Sou a:
- Inici
-
Cercant 'fotografia'
El museu etnogràfic de Ripoll, amb el suport de l’ajuntament de Ripoll, inauguren l’exposició fotogràfica: “Posem fil a l’agulla. Imatges vestides”. Les fotografies, realitzades durant els anys vint del segle XX, estan relacionades amb el món de les modistes, sastres i del vestir en general. Les imatges pertanyen al fons de Nicolau Coma i Llitjós, fotògraf nascut a Ribes de Freser i que va fotografiar aspectes quotidians de la vida ripollesa durant el primer quart del segle XX.
L’acte s’iniciarà amb la conferència d’Agustí Dalmau i Font: “Imatges amb història. Fons Nicolau Coma i Llitjós, 1910-1920” que servirà per contextualitzar i aprofundir en la figura i obra d’aquest fotògraf ripollès.
Data: Divendres 17 de maig de 2013 a les 19h
Lloc: Sala Tomàs Raguer del Museu Etnogràfic de Ripoll
Per a més informació: Museu Etnogràfic de Ripoll. Telf 972 703 144
Obre una nova Associació Cultural al barri de Vallcarca.
Al barri de Vallcarca, s’ha muntat una Associació Cultural dins dels locals de l’Antic Forn del Barri, al Carrer Cambrils 10 (Parada metro Vallcarca, Linea 3, Sortida Avinguda Vallcarca). Aquest és el link del bloc on hi trobeu tota la informació sobre les activitats que ens proposen: anticforndevallcarca.blogspot.com.es/.
L’investigador de l’Institut Català d’Antropologia, Marco Stanchieri el trobareu gestionant el Centre de Documentació i Recerca Històrica del barri, que ha muntat amb una persona que va ser un dels seus informants al llarg del treball etnogràfic en que es basa la seva tesi doctoral. La finalitat del CDRHV és la de produir un arxiu digitalitzat de tota mena de documentació que el veïnat vulgui aportar, per elaborar estudis històrics i biogràfics que puguin ser d’interès pel barri i per la història de la ciutat i de la seva cultura popular. També munten exposicions fotogràfiques i xerrades sobre temes que interessen Vallcarca i la ciutat.
Aquest és el link del CDRHV: http://anticforndevallcarca.blogspot.com.es/p/blog-page_5.html.
S’han reprès els tallers de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de Rafael Rueda”. Durant la primera edició es varen documentar unes 1.200 imatges, de les prop de 40.000 que composen el fons. Algunes de les fotografies documentades formen part de l’exposició “Rafael Rueda, un obrer de la fotografia” que fins el dia 28 d’abril es pot visitar al Museu del Ter. Degut a la rellevància del fons, així com a la bona acollida del primer taller i de l’exposició, des del passat 2 d’abril, cada dimecres es celebra una nova sessió del taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de Rafael Rueda”, que formen part dels “Tallers i Jornades de memòria oral” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional. La voluntat és continuar documentant i posant en valor el valuós llegat d’aquest fotògraf manlleuenc.
Lloc: Centre Cívic Frederica Montseny
Data: Cada dimecres de 15.30 h a 17.30 h (fins el 25 de juny)
Organitza: Museu del Ter i Direcció General de Cultura Popular i Tradicional
Exposició
Fins el 30 d’abril.
Lloc: Paller de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.
Inauguració; dissabte, 20 d’abril a les 12:00h.
Amb aquesta exclamació en llatí, Emili Juncadella inicia la narració minuciosa de vint excursions efectuades entre els darrers dies de l’agost de 1908 i mitjans del mateix mes de cinc anys més tard; cent vint-i-vuit pàgines d’atapeïda lletra anglesa que descriu amb detall una manera molt determinada de practicar i comprendre l’excursionisme, tan allunyada de l’actual. Aquesta mostra pretén oferir una primera aproximació a la personalitat muntanyenca d’aquest singular personatge.
Aquesta exposició és una producció de la Diputació de Barcelona i, excepte els períodes d’itinerància, s’exhibeix al Castell de Montesquiu (Parc del Castell de Montesquiu).
Paral·lelament, i amb l’acte de donació dels béns mobles del fons etnològic de la família Ambrós, format per un total de 18 béns -entre mobiliari, estris domèstics d’ús quotidià i eines d’ús agrícola i ramader- provinents del Pallars, des de l’Ecomuseu es vol fer constar l’agraïment a Jordi Ambrós i la seva família per la generositat i afecte demostrats vers l’Ecomuseu i el patrimoni cultural pirinenc.
DIVENDRES 15 DE MARÇ | 19.00 | MUSEU DE LA PESCA | GRATUÏT
El Museu de la Pesca, en col·laboració amb el Servei d’Arxiu de Municipal de Palamós (SAMP), organitza la darrera sessió d’enguany del cicle ‘Imatges que fan Parlar’ amb un nou tema de la història de la vila: Palamós festiu. Actes i festes populars a casa nostra. La sessió recorrerà l’itinerari de les festes populars i religioses més emblemàtiques que han marcat el caràcter festiu de la vila: Corpus, Ram, Carnaval, Festa Major i altres esdeveniments especials. La cinquantena de fotografies, procedents la majoria del fons Serrat, del SAMP, se situaran entre els anys 50 i 70. La sessió estarà dirigida per Carme Adroher, arxivera municipal.
‘Imatges que fan parlar’ ha estat una iniciativa del Museu de la Pesca de Palamós amb el suport de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona. L’activitat, totalment gratuïta, ha tractat diferents aspectes de la història de Palamós i la Costa Brava a través dels fons fotogràfics del Museu de la Pesca i del Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, com ara els deu anys del Museu de la Pesca, Palamós en blanc i negre o vorejant la costa.
Fins el dia 14 d’abril de 2013, es pot veure al Museu del Suro de Palafrugell l’exposició fotogràfica Paisatge Surer. Mediterrani. Divers, del fotògraf Lluís Català. Un recorregut per la diversitat i riquesa paisatgística dels territoris surers a nivell espanyol. Lluís Català és un fotògraf nascut a Palafrugell i format a Barcelona i a Londres. Ha vinculat el seu treball de caire social en diverses ocasions amb el món del suro, essent aquest el projecte més exhaustiu i que l’ha portat a viatjar per totes les zones sureres de la península per captar la realitat forestal de les comunitats sureres i transmetre’n els valors ecològics, paisatgístics i socials.
L’exposició, que consta de 40 plafons, a partir d’una introducció que defineix les característiques de la sureda des d’un punt de vista tècnic i paisatgístic, s’estructura en relació a les sis comunitats que formen part del projecte Territoris surers: Andalusia, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Extremadura. Les imatges es complementen amb diversos textos escrits per persones implicades en el món surer de cada territori, de caràcter tècnic i vivencial.
Lloc: Museu del Suro de Palafrugell. Placeta del museu, s/n
Més informació: Museu del Suro de Palafrugell – 972 30 78 25
Ahir, Montserrat Solà, com a presidenta de l’entitat, i Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, acompanyats d’Ezequiel Gort, arxiver municipal, van anunciar que Carrutxa dipositarà a l’Arxiu Municipal els seus materials de recerca –cintes magnetofòniques, fotografies en paper i diapositives– per tal d’assegurar-ne la correcta conservació i posar més a l’abast del públic la informació.
L’Arxiu disposa d’una sala específicament dedicada a la conservació d’aquest tipus materials i, d’altra banda, la consulta d’aquests a l’Arxiu facilitarà l’accès als investigadors i altres persones interessades a la documentació de memòria oral generada per Carrutxa durant prop de trenta anys de recerca, a Reus i en les poblacions del Baix Camp i el Priorat, principalment.
Des de la voluntat de l’entitat de preservar els seus fons i la voluntat de posar-los a l’abast del públic, aquest acord es fruit d’un treball conjunt desenvolupat en els últims anys entre Carrutxa i l’Arxiu, de recull de la memòria personal, com en l’estudi dels bombardeigs durant la Guerra Civil o l’organització del cicle Testimonis.
Un dels objectius principals en aquest moment és la digitalització de tots el materials, tasca en què l’entitat ha anat treballant en la mesura de les seves possibilitats. Des d’ara, l’Arxiu i Carrutxa compartiran el catàleg d’aquest fons, que s’anirà actualitzant a mesura que s’avanci en la digitalització i que, en un un futur, es podrà consultar des de la xarxa.
L’exposició, a través de més de dues-centes fotografies, permet reviure el Manlleu dels anys seixanta i setanta del segle XX. La mostra es complementa amb un audiovisual que ofereix un breu repàs biogràfic del fotògraf, així com una explicació de la feina realitzada durant el taller de fotografia “Desvetllem la memòria de Rafael Rueda”. Aquest taller, que va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, ha estat bàsic per la documentació del fons Rueda, dipositat al Museu del Ter l’any 2010.
Rafael Rueda va néixer a Alcaudete (Jaén) l’any 1929. L’any 1952 va arribar a Manlleu on es va acabar establint. En el viatge ja el va acompanyar una primera càmera fotogràfica molt senzilla. A Manlleu va començar treballant de paleta fins que va trobar feina al “Cordó”, Conductors Elèctrics Roqué. Paral·lelament a la feina a la fàbrica es va anar convertint en el fotògraf dels seus veïns, primer de manera informal i més tard amb el seu propi estudi i botiga de fotografia. L’any 1989, amb 60 anys, Rueda es va jubilar i poc després també va tancar l’estudi i la botiga.
Va retratar la vida quotidiana dels seus veïns, les seves sortides al riu, a la piscina, les seves festes i celebracions i molt especialment, de forma indirecta, el nou barri de l’Erm. Com explica ell mateix, la seva clientela era principalment gent de classe treballadora i el 90% procedents de la immigració. Sense saber-ho, Rueda es va convertir en el cronista d’aquell nou Manlleu.
L’exposició ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional.
Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu
Dies: Dell 20 de desembre de 2012 al 28 d’abril de 2013
Horari: Dimarts a diumenge de 10 a 14h
Més informació: www.mitmanlleu.org
Aquesta exposició ens permet acostar-nos a la visió singular i original del nostre territori d’un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya: Ton Sirera. I és que aquesta exposició, produïda per cinc institucions museístiques de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, (Museu de la Noguera, Museu Comarcal de Cervera, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Museu Comarcal de l’Urgell -Tàrrega) pretén posar l’accent en la lúcida mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera va anar impressionant sobre negatiu al llarg de tota la seva trajectòria artística.
Una mirada, sens dubte, compromesa amb el territori i la seva gent i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta també unes terres de Ponent del tot inèdites que configuren un ric testimoni sobre l’esdevenir del país.
Amb la condició d’aquest doble valor artístic i històric de les fotografies, l’exposició ens permet retrobar-nos, una vegada més, amb la mirada d’un fotògraf imprescindible. Creador polifacètic, conegut especialment per la seva condició de fotògraf en totes les seves possibilitats, també pintor i cineasta, Ton Sirera va néixer a Barcelona però s’instal·la a la capital de Ponent l’any 1935 on va exercir professionalment de metge odontòleg. Personatge clau en el context de la reactivació cultural i artística de la Lleida de postguerra, el seu nom sempre va anar associat activament en totes aquelles iniciatives que d’una manera o d’una altra, promoguessin la difusió i el debat a l’entorn de l’art en totes les seves disciplines, ja fos, per exemple, des les pàgines de la revista Labor, les parets de la Petite Gallerie de l’Alliance Française o les pantalles de l’Agrupació de Cinema Amateur de Lleida, espais on sovint va donar a conèixer també la seva producció artística.
En un moment en què l’obra fotogràfica es difonia abans que res a través dels llibres gràfics, l’artista lleidatà tingué l’oportunitat de posar de manifest generosa i àmpliament la qualitat de la seva obra documental de forma especial a partir del seva extensa i incansable labor amb Josep Vallverdú, amb el qual va publicar Els rius de Lleida i vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial Tàber, 1968-1974). Segons l’escriptor, aquest projecte editorial va conduir a ambdós companys en sortides de cap de setmana per gairebé catorze mil quilòmetres de la geografia catalana amb la idea de configurar una descripció personal, comarca a comarca, del paisatge humà i físic d’una Catalunya que experimentava llavors una accelerada transició en un context on el teixit urbà i industrial prenia cada vegada major protagonisme.
De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera és una producció de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, inaugurada recentment a Balaguer, i que itinerarà durant l’any 2013 per les poblacions de Balaguer, Cervera, Esterri d’Àneu, Solsona i Tàrrega.
El
Museu Etnològic del Montseny i la
Secció Fotogràfica el Centre d’Arbúcies han preparat la tercera edició del
Foto-Montseny amb la voluntat de crear un punt de trobada per als amants de la fotografia de natura, en tots els seus registres. Les diferents activitats que s’han organitzat pretenen apropar la fotografia, el patrimoni, la natura … des del Montseny fins a Madagascar.
Una segon a part d’aquesta mostra gira al voltant del
Concurs FotoMontseny2012 que pretén ser un element de difusió de la fotografia de temàtica montsenyenca en els seus aspectes culturals i naturals i té la clara vocació de promocionar la Reserva de la Biosfera del Montseny.
El museu etnogràfic de Ripoll, amb el suport de l’ajuntament de Ripoll, inauguren l’exposició fotogràfica: “Posem fil a l’agulla. Imatges vestides”. Les fotografies, realitzades durant els anys vint del segle XX, estan relacionades amb el món de les modistes, sastres i del vestir en general. Les imatges pertanyen al fons de Nicolau Coma i Llitjós, fotògraf nascut a Ribes de Freser i que va fotografiar aspectes quotidians de la vida ripollesa durant el primer quart del segle XX.
