un recull exhaustiu tan en l’àmbit històric com en el de la cultura popular i tradicional dels elements més significatius que han conformat en el decurs dels temps la festa major targarina.
