Mostra fotogràfica dels diversos trasllats de què ha sigut objecte el Museu del Blat i la Pagesia des de la seva creació el 1963. El Museu del Blat i la Pagesia, una de les seus del Museu Comarcal de Cervera, va crear-se l’any 1963 després d’una crida popular endegada per l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere i el gerent de la Cooperativa del Camp Comarcal, Ramon Vidal. En poc més de deu dies 600 objectes de la vida quotidiana al camp que aleshores anaven quedant obsolets, van ser donats pels pagesos per al Museu del Blat i la Pagesia, que obria les seves portes en unes dependències de l’antiga Universitat de Cervera el 20 d’Octubre de 1963, en una primera insta·lació d’aquests objectes relacionats amb les feines de pagès.
El setembre de 1975 es reinaugurava al C. Major 15, a l’edifici de l’antiga Biblioteca. La instal·lació museística, renovada a finals de la dècada dels noranta del segle XX, s’hi ha mantingut fins el gener del 2012, quan començaven les tasques del desmuntatge i embalatge de les col·leccions del Museu en el que ha estat el seu segon trasllat. Les obres de remodelació que s’han de realitzar en aquest edifici han fet necessari el tancament i trasllat dels usos que albergava fins al moment.
El Museu del Blat i la Pagesia, després de quatre mesos d’intensa i laboriosa feina, es troba emmagatzemat en les noves àrees de reserva del Museu Comarcal de Cervera tot esperant la definició d’una nova seu que permeti la correcta conservació i exposició d’unes col·leccions úniques i la museïtzació d’unes eines però també d’una forma de vida que ens defineixen i ens identifiquen.
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural presenten, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre, l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana”, que està articulada en els àmbits següents: els paisatges, els conreus, la ramaderia, l’home, la dona i la terra, el treball, les formes de vida, present i futur.
Tot plegat s’ha pensat i s’ha produït com la mirada d’un procés obert, mai com un bloc històric tancat. Aquesta exposició pretén sensibilitzar la societat a partir de la fotografia i de la realitat viscuda i fer entendre que el futur del sector agrari és responsabilitat de tota la societat, com una necessitat inherent dels països avançats de ser curosos amb el territori i la gent que hi treballa.
Aquesta exposició s’inaugurarà el dia 9 de març a les 19:30h, i es podrà visitar en l’horaria d’obertura normal del Museu fins el dia 8 d’abril.
Dates: 9, 10 i 11 de març de 2012. Lloc: Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior (C/Major,11), Alaior. Certificat d’assistència fet pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior. Crèdits: – El CEL gestiona amb la Universitat de les Illes Balears(UIB) que els assistents a les jornades obtenguin 2 crèdits.
- El Centre de Formació del Professorat atorga un certificat de 2 crèdits als assistents.
ACTE DE PRESENTACIÓ: divendres 24 de febrer, a les 19.00 h, a Can Quintana – Museu de la Mediterrània (c. d’Ullà, 27-31, Torroella de Montgrí). Hi intervindran Llorenç Ferrer Alòs, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Dolors Subirà, de l’Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit, i Enric Saguer, coordinador del llibre.
Saguer i Hom, Enric (coord.) (2012) Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 22), 500 p.
L’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines va realitzar entre els anys 2005 i 2007 una recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que donava continuïtat a un programa de memòria oral, endegat per aquesta entitat, sobre la transformació del món rural de les comarques gironines al llarg del segle XX. La primera fase va correspondre a un treball centrat en la figura dels hisendats, els resultats del quan foren publicats en el número 10 de la mateixa col·lecció. La recerca que va donar peu a la present monografia es va basar en el testimoni de trenta-nou masovers i masoveres d’arreu de les comarques gironines, per bé que amb una majoria de l’Empordà. Es pretenia, doncs, aportar l’altra cara de la història agrària recent d’aquesta regió. El text de la contracoberta, que reproduïm íntegrament a continuació, aporta més informació sobre aquesta publicació: [+ info]
Recorregut històric per donar a conèixer el pes de la pagesia a la comarca entre el segle XIX i principi del segle XX: la manera de viure i de treballar a través d’imatges, una col·lecció d’eines i maquinària, i recull de testimonis.
Entre el 1923 i el 1936 un grup de científics i humanistes van recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears. Eren l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’investigació impulsat per Rafael Patxot que buscava deixar testimonis escrits, orals i gràfics de les característiques arquitectòniques de les masies i les possessions. Pretenien recopilar les formes jurídiques d’herència i matrimoni, documentar les feines del camp, les tradicions, la llengua, la indumentària, les festes i els costums dels seus habitants, ja que pensaven que aquest món que retrataven i que per ells representava l’essència de la catalanitat i la família s’estava extingint. El projecte es va encarregar al Centre Excursionista de Catalunya, un focus de recerca en l’època de l’excursionisme científic. [+ info]
Data: 24 de gener de 2012 a les 19 h. Lloc: Sala polivalent de la Biblioteca Francesc Candel (C/ d’Amnistia Internacional, 10), BARCELONA.
Programa Parlem dels Barris de la Marina: “Sessió de memòria oral del Barri del Polvorí” , amb la participació de: José Molina, Eli-Roldán Álvarez, Marina Barco, Engracia Coto i Marisa Grima.
El passat 13 de gener es va emetre un nou capítol del programa “Maiors” del Canal Terres de l’Ebre, que, amb el títol “La vida als masos”, va fer un repàs sobre com era la vida quotidiana als masos de les Terres de l’Ebre. El programa, produït per l’Institut Ramon Muntaner, va comptar amb la participació de diversos investigadors vinculats a centres d’estudis ebrencs, com Màrius Pont, del Centre d’Estudis Planers; Vicent Ramon Caballé, professor IES La Sénia; Pepa Nogués, antropòloga, i Josep Maria Cabré, de Guiametans per l’Ateneu.
Aquesta nova edició del programa “Maiors” s’ha dut a terme amb la participació de Guiametans per l’Ateneu, el Centre d’Estudis del Priorat, l’Aula d’Artesanies, Tradicions i Ecologia d’Arnes, el Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari i el Centre d’Estudis Planers.
Podeu revisionar aquest programa des d’aquí mateix:
Conferència del X Curs història, Cultura Popular i Tradicional del Montsià: “El treball de la pauma als pobles del Parc natural dels Ports”, a càrrec de Pepa Subirats, responsable del Museu de la Pauma i membre del Centre d’Estudis Lo Lliscó del Mas de Barberans. Aquesta activitat compta amb un ajut de la X Convocatòria d’Ajuts per a l’Organització d’Activitats de l’Institut Ramon Muntaner.
Organitza: Institut d’Estudis Comarcals del Montsià.
Col·laboren: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta, Institut Ramon Muntaner i Centre d’Estudis Planers.