Mari Luz Esteban. Crítica del pensamiento amoroso. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011, 495 p.
Aquest llibre està inspirat en alguns interrogants: ¿Com fer una teoria de l’amor que no contribueixi a consolidar el Pensament Amorós característic de la nostra cultura, que implica una forma d’entendre l’amor que influeix directament en les practiques de la gent i estructura unes relacions desiguals de gènere, classe i ètnia, i una manera concreta i heterosexual d’entendre el desig, la identitat i, en definitiva, el subjecte? Com fer una antropologia de l’amor que no reforci la heterosexualitat com norma i instrument de desigualtat entre dones i homes? Com escriure una etnografia que no produeixi Dones (i Homes), sense voler-ho?
Des de finals de gener i fins a finals de març l’antropòleg de la Universidad Católica del Norte (Iquique, Xile), Claudio Roberto Aguirre Munizaga, fa un estada a Palamós, concretament al Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Palamós). El seu objectiu es realitzar una estada de recerca en un centre d’investigació de referència relacionat amb el tema de la seva tesi doctoral per poder revisar bibliografia sobre antropologia marítima i antropologia de la pesca, àrees de coneixement poc desenvolupades a Xile al formar part d’àmbits de l’antropologia que no han generat programes d’investigació.
Port d'Iquique
Al mateix temps, amb l’assessorament de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i amb la col·laboració del Museu de la Pesca, està estudiant el cas concret de la comunitat pesquera de Palamós i els treballs que sobre ella s’han realitzat, axí com les diferents actuacions desenvolupades en el marc de la patrimonialització del món pesquer.
El títol de la seva tesi doctoral és Hombres y mujeres del mar en el norte de Chile. Memoria e imaginarios sociales en el Puerto de Iquique durante el ciclo pesquero industrial, 1950- 2000., un estudi que ha d’omplir el buit dels estudis de nivell regional sobre societats portuàries xilenes i especialment del cicle pesquer industrial en el port d’Iquique que no han estat investigades des del camp de l’antropologia.
En aquest sentit cal destacar que aquest investigador ha escollit la tasca realitzada a Palamós per part de l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona com a referent en la investigació de les societats pesqueres i que ha trascendit l’àmbit estrictament nacional.
Dolores Juliano. Presunción de inocencia. Riesgo, delito y pecado en femenino. Donostia: Gakoa, 2011, 222 pp.
Encara que les dones són les més pobres de cada societat i les que assumeixen major quantitat de responsabilitats, cometen molt pocs dels delictes associats a necessitats econòmiques. Eviten delinquir desenvolupant estratègies alternatives que van des de la capacitació mitjançant l’estudi a la construcció de xarxes de suport, al treball submergit i al treball sexual, entre altres. La presó representa per elles un problema major que per als homes, en la mesura que trenca els seus vincles familiars i les allunya del que viuen com els seus deures de cura. Així, les dones trien, dins les opcions de les quals disposen, les solucions que els semblen millors, o menys dolentes. Aquesta estratègia del mal menor no sempre porta a bon port. Amb freqüència se surt del foc per caure a les brases. Conèixer aquestes opcions els facilita la tasca de donar suport i brinda eines per tractar d’evitar que marcs legals no pensats per les dones els facin més durs els problemes. Aquest treball no és (no pot ser-ho) un recompte d’èxits, però pretén ser un reconeixement d’esforços. Sabem que els libres no canvien el món, però poden ajudar a que ens qüestionem els models establerts, i això és alguna cosa, tot i que sigui poc.
Lloc: Museu de Gavà. Pl. de Dolors Clua, 13-14, Gavà
Data: dijous 3 de novembre, a les 19. 30 h
Informació: Ajuntament de Gavà / Museu de Gavà. Tel. 932 639 610, museu@gava.cat
Lluny dels estereotips que les situen recloses en la llar familiar i dedicades exclusivament al manteniment domèstic, la situació laboral de les pageses s’ha desenvolupat en paral·lel a la dels homes i han format part activa de l’economia familiar. No obstant això, malgrat la seva ingent capacitat de produir i organitzar l’economia pagesa, han romàs allunyades dels centres de decisió. A la tertúlia es podrà escoltar sis dones gavanenques que parlaran del que ha estat la seva vida a pagès.
VII Cicle de Converses al Raval Tal com som, tal com érem. Destaquem:
- Cadenes migratòries i xarxes socials de búlgars a Catalunya, a càrrec de Sílvia Gómez (UB). 27/10/2011
- De colonitzats a veïns. El «negre» en l’imaginari espanyol, 1778-2011, a càrrec d’Eloy Martín (UPF). 23/02/2012
- Morir lluny de casa: tombes reivindicades o duels diferits?, a càrrec de Jordi Moreras (URV). 29/03/2012
- Què té a veure el gènere amb l’Antropologia?, a càrrec de Verena Stolcke (UAB). 31/05/2012
Lloc: Residència d’Investigadors del CSIC. C. de l’Hospital, 64, Barcelona
Dates: del 27 d’octubre de 2011 al 27 de juny de 2012
Informació: Residència d’Investigadors del CSIC. Tel. 934 438 610, info@residencia-investigadors.es
Crítica a la raó sexològica. Etnografies entorn els cossos, els gèneres i les sexualitats
Data: 02/11/2011 al 04/11/2011
Lloc: Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història, 4 planta.
Organitza: Grup de Recerca en Exclusió i Control Social –GRECS- Col·labora: Universitat de Barcelona
Es proposa una reflexió crítica de l’actual episteme sexològica. La naturalització de la sexualitat, l’essencialització de les identitats, l’heteronormativitat o la patologització dels cossos i pràctiques dissidents són els principals postulats que sostenen una raó sexològica presentada com a quelcom universal. Des de la problematització d’aquest model hegemònic, es tracta d’explorar noves pràctiques i representacions corporals i sexuals, nous espais de relació, noves lògiques identitàries… [+ info]
Curs de clara vocació transversal que vol oferir una panoràmica general i crítica de la història de les dones, tot insistint en els coneixements horitzontals i el desenvolupament d’un esperit crític.
LLoc: Ajuntament de Tornabous (l’Urgell)
Dates: del 21 d’octubre al 20 gener 2012
Informació: www.tornabous.cat
Organitza: Ajuntament de Tornabous i Universitat de Lleida
Professors: Francesc Rodríguez Bernal i Imma Sánchez Boira
Temari del curs Història 2011 Tornabous
Ángeles Ramírez. La trampa del velo. El debate sobre el uso del pañuelo musulmán. Madrid: Los libros de la Catarata, 2011, 160 p.
Les regulacions del mocador musulmà es poden dirigir en dos sentits: obligant a les dones a portar-lo o bé el de restringir-ne l’ús. Les primeres s’apliquen en certs països de majoria musulmana, en tant que les segones es donen -amb excepcions- en contextos en els què l’ islam es minoritari, i ambdues tenen, segons l’autora, un objectiu comú: la dominació de les dones per mitjà de la normativització dels seus cossos. Existeix un doble eix de dominació de les dones musulmanes: el patriarcal i el de la islamofòbia. En el primer, el mocador pot convertir-se en una eina de control de la sexualitat de les dones, en tant que la islamofòbia utilitza el hiyab com a icona de la diferència cultural i com a excusa per restringir els drets de les minories musulmanes en el seu conjunt. Aquesta obra, en la què es pren posició tant front als enfocaments que invariablement consideren el mocador com una forma de resistència cultural com front a les perspectives “salvadores” que pretenen arrancar aquesta peça a les dones musulmanes per “alliberar-les” de la seva pròpia cultura, ofereix al lector arguments per un debat no exempt de polèmica.
Virginia Fons, Anna Piella y María Valdés. Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad, PPU. Promociones y Publicaciones Universitarias, Barcelona, 2010, 406 pp.
Aquest volum té el seu origen en el Simposi Internacional “Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad” organitzat per el GETP (Grupo de Estudio Tanscultural del Parentesco) de la Universitat Autònoma de Barcelona i concebut com una trobada d’ investigadores i investigadors interessats en el parentiu i la seva vinculació amb els múltiples àmbits de la parentalitat des d’orientacions teòriques distintes.
Al llarg del 2009 i 2010 s’ha dut a terme la recerca “Els sabers de les dones del Montsià” . Aquesta recerca s’ha centrat en aquells sabers relacionats amb la cura de la salut i ha comptat amb el suport del Museu Comarcal del Montsià i l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) mitjançant els ajuts a la recerca etnològica que convoca el museu, a més de la col·laboració del Institut Català de la Dona i de les associacions de dones del Montsià, l’equip de l’Àrea d’Atenció a les Persones i el SIAD. [+ info]
